Lingüística aplicada a les patlologies del ... - Grup de Fonètica

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
2012-2013
Prova de reavaluació
Llegiu atentament les instruccions que trobareu a continuació abans de
començar a emplenar el full de resposta. Els exàmens mal contestats no
es corregiran.
Es pot utilitzar llapis del tipus 2HB o bolígraf blau o negre, però mai llapis amb
portamines de traç fi. En el full de resposta no es pot esborrar.
Identificació
Deixeu en blanc els apartats Grup i Permutació.
Respostes
Contesteu seguint la numeració de la dreta.
Indiqueu el vostre NIU (el mateix número
que feu servir per a accedir al
Campus Virtual i a d’altres serveis de
la UAB).
A l’exemple de l’esquerra, el número
d’identificació és el 01234567.
Marqueu la casella A si l’afirmació és certa i la casella B si és falsa. Si no ho
sabeu, podeu deixar la resposta en blanc.
Cada pregunta consta de dues línies: la primera línia és la de resposta i la segona
línia serveix per si es vol anul . lar la resposta.
28 de gener de 2013 1 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
Pregunta 1: La resposta seria A -Cert-,
ja que s’ha marcat la casella A.
Pregunta 2: La resposta seria B -Fals-,
ja que s’ha marcat la casella B.
Pregunta 3: La resposta seria B -Fals-,
ja que s’ha anul . lat la resposta A a la
segona línia.
Pregunta 4: La resposta seria A -Cert-
, ja que s’ha anul . lat la resposta B a la
segona línia.
Pregunta 5: La resposta seria en blanc,
ja que s’han anul . lat les respostes A i B
a la segona línia.
Pregunta 6: La resposta seria en blanc,
ja que no s’ha marcat cap casella.
Reavaluació de la prova escrita presencial 1
(EV1)
Si realitzeu la reavaluació de més d’una prova, ompliu un full de resposta
diferent per a cada prova.
Indiqueu si les afirmacions que venen a continuació són certes o falses.
Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0.5 punts; les
preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.
1. Segons la distinció tradicional entre llenguatge i parla, l’agramatisme es
definiria com un trastorn del llenguatge mentre que la dislàlia es consideraria
un trastorn de la parla.
Considereu el text que es reprodueix a (1) i contesteu les preguntes 2 i 3.
(1) “El trastorno del lenguaje se ha conceptualizado como una
28 de gener de 2013 2 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
actuación lingüística fuera de la norma. Es decir, cualquier
desviación en los componentes de la lengua (fonológico, semántico,
morfológico y sintáctico), producto de un desorden orgánico o
funcional. De esta manera el habla del sordo era considerada como
trastornada, así como las variaciones en el discurso del deficiente
mental o la expresión del niño en pleno desarrollo lingüístico.
Este marco teórico trajo como consecuencia la elaboración de
taxonomías diagnósticas, definidas para incluir en determinada
categoría aquello que se consideraba anormal. Este punto merece
una reflexión cuidadosa pues la actividad evaluativa del logopeda,
terapista del lenguaje o fonoaudiólogo llevó a considerar como
trastorno todo aquello que no se ajustara a la norma culta, ejemplo
de esto es que se llegaron a definir como atípicas las variaciones
fonológicas del español venezolano utilizadas por grupos pocos
favorecidos o de procedencia social baja, las cuales eran
denominadas (o todavía lo son) “dislalias ambientales”[...]” (pp.
40-41).
Gallardo, B., y Valles, B. (2008). Lingüística en contextos clínicos: La
lingüística clínica. Lengua y Habla, 12, 32-50.
2. La noció de “norma culta” a la qual es fa referència en el text es relaciona
amb una concepció prescriptivista de la lingüística.
3. Segons les autores, realitzacions com [ˈbuhkaŋ unah ˈohah ˈβ̞eldeh] (buscan
unas hojas verdes), pròpies de moltes zones de Veneçuela, s’haurien de
considerar un trastorn del component fonològic de la llengua.
4. En una transcripció en l’Alfabet Fonètic Internacional, les consonants ròtiques
múltiples es poden representar indistintament mitjançant el símbol
[r] o el símbol [r̄] .
Observeu la figura 1 i contesteu les preguntes 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12.
28 de gener de 2013 3 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
Figura 1: Representació esquemàtica dels articuladors
5. Les consonants [ɱ], [f] i [v] es produeixen a la zona marcada amb el
número 2 de la figura 1.
6. Els sons labiodentals es produeixen a la zona marcada amb el número 3
de la figura 1.
