2006%20Carretero%20et%20al.%20reptils%20Lleida.pdf

More documents

Recommendations

Info

del matollar amb el prat. Aixi, la sargantana vivlpara fa servir els grups de matolls aHiats propers a prats entollats i mulleres. Aquesta especie es I'unica que habitualment s'enfila ales seves branques. Mes rarament, la sargantana roquera tambe s'hi pot trobar, encara que en aquest cas lIigada a rocams, troncs caiguts, construccions, etc., i nomes els individus immadurs pod em apareixer dins del matollar propiament dits. AI contrari, el vidriol, saure de costums criptiques que no necessita una insolacio important, pot apareixer facilment als matollars de substrat tou i humit, encara que es dificil de detectar i 8(neralment s'observa quan s'aixequen pedres i troncs. Les serps tambe poden apareixer al matollar, si be amb abun· dancies molt limitades. L'escun;o pirinenc i la serp verd·i·groga son les uniques que poden apareixer amb relativa frequencia, encara que la primera moltes vega des es troba associada als ecotons amb el prat i acumulacions de pedres d'origen natural 0 artificial. La serp lIisa septentrional resulta molt mes escassa als matollars, encara que, com ja s'ha esmentat, es present on hi ha abundants concen· tracions de sargantanes. Com el lIangardaix ocel·lat, la serp verda es una especie mediterrania, pero molt eurioica, que pot arribar a I'alta muntanya, tot i que sempre amb densitats baixes i en arees molt restringides. II Us prats alpins isubalpins Ais Pirineus, les pastures d'alta muntanya constitueixen un medi relativament uniforme des del punt de vista de I'estructura de la vegetacio, amb una gran dominimcia del substrat herbaci. Les pastures alpines apareixen en grans altituds (per sobre dels 2.000 2.500 m, segons les orientacions), on les condicions climatiques i del sol no permeten el desenvolupament de cobertura arboria ni arbustiva. Ames, I'accio humana, que ha comb in at tales, incendis i ramaderia extensiva, tambe ha incrementat progressivament I'ex· tensio de les pastures a I'estatge subalpi a costa dels boscos de coniferes. Des del punt de vista del poblament reptilia, les pastures al· pines i subalpines representen un medi amb caracteristiques ambivalents. D'una banda, la baixa cobertura vegetal, fa que les seves caracteristiques termiques esdevinguin favorables, especialment als prats alpins de les arees mes elevades on la formacio de boires es mes redu'ida. D'alta banda, I'escassetat d'indrets adients que serveixin com a refugi (matolls, pedres, troncs, etc.) suposa una limitacio considerable, de manera que la distribucio de molts rep· tils tendeix a fer·se contagiosa , amb coneentracions importants a aquests microhabitats favorables . Per aixo, el nombre d'especies presents s'incrementa quan apareix una certa heterogene'itat espa· cial per la presencia de roeams, construccions humanes (parets, bordes, etc.) i, en general, on el prat forma ecoto amb d'altres habi· tats com els boscos de coniferes, els matollars subalpis i fins i tot les tarteres i les mulleres. No obstant aixo, en conjunt la comunitat de reptils deIs prats alpins i subalpins es pot qualificar de pobra, ja que algunes de les especies que hi apareixen s'han de considerar marginals. Entre els saures heliofils, el lIuert manca als veritables prats alpins d'altitud, pero apareix als marges dels prats subalpins, amb els boscos de coniferes i formant mosaic amb els matollars sub alpins. En ambdos casos, aquesta especie fa servir el prat com a area d'insolacio i d'alimentacio i es refugia rapidament en arees mes vegetades quan se sent amenacat. Son els individus immadurs els que mes s'endinsen al prat lIuny de la vegetacio d'una certa aicada. Adicionalment, les feme lies tambe posen els ous als prats ben orien· tals, sempre que disposin de pedres 0 matolls adients que serveixin de proteccio. EI mateix es pot aplicar ailiangardaix pirinenc, encara que el seu caracter extremament restringit ales terres de Lleida fa que estigui absent en la major part dels casos. La sargantana vivipara es I'unica que es troba ales arees ex· clusivament herbacies de prat alpi i, de vega des, als prats subalpins que sorgeixen per deforestacio de les pinedes de pi negre 0 de les avetoses. Es particularment abundant en prats inundables a la vora de mulleres. La sargantana roquera queda restringida als substrats fissurats, normalment rocams i construccions, encara que els juve· nils es poden moure per les arees d'herba i, per tant, son capacos de colonitzar roques i construccions a·illades. Aquesta especie se· gueix tambe els enderrocs de les pistes d'alta muntanya i arriba mes amunt del limit dels arbres. EI seu congenere, la sargantana iberica, nomes apareix en aquests mateixos mitjans de manera excepcional i sempre lIigada avessants ben insolats amb rocams propers i baixa cobertura vegetal. EI vidriol es troba amb certa frequencia als prats subalpins, es· pecialment quan no son lIuny d'arees forestals i presenten substrats tous i humits amb pedres ben repartides. Pot ser localment abun· dant en arees de pastura, de vegades properes a construccions, on se'llocalitza sota les pedres en les ultimes hores del dia. Pel que fa ales serps, l'escun;6 pirinenc