pla d'ordenació urbanística municipal de blanes informe de les al ...

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DE BLANES
INFORME DE LES AL·LEGACIONS
L’Equip redactor octubre 2009

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Blanes es va aprovar inicialment el
29 de juliol de 2008. Es va sotmetre a informació pública per un període de dos
mesos des del 15 de setembre de 2008 al 15 de novembre de 2008.
Durant el període d’informació pública s’han rebut un total de 828 al·legacions
al POUM, i posteriorment s’han rebut 4 al·legacions més fora de termini.
Hi ha tres al·legacions, que han estat subscrites per un gran nombre de
persones, fet que ha comportat un total de 512 al·legacions repetides. Aquestes
tres al·legacions tracten de la densitat d’habitatges, aparcaments, àtics, cossos
sortints, coberta i les portalades.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAFAEL SÁNCHEZ
DOÑA (Nº 1) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es tingui en compte els canvis que es proposen segons els plànol que
s’adjunta, ja que en primer lloc s’augmenta la seguretat i facilita l’ús dels
habitants de la zona i en segon lloc, no perjudica tant als propietaris de les
quatre finques afectades.
INFORME :
No es considera correcte destinar la totalitat del nou terreny que es qualifica a
sòl edificable sense destinar una part d’aquests terrenys a espais lliures i
preservar el pas de la riera, tal com fixa la llei d’urbanisme i s’ha fet en totes les
zones de nova qualificació d’aquest POUM.
S’informa per tant desfavorablement aquesta modificació sol·licitada, i es
proposa mantenir la zona hidràulica prevista per a la protecció de la riera i
l’ordenació i reserva mínima d’espais lliures a la part mes baixa d’aquestes
finques.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAFAEL
FRANCISCO PUMAROLA NONELL (Nº 2) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
En el POUM s’ha dibuixat al final del carrer Greco un vial en un punt que
conflueix tota l’aigua pluvial de Ca la Guidó, Mas Florit, i el Molí, que una part
baixa per la tuberia que varen fer pel carrer Greco des de la rotonda i l’altre que
ve de la zona industrial nord, afegint-se la que recull els carrers de Mas
Cremat, l’empresa que va fer les Jornades de Participació Ciutadana sobre el
POUM ja va dir que en aquest punt era zona de perill alt inundació. Demano
que el POUM modifiqui els criteris que han portat a l’ajuntament dibuixar aquest
vial pel perill real d’inundació que té i deixar-lo tal com era abans de la

modificació que va fer el regidor Sr. Fernández amb l’única finalitat de
beneficiar a una empresa colindant al barri de Mas Cremat.
INFORME :
La recollida de les aigües pluvials s’haurà d’estudiar en la urbanització o en un
projecte específic d’aquest carrer, determinant la solució mes idònia per aquest
cas.
S’informa per tant desfavorablement la supressió del vial, al·legant més que
qüestionar el disseny del vial exposa les seves consideracions en relació a la
problemàtica que pot sorgir en relació a la recollida de les aigües pluvials, que
s’haurà de resoldre en el projecte d’urbanització corresponent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAFAEL SÁNCHEZ
DOÑA (Nº 3) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .- Que es revisin els m2 que té el polígon d’actuació Valldolitg 2, ja que
perjudica els interessos dels propietaris si es sumen els metres que ja són
edificables per anteriors plans.
2.- Que es canviï el traçat final de la tuberia de sanejament del carrer Onyar i
que es faci coincidir amb el traçat del carrer i que no passi per les finques
afectades per així recuperar metres de sòl urbà.
3 .- I que el carrer d’unió, dels quatre carrers, passi per sobre de la canonada
de sanejament que passa paral·lela a la riera, per un millor aprofitament del
territori i per que en un futur sigui més fàcil el manteniment.
INFORME :
1 .- La delimitació del polígon d’actuació Valldolitg 2 es defineix en el POUM
per donar acabament a aquesta zona, amb un traçat dels carrers que ve molt
determinat per els carrers i edificacions ja existents.
El nou polígon inclou els terrenys no edificats i que precisen de l’obertura dels
nous carrers per poder tenir accés rodat i per a la implantació dels serveis
urbanístics, i en ell s’ha reservat una part d’aquests terrenys per a espais lliures
i s’ha preservat el pas de la riera, tal com fixa la llei d’urbanisme i s’ha fet en
totes les zones de nova qualificació d’aquest POUM.
Respecta als punts 2 i 3 de l’al·legació, el traçat final de les canonades de
sanejament, s’haurà de determinar en el projecte d’urbanització, que definirà el
traçat òptim de totes les instal·lacions, i podrà modificar el traçat de les
canonades existents S’informa per tant desfavorablement aquesta modificació
sol·licitada, i es proposa mantenir la zona hidràulica prevista per a la protecció
de la riera i l’ordenació i reserva mínima d’espais lliures a la part mes baixa
d’aquestes finques.
S’informa per tant desfavorablement la modificació sol·licitada, i es proposa
mantenir l’àmbit del polígon, així com el traçat dels vials, la zona hidràulica

prevista per a la protecció de la riera i la reserva mínima d’espais lliures a la
part mes baixa d’aquestes finques.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CRISTOBAL
RODRÍGUEZ BERROCAL (Nº 4) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Des del 23 de juliol de 1991 s’està sol·licitant pel garatge de l’habitatge (el qual
encara no ha estat concedit). Demano sortida des del garatge per la zona verda
cap al carrer Tajo.
INFORME :
Favorable. L’article 110.3 de la normativa del POUM preveu expressament en
aquests supòsits la possibilitat que l’ajuntament autoritzi l’accés a les
edificacions a través dels espais lliures, sempre que això no perjudiqui la
funcionalitat dels mateixos. Es tracta per tant de qüestions absolutament
puntuals resoltes a la normativa del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARLOS JIMENEZ
GIL (Nº 5) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
L’edifici catalogat c/ Xavier Brunet 15, es troba enmig dels números 13 i 17,
habitatges també catalogades, si bé avui han estat derruïdes. En data 5 de
febrer de 2007 es va sol·licitar permís d’obres per arreglar la façana. La façana
ha estat arranjada, per tal d’obtenir una major seguretat, fet que ha provocat un
canvi substancial en la seva imatge inicial.
Es procedeixi a descatalogar i desprotegir l’edifici d’habitatges del carrer Xavier
Brunet núm. 15.
INFORME :
Favorable, es proposa excloure del catàleg de protecció del patrimoni
l’edificació del c/ Xavier Brunet 15 per les condicions actuals de l’edifici al haver
estat objecte d’arranjament i modificació de la façana, el que ha modificat
substancialment els criteris que es van tenir en compte per incloure l’edifici en
el catàleg, sens perjudici de les comprovacions i actuacions específiques que
pugui dur a terme l’ajuntament d’acord amb la llicència concedida.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JESUS JIMENEZ
MARTIN (Nº 6) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Amb registre de sortida nº 14.820, vaig tenir resposta a la meva instància
registrada amb nº d’entrada 510. S’ha esperat a l’exposició del nou POUM de
Blanes, i segueix sense donar-se “la solució estudiada en un principi”. Sol·licito
que l’Ajuntament busqui la forma de liquidar el deute.
INFORME :
Desfavorable . Les determinacions del POUM no poden fixar compensacions
singulars, sens perjudici de les accions que l’al·legant consideri pertinent
exercir.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DANIEL BENET
LÓPEZ (Nº 7) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Ja que el tercer barri de Valldolig les cases són més baixes que en la resta del
poble, es pugui cobrir un tant per cent del terrat i així quedin legalitzades totes
les habitacions construïdes, també d’aquesta forma solucionant problemes en
un futur.
INFORME :
Favorable, es proposa permetrà construir en Planta baixa i dos plantes pis,
amb la finalitat d’harmonitzar les alçades i el número de plantes del barri
Valldolitg-3 amb la resta del municipi, sense que aquest fet comporti establir
una ordenació contrària a la zona on estant ubicades aquestes edificacions.
S’evita, a més, que moltes de les edificacions avui existents quedin en situació
de volum disconforme.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DANIEL BENET
LÓPEZ (Nº 8) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En el nou projecte de POUM figura el terreny del carrer Xuquer, 10 i el carrer
Segura, 9 com a carrer vial. Demano que s’arregli aquesta equivocació.
INFORME :
Favorable, l’adaptació cartogràfica efectuada en el seu dia per l’ajuntament,
sense tenir la naturalesa de modificació puntual del PGOU preveia un vial de 5
metres. Es proposa per tant mantenir l’ordenació i el vial de l’adaptació
cartogràfica.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DIANA CIGANDA
(Nº 9) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
El POUM en exposició pública qualifica la finca de l’avinguda de Serrallarga
com equipament (Clau Eq), lo que considerem absolutament inadequat a la
vista de les característiques físiques i jurídiques de la mateixa, pel que
sol·licitem que es procedeixi a la seva modificació.
Es modifiqui l’ús de les parcel·les que ens ocupen, permeten a les mateixes
l’especificat en l’article 49 de les Normes Urbanístiques, apartat 2 “Usos
Terciaris i de Serveis”, epígraf 2.6 recreatiu i d’espectacles.
INFORME :
Favorable, es proposa per tal d’adaptar la zona als usos actuals modificar la
seva qualificació a zona d’activitats econòmiques (Clau 9-b), que permetria els
usos actuals de prostitució més els de restauració, hoteler i altres.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONI MARES
BERMUDEZ (Nº 10) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La voluntat política de mantenir o augmentar la infraestructura hotelera és
positiva pel poble de Blanes. L’aposta municipal però és per a hotels de 4 i 5
estrelles.
Sembla raonable també que els hotels existents hagin de mantenir durant un
període de temps, llurs activitats a fi i efecte de preservar el turisme a Blanes
fins que la nova zona hotelera es desenvolupi.
Ara bé, convertir a ús exclusivament hoteler tots els hotels de Blanes no és la
solució ni afecta per igual a tots ells: Els hotels actuals de 4 estrelles són nous
o recentment reformats i es troben en una situació favorable per ser rendibles
en el futur. Caldria doncs que aquests hotels no desapareguin. No crec que cap
d’aquests hotels es plantegi un canvi, seria absurd. L’Hotel Montserrat es troba
en l’altre extrem, els seus punts febles, la seva baixa rendibilitat i les seves
limitacions estructurals fan inviable i gens recomanable gastar molts diners per
millorar les instal·lacions. En tot cas s’hauria d’invertir en un altre lloc més
adequat.
Per tant, condemnar a l’Hotel Montserrat a seguir sent hotel de per vida és
pràcticament reduir el valor patrimonial de l’edifici a zero.
INFORME :
El sector hoteler te un interès primordial pel municipi, i en aquest sentit el
POUM preveu el seu manteniment i ampliació, proposant una major
edificabilitat i facilitats per aquest ús com a incentiu per a la seva promoció.

En resposta a les al·legacions presentades pel sector hoteler, es proposa
estimar-les en el sentit d’admetre en la normativa del POUM la possibilitat d’un
futur canvi d’aquest ús, tot fixant la necessitat d’un manteniment mínim de l’ús
hoteler per un període de 12 anys, als efectes de poder assolir l’aprofitament
d’altres usos, especialment el residencial. Igualment es proposa contemplar en
la normativa que l’escreix en l’aprofitament hoteler establert en el POUM, un
cop transcorregut l’esmentat termini es podrà utilitzar per altres usos.
En conseqüència, la regulació del POUM no condemna cap hotel a mantenir
aquest ús de forma indefinida sinó que preveu la possibilitat de la seva
transformació, essent l‘escreix d’aprofitament un incentiu i un recolzament a
aquest sector d’interès estratègic pel municipi, i alhora una contra prestació pel
fet d’haver de mantenir aquest ús hoteler per un període mínim determinat .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER Mª LUZ IGLESIAS
IGLESIAS (Nº 11) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
El barri de Mas Borinot està composat per illes tancades (5a), per tant no es
raonable que la finca del carrer Mas Borinot 2 i carrer Alambra 3 tingui aquesta
nomenclatura. La finca afectada disposa de nom i de dimensions adequades
segons la norma vigent, per això és del tot improcedent la nomenclatura
assignada.
INFORME :
Favorable. En atenció a la situació de la finca, al costat del barri de Mas Borinot
es procedeix a estimar l’al·legació en el sentit de qualificar la finca de l’al·legant
en zona de Eixample - Illa Tancada (5a) i es permet construir en la seva
totalitat, per tal que tingui la consolidació com la resta del barri de Mas Borinot.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PILAR SERRAT
PALLES (Nº 12) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Referent al nou coeficient dels edificis del casc antic, en relació als àtics, estem
en complert desacord amb aquest projecte. No al possible nou projecte de
reduir els àtics dins el casc antic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la

normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PILAR SERRAT
PALLES (Nº 13) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Referent a l’ordenació del nou pla general, l’edifici del Passeig de Dintre, nº 27
consta com a EQ, actualment i tenim el negoci i habitatges, ens consta que es
un error, però per que quedi constància de la nostra reclamació exposem el
cas.
Demano que l’edifici del Passeig de Dintre, 27, que dins el pla consta com EQ,
sigui rectificat i que consti la qualificació que li correspon.
INFORME :
Favorable, en atenció a l’al·legació es constata que en la documentació
exposada al públic conté un error material, i s’hauria de modificar i corregir els
plànols i qualificar la finca igual a les finques veïnes de Recinte emmurallat
(Clau 2)
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC VILANÓ
JUAN (Nº 14) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que segons el nou pla d’urbanisme, que afecta a tot el Raval de Blanes, la
retallada de plantes de construcció. En quan amb l’anterior pla d’urbanisme ja
es va retallar l’alçada i delimitar la profunditat de construcció. Aquesta finca té
una amplada de 5mx64m. de fundaria. Quedi tal com estava amb al anterior
Pla d’Urbanisme, ja que també es varen retallar alçades i profunditat
edificables.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.

La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER Mª TERESA VILANÓ
JUAN (Nº 15) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que segons el nou pla d’urbanisme, que afecta a tot el Raval de Blanes, la
retallada de plantes de construcció. En quan amb l’anterior pla d’urbanisme ja
es va retallar l’alçada i delimitar la profunditat de construcció. Aquesta finca té
una amplada de 5mx64m. de fondària. Quedi tal com estava amb al anterior
Pla d’Urbanisme, ja que també es varen retallar alçades i profunditats
edificables.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PERE BRUNET I
CERVELLÓ (Nº 16) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que s’esmeni l’error i s’estableixi una altura edificatòria de PB+2 (3) en el carrer
Girona, tal com contempla l’antic pla d’ordenació urbana del 1988, per a l’illa
d’habitatges delimitada pels carrers Anselm Clavé, Tordera, Girona, Sebastià
Llorens
INFORME :
Favorable, es tracta d’un error material de transcripció, i per tant es proposa
estimar l’al·legació i corregir els plànols d’ordenació d’acord amb la petició
formulada.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DOLORS JUBANY
ABOLL (Nº 17) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’esmeni l’error i s’estableixi una altura edificatòria de PB+2 (3) en el carrer
Girona, tal com contempla l’antic pla d’ordenació urbana del 1988, per a l’illa
d’habitatges delimitada pels carrers Anselm Clavé, Tordera, Girona, Sebastià
Llorens
INFORME :
Favorable, es tracta d’un error material de transcripció, i per tant es proposa
estimar l’al·legació i corregir els plànols d’ordenació d’acord amb la petició
formulada.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER IRENE-SONIA JUG
DOLINAR (Nº 18) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La finca situada a l’Esplanada del Port 21, des del 1993 fins a l’actualitat, tenia
el seu ús cedit a l’Ajuntament de Blanes, i s’utilitzava coma a laboratori humit, i
la seva qualificació urbanística és d’equipament. Que el termini de l’esmentada
cessió ha estat superat amb escreix, i la compareixent ja ha fet la sol·licitud de
l’extinció del contracte pel transcurs del termini establert. A arrel de la
cancel·lació de dit conveni, trobem raonable demanar el canvi d’ús.
Es sol·licita la modificació de la classificació urbanística de la finca situada a la
Esplanada del port núm. 21, per haver transcorregut el termini del pacte de
cessió i no correspondre dita classificació amb el seu ús actual i futur.
INFORME :

Desfavorable, tant en el PGOU de 1989, com en el 1993, es qualificava
aquesta finca com equipament públic, el que es manté en el present projecte
de POUM per considerar que per la situació i emplaçament de la finca en el
límit de la zona portuària es un emplaçament idoni per disposar de terrenys per
a equipaments en aquesta zona, i que per altre part no es considera adequada
per usos residencials. Això amb independència de les relacions jurídiques
existents entre l’Ajuntament i la propietat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CONCEPCIÓ
CORRETGE BERGADA (Nº 19) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’esmeni l’error i s’estableixi una altura edificatòria de PB+2 (3) en el carrer
Girona, tal com contempla l’antic pla d’ordenació urbana del 1988, per a l’illa
d’habitatges delimitada pels carrers Anselm Clavé, Tordera, Girona, Sebastià
Llorens
INFORME :
Favorable, es tracta d’un error material de transcripció, i per tant es proposa
estimar l’al·legació i corregir els plànols d’ordenació d’acord amb la petició
formulada.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GUELFO ZOLA
MAYNOU (Nº 20) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que al impedir pujar més de 3 pisos, tractant-se d’una casa petita, representa
perdre bastant espai habitable, que el dia de demà en cas de tenir de vendre-la
baixaria molt el valor dels habitatges.
Planta baixa amb 2 o 3 pisos segons la zona, em sembla massa dràstic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i

als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PEDRO VALLS
PADROSA (Nº 21) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou pla d’urbanisme té previst fer un carrer en el Veïnat Puig de la Dona
n1 158, ja que és una finca privada. Demano que es revisió el POUM.
INFORME :
Favorable. D’acord amb l’esmentat a l’al·legació i la zona on es preveia la
delimitació d’un nou carrer, es considera que realment la qualificació i obertura
d’aquest nou carrer no es necessita per l’ordenació de la zona ja que no es
preveu nova parcel·lació. i en conseqüència es proposa acceptar l’al·legació i
suprimir el vial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JUAN FRANCISCO,
PEDRO, MANEL RABASCO RAMIREZ (Nº 22) , A L’APROVACIÓ INICIAL
DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
En els plànols que sempre ens havien mostrat, els carrers enllaçaven a la riera,
cosa que faria l’expropiació menys agressiva. Per tant, no ens conformarem
mai amb l’actual pla, que suposaria una expropiació del total de la parcel·la, ara
no urbanitzada, de la nostra propietat. L’enllaç dels carrers en “cul de sac”, és
absolutament possible sense tenir que donar tants mals de cap als petits
propietaris! Un nou estudi del pla!.
INFORME :
La delimitació del polígon d’actuació Valldolitg 2 es defineix en el POUM per
donar acabament a aquesta zona, amb un traçat dels carrers que ve molt
determinat per els carrers i edificacions ja existents.
El nou polígon inclou els terrenys no edificats i que precisen de l’obertura dels
nous carrers per poder tenir accés rodat i per a la implantació dels serveis
urbanístics, i en ell s’ha reservat una part d’aquests terrenys per a espais lliures
i s’ha preservat el pas de la riera, tal com fixa la llei d’urbanisme i s’ha fet en
totes les zones de nova qualificació d’aquest POUM.
S’informa per tant desfavorablement la modificació sol·licitada, i es proposa
mantenir l’àmbit del polígon, així com el traçat dels vials, que preveu el POUM
als efectes de regular la coordinació viària de la zona i evitar els culs de sac.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA DEL VILAR
VILÀ BOTA (Nº 23) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la revisió del planejament general sotmesa a exposició pública en la finca
de la meva clienta un escapçat longitudinal de la masia deixant absolutament
enderrocada la part que és propietat dels germans Nonell. De tal manera que la
part propietat única i exclusivament de la Na Maria del Vilar Vilà quedaria una
edificació, la masia, totalment estranya per la desventració de la mateixa,
mostrant-se al descobert els enllaços naturals internes entre les dues parts.
Que l’acord definitiu d’aprovació del pla parcial del Sector A6 Valldolitg Polígon
1 va ésser el 21 de novembre de 2007 i per tant aquest és el que hauria de
prevaler en front del nou POUM de Blanes.
INFORME :
Favorable, es proposa mantenir l’ordenació segons el Pla Parcial aprovat el 21
de novembre de 2007. Es considera que l’ordenació viària que contempla
l’esmentat pla parcial es adequada per aquesta zona, sense necessitat
d’afectar la masia, el que també facilita la gestió de l’àmbit.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM REIXACH
I GELPÍ (Nº 24) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En el sectors Mas Martí, Cal Parrado i Costa Brava Centre. Desplaçar el carrer
uns 17 metres cap al sud, en direcció a la carretera. Retirar el mas Parrado del
catàleg de masies i cases rurals del POUM.
INFORME :
La vialitat i l’ordenació fixada en els plànols del POUM amb línia discontinua es
merament indicativa, tal com s’assenyala en la pròpia normativa del pla, i es
definirà en el moment de tramitar el pla parcial, d’acord amb les circumstàncies
del moment i preveient una transformació total dels usos i aprofitaments
d’aquests terrenys, per lo qual no sembla raonable que es mantinguin en aquell
moment els coberts agrícoles, com tampoc s’han mantingut dins cap altre barri
residencial de la ciutat. Per altre part el desplaçament del vial que es proposa
no permetria un aprofitament urbanístic raonable de les illes que donen front a
la carretera ja que serien massa estretes.
No obstant s’informa favorablement modificar lleugerament la traça indicativa
d’aquest vial, per tal d’ajustar-lo a l’habitatge existent i donant-li la major

separació possible de la carretera d’accés Costa Brava, per tal de possibilitar
l’ordenació d’aquestes illes amb la resta de l’aprofitament residencial.
El Mas Parrado no ha estat inclòs en el catàleg de masies i cases rurals del
POUM, al estar situada en sòl urbanitzable delimitat. El Pla parcial regularà els
paràmetres que s’hauran d’aplicar al Mas.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER Mª MONTSERRAT
LLAMBÍ ALUM (Nº 25) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Segons el POUM que es vol aprovar, sols deixaran aixecar planta baixa més
tres alçades, la situació actual de la meva finca (c/Esperança 49) és de quatre
pisos més planta baixa. Darrera de la finca hi ha penya, que no sobrepasso.
Donat que els metros de fondària queden reduïts en el nou pla, demano em
permeteu construir les quatre plantes més baixos, que la majoria de cases del
carrer ja tenen.
INFORME :
Desfavorable. En aquesta zona es respecta l’alçada del PGOU de 1981 i per
tant es mantenen les mateixes alçades. Al carrer Esperança (costat muntanya)
la majoria d’edificacions tenen altures de pb+3 o inferior, per tant es considera
que l’ordenació que preveu el POUM es l’adequada per la zona majoritàriament
de PB+3. En tot cas la planta quarta edificada de la finca de l’al·legant quedarà,
com ara, en volum disconforme i serà d’aplicació el que disposa la normativa
en relació a aquesta situació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER Mª MONTSERRAT
LLAMBÍ ALUM (Nº 26) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En el POUM que es vol aprovar, la meva finca queda exclosa del terreny
urbanitzable, continuant essent forestal com fins ara. Donat que el límit acaba
just en el llindar de la meva finca. S’inclogui també la meva finca (marcada amb
una X en el planell adjunt) dins del nou terreny urbanitzable.
INFORME :
Desfavorable. Es considera que l’àmbit del sòl urbanitzable fixat en el POUM es
suficient d’acord amb les previsions del Pla, i no es procedent la seva
ampliació, i que la finca de l’al·legant s’ha de mantenir dins l’àmbit del sòl no
urbanitzable en funció dels estudis ambientals del POUM.
El fet de limitar amb un sector de sòl urbanitzable no implica l’obligació
d’incloure la finca en el mateix, ja que això implicaria la impossibilitat d’establir
límits entre els diferents classes de sòl. La classificació com a sòl no

urbanitzable està degudament justificada, i la classificació d’urbanitzable dels
sectors respon a un criteri discrecional justificat pels paràmetres de creixement
que contempla l’instrument de planejament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI LLAMBÍ
GONZALEZ (Nº 27) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Per exigències de l’antic “Poum”, vaig construir la meva casa havent de retallar
els metres de fondària respecte a les cases colindants. Avui, tot i tenir construït
planta baixa i tres pisos, se’m vol retallar encara més la finca. Limitant l’alçada
a una planta menys, desvaloritzant-la encara més. Demana es respectin el que
hi ha fins ara, ja que el canvi perjudicaria una altra vegada els meus interessos.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC VILANÓ
JUAN (Nº 28) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.

INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA LUISA
GALDOS CONDE (Nº 29) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es classifiqui aquesta parcel·la registral nº 3896 com a sòl urbà no
consolidat, (zona 8d), si bé amb la càrrega urbanística (amb condició prèvia a
la concessió de llicència d’obres) de la necessària cessió a l’Ajuntament en el
moment d’edificar del 10% d’aprofitament urbanístic. Aquesta cessió es farà en
metàl·lic d’acord amb l’article 43 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
INFORME :
Desfavorable. La finca que fa referència l’al·legació és una parcel·la interior que
no dóna front a cap vial públic i forma part de l’antiga “Parcel·lació Robles” que
té esgotada l’edificabilitat. Aquesta finca hauria de mantenir les condicions per
a usos d’equipaments privats, esportius o jardins privats de l’urbanització.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MÁXIMO DE
ROBLES MIRALBELL (Nº 30) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es corregeixi l’error i es classifiqui també a la cantonada nordoest de la
parcel·la registral nº 5314 on està ubicat un dipòsit d’aigua, com a Sòl urbà no
consolidat (Zona 8d).
INFORME :

Favorable. En l’atenció a l’anàlisi de l’al·legació i del terreny, es proposa
estimar l’al·legació i classificar la finca com a sòl urbà. El dipòsit d’aigua és un
servei dels terrenys urbans de la zona, i es proposa qualificar de Ciutat jardí
clau 8, com la resta dels terrenys propers.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAMON PUIGMARTÍ
BELLART (Nº 31) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En relació a l’illa de cases compresa entre els carrers Riera Alta, Pep Ventura, i
Jaume I, el carrer Riera Alta costa mar l’alçada permesa es 4, a Jaume I banda
mar també és de 4. en canvi, just al mig, a Jaume I banda muntanya, l’alçada
permesa és 5. És il·lògic poder edificar 5 enmig de una zona de 4. És més, a tot
el carrer Jaume I l’alçada és 4, excepte aquest tros. Demano reduir l’alçada
permesa al carrer Jaume I banda muntanya a 4 (PB+3).
INFORME :
El desenvolupament edificatori d’aquest eixample al voltant del carrer Jaume I,
està ja molt consolidat a partir del Pla General vigent (PGOU-89), i per això
s’han mantingut les previsions d’aquest pla.
S’informa per tant desfavorablement la sol·licitud, i es proposa mantenir la
zonificació que preveu el Pla General en base a la qual s’ha desenvolupat la
zona. En tot cas es proposa acceptar l’al·legació als efectes d’ajustar els
paràmetres que apareixen recollits en el pla general.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARÍA TERESA
SÁNCHEZ GALLARDO (Nº 32) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es revisi el polígon d’actuació Valldolitg 2 ja que la inclusió de la meva
finca en el polígon perjudica els meus interessos com a propietària al no poder
construir en la totalitat de la finca com en anteriors plans. Que es canviï el
traçat final de la tuberia de sanejament del carrer Onyar i que es faci coincidir
amb el traçat del carrer.
INFORME :
La delimitació del polígon d’actuació Valldolitg 2 es defineix en el POUM per
donar acabament a aquesta zona, amb un traçat dels carrers que ve molt
determinat per els carrers i edificacions ja existents.
El nou polígon inclou els terrenys no edificats i que precisen de l’obertura dels
nous carrers per poder tenir accés rodat i per a la implantació dels serveis
urbanístics, i en ell s’ha reservat una part d’aquests terrenys per a espais lliures
i s’ha preservat el pas de la riera, tal com fixa la llei d’urbanisme i s’ha fet en
totes les zones de nova qualificació d’aquest POUM.

Respecta al traçat final de les canonades de sanejament, s’haurà de determinar
en el projecte d’urbanització, que definirà el traçat òptim de totes les
instal·lacions, i podrà modificar el traçat de les canonades existents S’informa
per tant desfavorablement aquesta modificació sol·licitada, i es proposa
mantenir la zona hidràulica prevista per a la protecció de la riera i l’ordenació i
reserva mínima d’espais lliures a la part mes baixa d’aquestes finques.
.
S’informa per tant desfavorablement la modificació sol·licitada, i es proposa
mantenir l’àmbit del polígon, així com el traçat dels vials, la zona hidràulica
prevista per a la protecció de la riera i la reserva mínima d’espais lliures a la
part mes baixa d’aquestes finques.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEFA BUIXEDA
SERRA (Nº 33) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JUAN PARÉS
BUIXEDA (Nº 34) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC PARÉS
CAMA (Nº 35) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent

que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARC PARÉS
CAMA (Nº 36) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER TERESA PARÉS
BUIXEDA (Nº 37) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

En desacord a la retallada de plantes de construcció que reflexa el nou pla
d’urbanisme que afecta a tot el raval de Blanes. En quan a l’anterior pla, es vol
retallar l’alçada i la profunditat de construcció. No hi estem d’acord degut a que
això ens perjudica i devalua econòmicament la propietat. Amb l’amplada de
finca no s’assoleixen la quantitat de m2 per planta per la construcció d’un
habitatge digna. Demano quedi tal i com estava amb l’anterior pla d’urbanisme
ja que també van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SALVADOR
TORRENT I GIBERT (Nº 37-bis) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Informació del projecte específic que a nosaltres ens afecta i unes motivacions
per escrit del mateix, ja que sol·licitant aquesta informació a les oficines
pertinents no m’han sabut donar cap motivació al respecte d’aquesta decisió.
Com a ciutadà blanenc tinc el dret a ésser informat i l’Ajuntament té la obligació
de reunir als veïns de cada barri per a donar-nos aquesta informacions més
detallada, ja que geogràficament no tots els barris presenten les mateixes
característiques.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent

que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARLES VIVES
PLANA (Nº 38) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es permeti també l’edificació de 18 metres en profunditat a les parcel·les a
on la llargada superi una determinada longitud (per què no 50 metres?), a
ambdós costats de la part superior del carrer Antiga.
Que hem siguin notificades les resolucions argumentades que es produeixin en
el present expedient.
INFORME :
Desfavorable. La profunditat edificable de 16 m. regulada en les finques a que
fa referència l’al·legació es considera la màxima que permet una distribució
dels habitatges amb doble façana i ventilació creuada. La qualificació
urbanística de les finques té per finalitat aconseguir un determinada profunditat
edificable que permeti una correcta distribució dels habitatges de cada una de
les zones que regula; per això es considera que l’ordenació concreta
d’aquestes finques es justifica als efectes d’aconseguir l’esmentada ordenació,
és a dir, el resultat final un cop esgotat els aprofitaments privats.
Es tracta d’una edificació en illa tancada que no permet una profunditat
edificable en funció de la longitud de cada una de les finques privades, sinó que
s’ha de contemplar amb una mateixa profunditat edificable per cada tram de
l’illa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN SUREDA
CASAMOR (Nº 39) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que amb molta sorpresa el recurrent ha comprovat que dita finca, segons el
plànol d’ordenació corresponent, ha estat qualificada pel POUM aprovat
inicialment com a sòl urbà consolidat zona Ravals, clau 3, en la qual no està
admès la implantació d’una planta àtic, el que significa una clar incompliment
del conveni urbanístic signat assenyalat; determinació urbanística que caldria

esmenar a l’aprovació provisional d’aquest planejament general, als efectes de
donar compliment a un conveni subscrit per ambdues parts el dia 24 d’abril de
2008.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 40) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou POUM inclogui la localització i capacitat dels nous aparcaments que
han de resoldre aquest problema al municipi. Per això esperem que es tingui
per presentat aquest escrit, l’admeti i en llurs tràmits tingui.
INFORME :
Favorable. El POUM, en funció dels estudis que consten en el propi expedient,
preveu unes zones d’aparcament integrades dins el sistema viari, uns com a
dissuasius en l’entrada de la ciutat, i altres mes centrals com l’ampliació de
l’aparcament soterrani en front de mar, i a més possibilita que en els espais
lliures l’ajuntament pugui ocupar-ne el subsòl per destinar-lo a aparcament com
preveu la vigent normativa urbanística, ja siguin gestionats de forma directa o
indirecta per la corporació municipal.
El POUM regula a més en la seva normativa l’obligatorietat de dotar
d’aparcament totes les noves construccions en funció del seu ús, i contempla
per tant la necessitat d’aparcament que genera el creixement urbà i preveu les
zones per poder-les satisfer. El desenvolupament dels sectors de millora
urbana i sectors urbanitzables hauran de preveure igualment les reserves
d’aparcament per a les necessitats que generin. Finalment el POUM preveu els
estàndards que hauran de complir els privats en el moment de promocionar
nous habitatges o edificis destinats a altres usos.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 41) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es solucionin els errors del informe de sostenibilitat ambiental del POUM, i
que s’inclogui un pla per protegir i preservar el patrimoni natural de Blanes, i
que es treballi perquè alguns dels espais que trobem a la nostra vila puguin
formar part del Pla d’Espais Interès Natural de Catalunya PEIN, què els donaria
una protecció efectiva, donat que tenen qualitat i característiques per formar
part. Per això esperem que es tingui per presentat aquest escrit, l’admeti i en
llurs mèrits tingui.
INFORME :
Favorable, es corregiran les errades materials que constin en l’informe de
sostenibilitat ambiental del POUM
Els informes mediambientals que formen part del POUM justifiquen
abastament la classificació de sòl no urbanitzable i les seves diferents
qualificacions. Igualment consten delimitats els sectors urbanitzables i la seva
justificació en la memòria.
El POUM recull la declaració de paratge de Pinya de Rosa, com no podia ésser
d’altra manera, ja que la declaració d’una zona com a PEIN no es una potestat
municipal sinó d’altres administracions. En aquest cas i en marc de les seves
competències el POUM classifica i qualifica el sòl no urbanitzable justificant els
diferents graus de protecció i usos en base als esmentat informes tècnics, sens
perjudici de solucionar errors puntuals de nomenclatura.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 42) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en nou POUM inclogui un pla per recuperar la ona del Delta del Tordera
des del punt de vista ecològic, faunístic i florístic, i es reordenin els usos,
allunyant al màxim les zones d’acampada de la llera del riu i de la ZMT que
marca la Llei de Costes. Per això esperem que es tingui per presentat aquest
escrit, l’admeti i en llurs mèrits tingui.
INFORME :
Favorable. El POUM incorpora les diferents proteccions que es sobreposen al
delta del Tordera, i qualifica tota aquesta àrea com a sol no urbanitzable de
protecció del sistema costaner ( NU-C1), recollint la qualificació del Pla Director
del Sistema Costaner, aprovat per la Generalitat de Catalunya.
El POUM contempla les zones d’acampada existents dins aquesta àrea, amb la
regulació de la normativa transitòria del propi Pla Director, que te rang superior
i que la normativa del POUM incorpora.

