Annex Química_2n Batx

• Espectres d’absorció. Són els enregistrats procedents de la font emissora, però
que ha passat per una determinada matèria. Aquesta matèria absorbeix unes
radiacions determinades, que desapareixen de l’espectre.
Fig. 5
8
L’espectre de la llum blanca és
d’emissió continu (fig. 5).
L’espectre global de les radiacions
electromagnètiques (fig. 5.) va des
de les ones de ràdio, que tenen
valors de longitud d’ona de l’ordre
de metres, fins a les radiacions
gamma, amb valors de longituds
d’ona de l’ordre de 10 –15 m. L’ull
humà només és sensible a la
radiació electromagnètica amb
longitud d’ona compresa entre 4 ·
10 –7 m i 7,5 · 10 –7 m. És el que
anomenem llum visible.
Quan tenim un recipient amb líquid,
per exemple brou, escalfant-se als
fogons de casa i es vessa i cau al
foc, les flames adquireixen
coloracions taronges, grogues i,
fins i tot, vermelloses. Això és degut
a les substàncies que han caigut
sobre la flama. Però, per què
apareixen diferents colors?
L’explicació és que els electrons dels àtoms de les substàncies adquireixen energia
en caure sobre la flama: diem que s’exciten.
Una vegada excitats, perden aquest excés d’energia per tornar al seu estat inicial i
l’alliberen en forma de radiació d’una determinada longitud d’ona que, materialment,
correspon a una zona concreta de l’espectre. Si aquesta zona és la visible,
observarem la coloració de la flama.
Si la combinació de línies espectrals que cauen a la part visible és de color taronja,
el que veurem serà aquest color.
Quan Balmer estudiava l’espectre de l’hidrogen, hi va observar una sèrie de línies
amb longituds d’ona característiques, les sèries de Balmer, i va trobar que
verificaven una relació matemàtica senzilla:
1 ⎛ 1 1 ⎞
= RH
⋅ −
λ ⎝ 2 n ⎠
⎜ 2 2 ⎟
on n > 2, n ∈ N i RH és la constant de Rydberg, que val 1,0968 · 10 7 m –1 .
Més endavant, es van obtenir altres sèries espectrals: la de Lyman, a la zona
ultraviolada, i les de Paschen, Brackett i Pfund, a la regió infraroja.