7. La fricció produïda per la sortida de l’aire entre els articuladors a la zona
marcada amb el número 4 de la figura 1 donaria com a resultat sons com
[s] i [z].
8. Les consonants [ʃ] i [ʒ] es produeixen a la zona marcada amb el número
5 de la figura 1.
9. La fricció produïda per la sortida de l’aire entre els articuladors a la zona
marcada amb el número 6 de la figura 1 donaria com a resultat sons com
[ç] i [ʝ].
28 de gener de 2013 4 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
10. Els sons velars es produeixen a la zona marcada amb el número 7 de la
figura 1.
11. El contacte entre els articuladors a la zona marcada amb el número 8 de
la figura 1 donaria com a resultat un so velar.
12. Els sons [ʔ], [h] i [ɦ] es produeixen a la zona marcada amb el número 9
de la figura 1.
Considereu la transcripció fonètica que es presenta a (2) i contesteu les
preguntes 13, 14, 15 i 16.
(2) [lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə i̯ əl sɔɫ əz ð̞ispuˈt̪aβ̞ən sus̪t̪əˈniŋ ˈkað̞ə u ke ʎ ˈeɾə l
mes fɔr ku̯an̪ d̪ə ˈsopt̪ə | ˈbɛu̯n um biəˈdʒe kə s əˈkɔs̪t̪ə mbuliˈkat̪ ən
unə ˈɣ̞raŋ ˈkapə | baŋ kumbəˈni kə ɫ ki pɾiˈme fəˈɾiə kə l β̞iəˈdʒe s̪
t̪ɾəˈɣ̞ez lə ˈkapə səˈɾiə t̪iŋˈgu pəl mes fɔr | lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə s ˈpɔzə β̞uˈfa
n̪ ˈt̪ot̪ə lə ˈseβ̞ə ˈfuɾiə pəˈɾɔ kɔm ez β̞uˈfaβ̞ə mez əl β̞iəˈdʒe s əβ̞ɾiˈɣ̞aβ̞ə
m lə kapə | ə lə fi | ba ð̞əˈʃa ˈkorə fer li ˈt̪ɾɛu̯ɾə | ələˈzɔɾəz əl sɔɫ
kumənˈsa ð̞ə β̞ɾiˈʎa i̯ əɫ kab d̪ u mumen əl β̞iəˈdʒe | ben əskəlˈfat̪ | əs̪
t̪ɾɛu̯ lə ˈkapə | əˈʃi lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə β̞a ˈβ̞ɛ ð̞ə kuɱfəˈsa kə l sɔɫ ˈeɾə l
mes fɔr]
13. La seqüència [β̞a ˈβ̞ɛ ð̞ə kuɱfəˈsa kə l sɔɫ ˈeɾə l mes fɔr] no és possible en
català central, ja que [ˈβ̞ɛ] i [l] s’haurien de realitzar, en qualsevol estil de
parla, com a [əˈβ̞ɛ] i [əl].
14. La seqüència [i̯ əɫ kab d̪ u mumen] no és possible en català central, ja
que en qualsevol estil de parla s’hauria de pronunciar com [i əɫ kab d̪ə un
mumen].
15. Les consonants bilabials orals de la seqüència [baŋ kumbəˈni], en una pronúncia
estàndard del català central es realitzarien com a [β̞].
16. L’ús del diacrític [ ̞] en la transcripció de les consonants [β], [ð] i [ɣ]
reflecteix que, en català, aquestes tres consonants tenen una realització
fricativa.
17. La realització [noˈsalɣ̞asalaˈkaʝesiˈʝu̯eβ̞e] no és acceptable en cap variant
del castellà i, per tant, requerirà una intervenció logopèdica.
18. El tall sagital de la figura 2 correspon a una consonant que, considerant el
seu lloc d’articulació, es podria transcriure com a [v] i el de la figura 3 a
una consonant que, també considerant el seu lloc d’articulació, es podria
transcriure com a [v͆].
28 de gener de 2013 5 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
Figura 2: Tall sagital
Figura 3: Tall sagital
19. Els diacrítics [↓] i [↑] fan referència, en les convencions conegudes com a
extIPA, a la direcció del flux d’aire emprat en la producció d’un so.
20. En les convencions conegudes com a extIPA, f, ff, p i pp s’utilitzen per a
marcar canvis rellevants en la melodia de l’enunciat.
28 de gener de 2013 6 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
Reavaluació del treball escrit (EV2)
Si realitzeu la reavaluació de més d’una prova, ompliu un full de resposta
diferent per a cada prova.