En l’expedient i consta igualment l’estudi hidràulic i d’inundabilitat del Tordera, i
es recull la delimitació del sistema hídric, que en l’aprovació provisional del Pla
incorporarà la delimitació fixada en la P.E.F. del Tordera elaborada per l’A.C.A,
i que està actualment en fase d’exposició pública. El POUM serà degudament
informat per l’Agencia Catalana de l’Aigua.
Respecta a la ZMT el POUM serà informat pel Ministeri de Medi Ambient, i per
Ports i Costes de la Generalitat. En tot cas el POUM ha de recollir
l’atermenament vigent de la ZMT d’acord amb l’informe de l’esmentat Ministeri,
ja que la seva delimitació es competència de l’Estat.
Un cop s’emetin els informes per les administracions sectorials s’inclouran les
determinacions que s’indiquin per part dels mateixos
INFORME SOBRE LES AL·LEGACIÓNS PRESENTADES PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 43 i 49) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es desestimi la urbanització i els equipaments proposats per aquest sector
de la vila de la Vall de Burg, i que aquests siguin inclosos en el PDUSC amb
categoria no urbanitzable C1. També sol·licitem que es prepari un pla per la
recuperació i conservació de la riera i la vegetació associada a aquests espais
com marca l’Agenda 21 local de Blanes. Per això esperem que es tingui per
presentat aquest escrit, l’admeti i en llurs mèrits tingui.
INFORME :
Desfavorable. El POUM, com a instrument de planejament de promoció
municipal, no pot modificar ni alterar el PDUSC, que es competència de la
Generalitat. El PDUSC no efectua cap mena de consideració ni protecció en
relació al sector urbanitzable Vall de Burg, que ja estava delimitat en el PGOU-
89, i en tràmit en l’ajuntament, en tot cas, i d’acord amb el que s’exposa a la
memòria del POUM, s’ha reduït l’edificabilitat i la densitat d’aquest sector de
Vall de Burg de 75 hab./Ha. a 60 hab./Ha., per tal d’adequar-lo a les condicions
de l’entorn i als criteris del nou POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 44) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou POUM adjunti un estudi sobre la mobilitat generada per aquesta
infraestructura i que plantegi una solució per l’aparcament i la circulació en la
zona d’influència del port. Per això esperem que es tingui per presentat aquest
escrit, l’admeti i en llurs mèrit tingui.
INFORME :

Desfavorable. L’estudi de mobilitat que incorpora el POUM te un caràcter
genèric i l’escala pròpia de tot el municipi, tal com correspon al seu àmbit de
planejament. L’estudi de mobilitat específic del pla especial d’ampliació del port,
o altres estudis específics de mobilitat s’hauran de fer dins el pla i àmbit
corresponent.
El POUM recull i grafia de forma discontinua les possibles ampliacions del port,
que al estar situada en domini públic, és competència de Ports i Costes de la
Generalitat i el Ministerio de Medio Ambiente, els quals estant treballant en el
disseny d’aquesta ampliació.. Els projectes d’ampliació, i el Pla Especial que
s’hauran de tramitar i aprovar hauran de donar resposta a la mobilitat generada
per aquesta nova infraestructura.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 45) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es desestimi la urbanització proposada al final del SUD de Racó Blau en el
límit amb la plana agrícola per garantir la connectivitat ecològica i paisatgística
entre la zona verda dels Pedrets i el parc agrícola. Per això esperem que es
tingui per presentat aquest escrit, l’admeti i en llurs mèrits tingui.
INFORME :
Desfavorable. El POUM recull l’àmbit del Raco Blau que ja estava delimitat en
el PGOU-89, i s’havia tramitat a l’ajuntament, i en modifica les condicions per
adaptar-lo als nous criteris del pla, preservant un 65% de la seva superfície per
a espais lliures públics i fixant les zones edificables en els dos extrems junt a
l’àrea urbana ja existent.
D’acord amb els estudis que integren el POUM queda plenament garantida la
connectivitat ecològica i paisatgística entre la zona verda dels Pedrets i el parc
agrícola mitjançant l’establiment en aquest sector d’un percentatge d’espais
lliures del 65% de la seva superfície
La inclusió en el sector permet la seva adquisició gratuïta per part de
l’ajuntament sent important indicar que es tracta d’un espai lliure que ha de
formar part del gran parc urbà que contempla el POUM i que recull el salt
topogràfic i el vessant sobre S’Abanell des de els Pedrets fins al Racó Blau,
amb la protecció addicional de ser espai lliure públic.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 46) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

Per això, demanem eliminar dels SUD Horta d’en Beia i SUD Riera la previsió
d’urbanitzar els espais naturals esmentats i aquells inclosos en el pla de
protecció i conservació del patrimoni natural. De la mateixa manera, sol·licitem
que es prepari la redacció d’un pla estratègic de recuperació i conservació de
les rieres com estableix l’Agenda 21 local. Per això esperem que es tingui per
presentat aquest escrit, l’admeti i en llurs mèrits tingui.
INFORME :
Desfavorable. En els estudis justificatius del POUM, hi ha les previsions
demogràfiques per a Blanes, i per tant el terreny que es necessita classificar
per tal de donar cabuda a les necessitats futures. Tot i així i tal com preveu les
determinacions per a sectors urbanitzables “Els plans parcials que confrontin
amb cursos fluvials, recs o torrents, hauran de preveure un tractament
urbanístic i ambiental adequat d’aquests espais, acumulant, en el possible, part
dels terrenys de cessió en els seus marges per afavorir el manteniment i millora
de la seva naturalitat”. Per tant el POUM té en compte els criteris de l’agenda
21 fent possible compaginar el creixement urbà amb la protecció del sistema
hidrològic del municipi. Els esmentats estudis del POUM justifiquen el
creixement del municipi en els sectors que es delimiten com a urbanitzable,
com a zones mes adients en lloc d’altres que s’han mantingut com a no
urbanitzables.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 47) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es desestimi la creació del SUD Ronda Oest per el valor hidrològic i
ecològic del sòl que preveu ocupar, i que el nou POUM serveixi per reordenar
els sectors industrials existents i els vials. Per això esperem que es tingui per
presentat aquest escrit, l’admeti i en llurs mèrits tingui.
INFORME :
Desfavorable. Els estudis justificatius del POUM atorguen viabilitat la creació
del sectors industrials SUD Ronda Oest, és a dir, no indiquen la impossibilitat
de classificar aquests terrenys en base als valors hidrològics i ecològics que
assenyala l’al·legant. Es tracta de terrenys que permeten el seu
desenvolupament urbà, i que permeten la seva futura integració en la trama
urbana del municipi. Tal com s’explica a l’al·legació el POUM preveu zones
eminentment comercials, i d’altres exclusivament industrials per tal que Blanes
segueixi mantenint un dels seus puntals amb la indústria, tal com ha estat des
de la creació de l’empresa Safa. Tot i així, el pla preveu que per al sector
industrial Ronda Oest i la ronda Oest, es projectin al costat de la Riera de Can
Sabata, sense que aquesta perdi els seus valors naturals. Serà el Pla parcial el
que analitzarà de forma pormenoritzada la zona i establirà les qualificacions
més pertinents als efectes de permetre conjuminar l’interès públic de creació de
la zona industrial-comercial amb les de protecció dels valors hidrològics.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MORA
CRESPO (Nº 48) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou POUM inclogui un pla de gestió de l’espai natural dels turons de
Blanes, i un estudi de la mobilitat generada per les noves infraestructures que
aglutinaran tot el trànsit d’entrada i sortida de Blanes per la carretera de Blanes
a Tordera. Per això esperem que es tingui per presentat aquest escrit, l’admeti i
en llurs mèrits tingui.
INFORME :
S’informa favorablement incorporar dins la normativa del POUM la necessitat
de realitzar un pla de gestió dels turons de Blanes, d’acord amb el que preveu
la llei d’urbanisme, fixant la possibilitat de promoure plans especials per a
diverses finalitat, entre les que hi ha la possible ordenació de l’esmentat espai
natural.
S’informa no obstant desfavorablement la incorporació d’un estudi de mobilitat
específic per a les noves infraestructures territorials. L’estudi de mobilitat que
incorpora el POUM te un caràcter genèric i l’escala pròpia de tot el municipi, tal
com correspon al seu àmbit de planejament. L’estudi de mobilitat específic i els
estudis d’impacte ambiental i d’integració paisatgística de les noves
infraestructures territorials correspon a aquests projectes d’acord amb les
seves característiques i estudis pertinents.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
BONOSI GRUP SL (Nº 50)
ANA POU ROS (Nº 51)
NARCÍS POU ROS (Nº 52)
MARIUS BUSQUETS CALVELL (Nº 53)
JOAQUIMA POU ROS (Nº 54)
MONTSERRAT TRIADÓ BALTRONS (Nº 74)
ALBERT AUGÉ BASSOLS (Nº 75)
HERMENEGILDA BASSOLS HOSTA (Nº 76)
JOSEP GIBERT PUJALS (Nº 77)
FRANCESC GIBERT BANERRAR (Nº 78)
MARTA PUJALS CANALS (Nº 79)
JORDI GIBERT PUJALS (Nº 80)
JOSEP GIBERT COLLELL (Nº 81)
IVANA ROS RAMA (Nº 82)
VICTORIA MUNUERA JARQUE (Nº 83)
ANTONI GASULL LLAMFALLES (Nº 84)
FELIX ROCA BALTRONS (Nº 85)

MANEL HORTA BERCOS (Nº 86)
MAGDALENA BESCOS BAGO (Nº 87)
JOAN HORTA BESCOS (Nº 88)
JOAN HORTA PUIG (Nº 89)
MARIA HORTA BESCOS (Nº 90)
TERESA CASTANY ROIG (Nº 91)
ANA ROSA OBIOLS PIÑOL (Nº 92)
CRISTINA SALOMO MUNNERA (Nº 93)
AGNES PERPINYA ROGER (Nº 94)
DAVID PERPINYA MORALES (Nº 95)
MAROSA ROGER VIVES (Nº 96)
LAIA PERPINYA ROGER (Nº 97)
JOAN GASULL LLAMFULLES (Nº 98)
ANTONIA LLAMFULLES LLOBET (Nº 99)
MARGARITA BANCELLS SOLE (Nº 100)
DOLORS ROQUETA COLL (Nº 101)
JORDI CASAS ROQUETA (Nº 102)
JOSEP Mª CASAS FLORES (Nº 103)
ISABEL CASAS ROQUETA (Nº 104)
MERCÈ ROQUETA COLL (Nº 105)
ANGELA COLL PORTAS (Nº 106)
JORDI ROQUETA DANIEL (Nº 107)
JOAN PICA VALLS (Nº 108)
JOAN PICA VALLS (Nº 109)
JOAN PICA VALLS (Nº 110)
JOAN SALOMO PORTAS (Nº 111)
JOSEP BURONS CORES (Nº 112)
GEMMA GELPI AGUIRRE (Nº 113)
JOSEP BALTRONS ALBERTI (Nº 114)
CARLES VIVES PLANA (Nº 117)
CARLES VIVES PLANA (Nº 120)
EMILI POMÉS (Nº 121)
AMALIA CARULLA PEREZ (Nº 122)
CARMEN AGUIRRE MIRANDA (Nº 123)
JORDI GELPÍ AGUIRRE (Nº 124)
ALBERT FERRER PARES (Nº 125)
ANNA Mª FERNANDEZ ARANA (Nº 126)
JOSE ROCAFORT CABRUJA (Nº 127)
NARCIS GALLART BATLLE (Nº 128)
ALBERT GALLART BATLLE (Nº 129)
NARCIS GALLART CUBARSI (Nº 130)
MONTSERRAT DOMENECH CREIXELL (Nº 131)
AURORA VIVES PUIG (Nº 132)
JOAQUIM GELPI CROUS (Nº 133)
MIQUEL ROGER ROBERT (Nº 134)
MIQUEL ROGER VIVES (Nº 135)
FELIX ROCA BALLRONS (Nº 136)
MIQUEL TORRENT PUJOL (Nº 137)
JOAN ROGER FUCLODOSA (Nº 138)
MARIA PARES TURON (Nº 139)

FELIX TORRENT RIERA (Nº 140)
CARME CREUS SERRA (Nº 141)
JOSEP BANCELLS GOMEZ (Nº 142)
Mª CRISTINA AULET DOMENECH (Nº 143)
DAVID BANCELLS AULET (Nº 144)
SILVIA BANCELLS AULET (Nº 145)
MERCÈ SAGRERA ANAYA (Nº 146)
ROSER DIVISON RODRIGUEZ (Nº 147)
JOAQUIM CASADEVALL ROCAFORT (Nº 148)
SANTIAGO MARTINEZ PEREZ (Nº 328)
MARIA RODRIGUEZ RODRIGUEZ (Nº 330)
Mª TERESA BATLLE ORENCH (Nº 331)
Mª ROSA SALOMO BADOS (Nº 332)
PROJECTE SALARICH ABRIL (Nº 333)
DANIEL SALARICH MARCO (Nº 334)
CATALINA REQUENA CERVERA (Nº 335)
JAUME VIVES ROIG (Nº 336)
MIQUEL SALARICH MARCO (Nº 337)
RICARD PUIG MASSO (Nº 339)
EMILIO TEJADA ARJONA (Nº 340)
CARME VALLS PIJOAN (Nº 341)
MARIA JULI GALLART (Nº 342)
Mª ANGELS FERROR JULI (Nº 343)
ELENA BEDUATALLADA FERRER (Nº 344)
JOANQUIM FERRER JULI (Nº 345)
ANGELINA COLL TABERNER (Nº 346)
JORDI LLAMBI ROIG (Nº 347)
ANGELINA COLL TABERNER (Nº 348)
JORDI LLAMBI ROIG (Nº 349)
BEATRIZ COLL PORTAS (Nº 350)
MERCE COMES GRERA (Nº 351)
MIRIAM RAMS COMEZ (Nº 352)
JAUME RAM GOMEZ (Nº 353)
NURIA VIVES ROIG (Nº 354)
CARLOS TORRES ESTRADA (Nº 355)
JOAQUIMA PONSDOMENECH SERRA (Nº 356)
NURIA FONRODONA TURON (Nº 357)
MARTA LLAMBI COLL (Nº 358)
MARTA LLAMBI COLL (Nº 359)
ISABEL GARCIA SANCHEZ (Nº 360)
PERE TORRENT CASTANY (Nº 361)
ROSSEND ROIG BATLLE (Nº 362)
ANTONIO BERNAL CABALLERO (Nº 364)
JOAN BITLLOCH CARBO (Nº 365)
BAUDILIO ROIG SASERAS (Nº 366)
TERESA CORTES GUITART (Nº 367)
MARIA COCA GARCIA (Nº 368)
SARA BALTRONS COCA (Nº 369)
JOSEP PEREZ GONZALEZ (Nº 370)
JOSEFA BATLLE FERRER (Nº 372)

JORDI NUVIOLA VALLESPI (Nº 374)
NARCIS BUSQUETS COSTA (Nº 375)
NURIA PASCUAL CASTANY (Nº 376)
JORDI ROBERT SALOMO (Nº 377)
Mª DOLORS MORON GUERRERO (Nº 379)
JORDI BACARDIT PUIG (Nº 380)
MERCE ROIG BATLLE (Nº 381)
ESTHER GELABERT BILLOCH (Nº 382)
MARGARITA MARCO CLOTA (Nº 397)
DOLORES CLOTA PUJOLA (Nº 398)
ROSA ESGLEAS ALUM (Nº 399)
MIQUEL RAMS ESGLEAS (Nº 400)
ROSER MARCO FONTAN (Nº 401)
JOAN SENDER CUSINE (Nº 402)
EDUARD ALIU BARO (Nº 403)
Mª TERESA ALIU BERNADES (Nº 405)
MONTSERRAT ALIU BERNADES (Nº 406)
AGUSTI BURGUET BILLOCH (Nº 407)
JOSEP Mª BURGUET BILLOCH (Nº 408)
JORDI ROURA ALEMANY (Nº 409)
CARME TURON XARBAU (Nº 410)
JOSEP AULET DOMENECH (Nº 411)
MERCE ROGER REGUANT (Nº 413)
MERCE REGUANT (Nº 414)
JOAN ESTOL GARCIA (Nº 415)
ENCARNA GARCIA GODINO (Nº 417)
RAMON ESTOL FERRER (Nº 418)
NOELIA MARTIN ALVAREZ (Nº 421)
RAMON ESTOL GARCIA (Nº 422)
AGUSTI MASSANES HORTA (Nº 423)
MIREIA BUSQUETS PASCUAL (Nº 424)
JORDI ROIG COLLADO (Nº 425)
Mª TERESA BALTRONS CORTES (Nº 426)
Mª TERESA TURON AUGEU (Nº 438)
MONTSERRAT LOPEZ RIERA (Nº 439)
FERNANDO GARCIA PEREZ (Nº 440)
ALFOSA SERRA SILICEO (Nº 441)
FRANCESC VILANO JUAN (Nº 443)
OLGA VILANO SIERRA (Nº 444)
MIGUEL ANGEL VILANO SIERRA (Nº 450)
FRANCESC PARES CAMA (Nº 452)
MARIA GOMEZ GARCIA (Nº 455)
ANTONIO RAMIS ALUM (Nº 456)
SALVADOR ROCA RIBAS (Nº 457)
CONCEPCIÓ CASADEVALL SICARENA (Nº 461)
JOAQUIM ROGER ROBERT (Nº 462)
DOLORES NOGUES CARLES (Nº 464)
JOSE PUIG CASANOVAS (Nº 497)

SOL·LICITUD :
Primera.- En primer lloc, en quan a la supressió de la planta àtic en totes les
edificacions incloses en el capítol quart, corresponent a Ravals, cal dir que es
inadmissible. Ens reiterem en el greuge comparatiu gravíssim respecte als
propietaris que van edificar.
Segona.- Art 137. Es permeti l’edificació en parcel·les en menys façana però
escripturades amb anterioritat a gener de 2008.
Tercera.- Art 138. Donades les característiques de les parcel·les es baixi a
80m2 de sostre.
Quarta.- Art 140. En l’amplada de les portalades de planta baixa s’especifiqui
en l’augment de funcionalitat siguin per a garatges.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
En relació a la qüestió segona s’informa favorablement. La Disposició
Transitòria Quarta de la normativa del POUM ja fa referència a la superfície i a
la façana mínima de les finques escripturades amb anterioritat a l’aprovació
inicial del POUM, per tant queda resolta l’al·legació.
En relació a la qüestió tercera s’informa favorablement, i es proposa estimar
l’al·legació en el sentit de consignar en la normativa del POUM una superfície
construïda de 80m2 per habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que
contempla l’aprovació inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us
residencial.
En relació a la qüestió quarta s’informa desfavorablement, ja que l’article 140
és d’aplicació als conjunts protegits de Sa Carbonera i S’Auguer. En aquesta
zona i en funció de les característiques de les edificacions existents no es
permet l’augment de les portalades de la planta baixa per a usos de garatge, ja
que implicaria una distorsió molt important de les característiques
arquitectòniques de les edificacions, a més d’estar situades en zones de
carrers de molt poca amplada.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AMEXCO
SOCIEDAD DE BIENES RAÍCES SL (Nº 55) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es tingui per efectuada les precedents al·legacions i es solucioni l’error
administratiu en la qualificació urbanística de la finca propietat de la meva
mandant situada en c/ Alzina 2 de Blanes, que és la de solar edificable, tenint
pel demés els serveis necessaris, i no responen en cap cas a interès públic la
qualificació donada al tractar-se d’una cantonada que de cap manera pot
respondre a la finalitat amb la que ha set qualificada. Subsidiàriament: pel cas
de no atendre’s a la qualificació urbanística del solar edificable i mantenir com a
vial i aparcament, resulta obvi que ens trobem davant una clara expropiació de
facto, pel que procedeix abonar el preu de mercat a aquesta part, existint ja en
l’ajuntament un procediment per expropiació que encara no ha set resolt.
INFORME :
Favorable. La parcel·la a que fa referència l’al·legació no ha estat inclosa dins
les cessions de vials de la urbanització Residencial Blanes, i no te una funció o
un interès públic que justifiqui la seva adquisició per part de l’ajuntament, es
proposa per tant qualificar la parcel·la igual a les parcel·les veïnes com a zona
8b.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANNA ALUM
ROBERT (Nº 56) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tot admetent aquest escrit acordeu acceptar les al·legacions i qualificar les
dues finques com a sector 3 Ravals, fent passar l’alineació d’acord amb l’actual
cadastre.
INFORME :
S’informa favorablement, en tant que el projecte que l’ajuntament va tramitar, i
que incloïa l’ampliació de la Placeta, no ha estat inclòs als plans de reforma de
la Llei de Barris, subvencionats per la Generalitat de Catalunya.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARLOS BAOS
BALLESTEROS (Nº 57) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que les finques en qüestió tenen la classificació de sòl no urbanitzable. Malgrat
això Fecormasa SL i Projectes Verdaguer SL ja han preparat un estudi per tal
de fer possible l’establiment d’una residència geriàtrica en les finques de la

seva propietat, d’acord a la proposta que s’acompanya. La possibilitat de
realitzar aquests tipus d’actuacions en el sòl no urbanitzable és possible
d’acord als art. 47 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós
de la Llei d’urbanisme, sempre que en el catàleg de masies s’hi estableixi la
compatibilitat amb l’ús en qüestió. És per això que en el tràmit d’al·legacions
públiques del POUM en el que ara ens trobem hem de sol·licitar que de manera
expressa s’incorpori la possibilitat d’aquest ús i de l’ampliació de la masia en
els termes interessats en l’estudi que presentem.
INFORME :
Desfavorable. D’acord amb el que disposa el 47.4 de la Llei d’urbanisme i el 47
del Reglament es poden admetre en sòl no urbanitzable els equipaments i
serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que per
llurs dimensions o requeriments funcionals no sigui adequat que s’integrin a la
trama urbana. En aquest cas es tracta d’una masia inclosa en el catàleg el
qual, en funció, de la normativa reguladora del mateix defineix els paràmetres
que li son d’aplicació. Així mateix no justificaria una ampliació de 28.225m2 de
sostre que desnaturalitzaria la classificació dels terrenys com a no
urbanitzables.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MONTSERRAT
MASLLOVET PASTORET (Nº 58) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tenint per presentat aquest escrit, es tingui per formulat escrit
d’al·legacions al POUM del municipi de Blanes aprovat inicialment i que es
troba en període d’informació pública i al·legacions, i de conformitat al seu
contingut, es procedeixi a estimar-les i a reconsiderar la qualificació atorgada a
les finques dels recurrents o, si es considera la necessitat de preservar llur
inclusió en el catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Ambiental,
Paisatgístic, Arquitectònic i Històric artístic, es procedeixi a valorar
econòmicament els perjudicis que per la pèrdua d’aprofitament i les obligacions
extraordinàries de conservació, patiran els propietaris dels immobles, i a tal
efecte, s’indemnitzi a aquests de les lesions que la catalogació de llurs
immobles els causarà, o bé s’articulin els mecanismes per a fer possible un
repartiment equitatiu de la pèrdua de l’aprofitament.
INFORME :
Desfavorable. El POUM es limita a recollir el que ja disposa en Pla General i
que ha estat aprovat igualment dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni, i
per tant el POUM no procedeix a qualificar de nou la finca sinó que reprodueix
el que ja disposen els planejaments aprovats definitivament i publicats. La
justificació de l’interès arquitectònic d’aquestes finques figura en el propi Pla
Especial de Protecció del Patrimoni, i es tracta d’una qualificació urbanística en
funció de la situació i característiques de les finques.

El fet de mantenir aquestes qualificacions no implica que el POUM generi unes
lesions, sinó que manté la protecció de les edificacions de major interès
arquitectònic de la ciutat. .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA CORNELLÀ
SUREDA (Nº 59) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la finca situada al Polígon 5 parcel·la 28 propietat de Maria Cornellà
Sureda hi ha una caseta i un pou. Demanem que s’inclogui en el Catàleg de
Masies i Cases Rurals.
INFORME :
Desfavorable, la finca en qüestió forma part del Sector urbanitzable delimitat
Horta d’en Beia, i d’acord amb la legislació urbanística vigent, aquesta
edificació al estar inclosa dins sòl urbanitzable no pot formar part del Catàleg
de Masies i Cases Rurals que és únicament pel sòl no urbanitzable.
El Pla parcial és el que delimitarà l’aprofitament de les finques i per tant, el
manteniment o no de la caseta i el pou.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP PLA SANS
(Nº 60) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tenint per presentat aquest escrit d’al·legacions es serveixi d’admetre-les i
en el seu mèrit acordi modificar el número de plantes edificables en els
números 26 i 28 del carrer Riera Alta pel general adscrit a la zona la totalitat de
la superfície edificable.
INFORME :
Desfavorable. El carrer de la Riera Alta es un vial molt estret al que donen per
la seva part posterior la majoria de les parcel·les edificades del carrer Jaume I.
El POUM manté la regulació del actual Pla General per a l’edificació d’aquests
darreres, preveient la reculada de l’edificació en planta baixa dels primers 4 m.
per tal de permetre un mínim d’assolejament del carrer i de les edificacions de
l’altre costat del mateix.
Es considera que aquesta ordenació continua plenament vigent, i per tant no
es modifiquen les parcel·les i es mantenen les condicions d’edificació que ja
preveia el PGOU vigent.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONI MIRET
AUCEJO (Nº 61) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquesta edificació al catàleg de masies i cases rurals del POUM
segons l’article 224 del mateix, i el que estableix l’article 50.2 del decret
legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ha hi figuren al catàleg.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PEDRO GUSI
NONELL (Nº 62) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Ordenar urbanísticament la finca de forma que en la mateixa es prevegi
expressament la possibilitat d’ubicar-hi una estació de servei a l’equipament
esportiu proper, mitjançant la seva classificació com a sòl urbà o,
subsidiàriament, si es mantingués com a sòl no urbanitzable que es creï una
nova clau pel sòl no urbanitzable de règim comú o es modifiqui la clau 21
“Espai agrícola”, de manera que en aquestes claus es permetin tots els usos
previstos a l’article 47 del TRLU i concordants del Reglament, preveient
expressament el corresponent a estacions de servei, rentat de vehicles i
aparcament.
INFORME :
Desfavorable. D’acord amb les determinacions del POUM, el límit del sòl urbà
queda definit per la rotonda i el vial d’accés a la zona esportiva, a partir del
quals i en direcció nord i oest el POUM vol preservar els terrenys com a sòl no
urbanitzable per protegir els valors ambientals i paisatgístics de l’entorn de
l’àrea urbana.
No obstant, la finca està situada al final de l’àrea urbana i en una franja entre
aquest límit de l’àrea urbana i el final de terme, i en el que es possible la
instal·lació de benzineres si s’adequa a la legislació sectorial vigent, i que
s’haurà de tramitar urbanísticament d’acord al previst en l’article 47.4 de la Llei
d’urbanisme, per a les instal·lacions en sòl no urbanitzable.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP BALTRONS
CORTES (Nº 63) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En la finca situada en Avinguda Els Pavos, parcel·la R, solar 8, 1ª fase consta
de planta baixa més un pis. Segons nova ordenació del POUM figura només la
planta baixa (sense pis). Adjunto plano identificatiu, fotos actuals, i copia
escriptura de propietat. Demano que es solucioni l’error exposat.
INFORME :
Favorable. Es proposa estimar l’al·legació i es modifiquen els plànols
d’ordenació permetent la construcció de planta baixa més una planta pis
d’acord amb els usos previstos per la clau 7 Agrupacions de cases.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
COMUNITAT DE PROPIETARIS PETIT RAVAL 3 (Nº 64)
FRANCESC BUIXEDA CABRÉ (Nº 65)
TRINIDAD SABORIDO PORTALES (Nº 66)
MONTSERRAT BRUCET PAGES (Nº 115)
JOSEP CUELLO RIERA (Nº 116)
MONTSERRAT CUELLO BURCET (Nº 118)
JOSE LUIS CEBOLLA FONT (Nº 119)
MARIA RABASSA ROBERT (Nº 498)
ANNA ROCAFORT FERNANDO (Nº 499)
MARIA SOLA MARTINEZ (Nº 500)
VICTORIA PUJOL SERRA (Nº 501)
ENRIQUETA SOLER RIBAS (Nº 502)
ANNA GONZALEZ RAMOS (Nº 503)
Mª CARME VIVES GUICH (Nº 504)
JOSEFINA PLA PRATSEVALL (Nº 505)
ALBERT GASSO CHECA (Nº 506)
XAVIER CAYUELA SOLANO (Nº 507)
FRANCISCO BURJACHS SERRA (Nº 508)
ANNA VIVES CLOTA (Nº 509)
JOAN BOU ILLA (Nº 511)
LLUISA CLOTA BOU (Nº 512)
ROSER GIRONES ROMANI (Nº 513)
JOSEFA GUICH BALTRONS (Nº 514)
MARCIAL VIVES GUICH (Nº 515)
ANDRES FERNANDEZ RAMIREZ (Nº 515-2)
JORDI PUIGVERT VALLS (Nº 516)
XAVIER GONZALEZ GONZALEZ (Nº 517)
AURORA PERPIÑA MONTELLS (Nº 519)

VICENÇ GIRONES PERPIÑA (Nº 520)
JOAQUIMA BALTRONS HEREU (Nº 521)
MONICA RUBIO SOMS (Nº 522)
JOSEP BALTRONS GIBERT (Nº 523)
ANTONIO PERPIÑA PUJOL (Nº 524)
DOLORS HEREU BRUNET (Nº 525)
XAVIER BALTRONS SABATES (Nº 526)
JORDI MASSO RIERA (Nº 527)
SALVADOR BALTRONS SABATES (Nº 528)
JOSEP BALTRONS TORRENT (Nº 529)
ROSA SABATES MONTIA (Nº 530)
ELISENDA CABALLE RIBAS (Nº 531)
ROSER BUSQUETS ROCA (Nº 532)
FRANCESC ORENCH SERIÑA (Nº 533)
FRANCESC GISPERT GALLART (Nº 534)
JOSEFA GUIMERA CASANOVAS (Nº 535)
Mª ELENA CABALLE RIBAS (Nº 536)
CARME DIVISON RODRIGUEZ (Nº 537)
JAUME BAGOT MONTELLS (Nº 538)
JOAQUIM RIBAS ESCARPENTAR (Nº 539)
ROSA NONELL GELMA (Nº 540)
PERE PUIG CAMPS (Nº 541)
MARC GISPOET BUSQUETS (Nº 542)
JOSEP PUJOLRAS BASSO (Nº 543)
GUILLEM GISPERT BUSQUETS (Nº 544)
ANTONIO CLUSELLS QUELDRA (Nº 545)
LLUIS GUICH PRESAS (Nº 546)
XAVIER PASCUAL VIVES (Nº 547)
Mª DEL VILAR PUIG CAMPS (Nº 548)
JOAQUIM OMS ARIAS (Nº 549)
JOSEP Mª PIBRILLEN CALDERON (Nº 550)
JOAN BUSQUETS PIGNATEL·LI (Nº 551)
MARTA REIXACH GERMA (Nº 552)
Mª MERCE CULLELL CATARINEU (Nº 553)
MARINA ALUM AUBANELL (Nº 554)
ROSER GERMA CARRERAS (Nº 555)
JOSEP REIXACH ALUM (Nº 556)
JOAN UTSET ALUM (Nº 557)
RAMON SACHEZ ARROYO (Nº 558)
JOAN PUIG LLORENS (Nº 559)
SUSANA LOPEZ AUBESO (Nº 560)
MARIA ROCA CUNI (Nº 561)
JOAQUIN SAN JUAN HERNANDEZ (Nº 562)
RAMON RIBAS FORNES (Nº 563)
JOAQUIMS SERRA SELVA (Nº 564)
ANTONIA BUIXEDA SAURA (Nº 565)
LLUIS PASCUAL CASTANY (Nº 566)
LAURA ALUM AUBANELL (Nº 567)
MARC VILANO VIVES (Nº 568)
CARLES PASCUAL VIVES (Nº 569)

