La guitarra - Atot.cat

taller taller guitarra
guitarra
Material pedagògic
FITXA TÈCNICA .CONTINGUTS.DESCRIPCIÓ .PROPOSTES DE TREBALL.MATERIAL COMPLEMENTARI
Descripció de l’audició
- Presentació dels instruments:
- Guitarra clàssica
- Guitarra elèctrica
- La guitarra clàssica:
- Petita història, presentació del Llaüt com a precursor
- Sistema de producció del so
- Parts de l’instrument:
- Claveller, cordes, mànec, tapa harmònica, pont i caixa de
ressonància
- Recursos tècnics:
- Glissando, vibrato, arpegis, punteig, tremolo, rasgueo,
- Tipus de música que es pot tocar:
- Popular, clàssica i flamenc.
- La guitarra elèctrica
- Característiques de l’instrument
- Sistema d’amplificació del so
- Tipus de música:
Jazz, Rock, popular
L’intèrpret
Xavier Ballesteros va néixer l’any 1957 a Còrdova. Comença a tocar la guitarra als 11 anys de
maneraa seva formació
musical al conservatori de Maó (Menoria, guitarra clàssica, flamenca, elèctrica i jazz) on resideix
alguns anys.L’any 1978 va començar a compondre barrejant les tècniques clàssica i flamenca, fet que
és una constant en tota la seva obra.Ha actuat en solitari o en diverses formacions per tot Espanya i
Europa portant a terme una activitat musical variada i extensa que l’ha portat a crear grups com
«Tangencial», «Al sur», «Mercado negro», Bitayna», «Escándalo» etc. i a col·laborar amb músics
d’estils diversos com Toto Blanche, Pepe Camacho, Roberto Lanieri, Pau Castanyer, Horts Shom etc.
Ha a enregistrar els discs «Isolat» i «Tres guitarres en concert». Actualment combina l’activitat
concertística amb la docent donant classes de solfeig i harmonia

Fitxes dels instruments presentats.
La guitarra
La guitarra. Els àrabs, juntament amb el saber de l’antiguitat,
foren els que portaren als pobles hispànics teories i diversos
instruments musicals, entre altres la kithara (cítara).
En el s. XII, es desenvoluparen dos tipus de kithara, la mora i la llatina,
que es tocava amb els dits. D’aquesta en prové la vihuela, germana bessona
de la guitarra, que durant el s. XV va tenir una gran expansió.
En el s. XVII, grans autors com ara Gaspar Sainz i Santiago de Múrcia
van escriure expressament per a guitarra.
La guitarra és l’instrument més important en el flamenc.
Són grans intèrprets de la guitarra Paco de Lucía, Narciso Yepes, Tomatito,
Brouwer, Los Romeros, etc.
claus d’afinació
cegeta
bobina de fil metàl·lic
placa que fixa el
micròfon al cos de
la guitarra
cable que arriba als
controls
trastes
cordes
orella
roseta
tapa armònica
pont
aro
fons
claviller
mànec
cos amb forma sinuosa
que fa l'instrument més
fàcil de tocar
caixa de resonància
mànec
palanca per al vibrato
cable que envia el senyal a l'amplificador