Indiqueu si les afirmacions que venen a continuació són certes o falses.
Cada pregunta encertada suma un punt; cada resposta incorrecta resta 0.5 punts; les
preguntes no contestades ni sumen ni resten punts.
1. La fonologia s’interessa per la funció, el comportament i l’organització
dels sons com a sistema.
2. El nombre d’al·lòfons d’una llengua sempre és més gran que el seu nombre
de fonemes.
3. En una llengua en la qual el fonema /s/ presenta un al·lòfon sord i un altre
de sonor, les transcripcions fonètiques més encertades serien [s] per a la
variant sorda i [s̬] per a la sonora. La transcripció fonològica seria sempre
/s/ tant per a l’al·lòfon sord com per al sonor.
Considereu la transcripció fonètica que es presenta a (3) i contesteu les
preguntes 4 i 5.
(3) [lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə i̯ əl sɔɫ əz ð̞ispuˈt̪aβ̞ən sus̪t̪əˈniŋ ˈkað̞ə u ke ʎ ˈeɾə l
mes fɔr ku̯an̪ d̪ə ˈsopt̪ə | ˈbɛu̯n um biəˈdʒe kə s əˈkɔs̪t̪ə mbuliˈkat̪ ən
unə ˈɣ̞raŋ ˈkapə | baŋ kumbəˈni kə ɫ ki pɾiˈme fəˈɾiə kə l β̞iəˈdʒe s̪
t̪ɾəˈɣ̞ez lə ˈkapə səˈɾiə t̪iŋˈgu pəl mes fɔr | lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə s ˈpɔzə β̞uˈfa
n̪ ˈt̪ot̪ə lə ˈseβ̞ə ˈfuɾiə pəˈɾɔ kɔm ez β̞uˈfaβ̞ə mez əl β̞iəˈdʒe s əβ̞ɾiˈɣ̞aβ̞ə
m lə kapə | ə lə fi | ba ð̞əˈʃa ˈkorə fer li ˈt̪ɾɛu̯ɾə | ələˈzɔɾəz əl sɔɫ
kumənˈsa ð̞ə β̞ɾiˈʎa i̯ əɫ kab d̪ u mumen əl β̞iəˈdʒe | ben əskəlˈfat̪ | əs̪
t̪ɾɛu̯ lə ˈkapə | əˈʃi lə t̪ɾəmun̪ˈt̪anə β̞a ˈβ̞ɛ ð̞ə kuɱfəˈsa kə l sɔɫ ˈeɾə l
mes fɔr]
4. La transcripció fonètica que es presenta a (3) reflecteix la pronúncia pròpia
d’una variant amb reducció vocàlica.
5. En les consonants nasals del català es dóna un procés d’assimilació del
mode d’articulació condicionat per la consonant que segueix a la nasal.
6. Segons els inventaris de Quilis (1985) i Quilis (1993) el castellà té un
fonema labiodental nasal /ɱ/ i un fonema velar nasal /ŋ/.
28 de gener de 2013 7 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
7. En castellà, la posició d’atac sil·làbic pot estar ocupada per qualsevol consonant.
Considereu la transcripció fonètica que es presenta a (4) i contesteu les
preguntes 8, 9, 10, 11 i 12.
(4) [el ˈβ̞i̯en̪t̪o ˈnoɾt̪e ʝ el ˈsol poɾˈfi̯aβ̞an soβ̞ɾe ˈku̯al̪ ˈd̪ eʎoˈs eɾa e̯l ˈmas
ˈfu̯eɾt̪e ku̯an̪d̪o̯ aθeɾˈt̪o a̯ paˈsaɾ um bi̯aˈxeɾo mˈbu̯el̪t̪o̯ en añʲtʃa ˈkapa |
kombiˈni̯eɾon ẽŋ ke ki̯eˈn añ̪t̪es loˈɣ̞ɾaɾa o̯β̞liˈɣ̞aɾ al β̞i̯aˈxeɾo̯ a kiˈt̪aɾse
la ˈkapa seˈɾia konsið̞eˈɾað̞o ˈmas poð̞eˈɾoso | el ˈβ̞i̯en̪t̪o ˈnoɾt̪e soˈplo
koŋ gɾaɱ ˈfuɾi̯a ˈpeɾo ku̯an̪t̪o ˈma soˈplaβ̞a ˈma se̯ areβ̞uˈxaβ̞a e̯n su
ˈkapa l β̞i̯aˈxeɾo | poɾ ˈfin el ˈβ̞i̯en̪t̪o ˈnoɾt̪e̯ aβ̞an̪d̪oˈno la e̯mˈpɾesa |
eñ̪ˈt̪on̪θes̬ β̞ɾiʎo e̯l ˈsolˠ kon aɾˈð̞oɾ e i̯með̞i̯at̪aˈmen̪t̪e se ð̞espoˈχo ð̞e
su ˈkapa l β̞i̯aˈxeɾo poɾ lo ke l ˈβ̞i̯en̪t̪o ˈnoɾt̪e ˈuβ̞o ð̪e rekonoˈθeɾ la
supeɾi̯oɾiˈð̪a ð̪el ˈsol]
8. Les realitzacions [um bi̯aˈxeɾo] i [kombiˈni̯eɾon] posen de manifest un procés
fonològic d’assimilació de lloc d’articulació de les consonants nasals.
