discurs del mètode per a dirigir bé la raó i buscar la veritat en les ...

H. Di’svtirlra
el fet que les conceben de manera evident, segons la regla14 que he dit anteriorment,
vaig advertir igualment que no hi havia res en elles que m'assegu-
rara l'existència del seu objecte. Perquè, per exemple, veia bé que, si suposem
un triangle, els seus tres angles cal que siguen iguals a dos rectes, però
amb això no veia res que m'assegurara que hi ha al món cap triangle. Ben al
contrari, tornant a examinar la idea que posseïa d'un ésser perfecte, trobava
que l'existència hi era compresa de la mateixa manera que en la idea d’un
triangle s'hi comprèn que els seus tres angles són iguals a dos rectes, o en la
d'una esfera en què totes les parts són equidistants del centre, i fins i tot de
manera encara més evident; i que, en conseqüència, és tan cert almenys que
Déu, que és l'Esser perfecte, és o existeix, com ho puga ser qualsevol demostració
de geometria.
[10] Però, el que fa que n'hi haja molts que es persuadeixen de la dificultat que
hi ha en conéixer-lo i, fins i tot, de conèixer la seua ànima, és que mai enlairen
el seu esperit per damunt de les coses sensibles, i estan tan acostumats a
no considerar res que no siga imaginat — és una manera de pensar particular
pel que fa a les coses materials— que tot el que no és imaginable, els pareix
que no és intel·ligible. Açò és molt evident pel fet que fins i tot els filòsof
accepten com a màxima a les escoles que no hi ha res en l'enteniment que no
haja estat en els sentits15, on tanmateix, és cert que les idees de Déu i de l'ànima
mai no han estat. I em fa l'efecte que els qui volen usar la seua imaginació
per a comprendre eixes idees, fan el mateix com si, per a escoltar el
sons o sentir les olors, es volgueren servir dels ulls, encara que hi ha aquesta
diferència: que el sentit de la vista no ens assegura menys que la veritat dels
objectes de l'olfacte o l'oïda, mentre que ni la nostra imaginació ni els nostres
sentits mai no ens podrien assegurar cap cosa si el nostre enteniment no hi
intervinguera.
[11] En fi, si encara hi ha homes que no s'han persuadit suficientement de
l'existència de Déu i de l’ànima amb les raons que he aportat, vull que sàpiguen
que totes les altres coses de les quals creuen potser que estan més segurs,
com per exemple tenir cos, que hi ha uns astres i una Terra, i coses paregudes,
són menys certes. Perquè, encara que tinguem una certesa moral16
d’aquestes coses que, llevat que siguen extravagants, pareix que no en puguem
dubtar, tanmateix, excepte que perdem la raó, quan es tracta d'una
qüestió de certesa metafísica, no podem negar que siga un motiu suficient
per a no estar-ne completament segur que del fet d'haver advertit que de la
14 Fa referència al primer precepte que declara l’evidència com a criteri de veritat, postulat en
la segona part d’aquest Discurs.
15 La màxima escolàstica: Nihil est in intellectu quod prius nonfuerit in sensu que permet
afirmar que qualsevol coneixement humà, parteix dels sentits i acaba en l’enteniment o raó.
16 Seguretat moral, açò és certesa suficient en l’àmbit de la vida pràctica: “així els qui mai han
visitat Roma no dubten que siga una ciutat d’Itàlia, tot i que podria passar que aquells dels
qual han aprés açò, s’hagueren equivocat. (Principis, TV, 205). L’existència del món és una
certesa moral, menys segura que l’existència de Déu.
91
3a prova
de
Déu
Empirisme
i imagi-
naciô
vs. ide-
es in-
nates
Probabilitat
vs. certesa