TALLER DE PERCUSSIÓ - Atot.cat

1R CURS
TALLER DE PERCUSSIÓ
DEMANEM, QUE SI ÉS POSSIBLE, EL TALLERISTA PUGUI REALITZAR
TOTS ELS TALLERS PROGRAMATS A L’ESCOLA EN UNA MATEIXA
AULA.
Fitxa tècnica
Intèrpret: Ramon Rodríguez
Durada 45 minuts
Tipus de taller: taller de percussió
Instruments presentats: el pandero quadrat, la pandereta, vieiras, almirez,
Castanyoles, canya rociera''' El bong! Güiro, maraques, claves, berimbau,
caxixis, darbuka, zagats , riq, arpa de boca, tabla, kanjeera, ektar i kartal.
Objectius del taller:
• Reforçar l’estimulació sensorial i rítmica a través de la vivència de la
música.
• Estimular la iniciativa dels infants dins el grup
• Adquirir un cert coneixement de les diverses parts del seu cos.
• Fomentar la coordinació.
• Desenvolupar la imaginació i la creativitat a partir del joc simbòlic.
• Fer experimentar i comprendre els següents elements : Parada i
arrencada. So i silenci. Depressa i a poc a poc. Lligat i discontinu.

Alt i baix (agut i greu). Fort i fluix . Igual i diferent. Durada llarga o
durada breu. Reconèixer determinades frases melòdiques i rítmiques
a partir del moviments
Descripció del taller
El missatge dels tambors proposa un viatge pel nostre planeta descobrint
diferents instruments sonoritats, ritmes i tradicions. És per tant l’oportunitat
d’acostar als nens i nenes diferents formes expressives de la música dins el
món de la percussió en particular des d’una òptica de respecte i proximitat
tot oferint-los l’oportunitat de desenvolupar la capacitat d’escolta i d’atenció
mitjançant l’audició d’un intèrpret professional.
Continguts
A l’audició es presenten un seguit d’instruments de percussió de diferents
països del planeta parlant del seu origen, dels materials amb que son
construits, els seus usos i el seu paper en les músiques del seu país i també
a nivell internacional... Aquests son, per ordre de presentació, el berimbau
(del Brasil), el darbuka i el riq (dels països del magrib), el pandero quadrat i
la pandereta (de salamanca), l'arpa de boca (del Vietnam), el cajon (del
Perú) i la tabla (de l'India), a més de tot un seguit d’instruments de
percussió menor (güiro, güira, castanyoles, sagat, maraques, reclams,
manyocs de llavors…). Es tracta d’una sessió de 50 minuts de duració, on es
combinen l'explicació de diversos aspectes dels instruments, i l'audició
d'aquests.
Possibilitats pedagògiques
L’activitat proposada, s’emmarca dins un entorn bàsicament musical, per
tant es proposa de coordinar en col·laboració amb el o la mestre de música
del centre docent. Dins del programa de l’assignatura es planteja aquesta
activitat com una possibilitat d’enriquiment per als alumnes.
Aquesta proposta ofereix la possibilitat de conèixer el món de la percussió
ètnica, d’acostar una mica més a alumnes i professors un àmbit instructiu i
enriquidor, reconèixer instruments, sonoritats, tradicions, els entorns on
son emprats i desenvolupats, formes, materials...; és també la possibilitat
de treballar el ritme en l’ensenyança musical, a través de l’audició d’un
intèrpret professional.
El principal objectiu és acostar als infants el món de la percussió. Presentar
una compilació d’instruments d’arreu del món, i donar als infants una
perspectiva de la música més àmplia recollint els usos que d’aquesta se’n
fa en altres indrets del planeta.
Es pretén desenvolupar amb els infants la capacitat d’ atenció, que puguin
ser capaços de distingir diferents sonoritats, ritmes i instruments, així com
la participació en grup.

