2006%20Carretero%20et%20al.%20reptils%20Lleida.pdf

Classe: Reptils
Ordre: Quelonis
Familia: Emidids
Nom cientific: Emys orbicularis
Nom catala: Tortuga d'estany
Nom castella: Galapago europeo
Descripcio: Closca de 180-250 mm (max.
300), poc bombada, mes en els mascies, elliptica
i mes ampla per la part posterior. En els
joves, ciosca carenada i circular. Cinc plaques
vertebrals, quatre costals i dos supracaudals.
Plastr6 mobil mitjancant un lIigament articular.
\ No te plaques inguinals. Oits amb membrana
interdigital i ungles ben desenvolupades. Cua
mes Ilarga en els mascles. Cuirassa es de color
fosc, gris, verd6s 0 negre amb Hnies i punts
grocs. Plastr6 groguenc 0 verd6s amb taques
brunes 0 negres. Juvenils de color marr6 0 bru
amb petites taques grogues.
Biologia: Hi ha poques dades sobre la biologia
d'aquesta tortuga aCatalunya. Ovipara, la femelIa
posa de 3 a 16 ous en un forat que despres
tapa amb terra. La incubacio dura de 8 a 15
setmanes. EI sexe dels juvenils ve determinat
per la temperatura _ Alguns exemplars poden
viure mes de 100 anys. S'alimenten sota I'aigua
o a la superficie. La seva dieta esta basada en
amfibis (larves i adults), peixos cargols insectes
i carronya. Eis joves son mes carnivors que els
adults. Si la temperatura es bona no hivernen,
podent estar actives durant els mesos freds.
Habitat: Es troba a altituds inferiors als 600
metres. Eis bi6tops ocupats son punts d'aigua
Ciasse: Reptils
Ordre: Quelonis
Familia: Batagurids
Nom cientific: Mauremys leprosa
Nom catala: Tortuga de rierol
Nom castella: Galapago leproso
Descripcio: Closca de 200 mm, poc bombada,
ovalada, comprimida dorsoventralment i
mes ampla per la part posterior. Carena poc
marc ada a la part anterior i posterior. En els
joves, closca carenada i circular. Cinc plaques
vertebrals, quatre costals amb onze de marginals
i dos de supracaudals. Plaques inguinals i
axil·lars ben desenvolupades. Oits amb membrana
interdigital i ungles ben desenvolupades.
Cua mes lIarga en els mascles. Cuirassa de
color bru 0 ocre oliva amb taquetes i petites
Hnies grogues. Plastro amb taques negres simetriques
a ambdos costats de la Hnia mitjana.
Juvenils de color marro amb taques grogues 0
vermelloses. Sovint els animals grans tenen la
cuirassa coberta d'algues.
Biologia: Hi ha poques dades sobre la biologia
d'aquesta tortuga a Catalunya. Ovipara . EI zel
comenca a la primavera. Eis nius es troben sota
terra i contenen d'un a tretze ous. AI mes es
produeix l'eclosi6. Oades del Marroc indiquen
una longevitat d'uns 23 anys. Especie omnivora,
encara que pot menjar tambe animals com:
peixos, larves i adults d'amfibis, insectes 0 carronya
i materia vegetal que busquen preferentment
al fons de les masses d'aigua. Si la tempe­
en bon estat amb poc 0 gents de corrent (rierols
estanys, sequies, etc.). Ocupa les voreres
de les masses d'aigua, on aprofita les pedres,
troncs i tota mena de substrats per in solar i
vegetaci6 per amagar-se
Distribuci6: Gran part d'Europa des de la peninsula
Iberica fins I'oest d'Asia (mar d'AralJ. Cap
al nord arriba fins a I'est d'Alemanya, Pol6nia i
pa'lsos baltics. Sud d'Europa i Sicilia, C6rsega,
Sardenya i Balears (Mallorca i Menorcal. Nord
del Magrib i nord de I'lran, Ucra'ina, Russia,
Caucas i vores nord i sud del mar Caspi. Poblacions
ailiades a "Asia Menor, Iraq i Siria. A
la peninsula Iberica es absent a la submeseta
nord, Cornisa Cantabrica i sud-est peninsular,
aixi com a moltes serralades de certa importilOcia.
A Lleida es coneixen poblacions a la
Noguera i al Segria.
Estatus: Llei 22/2003, de proteccio dels animals,
especie protegida; Libro rojo: Vulnerable;
Conveni de Berna: Annex II; Oirectiva Habitats:
Annex I, II i V.
Amenaces: Oestrucci6 d'habitat, especialment
punts d'aigua, contaminacio quimica (plaguicides
i fertilitzants), possible competimcia amb
especies al·16ctones, aixi com captures tant
accidentals com voluntaries.
ratura es bona, estan actives durant I'hivern.
Habitat: Ambients amb influencia mediterrania.
Estanys, basses i rierols de corrent feble. En
aquests ambients es possible observar exemplars
insolant sobre pedres, troncs i tota mena
de substrats en les vores dels punts d'aigua.
Distribucio: la peninsula Iberica, sud de
Franca, el Magrib, Gambia, nord de Mauritania,
Libia i part de Mali. A la peninsula Iberica compren
la meitat sud amb franges de penetraci6
cap al nord (costa de Catalunya, la vall de l'Ebre
fins a Navarra i regions de Castella i Lleo).
Absent a tota la Cornisa Cantabrica, nord de
Portugal i bona part dels Pirineus. A Lleida existeixen
dues citacions: Balaguer (la Noguera) i al
Segria, probables ramificacions de les poblacions
de la Vall de l'Ebre.
Estatus: Llei 22/2003, de protecci6 dels animals,
especie protegida; Libro rojo: Vulnerable;
Conveni de Berna: Annex II; Oirectiva Habitats:
Annex I,ll i V.
Amenaces: Destrucci6 d'habitat, especialment
punts d'aigua, contaminaci6 quimica (plaguicides
i fertilitzants), possible competencia amb
especies al·loctones, aixi com captures tant 117
accidentals com voluntaries.