NURIA CASETA TORRUELLA (Nº 572)
JOAQUIM PUJOL NICART (Nº 573)
ANNA VALLS POU (Nº 574)
JOSEFINA ROBERT VALENT (Nº 575)
FELIX BOYA GIBERT (Nº 576)
EVA MARTINEZ CARRETERO (Nº 577)
ANA MARIA GUTIERREZ BARCELO (Nº 578)
ROSARIO LEON GONZALEZ (Nº 579)
IMMA DAUMAL MASSANA (Nº 580)
ANDREU GONZALEZ GONZALEZ (Nº 581)
JAUME MICAS VIDAL (Nº 582)
JOAQUIM CAMPS GARCIA (Nº 583)
MARIA PUIG LLORENS (Nº 584)
FINA NAVARRO VERDALET (Nº 585)
FRANCISCA ALUM VALLMAÑA (Nº 591)
JORDI GIBERT BALMAÑA (Nº 592)
RAMON MONTANERO GALLARDO (Nº 593)
ANGELS BUXO RODRIGUEZ (Nº 594)
FELIX PENALBA LORCA (Nº 595)
FINA CLUSELLS QUELDRA (Nº 597)
MIQUEL PLA ALUM (Nº 598)
SEBASTIA PLA CLUSELLS (Nº 599)
MIQUEL PLA CLUSELLS (Nº 600)
FRANCESC CLARET PUIG (Nº 601)
JORDI CAMPS PUIG (Nº 603)
JOSEP ALUM SELPI (Nº 604)
JOAQUIM ARNAU CASANUEVA (Nº 605)
MARC CLUSELLS BALTRONS (Nº 606)
CARMEN RODRIGUEZ VERDECAIZ (Nº 607)
ANTONI NAVARRO VERDALET (Nº 609)
MARIA ROSA SEOLOCHE MONTELLS (Nº 610)
ROSER PUIG CAMPS (Nº 611)
MONTSERRAT GALLART ALIU (Nº 612)
XAVIER GALLART ALIU (Nº 613)
ANA MARIA GALLART ALIU (Nº 614)
Mª TERESA ALIU BERNADES (Nº 615)
JOSEP GALLART PASCUAL (Nº 616)
LUISA VERDALET CAMPS (Nº 617)
SARA VIÑAS CULLELL (Nº 618)
ANTONIO VIÑAS ROVIRA (Nº 619)
MARCIAL VIVES CLOTA (Nº 620)
JORDI GIMENEZ CREIXELL (Nº 621)
MONTSERRAT PRATS GONZALEZ (Nº 622)
JORDI PUJOLRAS NONELL (Nº 623)
SONIA RAMOS PLAZA (Nº 624)
FRANCISCO BUIXEDA SAURA (Nº 626)
JOSEP REIXACH CASALS (Nº 627)
ALBERT PENALBA CASETA (Nº 629)
JOAN MICAS VIDAL (Nº 630)
JOSEP MARIA PORTAS PEPIÑA (Nº 631)

DOLORS UTSET ALUM (Nº 632)
CONCEPCIO NONELL ESTEVE (Nº 633)
ANNA CLOPES PLA (Nº 634)
PERE ROBERT ROIG (Nº 635)
GEMA BUIXEDA NONELL (Nº 636)
JOAN FRANCESC BUIXEDA NONELL (Nº 637)
JORDI BUIXEDA BUIXEDA (Nº 638)
ROSA ESCARPENTER SISTANE (Nº 639)
MONTSERRAT CAMPS PUIG (Nº 641)
MARC PENALBA CASETA (Nº 642)
MARIA CAMPS CORNELLA (Nº 643)
MARIA ROSA BALTRONS (Nº 644)
LUIS GONZALEZ PEREZ (Nº 645)
AINA GONZALEZ BALTRONS (Nº 648)
MANUELA CAÑA OLIVERA (Nº 649)
CAREMEN JIMENEZ RUIZ (Nº 650)
Mª LEONOR SABIO GARCIA (Nº 651)
ARCEL ALGAR MALDONADO (Nº 652)
ALBERT CABALLE CIERCO (Nº 653)
SALVADOR LATORRE POMADA (Nº 654)
MONTSERRAT RIBAS ESCARPENTER (Nº 655)
SERGI GIBERT DAUMAL (Nº 656)
MARIA GALLART MONTERO (Nº 657)
EMILIA SERRA SOLANAS (Nº 658)
JOSEP RIBAS RABASSA (Nº 659)
CARMEN RIBAS SERRA (Nº 660)
PERE RIBAS SERRA (Nº 661)
MIQUEL RIBAS SERRA (Nº 663)
ANNA GONZALEZ RAMOS (Nº 664)
PERE PUIG CAMPS (Nº 668)
ROSARIO ARIAS BUIXEDA (Nº 669)
BONAVENTURA TORRUELLA CODINA (Nº 670)
MARIA LLORENS TELARROJA (Nº 680)
SALVADOR VALLS GALLART (Nº 681)
PERE VALLS GALLART (Nº 682)
JOSEFINA POU FARRES (Nº 683)
BONAVENTURA VALLS PARES (Nº 685)
EONOR Mª REMACHA ROCA (Nº 688)
IRENE PINILLA PUIG (Nº 689)
MERCEDES SANCHEZ TORRIJOS (Nº 690)
ENRIC GIJON BIOSCA (Nº 693)
JOSEP ALUM SERRA (Nº 694)
JOAN NUALART SANS (Nº 697)
Mª ANNA AUBANELL FELIU (Nº 698)
JORDI MASSO PERPIÑA (Nº 699)
ROSER MASSO PERPIÑA (Nº 700)
ANTONIA NORNA CASTRO (Nº 701)
NURIA ORENCH GUIMERA (Nº 702)
JORDI GIRONES PUIG (Nº 703)

SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, una planta àtic a les zones dels denominats “Ravals” on estava autoritzat a
l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARMEN COLL
RUIZ (Nº 67) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la finca del carrer Fornaca 48 amb el carrer Mercaders, que es el Recinte
emmurallat. Demano que es pugui fer 3 plantes més àtic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARMEN COLL
RUIZ (Nº 68) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la finca del carrer Camadasa 23, que està marcada com a viari, i això és
una parcel·la privada edificada. Que surti com edificable, igual que els veïns de
la zona 3 Ravals.
INFORME :
Desfavorable. La importància com a Bé d’interès Cultural del Palau dels
Cabrera i l’església de Santa Maria de Blanes, declarats com a “Bé Cultural
d’interès Nacional de Catalunya” (BCIN) d’acord amb la Llei 9/1993 del
Patrimoni Cultural Català, i que estan incorporats en el Pla Especial i Catàleg
de Protecció del Patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic, i
historicoartístic del municipi, fa que es proposi l‘afectació de les edificacions
adossades a la seva muralla per tal de possibilitar en un futur la rehabilitació i
posta en valor d’aquesta.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AMAT CARRERAS
DOLL (Nº 69) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Estimi les propostes que s’han especificat a l’al·legació quarta per a la finca de
“Can l’Amado Carreras”: Entenem que s’han de crear subzones específiques
respecte la zona clau 4. En el cas que ens ocupa, la proposta hauria de ser
subzona 4.1, i amb els següents paràmetres:
Usos:els generals de la zona 4.
Densitat: 1 habitatge per cada 1.000 metres quadrats de sòl
Edificabilitat màxima neta per tota la finca: 500m2 sobre rasant
Plantes: Planta baixa, primera i sota coberta
Construccions auxiliars: 15% de l’edificabilitat neta per cada parcel·la
Ocupació: fixada en raó de respectar l’emplaçament
Façana a vial de tot el conjunt: la existent en l’actualitat.
INFORME :
Favorable però no amb les condicions que sol·licita l’al·legació.
La punta de Santa Ana a on està situada la finca de can l’Amado Carreras, es
un lloc singularment emblemàtic de la ciutat, al que hi contribueix l’alta qualitat
arquitectònica i paisatgística d’aquesta finca i la singularitat geogràfica de
l’emplaçament, que s’ha mantingut juntament amb el convent de Santa Anna
com a referència i fita històrica del paisatge urbà de la ciutat.
El POUM manté la protecció del Pla especial i catàleg de protecció del
patrimoni per aquestes dos edificacions i el seu entorn immediat, no obstant

s’informa favorablement el reconeixement de la finca independent i l’edificació a
que fa referència l’al·legació, i que hauria de mantenir les característiques
d’edificació unifamiliar aïllada que ja te en l’actualitat, però que en cap cas es
considera justificada la proposta de parcel·lar, subdividir o construir en règim de
divisió horitzontal aquesta parcel·la ja edificada, que comportaria un greu i
negatiu impacte paisatgístic en aquest promontori singular de penya-segats
inestables sobre el mar i sobre una finca que per altra part no te accés rodat ni
façana mínima.
Es proposa el reconeixement d’aquesta parcel·la i d’acord amb les seves
característiques, la seva inclusió dins la zona d’edificació unifamiliar aïllada,
clau 8e, amb parcel·la mínima de 2.000 m2, i un índex d’edificabilitat net de
0,15 m2/m2. Donat l’interés paisatgístic del indret, la volumetria a edificar es
definirà mitjançant un Pla de Millora Urbana d’ordenació volumètrica que
justificarà la seva adequació al paratge circundant, i edificis existents, per tal de
minimitzar l’impacta paisatgístic en aquesta zona de visuals obertes sobre el
penya-segat del mar.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PELS SRS. RAMON
ALONSO, ROGER I MONTSERRAT RAMOS CARRERAS (Nº 70) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui la proposta del POUM en relació a la finca de la nostre
titularitat continguda a la Cala Sant Francesc, i es substitueixi l’ús de
restauració per la possibilitat d’edificar dos xalets per a habitatges.
INFORME :
Desfavorable. La finca de l’al·legant prové del desenvolupament del Pla Parcial
Cala Sant Francesc a on apareix qualificada amb l’ús de BAR. L’esmentat pla
parcial ja va determinar l’aprofitament urbanístic amb parcel·les residencials de
la finca matriu i va preservar la finca a que fa referència l’al·legació per
permetre un mínim d’equipament comercial dins el sector.
El POUM vol mantenir aquesta reserva, en un moment en que augmenta la
transformació d’habitatges a primera residència en aquesta i altres
urbanitzacions del municipi. En tot cas, i mantenint-se els criteris contemplats
en l’anterior pla parcial i el PGOU-89 es proposa incloure dins els usos
permesos en la parcel·la l’ús hoteler, amb els paràmetres definits a la clau 11-
Restauració.
S’ha de fer constar que en el POUM no es preveu l’ampliació de nous
habitatges en cap de les urbanitzacions de Blanes.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DIEGO CORNES
RIDAURA (Nº 71) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que després d’haver posat a votació l’obertura o no del carrer Greco,
contemplada en el POUM, havent set refrendada per unanimitat per tots els
assistents en l’assemblea del 31/10/08, pels següents motius: 1º l’obertura
d’aquest carrer partiria el barri en dos, 2º el perill que suposa el convertir el
carrer Greco en carretera, 3º el perill que suposa la proximitat a la mateixa
plaça i el parc infantil. Demano que el carrer El Greco no sigui obert a la
circulació pels motius abans exposats.
INFORME :
L’ordenació de la circulació no està contemplada dins els treballs del POUM,
atès la seva escala de treball i els seus objectius urbanístics, i serà l’àrea de
circulació viària de l’ajuntament i la policia municipal qui determini els sentits de
circulació i la regulació d’aquesta.
El POUM no defineix imperativament la xarxa viària del sector i per tant la
contempla de forma absolutament indicativa. El desenvolupament i disseny de
la vialitat correspondrà al pla parcial i al projecte d’urbanització que haurà de
tenir en compte la definició del sistema viari i a la seva unió a la xarxa viària
situada fora del sector, i prohibir o limitar el pas de vehicles a través del barri de
Mas Cremat .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ENRIQUE MORENO
SANCHEZ (Nº 72) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquesta edificació al catàleg de masies i cases rurals del POUM
segons l’article 224 del mateix, i el que estableix l’article 50.2 del decret
legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ha hi figuren al catàleg.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM VILA
DOMENECH (Nº 73) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
El traçat del carrer que ens ocupa, i que contempla el POUM, no s’adapta a la
realitat física de l’entorn, donat que existeixen unes escales en el carrer Mollet
que afectarien totalment aquest traçat. S’ha de tenir en compte que els carrers
d’aquest barri tenen unes amplades similars i no es troba cap raó per tenir un
carrer molt més ample en un itinerari parcial del mateix carrer, doncs la
continuació torna a ser un carrer d’amplada semblada al resta (carrer de J.
Forquet). Creiem que s’hauria d’unificar el criteri en el traçat de la xarxa viària
del barri.
INFORME :
Favorable. Vista l’al·legació, s’estima la mateixa en el sentit de preveure un vial
d’una amplada de carrer de 4,50 m, similar a les existents a la zona, i mes
ajustat a l’emplaçament de les escales existents..
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RUDOLF J. P.
LEVIGNE (Nº 149) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquesta edificació al catàleg de masies i cases rurals del POUM
segons l’article 224 del mateix, i el que estableix l’article 50.2 del decret
legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ha hi figuren al catàleg.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
TERESA CASTANY ROIG (Nº 150)
JOAN HORTA PUIG (Nº 151)
JOAN HORTA BESCÓS (Nº 152)
ANNA TORRUELLA TOCABENS (Nº 181)
JÚLIA GISPERT SAURA (Nº 182)
ANNA ACEÑA TORRUELLA (Nº 183)
JOAQUIM ROGER ROBERT (Nº 184)

CONCEPCIÓ CASAEVALL VILASECA (Nº 185)
EVA MENDI TORRUELLA (Nº 186)
ANA Mª BOU ROCA (Nº 187)
ANNA ROCA PIFERRER (Nª 188)
ANNA ROSA BOU BRUGUERA (Nº 189)
JOSE ALBERTO MENDI BARRON (Nº 190)
ANNA Mª REYNALDOS ROCA (Nº 191)
MARCELO SOLE JUAN (Nº 192)
MONTSERRAT URBANO (Nº 193)
AURELIO ACEÑA DE JUAN (Nº 194)
MARCEL SOLE PELACH (Nº 195)
FRANCESC ILLAS RIBAS (Nº 196)
MARIA TORRUELLA TOCABENS (Nº 197)
DOLORS RIBAS LLORENS (Nº 198)
JULIO URBANO (Nº 199)
ISABEL BOU ROCA (Nº 200)
PILAR SERRAT (Nº 201)
NOEMI MENDI TORRUELLA (Nº 202)
MARTIRIANA CASAS TURON (Nº 203)
YOLANDA ACEÑA TORRUELLA (Nº 204)
JOAN BUJACHS ROSELL (Nº 205)
JOSE JAVIER ROJO ARROITA (Nº 206)
JOAN PUGET PORTA (Nº 207)
FRANCESC SAURA TORDERA (Nº 208)
JORDI MIRALLES SEGUÍ (Nº 209)
XAVIER BOU I BRUGUERA (Nº 210)
JULIA SAURA TORDERA (Nº 211)
AUREA BURJACHS SERRANO (Nº 212)
BLANCA BELENGUER SAURA (Nº 213)
MARIA GISPERT SAURA (Nº 214)
JUAN SUREDA CASAMOR (Nº 215)
JESUS RELUCIO GALDEANO (Nº 216)
JAUME BOU ROCA (Nº 217)
PAU SERRA SERRA (Nº 218)
ANNA UTSET GIRONES (Nº 219)
JOSEP BALTRONS CORTES (Nº 220)
TERESA ALUM BALLMAÑA (Nº 221)
MARIA COCA GARCIA (Nº 222)
TERESA ALUM BALLMAÑA (Nº 223)
JOSEP UTSET RABASSA (Nº 224)
GEMMA RIERA UTSET (Nº 225)
FRANCESC SERRA PALLES (Nº 226)
NURIA UTSET GIRONES (Nº 227)
TERESA BRUGUERA PONS (Nº 228)
Mª MERCE SERRA (Nº 229)
PERE SERRA CLOPES (Nº 230)
JAUME RIERA MONTJE (Nº 231)
SALVADOR REYNALDOS ROCA (Nº 232)
JUAN SUREDA CASAMOR (Nº 233)
JUAN SUREDA CASAMOR (Nº 234)

ISABEL MARTINEZ VELA (Nº 235)
JOAQUIM ROCA PIFERRER (Nº 236)
MONICA ALEMANY MARTINEZ (Nº 237)
ANTONIO SUREDA CASAMOR (Nº 238)
FELIX ROCA PIFERRER (Nº 239)
ANTONIO SUREDA CASAMOR (Nº 240)
Mª MERCE SERRA TORRUELLA (Nº 241)
PERE SERRA CLOPES (Nº 242)
MONTSERRAT CUELLO BURCET (Nº 260)
JOSEP CUELLO RIERA (Nº 261)
MANUEL BODALO I GARCIA (Nº 262)
MONTSERRAT BURCET PAGES (Nº 263)
Mª TERESA CUELLO BURCET (Nº 264)
ARTURO JAIME CARO BUIGUES (Nº 289)
JOAQUIM ROURA FABREGAS (Nª 290)
MARTA GOMEZ TORRUELLA (Nº 291)
Mª ANTONIA VALLS CARRERAS (Nº 292)
FRANCISCA BARBERA MESTRE (Nº 293)
EMILIO GOMEZ GARCIA (Nº 294)
DOMINGO BALTRONS PARRA (Nº 295)
MARIA TOCABENS MARTI (Nº 296)
RAMONA MARCO CUNI (Nº 297)
ARIADNA ROURA VALLS (Nº 298)
FRANCESC AUBANELL (Nº 299)
ROSA CEJUDO PADERA (Nº 300)
JORDI AUBANELL GUIDÓ (Nº 301)
Mª ANGELS BALTRONS BARBERA (Nº 302)
GUELFO ZOLA MAYNOU (Nº 303)
JOSEP Mª PUIGCORTINA ANDREU (Nº 304)
MARIA PEREZ PEREZ (Nº 305)
JOSEP FERRER PAU (Nº 306)
FRANCESC SILVA DOMINGUEZ (Nº 307)
Mª MERCE LOPEZ GIRALT (Nº 308)
ANGEL MAS ZOLA (Nº 309)
JUAN ROS COMAS (Nº 310)
Mª ROSA PALAUS JUAN (Nº 311)
JUAN ROS PEREZ (Nº 312)
FERMINA PALLES (Nº 313)
SERGI SERRAT URBANO (Nº 314)
Mª ROSA PLA ALBERTI (Nº 315)
NURIA PLA ALBERTI (Nº 316)
NURIA TORRUELLA TOCABENS (Nº 317)
ANGEL MAS GOMEZ (Nº 318)
Mª CONCEPCIÓ ZOLA BALTRONS (Nº 319)
ANTONIA PAGES SALO (Nº 320)
HOMERT GIBERT (Nº 321)
Mª TERESA ROCAFORT BUSQUETS (Nº 322)
JOAN IGNASI MOYA SOLEY (Nº 323)
LAURA ALVARADO GIMENEZ (Nº 324)
GUELFO MAS ZOLA (Nº 325)

JOSEFINA PALARS JUAN (Nº 428)
XAVIER CAYUELA SOLANO (Nº 429)
IRENE PINILLA PUIG (Nº 430)
JOSE FRANCISCO BERROCAL RODRIGUEZ (Nº 431)
Mª ROSER OBIOLS (Nº 432)
MIQUEL ROURA BARONS (Nº 433)
JOSEP OLIVER ORENCH (Nº 434)
FRANCESC ROS PEREZ (Nº 435)
MONTSE VERDAGUER MASSO (Nº 436)
MATILDE TORRENT LASPEÑAS (Nº 445)
EMILIO NET PUIG (Nº 446)
MARIA MARTINEZ EGEA (Nº 447)
ROSA PLA BOU (Nº 448)
JOAQUIM VALL-LLOVERA (Nº 449)
MARTA VALL-LLOVERA (Nº 451)
CARLES VALL-LLOVERA LLACH (Nº 453)
NURI SERRAT (Nº 454)
SALVADOR GUTIERREZ GARCIA (Nº 493)
SALVADOR GUTIERREZ GARCIA (Nº 494)
SALVADOR GUTIERREZ GARCIA (Nº 496)
JOAN PELI FARRES (Nº 684)
JOAN HOSTENDI PORTA (Nº 686)
MARTA FELIP PALAUS (Nº 714)
NURIA CASAS (Nº 717)
ANA FLORES MONZON (Nº 720)
ENRIC LOPEZ FLORES (Nº 722)
ANA Mª LOPEZ FLORES (Nº 723)
SANDRA ALSINA OBIOLS (Nº 724)
JOAN HORTA GIMENO (Nº 725)
Mª TERESA GIMENO COIL (Nº 726)
RAQUEL HORTA GIMENO (Nº 727)
MARCELO URIBE (Nº 728)
CARMEN PEREZ PEREZ (Nº 729)
MIQUEL SOLE PUIG (Nº 730)
JULIA PUIG ORIOL (Nº 731)
MONTSERRAT ALEMANY SALUA (Nº 732)
JAUME ALSINA DOMPER (Nº 733)
EVA ALSINA OBIOLS (Nº 734)
RAUL MESTRE PIÑOL (Nº 735)
SANDRA ORTIZ SIGÜENZA (Nº 736)
SOL·LICITUD :
Art. 56. Previsió d’aparcament en les edificacions. A criteri de qui formula
aquesta al·legació, el nombre mínim de places exigit és excessiu i superior al
que fixen els Plans d’Ordenació de poblacions del nostre entorn. Com a
exemple, a Lloret de Mar l’article 132 del POUM estableix una plaça
d’aparcament per a cada habitatge de fins a 70m2 construïts; 1,5 places
d’aparcament per a cada habitatge de 70 a 90 m2 construïts; 2 places
d’aparcament per a cada habitatge de 90 a 130 m2 construïts i 3 places
d’aparcament per a cada habitatge de més de 130 m2 construïts. En aquest

mateix article queda determinat que en el supòsit que el resultat global doni un
nombre diferent de la unitat sencera, la part addicional de 0,5 no generarà una
nova plaça d’aparcament, mentre que dins l’expedient consultat a Blanes no
sembla quedar fixat tampoc com es calcula el nombre de places en cas que no
resulti una unitat sencera. L’exigència en el nombre de places sembla encara
més desmesurada quan es refereix al recinte emmurallat, al casc antic o als
ravals on, donada la tipologia de les finques, resulta gairebé impossible fer
aparcaments col·lectius i molt difícil adquirir places en un radi de 700 m. En el
cas hipotètic que fos possible adquirir aquestes places, la necessitat de
vincular-les registralment a l’habitatge afegeix un problema a l’habitatge i no
dona una solució a les dificultats d’aparcament. La solució de l’abonament a
l’ajuntament de drets de places d’aparcament –que sembla la més viable pels
propietaris d’aquestes zones- resta sense concreció i es remet a una futura
ordenança. Seria necessari concretar-ne l’import i definir els drets que amb
aquest abonament s’adquireixen.
Article 68.6 .- El criteri de que un cos sortint completament tancat amb vidre
preservi la qualitat urbana de la façana és molt subjectiva, condiciona greument
el projecte i la imatge urbana del casc urbà i es pot contradir amb les normes
específiques que cuiden l’estètica d’aquestes zones.
Art 126. - Densitat màxima d’habitatges. Si comparem aquesta densitat amb la
que fixen els Plans d’Ordenació de municipis veïns, resulta també que no es
correspon amb les característiques ni necessitats dels habitatges actuals ni als
nous models de família. Al casc antic de Lloret, per exemple, la densitat
màxima per edifici és d’un habitatge cada 85m2, molt més raonable.
Art 130. - Cossos volats. El vol màxim de 20cm aplicat als balcons és tan petit
que no permet ni tan sols posar-hi el peu d’un adult (com a exemple: les
escales d’accés als habitatges han de tenir una amplada de graó de 28cm) i fa
també impossible la neteja exterior de persianes. Actualment, el Pla vigent fixa
aquest vol en 30cm i no sembla justificat canviar aquest aspecte de la
normativa.
Art 130. - Coberta. El fet de no poder obrir forats ni terrasses a la coberta,
impossibilita als usuaris que optin per la coberta inclinada, disposar d’espais on
ubicar els aparells per l’aire condicionat o qualsevol maquinària que, fins ara,
quedava integrada i no sobresortia del pla de coberta. Es podrien autoritzar els
retalls i forats necessaris per tal d’ubicar aquest tipus d’instal·lacions.
Art 130. - Regulació i alçada. Aquest article determina les diferents alçades en
funció del nombre de plantes autoritzades. Sembla deduir-se del seu redactat
que els propietaris de finques en les quals s’autoritza planta baixa i dos pisos
han perdut el dret a construir per damunt d’aquesta alçada un àtic reculat 3m.
Si això és així, representa un important lesió del patrimoni de molts blanencs,
que veurien disminuït el valor de les finques en, com a poc,, un 35%. Si es
tracta d’un error o un oblit, caldria esmenar-lo perquè l’alarma i preocupació
que això provoca és de gran magnitud.
INFORME :
Favorable . En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, i d’acord amb els criteris que s’exposen

a al·legació, es proposa reduir els estàndards fixats en la normativa del pla, per
tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 plaçes/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 plaçes/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
Desfavorable . En relació a art 68.6 que regula els “cossos volats tancats”, el
POUM fixa la regulació per tal d’evitar l’aparició de cossos volats que
corresponguin a safareigs, cuines, o altres que per la seva configuració i
consideració d’estances menors de serveis de l’edifici desvirtuïn la prestància
de la façana de l’edifici i malmetin la imatge del paisatge urbà.
Favorable . En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”, s’informa
favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de consignar en la
normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per habitatge per fixar
la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació inicial, i calculada
únicament sobre el sostre d’us residencial.
Favorable . En relació a l’art art 130 “Cossos volats”, s’informa favorablement, i
es proposa estimar l’al·legació en el sentit de modificar a 30cm en lloc de 20cm
els cossos volats oberts per a carrers d’amplada inferior a 5 metres, autoritzantse
una volada de fins a 60 cm en els carrers d’amplada superior a 5 metres.
Desfavorable . En relació a art 130 “Coberta”, que regula la coberta inclinada
en les zones del Recinte emmurallat i Ravals i en la que no s’admeten forats,
es considera que la partició i aparició de mes volums per damunt de la planta
àtic comportaria una innecessària descomposició d’aquest teixit històric que es
pretén conservar, i en les que la trama urbana i les edificacions que es
mantenen acabarien de perdre la poca homogeneïtat de coberta que reflexa la
part que es conserva d’aquest teixit històric..
Favorable . En relació a l’art art 130 “Regulació i alçada”, la supressió de la
planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri d’evitar una més gran
edificabilitat i una major densificació en unes zones ja molt densament
edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM
CASADEVALL PUJOLRAS (Nº 153) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En la illa compresa entre els carrers Camí dels Olivers, Av. Mediterrani, Colom i
la prolongació de c/ Formentera o vila de París, l’edifici anomenat “Corona” i
corresponent els números de Camí dels Olivers del 27 al 35, el delimitar
l’ocupació del que es podria construir es situa exactament al damunt de l’edifici
existent i per tant ocupant la vorera de la futura via pública. Donat que l’edifici li
queden les ultimes 4 plantes fora d’ordenació (de PB+10PP a PB+6PP), també
hi podria quedar un tram de l’edifici fins a una nova construcció i aquestes
situar-la segons fotocopia núm. 2 o fer un rectangle mes curt i ample, per
ajustar-se al solar.
INFORME :
Desfavorable. Tot i que es cert que l’edifici Corona, sobresurt de les alineacions
de la prolongació del carrer Formentera, no es considera adequat donar una
volumetria diferent ampliant l’edifici lateralment, ja que això podria comportar,
d’acord amb la legislació vigent, ampliacions de l’edifici sense necessitat
d’enderrocar la part que sobresurt del carrer
Tampoc es considera en aquest cas, procedent l’altre opció de deixar
únicament una part de l’edifici fora d’ordenació per l’afectació viària, ja que al
ésser un edifici amb divisió horitzontal, aquest fora d’ordenació no tindrà cap
reflex en la practica ja que no s’enderrocarà, i per contra perjudica als afectats
(per a les obres de reforma, o per hipoteques, etc...), que en el seu moment
van disposar de la llicència i autoritzacions municipals.
La reubicació d’aquest edifici s’hauria de plantejar en el moment que es
plantegi la seva substitució.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ROQUE MARISCAL
MEDINA (Nº 154) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es tingui per presentat aquest escrit, i juntament amb els documents que
s’acompanyen s’admeti a tràmit, i s’acordi per part de l’òrgan municipal
competent estimar l’al·legació consistent en incloure com a obligació
urbanística dels promotors del polígon d’actuació “Carretera de Lloret”
l’asfaltatge o pavimentació íntegre del Camí de la Vinya d’en Tirons, és a dir,
des del vial de servei de la Carretera d’accés a la Costa Brava fins el Carrer de
Valldolitg, i així proporcionar una nova via d’accés al barri, que serà beneficiosa
pels habitants del “segon” i, especialment, del “tercer barri” de Valldolitg.
INFORME :
Desfavorable. El camí de la Vinya d’en Tirons es un camí en sòl no
urbanitzable que no té per finalitat resoldre la mobilitat generada pel
desenvolupament del sector Valldolitg, encara que pot facilitar l’accés al “tercer

arri”, però que en cap cas es pot imputar com a vialitat pròpia del sector o com
a sistema viari extern del polígon d’actuació PA.8 Carretera de Lloret.
Es proposa no obstant incorporar dins la xarxa vària del POUM aquest vial en
sòl no urbanitzable.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PARTIT
DEMOCRÀTIC DE BLANES (Nº 155) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que presenta al·legacions envers l’article 137 del pla d’ordenació urbanística
municipal de Blanes, en el qual s’estableixen les condicions d’edificació dels
Ravals (Clau 3) i s’anul·len les condicions actuals de les alçades reguladores
màximes en aquestes zones, fixant la mateixa en el límit màxim de planta baixa
+ 3 plantes. Que entenem que el número de plantes ha d’ésser el mateix que hi
ha actualment; afegint la planta àtic amb retranqueix. Demano la modificació de
l’article 137 en quant a les condicions d’edificació dels ravals (Clau 3).
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PEDRO DALEMUS
CARES (Nº 156) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquesta edificació al catàleg de masies i cases rurals del POUM
segons l’article 224 del mateix, i el que estableix l’article 50.2 del decret
legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ha hi figuren al catàleg.

INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN MARTÍN
SALCEDO (Nº 157) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a la modificació de l’article 143 del POUM aprovat
inicialment, excloent a més a més, la finca reformada del c/ Esperança 53 del
catàleg del Pla Especial de Patrimoni Ambiental, en base a les al·legacions
objectes del present escrit i a que igual que les edificacions enderrocades han
estat excloses, en aquesta finca també s’han executat les obres de reformaampliació
amb llicència obtinguda abans de l’entrada en vigència del Pla
Especial, fent que en ambdós casos hagi deixat d’existir el motiu de
catalogació.
INFORME :
Favorable, es proposa excloure del catàleg de protecció del patrimoni
l’edificació del c/ Esperança 53, per les condicions actuals de l’edifici al haver
estat objecte d’arranjament i modificació de la façana, el que ha modificat
substancialment els criteris que es van tenir en compte per incloure l’edifici en
el catàleg, sens perjudici de les comprovacions i actuacions específiques que
pugin du a terme l’Ajuntament d’acord amb la llicència concedida.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 158) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la divisió entre la zona Agroforestal i Forestal segueixi el “camí dels tres
turons”, que al passar pel carener de les muntanyes sempre ha separat la
vessant sud vinícola de la nord amb boscos.
INFORME :
Favorable. Es proposa ajustar els límits entre la zona Forestal i Agroforestal,
d’acord amb els criteris de l’al·legació i els informes ambientals justificatius del
POUM, i l’informe del Departament de Medi Ambient, en el sentit que el camí

dels tres turons sigui el que constitueixi la separació entre la qualificació i de
agroforestal i la qualificació de forestal.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 159) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que l’activitat e turisme rural es pugui desenvolupar plenament a les zones de
“Espai agrícola” i “Agroforestal”.
INFORME :
Desfavorable . D’acord amb la Llei d’Urbanisme vigent, en les zones d’espai
agrícola i agroforestal al igual que a la resta del sòl no urbanitzable, no es
poden admetre’s noves construccions destinades a turisme rural, per l’impacte
que suposaria en el territori, i únicament s’admet aquest ús en les edificacions
existents.
En tot cas el POUM preveu ja aquest ús en les masies i cases rurals que ja
consten implantades en el territori.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCA
MANZANERA QUEROL (Nº 160) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es modifiquin l’altura de les tanques en aquest tram de la carretera, ja que el
nivell d’altura es igual en la majoria de patis i l’ajuntament em denega permís
d’obres de la tanca ampliada en l’any 2007 per motius d’intimitat, soroll del pas
de vehicles per les bandes sonores en front de la rotonda, cotxes, camions, etc.
i seguretat (a casa ja hem tingut ocupes) existeixen denuncies a la guàrdia civil
de Blanes i als jutjats de Girona.
INFORME :
Favorable. El POUM preveu que les tanques d’habitatges unifamiliars podran
ésser opaques fins a una altura 1,60 m d’alçada. Es pot estimar l’al·legació als
efectes de preveure que l’alçada de les tanques que enfrontin amb la carretera
puguin tenir una alçada màxima de 2,40m als efectes de facilitar l’aïllament
acústic dels usuaris de les edificacions.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 161) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

Que la zona d’eixample se la equipari a les altres zones, donant una façana
mínima de 4,50 metres.
INFORME :
Desfavorable. Cada una de les diferents zones, responen a diferents tipus de
teixit, i per tant tenen requeriments diferents, façana mínima, alçada, usos
permesos, profunditat edificable,.... Els paràmetres que consten en les diferents
zonificacions indicades a l’al·legació estant perfectament justificades i responen
a criteris d’harmonització, que per altra banda estan ja contemplats en el Pla
General encara vigent.
En tot cas, la normativa del POUM contempla una disposició transitòria quarta
admeten parcel·les inferiors a la mínima per a les parcel·les existents i
escripturades abans de l’aprovació inicial del mateix.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 162) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que a les zones de “Espai agrícola”, “Forestal” es puguin desenvolupar
activitats per a la generació d’energies renovables.
INFORME :
Desfavorable. El POUM no contempla en sòl no urbanitzable emplaçaments de
sistemes de serveis tècnics per a energies renovables, sens perjudici que
aquestes es puguin instal·lar en algun cas, dins el sòl no urbanitzable del
municipi, d’acord amb el procediment que preveu la legislació urbanística
vigent.
Aquestes instal·lacions ja es contemplen en part dins l’àrea urbana, a on els
edificis d’habitatges han d’incorporar captadors d’energia solar per a l’aigua
calenta sanitària, i en les zones industrials s’ha de preveure en la coberta la
possibilitat d’instal·lacions d’energia fotovoltaica.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 163) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es suprimeixi l’apartat 2 dels articles 131 i 137.
INFORME :
Desfavorable, la prohibició d’agrupar parcel·les que superin els 12 metres de
façana totals, no es per perjudicar el comerç sinó per preservar la identitat
actual del recinte emmurallat i els ravals. Aquests van créixer segons la
tipologia parcel·laria de la casa de cos, i aquesta és la imatge que s’ha tingut
fins a dia d’avui que no s’hauria de perdre amb grans operacions. Analitzada la

zona es pot comprovar que no hi ha pràcticament edificacions que superin els
12metres de façana. El POUM considera que s’ha de mantenir la configuració
arquitectònica de la zona i per tant procedeix a desestimar l’al·legació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 164) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que a l’article 56.1.a) la prohibició d’aparcament en planta baixa només afecti
als blocs aïllats.
INFORME :
Desfavorable. L’obligació de situar els aparcaments en planta soterrani i per
tant la prohibició d’ubicar-les en la planta baixa de les zones d’Eixample és per
possibilitar altres usos necessaris per a la ciutat en aquestes zones, a on en les
plantes baixes s’hi pot ubicar el comerç, les oficines, restaurants, tallers, i altres
usos que afavoreixen la relació social urbana i usualment són canviants al llarg
de la vida de la ciutat; ubicar-hi aparcaments que poden estar en la planta
soterrani impedirien permanentment l’establiment d’aquests altres usos també
necessaris a la ciutat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 165) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la illa de cases entre els carrers Ardales, Alberes, Castelao i Gavarres es
dibuixi d’acord amb la parcel·lació i ordenació de l’edificació vigent, segons
l’expedient d’obres nº 38/05 de la llicència urbanística que s’aprovà en sessió
del 14 d’abril de 2005, amb l’acord nº 05/013-004. Que l’alçada reguladora
màxima segons el número de plantes sigui la actualment vigent: PB:3,5m.
PB+1:7,00m. PB+2:10,00m. S’adjunta plànol amb l’ordenació vigent.
INFORME :
Favorable. Efectivament consta aprovat el projecte de parcel·lació i ordenació
de l’edificació per part de l’ajuntament en l’illa Ardales – Alberes – Castelao –
Gavarres, per tant procedeix a estimar l’al·legació en el sentit d’adequar
l’ordenació del POUM als projectes aprovats.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 166) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que els plànols de la zona del mercat de Blanes i la plaça Onze de Setembre
no representen l’actual realitat viària, amb la cobertura i urbanització de la riera.
S’han d’actualitzar amb el correcte traçat del carrer, que és continuació de la
Rambla Joaquim Ruyra, per damunt del nou tram cobert de la riera. També
falta grafiar el nombre de plantes d’alçada de la illa de cases que hi ha entre la
plaça Onze de Setembre i el carrer Riera Alta (Clau 5a).
INFORME :
Favorable. Es grafia el numero de plantes de l’illa entre els carrers Riera Alta i
Onze de Setembre, que es de PB+3 igual que en el PGOU, que per error no
estava grafiat en el POUM. Igualment es modifica la traça viària per tal
d’adequar-la a la traça existent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 167) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que els articles 132, 138, 149 i d’altres referits a la Densitat màxima
d’habitatges, fixin la superfície de 80m2 de sostre edificable per habitatge.
INFORME :
S’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 168) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que els articles 133 i 140, incorporin l’excepció expressa i clara de les plantes
baixes destinades a garatge i/o comerç.
INFORME :
Desfavorable . El POUM considera importat la conservació del teixit històric i la
seva transformació i adaptació gradual sense estridències o impactants
intervencions que malmeten la seva imatge urbana. Els articles 133 i 140 son
d’aplicació als conjunts protegits del Recinte Emmurallat, Sa Carbonera i
S’Auguer. En aquestes zones i en funció de les característiques de les
edificacions existents no es permet l’augment de les portalades de la planta
baixa per a usos de garatge, ja que implicaria una distorsió molt important de
les característiques arquitectòniques de les edificacions, a més d’estar situades
en zones de carrers de molt poca amplada.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT AUGÉ
BASSOLS (Nº 169) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que l’article 56.1.a) quedi redactat així:
a) Edificis d’habitatge:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 100m2 1plaça/hab
Habitatge de superfície const. superior a 100 i inferior a 200m2 2plaça/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 200m2 3plaça/hab
INFORME :
Favorable . En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, i d’acord amb els criteris que s’exposen
a l’al·legació, es proposa reduir els estàndards fixats en la normativa del pla,
per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 170) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la illa de cases entre els carrers Ardales, Alberes, Castelao i Gavarres es
dibuixi d’acord amb la parcel·lació i ordenació de l’edificació vigent, segons
l’expedient d’obres nº 38/05 de la llicència urbanística que s’aprovà en sessió
del 14 d’abril de 2005, amb l’acord nº 05/013-004. Que l’alçada reguladora
màxima segons el número de plantes sigui la actualment vigent: PB:3,5m.
PB+1:7,00m. PB+2:10,00m. S’adjunta plànol amb l’ordenació vigent.
INFORME :
Favorable. Efectivament consta aprovat el projecte de parcel·lació i ordenació
de l’edificació per part de l’ajuntament en l’illa Ardales – Alberes – Castelao –
Gavarres, per tant procedeix a estimar l’al·legació en el sentit d’adequar
l’ordenació del POUM als projectes aprovats.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 171) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que els articles 132, 138, 149 i d’altres referits a la Densitat màxima
d’habitatges, fixin la superfície de 80m2 de sostre edificable per habitatge.
INFORME :
S’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 172) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que els plànols de la zona del mercat de Blanes i la plaça Onze de Setembre
no representen l’actual realitat viària, amb la cobertura i urbanització de la riera.
S’han d’actualitzar amb el correcte traçat del carrer, que és continuació de la
Rambla Joaquim Ruyra, per damunt del nou tram cobert de la riera. També
falta grafiar el nombre de plantes d’alçada de la illa de cases que hi ha entre la
plaça Onze de Setembre i el carrer Riera Alta (Clau 5a).
INFORME :
Favorable. Es grafia el numero de plantes de l’illa entre els carrers Riera Alta i
Onze de Setembre, que es de PB+3 igual que en el PGOU, que per error no
estava grafiat en el POUM. Igualment es modifica la traça viaria per tal
d’adequar-la a la traça existent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 173) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la divisió entre la zona Agroforestal i Forestal segueixi el “camí dels tres
turons”, que al passar pel carener de les muntanyes sempre ha separat la
vessant sud vinícola de la nord amb boscos.
INFORME :
Favorable. Es proposa ajustar els límits entre la zona Forestal i Agroforestal,
d’acord amb els criteris de l’al·legació i els informes ambientals justificatius del
POUM, i l’informe del Departament de Medi Ambient, en el sentit que el camí
dels tres turons sigui el que constitueixi la separació entre la qualificació i de
agroforestal i la qualificació de forestal.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 174) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que l’activitat de turisme rural es pugui desenvolupar plenament a les zones de
“Espai agrícola” i “Agroforestal”.
INFORME :
Desfavorable . D’acord amb la Llei d’Urbanisme vigent, en les zones d’espai
agrícola i agroforestal al igual que a la resta del sòl no urbanitzable, no es
poden admetre’s noves construccions destinades a turisme rural, per l’impacte
que suposaria en el territori, i únicament s’admet aquest ús en les edificacions
existents.
En tot cas el POUM ja preveu aquest ús en les masies i cases rurals que
consten implantades en el territori.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 175) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la zona d’eixample se la equipari a les altres zones, donant una façana
mínima de 4,50 metres.
INFORME :
Desfavorable. Cada una de les diferents zones, responen a diferents tipus de
teixit, i per tant tenen requeriments diferents, façana mínima, alçada, usos
permesos, profunditat edificable,.... Els paràmetres que consten en les diferents
zonificacions indicades a l’al·legació estant perfectament justificades i responen
a criteris d’harmonització, que per altra banda estan ja contemplats en el Pla
General encara vigent.
En tot cas, la normativa del POUM contempla una disposició transitòria quarta
admeten parcel·les inferiors a la mínima per a les parcel·les existents i
escripturades abans de l’aprovació inicial del mateix.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 176) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que a les zones de “Espai agrícola”, “Forestal” es puguin desenvolupar
activitats per a la generació d’energies renovables.
INFORME :

Desfavorable. El POUM no contempla en sòl no urbanitzable emplaçaments de
sistemes de serveis tècnics per a energies renovables, sens perjudici que
aquestes es puguin instal·lar en algun cas, dins el sòl no urbanitzable del
municipi, d’acord amb el procediment que preveu la legislació urbanística
vigent.
Aquestes instal·lacions ja es contemplen en part dins l’àrea urbana, a on els
edificis d’habitatges han d’incorporar captadors d’energia solar per a l’aigua
calenta sanitària, i en les zones industrials s’ha de preveure en la coberta la
possibilitat d’instal·lacions d’energia fotovoltaica.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 177) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que a l’article 56.1.a) la prohibició d’aparcament en planta baixa només afecti
als blocs aïllats.
INFORME :
Desfavorable. L’obligació de situar els aparcaments en planta soterrani i per
tant la prohibició d’ubicar-les en la planta baixa de les zones d’Eixample és per
possibilitar altres usos necessaris per a la ciutat en aquestes zones, a on en les
plantes baixes s’hi pot ubicar el comerç, les oficines, restaurants, tallers, i altres
usos que afavoreixen la relació social urbana i usualment són canviants al llarg
de la vida de la ciutat; ubicar-hi aparcaments que poden estar en la planta
soterrani impedirien permanentment l’establiment d’aquests altres usos també
necessaris a la ciutat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 178) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que l’article 56.1.a) quedi redactat així:
a) Edificis d’habitatge:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 100m2 1plaça/hab
Habitatge de superfície const. superior a 100 i inferior a 200m2 2plaça/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 200m2 3plaça/hab
INFORME :
Favorable . En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, i d’acord amb els criteris que s’exposen
a l’al·legació, es proposa reduir els estàndards fixats en la normativa del pla,
per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab

Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per center inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 179) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es suprimeixi l’apartat 2 dels articles 131 i 137.
INFORME :
Desfavorable, la prohibició d’agrupar parcel·les que superin els 12 metres de
façana totals, no es per perjudicar el comerç sinó per preservar la identitat
actual del recinte emmurallat i els ravals. Aquests van créixer segons la
tipologia parcel·laria de la casa de cos, i aquesta és la imatge que s’ha tingut
fins a dia d’avui que no s’hauria de perdre amb grans operacions. Analitzada la
zona es pot comprovar que no hi ha pràcticament edificacions que superin els
12metres de façana. El POUM considera que s’ha de mantenir la configuració
arquitectònica de la zona i per tant procedeix a desestimar l’al·legació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ESTEVE AUGÉ
BASSOLS (Nº 180) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que els articles 133 i 140, incorporin l’excepció expressa i clara de les plantes
baixes destinades a garatge i/o comerç.
INFORME :
Desfavorable . El POUM considera importat la conservació del teixit històric i la
seva transformació i adaptació gradual sense estridències o impactants
intervencions que malmeten la seva imatge urbana. Els articles 133 i 140 son
d’aplicació als conjunts protegits del Recinte Emmurallat, Sa Carbonera i
S’Auguer. En aquestes zones i en funció de les característiques de les
edificacions existents no es permet l’augment de les portalades de la planta
baixa per a usos de garatge, ja que implicaria una distorsió molt important de
les característiques arquitectòniques de les edificacions, a més d’estar situades
en zones de carrers de molt poca amplada.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN RIPOLL
MARGENATS (Nº 243) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es mantingui la mateixa superfície edificable i la resta de paràmetres que tenia
a la finca situada al c/ Violeta 19.
INFORME :
Favorable, es proposa la rectificació dels plànols d’ordenació per tal de
mantenir la superfície edificable del PGOU.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP MANUEL
VERGÉS DÍAZ (Nº 244) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que les parcel·les “a”, “c” i “f” siguin declarades urbanes tot el tros colindant
amb el Barri Puig de la Dona que la zona forestal sigui agrícola i que la resta es
deixi igual.
INFORME :
Desfavorable, en atenció a la situació i característiques físiques de les finques
objecte de l’al·legació, que no reuneixen els requisits previstos en l’article 26 de
Llei d’Urbanisme per a ser classificades com a sòl urbà.
Respecte a la zona forestal, aquesta s’ha qualificat d’acord amb les
esmentades característiques físiques de la finca, reconeixent l’activitat forestal
de la mateixa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN VAQUERO
PLANELLS (Nº 245) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Mireu més pel entorn i no penseu només en posar formigó a tot arreu.
INFORME :
Es tracta d’una opinió absolutament respectable, però que no incideix en
concretes determinacions del POUM, el que impossibilita per tant, emetre un
informe al respecte.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM GELPI
CROUS (Nº 246) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Primera .- Quant a la supressió de la planta àtic en totes les edificacions
incloses en el capítol quart (clau 3) dels Ravals.
Segona .- Quant a l’article 140 entenc que es tracta d’un article excessivament
intervencionista.
Tercera .- Quan a l’article 138 i la reducció de la densitat que proposa, el
considerem totalment injust.
INFORME :
Primera .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al
criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones
ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Segona .- En relació a l’al·legació referent a l’article 140, es proposa estimar
l’al·legació, en el sentit de posar de relleu que es va produir un error, ja que en
l’article es consigna que es aplicable al barri de Sa Massaneda quan en realitat
és d’aplicació al barri de Sa Carbonera.
Tercera .- Favorable . En relació a l’art art 138 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DAVID ROCA
GRUART (Nº 247) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Poder fer un garatge a nivell de carrer per així poder guardar el meu vehicle.
INFORME :
Favorable, donades les condicions del terreny de l’al·legació es pot comprovar
que permet la construcció d’un cobert a nivell de carrer a similitud de la finca
veïna.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS DE CA LA GUIDÓ (Nº 248) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Eliminació del carrer projectat que travessa el bosc de la zona verda del Parc
de Xon Martí, que limita amb els carrers del Bosc i Lope de Vega, i que
quedaria a tocar de les escoles bressol i de primària. Proposar el projecte de
creació d’una rotonda en la cruïlla del carrer Ca La Guidó amb la carretera de
Tordera. Ampliar el carrer Joan Savat Papasseit.
INFORME :
Desfavorable . En relació a la nova via per connectar el carrer Santiago Rusiñol
que limita amb els carrers del Bosc i Lope de Vega i travessa la zona verda,
s’ha d’indicar que es merament indicativa la traça del mateix, i que per tant serà
el Pla Parcial corresponent el que ordenarà el sector en el que està inclòs.
No obstant això, ja en el mateix esquema indicatiu del POUM es preveu
l’ampliació del àmbit escolar de Ca La Guidó, així com doblar la superfície del
Parc de Xon Martí, per compensar l’afectació de la superfície que aquest vial
podria comportar.
Es considera no obstant important aquest vial per a les connexions futures de
la ciutat, i per evitar el creixement en barris deslligats del centre urbà i mal
connectats entre si. Aquesta connexió ha d’afavorir la continuïtat urbana i la
cohesió social de la ciutat futura, i la connexió viària entre els diferents sectors,
i alhora permetre la reestructuració i l’ampliació futura del Parc de Xon Martí.
El mateix es pot dir respecte al carrer Salvat Papasseit, ja que serà el futur Pla
Parcial el que definirà l’amplada i secció del vial.
Favorable . Respecte a les alineacions de la carretera de Tordera, s’estima
l’al·legació en el sentit de preveure la construcció d’un rotonda en la cruïlla amb
el carrer Ca La Guidó.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
DOLORES LAFUENTE PEREZ (Nº 249)
LLUIS VILANO LAFUENTE (Nª 250)
JOAQUIM VILANO LAFUENTE (Nº 251)
SOL·LICITUD :
Que es canviïn l’alçada permesa i la densitat màxima d’habitatges, aplicable al
carrer de la Font, dintre del barri de Sa Carbonera.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.

La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Favorable . En relació a l’art art 138 “Densitat màxima d’habitatges”, s’informa
favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de consignar en la
normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per habitatge per fixar
la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació inicial, i calculada
únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN HOSPITAL
FORNELLS (Nº 252) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es modifiqui la delimitació del Sector SUD 5 Mas Martí d’acord amb el plànol de
proposta que s’acompanya com a DOC nº1. Subsidiàriament per el negat
supòsit de que s’entengui que no procedeix l’amplada interessada, modifiqui la
classificació atorgada en aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal a les
finques propietat de la sotasignada de tal manera que se’ls hi atorgui la
classificació de sòl urbanitzable, incloent-les dins del Sector SUD 5 Mas Martí.
INFORME :
Desfavorable. D’acord amb els criteris de classificació del sòl, contemplats en
la memòria i en l’informe ambiental, que justifiquen la necessitat de classificació
de sòl tant per la seva quantificació com per les seves característiques,
s’informa desfavorablement l’ampliació del sòl urbanitzable, que sol·licita
l’al·legació.
La qualificació de les finques a que fa referència l’al·legació suposaria una
excessiva previsió de creixement del Pla, que no s’ajustaria als estudis soci
econòmics del mateix i no respectaria els criteris de preservació ambiental pel
seu desenvolupament, i per tant es proposa mantenir la classificació com a sòl
no urbanitzable.
Per altra banda el POUM contempla el contingut del conveni al incloure la finca
cedida en un sector.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN HOSPITAL
FORNELLS (Nº 253) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que com a propietari de la parcel·la situada a Blanes, Urbanització Serrallarga,
sol·licita que es tingui per presentat aquest escrit, s’admeti a tràmit i en base a
les al·legacions formulades es mantingui la qualificació anterior de la dita
parcel·la.
INFORME :
Desfavorable. El POUM ha de procedir a la classificació de sòl atenent els
criteris de la Llei d’Urbanisme, i a la realitat física de les finques. En aquest cas
les finques objecte de l’al·legació no es poden considerar com a sòl urbà
d’acord amb el que disposa l’article 26 del LUC, encara que s’hagin efectuat
algunes obres d’urbanització que han esdevingut obsoletes i per tant no
serveixen per sustentar el requeriments i infraestructures de futures
edificacions. Els informes ambientals justifiquen la classificació com a no
urbanitzable i per tant la seva inadequació per un desenvolupament urbà.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN HOSPITAL
FORNELLS (Nº 254) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es tingui per presentat aquest escrit, s’admeti a tràmit i en base a les
al·legacions formulades es modifiquin els articles corresponents als
aparcaments en les edificacions art.56, i densitats d’habitatges art 149.
INFORME :
Desfavorable. No es considera adient suprimir la obligació de vincular els nous
habitatges a les seves places d’aparcament, ja que comportaria un problema
de dèficit acumulatiu de primera magnitud.
No obstant, en relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
En relació a l’art. 149, tampoc es considera adient la supressió de la densitat
màxima, ja que te incidència en el model i la qualitat de vida de la ciutat .
No obstant, es proposa modificar aquest art.149 en la normativa del POUM,
reduint la superfície construïda a 80m2 per habitatge per fixar la densitat, enlloc
dels 100m2 que contempla l’aprovació inicial, i calculada únicament sobre el
sostre d’us residencial.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JAUME BORRELL
VALLS (Nº 255) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .- Que la meva casa figura erròniament com a masia catalogada sota el
número 21 quan en realitat es tracta d’una casa rural catalogada sota el
número 8.
2 .- Que sobre els plànols s’ha dibuixat un projecte de vial que discorre sobre la
meva casa i que la seva prolongació no és factible donat que afrontaria
directament amb el col·legi Mn. Joan Batlle, per la qual cosa proposa un nou
traçat que estigui allunyat alguns metres per tal que la meva casa no en resulti
afectada.
3 .- Que en el plànol 4.18 del projecte del POUM han quedat fora del sector
diversos metres corresponents a la meva finca i que figuren com a carrer
Antonio Machado com si fa formessin part d’aquest quan en realitat s’hauran de
computar dins del sector en el moment en què aquest es delimiti.
4 .- Que no estic d’acord amb la reserva d’usos que s’ha previst per la sector
qualificat com a sòl Urbanitzable No Delimitat donat que només es destina un
20% per a usos residencials. Això suposa un greuge comparatiu amb els
propietaris de sectors veïns que, tenint terrenys de similars característiques i
situació, han obtingut una edificabilitat superior.
INFORME :
1 .- Favorable . Es proposa la rectificació de l’errada entre la masia 21 i la casa
rural 8 del Catàleg de masies i cases rurals.
2 .- Favorable. Respecta al vial que discorre pel sector urbanitzable no
delimitat, s’ha de considerar la traça del mateix com a orientativa, i per tant serà
el Pla Parcial el que fixarà en el seu moment el sistema viari del sector. No
obstant es proposa modificar lleugerament aquesta traça indicativa per tal
d’evitar l’afectació de la casa.
3 .- Favorable. S’informa favorablement l’ajust de l’àmbit del sector per la banda
oest per tal d’incorporar la resta de la finca fins al vial existent.
4 .- Desfavorable. El POUM han de contemplar els diferents usos que
l’execució del pla comportarà per al conjunt del municipi, i per això reserva un
sector de sòl urbanitzable no delimitat als efectes de poder-hi desenvolupar en
el futur equipaments importants per al municipi com el recinte firal, universitat,
etc. , i una part petita part per a usos residencials per a facilitar la gestió
urbanística del sector.
La reserva d’aquest sector per aquests usos ve en funció de la seva bona
situació urbana respecta a l’àrea urbana central de la ciutat, i serà el futur pla
de delimitació d’aquest sector qui concretarà els usos definitius, la seva
programació i la seva gestió, que haurà de comportar una previsió de
financiació i un acord amb els propietaris del sector.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAMON ESTOL
FERRER (Nº 256) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Primer .- Rectificar la decisió de suprimir la planta àtic.
Segon .- Reduir a 80m2 de sostre l’article 138.
Tercer .- En l’article 140 s’especifiqui que l’augment de la funcionalitat sigui per
garatges i comerços.
Cinquè .- Que es notifiqui l’errada en l’encapçalament de l’art.140, on es fa
referència a Sa Massaneda en lloc de Sa Carbonera.
INFORME :
Primer .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al
criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones
ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Segona .- Favorable . En relació a l’art art 138 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
Tercera .- Desfavorable . El POUM considera importat la conservació del teixit
històric i la seva transformació i adaptació gradual sense estridències o
impactants intervencions que malmeten la seva imatge urbana. Els articles 133
i 140 son d’aplicació als conjunts protegits del Recinte Emmurallat, Sa
Carbonera i S’Auguer. En aquestes zones i en funció de les característiques de
les edificacions existents no es permet l’augment de les portalades de la planta
baixa per a usos de garatge, ja que implicaria una distorsió molt important de
les característiques arquitectòniques de les edificacions, a més d’estar situades
en zones de carrers de molt poca amplada.
Quarta .- En relació a l’article 140, es constata que es va produir un errada, ja
que en l’encapçalament de l’article es cita el barri de Sa Massaneda quan en
realitat l’article és d’aplicació al barri de Sa Carbonera.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DOLORS MARCO
PONS (Nº 257) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Hem consultat el nou pla general i hem vist que la nostra finca no està correcte.
El nou traçat que delimita l’urbanitzable i el no urbanitzable es incorrecte, ja que
actualment està edificat. Demanem es revisi la nostra finca per delimitar-ho
correctament. Adjuntem plànols i permisos d’obres de les edificacions.
INFORME :
Favorable. Comprovat el contingut de l’al·legació sobre el terreny, es proposa
ajustar els límits dels àmbits d’acord amb el que es sol·licita.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEFINA
COLLADO RABASSA (Nº 258) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es rectifiqui l’article 136 de la Clau 3 zona “Ravals”, a on es fa referència
als cossos volats, de tal forma que quedin regulats de la següent manera:
“1- Per regla general, les façanes seran planes, admetent-se únicament
balcons amb barana de barrot metàl·lic, i amb vol màxim de 20 cm, i una
separació a les mitgeres mínima de 80 cm i que no podran ocupar una longitud
superior a l’amplada dels forats de les obertures més 20 cm a ambdós costats
de l’obertura.
En carrers d’amplada superiors a 5 metres els cossos sortints oberts, tindran
una volada màxima de 1,20 metres, i que no podrà sobrepassar, en cap cas,
1/10 de l’amplada del carrer, ni l’amplada de la vorera”.
També caldrà clarificar en aquest nou POUM, la prevalença de la normativa del
POUM sobre la normativa que planteja el “Pla Especial de Protecció del
Patrimoni Ambiental, Paisatgístic, Arquitectònic i Històric-Artístic de Blanes i el
seu catàleg”, de forma genèrica, i així evitar la duplicitat de regulacions
normatives sobre un mateix concepte, com pot ser per exemple el cas de la
volada de cossos sortints, i sobretot evitant que aquesta quedi fixada en 20 cm
en el nucli antic.
INFORME :
Desestimar .- El redactat de l’article 136 regula els cossos volats i les volades
màximes d’aquests en la zona de Ravals, per evitar l’aparició de tipologies
d’edificis amb cossos i volums tancats sobre els estrets carrers, que es
consideren una ocupació i una agressió inacceptable sobre un espai públic de
dimensions de per si molt reduïdes.
Igualment, tampoc es considera acceptable la invasió del reduït espai públic
amb balcons de gran volada, i es regula per tant les seves màximes
dimensions en funció de l’amplada del carrer.
Es proposa no obstant, en el redactat final de l’art. 136, fixar aquestes en 30 cm
en carrers inferiors a 5 m d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada
superior.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LUIS MARTINEZ
TUDELA (Nº 259) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La modificació del mencionat tram del camí a sòl urbà, reconeixent-ne la seva
qualificació original en el Pla General d’Ordenació del 25 de maig de 1981.
(Transformat a sòl rústic en la Modificació puntual del Pla General de 12 de
juliol de 1989).
INFORME :
Favorable. El camí estava exclòs del Pla Parcial, i per tant no forma part del
sistema viari urbà del municipi. S’estima l’al·legació en el sentit que el POUM
contempla una xarxa de camins en sòls no urbanitzable, com a sistema viari
públic i per tant podrà servir d’accés com a tal camí rural a les finques que
limita.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
MONTSE CUELLO BURCET (Nº 265)
JOSEP CUELLO RIERA (Nº 266)
MANUEL BODALO GARCIA (Nº 267)
MONTSERRAT BURCET PAGES (Nº 268)
Mª TERESA CUELLO BURCET (Nº 269)
SOL·LICITUD :
Que l’alçada reguladora màxima del carrer Muralla, entre els números 30 i 52
(finques que donen a la Rambla Joaquim Ruyra), sigui de Planta baixa + 4, la
mateixa que la d’aquesta Rambla, del número 28 al 38, i tots els números
senars.
INFORME :
Desfavorable . El tram del carrer Ruyra a que fa referència l’al·legació,
coincideix amb la traça de la muralla, i com a tal forma part del antic recinte
emmurallat, i per això s’ha inclòs dins la zona del mateix nom.
El POUM considera importat la conservació d’aquest teixit històric, amb una
trama viària de carrers estrets, i que tot i la seva transformació manté encara
unes característiques homogènies i una estructura compacte i reconèixer que
el pla vol mantenir fixant per aquest tram del carrer Ruyra la volumetria i la
normativa pròpia de la zona del Recinte Emmurallat, i que per altre part manté
l’alçada fixada en el Pla General vigent.
Es proposa per tant desestimar l’al·legació.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MONTSERRAT
SUREDA CASAMOR (Nº 270) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Tingui per presentada en temps i forma aquesta al·legació, s’estimi i es
modifiqui el POUM referent a les finques situades al carrer Esperança 6 i al
Passeig de Dintre 5. Per a la finca del carrer Esperança 5 la solució que es
proposa no té una proporció econòmica; per contra, si es permet la
reconstrucció total seguint un projecte que respecti les línies tradicionals,
aconseguiria una millor composició volumètrica i integració en els conjunts
edificatoris, fins i tot amb la façana de PB+4 alineada al carrer. Per a la finca
del Passeig de Dintre 5, resulta difícil un manteniment integral sense la
corresponent proporció/rendibilitat, amb l’aprofitament urbanístic. Tal vegada
també es facilitaria l’existència de més habitatges.
INFORME :
Desfavorable. El POUM manté l’ordenació prevista en el Pla Especial de
Protecció del Patrimoni que ja ha estat aprovat i publicat i per tant és vigent.
Per tant es considera que l’esmentada ordenació és ajustada a les
característiques de les finques en el seu entorn, i per tant procedeix a mantenir
la qualificació i l’aprofitament previst en el Pla Especial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JAUME
J. BARCONS CASAS (Nº 271) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es modifiqui el POUM permetent construir com fins ara una planta àtic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIQUEL ANGEL
PIGEM DE LAS HERAS EN REPRESENTACIÓ DE Mª A. MOMBRÓ OLLER i
16 PERSONES MÉS (Nº 272) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es procedeixi a reconsiderar les previsions urbanístiques previstes en
l’aprovació Inicial del POUM respecte al Sector Industrial Ronda Oest en relació
a les finques referides en l’escrit, les quals s’emplacen en la part posterior dels
habitatges, en el sentit d’excloure-les de dit sector industrial i de qualificar-les
com a espais verds privats vinculades a les finques principals amb expressa i
forma renuncia a l’edificabilitat que pugui derivar-se de la seva configuració
com a sòl urbà, proposició urbanística que satisfaria l‘objectiu del planificador
municipal de constituir una franja de protecció i separació de la zona industrial
de nova creació i la urbanització de Mas Cremat.
INFORME :
Favorable. Es proposa ampliar el límit del sòl urbà fins a la part posterior i no
edificada de les parcel·les, sense que això impliqui, com es diu a l’al·legació, un
augment de l’aprofitament de la finca. Es manté per tant la zonificació de la part
edificada, i aquesta zona que s’incorpora quedaria com un espai lliure
d’edificació vinculat a l’edificació existent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MONTSERRAT
PORTAS RIBAS (Nº 273) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, una planta àtic a les zones dels denominats “Ravals” on estava autoritzat a
l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge

corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC
BALTRONS BITLLOCH (Nº 274) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es reconsideri l‘afectació de la finca del carrer Camadasa número 21 en el
projecte que s’ha d’aprovar provisionalment.
INFORME :
Favorable. En atenció a l’al·legació i a la vista de les característiques de la zona
s’estima l’al·legació en el sentit de reduir el pas de l’antiga muralla, que
quedarà en 5 metres d’amplada, i que coincideix amb l’amplada del carrer
Passatge de Darrera l’Església.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
FRANCESC BALTRONS BITLLOCH (Nº 275)
JOAN BALTRONS GRABOLEDA (Nº 276)
FRANCESC BALTRONS BITLLOCH (Nº 277)
JOSEP BALTRONS XIRGU (Nº 420)
SOL·LICITUD :
Pel que fa a la supressió de la planta àtic a la Clau 3 (Ravals) del pla
d’ordenació urbanística municipal, creiem que es construccions permeses en
aquesta zona estan totalment consolidades, de manera que si s’apliqués la
Clau 3 es produiria una alteració. Durant aquests últims anys, Blanes ha tingut
un creixement urbanístic important en la zona que ens ocupa i s’hi ha construït
nombrosos àtics. De fet, un dret reconegut pel Pla General del 1981
representaria ara un greuge comparatiu cap als propietaris que s’haguessin
d’acollir a la nova normativa que preveu el POUM.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.

Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AGRUPACIÓ DE
PROMOTORS I CONSTRUCTORS DE BLANES (Nº 278) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi general de
participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el reglament
d’urbanisme de Catalunya en el procés de tramitació del planejament general
de Blanes.
2.- Nul·litat de ple dret de l’aprovació inicial acordada per la inexistència de la
memòria del programa de actuació urbanística (PAU), el qual es essencial en
tota tramitació de planejament general.
3.- Nul·litat de ple dret de l’aprovació inicial per omissió del procediment
d’avaluació ambiental estratègica del pla general.
4.- La indefinició que pateix el planejament de Blanes en quan a la fixació de
les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sector de planejament derivat, així com els terminis per a l’edificació, afronta
amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l’administració.
5.- Nul·litat de determinades previsions y condicions de l’edificació previstes a
la normativa urbanística del POUM aprovat inicialment per contravenir
greument els principis generals del dret de seguretat jurídica, racionalitat,
congruència, proporcionalitat y del desenvolupament urbanístic sostenible.
5.1.- En quant a la previsió d’aparcament a les edificacions (art 56).
5.2.- En quant a la densitat de habitatges (art 132, 138 i 149)
5.3.- En relació amb el volum sota coberta (art 74)
5.4.- En relació amb els cossos sortints (art 68)
5.5.- En relació amb els ràfecs
5.6.- En quan a l’altura reguladora màxima (art 73)
5.7.- En quan a les cobertes (art 67, 73.3 i 146)
5.8- En quant a l’àtic (art 146)
5.9.- En quan a les condicions de parcel·lació (art 148)
5.10.- En relació amb el terreny natural (art 77)
5.11.- Discordança entre la normativa i la documentació gràfica (art 135 i
plànols 4-24 i 4-23)
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les

jornades públiques de l’avanç del pla dels dies 17 de novembre, 24 de
novembre i 1 de desembre del 2005, i a on es va discutir el model de ciutat, i
que es van transmetre en directe (i es va repetir en diferit) per part de la
televisió local, els suggeriments i resultats dels quals es van traslladar al equip
redactor. En fase posterior, en la difusió i explicacions del contingut del pla des
de l’oficina oberta expressament per a les consultes personalitzades dels
ciutadans en el període d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i
participació, i en les més de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició
pública del pla, de la que s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels
mitjans informàtics a través de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als
representants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5.1.- Favorable . En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en
les noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards
fixats en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
En relació a l’art. 149, tampoc es considera adient la supressió de la densitat
màxima, ja que te incidència en el model i la qualitat de vida de la ciutat .
5.2 Favorable en part . En relació a l’art. 149, no es considera, ajustada als
criteris de densitat i qualitat urbana que proposa el nou pla la densitat
proposada de 1 habitatge cada 50 m2. Es proposa no obstant, i en
consonància amb altres al·legacions, modificar aquesta densitat en la
normativa del POUM, reduint la superfície construïda a 80m2 per habitatge per
fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació inicial, i calculada
únicament sobre el sostre d’us residencial.