Els instruments:
Berimbau. Instrument brasiler, procedent d'Angola i portat al Brasil a
través dels esclaus; una branca d'un arbre anomenat berimbo amb una
corda metàl·lica lligada als dos extrems i una carbassa que enllaça la branca
i la corda i que li serveix de caixa de ressonància. Aquest es l'instrument
tradicional de la capoeira, dança-art marcial que practicaven els esclaus a
mode d'entrenament físic i com a mecanisme d'unió grupal. Actualment
forma part dels instruments folklòrics del brasil, i es fet servir també en la
música contemporànea del pais (pop, jazz...).
Darbuka. Procedent de la zona nord de
l'Africa i Orient Pròxim i Mitjà, el darbuka és
un instrument molt extés, desde el Marroc
fins a Irak, amb diferents particularitats en
la forma i els materials emprats en la seva
fabricació, tant en el cos com en la
membrana de l'instrument. Cos amb forma
de copa, de fang o de metall, amb una
membrana tradicionalment de pell de cabra,
en l'actualitat en alguns països de plàstic.
Usat en la música de carrer, així com en el
folklore i fins i tot en la música clàssica, és
l'instrument principal en l'acompanyament
de la dança del ventre.

Riq. Es el company del darbuka, per tant comparteix
amb ell la localització i els àmbits d’utilització. El riq
es un petit tambor de mà, en son característiques les
xapetes que té a tot el voltant del marc que a
diferència d’altres instruments del mateix estil com la
pandereta o el pandeiro brasiler, en el riq són
tocades en la interpretació.
Pandero quadrat. instrument tipicament
castellà. Es toca acompanyat de la pandereta i
l'almirez, en un context popular i folkloric, en
l'actualitat el seu ús s'està extenent gràcies a
l'expansió de les músiques tradicionals arreu de
la Peninsula Ibérica i Europa. Consisteix en un
marc de fusta a l'interior del qual hi han uns
picarols lligats, tot recobert per una pell de
cabra, es aguantat per una mà recolzant-lo a la
cama, mentre l'altre el percuteix fent servir una
baqueta de fusta, golpejant el centre de la
membrana i el propi marc de fusta, el que
provoca la distinció de dos sons.
Arpa de boca. Aquest instrument es típic a tota
l'Asia, i desde allà s'ha extés per tot el planeta.
Diferents països per diferents materials formes i
tècniques d'utilització. La que veurem i escoltarem,
provinent del Vietnam, està feta de níquel, és d'un
tamany molt reduït i es fa servir en la música
tradicional del pais. Altres materials son per
exemple el ferro i també el bambú, es un
instrument molt popular també a Indonèsia,
Tailàndia, Japó, India...
Cajón. Provinent del Perú, aquest instrument
està tan integrat en el flamenc, que s’ha arrivat
a pensar que era un instrument típic d’aquesta
tradició. El cajón es l’evolució de les caixes de
peix a sobre de les quals seïen i utilitzaven els
peruans per tocar, actualment es fan de fusta i
la millora més destacada són unes cordes de
guitarra a l’interior fent la funció de bordonera.
Probablement el ritme mes típic que es toca
amb el cajón sigui el “festejo” un ritme que
com diu el seu nom ens transporta a un estat
d’ànim de festa.

Tabla. L'instrument segurament mes
popular de la música hindustaní junt
amb el sitar; dos tambors, un greu,
bayan, amb un cos fet de l'aleació de
set metalls, i un d'agut, la tabla que
dona nom al conjunt, amb un cos de
fusta de mango o d'un arbre
anomenat seesam, ambdós amb una
membrana de pell de cabra, al centre
de la qual hi ha una circunferència
d'incrustació feta amb la pols de
l'òxid de manganesi. De petita
alçada, col·locats sobre uns anells de
corda, aquests tambors es toquen en
una postura de meditació iòguica.
Amb cinc-cents anys d'antiguitat, és
un instrument molt jove en el context de la cultura milenària de la India. És
emprat a la música clàssica hindustaní, en els cants devocionals (bhajans),
a la música contemporànea i a la musica tradicional de les regions del nord
de la India a Sri Lanka, Pakistan…
Currículum del tallerista:
Ramon Rodríguez Gómez Nascut a Esplugues de Llobregat el 12 de maig
de 1979. Crescut a Cornellà de Llobregat, des dels 15 anys lligat al món de
la percussió i la tradició catalana a través del ball de diables i correfocs.
A l’edat de 20 anys aparca els estudis universitaris de Sociologia per
dedicar-se íntegrament a l’estudi de l’art dels tambors. Estudia percussió
afro cubana, brasilera i flamenc amb Antonio Sánchez. Un any més tard,
comença a dedicar-s’hi professionalment a la música treballant amb
orquestres de ball i grups de música pop i llatina (Armando y el expreso de
Bohemia, Matari, La contrabanda); en aquell mateix moment comença a
estudiar percussió llatina i africana, així com l’adaptació de la percussió
étnica dins de la música contemporània amb Ernest Martínez a l’Escola de
Música Moderna de Badalona, on també estudia llenguatje musical i els
conjunts instrumentals de flamenc, jazz-bossa nova i salsa a mes d’un
seminari de percussió oriental amb Ahmed Rïad.
En aquesta època cal remarcar el seu treball amb el cantautor de
Costa Rica Luis Angel Castro, per al Mercat de Música Viva de Vic 2001, i
posteriorment amb els trobadors cubans Karel Garcia i Carlos Lage, i amb
l’orquestra de metalls Bandalix.
Al setembre de 2002 marxa a la Índia per estudiar tabla i música
clàssica hindustaní amb el mestre Utam Das i el seu fill Pankaj Suhash a la
Sivananda Ramesh Music School de Rishikesh, on passa una temporada de
set mesos. Després de cinc mesos d’estada a Barcelona on destaca la seva
assistència a un seminari de jazz i música ètnica realitzat a la ciutat belga
de Mouscron, torna a la India per set mesos més per seguir la seva
formació artística i personal.