material complementari
El flamenc és la música regional del sud d’Espanya (Andalusia).
Encara que molts aspectes sobre l’origen i la història del flamenc són
temes polèmics, gairebé tots els estudiosos estan d’acord en les importants
influències gitanes, àrabs i hebrees que hi ha en la seva música. El flamenc
és una música cantada amb un acompanyament molt peculiar de guitarra
que es toca amb una tècnica especial i ball. En el flamenc existeix el que
s’anomena duende, que el converteix en un esdeveniment profund i
emocional i el porta més enllà de ser una simple experiència auditiva.
Diferències entre la guitarra clàssica i la flamenca
Les guitarres clàssica i flamenca tenen una construcció molt similar. La primera diferència és el material
amb què estan construïts els instruments: fusta de guaiac o caoba en la clàssica i xiprer en la flamenca.
Les principals conseqüències de la diferència de materials estan en el color de l'instrument, més clar en la
guitarra flamenca, i en el so dels instruments:
- guitarra clàssica: so més greu i ple
- guitarra flamenca: més agut, brillant i metàl·lic
Aquesta diferència ve donada per la diferent densitat de les fustes utilitzades i el fons de la caixa de
ressonància, més profund en la guitarra clàssica.
La guitarra flamenca disposa d’un protector anomenat golpeador per tocar els golpes.
Tècniques específiques de la guitarra flamenca
Rasgueado. És la tècnica que tothom associa amb el so del flamenc. S’aconsegueix desplegant els dits de
la mà ràpidament sobre les cordes. Dóna un efecte de percussió. Existeixen moltes
tècniques de rasgueado.
Picado. És una tècnica essencial en el flamenc. Es refereix a les notes soltes que
es toquen amb qualsevol combinació de dits, menys amb el polze.
Golpes. És una altra tècnica molt important en el flamenc. Consisteix a donar un cop al
golpeador amb la punta del dit. El resultat és un so percussiu de to apagat.
Ligados. El ligado és una tècnica que consisteix en la producció d’un so amb la mà
esquerra. S’aconsegueix mitjançant un cop amb el dit a la nota desitjada.
Alzapúa. És un so combinat de melodia i ritme consistent en una combinació entrerasgueados i una nota tocada amb el dit polze.
Els toques flamencs
Soleares. Està considerada com el màxim exponent de les arrels del flamenc. Els flamencòlegs la consideren la «mare del
flamenc». Al principi, la soleá era un cant que tenia la dansa com a objectiu principal. Actualment, es canta, es balla i es toca por soleá.
El to més normal és el de Mi M o La M. El ritme és de 3/4. Una frase por soleà consisteix en quatre compassos musicals de 3/4 amb
accents al 3r, 6è, 8è 10è i 12è temps. En la seva forma actual, la soleá va néixer a Triana i d’allà va passar a Jerez i Cadis, on va ser
interpretada per tots els grans cantaores del segle passat.
Seguiriya. És un cant ple de tristesa que fa servir exclamacions (ayes), llargs melismes i trinats per
convertir-se en un lament profund que canta penes d’impossible solució. El seu origen és obscur, i alguns
experts creuen que procedeix de les tonades de les antigues plañideras que els gitanos van aprofitar com
a manifestació idònia per a la formació del seu estil emocional interpretatiu.
Les seguiriyas defineixen el terme cante jondo perfectament. És una música profunda que crea un ambient
tràgic i melancòlic, ja siguin ballades, cantades o tocades. El compàs, molt marcat, és una mescla de 3/4 i
6/8 que se segueix rígidament en totes les melodies i en tots el rasgueos. El seu to és La M.
Bulerías. Música dedicada al ball. Rep el nom de la paraula burla. El seus accents són els mateixos que els de
les soleares però s’escriu en compàs de 6/8. És el toque més difícil de dominar, perquè es toca a gran velocitat, i, per
la seva espectacularitat, es fa adient per tancar els programes dels concerts. Procedeix de la zona de Jerez.

Sevillanas. Les sevillanas són un toque alegre en compàs de 3/4. Procedeixen de la zona de Sevilla i són
molt populars. Es pot tocar, cantar i ballar por sevillanas.
S’interpreten amb un ritme lleuger. Segueixen un nombre invariable de repeticions i les seves frases són
d’una mesura fixa. El primer passatge melòdic és diu salida, seguida d’una melodia més llarga anomenada
copla. La copla s’executa tres vegades. Al final de la tercera repetició, es toca l’acord de tònica apagant el
so amb la mà dreta perquè surti un so sec i percussiu.
La guitarra en el jazz
La guitarra va arribar al jazz a través del blues, però no ho va
fer directament de l’instrument europeu sinó a través de l’Àfrica.
Efectivament, els cantants que porten a terme l'evolució des de
la música africana fins al blues utilitzaven el banjo, que era una
evolució de l’instrument de corda que utilitzaven els antics griots
(cantants africans), anomenat halam. El banjo era, juntament
amb el violí, l’instrument més popular al sud dels Estats Units.
A mesura que el blues es va desenvolupant com a nou estil, les
veus greus dels afroamericans i el ritme lent de la música van
convertir el banjo en inadequat com a acompanyament, a causa
del so d'aquest instrument, metàl·lic i agut, i sobretot per la
tensió de les cordes, que no permetia produir una nota duradora.
La solució va ser la guitarra, que té un so més greu, més profund
i que, sobretot, pot allargar la durada de les notes més que el
que permetia el banjo.
El jazz i el ragtime van continuar utilitzant el banjo fins a la
invenció de la guitarra elèctrica.

LA GUITARRA:.................................................... parts de l’instrument:
1. A quina família pertany aquest instrument? Indica les característiques generals d’aquesta família (elements que
vibrEN, manera de fer-lo vibrar, mecanismes, etc.)
.
..............................................................................................................................................................................................................................................................
.
.............................................................................................................................................................................................................................................................
.
.
.
2. Dins quins grups i tipus de música està present la guitarra?
.
..............................................................................................................................................................................................................................................................
.
.
.
.
...................................................................................................................................................................................................................................................