es I'especie mes abundant i polivalent. S'alimenta de micromamifers i sargantanes i es troba tant a les zones herbacies com ales acumulacions de pedres i construccions. Ames, abasta un ampli rang altitudinal que va des dels prats subalpins guanyats al bosc fins al limit dels prats alpins. Contrariament, la serp IIisa septentrional, de dieta estricta· ment saurofaga, manca en molts prats alpins i no s'allunya dels afloraments rocallosos, on cerca refugi i aliment. Igualment, la serp de collaret apareix als prats subalpins humits, pero generalment s'associa a punts d'aigua, on s'alimenta de peixos i amfibis. La serp verd·i·groga nomes es troba ocasionalment, i sempre en relacio amb arees mes cobertes. II Rmbients especials: les mulleres Mulleres, torberes i prats entollats representen uns ambients particularment frequents aI'alta muntanya, on son afavorits per I'abun· dancia d'aigua estancada la major part de I'any. Les especials caracteristiques de la vegetacio associada fan que I'efecte de ramaderia es limiti auna pertorbacio mecimica, i nomes han desaparegut alii on s'han fet obres especifiques de dessecacio i/o construccions. Eneara que sovint es troben ben insolades, les mulleres amb manca d'indrets sees, representen una forta restriccio per als adults de la major part d'espeeies de reptils d'alta muntanya. Com a con· sequencia, la eomunitat reptiliana resulta molt pobra. Malgrat tot, la elevada compactaeio de la vegetacio que proporcionen innom· brables refugis i fonts poteneials d'aliment permet I'existencia de densitats elevades d'individus, encara que la seva presencia no sigui lIS gaire evident. R
I I La sargantana vivipara es I'especie dominant en aquests tipus d'ambients, on pot assolir densitats considerables. Es tracta d'un saure bastant especialitzat que, a diferencia d'altres sargantanes, no te cap inconvenient a entrar a I'aigua i pot romandre actiu a temperatures molt baixes 0 en condicions climatologiques adverses. Malgrat el seu nom, les poblacions lIeidetanes dipositen ous entre la vegetacio humida, on tambe passa gran part de la seva vida. Tambe en aquest ambient pot apareixer un dels seus potencials depredadors, l'escun;6 pirinenc, tot i que aqui els seus efectius poblacionals son mes redu'it que en d'altres ambients de I'alta muntanya . II Ambients especials: les tarteres Les tarteres i roquissars inestables silicis 0 calcaris d'alta muntanya son bastant comuns en vessants pronunciats, tant a I'estatge alpi com al subalpi. Obviament, es tracta d'un medi poc alterat per I'accio humana, tret d'aquelles actuacions Iligades a les infrastructures turistiques. Malgrat la seva aparent simplicitat estructural, el poblament de reptils que presenten es relativament ric, especialment pel que fa als saures saxicoles. En efecte, la enorme disponibilitats de refugis potencials, juntament amb una certa abundimcia d'artropodes sota les pedres, proporcionen un entorn adient per les sargantanes. Les condicions d'insolaci6 s6n bones, especialment ales altituds superiors, pero, en contrapartida, les condicions termiques i la presencia de neu pot limitar I'activitat fins a 3-4 mesos ales altituds superiors . La situaci6 descrita es la de la sargantana pirinenca (lbero/acerta bonna/i), pallaresa (lberolacerta aurelio,) i aranesa (lberolacerta aranica), endemismes pirinencs que en diferents massissos ocupen el mateix ninxol ecologic: el d'un petit animal insectivor de caire heliofil que viu a altituds elevades, amb I'activitat limitada als mesos mes calids i que, una vegada escalfat sobre les roques hi troba I'amagatall i s'hi alimenta. Aquestes tres especies s6n substitu'ides gradualment per la sargantana roquera en les tarteres altituds inferiors, on les condicions climatologiques s6n menys rigoroses. Excepcionalment, pot apareixer tambe la sargantana iberica, sempre que la orientaci6 dels vess ants i/o les condicions climatologiques ho permetin. Amb tota seguretat, I'escun;:o pirinenc es I'unic ofidi que pot arribar fins ales altituds on es troben les sargantanes endemiques dels Pirineus i en depreda d'elles, encara que no de manera exclusiva. Les seves abundimcies ha de ser mes baixes que als prats alpins. En altituds inferiors, hom troba, ames, la serp lIisa septentrional, molt mes especialitzada a viure sota roques iamb una dieta practicament limitada ales sargantanes. II Rierols d' alta muntanya Eis cursos d'aigua d'alta muntanya es caracteritzen per la mid a petita, el fort corrent, la pobresa en nutrients i les baixes temperatures que es mantenen aillarg de I'any. Concretament, les seves caracteristiques termiques fan que, a diferencia del que succeeix a la muntanya mitjana i a la plana, els reptils especificament aquatics (tortugues, serps d'aigua) hi siguin practicament absents. Algunes 116 escasses observacions indiquen que l'escun;6 pirinenc als prats al Rpins pot apropar-se molt a I'aigua i fins i tot ficar-se dins.
Page 2: '. . INSTITUT D'ISTUDIS ffiJ IlER6E
Page 7: 110 2. LA PLAHA II Uegetacio escler
Page 14 and 15: Classe: Reptils Ordre: Quelonis Fam
Page 23: Ciasse: Reptils Ordre: Ofidis Famil

2006%20Carretero%20et%20al.%20reptils%20Lleida.pdf

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?