5.3.- Desfavorable. La regulació d’alçades en el POUM ve fixat pel nombre de
plantes en cada zona, i el volum sota coberta no pot esser una planta més en
contra d’aquesta regulació del pla, per tant el pis inferior ha de tenir tot el
programa, i el volum sotacoberta es un afegit de qualitat a la planta inferior.
5.4.- Desfavorable.- El redactat de l’article 68 regula conjuntament els cossos
sortints oberts i semitancats per la confusió que moltes vegades resulta de la
seva definició, i que provoca dificultats d’interpretació, cosa que no succeeix
amb els cossos sortints tancats, que son els que es regulen diferenciadament
dels anteriors en la normativa del POUM.
5.5.- Desfavorable. Els ràfecs venen definits com a cossos sortints en l’art 69, i
com a tals computen en l’ocupació màxima de la parcel·la i han de respectar
les distancies a veïns tal com especifica l’art. 78, ja que aquests paràmetres
regulen la incidència amb les finques veïnes.
5.6.- Favorable, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de fixar que l’alçada
reguladora s’ajustarà en tot moment, al número de plantes que permeti cada
zona del pla, amb una alçada de 3,10 m. entre plantes contigües, i respectant
les alçades mínimes de cada una de les plantes en funció dels usos permesos
pel pla.
5.7.- Desfavorable. El sistema de regulació de les cobertes (arts. 67, 73.3, i
146) es molt comú a altres planejaments urbanístics municipals, i en cap cas
proposa cobertes mixtes com esmenta l’al·legació, probablement de una
confusa lectura del seu contingut.
5.8.-Favorable. La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
5.9.- Desfavorable. La regulació de que les finques amb longitud de façana
inferior a la mínima tinguin una planta menys, es manté de la regulació del pla
vigent (PGOU-81), que pretén incentivar la adició d’aquestes parcel.les a les
veïnes per assolir la façana mínima.
5.10.- Desfavorable. La cartografia actualitzada per a la realització d’aquest
POUM, te una qualitat i fiabilitat molt superiors a les que sol·licita l’al·legació.
5.11.- Favorable. és una errada material, les subzones corresponen a les
grafiades als plànols com a clau 3a i 3b.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CANDIDATURA
D’UNITAT POPULAR DE BLANES (Nº 279) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
El creixement de població que proposa el POUM no té en compte la
importància que representen els habitatges secundaris en l’ordenació urbana.
El creixement que es proposa és excessiu en certs sectors de la població i no
respecta el títol X sobre la Protecció Mediambiental i Paisatgística.
No s’aprovi la urbanització Riera (Costa Brava centre)
No s’aprovi l’actual proposta SUD Activitats Turístiques
Disminueixi l’alçada quan s’acosti a les zones agràries al SUD Activitats
Turístiques
Alçada màxima PB+6 a tot el municipi
No es protegeixen suficientment les zones boscoses de la vila
No s’avança cap a la protecció de la Platja de S’Abanell.
INFORME :
1. Desfavorable, d’acord amb la memòria del POUM, aquest ja té en compte els
habitatges secundaris que formen part del conjunt urbà residencial del municipi
i que com és conegut se està produint una gradual transformació en habitatges
que constitueixen el domicili habitual, per tant en base a l’existència d’aquest
important conjunt d’immobles i la seva gradual transformació, el POUM preveu
uns creixements moderats o petits, als efectes de l’equilibri que ha d’existir
entre la població que el POUM preveu i els sistemes que igualment es
preveuen als efectes de donar resposta a les necessitats del ciutadans.
2.1. Els creixements previstos com a moderats estant justificats en la
documentació, i es complimenta i es respecta el títol X Protecció ambiental i
paisatgística. En aquest sentit la previsió del sector Costa Brava Centre està
justificat al trobar-se situat entre altres sectors urbanitzables, essent necessari
per facilitar la continuïtat urbana i la cohesió territorial, enlloc de preveure
creixements dispersos.
2.2 El sector d’Activitats Turístiques està delimitat per possibilitar el canvi
gradual de l’ús turístic de càmping a ús turístic hoteler, el que representa un
augment qualitatiu per a l’activitat turística i econòmica del municipi.
2.3 Respecte a aquest mateix sector Activitats Turístiques l’alçada reguladora
es definirà en el Pla Parcial, com el POUM defineix els paràmetres bàsics
indicats en l’article 58.7 de la Llei d’urbanisme.
2.4. Respecte a les alçades, les mateixes s’han definit en funció de les zones i
necessitats, la normativa del POUM ja inclou l’alçada màxima de PB+6 per a
les noves edificacions a tot el municipi, tal com sol·licita l’al·legació.
3. Les zones boscoses, i concretament les que mereixen una protecció especial
estant contemplades en el POUM d’acord amb els criteris que consten en els
informes ambientals.
4. Respecte a l’al·legació referent a la Platja de S’Abanell el POUM recull
d’acord amb el que disposa la Llei de Costes i la Llei d’urbanisme
l’atermenament del domini públic marítim terrestre així com les servituds legals
de trànsit i de protecció previstes en l’esmentada legislació per a cada tipus de
classificació de sòl.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ASSOCIACIÓ DE
BOTIGUERS DE BLANES CENTRE (Nº 280) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es reguli per via reglamentària o per ordenances municipals un Pla d’Usos
Comercials, tant a la zona del centre comercial, com a la resta de teixit urbà de
la vila i s’adeqüin a les actuals necessitats comercials la regulació d’obertura
d’establiments, l’aprofitament de la via pública amb finalitat lucrativa i demés
regulació afecta a l’activitat comercial i de serveis.
INFORME :
S’informa favorablement la sol·licitud de regulació de l’activitat comercial i que
sigui objecte de les pertinents ordenances municipals les quals han de
complimentar de forma pormenoritzada les determinacions del present
instrument de planificació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA PERPIÑÀ
PUJOL (Nº 281) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui en les Disposicions Transitòries una d’igual o equivalent a la
transitòria Segona del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) fins ara vigent
que reculli la singularitat de les plantes del sòl urbà amb clau 1 (Front Marí) que
resulten disconformes amb el nou planejament.
INFORME :
Desfavorable, la DT1 fa referència a un supòsit molt concret, que és l’obtenció
de llicencia abans de l’aprovació inicial. Una altra qüestió és el regim dels
volums disconformes i els fores d’ordenació que el POUM ja contempla.
El POUM contempla unes determinades zonificacions justificades en els criteris
urbanístics expressats en la memòria. Per tant si un edifici deixa d’existir com a
tal, per qualsevol contingència, s’haurà d’aplicar la normativa urbanística vigent
en aquell moment.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA PERPIÑÀ
PUJOL (Nº 282) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

Que s’inclogui en les Disposicions Transitòries una d’equivalent a la Transitòria
Setena del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) fins ara vigent que
eximeixi del requisit de tenir una superfície mínima per a poder-se edificar a
aquelles parcel·les existents amb anterioritat a la data d’aprovació inicial
d’aquest Pla i no hagin estat mai edificades.
INFORME :
Favorable. Es proposa incorporar a la Disposició transitòria Quarta, que
s’admeti el manteniment de les superfícies de les parcel·les existents abans de
l’aprovació inicial del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIQUEL VIVES
ANDREU (Nº 283) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Admeti aquest escrit, juntament amb les seves còpies, i previs els tràmits legals
oportuns, admeti les presents al·legacions procedint a modificar el POUM,
deixant d’afectar la meva finca, o bé procedint a afectar-la amb menor mesura
(c/Salut 18, c/ Salut 17).
INFORME :
Favorable. Es proposa adaptar la proposta d’alineacions del carrer Salut,
alineant-la a la façana posterior del edifici de correus.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIQUEL BUIXEDA
LAMPEREZ (Nº 284) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primer:- S’inclogui que “Quan l’alçada permesa no sobrepassi l’alçada de
PB+2PP, es permetrà l’edificació complementària d’una planta àtic, segons
l’Art... d’aquestes Normes”.
Segon.- Que la “Densitat màxima d’habitatges” del sòl urbà delimitat amb clau
3, regulada en l’Art 138, es fonamenti en la relació: una habitatge per cada 80
m2 de sostre previst a edificar, arrodonint les fraccions a l’enter més proper.
Tercer.- Que es revisi el redactat de la regulació de cobertes recollit en els
articles 136 i 140 p) que ara presenten una lleugera discrepància en la definició
dels pendents màxims, però bàsicament amb la finalitat de forçar la construcció
de terrats i poder obligar a no estendre roba en les façanes (balcons i
finestres).
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.

La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Segon .- Favorable . En relació a l’art art 138 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
Tercer .- En relació a la regulació de les cobertes es proposa unificar el
redactat per fixar que la pendent de la coberta inclinada serà del 30%. No es
considera per altre part adient afegir una regulació de terrats amb usos que no
siguin d’habitatge, atès la previsió d’admetre la construcció d’una planta àtic.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIMA
ANDREU CREIXELL (Nº 285) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es procedeixi a modificar el POUM, deixant d’afectar la meva finca, o bé
procedint a afectar-la amb menor mesura (c/Salut 17, c/ Salut 18).
INFORME :
Favorable. Es proposa adaptar la proposta d’alineacions del carrer Salut,
alineant-la a la façana posterior del edifici de correus.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP CARRERAS
ROIG (Nº 286) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Sigui retirada l’afecció imposada a la finca del carrer Contoliu, 4 en el POUM-
2008 presentat.
INFORME :

Favorable en part. Es proposa reduir l’afectació viària per a possibilitar
l’edificació d’aquesta finca, mitjançant un polígon d’actuació que incorpora part
de la finca posterior per tal de facilitar la seva construcció.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANSELM RAMOS
ARGIMON (Nº 287) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que l’espai existent actual de la zona esportiva de Can Borell (Skate Park i
Pistes de Petanca) quedi inclòs dins d’Equipaments Esportiu. Que les zones
verdes H1 i H2 del Pla Parcial de Valldolitg s’adeqüin com a zona d’Equipament
Esportiu.
INFORME :
D’acord amb la legislació urbanística vigent, els sistemes d’espais lliures
admeten l’ús esportiu, i bona part d’aquests espais lliures o parcs urbans de
moltes ciutats destinen una part de la seva superfície a activitats esportives.
Tant en el cas del Skate Park i Pistes de Petanca de Can Borell com les zones
verdes de Valldolitg admeten aquest ús esportiu, encara que tenen la
qualificació d’espais lliures locals i computen per complir el ràtio legal d’espais
lliures/sostre potencial d’aquests sectors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JAUME FRIGOLA
BOURON (Nº 288) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es rectifiqui l’article 136 de la Clau 3 zona “Ravals”, a on es fa referència
als cossos volats, de tal forma que quedin regulats de a següent manera:
!1- Per regla general, les façanes seran planes, admetent-se únicament
balcons amb barana de barrot metàl·lic, i amb vol màxim de 20 cm., i una
separació a les mitgeres mínima de 80 cm. i que no podran ocupar una longitud
superior a l’amplada dels forats de les obertures més 20 cm a ambdós costats
de l’obertura.
En carrers d’amplada superior a 5 metres es cossos sortints oberts, tindran una
volada màxima de 1,20 metres, i que no podrà sobrepassar, en cap cas, 1/10
de l’amplada del carrer, ni l’amplada de la vorera”.
També caldria clarificar en aquest nou POUM, la prevalença de la normativa
del POUM sobre la normativa que planteja el “Pla Especial de Protecció del
Patrimoni Ambiental, Paisatgístic, Arquitectònic i Històric artístic de blanes i el
seu Catàleg”, de forma genèrica, i així evitar la duplicitat de regulacions
normatives sobre un mateix concepte, com pot ser per exemple el cas de la
volada de cossos sortints, i sobretot evitar que aquesta quedi fixada en 20 cm.
en el nucli antic independentment de l’amplada del carrer.

INFORME :
Desestimar .- El redactat de l’article 136 regula els cossos volats i les volades
màximes d’aquests en la zona de Ravals, per evitar l’aparició de tipologies
d’edificis amb cossos i volums tancats sobre els estrets carrers, que es
consideren una ocupació i una agressió inacceptable sobre un espai públic de
dimensions de per si molt reduïdes.
Igualment, tampoc es considera acceptable la invasió del reduït espai públic
amb balcons de gran volada, i es regula per tant les seves màximes
dimensions en funció de l’amplada del carrer.
Es proposa no obstant, en el redactat final de l’art. 136, fixar aquestes en 30 cm
en carrers inferiors a 5 m d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada
superior.
Respecte a la interpretació de possibles contraindicacions en la normativa del
Pla Especial de Protecció i el POUM l’article 8.4 de la normativa del Pla
Especial de Protecció ja recull que en cas de contradiccions preval el que
disposi el Pla General, en aquest cas POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CAMPING LAS
MIMOSAS SA (Nº 326) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Delimitació del SUD 9 Sector Residencial Les Mimoses
Usos del SUD 9 Sector Les Mimoses
Paràmetres urbanístics del SUD 9 Sector Les Mimoses
INFORME :
Favorable. D’acord amb l’al·legació es modifica el límit del sector tant en la
seva variant sud, i es respecta el conveni signat en relació al desenvolupament
del Pla Parcial Valldolitg.
L’ús actual de allotjament temporal queda com a ús disconforme però que es
podrà mantenir sempre que l’activitat s’adeqüi en tot moment a la legislació
sectorial vigent. D’altra banda el POUM estableix els terminis per al
desenvolupament dels sectors.
Finalment respecte als paràmetres de edificabilitat i densitat, el POUM estableix
el criteri de fixar els mateixos paràmetres d’edificabilitat i densitat per a tots els
sectors que es classifiquen de nou (Mas Martí, Cal Parrado, Costa Brava
Centre, Horta d’en Beia i Les Mimoses) i que tenen una densitat de 38hab/Ha i
una edificabilitat de 0,38 + 0,05.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP MARIA
FARGAS FALP (Nº 327) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Raons per justificar la reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals

Usos admesos
Regulació de les obres admeses i condicions
INFORME :
Encara que és cert que en l’article 1 del catàleg no es fa referència a les raons
mediambientals i socials de forma expressa, es evident que el catàleg s’ajusta
als criteris assenyalats en l’article 47.3 transcrit a l’al·legació, i per tant s’han
tingut en compte els criteris previstos en aquest article als efectes d’analitzar
cadascuna de les masies i cases rurals i fixar la seva concreta regulació.
Respecte als usos s’informa favorablement l’adequació de la seva definició i
terminologia sigui mes ajustada a la continguda als articles 47.3 DL:1/2005, i a
l’art. 55.1 del Reglament, sense limitacions addicionals.
Respecta la limitació de la superfície mínima, s’informa favorablement suprimir
la limitació de 600 m2 mínim per a l’ús de turisme rural, atès la reduïda
dimensió de la majoria de cases rurals del municipi.
S’informa no obstant desfavorablement la supressió dels paràmetres que fan
referència als límits de les ampliacions i obres admeses, per quant la seva
supressió invalidaria una de les finalitats del catàleg com es la regulació
urbanística d’aquestes edificacions.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIQUEL ROCA CUNI
(Nº 329) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Raons per justificar la reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
Usos admesos
Regulació de les obres admeses i condicions
INFORME :
Encara que és cert que en l’article 1 del catàleg no es fa referència a les raons
mediambientals i socials de forma expressa, es evident que el catàleg s’ajusta
als criteris assenyalats en l’article 47.3 transcrit a l’al·legació, i per tant s’han
tingut en compte els criteris previstos en aquest article als efectes d’analitzar
cadascuna de les masies i cases rurals i fixar la seva concreta regulació.
Respecte als usos s’informa favorablement l’adequació de la seva definició i
terminologia sigui mes ajustada a la continguda als articles 47.3 DL:1/2005, i a
l’art. 55.1 del Reglament, sense limitacions addicionals.
Respecta la limitació de la superfície mínima, s’informa favorablement suprimir
la limitació de 600 m2 mínim per a l’ús de turisme rural, atès la reduïda
dimensió de la majoria de cases rurals del municipi.
S’informa no obstant desfavorablement la supressió dels paràmetres que fan
referència als límits de les ampliacions i obres admeses, per quant la seva
supressió invalidaria una de les finalitats del catàleg com es la regulació
urbanística d’aquestes edificacions.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC
SAGRERA PERPIÑA (Nº 338) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui en les Disposicions Transitòries una d’equivalent a la Transitòria
Setena del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) fins ara vigent que
eximeixi del requisit de tenir una superfície mínima per a poder-se edificar a
aquelles parcel·les existents amb anterioritat a la data d’aprovació inicial
d’aquest Pla i no hagin estat mai edificades.
INFORME :
Favorable. Es proposa incorporar a la Disposició transitòria Quarta, que
s’admeti el manteniment de les superfícies de les parcel·les existents abans de
l’aprovació inicial del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP GAITAN
BRUGET (Nº 363) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La finca nº10 del carrer Violeta xamfrà Margarida quan existia la línia elèctrica
AT estava afectada per un espai de 3 metres, sense poder edificar, al soterrar
aquesta línia, desapareix el motiu.
En la façana a la carretera de l’estació, al passar a carrer municipal, seguis el
perfil del carrer.
Demano fer edificable els 3 metres de la façana al carrer Margarida
Poder edificar seguint el carrer estació.
INFORME :
Desfavorable. L’ordenació de tota aquesta àrea, carrers Margarita, Violeta i
Avinguda de l’Estació, es configura amb l’edificació retirada respecta a
l’alineació del carrer amb jardins privats en el seu front, amb independència de
la servitud de la línia elèctrica que s’ha soterrat. Es considera per tant necessari
mantenir aquesta ordenació per no afectar la qualitat urbana d’aquesta àrea.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCO
SANCHEZ GONZALEZ (Nº 371) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En relació al apartat “g” de l’article 56 del POUM la previsió d’aparcaments per
activitats recreatives es excessivament molt insuficient i no queda clar la
ubicació de les places per aquestes activitats.
El numero de places haurien d’estar quantificades segons l’aforament de
l’establiment i no dels m2 del local, segons preveu l’article 327 del vigent PGOU

y que exigeix una plaça per cada 15 persones d’aforament fins un màxim de
500 persones y 1 plaça cada 10 persones a partir de les 500 persones i a la
vegada les places haurien d’estar ubicades en el mateix edifici que es realitzi
l’activitat.
INFORME :
Favorable. Es proposa d’acord amb els serveis tècnics municipals, regular el
nombre d’aparcaments a partir de l’aforament dels locals a raó de 1 plaça
d’aparcament per cada 20 localitats (usuaris), i 1p. cada 15 a partir de 500.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCO
SANCHEZ GONZALEZ (Nº 373) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En relació a la zona prevista com hotelera ubicada al començament de la
Av. Madrid, és insuficient el número de places que s’habiliten, sent convenient
que s’ampliï aquesta zona hotelera en els terrenys, que comprenen des de la
carretera de Malgrat fins el Club de tenis de Blanes.
Demano que s’habiliti aquesta zona com zona hotelera o com a mínim zona de
càmping.
INFORME :
Desfavorable. Aquesta zona està inclosa en l’àmbit del Pla director urbanístic
del sistema costaner referit al sòl no urbanitzable amb la qualificació de sòl no
urbanitzable Costaner-1(Clau NU-C1), i per tant el POUM ha de respectar les
seves determinacions d’acord amb els principis de jerarquia normativa i
coherència del planejament urbanístic previstos en l’article 13 de a llei
d’urbanisme.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARLES ROMANI
CORS (Nº 378) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es deixi construir en el barri de Sa Carbonera, s’Auguer, Sa Massaneda i
totes les zones afectades per aquesta mesura, com fins ara, planta baixa més
dues plantes més àtic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat

d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SALVADOR CROUS
PLANAS (Nº 383) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es reconsideri la inclusió d’aquesta zona dins la zona Eixample i es passi a
la zona Ravals o es creï una zona o subzona dins de la zona Eixample que
reculli les seves característiques pròpies.
Que, en el cas de mantenir la zona dins la zona Eixample, s’introdueixi una
altra excepció a la façana mínima, en aquest cas de 5 metres, per a les
parcel·les procedents del casc antic del PGOU.
Que es reconsideri l’aparcament obligatori a la planta soterrani a la zona
Eixample o se n’exceptuï les parcel·les en els que aquest no resulti tècnicament
possible.
INFORME :
Desfavorable .– La zona a que fa referència l’al·legació no te ja les
característiques de la zona de Ravals, ni per a l’edificació ni per la trama
urbana resultant, i per tant es considera pròpia de l’eixample sense les
limitacions normatives de les zones del casc antic. No obstant, pel que fa
referència l’al·legació, la normativa del POUM ja reconeix en la seva disposició
transitòria quarta l’edificabilitat de les parcel·les existents (amb façana mínima
de 5 m. o menys) escripturades abans de l’aprovació inicial del pla, i ja dona
resposta a la petició que fa l’al·legació.
Desfavorable .- En quan a l’al·legació dels aparcaments, es considera
necessari reservar les plantes baixes dels edificis de les zones d’eixample per
altres usos urbans que no son els aparcaments que poden anar al soterrani
(com a la gran majoria de les ciutats), i que son necessaris per a la ciutat, tals
com comerços, oficines, terciari, equipaments privats, etc... No obstant es
procedeix en base a l’estimació d’altres al·legacions, a modificar la normativa
referent al aparcaments, als efectes de reduir l’estàndard, i que es puguin
complir aquests estàndards mitjançant la ubicació d’aparcaments en altres
parcel·les, o la participació en el fons que crearà l’ajuntament per a possibilitar
la creació d’aparcaments públics.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARME PLANAS
GÜELL (Nº 384) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es reconsideri la inclusió d’aquesta zona dins la zona Eixample i es passi a
la zona Ravals o es creï una zona o subzona dins de la zona Eixample que
reculli les seves característiques pròpies.
Que, en el cas de mantenir la zona dins la zona Eixample, s’introdueixi una
altra excepció a la façana mínima, en aquest cas de 5 metres, per a les
parcel·les procedents del casc antic del PGOU.
Que es reconsideri l’aparcament obligatori a la planta soterrani a la zona
Eixample o se n’exceptuï les parcel·les en els que aquest no resulti tècnicament
possible.
INFORME :
Desfavorable .– La zona a que fa referència l’al·legació no te ja les
característiques de la zona de Ravals, ni per a l’edificació ni per la trama
urbana resultant, i per tant es considera pròpia de l’eixample sense les
limitacions normatives de les zones del casc antic. No obstant, pel que fa
referència l’al·legació, la normativa del POUM ja reconeix en la seva disposició
transitòria quarta l’edificabilitat de les parcel·les existents (amb façana mínima
de 5 m. o menys) escripturades abans de l’aprovació inicial del pla, i ja dona
resposta a la petició que fa l’al·legació.
Desfavorable .- En quan a l’al·legació dels aparcaments, es considera
necessari reservar les plantes baixes dels edificis de les zones d’eixample per
altres usos urbans que no son els aparcaments que poden anar al soterrani
(com a la gran majoria de les ciutats), i que son necessaris per a la ciutat, tals
com comerços, oficines, terciari, equipaments privats, etc... No obstant es
procedeix en base a l’estimació d’altres al·legacions, a modificar la normativa
referent al aparcaments, als efectes de reduir l’estàndard, i que es puguin
complir aquests estàndards mitjançant la ubicació d’aparcaments en altres
parcel·les, o la participació en el fons que crearà l’ajuntament per a possibilitar
la creació d’aparcaments públics.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 385) A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 56 respecte al recinte emmurallat, al casc antic i als
ravals de forma que no sigui obligatori la construcció de places d’aparcament ni
la liquidació a l’Ajuntament de quantitat alguna en concepte d’adquisició de
places inexistents.
INFORME :

Desfavorable. No es considera adient suprimir la obligació de preveure places
d’aparcament per als nous habitatges, ja que comportaria un problema de
dèficit acumulatiu de primera magnitud.
No obstant, en relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 386) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 126 respecte a la densitat màxima d’habitatges
atenent als criteris exposats i sigui reduïda la densitat a, com a màxim a 85 m2.
INFORME :
Favorable . En relació a la modificació de l’art 126 “Densitat màxima
d’habitatges”, s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el
sentit de consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de
80m2 per habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla
l’aprovació inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 387) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 136 de la clau 3 zona Ravals respecte als cossos
volats i que es clarifiqui l’article 8 respecte a la prevalença de la normativa.
INFORME :
Desestimar .- El redactat de l’article 136 regula els cossos volats i les volades
màximes d’aquests en la zona de Ravals, per evitar l’aparició de tipologies
d’edificis amb cossos i volums tancats sobre els estrets carrers, que es
consideren una ocupació i una agressió inacceptable sobre un espai públic de
dimensions de per si molt reduïdes.
Igualment, tampoc es considera acceptable la invasió del reduït espai públic
amb balcons de gran volada, i es regula per tant les seves màximes
dimensions en funció de l’amplada del carrer.

Es proposa no obstant, en el redactat final de l’art. 136, fixar aquestes en 30 cm
en carrers inferiors a 5 m d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada
superior.
Respecte a la interpretació de possibles contraindicacions en la normativa del
Pla Especial de Protecció i el POUM l’article 8.4 de la normativa del Pla
Especial de Protecció ja recull que en cas de contradiccions preval el que
disposi el Pla General, en aquest cas el POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 388) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 130 i que s’autoritzi els retalls i forats necessaris per
tal d’ubicar aquest tipus d’instal·lacions de forma privativa.
INFORME :
Desfavorable. La regulació de la zona del recinte emmurallat ja permetrà la
construcció de la planta àtic per a l’adequació d’aquestes instal·lacions en
aquesta planta.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 389) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 130 Regulació i alçada i que s’autoritzi la construcció
d’una planta àtic reculada 3 metres respecte al pla de façana.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 390) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’article 66 Alçada lliure mínima entre plantes, deixant l’altura
obligatòria entre paviment acabat i forjat a 2,70m i en conseqüència, es
modifiqui l’alçada total de la planta.
Sostre: 30cm (35cm)
Paviment 10 cm
Alçada planta 270 cm (paviment a estructura sostre)
TOTAL ALÇADA: 310 cm
(En el POUM es determina que l’alçada entre plantes és de 300cm)
Que l’alçada mínima, entre terra acabat i sostre acabat, continuï sent la que
assenyala la legislació vigent.
Que una solució similar es fixa als plans d’ordenació de poblacions del nostre
entorn, com per exemple, a Lloret de Mar i amb resultats molt satisfactoris.
INFORME :
Favorable, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de fixar que l’alçada
reguladora s’ajustarà en tot moment, al número de plantes que permeti cada
zona del pla, amb una alçada de 3,10 m. entre plantes contigües, i respectant
les alçades mínimes de cada una de les plantes en funció dels usos permesos
pel pla.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
CASTRILLO REY (Nº 391) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou POUM contempli la solució peatonal dels carrers que uneixen el
Centre amb els diferents barris de la nostra Vila. En aquest moment la vila de
Blanes és més permeable, ja que disposa de diferents entrades per vehicles i
per tant, aquest carrers podrien començar a ser tractats com a vies per a
vianants. (Es podria reduir les places d’aparcament, ampliar les voreres
col·locar arbres i deixar un sol carril per als cotxes, per exemple)
INFORME :
Favorable. El POUM ja contempla en els plànols d’estructura general i orgànica
del territori (plànol n.3.1), una proposta d’estructura viària per a vianants, que
enllaça amb els espais lliures, i els diferents equipaments i barris de la ciutat, i
que s’endinsa en l’entorn a traves del camins rurals amb els quals també
enllaça. Aquesta xarxa te una importància estructuradora i suposarà una
millora de la qualitat urbana de la ciutat, i pel seu desplegament haurà de ser
objecte de continuats projectes de millora urbana (eixamplament de voreres,
arbrat, pacificació del trànsit, etc...) en el sentit que esmenta l’al·legació.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ENROC SA –
BRAVAUTO SA (Nº 392) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que per tal de fer compatibles les activitats que actualment s’estan duent a
terme per l’entitat Bravauto SA en les seves instal·lacions de la ciutat de
Blanes, amb els usos permesos en el POUM als terrenys en els quals
s’ubiquen les instal·lacions de Bravauto SA i en el concernent als usos
permesos per al sistema d’equipaments comunitaris (Clau Eq), el POUM hauria
de contemplar la possibilitat de comptabilitzar l’ús comercial amb l’ús
d’aparcaments, que es contempla en el plànol n-4.33.
Que la indicada compatibilitat d’usos, ja estava contemplada en l’acord adoptat
en la sessió del 24 de febrer de 2003 pel Ple de l’Ajuntament i amb les
converses mantingudes amb l’Ajuntament, en el sentit de permetre la
construcció d’un aparcament públic i d’un establiment privat destinat a
l’automoció en els terrenys propietat de ENROC SA i BRAVAUTO SA situats a
la zona de l’Hospital Comarcal de Blanes (en el POUM Clau Eq).
INFORME :
Desfavorable. El POUM justifica la necessitat de qualificar el terreny com a
equipament públic-aparcaments als efectes de dotar d’aquest servei a l’hospital
comarcal de Blanes. Per tant no seria possible compatibilitzar els usos públics i
privats que s’assenyala a l’al·legació al contemplar-se el terreny com de
titularitat pública. Per aquesta raó el POUM delimita un polígon als efectes de
possibilitar l’adquisició del terreny i fer efectiu el principi de equidistribució de
beneficis i càrregues.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP GALLART
PASCUAL (Nº 393) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .- Desafectar a la finca número 5 del carrer Sta. Bàrbara del pas d’un vial nou,
i alhora afectar, si cal, la finca número 7 del mateix carrer, donat que la finca és
de la mateixa propietat que els terrenys als que es vol donar un nou accés.
2 .- Modificar el contorn posterior de les finques que donen al carrer Sta.
Bàrbara números 5, 7, 9, 11 i 13, d’acord amb el topogràfic que s’adjunta.
Aquest contorn posterior ha de ser la nova frontera entre el PMU-1 i la clau 3
(Ravals)
3 .- Modificar la situació de l’edificació del Pla de Millora Urbana 1 Paradís-
Avinguda d’Europa, dins de l’illa de Can Perpinyà, situant-la al extrem superior,
per damunt de la torre existent, en la zona que fa cantonada i que està lliure
d’arbrat.
4 .- Introduir en la normativa que en la clau 3 (Ravals), s’admetran les plantes
àtic, reculades 3m de totes les alineacions del carrer, quan l’edificació admesa
no superi les tres plantes.

