discurs del mètode per a dirigir bé la raó i buscar la veritat en les ...

egit insensiblement moltes, que la prudència no hauria pogut remeiar tan bé.
Iin resum, quasi sempre són més suportables que no ho seria el seu canvi, de
la mateixa manera que els camins rals, que giravolten entre muntanyes, es
tornen més planers i còmodes a força de ser trepitjats, que és millor resseguir-los
que no emprendre una drecera enfilant-se per les roques i descendint
fins al fons dels precipicis.
|4 1 És per aquesta raó que no puc aprovar de cap manera aquests confusionaris i
inquiets que, sense que hagen sigut cridats ni per naixença ni per la fortuna a
dirigir els afers públics, no paren mai d'idear alguna nova reforma. I si cre-
guera que en aquest escrit hi ha la més mínima cosa que em poguera fer sospitós
d'aquesta insensatesa, em doldria molt que es publicara. Mai el meu
propòsit ha anat més enllà de tractar de reformar els meus propis pensaments
i de construir en fonaments només meus. Que si, ha vent-me complagut molt
la meua obra, us en presente ací el model, no ho faig per ganes d'aconsellar-
ne la seua imitació a ningú. Aquells a qui Déu haja repartit millor els seus
dons, possiblement tindran propòsits més elevats; però tem molt que aquest
siga ja massa agosarat per a molts. La mera resolució de desfer-se de totes
les opinions que abans admetíem com a creença, no és un exemple que calga
seguir; i el món només es compon quasi de dues classes d'esperits, als quals
no convé de cap manera. A saber: dels qui, creient-se més hàbils del que realment
són, no poden contenir la precipitació10 dels seus judicis, ni tenir prou
paciència per conduir ordenadament els pensaments; per això, si per una vegada
s'hagueren pres la llibertat de dubtar dels principis rebuts i apartar-se
del camí usual, mai no podrien trobar el camí que cal agafar per fer drecera, i
tota la vida romandrien esgarriats. I dels qui, tenint suficient enteniment o
modèstia per creure que són menys capaços de distingir allò verdader d’allò
fals que d'altres per qui poden ser instruïts, s'han d'acontentar de seguir les
opinions d'aquests en comptes de buscar-ne ells mateixos de millors.
[5] Quant a mi, hauria sigut sens dubte d'aquests últims, si no haguera tingut
més d'un mestre o no haguera conegut les diferències que sempre hi ha hagut
Relativismq entre les opinions dels més doctes. Però, havent aprés a l'escola que no es pot
en filosofia imaginar res tan estrany i increïble que no haja sigut ja dit per algun dels fi­
teòrica lòsofs; i, havent reconegut més tard, en viatjar, que tots els qui tenen senti-
Relativismi ments contraris als nostres, no són per això ni bàrbars ni salvatges, sinó que
en filosofia molts raonen tant com nosaltres o més; i havent considerat com un mateix
pràctica home, amb un mateix esperit, criat des de la seua infantesa entre francesos o
alemanys, esdevé diferent de com haguera esdevingut si haguera viscut entre
xinesos o caníbals; i com, fins en la moda de vestir, la mateixa peça que fa
deu anys ens agradava, i que potser ens tornarà ha agradar abans de deu
anys, ens sembla ara extravagant i ridícula, per tant, és més prompte el costum
i l'exemple allò que ens persuadeix que no el verdader coneixement; i
10 La precipitació i la prevenció són les causes de molts dels nostres errors i en la primera regla
del mètode ens indicarà que cal que les evitem.
78