9. La realització [koŋ gɾaɱ ˈfuɾi̯a] posa de manifest un procés fonològic
d’assimilació de mode d’articulació de les consonants nasals.
10. L’ús del diacrític [ ̞] en la transcripció de les consonants [β], [ð] i [ɣ]
reflecteix l’existència d’un procés fonològic d’afebliment consonàntic.
11. La realització [ˈku̯al̪ ˈd̪ eʎoˈs eɾa] posa de manifest un procés fonològic
d’epèntesi vocàlica.
12. La transcripció fonètica que es presenta a (4) reflecteix la pronúncia pròpia
d’una variant yeísta del castellà.
Observeu les realitzacions que es mostren a (5) i contesteu les preguntes
13, 14 i 15.
28 de gener de 2013 8 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
(5)
moska [ˈmoka]
doctor [dikˈtol]
pastel [paˈt̪el]
balcón [baˈkon]
barco [ˈbalko]
taza [ˈtasa]
jarra [ˈxala]
llave [ˈʝaβ̞e]
Font de les dades: Aguilar, E. M., i Serra, M. (2010). A-RE-HA. Análisis
del retraso del habla. Protocolos para el análisis de la fonética y la fonología
infantil (3a ed. revisada). Barcelona: Publicacions i Edicions de la
Universitat de Barcelona.
13. La realització de les consonants ròtiques com a laterals es pot explicar des
del punt de vista dels trets distintius pel fet que les dues classes de consonants
comparteixen els trets [+consonàntic] [-vocàlic] i [+obstruent].
14. En les realitzacions de (5) no s’observen síl·labes travades.
15. Les realitzacions [ˈtasa] i [ˈʝaβ̞e] són pròpies de variants seseantes y yeístas
del castellà.
Observeu les realitzacions que es mostren a (6) i contesteu les preguntes
16 i 17.
(6)
carrera [kaˈlela]
máquina [ˈmanika]
dormir [moˈmiɾ]
vacaciones [kaβ̞aˈθi̯ones]
Font de les dades: Martínez Celdrán, E., Amat, T., Guanyabens, M.,
Navarro, M. I., i Roig, E. (1998). Lingüística. Teoría y aplicaciones.
Barcelona: Masson.
16. En les realitzacions de (6) s’observa un procés sistemàtic d’elisió de les
consonants ròtiques.
17. En les realitzacions de (6) es manté el sistemàticament el patró accentual
28 de gener de 2013 9 / 10

101731 Lingüística aplicada
a les patologies del llenguatge
Curs 2012-2013
Joaquim Llisterri
però no l’estructura sil·làbica.
Observeu les realitzacions que es mostren a (7) i contesteu les preguntes
18, 19 i 20.
(7)
chocolate [kotʃoˈlat̪e]
caramelo [kamaˈmelo]
oveja [oˈmexa]
plátano [ˈpatano]
naranja [naˈlaŋxa]
bañera [baˈɲela]
regalo [leˈɣ̞alo]
cerilla [seˈlið̞a]
Font de les dades: Aguilar, E. M., i Serra, M. (2010). A-RE-HA. Análisis
del retraso del habla. Protocolos para el análisis de la fonética y la fonología
infantil (3a ed. revisada). Barcelona: Publicacions i Edicions de la
Universitat de Barcelona.
18. La realització [kotʃoˈlat̪e] posa de manifest un procés fonològic de metàtesi.
19. A les realitzacions de (7) no s’observen atacs sil·làbics complexos.
20. La realització de totes les consonants ròtiques de (7) posa de manifest un
procés d’assimilació de mode d’articulació.
28 de gener de 2013 10 / 10