INFORME :
1 .- Favorable. Es proposa eliminar la vialitat que afectava a la finca numero 5
del carrer Santa Bàrbara, en el sentit de suprimir aquesta afectació atès la nova
ordenació que es proposa a la zona.
2 .- Favorable. S’estima igualment l’al·legació relativa a la part posterior de la
finca que dona al carrer Santa Bàrbara, del numero 5 a 13, per considerar que
el topogràfic adjuntat justifica la viabilitat de l’al·legació presentada, a més
d’aquesta manera el polígon coincideix amb el límit cadastral de les parcel·les.
3 .- Favorable. La proposta s’ha modificat per situar l’edificació en la zona de
l’antiga pista de tennis.
4 .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER OLGA VILANO
SIERRA (Nº 394) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Demano que quedi com estava amb l’anterior pla d’urbanisme ja que també
van retallar alçades i profunditat edificable.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,

possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC VILANO
JUAN (Nº 395) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que si més no quedi com estava a l’anterior POUM o millor que la profunditat
edificable sigui de 25 metres o sigui 125 m2 per poder fer 1 habitatge per planta
més àtic.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Desfavorable, en quant a augmentar la profunditat edificable a 25 metres, ja
que es considera una profunditat excessiva que no seria apte per a la
implantació dels futurs habitatges, i en cap zona el POUM estableix una
profunditat d’aquestes característiques.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SAMUEL CABELLO
OJEA (Nº 396) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquesta edificació al catàleg de masies i cases rurals del POUM
segons l’article 224 del mateix, i el que estableix l’article 50.2 del Decret

legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ja hi figuren al catàleg.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEFINA
PRATSEVALL COSTA (Nº 404) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la detallada finca de la meva propietat, situada al carrer d’Accés a la Cala
Sant Francesc núm. 3 de Blanes, si només pot tenir una única qualificació
urbanística, resti amb la de Comercial, amb tots els usos permesos per aquesta
zona, que era la inicialment prevista i assignada per l’equip redactor del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal i Serveis Urbanístics d’aquest Ajuntament.
INFORME :
Favorable en part. La finca a que fa referència l’al·legació forma part de l’antic
pla parcial Pinya de Rosa, i llinda amb la finca de l’hospital, i per aquesta
circumstància el POUM l’ha qualificat d’equipament. No obstant es proposa
admetre en la línia que sol·licita l’al·legació mantenir l’edificabilitat que atorgava
el Pla Parcial Pinya de Rosa, i incloure una major possibilitat d’usos, tals com
restauració, hoteler, sanitari-assistencial i allotjament col·lectiu, qualificant-la
com a equipament privat, i fent compatibles aquests com a usos
complementaris al recinte hospitalari.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER L’INSTITUT CATALÀ
DE FINANCES (Nº 412) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Proposa que el nou Polígon d’actuació urbanística de l’Illa de Blanes es
configuri amb els següents paràmetres urbanístics:
Sòl de clau 3c: 18.376,00 m2s
Sostre màxim total: 30.687,92 m2st
Sostre màxim d’habitatge: 12.275,17 m2st (40% del sostre màxim total)
Nombre màxim d’habitatges: 250 unitats

Nombre màxim de plantes: PB+8
Alçada màxima: 33m (4,2m *2 plantes + 3,3m*7 plantes + 1,5m
instal·lacions i estructures)
Separacions 3m, 3m, 12m
Ocupació màxima en PB: 50%, dins dels gàlibs grafiats en el plànol
corresponent
Ocupació màxima en PS: A gàlibs en el plànol corresponent
Reserva d’aparcaments: Remissió al Decret 344/2006, de 19 de
setembre, de regulació dels estudis de
mobilitat generada o, com a mínim, 1 plaça
per cada 100m2 edificats.
Usos admesos en clau 3c: Hotel****. Condhotel. Apart-hotel. Apartaments
turístics. Habitatge. Oficines. Comercial.
Esportiu. Cultural. Estacions de servei.
INFORME :
L’ordenació i l’aprofitament urbanístic de l’Illa de Blanes, s’ha discutit dins la
comissió tècnica mixta creada per a tal finalitat per el Consorci de L’Illa de
Blanes, que ha emès el corresponent informe al respecte d’aquesta ordenació.
Els documents del POUM, recolliran per tant els termes de l’acord institucional
que adopti el consorci en relació a l’esmentat informe.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MONTSERRAT
SAURA CARLES (Nº 416) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .- Es modifiqui la qualificació atorgada en aquest Pla d’Ordenació Urbana
Municipal a la finca del sotasignat, finca registral nº 40.446 de Blanes,
corresponents a les parcel·les de rústica Parcel·la 8 Polígon 5, Parcel·la 61
Polígon 3, Parcel·la 62 Polígon 3, de tal forma que se li atorgui a la total finca la
qualificació d’Espai Agrícola Clau 21
2 .- Que s’inclogui l’edificació existent a la finca registral 40.446 de Blanes,
(Parcel·la 8 Polígon 5, Parcel·la 61 Polígon 3, Parcel·la 62 Polígon 3) dins del
Catàleg de Masies i Cases rurals de Blanes, i s’elabori la corresponent fitxa
tècnica d’acord amb els paràmetres assenyalats a les al·legacions
3 .- Que s’aprovi el traçat del camí públic de Mas Palou al pas per la finca
registral 40.446 de Blanes d’acord amb el plànol que s’adjunta com a Doc.
Nº 9.
INFORME :
1 .- Favorable. Es proposa d’acord amb la informació aportada a l’al·legació la
incorporació de tota la finca a la qualificació de zona agrícola en previsió de la
seva destinació a la plantació de vinyes.
2 .- Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les
característiques de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les
edificacions que s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular
dins d’aquest catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes

edificacions. No obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no
tenen característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
Es proposa estimar igualment l’al·legació en el sentit de permetre l’ús de
bodega en aquestes finques.
3 .- Favorable . El canvi de traçat del camí públic de Mas Palou, haurà de
seguir els tràmits de desafecció i demés que fixa la legislació de règim local, i
que ja cita l’al·legació, sense els quals aquest canvi no es pot fer efectiu. Es
proposa obstant, incorporar dins el POUM el nou traçat a efectes urbanístics,
sense que això determini cap valor de propietat, ni substitueixi els tràmits
legals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBINO GIBERT
GELABERT (Nº 419) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .-Es modifiqui l’article 215 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que
regula els paràmetres de SUD 8 Sector Horta d’en Beia en el sentit d’aprovar
una densitat d’habitatges i un índex d’edificabilitat bruta superior
2 .-Es modifiqui el traçat indicatiu dels futurs carrers del sector SUD 8 Sector
Horta d’en Beia de manera que no afectin l’edificació existent destinada a
habitatge.
3 .- S’incorpori en la fitxa del sector la cessió de 145m2 efectuada en el seu
moment, a fi i efecte de que aquesta superfície es tingui en consideració a
l’hora de portar a terme la reparcel·lació i execució del sector.
4 .- S’incorpori en a fitxa del sector SUD 8 Horta d’en Beia la existència
d’aquesta Mina sobre la que té constituïda Servitud d’extracció d’Aigua la Finca
Registral 1498 de Blanes, i l’existència de la caseta d’accés a la mina, els pous
i conduccions d’aigua que travessen el sector fins a subministrar aigua a
l’esmentada finca, i es modifiqui la zona verda projectada d’acord amb el plànol
acompanyat com a Doc nº 13.
INFORME :
1 .- Desfavorable. No es considera procedent la modificació de l’article 215, ja
que tots els sectors inclosos en aquesta mateixa zona, tenen els mateixos
paràmetres urbanístics bàsics, d’edificabilitats i densitats, els quals paràmetres
es consideren adients per aquesta zona a la vista de l’estudi efectuat en el
marc del POUM, per tant tots els nous sectors tenen el mateix aprofitament a
excepció dels sectors ja delimitats en el PGOU.
2 .- Favorable. Encara que tal com es diu a l’al·legació el traçat viari es indicatiu
es proposa acceptar l’al·legació en el sentit de modificar indicativament aquest
traçat viari per tal de no afectar l’edificació existent.
3 .- Favorable. Respecte al que es sol·licita, de la cessió de 145m2 efectuada
anticipadament, es una qüestió a desenvolupar en el moment de la gestió del
sector, però en tot cas, no hi ha inconvenient en fer constar a la fitxa que les
cessions anticipades efectuades pels propietaris es tindran en compte en la

eparcel·lació i, en el cas concret de l’al·legat en conveni subscrit en data 10 de
setembre de 1985 amb l’ajuntament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FERRAN PUJADAS
PLANELLA (Nº 427) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tingui per presentat aquest escrit d’al·legacions al POUM amb les seves
còpies, l’admeti, i en els seus mèrits acordi la modificació del POUM en el sentit
de que es fixi com alçada edificable al Carrer Anselm Clavé, 93, la de planta
baixa més quatre plantes pis, enlloc de l’edificabilitat de planta baixa més tres
plantes pis establerta actualment.
INFORME :
Desfavorable,. Els paràmetres urbanístics els fixa el POUM, després de l’estudi
i anàlisis de cada una de les zones del sòl urbà del municipi. En base a aquest
estudi i de la realitat física de la zona, s’ha considerat més adient fixar el
paràmetre de planta baixa més tres plantes pis, que són el numero de plantes
més generalitzades en aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FUNDACIO
PRIVADA CARL FAUST (Nº 437) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1) Sistemes de comunicacions de Blanes previstos en el POUM. Propietats de
la Fundació Carl Faust afectades
2) Xarxa viària bàsica. Desconnexió del Jardí Botànic Marimurtra malgrat
l’intens trànsit que generen els seus visitants.
3) Aparcament del Jardí Botànic Marimurtra. Imprevisió de les necessitats
d’aparcament en el seu entorn.
4) Deficient previsió del risc derivat d’incendis forestals
5) Manca d’inclusió entre els usos permesos en el Sòl Urbà qualificat com a
Sistema d’equipaments comunitaris de l’ús com a jardí botànic i com a
instal·lacions o centre de recerca.
6) Errònia consideració com a pública de la línia d’autobús que dóna accés al
Jardí Botànic Marimurtra.
7) Programa d’Actuació Urbanística Municipal: imprecisió de les actuacions
programades quant a la Muntanya de Sant Joan.
8) Error onomàstic quant al Jardí Botànic Marimurtra.
9) Deficient previsió de finançament per al programa d’inversions que
comportarà el nou planejament
INFORME :

1) Desfavorable. El POUM manté afecte al sistema viari els espais necessaris
per al bon funcionament del sistema, tenint en compte el fluxe de visitants i les
necessitats d’accés que genera el propi jardí botànic.
2) Desfavorable, la situació privilegiada dels jardins a tots els efectes, però
allunyats de les principals vies de comunicacions no permet l’apropament de
vies bàsiques de trànsit. En qualsevol cas els accessos al jardí botànic s’han
d’efectuar pel Passeig Carles Faust en els dos sentits, en direcció al centre
urbà i en direcció a Cala Sant Francesc, el que fa necessari mantenir l’afectació
i la previsió d’amplada d’aquest carrer.
3) Desfavorable Al igual que amb altres zones d’equipaments, o als jardins de
Santa Clotilde que cita l’al·legació, les àrees d’aparcament procedeixen de les
pròpies finques que generen la necessitat d’aparcament, davant l’impossibilitat
d’afectar altres finques privades properes. La millora de l’accés i l’aparcament
necessari per al jardí botànic, hauria d’efectuar-se a partir de la predisposició
de la pròpia fundació per a facilitar acords, recursos i terrenys amb aquesta
finalitat.
4) Favorable. Els terrenys forestals de la muntanya de Sant Joan que
comporten el risc de propagació d’incendi forestal als jardins de Marimurtra i a
les urbanitzacions colindants pertanyent a la mateixa fundació Carl Faust. Tot i
que la situació i destí d’aquests terrenys no es troben dins els supòsits del
Decret 64/1995, es proposa introduir en la normativa, tal com sol·licita
l’al·legació, la incorporació de la possibilitat d’aplicar-hi el règim de prevenció
d’incendis del Decret 64/1995, al igual que als terrenys forestals.
Les característiques d’aquests terrenys forestals de la muntanya de Sant Joan,
qualificats com a espais lliures, serien en qualsevol cas mes pròpies del sòl no
urbanitzable, i com a tals, els hi serien d’aplicació els ajuts de la Generalitat a
que fa referència l’al·legació, mantindrien el seu caràcter d’espais lliures, i
podrien romandre en mans de la pròpia fundació com a ampliació dels jardins i
les activitats de la fundació, amb el seu caràcter de bosc Mediterrani, com ha
esmentat en diverses ocasions la direcció de la fundació a l’ajuntament, i en
aquest sentit es proposa subsidiàriament, deixar aquests terrenys dins règim de
sol no urbanitzable.
5) Favorable, incloure la referència específica als usos de jardí botànic i
d’instal·lacions o centre de recerca dins el sistema d’equipaments comunitaris.
6) Favorable. Encara que la memòria te caràcter únicament informatiu i parla
del transport col·lectiu, es pot fer esment de la línia de la fundació.
7) La previsió del PAUM en relació a la muntanya de Sant Joan inclou una
previsió de costos per a l’adquisició de tots els terrenys qualificats d’espais
lliures, bona part dels quals son de la fundació, i el seu arranjament com a parc
urbà.
8) Favorable. Es procedirà a la correcció de les referències errònies en la
memòria del nom Marimurtra
9) La previsió del cost dels espais lliures de la muntanya de Sant Joan ja estan
inclosos dins l’Avaluació econòmica financera i l’informe de sostenibilitat, tal
com s’esmenta en l’anterior apartat 7 d’aquest informe.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIGUEL AGUILAR
AVILA (Nº 442) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i la documentació annexa, i en mèrits de
les al·legacions formulades disposeu:
1r) Que sigui classificada la franja remarcada en la còpia parcial del plànol del
POUM aprovat inicialment que s’adjunta com Annex núm. 1, com a sòl
urbanitzable, ampliant el SUD Horta d’en Beia, o fent un sector urbanitzable de
nova creació, per donar resposta a la congestió que generarà a la rotonda sud
de Mas Borinot, creant una altra via de connexió entre el Sector Horta d’en Beia
i el sector Valldolitg Polígon 1, que circumval·li el barri de Mas Borinot per Nordoest.
2n) Que es tingui al sotasignat, com a comparegut a l’expedient administratiu i
part interessada en el mateix a tots els efectes, en especial pel que fa a la
notificació, trasllat i vista de les successives actuacions que s’hi vagin produint,
tant si són resolucions definitives com de tràmit, informes tècnics o d’altra
mena.
INFORME :
Desfavorable. La classificació del sòl urbanitzable forma part de les potestats
discrecionals de l’administració. La delimitació dels sectors respon als estudis
ambientals i socials que incorpora el planejament, delimitant, els sectors el
model territorial de creixement que es considera adequat pel municipi de
Blanes durant la vigència del POUM. Amb els sectors qualificats com a
residencials ja es preveu satisfer les necessitats futures d’habitatge i d’activitat
econòmica, i per tant, la classificació o ampliació dels sectors comportaria
desvirtuar el model que preveu el POUM aprovat inicialment.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC-XAVIER
CROUS PLANAS (Nº 458) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es rectifiqui el dibuix d’aquesta parcel·la del pla parcial Valldolitg (polígon
1), per tal que les seves mides siguin correctes.
INFORME :
Favorable. A la vista de l’al·legació es proposa modificar els plànols d’ordenació
per tal que la profunditat edificable de la illa 3 sigui la que atorga el Pla Parcial,
tal com diu l’al·legació (i de la illa 1 que ha de ser de 16,10).

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEPA BORRELL
VALLS (Nº 459) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en la nova redacció del POUM disposi modificar la qualificació urbanística
de la porció de terreny Clau C (Sistema de Parcs i Jardins Urbans) per la de
Clau J (Jardí Privat, espai no edificable).
INFORME :
Favorable .- Es proposa ajustar els límits d’aquests espais lliures al límits de la
propietat, atès que la seva separació física de la plaça de Radio Marina no fa
necessària la incorporació d’aquesta porció de finca als espais lliures de la
zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SALOME
LETAMENDI OJEA (Nº 460) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es qualifiqui la finca del carrer Racó d’en Portes, 42 com a eixample (clau
5a), en comptes de cases agrupades (clau 7) igual que la resta de finques de
l’esmentat barri, el que ho considerem un greuge comparatiu i em causarà un
perjudici.
INFORME :
Favorable. S’estima l’al·legació en el sentit que efectivament la finca està
situada en la mateixa zona qualificada com a Eixample Clau 5a i per tant
procedeix incloure-la dins aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SALVADOR
CULLELL BORRELL (Nº 463) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1 .- Que la meva casa figura erròniament com a masia catalogada sota el
número 21 quan en realitat es tracta d’una casa rural catalogada sota el
número 8.
2 .- Que sobre els plànols s’ha dibuixat un projecte de vial que discorre sobre la
meva casa i que la seva prolongació no és factible donat que afrontaria
directament amb el col·legi Mn. Joan Batlle, per la qual cosa proposa un nou
traçat que estigui allunyat alguns metres per tal que la meva casa no en resulti
afectada.
3 .- Que en el plànol 4.18 del projecte del POUM han quedat fora del sector
diversos metres corresponents a la meva finca i que figuren com a carrer
Antonio Machado com si fa formessin part d’aquest quan en realitat s’hauran de
computar dins del sector en el moment en què aquest es delimiti.

4 .- Que no estic d’acord amb la reserva d’usos que s’ha previst per la sector
qualificat com a sòl Urbanitzable No Delimitat donat que només es destina un
20% per a usos residencials. Això suposa un greuge comparatiu amb els
propietaris de sectors veïns que, tenint terrenys de similars característiques i
situació, han obtingut una edificabilitat superior.
INFORME :
1 .- Favorable . Es proposa la rectificació de l’errada entre la masia 21 i la casa
rural 8 del Catàleg de masies i cases rurals.
2 .- Favorable. Respecta al vial que discorre pel sector urbanitzable no
delimitat, s’ha de considerar la traça del mateix com a orientativa, i per tant serà
el Pla Parcial el que fixarà en el seu moment el sistema viari del sector. No
obstant es proposa modificar lleugerament aquesta traça indicativa per tal
d’evitar l’afectació de la casa.
3 .- Favorable. S’informa favorablement l’ajust de l’àmbit del sector per la banda
oest per tal d’incorporar la resta de la finca fins al vial existent.
4 .- Desfavorable. El POUM han de contemplar els diferents usos que
l’execució del pla comportarà per al conjunt del municipi, i per això reserva un
sector de sòl urbanitzable no delimitat als efectes de poder-hi desenvolupar en
el futur equipaments importants per al municipi com el recinte firal, universitat,
etc. , i una part petita part per a usos residencials per a facilitar la gestió
urbanística del sector.
La reserva d’aquest sector per aquests usos ve en funció de la seva bona
situació urbana respecta a l’àrea urbana central de la ciutat, i serà el futur pla
de delimitació d’aquest sector qui concretarà els usos definitius, la seva
programació i la seva gestió, que haurà de comportar una previsió de
financiació i un acord amb els propietaris del sector.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LLUIS GOMEZ (Nº
465) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Cal Bonic Gros (nº 5 de catàleg) La intenció dels actuals propietaris es de
rehabilitar-la per a ús com a primer habitatge , l’explotació dels camps de
conreu existents a la finca i l’aprofitament forestal i la silvicultura, per tant
restarà habilitada tot l’any.
La primera petició és que la finca sigui qualificada com a agrícola o en el seu
defecte com agrícola forestal, donat que té destinat a conreus aproximadament
4 has, conreats des de fa segles, i que ara es volen tornar a la producció
ecològica, tant de secà com d’horta.
La segona petició es que donat l’estat actual de la masia (ruïnós), la seva
proximitat al bosc, com el mateix catàleg recull, es contempli el trasllat de
l’edificació existent uns metres, a una nova ubicació més segura de cara als
possibles incendis forestals, tot i tenint present que se la nova carretera N-II
acaba passant pel vilar, aquest trasllat també la separarà de la zona de la
carretera, a banda de que en aquesta nova ubicació l’impacte visual serà
menor que en la ubicació actual.

INFORME :
Favorable respecta a qualificar la finca coma agrícola, ja que efectivament els
camps es dediquen al conreu.
Desfavorable. Es desestima la petició segona de trasllat de l’aprofitament, ja
que la vigent Llei i Reglament d’urbanisme no permeten el trasllat
d’aprofitament o edificacions sinó únicament la possibilitat de la rehabilitació i
en el seu cas ampliació de les masies i cases rurals en el lloc on estant
emplaçades. Únicament s’admet les noves construccions destinades a
habitatge en el supòsits excepcionals d’acord amb el que disposa l’article 47 de
la LUC. , i d’acord amb el procediment que s’estableix a la pròpia Llei
d’Urbanisme de Catalunya.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN SALVADOR
GELABERT RIGAU (Nº 466) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’acordi la exclusió de la finca del Carrer Esperança núm. 51, i per extensió, de
les núm. 53 i 55 del Pla Especial del Catàleg, inclòs a la revisió del POUM atès
que ni individualment ni en conjunt acrediten cap característica susceptible de
protecció.
INFORME :
Favorable, es proposa excloure del catàleg de protecció del patrimoni
l’edificació del c/ Esperança 51, per les condicions actuals de l’edifici al haver
estat objecte d’enderroc d’acord amb la llicència concedida per l’Ajuntament
amb anterioritat a l’aprovació definitiva de l’esmentat catàleg.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 467) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Un cop estudiat els usos i les seves tipologies, el grup municipal que jo
represento sol·licitem la creació d’un ús específic pels locals d’alterne i afins i
que aquest ús no es pugui ubicar en els usos residencials, en els usos terciaris
i de serveis, en els usos d’equipaments de tot tipus i en els usos agrícoles i
d’explotació de recursos naturals.
INFORME :
Favorable. Es proposa regular l’ús de la prostitució en el POUM, prohibint
aquesta activitat en totes les zones urbanes a on l’ús principal es el d’habitatge,
i limitat en tot el terme municipal a una superfície màxima de 300m2 per local.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 468) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Article 212 Sud 5 Sector Mas Martí. En aquest sector observem que es traça
una nova via per connectar el carrer Santiago Rusiñol i que travessa la zona
verda de Xon Martí. El nostre grup municipal no estem d’acord que es
destrueixi la zona verda que representa aquest parc i que serveix de connector
biològic.
INFORME :
Desfavorable . En relació a la nova via per connectar el carrer Santiago Rusiñol
que limita amb els carrers del Bosc i Lope de Vega i travessa la zona verda,
s’ha d’indicar que es merament indicativa la traça del mateix, i que per tant serà
el Pla Parcial corresponent el que ordenarà el sector en el que està inclòs.
No obstant això, ja en el mateix esquema indicatiu del POUM es preveu
l’ampliació del àmbit escolar de Ca La Guidó, així com doblar la superfície del
Parc de Xon Martí, per compensar l’afectació de la superfície que aquest vial
podria comportar.
Es considera no obstant important aquest vial per a les connexions futures de
la ciutat, i per evitar el creixement en barris deslligats del centre urbà i mal
connectats entre si. Aquesta connexió ha d’afavorir la continuïtat urbana i la
cohesió social de la ciutat futura, i la connexió viària entre els diferents sectors,
i alhora permetre la reestructuració i l’ampliació futura del Parc de Xon Martí.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 469) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Article 190. PA 3 Valldolitg 1. Els carrers del barri Valldolitg 1 no tenen sortida.
Es farà una actuació que planteja connectar els carrers. Aquesta connexió
deixa separades les zones verdes que té al barri a la part superior i a la part
inferior. El nostre grup municipal demana que quan es faci la connexió dels
carrers es deixi un corredor que enllaci les dues zones verdes.
INFORME :
Favorable. En el PGOU vigent les dues zones verdes no estan connectades, ni
formen una única zona. El POUM preveu una solució als efectes de resoldre
els problemes de mobilitat que genera l’existència d’uns carrers sense
continuïtat, per tal de donar resposta a una situació física i per respondre a les
necessitats de mobilitat que s’han generat.
La proposta d’aquest nou vial perimetral que enllaça els diferents carrers en cul
de sac, i la zona verda annexa a aquest, permetrà precisament la connexió
entre les dues zones verdes, que avui es inexistent.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 470) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
El POUM proposat té una mancança important. El fort creixement demogràfic
dels últims anys ha erosionat els serveis públics i la nostra qualitat de vida.
Aquest POUM contempla més creixement demogràfic i per tant dificulta més els
nostres serveis públics. Demanem que el POUM planifiqui i concreti el lloc a on
han d’estar els futurs serveis públics que la població de Blanes necessitarà per
agilitar al màxim la seva construcció.
INFORME :
Favorable. El POUM fa una reserva important d’equipaments per atendre les
necessitats actuals i futures del municipi, tant en zones urbanes com dins els
nous sectors de creixement. Tot i que s’ha elaborat per a l’ajuntament una
distribució dels diferents serveis públics d’acord amb les propostes de la
comissió de seguiment del pla, aquests no es determinen unívocament en els
documents normatius del pla, per tal de donar flexibilitat al propi ajuntament en
la destinació final de cada un d’aquests terrenys de que disposarà el consistori.
El POUM ha analitzat les necessitats d’equipaments públics que es derivaran
de la seva execució, tenint en compte els equipaments públics existents, que
es pot qualificar de bona, en relació a d’altres poblacions de la mateixa zona
geogràfica, i s’han previst nous terrenys amb aquesta qualificació als efectes de
donar resposta a la necessitat de serveis públics que l’increment de població
comportarà. S’han de tenir en compte que l’execució del planejament derivat
s’han de complir els estàndards de cessions que preveu la Llei d’urbanisme per
aquestes finalitats.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 471) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Proposar el projecte de creació d’una rotonda en la cruïlla del carrer Ca La
Guidó amb la Carretera de Tordera.
INFORME :
Favorable . Es proposa fer la reserva viària en el POUM per tal de possibilitar
l’execució d’una rotonda en la cruïlla del carrer Ca La Guidó amb la Carretera
de Tordera. En el projecte d’obres per a la seva execució l’ajuntament podrà
definir amb precisió el disseny i característiques específiques d’aquest enllaç
viari.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 472) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Capítol IV Classes i condicions dels usos. Per no limitar el creixement
econòmic i d’ocupació de la Vila de Blanes, volem que en els usos industrials,
logístics i tecnològics quedi inclòs les oficines, per exemple, de serveis centrals
de bancs, asseguradores, etc.
INFORME :
Favorable, En la normativa del POUM, ja es contempla aquesta possibilitat, ja
que en la zona d’activitats econòmiques i la zona industrial es permet l’ús
d’oficines, on inclou activitats financeres i d’assegurances.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 473) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Estudiant el POUM hem detectat una greu mancança. Sol·licito que el POUM
redacti un plànol dels camins rurals públics existents i al mateix temps defineixi
una proposta de camins que volem que passin a ser públics.
INFORME :
Favorable. Es considera procedent que el POUM incorpori una xarxa de camins
rurals que incorpori els camins que es consideren d’interès públic i
s’introdueixin com a sistema viari en els plànols d’ordenació del sòl no
urbanitzable.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 474) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Article 196 PA S’Abanell. A totes les pastilles referenciades com a 6H es crea
un bulevard de 20 metres d’amplada. El nostre grup municipal demana que el
bulevard es redueixi a 10 metres d’amplada per tal d’acumular els 10 metres
sostrets i s’acumulin a fi i efecte que es pugui distribuir en 2 zones verdes,
situant una a la zona anomenada PA Formentera i l’altre situada a la zona PA
Cristòfol Colom.
INFORME :
Desfavorable. El POUM després d’analitzar tota l’àrea de S’Abanell i per tant, la
mobilitat generada arreu de les qualificacions urbanístiques que contempla,
justifica que l’amplada de la vialitat sigui la de 20 metres, per tal de crear una

via de vianants important, emblemàtica i de qualitat urbana amb connexió amb
la platja. Serà el projecte d’urbanització el que definirà les característiques
d’aquest passeig de vianants sobre el que es recolza la nova zona hotelera, i
es considera que aquesta amplada es la mes adequada als efectes del disseny
i perspectives de la zona un cop estiguin executades les edificacions.
No obstant i en la línia que proposa l’al·legació es proposa incorporar en el
POUM, la reserva d’una zona verda en el sector Vall de Burg al costat del
carrer Formentera, i en el límit amb el PA. Formentera que completaria la zona
verda ja prevista en el PA. S’Abanell, i donaria servei a la zona d`habitatges
mes propera.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 475) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Article 96. Aquest article fa referència als carrils bici. Demano que el POUM
defineixi una xarxa de carrils bici, a partir dels carrils actualment existents.
Aquesta xarxa ha de connectar tots els barris de Blanes.
INFORME :
Favorable. Es considera procedent estimar l’al·legació en el sentit que el POUM
incorpori la proposta de carrils bicis dins l’estudi d’avaluació de la mobilitat
generada i per tant que es contemplin en els plànols d’estructura general i
orgànica del territori.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 476) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que vulgui admetre aquest escrit d’al·legacions a l’aprovació inicial del POUM
d’aquest municipi i de conformitat amb el que s’exposa en el cos d’aquest,
procedeixi a reconsiderar les previsions urbanístiques previstes en l’Aprovació
Inicial del POUM respecte al Sector Sòl no Urbanitzable Costaner 1 NU-C1,
clau 18 amb usos de càmping tota vegada que la transformació urbanística
projectada implicarà inevitablement la lesió als valors paisatgístics de l’indret,
sense que la referida planificació obeeixi a la necessitat de satisfer d’interessos
municipals i, subsidiàriament, i pel cas que les al·legacions precedents no
siguin oportunament ateses, es sol·licita una nova reordenació del Sector en el
sentit proposició urbanística que satisfaria els interessos de la col·lectivitat.
INFORME :
Desfavorable. Els estudis del POUM reconeixen el valor mediambiental i
paisatgístic del terrenys que formen part del delta del Tordera, i el POUM
incorpora les determinacions del Pla director del Sistema Costaner, les de la

P.E.F. del Tordera actualment en tràmit d’aprovació, i les noves previsions per
a la delimitació del domini públic marítimo-terrestre d’acord amb les indicacions
del informe emès pel Ministeri de Medi ambient, tot reconeixent les àrees de
càmping existents en aquesta zona.
El POUM no pretén en cap cas ampliar els usos d’acampada afectant terrenys
d’alt valor agrícola i paisatgístic, com sembla despendres del contingut de
l’al·legació, sinó que únicament incorpora els terrenys actualment ocupats per
aquest ús, amb les condicions fixades en la Disposició Transitòria Segona del
PDUSC, que per alta part tampoc admet noves ampliacions als càmpings
existents.
Els càmpings constitueixen una part important del sector turístic municipal,
aportant bona part de l’activitat turística i econòmica del municipi, i que com es
sabut, complementa un sector hoteler de dimensions reduïdes. Per altra part
tota l’activitat dels càmpings està situada en aquesta zona deltaica, al igual
que a l’altra banda del Tordera, i com molts terrenys deltaics del país.
Conscients de la necessitat de mantenir aquesta activitat turística i de l’interès
mediambiental dels terrenys agrícoles, el POUM pretén establir un equilibri per
poder mantenir aquesta activitat que quedarà ja mermada amb l’afectació total
del càmping situat a la desembocadura (càmping els Pins), i els afectats per la
nova delimitació del domini públic marítimo-terrestre, i la preservació i protecció
integral de tots els terrenys deltaics no ocupats per a usos exclusivament
agrícoles.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 477) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
SUD Racó Blau. Admetem la possibilitat d’una ordenació en Planta baixa i 9
plantes pis sempre que aquesta es justifiqui en el Pla parcial per la necessitat
de materialitzar l’aprofitament urbanístic que el POUM atorga a aquest sector.
El Pla parcial haurà de contenir un estudi d’alternatives que justifiqui
tècnicament la necessitat d’implantació d’edificacions en planta baixa i nou
plantes pis.
A més a més establiríem les següents condicions:
1) El Pla parcial haurà d’integrar un estudi d’impacte i integració paisatgística, i
haurà de comptar amb l’informe favorable de la direcció general d’arquitectura i
paisatge de la secretaria de planificació territorial del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques.
2) Els terrenys lliures d’edificació de propietat privada resultant hauran d’estar
enjardinats com a mínim en un 50% de la seva superfície i la seva ubicació i
disseny haurà de permetre la seva integració visual i ambiental a l’espai públic.
INFORME :
L’ordenació que proposa el POUM en aquest sector del Racó Blau, ve
condicionada per l’obtenció d’un gran parc urbà de prop de 7 has., i que
comporta la cessió del 65% de la superfície del sector.

El POUM delimita els aprofitaments i unes reserves mínimes d’espais lliures, i
serà el pla parcial que aprovarà l’ajuntament, amb l’informe favorable de la
comissió territorial d’urbanisme, el que fixarà l’ordenació final del sector. Per
tant queda garantida la intervenció de l’administració publica a la promoció i
aprovació d’aquest planejament derivat. Es dins aquesta tramitació del Pla
Parcial, que es poden contemplar les diverses alternatives en funció de la seva
incidència paisatgística i de les mesures d’integració que es contemplin, que
s’haurà de justificar la conveniència de l’ordenació que es proposi.
S’ha de dir que consta en l’expedient el conveni firmat amb la propietat, que ja
contempla que en l’edificació de planta baixa i nou pisos, haurà de fer-se un
concurs de projectes, i l’ajuntament i tindrà veu i vot, als efectes que
l’arquitectura resultant sigui un valor afegit pel municipi de Blanes. La
documentació del pla parcial haurà de contemplar i justificar l’ordenació i la
integració de la mateixa en el territori als efectes de donar compliment al
principi de sostenibilitat recollit en la legislació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 478) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Proposem que el termini d’execució dels sectors residencials sigui de 16 anys.
INFORME :
Favorable en part. La llei d’urbanisme preveu una programació mínima en
sexennis pel desenvolupament de les execucions derivades de les
determinacions del POUM. En la línia que esmenta l’al·legació es proposa
adaptar la programació al límit d’aquests dos sexennis, i per tant 12 anys el
desenvolupament dels sectors. Posteriorment els planejaments derivats de
cadascun dels sectors establirà el corresponent pla d’etapes tant per l’execució
de les obres d’urbanització com per les d’edificació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 479) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Sostre comercial.
El POUM destina un percentatge del sostre de tots els sectors urbanitzables
residencials per a usos comercials o altres no residencials. Aquest percentatge
varia en funció dels sectors sense cap tipus de justificació específica.
D’altra banda preveu que aquest sostre s’ubiqui a les plantes baixes dels blocs
residencials. Respecte a aquesta proposta i al percentatge de sostre que s’ha
de destinar a l’ús comercial es poden fer les següents observacions.
Les característiques de Blanes i més concretament de l’àmbit on s’ubiquen
aquests sectors garanteixen la viabilitat del desenvolupament del sostre

comercial. En aquest sentit es proposa que les construccions comercials o d’ús
altri que el residencial s’ubiquin de forma contigua a la carretera de la Costa
Brava per tal de garantir la conversió d’aquesta en un futur eix comercial de
Blanes.
Es proposa la separació de les activitats comercials, dels blocs destinats a
habitatge per tal d’evitar els conflictes derivats de la convivència d’aquests dos
usos, i d’aquesta forma garantir un major grau de desenvolupament i llibertat en
les activitats no residencials, admetent les activitats de restauració i recreatives.
Es proposa un increment del sostre comercial o no residencial de forma que en
tots els àmbits contigus a la carretera siguin un 25% del sostre total del sector.
Per tal de garantir l’estructuració d’una façana comercial uniforme que participi
positivament en la configuració paisatgística de l’eix comercial, la normativa
que defineixi l’ordenació de l’edificació comercial haurà de ser uniforme en tots
els sectors, atenent a aspectes com ara la superfície mínima d’aparador en
façana, la carta de colors, la senyalització privada, els materials d’acabats en
façana, el manteniment d’una continuïtat dels ràfecs o altures de les façanes,
etc. Aquesta ordenació de les edificacions comercials a l’entorn de la carretera
Costa Brava s’haurà de definir per mitjà d’un pla especial, la normativa del qual
s’haurà d’integrar en tots els sectors contigus a la carretera.
INFORME :
Desfavorable. El POUM destina el mateix percentatge per a usos comercials en
tots els sectors. (0,05m2/m2) indicant-se efectivament que s’haurà d’ubicar en
les plantes baixes dels blocs residencials, que es el lloc, mes habitual i que es
considera mes procedent perquè desenvolupi aquest ús. Es tracta de delimitar
futurs barris residencials en el que es considera del tot necessari l’existència de
petit comerç que serveix de integració amb la resta de la trama urbana del
municipi, i facilita la continuïtat urbana, evitant les discontinuïtats que
provoquen les àrees comercials sense l’ús residencial.
Serà en tot el cas el corresponent pla parcial el que definirà aquest sostre
comercial i podrà justificant-lo i situar-lo en el lloc que es consideri mes
convenient per l’interès general. Per tant, com sigui que s’hauran de redactar
els plans parcials es considera que el POUM no ha d’entrar a detallar aquests
paràmetres que son propis del planejament derivat. En relació a la resta de
consideracions que s’efectuen en l’al·legació s’ha de reiterar que serà el
planejament derivats el que farà la regulació pormenoritzada de cada un dels
sectors sota criteris d’interès públic. Això vol dir, que l’ajuntament podrà decidir
en el seu moment quina es l’ordenació i emplaçament mes adequat per aquest
tipus d’ús. A la vista de la legislació del comerç, el PTSEC i la pròpia ordenació
de l’ús comercial que contempla el POUM no es considera adient incorporar un
increment el sostre comercial, o que el mateix representi un 25% del sostre
total del sector per les discontinuïtats urbanes entre els nous barris, que això
podria comportar.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 480) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
El POUM defineix unes determinades reserves d’aparcament en funció de la
superfície dels habitatges. No obstant això estableix determinats casos en els
que aquesta normativa no serà d’aplicació. L’excepció en el compliment de les
reserves d’aparcament només s’haurà de permetre en aquells casos, que per la
naturalesa de l’obra no es puguin ubicar les places obligatòries. Cal que el
POUM sigui capaç de diferenciar els casos de promocions d’habitatge
plurifamiliar on el nombre d’habitatges que es situen a la finca o el solar són
una opció del promotor i per tant en aquesta opció, aquest ha de valorar les
càrregues que suposa l’establiment de places d’aparcament dels habitatges.
a) En obres de rehabilitació integral, no s’haurà de realitzar la reserva en
aquells casos que es demostri la impossibilitat tècnica i econòmica de realitzar
subterrani en tant que les despeses necessàries per a la realització de
l’aparcament sota rasant comportin un desequilibri econòmic de la promoció.
b) Per a la resta d’obres, no s’admetrà l’exempció en cap zona exceptuant les
cases de crugia inferior a 5 metres destinades a ús plurifamiliar. En el cas que
es demostri la impossibilitat tècnica d’ubicar els aparcaments en planta
soterrani s’admetrà la possibilitat d’ubicar l’aparcament en planta baixa, o
adquirir places sobrants en altres zones en un radi no superior a 700 metres i
sempre que aquestes restin vinculades registralment a l’habitatge. Cal tenir en
compte que la generalització de l’ús d’ascensors per a cotxes en edificis
d’habitatge ha facilitat la implantació d’aparcament en gairebé totes les
promocions.
c) Caldria establir que significa 1,5 places per habitatge quan es tracta, per
exemple d’una promoció de 5 habitatges de superfície construïda igual o
inferior a 60 metres quadrats. Que s’han de fer 7 places o 8.
d) En el cas que s’opti per admetre abonament dels drets de places
d’aparcament caldrà establir en el POUM, els criteris per mitjà dels quals
s’estableix aquest abonament de drets de places d’aparcament. Per exemple
pot ser una quantia en funció del valor d’una concessió d’aparcament municipal
durant un determinat termini. En qualsevol cas s’hauria d’establir en el marc del
POUM quina quantia signifiquen els drets de places d’aparcament. Els diners
que es recaptin per aquest concepte, l’Ajuntament els destinarà integra i
obligatòriament a la creació d’un dipòsit separat destinat a la promoció de
l’aparcament en zones amb dificultats d’aparcament.
INFORME :
a) Favorable . L’art. 56 de la normativa del POUM ja contempla que els edificis
que es rehabilitin no tindran de fer reserva de places d’aparcament, per la seva
dificultat i per fomentar la rehabilitació dels edificis.
b) Favorable. la voluntat del POUM és que es creïn places d’aparcament en
preferència dins de la parcel·la, fer-los en un radi de 700 és només una mesura
per tal de fomentar la creació de places, i que no hi hagi excepcions, cada
habitatge nou ha de tenir les seves places d’aparcament.
c) Favorable. En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab

El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
d) Els criteris OB-REM per fixar l’abonament de places d’aparcament s’hauran
d’establir mitjançant una ordenança municipal, que s’haurà de consensuar i els
diners recaptats hauran d’esser finalistes per aquest destí .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER NURIA VILANO
LAFUENTE (Nº 481) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tinguin en compte les meves al·legacions contra el POUM i hi canviïn
l’alçada permesa i la densitat màxima d’habitatges, aplicable al carrer de la
Font, dintre del barri de Sa Carbonera.
INFORME :
Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
Favorable . En relació a l’art art 138 “Densitat màxima d’habitatges”, s’informa
favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de consignar en la
normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per habitatge per fixar
la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació inicial, i calculada
únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 482) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
El grup municipal que jo represento demana que en els usos industrials,
logístics i tecnològics quedi inclòs l’ús per activitats religioses de qualsevol
confessió.

