Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Les llàgrimes <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Llorenç <strong>de</strong> Pere Coromines i les esta<strong>de</strong>s al balneari <strong>de</strong> la Font Picanta<br />
Festa Major 2012 • <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
14<br />
vida, disfressa a propòsit els sentiments, modifica<br />
el seu gust i quan es figura que fa com el altres,<br />
no veu que cada un d’ells experimenta la mateixa<br />
transformació. Les virtuts que donen el triomf en<br />
el món són diferents <strong>de</strong> les que asseguren l’èxit<br />
al balneari, on canvia fins l’objectiu <strong>de</strong> l’existència,<br />
talment que les persones reals hi obren com si fossin<br />
marionetes, o gnoms, o fa<strong>de</strong>s tretes <strong>de</strong> contes<br />
<strong>de</strong> Grimm o d’An<strong>de</strong>rsen. En aquell balneari va anar<br />
a raure la Maria... [...] El dia que arribaren a <strong>Sant</strong><br />
<strong>Hilari</strong>, en trobar-se sola en aquella ben amoblada<br />
habitació <strong>de</strong> l’hotel, comprengué que començava<br />
per a ella una vida nova...<br />
Un segon aspecte és el <strong>de</strong> l’activitat rutinària que es porta<br />
al balneari i l’interès per fer-hi coneixences i trobar-hi<br />
parella, per damunt <strong>de</strong> la “cura d’aigües”:<br />
“Així s’escolaven les hores i els dies a l’hotel <strong>de</strong><br />
<strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong>. Ocupacions frívoles, sensacions<br />
voluptuoses, pensaments d’un materialisme<br />
feixuc, impulsions ala<strong>de</strong>s! [...] Feien una vida monòtona:<br />
<strong>de</strong> l’hotel a la font, <strong>de</strong> la font a l’església,<br />
<strong>de</strong> l’església a l’hotel, i a les poques hores tornem a<br />
començar. Els vells vivien atents a l’aigua que prenien,<br />
al seu pas pels ronyons, i tot ho haurien mesurat<br />
i pesat, submergits en aquella interna auscultació,<br />
que els enfonsava en les pròpies entranyes el miserable<br />
circuit <strong>de</strong>l pensament. Els joves es reien <strong>de</strong><br />
l’aigua i <strong>de</strong> les seves virtuts curatives, i es movien pe<br />
la fascinació sexual, atents al negoci <strong>de</strong>l casament,<br />
i es <strong>de</strong>ixaven dur per aqueixes muntanyes russes<br />
<strong>de</strong>l festeig amb els seus alts i baixos d’esperances<br />
i <strong>de</strong>senganys, d’il·lusions i quimeres. Ni per Déu, ni<br />
per la naturalesa, ni per l’amor no hi estava ningú.”<br />
Finalment, mentre l’argument es va <strong>de</strong>senvolupant (la història<br />
<strong>de</strong> la Maria i el seu possible xicot) apareix un altre element<br />
característic <strong>de</strong>l “prendre les aigües” a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>.<br />
Molts <strong>de</strong>ls “curistes” no s’estan al balneari, sinó que viuen<br />
a la població i cada dia a hores <strong>de</strong>termian<strong>de</strong>s són conduïts<br />
a la Font Picant per fer el tractament (d’altres rebien<br />
la seva dosi al <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong> les aigües, al plaça <strong>de</strong>l Suís).<br />
Igualment es diversifiquen les activitats (excursions, festes,<br />
concerts...) per als acompanyants, ja que no tothom<br />
hi va amb recomanció mèdica i cal trobar altres al·licients:<br />
“[...] A les sis <strong>de</strong> la tarda, quan els cotxes <strong>de</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Hilari</strong> duien els estiuejants <strong>de</strong>l poble a la Font Picant,<br />
passava una mitja hora d’animació: la gent es<br />
movia i conversava, i els uns als altres es saludaven<br />
i es cridaven d’un tros lluny, sobretot a la plaça <strong>de</strong><br />
les acàcies, on és plaent <strong>de</strong> sentir-se la veu sota la<br />
verda fronda. A les altres hores <strong>de</strong>l dia no diré que<br />
l’hotel semblés un refugi <strong>de</strong> penitents, però...<br />
Els dies passaven per a la Maria com un sospir.<br />
Les vetlla<strong>de</strong>s eren d’una fastuositat que l’enlluernava:<br />
la sala resplendia <strong>de</strong> llum, com una catifa<br />
escampaven per terra flors <strong>de</strong>sfulla<strong>de</strong>s, que feien<br />
una flaire <strong>de</strong>smaiadora. De dia es succeïen les excursions,<br />
riera amunt i riera avall, a la mansió <strong>de</strong><br />
Montsolís, a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>. I pertot arreu es trobaven<br />
ella i el Joan, fins sense voler. [...] Una tarda<br />
d’agost, quan els forasters que havien vingut en<br />
els cotxes a la font se’n tornaren a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>, la<br />
Maria restà sola amb el Joan i en lloc <strong>de</strong> retirar-se<br />
a l’Hotel per la plaça <strong>de</strong> les acàcies, es <strong>de</strong>sviaren<br />
seguint el marge <strong>de</strong> la riera d’Osor fins al pont <strong>de</strong><br />
l’ermita. Llustrejava. Aneu a saber si la brisa o si el<br />
cant d’un ocell els féu passar el pont. En arribar<br />
davant <strong>de</strong> la capella es van asseure al llindar <strong>de</strong>l<br />
porxo. Les paraules fluïen a l’atzar...”<br />
La Font <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Josep renovada per J. M. Pericas (1927)<br />
Fins aquí el nostre tast, que voldria fer-vos venir ganes <strong>de</strong><br />
llegir la totalitat. Malauradament la novel·la no ha estat<br />
reeditada, per bé que es pot trobar al volum <strong>de</strong> les Obres<br />
Completes <strong>de</strong> P. Coromines, editat per la Selecta el<br />
1972. Val molt la pena retornar a aquesta prosa que tots<br />
els crítics consultats valoren, i assaborir-la, més encara<br />
si hi trobem <strong>de</strong>talls que po<strong>de</strong>m conèixer directament i<br />
que fan que la novel·la passi a integrar el ja ric patrimoni<br />
literari <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> i <strong>de</strong> les Guilleries.<br />
Narcís Figueras Cap<strong>de</strong>vila<br />
Professor <strong>de</strong> Llengua i literatura catalana (UOC)<br />
Juliol 2012<br />
PER SABER-NE MÉS<br />
COROMINES, Pere, Les llàgimes <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Llorenç. Barcelona:<br />
A. López, 1929 (reed. en P. COROMINES,<br />
Obres completes. Barcelona: Ed. Selecta, 1972, p.<br />
323-416).<br />
FUSTER, Joan, Literatura catalana contemporània. Barcelona:<br />
Curial, 1980, p. 81-89.<br />
GUANSÉ, Domènec, “Pere Coromines (1870-1939)”,<br />
Abans d’ara (Retrats literaris). Barcelona: Aymà,<br />
1966, p. 32-40<br />
“Pere Coromines i la seva obra literària”. Pròleg en P.<br />
COROMINES, Obres completes. Barcelona: Ed.<br />
Selecta, 1972, p. 11-29.<br />
El balneari <strong>de</strong> la Font Picant, l’Hotel Martin