2006%20Carretero%20et%20al.%20reptils%20Lleida.pdf

del matollar amb el prat. Aixi, la sargantana vivlpara fa servir els
grups de matolls aHiats propers a prats entollats i mulleres. Aquesta
especie es I'unica que habitualment s'enfila ales seves branques.
Mes rarament, la sargantana roquera tambe s'hi pot trobar, encara
que en aquest cas lIigada a rocams, troncs caiguts, construccions,
etc., i nomes els individus immadurs pod em apareixer dins del matollar
propiament dits.
AI contrari, el vidriol, saure de costums criptiques que no
necessita una insolacio important, pot apareixer facilment als matollars
de substrat tou i humit, encara que es dificil de detectar i
8(neralment s'observa quan s'aixequen pedres i troncs.
Les serps tambe poden apareixer al matollar, si be amb abun·
dancies molt limitades. L'escun;o pirinenc i la serp verd·i·groga son
les uniques que poden apareixer amb relativa frequencia, encara que
la primera moltes vega des es troba associada als ecotons amb el
prat i acumulacions de pedres d'origen natural 0 artificial. La serp
lIisa septentrional resulta molt mes escassa als matollars, encara
que, com ja s'ha esmentat, es present on hi ha abundants concen·
tracions de sargantanes. Com el lIangardaix ocel·lat, la serp verda
es una especie mediterrania, pero molt eurioica, que pot arribar a
I'alta muntanya, tot i que sempre amb densitats baixes i en arees
molt restringides.
II Us prats alpins isubalpins
Ais Pirineus, les pastures d'alta muntanya constitueixen un
medi relativament uniforme des del punt de vista de I'estructura de
la vegetacio, amb una gran dominimcia del substrat herbaci. Les
pastures alpines apareixen en grans altituds (per sobre dels 2.000­
2.500 m, segons les orientacions), on les condicions climatiques
i del sol no permeten el desenvolupament de cobertura arboria ni
arbustiva. Ames, I'accio humana, que ha comb in at tales, incendis
i ramaderia extensiva, tambe ha incrementat progressivament I'ex·
tensio de les pastures a I'estatge subalpi a costa dels boscos de
coniferes.
Des del punt de vista del poblament reptilia, les pastures al·
pines i subalpines representen un medi amb caracteristiques ambivalents.
D'una banda, la baixa cobertura vegetal, fa que les seves
caracteristiques termiques esdevinguin favorables, especialment
als prats alpins de les arees mes elevades on la formacio de boires
es mes redu'ida. D'alta banda, I'escassetat d'indrets adients que
serveixin com a refugi (matolls, pedres, troncs, etc.) suposa una
limitacio considerable, de manera que la distribucio de molts rep·
tils tendeix a fer·se contagiosa , amb coneentracions importants a
aquests microhabitats favorables . Per aixo, el nombre d'especies
presents s'incrementa quan apareix una certa heterogene'itat espa·
cial per la presencia de roeams, construccions humanes (parets,
bordes, etc.) i, en general, on el prat forma ecoto amb d'altres habi·
tats com els boscos de coniferes, els matollars subalpis i fins i tot
les tarteres i les mulleres. No obstant aixo, en conjunt la comunitat
de reptils deIs prats alpins i subalpins es pot qualificar de pobra, ja
que algunes de les especies que hi apareixen s'han de considerar
marginals.
Entre els saures heliofils, el lIuert manca als veritables prats
alpins d'altitud, pero apareix als marges dels prats subalpins, amb
els boscos de coniferes i formant mosaic amb els matollars sub­
alpins. En ambdos casos, aquesta especie fa servir el prat com a
area d'insolacio i d'alimentacio i es refugia rapidament en arees mes
vegetades quan se sent amenacat. Son els individus immadurs els
que mes s'endinsen al prat lIuny de la vegetacio d'una certa aicada.
Adicionalment, les feme lies tambe posen els ous als prats ben orien·
tals, sempre que disposin de pedres 0 matolls adients que serveixin
de proteccio. EI mateix es pot aplicar ailiangardaix pirinenc, encara
que el seu caracter extremament restringit ales terres de Lleida fa
que estigui absent en la major part dels casos.
La sargantana vivipara es I'unica que es troba ales arees ex·
clusivament herbacies de prat alpi i, de vega des, als prats subalpins
que sorgeixen per deforestacio de les pinedes de pi negre 0 de les
avetoses. Es particularment abundant en prats inundables a la vora
de mulleres. La sargantana roquera queda restringida als substrats
fissurats, normalment rocams i construccions, encara que els juve·
nils es poden moure per les arees d'herba i, per tant, son capacos
de colonitzar roques i construccions a·illades. Aquesta especie se·
gueix tambe els enderrocs de les pistes d'alta muntanya i arriba mes
amunt del limit dels arbres. EI seu congenere, la sargantana iberica,
nomes apareix en aquests mateixos mitjans de manera excepcional
i sempre lIigada avessants ben insolats amb rocams propers i baixa
cobertura vegetal.
EI vidriol es troba amb certa frequencia als prats subalpins, es·
pecialment quan no son lIuny d'arees forestals i presenten substrats
tous i humits amb pedres ben repartides. Pot ser localment abun·
dant en arees de pastura, de vegades properes a construccions, on
se'llocalitza sota les pedres en les ultimes hores del dia.
Pel que fa ales serps, l'escun;6 pirinenc es I'especie mes
abundant i polivalent. S'alimenta de micromamifers i sargantanes
i es troba tant a les zones herbacies com ales acumulacions de
pedres i construccions. Ames, abasta un ampli rang altitudinal que
va des dels prats subalpins guanyats al bosc fins al limit dels prats
alpins. Contrariament, la serp IIisa septentrional, de dieta estricta·
ment saurofaga, manca en molts prats alpins i no s'allunya dels
afloraments rocallosos, on cerca refugi i aliment. Igualment, la serp
de collaret apareix als prats subalpins humits, pero generalment
s'associa a punts d'aigua, on s'alimenta de peixos i amfibis. La serp
verd·i·groga nomes es troba ocasionalment, i sempre en relacio amb
arees mes cobertes.
II Rmbients especials: les mulleres
Mulleres, torberes i prats entollats representen uns ambients
particularment frequents aI'alta muntanya, on son afavorits per I'abun·
dancia d'aigua estancada la major part de I'any. Les especials caracteristiques
de la vegetacio associada fan que I'efecte de ramaderia
es limiti auna pertorbacio mecimica, i nomes han desaparegut alii on
s'han fet obres especifiques de dessecacio i/o construccions.
Eneara que sovint es troben ben insolades, les mulleres amb
manca d'indrets sees, representen una forta restriccio per als adults
de la major part d'espeeies de reptils d'alta muntanya. Com a con·
sequencia, la eomunitat reptiliana resulta molt pobra. Malgrat tot,
la elevada compactaeio de la vegetacio que proporcionen innom·
brables refugis i fonts poteneials d'aliment permet I'existencia de
densitats elevades d'individus, encara que la seva presencia no sigui lIS
gaire evident.
R