INFORME :
Favorable. El POUM ja contempla l’ús religiós en totes les zones urbanes i en
els sectors urbanitzables i plans de millora urbana d’activitats econòmiques o
d’usos industrials.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 483) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Article 218 SUD 11 Activitats turístiques. El POUM defineix que el 50% de
l’edificabilitat serà per activitats hoteleres clau 14. El nostre grup municipal
demana que es destini el 100% per activitats hoteleres i afins.
INFORME :
Favorable. Vista l’al·legació i analitzada la zona i els criteris que consten a la
pròpia memòria de promoure l’ús hoteler en el municipi, es proposa estimar
l’al·legació als efectes de que l’ús d’aquest sector sigui exclusivament hoteler i
els usos complementaris a aquest.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EUiA-ICV (Nº 484) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
El POUM ha de contemplar els següents aspectes que proposem:
a) El POUM es limita a dir que es destinarà un 30% del sostre residencial dels
sectors a habitatge protegit, quan en realitat el que hauria de fer es destinar
del 30% del sostre residencial de tot el POUM a habitatge protegit i a més a
més no limitar-se a un mínim, les reserves han de venir definides per les
necessitats reals de la població actual i de la que es preveu durant a
vigència del document.
b) Els PMU1 PARADIS i el PA1 CAMPING LA SARDANA, hauria de tenir
reserves d’habitatge protegit
c) El POUM hauria de determinar les necessitats específiques de les diferents
tipologies d’habitatge protegit, definir aquests conceptes podria ajudar a
establir una ràtio més ajustada de sostre brut per habitatge protegit.
Habitatges per a joves
Habitatges per a gent gran
Habitatges en règim especial
Habitatges en règim general
Percentatge d’habitatge de lloguer / propietat
És molt important que hi hagi una reserva específica d’habitatge protegit en
règim especial, la memòria no en diu res, aquests habitatges van destinades a
sectors de població amb risc d’exclusió, en termes generals s’estima que
aquesta reserva hauria de ser com a mínim del 5% del total dels habitatges
protegits del POUM.

També caldria definir les necessitats específiques d’un parc d’habitatges
dotacionals, habitatges en règim de lloguer que es destinen específicament a
sectors de població en perill d’exclusió. Aquests habitatges tenen la singularitat
que es situen en sòls de titularitat pública classificats com a sistemes, i que per
tant sempre seran de propietat pública i per tant garanteixen la permanència
d’un parc d’habitatge protegit estable.
d) El POUM hauria de fer una reserva específica de sistema d’habitatge
dotacional.
INFORME :
a) El POUM concretament a la memòria social, descriu tant el nombre
d’habitatges existents, com els que s’implantaran en l’execució del POUM,
justificant-se que la reserva d’habitatge protegit sigui del 30%. Igualment es té
en compte el nou marc del mercat immobiliari en clara recessió respecte a
l’habitatge lliure.
b) En tots els sectors es preveuen reserves d’habitatge protegit, inclosos els
PMU1 PARADIS i PA1 CAMPING LA SARDANA, per tant el POUM contempla
aquestes reserves en tots es sectors
c) El POUM es un marc legal amb previsions de terminis a 20anys, la qual cosa
fa molt difícil establir el règim específic de protecció que contempla la legislació
vigent que hauran de complir totes les promocions públiques i privades en els
propers 20 anys. El POUM fixa per tant una reserva obligatòria mínima de
terrenys, i serà el promotor dels habitatges ja sigui públic o privat el que
determinarà en cada cas quin règim es destinarà l’habitatge dins el marc de les
reserves que efectua el POUM.
Així mateix els planejaments derivats hauran de qualificar sòl per donar
complement a aquestes reserves i serà en tot cas en el marc d’aquest
planejament on es poden efectuar determinacions respecte al seu regim jurídic
específic (venda, lloguer, ...). Amb l’execució del POUM s’aconseguirà un
sostre realment important d’habitatge protegit i per tant correspondrà a la pròpia
administració decidir quina part d’aquest sostre es destina als sectors de
població amb risc d’exclusió, que pot ser superior o inferior al 5% del mateix.
d) Respecte als sistema d’habitatges dotacionals, el POUM ja estableix aquest
sistema (Títol VI - Capítol novè de la Normativa) i fa reserva del mateix, d’acord
de la legislació vigent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER L’ALCALDE-
PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR (Nº 485) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Incorporar al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Blanes, en
procés d’elaboració, una reserva expressa de sòl per tal de poder fer front a la
instal·lació d’un Abocador de Residus Sòlids Urbans.
2.- Situar el límit de la reserva del futur cementiri municipal de Blanes a la
distància mínima de protecció establerta en el Reglament de Policia Sanitària
Mortuòria en relació al límit del terme municipal amb Lloret de Mar.

3.- Recollir en el nou planejament, com a “Sistema General: Serveis Tècnics”,
les instal·lacions afectes al servei de subministrament d’aigua potable de Lloret
de Mar així com el traçat de les actuals canonades de transport al seu pas pel
terme municipal de Blanes.
4.- Rectificar la línia de delimitació entre els termes municipals de Lloret de Mar
i Blanes.
5.- Ampliar en 900m2 la superfície que preveu el POUM per construir una
reserva d’aigua a la zona del Turó d’en Montells, o en la que finalment es
decideixi, amb la finalitat de poder construir un nou dipòsit d’abastament a
Lloret de Mar que substitueixi al de Mas Palou citat anteriorment.
INFORME :
1.- La reserva de terrenys per un abocador de residus sòlids urbans,
s’efectuarà en terrenys de sòl no urbanitzable, i es tramitarà d’acord amb l’art
48 de la Llei d’urbanisme.
2.- Respecta al segon punt el POUM preveu un equipament per ser destinar a
cementiri municipal. La previsió i reserva urbanística fa referència a la totalitat
de la finca qualificada per aquesta implantació, i l’immoble que ha de complir
les previsions de policia sanitària mortuòria és l’edificació que ocuparà
únicament part d’aquesta finca, podent-se destinar la resta de parcel·la a altres
usos complementaris o compatibles..
3.- Respecte al punt tercer, es procedeix a estimar com a sistema general de
serveis tècnics els dipòsits d’aigua, però no així els terrenys per on passen les
canonades que al igual que altres serveis urbanístics discorren per diferents
zones, sens perjudici de reconèixer la seva implantació, en els diferents àmbits
de sòls no urbanitzables, i per tant la seva compatibilitat
4.- Respecte al quart punt, es procedeix a rectificar la línia de delimitació
municipal de Lloret de Mar, al efecte d’ajustar-se a l’aprovada.
5.- Respecte al cinquè punt, es qualifica de serveis tècnics el nou dipòsit de
reserva d’aigua, indicar que la previsió de nou dipòsit es localitza al sector
Residencial Blanes i no al turó de Montells.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER COMUNIDAD
ISLAMICA DE BLANES (Nº 486) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Per facilitar la convivència intercultural sol·licitem que s’adjudiqui dins el POUM
un espai destinat a mesquita, que podria ubicar-se a la zona industrial o zones
similars, amb el fi d’evitar molèsties veïnals i garantir l’adequada pràctica
religiosa.
INFORME :
Favorable. El POUM ja admet l’ús religiós en totes les zones urbanes i
urbanitzables destinades a activitats econòmiques o d’usos industrials, encara
que no delimita un emplaçament concret per aquesta activitat religiosa.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC-XAVIER
CROUS PLANAS (Nº 487) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que es reconsideri la inclusió d’aquesta zona dins la zona Eixample i es
passi a la zona Ravals o es creï una zona nova o subzona dins de la zona
Eixample que reculli les seves característiques pròpies.
2.- Que, en el cas de mantenir la zona dins la zona Eixample, s’introdueixi una
altra excepció a la façana mínima, en aquest cas de 5 metres, per a les
parcel·les procedents del casc antic del PGMO.
3.- Que es reconsideri l’aparcament obligatori a la planta soterrani a la zona
Eixample o se n’exceptuï les parcel·les en els que aquest no resulti tècnicament
possible.
INFORME :
Desfavorable .– La zona a que fa referència l’al·legació no te ja les
característiques de la zona de Ravals, ni per a l’edificació ni per la trama
urbana resultant, i per tant es considera pròpia de l’eixample sense les
limitacions normatives de les zones del casc antic. No obstant, pel que fa
referència l’al·legació, la normativa del POUM ja reconeix en la seva disposició
transitòria quarta l’edificabilitat de les parcel·les existents (amb façana mínima
de 5 m. o menys) escripturades abans de l’aprovació inicial del pla, i ja dona
resposta a la petició que fa l’al.legació.
Desfavorable .- En quan a l’al·legació dels aparcaments, es considera
necessari reservar les plantes baixes dels edificis de les zones d’eixample per
altres usos urbans que no son els aparcaments que poden anar al soterrani
(com a la gran majoria de les ciutats), i que son necessaris per a la ciutat, tals
com comerços, oficines, terciari, equipaments privats, etc... No obstant es
procedeix en base a l’estimació d’altres al·legacions, a modificar la normativa
referent al aparcaments, als efectes de reduir l’estàndard, i que es puguin
complir aquests estàndards mitjançant la ubicació d’aparcaments en altres
parcel·les, o la participació en el fons que crearà l’ajuntament per a possibilitar
la creació d’aparcaments públics.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PEDRO ROBERT
CASAS (Nº 488) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Admeti aquest escrit, juntament amb les seves còpies, i/o previs els tràmits
legals oportuns, admeti aquestes al·legacions i modifiqui el POUM permetent
construir com fins ara una planta àtic.
INFORME :

Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCO
DOMINGUEZ RIVAS (Nº 489) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que es reconegui la classificació de sòl urbà consolidat amb la qualificació
d’Eixample – Illa tancada (clau 5a) i una alçada edificable de 3 plantes
(PB+2PP), a la porció de la finca del sotasignat que afronta amb el carrer de
Valldolitg, assenyalada així en el plànol de proposta (Annex 2).
2.- Que es modifiqui el traçat del nou vial que és previst al poígon 2 del SUD
Valldolitg per tal d’ajustar-lo a l’estructura de la propietat, de forma que la petita
franja de 2m d’amplada, que quedaria dins la illa de les finques 138 a 168,
passi a l’altre costat agregant-se a la resta de la finca del sotasignat, com es
reflecteix al plànol de proposta (Annex 2)
3.- Que s’assenyali gràficament en els plànols del POUM la línia de la divisió
del SUD Valldolitg en dos polígons, tot excloent la porció de sòl urbà consolidat
demanada al punt 1r.
4.- Que es tingui al sotasignat, com a comparegut a l’expedient administratiu i
part interessada en el mateix a tots els efectes, en especial pel que fa a la
notificació, trasllat i vista de les successives actuacions que s’hi vagin produint,
tant si són resolucions definitives com de tràmit informes tècnics o d’altra mena.
INFORME :
Desfavorable. La finca de l’al·legant està ubicada en l’àmbit del polígon 2 del
SUD Valldolitg, que consta amb Pla parcial aprovat i que delimita dos polígons.
El polígon 1 consta de projecte d’urbanització i reparcel·lació aprovats, haventse
iniciat les obres d’urbanització, en el polígon 2 no s’han tramitat ni aprovat
els instruments de gestió. Per tant el POUM procedeix a mantenir els
paràmetres i vigència del Pla parcial en el polígon 1 i a delimitar un sector de
sòl urbanitzable que coincideix amb l’àmbit del Polígon 2. Determinant els
paràmetres bàsics per la futura tramitació i aprovació del Pla Parcial.

No es pot estimar l’al·legació ja que la finca de l’al·legant no ha estat immersa
en cap procés de distribució i per tant, no reuneix els requisits previstos a
l’article 26 de la LUC per a ser classificada com a sòl urbà. Efectivament el fet
que una finca afronti amb un vial no implica que passi a tenir la consideració de
sòl urbà, cal que la finca hagi estat sotmesa a un procés d’integració urbana i
que hagi efectuat les pertinents cessions, a més de executar els serveis
urbanístics d’infraestructura bàsica. En conseqüència no es pot estimar
l’al·legació essent procedent mantenir la classificació de la finca en sòl
urbanitzable delimitat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN ALUM
CRISTINA (Nº 490) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i la documentació annexa, i en mèrits de
les al·legacions formulades disposeu:
1.- Que sigui admesa la proposta adjunta i es reclassifiqui una part de 2.712 m2
de la finca dels sotasignats per a ús residencial, amb 7.695 m2 de sostre,
situats com reflecteixen el plànols, en el benentès que la resta de la finca serà
arranjada a càrrec de la propietat i cedida gratuïtament a l’Ajuntament, lliure de
càrregues i gravàmens, per tal que s’assoleixi la finalitat de que passi a ser un
parc públic.
2.- Que es tingui als sotasignats com a compareguts a l’expedient administratiu
i part interessada en el mateix a tots els efectes, en especial pel que fa a la
notificació, trasllat i vista de les successives actuacions que s’hi vagin produint,
tant si són resolucions definitives com de tràmit, informes tècnics o d’altra
mena.
INFORME :
Favorable. L‘ajuntament i la propietat han signat un conveni en el que es recull
l’ordenació urbanística de la finca, i les cessions d’espais lliures en el sentit que
es proposa en l’al·legació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN BALTRONS
MATEU (Nº 491) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que és propietari d’una porció de terreny rústica classificada en el POUM com
a forestal (Clau 23). Està interessat aprofitar una petita edificació existent a la
finca, que compleix les requisits mínims d’habitabilitat, als efectes de destinar-la
a un lloc de referència dins l’àmbit de l’educació en el lleure i d’esbarjo que es
desenvoluparia a l’aire lliure. La voluntat és aprofitar un indret natural per crear
un petit espai d’esbarjo i lleure, on la gent pugui descansar, relaxar-se. I
recuperar forces amb un servei de begudes, avituallament i serveis.

INFORME :
Desfavorable. En atenció a les pròpies característiques de l’edificació, que no
te la consideració de masia o casa rural, i per tant no es pot incloure com a tal
en el catàleg de masies, únicament es possible mantenir l’edificació però sense
que es puguin incorporar en el POUM els usos que es sol·liciten.
No obstant això, i d’acord amb el que disposa el 47.4 de la Llei d’urbanisme i el
47 del Reglament es poden admetre en sòl no urbanitzable els equipaments i
serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural, i en
aquest sentit l’activitat que es sol·licita s’hauria de tramitar d’acord amb aquest
precepte legal.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PERE ESTRADA
BERTRAN (Nº 492) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’oposa a la qualificació de clau 23 “Forestal” i reclama que s’aprofiti aquest
nou planejament per esmenar l’error d’aquest vint-i-set anys i sigui qualificat de
clau 21 “espai agrícola”, com la resta de la finca de “Mas Pubill”, o, en el seu
defecte, de clau 22 “Agroforestal”, permetent-se la continuïtat de l’activitat
agrícola tradicional en aquest paratge.
Cal considerar que aquesta activitat agrícola tradicional no malmet la
consideració ni les característiques del paisatge natural mediterrani, que no és
verge, sinó que ha estat forjat per la mà de l’home des de fa segles, mantenint
aquesta barreja entre espais treballats oberts intercalats amb espais
bosquetans mes tancats i que es troba ràpidament en el terme municipal de
Blanes.
Cal considerar, a més a més, que aquestes zones cultivades entre zones de
bosc funcionen com a excel·lents tallafocs, tal com es pogué comprovar en
l’incendi del turó de Montells de l’agost del 1985, en que la finca de referència
va permetre als bombers aturar el foc que avançava a gran velocitat, empès pel
vent de garbí, per la zona boscana situada a ponent de la finca.
INFORME :
Favorable. En atenció a les característiques de la finca s’estima l’al·legació als
efectes de qualificar els camps de conreu, dins la Zona Agrícola (Clau 21).
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PROMOSASTRE SL
(Nº 495) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

Atès que el POUM ha estat definitivament aprovat, la societat PROMOSASTRE
proposa a aquest Ajuntament efectuar el pagament de la quantitat esmentada
en el punt primer mitjançant l’adjudicació de l’esmentat valor en sostre o sòl
edificable dins el sector del PP Carretera de Malgrat- Racó Blau.
INFORME :
Favorable. La proposta de modificar el conveni signat amb l’ajuntament,
s’haurà de contemplar en una compareixença i una cessió de terreny
acceptada per l’ajuntament o un nou conveni.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAMON BACARDIT
PUIG (Nº 510) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Pel que fa a la supressió de la planta àtic a la Clau 3 (Ravals) del pla
d’ordenació urbanístic municipal (POUM), creiem que les construccions
permeses en aquesta zona (planta baixa, dues plantes pisos i àtics) estan
totalment consolidades, de manera que si s’apliqués la Clau 3 es produiria una
alteració en la volumetria de la zona.
Durant aquests últims anys, Blanes ha tingut un creixement urbanístic important
en la zona que ens ocupa i s’hi ha construït nombrosos àtics. De fet, un dret
reconegut pel Pla General del 1981 representaria ara un greuge comparatiu
cap als propietaris que s’haguessin d’acollir a la nova normativa que preveu el
POUM.
INFORME :
Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS DEL BARRI S’AUGUER (Nº 518) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Impugnar els següents punts del POUM de Blanes per estar-hi en desacord:
Condicions de l’edificació: Art. 136 de la Normativa del POUM
1 .- Eliminar una planta quedant limitat a planta baixa més dos
2 .- Reduir a 20 i a 50 cm els cossos sortints, haurien de tenir la mateixa
amplada que les voreres
3 .- No es just que els propietaris que llinden amb la Penya del Fortí
siguin els responsables de condicionar-la quan facin obres.
Densitat màxima d’habitatges: Art 138 de la Normativa del POUM.
4 .- En la majoria dels casos la superfície en planta no supera els
100m2, no es considera adient limitar el nombre màxim d’habitatges en
un habitatge per cada 100m2 de sostre.
Previsió d’aparcament en les edificacions: Art 56 de la normativa del POUM.
5 .- Tenint en compte que les parcel·les en el nostre barri són de
limitades dimensions, si en aplicar-se la normativa de pis més pàrking no
hi ha prous metres per construir-ne un per habitatge, considerem que no
es pot obligar a substituir la construcció d’aquestes places obligatòries
per l’adquisició de places sobrants o construcció de places d’aparcament
en un radi no superior a 700m, o per l’abonament dels drets de places
d’aparcament que fixarà l’ajuntament mitjançant la ordenança
corresponent.
INFORME :
1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
2 .- Desfavorable .- El redactat de l’article 136 regula els cossos volats i les
volades màximes d’aquests en les zones de casc antic, en les que s’inclou
S’Auguer, per evitar l’aparició de tipologies d’edificis amb cossos i volums
tancats sobre els estrets carrers, que es consideren una ocupació i una
agressió inacceptable sobre un espai públic de dimensions de per si molt
reduïdes.

Igualment, tampoc es considera acceptable la invasió del reduït espai públic
amb balcons de gran volada, i es regula per tant les seves màximes
dimensions en funció de l’amplada del carrer.
Es proposa no obstant, en el redactat final de l’art. 136, fixar aquestes en 30 cm
en carrers inferiors a 5 m d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada
superior.
3 .- En relació a l’al·legació de no considerar justificat que els propietaris que
llindan amb la Penya del Fortí siguin els responsables de condicionar-la quan
facin obres, s’ha de dir que aquesta determinació pretén garantir unes
condicions mínimes de seguretat per a les persones, ja que com es conegut,
aquest penya-segat es inestable, i qualsevol propietari que alteri un terreny ha
de garantir que no es produeixin conseqüències negatives per a la seva
parcel·la i per a les finques veïnes. En funció de les finques i amb bases als
estudis geològics del POUM aquesta determinació està perfectament justificada
als efectes d’evitar danys a les persones i a la pròpia estabilitat i seguretat de
les edificacions a construir.
4 .- Favorable . En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
5 .- Desfavorable. No es considera adient suprimir la obligació de vincular els
nous habitatges a les seves places d’aparcament, ja que comportaria un
problema de dèficit acumulatiu de primera magnitud.
No obstant, en relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
MARIA CRESPO PEREZ (Nº 570)
FRANCISCO SERRA MARESMA (Nº 571)
SOL·LICITUD :
Que el pla urbanístic de la zona del Raval, que no sigui modificat.
INFORME :
1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.

La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
Mª TERESA BOTA FORTIA (Nº 586)
NURIA PERXACHS PORTALS (Nº 587)
JOSE FONT VENTURA (Nº 588)
VICENÇ PERXACHS (Nº 589)
SOL·LICITUD :
Impugnar els següents punts del POUM de Blanes per estar-hi en desacord:
Condicions de l’edificació: Art. 136 de la Normativa del POUM
1 .- Eliminar una planta quedant limitat a planta baixa més dos
2 .- Reduir a 20 i a 50 cm els cossos sortints, haurien de tenir la mateixa
amplada que les voreres
3 .- No es just que els propietaris que llinden amb la Penya del Fortí
siguin els responsables de condicionar-la quan facin obres.
Densitat màxima d’habitatges: Art 138 de la Normativa del POUM.
4 .- En la majoria dels casos la superfície en planta no supera els
100m2, no es considera adient limitar el nombre màxim d’habitatges en
un habitatge per cada 100m2 de sostre.
Previsió d’aparcament en les edificacions: Art 56 de la normativa del POUM.
5 .- Tenint en compte que les parcel·les en el nostre barri són de
limitades dimensions, si en aplicar-se la normativa de pis més pàrking no
hi ha prous metres per construir-ne un per habitatge, considerem que no
es pot obligar a substituir la construcció d’aquestes places obligatòries
per l’adquisició de places sobrants o construcció de places d’aparcament
en un radi no superior a 700 m, o per l’abonament dels drets de places
d’aparcament que fixarà l’ajuntament mitjançant la ordenança
corresponent.
INFORME :

1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
2 .- Desfavorable .- El redactat de l’article 136 regula els cossos volats i les
volades màximes d’aquests en les zones de casc antic, en les que s’inclou
S’Auguer, per evitar l’aparició de tipologies d’edificis amb cossos i volums
tancats sobre els estrets carrers, que es consideren una ocupació i una
agressió inacceptable sobre un espai públic de dimensions de per si molt
reduïdes.
Igualment, tampoc es considera acceptable la invasió del reduït espai públic
amb balcons de gran volada, i es regula per tant les seves màximes
dimensions en funció de l’amplada del carrer.
Es proposa no obstant, en el redactat final de l’art. 136, fixar aquestes en 30 cm
en carrers inferiors a 5 m d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada
superior.
3 .- En relació a l’al·legació de no considerar justificat que els propietaris que
llinden amb la Penya del Fortí siguin els responsables de condicionar-la quan
facin obres, s’ha de dir que aquesta determinació pretén garantir unes
condicions mínimes de seguretat per a les persones, ja que com es conegut,
aquest penya-segat es inestable, i qualsevol propietari que alteri un terreny ha
de garantir que no es produeixin conseqüències negatives per a la seva
parcel·la i per a les finques veïnes. En funció de les finques i amb bases als
estudis geològics del POUM aquesta determinació està perfectament justificada
als efectes d’evitar danys a les persones i a la pròpia estabilitat i seguretat de
les edificacions a construir.
4 .- Favorable . En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
5 .- Desfavorable. No es considera adient suprimir la obligació de vincular els
nous habitatges a les seves places d’aparcament, ja que comportaria un
problema de dèficit acumulatiu de primera magnitud.
No obstant, en relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:

Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER NARCIS TRULL
VENTURA (Nº 590) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el projecte del POUM aprovat inicialment afecta l’immoble de la seva
propietat, situat al carrer Unió núm. 15, amb destí a vialitat que no està
justificada ni a la memòria ni a les normes del projecte de POUM sotmès a
informació pública, el que comporta que dita afectació i determinació
urbanística esdevé irracional i totalment arbitraria.
Aquesta manca de motivació igualment esdevé clarament palesa doncs a
l’estudi econòmic financer ni al PAU s’estableix cap determinació en aquest
sentit. Aquesta manca d’expressa justificació tècnica significa que aquesta
previsió és nul·la de ple dret.
Pel supòsit de no acceptar-se la supressió de l’afectació i de forma subsidiària,
es sol·licita la incorporació d’una disposició transitòria o previsió normativa que
possibilita l’execució de reformes i rehabilitació en l’immoble de la meva
propietat, en la part no afectada de l’edificació.
INFORME :
Desfavorable. La importància com a Bé d’Interès Cultural del Palau dels
Cabrera i l’església de Santa Maria de Blanes, declarats coma Bé d’interès
Cultural Nacional de Catalunya, i incorporat en el Pla Especial i Catàleg de
Protecció del Patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic, i historicoartístic
del municipi, fa que es proposi l‘afectació de les edificacions adossades a la
seva muralla per tal de possibilitar en un futur la rehabilitació i posta en valor
d’aquesta.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CAMPING CAVALL
DE MAR (Nº 596) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tingui per presentat aquest escrit en temps i forma i, en els seus mèrits
acordi prendre les mesures necessàries per tal que el càmping Cavall de Mar
pugui continuar exercint l’activitat que actualment desenvolupa i, per tant, (i) no
projectar l’obertura de vials sobre la finca de referència, (II) excloure la finca de
referència de l’àmbit del PA Cristòfol Colom, (III) modificar l’article 237 del
POUM de manera que l’increment d’edificabiliat permès es fixi en el
corresponent Pla Especial i de manera que s’estableixin mesures de protecció

passives en la zona inundable de forma col·lectiva per part de les
corresponents administracions.
INFORME :
L’al·legant és titular del càmping anomenat CAVALL DE MAR i considera que
l’ordenació que contempla el POUM és perjudicial, tant per a la seva activitat
com per la resta del sector, ja que es diu, la demanda més important pel
municipi és la d’acampada.
Efectivament amb l’ordenació que proposa el POUM l’àmbit del càmping queda
afectada per l’obertura de nova vialitat i la delimitació del polígon d’actuació 10-
Cristòfol Colom. La resta de finca queda inclosa amb la classificació derivada
del Pla Director del Sistema Costaner, en quan a planejament de superior
jerarquia normativa, que el POUM ha de respectar. En quan a les previsions
relatives a la inundabilitat, les mateixes deriven dels estudis hidrològics que
consten en l’expedient i es dona compliment al que disposa l’art. 6 el
Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Es evident que ens trobem en el marc de l’adaptació el planejament general de
Blanes a la Llei d’Urbanisme (avui DL 1/2005), el que comporta la revisió el Pla
General de 1.981, és a dir, un planejament amb 28 anys de vigència. En
l’exercici de la potestat de planejament, i especialment en el marc de la seva
revisió, que no modificació, l’activitat de l’administració és discrecional i, per
tant, ha de justificar l’ordenació que contempla. En aquest cas, la memòria del
Pla justifica les seves determinacions, les quals ja estaven contemplades
substancialment en el PGOU de 1.981. En diu en l’al·legació que el fet que
aquestes determinacions no s’hagin executat demostra la seva innecessarietat.
Òbviament no es pot acceptar aquesta afirmació, ja que el fet que una
determinada prescripció d’un Pla General no s’hagi executat no vol dir que el
criteri urbanístic no sigui vigent. En aquest cas, el ple de l’ajuntament, ha
aprovat inicialment el POUM amb aquesta ordenació i, per tant, s’ha de
considerar que respon als criteris de la majoria. La planificació territorial
municipal ha de respondre a criteris d’interès general i, per tant, el que s’ha
d’analitzar des d’un punt de vista tècnic és si les determinacions estan
justificades. En aquest cas, el municipi ha optar per potenciar un creixement
hoteler i, en conseqüència, ha ordenat la zona als efectes de possibilitar el seu
futur desenvolupament. Ens trobem en l’àmbit del planejament i no de la gestió,
en quin moment l’al·legant es veurà compensat, ja sigui mitjançat una actuació
aïllada, o en la seva participació en un àmbit de gestió.
En quan a la inviabilitat econòmica del Polígon d’actuació PA-10, s’ha de dir, en
primer lloc que, segons reiterada jurisprudència, és en el moment d’executar-se
el planejament quan s’ha d’analitzar de forma pormenoritzada si és possible o
no la justa distribució de beneficis i càrregues. En l’al·legació s’efectuen
consideracions respecte als serveis existents i la seva necessitat de traslladarlos
a altres zones del càmping, però sense al·legar que amb els paràmetres
previstos no sigui possible la seva execució. Per tant, la delimitació compleix
amb els requisits de l’art. 112 de la Llei d’Urbanisme i, en aquest sentit,
procedeix la proposta de desestimació de les al·legacions.

Es sol·licita igualment que es procedeixi a regular la part de càmping situada en
l’àmbit de PDUSC mitjançant una regulació, encara que difereixi de la
contemplada en el PDUSC. En base a l’esmentat principi de jerarquia
normativa, el POUM únicament pot fer referència expressa al que determina el
PDUSC. Serà en tot cas un Pla Especial el que determinarà la regulació
concreta del càmping, de conformitat amb les disposicions de l’esmentat Pla
Director Urbanístic. Respecte a la possibilitat de subscriure un conveni, es clar
que el mateix tindria que ésser subscrit també per l’Administració territorial que
té les competències en aquest cas el Departament de Política Territorial, ja que
l’Ajuntament només pot convenir en el marc de les seves competències.
Favorable. En quan a l’al·legació quarta, es proposa estimar l’al·legació en el
sentit que sigui el Pla Especial el que determini el possible creixement del
càmping. Aquesta ha estat una al·legació formulada per diversos càmpings i
s’ha considerat en el sentit abans exposat.
Desfavorable. Finalment, i respecte a l’obligació que estableix el POUM en
relació a l’execució de mesures de protecció passives, cal dir que el POUM es
limita a fixar el que imperativament contempla l’esmentat article del Reglament
de la Llei d’Urbanisme i, per tant, qualsevol exempció d’aquestes obligacions
implicaria conculcar l’esmentada norma reglamentària, sens perjudici que es
pugui o sigui desitjable que es produeixin actuacions coordinades entre els
càmpings, l’ajuntament i l’administració hidràulica. En aquest sentit el POUM
facilita que es pugui promoure un Pla Especial per definir i coordinar aquestes
actuacions, així com la seva execució i pagament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER XAVIER GOMEZ
LLORENS (Nº 602) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA DEL VILAR
LLORENS SUREDA (Nº 608) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LUZ MARINA
ARBOLEDA (Nº 625) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GRUP MUNICIPAL
EuiA-ICV (Nº 628) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en data del 13 de novembre de 2008 vaig entrar a registre d’aquest
ajuntament una al·legació a l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació
Urbanística Municipal amb numero d’entrada 22.056. En dita al·legació
mancava un annex anomenat Document 1. Es per això que sol·licito
a l’Il·lustríssim Ajuntament de Blanes que vulgui admetre aquest escrit i
adjuntar el Document 1 a dita al·legació.
INFORME :
S’ha incorporat la documentació aportada a l’al·legació corresponent (476).

