revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

entrevista
“L’esport m’ha ajudat
a superar-me”
14
Mariona Hellín (Cabrera de Mar,
1970) pateix espina bífida de
naixement. Durant anys, la seva
única activitat esportiva eren les
tasques de rehabilitació i natació
que afavorien el seu estat de
salut. Però la Mariona és avui
l’actual campiona d’Espanya
d’esgrima en cadira de rodes,
un títol que ja ha obtingut en
cinc ocasions. A més, el seu
currículum inclou títols com el
diploma olímpic guanyat en els
Jocs Paralímpics de Sydney 2000
en la competició de floret per
equips o l’or obtingut en la Copa
del Món a Pisa el mateix any
en espasa per equips. Aquesta
és la seva història de passió per
l’esport i superació quotidiana.
Com vas interessar-te per l’esgrima en cadira de rodes?
L’any 1992 vaig participar com a voluntària en els Jocs Paralímpics
de Barcelona, on vaig poder conèixer els diferents esports
que es practiquen, entre els quals l’esgrima en cadira de rodes.
De fet, va ser una noia que coneixia que em va animar a
provar-ho. A més, tinc la sort de tenir molt a prop de casa la
Sala d’Armes Montjuïc, l’única de Catalunya amb una secció
d’esgrima en cadira de rodes. De seguida, l’ambient de la sala
em va captivar i m’hi vaig sentir molt còmoda.
Quines diferències hi ha entre l’esgrima de peu
i l’esgrima de cadira de rodes?
En cadira de rodes, entren en joc bàsicament la tècnica de
l’arma, la rapidesa i tenir reflexes. Per això també agrada força
als tiradors que practiquen esgrima de peu. Cal dir que a la
sala competim tots contra tots: és a dir, que els esgrimistes de
peu també s’asseuen a la cadira de rodes per a competir amb
nosaltres. A nivell tècnic, la cadira de rodes està enganxada a
terra per unes fixacions i no es pot moure, el moviment per
tocar al contrari, es estirant el tronc i el braç. A l’hora de pun-