Comença un nou curs escolar - La Palanca

Ima Imatg Ima tg tges tg es d’Ahir
d’Ahir
Aquella gent jove. 1948
E
ra l’ambient de la Festa
Major de fa ni més ni
menys que 57 anys. La cruïlla
del carrer Balmes amb la
carretera d’Agramunt era
en aquells anys i posteriors
un punt de trobada, on de
vegades s’hi ballava sardanes
i la gent hi passava unes
bones estones en dies festius.
El retratista Sr. Marqués,
que venia de Barcelona cada
any per la Festa Major, feia
l’agost en ple mes de setembre
en aquest indret, per on
gairebé tothom passava (llavors
la gent no tenia màquines
de retratar). A les dues
imatges, més o menys tirades
al mateix lloc, s’identifica el
tendal de cal Rellotger i s’hi
pot llegir “relojería”.
És un paisatge típicament
artesenc. A la foto dels nois es
veu al fons cal Simon i cal
Plens, i a la foto de les noies
la perspectiva de tota la carretera
amb la Fonda del Manel
al fons. Ambdues juntes donen
una visió global de la carretera
un matí de Festa Major
d’aquella època.
Tant ells com elles anaven
molt mudats, i és que en
aquells temps la gent procurava
estrenar alguna cosa per
les festes grosses. Les noies hi
tenien més interès. En fi, que
tothom mirava d’anar ben vestit
en les diades especials.
Com hem dit altres vegades,
Artesa estava plena de cosidors
on les noies aprenien i, a
més, es feien la roba que estrenarien
després. Copiaven
els models de les revistes de
moda, per la qual cosa el vestir-se
era un tema d’interès
permanent. També hi havia
molts sastres. La confecció i
el prêt-à-porter encara estaven
a anys llum. Els nois es
feien els vestits més de tant en
tant.
Vist des del punt de vista actual, en certa forma sorprèn veure el centre de la carretera
amb tanta gent circulant a peu. Dóna la impressió que, si per atzar passava un cotxe,
s’havia d’esperar. La gent –el jovent com a distracció principal– es dedicava a “ramblejar”,
passejant-se amunt i avall, els nois amb els nois i les noies amb les noies, sense
barrejar-se. Amunt i avall, amb poca estona les mateixes colles es podien creuar vàries
vegades, cadascú pel seu costat, però després es trobarien tots al ball.
Ens han explicat que els nois encara no havien fet la “mili”. D’esquerra a dreta, són: el
Samarra, el Felicià Espinal, el Tonet del Freixes (viu a la Seu d’Urgell), el Martínez
(professor de música), el Josep M. Espinal i el Vicenç Roca.
Les noies són: nena desconeguda, la Rosa Espinal, la Dolors Espinal, la Carme del
Col·lector, la Llucieta, la Mercè de la Magina i la Maria de la Pastora (cap de cosidor).
46
la Palanca
Bartomeu Jové i Serra
Fotos cedides per la família Espinal