Desde el seu retorn a Barcelona a l’abril de 2004, ha treballat en
diversos projectes:
· Amb les companyies Xirriquiteula teatre i Xarop de canya
· El grups Maracatú (percussió de carrer), El paño moruno (flamenc).
· Destaca la seva col·laboració amb el cantant valencià Miquel Gil,
amb qui durant l’estiu 2005 va tocar en directe per la península, al festival
Itinerario Folk de Trento a Italia, i al TFF Rüdolstadt i a la ciutat de Münich a
Alemanya.
· Ha col·laborat amb la cantant Mariona Sagarra en els actes de
cel·lebració de l’any de la cultura catalana a Alemanya.
· Mes grups: Anahata (músiques del mon); Kali e-Drums (fussió etnoelectrònica);
el grup de Girona Möondo; ATMA (músiques del món).
· Treballa en paral·lel en el món de la dansa, participant com a músic
a les classes de kathak (dansa del nord de la India) de la ballarina Sharmini
Tharmaratnam, i col·laborant amb la ballarina de dansa oriental
contemporànea i dansa tribal Ariadna Candeal.
En aquest temps cal destacar també la seva assistència a dos
seminaris de formació, el primer anomenat Percussió orgànica, amb el gran
músic brasiler Naná Vasconcelos, i el segon sobre l’instrument que ell
mateix toca, la tabla índia, amb el virtuós indi Zakir Hussain.
Ha participat en l’enregistrament de:
· “Musica de festa major” amb l’orquestra AMOGA.
· “Oscuro Amanecer” del grup de pop llatí Matari editat per Picap.
· “Deu te els peus blaus” de Vol Blau (PAE)
· “Canya al ball” de Xarop de Canya (Temps Records)
· “Avatar” projecte de world music amb músics espanyols i de la
India.
· “Kinky jungle”, el primer disc de La kinky beat,
· “Pichica” amb el grup Jaleo Real.
· “Garam masala” de Jaime Basulto (Producciones efímeras).
· “Independent, complete and separated” , amb el grup Klimt Carol.
Al novembre 2007 torna a la India per tercera vegada, aquest
cop per conèixer la tradició carnàtica (sud de la India), a la ciutat de
Chennai on estudia “kanjeera” a l’escola Sri Jaya Ganesh Tala Vadya
Vidyalaya de la mà del reconegut músic a nivell internacional Selvaganesh
Vinayakram. En aquest viatje també visita el seu mestre de tabla per
ampliar el seu coneixement.
Com a professor dóna classes particulars del seu instrument
principal, la tabla hindustani. Ha treballat també a l’escola Akord’s
d’Igualada, fent les classes de percussió i d’iniciació de bateria així com a
l’escola Musicart de Sarrià i a l’escola Tempo de Torrelles de Llobregat.
També te experiència en la realització de tallers (percussió de reciclatge,
roda de samba), feina que ha desenvolupat amb l’associació Ateneu Rítmic.
Destaca també el seu treball fent audicions per a infants
d’instruments de percussió d’arreu del món.