Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Les llàgrimes de Sant Llorenç de Pere Coromines i les estades al balneari de la Font Picanta
Festa Major 2012 • Sant Hilari Sacalm
14
vida, disfressa a propòsit els sentiments, modifica
el seu gust i quan es figura que fa com el altres,
no veu que cada un d’ells experimenta la mateixa
transformació. Les virtuts que donen el triomf en
el món són diferents de les que asseguren l’èxit
al balneari, on canvia fins l’objectiu de l’existència,
talment que les persones reals hi obren com si fossin
marionetes, o gnoms, o fades tretes de contes
de Grimm o d’Andersen. En aquell balneari va anar
a raure la Maria... [...] El dia que arribaren a Sant
Hilari, en trobar-se sola en aquella ben amoblada
habitació de l’hotel, comprengué que començava
per a ella una vida nova...
Un segon aspecte és el de l’activitat rutinària que es porta
al balneari i l’interès per fer-hi coneixences i trobar-hi
parella, per damunt de la “cura d’aigües”:
“Així s’escolaven les hores i els dies a l’hotel de
Sant Hilari Sacalm. Ocupacions frívoles, sensacions
voluptuoses, pensaments d’un materialisme
feixuc, impulsions alades! [...] Feien una vida monòtona:
de l’hotel a la font, de la font a l’església,
de l’església a l’hotel, i a les poques hores tornem a
començar. Els vells vivien atents a l’aigua que prenien,
al seu pas pels ronyons, i tot ho haurien mesurat
i pesat, submergits en aquella interna auscultació,
que els enfonsava en les pròpies entranyes el miserable
circuit del pensament. Els joves es reien de
l’aigua i de les seves virtuts curatives, i es movien pe
la fascinació sexual, atents al negoci del casament,
i es deixaven dur per aqueixes muntanyes russes
del festeig amb els seus alts i baixos d’esperances
i desenganys, d’il·lusions i quimeres. Ni per Déu, ni
per la naturalesa, ni per l’amor no hi estava ningú.”
Finalment, mentre l’argument es va desenvolupant (la història
de la Maria i el seu possible xicot) apareix un altre element
característic del “prendre les aigües” a Sant Hilari.
Molts dels “curistes” no s’estan al balneari, sinó que viuen
a la població i cada dia a hores determiandes són conduïts
a la Font Picant per fer el tractament (d’altres rebien
la seva dosi al despatx de les aigües, al plaça del Suís).
Igualment es diversifiquen les activitats (excursions, festes,
concerts...) per als acompanyants, ja que no tothom
hi va amb recomanció mèdica i cal trobar altres al·licients:
“[...] A les sis de la tarda, quan els cotxes de Sant
Hilari duien els estiuejants del poble a la Font Picant,
passava una mitja hora d’animació: la gent es
movia i conversava, i els uns als altres es saludaven
i es cridaven d’un tros lluny, sobretot a la plaça de
les acàcies, on és plaent de sentir-se la veu sota la
verda fronda. A les altres hores del dia no diré que
l’hotel semblés un refugi de penitents, però...
Els dies passaven per a la Maria com un sospir.
Les vetllades eren d’una fastuositat que l’enlluernava:
la sala resplendia de llum, com una catifa
escampaven per terra flors desfullades, que feien
una flaire desmaiadora. De dia es succeïen les excursions,
riera amunt i riera avall, a la mansió de
Montsolís, a Sant Hilari. I pertot arreu es trobaven
ella i el Joan, fins sense voler. [...] Una tarda
d’agost, quan els forasters que havien vingut en
els cotxes a la font se’n tornaren a Sant Hilari, la
Maria restà sola amb el Joan i en lloc de retirar-se
a l’Hotel per la plaça de les acàcies, es desviaren
seguint el marge de la riera d’Osor fins al pont de
l’ermita. Llustrejava. Aneu a saber si la brisa o si el
cant d’un ocell els féu passar el pont. En arribar
davant de la capella es van asseure al llindar del
porxo. Les paraules fluïen a l’atzar...”
La Font de Sant Josep renovada per J. M. Pericas (1927)
Fins aquí el nostre tast, que voldria fer-vos venir ganes de
llegir la totalitat. Malauradament la novel·la no ha estat
reeditada, per bé que es pot trobar al volum de les Obres
Completes de P. Coromines, editat per la Selecta el
1972. Val molt la pena retornar a aquesta prosa que tots
els crítics consultats valoren, i assaborir-la, més encara
si hi trobem detalls que podem conèixer directament i
que fan que la novel·la passi a integrar el ja ric patrimoni
literari de Sant Hilari i de les Guilleries.
Narcís Figueras Capdevila
Professor de Llengua i literatura catalana (UOC)
Juliol 2012
PER SABER-NE MÉS
COROMINES, Pere, Les llàgimes de Sant Llorenç. Barcelona:
A. López, 1929 (reed. en P. COROMINES,
Obres completes. Barcelona: Ed. Selecta, 1972, p.
323-416).
FUSTER, Joan, Literatura catalana contemporània. Barcelona:
Curial, 1980, p. 81-89.
GUANSÉ, Domènec, “Pere Coromines (1870-1939)”,
Abans d’ara (Retrats literaris). Barcelona: Aymà,
1966, p. 32-40
“Pere Coromines i la seva obra literària”. Pròleg en P.
COROMINES, Obres completes. Barcelona: Ed.
Selecta, 1972, p. 11-29.
El balneari de la Font Picant, l’Hotel Martin