Comença un nou curs escolar - La Palanca

De De De la la Vella ella Ar Artesa Ar tesa
trocinava el primer premi, ens permetia
amb prou penes, equilibris i treballs, poder
lligar caps, pagar a tothom i a l’any
vinent... tornem-hi, que no ha estat res.
Com afegitó, deixarem constància
que, empesos per nostra dèria ciclista,
amb l’entranyable Benjamí Camats
“Gardela”, aconseguírem un final d’etapa
de la Volta Ciclista a Catalunya, satisfent
en forma anticipada 300.000
pessetes a l’organització. Ni curts ni
peresosos donàrem el tomb per tota la
província a la recerca de publicitat, editant
un número extraordinari de La
Mañana sota el títol de “Artesa de
Segre i la Volta”, que ens permeté recuperar
el dit anticipi i sufragar-nos,
endemés, com una mena de repòs del
guerrer, uns jorns de vacances, amb tota
la família, a la vila valenciana de
Penyíscola.
Mai s’ha vist tanta gentada a la nostra
ciutat com en aquella jornada, i a
títol ampliatiu direm que els difunts i
recordats amics Rossend Garreta, de
Balaguer, i el polític Joaquim Viola, vilment
assassinat, contribuïren generosament
a la nostra aventura donantnos
25.000 pessetes cadascun d’ells...
Quasi res!
El vell misteri de la Festa Major
Els anys passen com ventada camí del
mar del Mai Més. Al seu conjur, la Festa
Major, com tantes altres coses d’aquesta
falaguera vida, ha sofert una mutació
ben substancial en la seva forma.
Sota els dictats de la nostra societat
de consum, els fadrins i les donzelles
ja no esperen amb candeletes l’arribada
de la Festa Grossa per estrenar el
vestit, la camisa, les sabates i ben
“encorbatats” sortir de les seves llars
abillats de vint-i-un botons. Ni els
amants de la bona manduca somnien
amb l’arribada de la festa, per a poder
menjar pollastre i beure xampany.
Avui s’estrena en tot moment i qualsevol
dia. El pollastre ha deixat fa temps
la seva fama de sibarítica menja de rics
35
la Palanca
per estar present en tot moment i a qualsevol
taula.
El pal de paller d’una orquestra d’alta
volada ha estat substituït per la presència
de nombrosos conjunts. Els ritmes
han variat i d’aquells melangiosos boleros
i fox lents ja no en canta ni gall ni
gallina, escombrats per la música sincopada.
Però, en el fons, el misteri de
la Festa Major continua vivint, amb el
seu simbolisme, per damunt d’hàbits i
de modes fluctuants, perquè com diu
el poeta: “És d’un simbolisme tan corprenedor,
que els vells asseguren, i jo els
donc raó, que no hi ha qui l’entengui,
aquest vell misteri de Festa Major.”
És per això que avui, a la llum del
record, hem volgut reviure aquelles
Festes Majors de la nostra joventut i
desitjar, una vegada més, a tots els
artesencs i a la gent forana que ens honori
amb la seva companyia, una meravellosa
FESTA MAJOR!
Sícoris