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER NURIA LLORENS
SUREDA (Nº 640) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER COMUNITAT DE
PROPIETARIS DE LA URBANITZACIÓ “CALA SANT FRANCESC” (Nº 646),
A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que havent per presentat aquest escrit en temps i forma, a emprar de la
legislació vigent es tinguin per formulades les al·legacions deduïdes en el seu
cos expositiu i que, en mèrits de les mateixes, previs els informes i demés
tràmits pertinents, s’acordi de conformitat a dret en el sentit d’estimar les
al·legacions formulades en aquest escrit i de resoldre favorablement les
qüestions i aspectes plantejats segons allò que s’ha interessat i explicat de
forma expressa en l’apartat de conclusions, especialment sobre la formulació i
establiment d’una SUBZONA específica per la nostra urbanització, que respecti
les preexistències i que resolgui els problemes plantejats en determinades
situacions, com per exemple els moviments de terres i les alçades de
determinades obres i dels mateixos moviments de terres en les franges frontals
de les parcel·les del sector.
INFORME :
Desfavorable. La regulació normativa del POUM pel que respecta a la
urbanització de “Cala Sant Francesc”, manté bàsicament tots els paràmetres
d’aquesta urbanització sense generar edificis amb volum disconforme ni
provocar diferències en el règim edificatori de les parcel·les que resten per
edificar.
Per simplicitat i coherència administrativa el POUM ha igualat en la part que ha
estat possible, els paràmetres del còmput de les alçades reguladores màximes,
la regulació dels moviments de terres permesos, els moviments de terres de les
franges de les parcel·les, per tal de que siguin normes comunes a tot el
municipi, i que en la mateixa línia que s’esmenta en l’al·legació permet la
ubicació de garatges i el moviment de terres en el frontal de parcel.les
d’aquesta urbanització. Per tant es proposa mantenir els paràmetres del POUM

aprovat inicialment ja que es considera que tècnicament la regulació que
contempla es coherent i que permet assolir perfectament l’aprofitament
urbanístic atribuït a cada una de les finques.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER COMUNITAT DE
PROPIETARIS DE LA URBANITZACIÓ “CALA SANT FRANCESC” (Nº 647),
A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La comunitat de propietaris del sector que ens ocupa entén que l’àmbit físic i
territorial de l’urb. “Cala Sant Francesc” s’ha de deixar classificat
indubtablement de sòl urbà consolidat, però sense cap polígon d’actuació
urbanística i suprimir totalment les previsions de gestió urbanística contingudes
dintre de l’art. 189 de les NNUU del nou POUM aprovat inicialment, i que en
conseqüència s’anul·li el PA-2 “Cala Sant Francesc”, amb totes les seves
previsions i paràmetres urbanístics, suprimint totes les referències a les entitats
urbanístiques de compensació i de conservació que es diuen per innecessàries
i per improcedents. La seva representada entén que, com a molt, podria
resultar necessària l’execució d’alguna obra local ordinària de caràcter puntual,
si bé per això no és necessària cap previsió específica en el nou POUM en
tràmit.
INFORME :
El POUM classifica les finques com a sòl urbà consolidat però manté la
delimitació d’un polígon d’actuació als efectes de reparació de defectes i de
reurbanització si s’escau. S’ha comprovat que efectivament existeixen
mancances als serveis d’infraestructures bàsiques i per això s’ha delimitat el
polígon que coincideix amb l’àmbit del inicial Pla Parcial. Serà en l’execució
d’aquest polígon on es determinaran les obres concretes que cal efectuar.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCO
BARRIL COLL (Nº 662) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que la nova alineació de vial marcada al POUM es la mateixa que la que, per
error, apareix a la adaptació cartogràfica de l’actual PGOU aprovada a l’any
1989 i que difícilment es podrà portar a terme, en un termini de temps raonable,
degut a que afecta a l’edifici de nova planta de Correus, que se li presumeix
una llarga vida. Aquest edifici presenta en aquest punt del carrer dos plantes
sobre rasant destinades a habitatge amb accés pel carrer Salut i dos plantes
soterrani destinades a ús de Correus, amb accés a traves de la Avda. Jaume I,
tot ell amb règim de propietat horitzontal

Que l’antic problema de estretament de vial que existia en aquesta zona va
quedar satisfactòriament solucionat amb la actual alineació de l’edifici de
Correus, fruit de l’actual PGOU.
Que amb un ample de vial de 7.00 metres per a aquest petit tram del Carrer
Salut, no es vé a solucionar cap problema de trànsit o de vialitat en aquesta
zona de la trama viària del poble, ja que tots els vials colindants en sentit únic
amb uns amples que van dels 4.00 als 5.00 metres.
I per tant, sol·licito que es prenguin en consideració aquests raonaments per a
mantenir la alineació de vial aprovada a la cartografia inicial del PGOU vigent i
que queda reflectida en color verd en el següent plànol.
INFORME :
Favorable en part. Es proposa fixar les alineacions del carrer Salut a partir e
l’alineació posterior de l’edifici de correus.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONI
TRINCHERIA BOIX (Nº 665) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Us demanem que tingueu per efectuades les anteriors manifestacions i a la
seva vista procediu a anul·lar la traça de color blau que passa sobre la finca
definint la Zona Marítimo-terrestre que no es correspon en la legalment vigent,
anul·leu així mateix la traça de color taronja que defineix la zona de servitud de
protecció de la Zona Marítimo-terrestre pel mateix motiu, i finalment suprimiu
l’ampliació del carrer peatonal de Nil M. Fabra per les raons que consten en el
present escrit, notificant-nos les resolucions que recaiguin amb indicació de
recursos, donada la nostra condició d’interessants directes en l’expedient al
haver fet les manifestacions expresses en aquest sentit.
INFORME :
Favorable. Es proposa tal com sol·licita l’al·legació, modificar la delimitació de
la zona de domini públic marÍtimo-terrestre (d.p.m.t.) (Z.M.T.) grafiada en el
POUM, per tal d’ajustar-la a la delimitació actualment vigent.
Aquesta delimitació del d.p.m.t. i la línia de servitud de protecció s’haurà
d’ajustar d’acord amb els plànols facilitats pel Servei de Costes de Girona, i
d’acord amb l’informe de la Direcció General de Costes del Ministerio de Medio
Ambiente.
Desfavorable. En relació amb el carrer peatonal de Nil M. Fabra es considera
que s’ha de mantenir la seva delimitació i amplada donades la situació i funció
del mateix que possibilita l’accés al mar. La delimitació viària forma part de
l’activitat discrecional i en aquest cas està plenament justificada aquesta
qualificació, sense que les al·legacions efectuades facin variar el criteri inicial
del POUM.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONI
TRINCHERIA BOIX (Nº 666) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Us demanem que tingueu per efectuades les anteriors manifestacions i a la
seva vista procediu a modificar el capítol 8e del Títol VII de les Normes
Urbanístiques relatives als blocs aïllats (clau 6), de forma i manera que es
suprimeixi la subclau 6-H, i es permeti als propietaris de sòl situat en la clau 6 a
optar indistintament per a l’ús d’habitatge plurifamiliar o per l’ús hoteler en
funció de les condicions d’edificació i d’ús que resulten definits en els arts. 153 i
següents de les Normes. Així mateix, us demanem que en la condició
d’interessats que ostentem ens tingueu per personat i part en el present
expedient, i en el seu dia ens notifiqueu les resolucions que recaiguin amb
indicació de recursos.
INFORME :
Desfavorable . El sector hoteler te un interès primordial pel municipi, i en aquest
sentit el POUM preveu el manteniment de les actuals instal·lacions hoteleres i
la reserva de zones per a la seva ampliació, proposant una major edificabilitat i
facilitats per aquest ús com a incentiu per a la seva promoció, en front a una
menor edificabilitat per a usos d’habitatge.
No obstant, i en resposta també a altres al·legacions presentades pel sector
hoteler, es proposa estimar en part la sol·licitud que es fa en l’al·legació, en el
sentit d’admetre en la normativa del POUM la possibilitat d’un futur canvi
d’aquest ús hoteler pel d’habitages, tot fixant la necessitat d’un manteniment
mínim de l’ús hoteler per un període de 12 anys, als efectes de poder assolir
l’aprofitament d’altres usos, especialment el residencial, essent l‘escreix
d’aprofitament un incentiu i un recolzament a aquest sector d’interès estratègic
pel municipi, i alhora una contra prestació pel fet d’haver de mantenir aquest ús
hoteler per un període mínim determinat .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONI
TRINCHERIA BOIX (Nº 667) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Us demanem que tingueu per efectuades les presents al·legacions, i en
particular per sol·licitat: 1) l’exclusió de la nostra finca del sòl afectat per
l’anomenat sistema hídric per les raons exposades en el cos de la present
instància; 2) que procediu a incorporar part de la finca qualificada de no
urbanitzable dins del sector de sòl urbanitzable delimitat del sector Vall de
Burg. Així mateix, en la nostra condició d’interessats directes en l’expedient cal
que ens notifiqueu les resolucions que recaiguin amb indicació de recursos.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació, tota vegada que el sòl amb la
qualificació del sistema hídric es una activitat reglada,en el sentit que

necessàriament s’ha de donar aquesta classificació els terrenys que d’acord
amb els informes hidrològics realitzats i els informes de les administracions
sectorials, estant afectats per possibles incidències d’inundació, quin règim
varia en funció del període de retorn en el que estiguin situades les finques.
Aquesta delimitació definitiva del sistema hídric vindrà determinada en la P.E.F.
del Tordera que actualment està en tràmit per l’Agencia Catalana de l’Aigua.
En quant a la inclusió de la finca qualificada com a no urbanitzable en el sector
anomenat Vall de Burg, no es pot acceptar en base al principi de jerarquia
normativa ja que la finca objecte de l’al·legació està inclosa en l’àmbit del Pla
Director del Sistema Costaner.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
MARIA PRATSEVALL VIETA (Nº 671)
JOSEP GIBERT COLLELL (Nº 672)
PERE PUIG CAMPS (Nº 673)
FRANCISCO GIBERT BANERAS (Nº 674)
SOL·LICITUD :
Que es reforci la mota de La Tordera de la banda de Blanes per evitar
possibles ruptures de la mateixa i així evitar inundacions.
Que els terrenys compresos entre la línia de la zona de càmpings i la mota de
La Tordera, sinó en tota la seva amplada, sí al menys parcialment, hi siguin
autoritzades activitats complementàries de la zona de càmpings, per donar-hi
un ús que pugui suplir l’activitat agrària.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació ja que les finques objecte de
l’al·legació estant sotmeses als usos permesos en la zona de sòl no
urbanitzable costaner NU-C1, fixada en el Pla Director Urbanístic del Sistema
Costaner. Per tant es d’aplicació el principi de jerarquia normativa i el POUM
no pot modificar aquesta zonificació, per tant vincula a aquest instrument de
planejament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PEACEMAKER
SOCIETAT LIMITADA (Nº 675) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Efectuar les modificacions precises en el planejament, tant a nivell normatiu
(article 147) com pel que respecta als plànols d’ordenació (4-15), fent que, l’illa
amb front al passeig s’Abanell, número 3 i següents, amb clau 5-H, i que per la
seva part posterior limita amb la plaça Estrella de mar, esdevingui edificable

fins l’alçada de planta baixa més sis plantes pis, sense l’establiment d’una
delimitació diferenciada de les alçades edificables entre ambdues façanes.
INFORME :
Desfavorable. La delimitació d’alçades fixada en els plànols del POUM ve
donada per l’amplada i característiques de la trama viària, i un tractament
homogeni de les diferents zones en funció de la tipologia de les edificacions
existents. Així en el cas de les finques a que fa referència l’al·legació,
mantenen per la part posterior al passeig S’Abanell, l’alçada màxima de 4
plantes de tota aquesta zona de vialitat estreta, mantenint l’ordenació i alçades
del PGOU-89 vigent.
Es proposa per tant, desestimar l’al·legació, considerant que l’ordenació que
contempla el POUM està plenament justificada, i l’estimació de l’al·legació
comportaria un augment substancial de l’edificabilitat i densitat de la zona, de
trama viària escassa, el que tindria la seva repercussió tant en la mobilitat com
en els equipaments i demés serveis. Amb els paràmetres que permet el POUM
es permet un creixement i un model de ciutat més racional.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MERITXELL GOMEZ
LLORENS (Nº 676) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSE LLORENS
TELARROJA (Nº 677) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, baixos i quatre plantes a les zones dels denominats “Ravals” concretament
al camí dels Papus núm. 12 amb cantonada carrer Filadors núm. 5 on estava
autoritzat l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :

Desfavorable. Es proposa la desestimació en l’atenció a la situació de la finca, i
els paràmetres aplicables a l’entorn. Per tant no es produeix una limitació
específica en aquesta finca ja que és la mateixa zonificació que a la resta de
finques que afronten amb el carrer Filadors.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ROSA SERRA TIO
(Nº 678) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La proposta de requalificació del sòl a la zona de Valldolitg 3, s’ha dibuixat en
l’Annex Gràfic (III), alternativa (1) i (2), i complementada per l’Annex Gràfic (IV):
Seccions proposades.
Les alternatives (1) i (2), difereixen en la diversa zonificació de l’espai situat en
el límit nord de la finca, be com a zona verda, be com a equipament i zona
verda.
La proposta d’ordenació determina incloure dintre del sòl urbà tots els solars (a)
i (b) i les finques (c) i (d) actuals, amb el detall següent:
Solar (a): Mantenint de la zonificació proposada de “cases agrupades”(Clau7).
Solar (b): Modificació de la zonificació proposada de “cases aïllades”, per la de
cases agrupades, amb la secció dibuixada en l’annex IV, en el que la planta
primera es recula 3 metres respecte del carrer Segura, per tal de garantir
l’alçada de PB+1 projectada en la Revisió, i d’un metre respecte al carrer del
Jucar. Cal fer esment de la diferencia de cotes, de 3 metres, que actualment
existeix entre el carrer del Jucar i el carrer del Segura, base de la solució
proposada.
Finca (c): Accepten l’aplicació de 4m a 7m de l’amplada del carrer del Jucar i la
seva cessió a l’Ajuntament, dintre de la unitat d’actuació a determinar
conjuntament amb la resta de solars (a), (b) i finques (c) i (d). Es proposa la
perllongació del carrer Jucar fins el carrer de Sant Pere del Basu, per tal
d’evitar el “cul de sac” actual.
Finca (d): Es proposa la seva requalificació a sòl urbà, dintre de l’esmentada
unitat d’actuació. Es cedeix el carrer del Jucar i els terrenys zonificats de
sistema d’espais lliures i equipaments públics en la proposada qualificada en
l’Annex (III) adjuntat. Tanmateix, els qualifica de zona de cases aïllades (clau
8a), el front est del carrer del Jucar. En fi, l’àrea que limita amb el sòl no
urbanitzable es qualifica de zona verda, i d’equipament públic l’àrea situada en
l’accés al veïnat, davant de la plaça del carrer del Segura.
INFORME :
Desfavorable. El POUM preveu sectors de creixement com a continuació de la
trama urbana central, als efectes de donar compliment al que disposen els
articles 3 i 9 de la LUC.
La zona objecte de l’al·legació no compleix aquests requisits, encara que
estigui situada al costat de les edificacions de Valldolitg 3, fruit d’un
desenvolupament no reglat i procedent d’antigues actuacions d’autoconstrucció
deslligades de l’àrea urbana central. Es proposa desestimar l’al·legació, ja que

es considera improcedent preveure nous creixements en zones desvinculades
de la trama urbana central.
D’altra banda els terrenys no podrien tenir la classificació de sòl urbà per no
reunir els requisits de l’article 26 de la LUC.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ROSA SERRA TIO
(Nº 679) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Mantenir, dintre de la zona de Ravals (clau 3) de referència, l’alçada reguladora
del Pla vigent, de Planta baixa, mes dos plantes pis, mes sota coberta
(PB+2+Sc).
INFORME :
1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUM CASAS
PERPIÑA (Nº 687) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que el nou POUM de Blanes afecta la meva propietat amb referència cadastral
nº 17026A006000090000IP, limitant el terreny i manllevat una edificació, un
pou de rec (o potser dos), els quals són indispensables per dur a terme
l’activitat agrícola a la qual està dedicat aquest terreny.
Que no es faci aquest nou traçat, i en cas contrari, que se’m restituïssin o
compensessin les parts afectades de manera justa.
INFORME :

Desfavorable.. La finca de l’al·legant queda inclosa en l’àmbit del sector de sòl
urbanitzable delimitat Industrial Ronda Oest. En el desenvolupament del sector
amb la redacció del Pla Parcial i posterior Projecte de Reparcel·lació es tindran
en compte els drets que ostenti l’al·legant dins el sector i es compensaran les
parts afectades.
Respecte al nou eix viari, aquest forma part de l’estructura viària bàsica de la
ciutat i permetrà unir l’entrada de la ciutat amb l’estació del ferrocarril i més
endavant fins a S’Abanell a través de l’Avinguda de Catalunya, sense tenir que
passar pel centre de la població, per tant es proposa desestimar l’al·legació.
El POUM contempla el traçat amb caràcter indicatiu als efectes que sigui el Pla
Parcial el que procedeixi a la seva delimitació definitiva.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AGUSTIN MARTIN
SANCHEZ (Nº 691) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Els propietaris d’aquesta parcel·la nº 7 (horts a Mas Cremat) creuen oportú
sol·licitar que ja que la utilització actual d’aquesta parcel·la i la resta de les
parcel·les que l’envolten es d’horts, es mantingui aquesta condició a la
parcel·la, passant a ser totes aquestes parcel·les horts públics per a la seva
explotació com a tals, per part dels ciutadans interessants, per torns dels anys
que es consideri oportú, i així mateix sol·liciten el primer torn que els sigui
adjudicat a ells, per poder gaudir de l’hort un temps més.
INFORME :
Favorable. La parcel·la a que fa referència l’al·legació està inclosa dins el
sector industrial Ronda oest, i dins aquest sector, s’assenyala indicativament en
el POUM que aquestes parcel·les formarien part de la reserva d’espais lliures,
això permetria destinar aquests terrenys a l’ús d’horta.
En qualsevol cas haurà d’esser dins l’ordenació del pla parcial l’assignació
d’aquest ús, i en el seu moment l’ajuntament qui determini el règim i destí
d’aquests espais lliures.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSE SANCHEZ
MATAS (Nº 692) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es deixi construir en el barri de Sa Carbonera, S’Auguer, Sa Massaneda i
totes les zones afectades per aquesta mesura, com fins ara, planta baixa més
dues plantes més àtic.
INFORME :

1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER EDUARDO PRADES
VENTURA, PABLO IGLESIAS CEREZO, JUAN PALOMER PLA, MIQUEL
COLOMER NONELL, MONTSERRAT ORTIZ EXPÒSITO (Nº 695) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Els sotasignats, propietaris de la zona de Mas Ferrer del Puig, sol·liciten:
1 .- No s’efectuï cap mes cessió d’espais lliures, donat que ja està cedit el
43,68%
2 .- S’admetin els usos d’habitatge unifamiliar, comercial, oficines (només
despatxos professionals),sanitari, assistencial, educatiu, recreatiu, esportiu,
sociocultural.
3 .- La possible cessió del Ajuntament d’una porció d’aproximadament 400m2
detallada com a zona verda, per a ús de la masia rehabilitada.
4 .- Proposta d’actuació: sol·liciten a l’Ajuntament tingui en compte a l’hora de
redactar el nou PMU, les següents i possibles actuacions que es pretenen dur a
terme en el mateix, tal com es detallen en el plànols acompanyats al present
escrit.
La masia existent i detallada com a masia per restaurant i possible hotel
Una zona d’accés rodat pel carrer Sant Pere Màrtir i accés peatonal
Un local comercial i soterrani per aparcament, amb serveis, terrassa i jardí
Una altre zona de terrasses i jardins privats per utilització dels assistents i
clients de la Masia.
INFORME :
1 .- Desfavorable . La situació d’aquesta masia dins la zona d’espais lliures de
l’antic pla parcial i recollida en el PGOU-89 la fa idònia per a ubicar-hi una zona
d’equipaments privats de servei al parc. L’ordenació del PMU ha de fixar una

eserva d’espais lliures (25% del sector) per a permetre donar continuïtat als
espais lliures situats a una i a l’altre banda del sector.
2 .- Desfavorable. Els usos previstos en el POUM responen a la finalitat abans
esmentada com a equipament i servei dels espais lliures, i no es consideren
acceptables els usos residencials proposats en aquest emplaçament.
3.- La petició de cessió del dret d’us de terrenys públics s’hauria de plantejar en
el moment de l’execució del pla de millora urbana.
4 .- s’informa favorablement la proposta d’actuació, que s’haurà de concretar el
Pla de Millora Urbana sense necessitat de cap determinació al respecte en el
POUM. Per aquest sector s’ha fixat com a sistema d’actuació el de
reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica; quan els propietaris
redactin el PMU podran establir aquestes possibles execucions per fases.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
MAS FERRER (Nº 695-BIS) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Ampliar l’àmbit. Ajustant-lo als límits de les propietats per tal que els Espais
Lliures actualment colindants quedin inclosos a dins i resultin de cessió gratuïta
a través del PMU2
Incrementar cessions. Proposem incrementar-ho a un 40% d’espais lliures ja
que aquest es aproximadament el percentatge del total que s’inclouen dins
l’’ambit.
Modificació d’usos. La proposta és ampliar-ho a Hoteler, restauració, habitatge i
en tot cas compatible amb els anteriors i residència d’avis.
INFORME :
Favorable en part. Es proposa estimar l’al·legació en el primer apartat, per tal
d’ajustar l’àmbit del PMU als límits de les propietats.
Desfavorable, als altres dos apartats. Es considera que la cessió del 25% es
ajustada, tot i així en el desenvolupament del Pla aquest percentatge pot
superar-se, i incrementar les cessions. No es considera adequat admetre l’ús
d’habitatge ja que llavors modificaria substancialment els criteris del Pla, en
relació a aquesta edificació situada en un lloc prominent dels espais lliures del
salt topogràfic de la Plantera.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM GALLART
BABIA (Nº 696) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Mantenir la profunditat edificable de 16.00 m a totes les edificacions de l‘illa
compresa entre els carrers de Sant Bàrbara, Paradís, Mas Massonet i Francesc
Dardé, tal com està determinat al vigent Pla General d’Ordenació de Blanes.

2.- Corregir les alineacions que separen el sòl privat amb clau -5a- eixampla
amb el sol públic amb clau –Ell- sistema de parcs i jardins urbans, fent-les
coincidir amb els límits de propietat. El sòl que queda entre el final de la
profunditat edificable i límit de la propietat, pot qualificar-se com a sòl privat no
edificable, clau -5a- eixample.
INFORME :
1.- Desfavorable . Les alineacions del POUM s’adapten a la realitat física de la
illa recollint les edificacions existents, que per altra banda son les profunditats
edificables que es consideren correctes per a l’ordenació de l’illa i la correcta
il·luminació i ventilació dels habitatges. Es proposa, per tant mantenir la
profunditat edificable dels edificis actualment existents i que configuren
arquitectònicament la zona.
2.- Favorable. S’informa favorablement la correcció de les alineacions dels
espais lliures per adaptar-los als límit de propietat, qualificant els terrenys com
a sòl privat no edificable, clau -5a- eixample.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIQUEL ROURA
ROGER (Nº 704) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, una planta àtic a la zona anomenada “Recinte emmurallat” on estava
autoritzat en l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM ROURA
ROGER (Nº 705) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’accepti la meva al·legació i es modifiqui el POUM permetent afegir, com fins
ara, una planta àtic a la zona anomenada “Recinte emmurallat” on estava
autoritzat en l’antic Pla d’Ordenació.
INFORME :
1 .- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CARLOS BASURTE
RODRIGUEZ (Nº 706) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’acordi la modificació del POUM en el sentit que es doni continuïtat al carrer
Maria Lluïsa fins a connectar amb algun dels carrers indicats, és a dir, Angel
Guimerà o Lluís Milet o Tomani o Farigola o Rosella, donant solució al
problema que actualment afecta a aquesta zona residencial, ja que és un carrer
sense sortida i amb greus problemes per la mobilitat del trànsit, i, sobretot, amb
greu risc d’accés per casos de situació d’emergència, i tot això segons
s’escaigui en dret.
INFORME :
Favorable. Es proposa estimar l’al·legació que ja ha estat recollida en la
documentació del POUM, en el sentit de perllongar el carrer Maria Lluïsa amb
una amplada de cinc metres pel costat de la riera, per tal d’enllaçar amb els
carrers Ginesta, Romaní, Farigola i Rosella, donant sortida alternativa a tots
aquests carrers.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA ESTHER
RUIZ CARRIQUI (Nº 707), A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’acordi la modificació del POUM en el sentit d’establir el paràmetre de
façana mínima de 14 metres a la zona de la Urbanització Residencial Blanes,
o, subsidiàriament, únicament en el tram de Carrer corresponent al pel Carrer
Noguera, 21 de Blanes, en lloc dels 15 metres que fixa actualment, i tot això
segons s’escaigui en Dret.
INFORME :
Favorable. La parcel·la objecte de l’al·legació té la clau 8b – cases aïllades, on
en els paràmetres edificatòris es fixa una parcel·la mínima de 400m2 i 14
metres de façana mínima. Per tant és edificable, tot i així la DT4 diu que
s’admetran les parcel·les escripturades abans de l’aprovació inicial del POUM i
que tinguin superfícies inferiors a la parcel·la mínima, i que en aquest cas no
serà obligatori el compliment de la façana mínima. Per tant el POUM ja
contempla el que es sol·licita a l’al·legació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ISABEL
RUSCALLEDA TRESSERRES I PROINLLO SA (Nº 708) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es modifiqui la classificació atorgada en aquest Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal a les finques propietat dels sotasignats, de tal forma que se li atorgui
la Classificació de Sòl Urbà sobre el que s’ha de completar la urbanització en
els termes assenyalats per l’article 29.a de la LU en el que s’haurien d’admetre
els usos: Industrial, comercial i de prestació de serveis privats al públic,
oficines-administratiu, restauració, hoteler, esportiu i habitatge.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa la seva desestimació. Els terrenys de l’al·legant no
estant situats a la trama urbana de Blanes, i aquest és un requisit essencial per
un terreny es pugui classificar com a urbà, encara que puguin disposar d’alguns
serveis urbanístics. A més no consta a l’ajuntament la concessió de llicències o
autoritzacions per aquests habitatges en sòl no urbanitzable, que d’acord amb
la llei d’urbanisme tenen la consideració de fora d’ordenació.
Constatat per tant que no estem davant d’un sòl urbà, el planificador ha de
classificar el sòl en base a criteris d’ordenació sostenible, i com sigui que els
informes mediambientals incorporats a l’expedient justifiquen la necessitat de
mantenir la seva classificació com a sòl no urbanitzable, que actualment ja
contempla el PGOU.

Per la seva posició enfront al turó que incorpora l’espai natural de Pinya de
Rosa i el Paratge natural d’interès nacional, e POUM reserva i manté les
funcions connectores de tota aquesta zona entre aquest espai protegit de Pinya
de Rosa amb el turó i els boscos de Sant Pere del Bosc.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JESUS TABOADA
SUAREZ (Nº 709) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’alineació esbiaixada que afecta la propietat privada de la
finca número 29 del carrer Mas Carolet, i en plantegin una de nova de recta
(perpendicular a les mitgeres) des de un punt mig de la diferència de sortint
dels números 27 i 31 del mateix carrer.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació ja que el disseny del vial que
proposa el POUM queda justificat tècnicament i alhora manté l’ordenació
establerta pel planejament vigent. La proposta que presenta l’al·legant
comporta un disseny d’un futur vial amb angles rectes, que no aporta cap
millora a l’establerta, i en contra de la configuració d’espais similars a la
mateixa zona, als quals han demostrat que són d’un millor encaix en l’àrea
urbana.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT BATLLE
BARNES (Nº 710) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
L’immoble de referència cadastral 17026A0060001200000IP. Amb titularitat de
Sebastià Batlle Torroella. Localització Polígon 6 parcel·la 12 Blanes amb una
superfície de 2.472, segons registre catastral. Esta afectat pel nou POUM Una
petit part d’aquest queda exclòs del POUM. Que la part no afectada pel POUM,
sigui inclosa en el POUM, junt amb la resta del terreny.
INFORME :
Favorable. Es proposa estimar l’al·legació i per tant incloure tota la finca de
l’al·legant dins l’àmbit del sector Industrial Ronda Oest, als efectes de la futura
cessió i procediment de distribució de beneficis i càrregues.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RAMON MUÑOZ
COTRINA (Nº 711) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En aquesta finca ens agradaria desenvolupar un negoci de “Escola natura” com
activitat complementaria lectiva, o com a oci familiar. Sol·licitem s’inclogui la
nostra finca com urbana, be com a us escolar, be com a us hoteler. Les
condicions d’ús de la Clau 8b són més que suficients per les instal·lacions que
hem de construir, que serien 5 o 6 naus d’una sola planta baixa, en que
s’ubicarien els tallers, una petita granja d’animals, zona de picnic, zona
multimedia, ...
Calculem que nosaltres construiríem una edificació aïllada cada 2.000 m2. Ens
serveix la classificació de zona de serveis per us docent, o turístic i hoteler, o
qualsevol altre concepte que permeti desenvolupar l’activitat que hem descrit.
INFORME :
Desfavorable. La inclusió d’aquesta finca com urbana no es possible d’acord
amb la legislació urbanística vigent, si no reuneix les condicions i serveis
urbanístics que fixa la llei.
Es proposa desestimar l’al·legació ja que la finca no pot tenir la condició
d’urbana. Una part de la mateixa està inclosa en el SUD Mas Martí per reunir
els requisits que aquest POUM estableix als efectes de delimitar el model
territorial i la resta és classifica com a no urbanitzable (Cau 22) d’acord amb les
seves característiques físiques i informe ambientals inclosos en el POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CAMBRA DE
COMERÇ DE GIRONA (Nº 712) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que, a la major brevetat possible, es reguli per via reglamentària o per
ordenances municipals un Pla d’Usos Comercial, tant a la zona del centre
comercial, com a la resta de teixit urbà de la vila i s’adeqüin a les actuals
necessitats comercials la regulació d’obertura d’establiments, l’aprofitament de
la via pública amb finalitat lucrativa i demés regulació afecta a l’activitat
comercial i de serveis.
Que es tingui en consideració i s’accepti l’oferiment de la Cambra de participar
activament amb aportació de criteris tècnics a la configuració futura del
desenvolupament del POUM de Blanes i de la seva normativa complementària.
INFORME :
El POUM regula l’ús comercial amb caràcter general, d’acord amb el PTSEC i
els informes del departament de la Generalitat competent. És clar, que en el
seu cas procedeix la tramitació d’una ordenança que reguli de forma específica
els paràmetres interiors i exteriors dels locals comercials. Aquestes
determinacions no són objecte d’esser contemplades en el marc del POUM,
sinó en una ordenança, ja que els procediments d’aprovació són més àgils que

els corresponents a les aprovacions o modificacions dels instruments de
planejament general, el que facilita una més ràpida adequació de la normativa
a la realitat de cada moment.
En tot cas, i als efectes de disposar d’una major cobertura aquest POUM recull
expressament aquesta possibilitat de regulació mitjançant una ordenança, d’un
pla d’usos comercials dins el nucli urbà central.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRIGORIFICS ROS
SAU (Nº 713) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que, tenint per presentat aquest escrit en temps i forma escaients:
1.- Es modifiqui l’article 185 de les Normes Urbanístiques preveient com a usos
permesos dins l’àmbit del PMU Peixos Ros juntament amb l’industrial i
d’oficines, un ús comercial en general (que permeti tant l’activitat actual com els
altres tipus d’ús comercial per tal de no limitar una possible diversificació dels
serveis del GRUP), de logística i d’altres usos complementaria; tot això en els
termes exposats.
2.- Es modifiqui el traçat dels vials prevists dins l’àmbit del PMU Peixos Ros en
els termes exposats anteriorment.
3.- Es prevegi a l’article 185 de les Normes Urbanístiques que l’import
corresponent a la cessió de l’aprofitament mig corresponent a l’àmbit del PMU
Peixos Ros es calculi sobre la base de l’increment de l’aprofitament del mateix.
INFORME :
1.- Favorable. Es proposa estimar l’al·legació en el sentit de preveure dins
l’àmbit del PMU Peixos Ros l’ús comercial, ja que es considera que l’ús
comercial es perfectament compatible amb els previstos inicialment en aquesta
zona.
2.- Desfavorable.- Respecte al traçat dels vials previstos dins l’àmbit del PMU
s’ha de dir que els mateixos són indicatius i per tant serà el PMU el que els
delimitarà de forma definitiva. Aquest vials han de permetre la continuïtat
urbana amb les noves zones a desenvolupar, evitant l’efecte barrera, que la
dimensió i les instal·lacions de Peixos Ros podria comportar, tot adequant-se
als perfils i cotes mes adequats per garantir aquesta continuïtat urbana..
3.- Finalment respecte a l’import corresponent a la cessió de l’aprofitament
urbanístic, el POUM no entra en gestió urbanística i per tant correspondrà al
Projecte de Reparcel·lació establir l’import del 10% de l’aprofitament a cedir a
l’Ajuntament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC COMAS
PUIG (Nº 715) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que l’Ajuntament consideri correctes les al·legacions aquí formulades i es
derogui el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Ambiental, Paisatgístic,
Arquitectònic, Històric-Artístic de Blanes (inclòs en l’aprovació inicial del POUM
de Blanes) pel que fa a la seva totalitat o, en el seu defecte, pel que fa a la
catalogació del conjunt urbà “S1” del barri de S’Auguer i la seva afectació com
a volum disconforme.
INFORME :
Desfavorable. El POUM incorpora la protecció de les finques que pel seu valor
arquitectònic, històric o artístic han estat incloses dins el Pla Especial de
Protecció del Patrimoni aprovat per l’ajuntament, i per tant el POUM no
procedeix a qualificar de nou aquestes finques sinó que reprodueix el que ja
disposa els pla especial aprovat definitivament i publicat.
La justificació de l’interès arquitectònic d’aquestes finques figura en el propi Pla
Especial de Protecció del Patrimoni, que en conjunt i en les finques a que fa
referència l’al.legació protegeix i regula bàsicament el manteniment dels volums
i edificacions existents.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ASUNCION PEÑA
CARDONA (Nº 716) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La comunitat de veïns de Valldoltg-3, a través de la nostra AAVV li
comuniquem al Sr. Regidor d’Urbanisme del nostre Ajuntament, el interès que
tenim en que el POUM requalifiqui el nostre barri per que en el pròxim pla
d’ordenació urbanístic municipal, puguem gaudir del privilegi de poder edificar
una planta més respecte el Pla actual.
INFORME :
Favorable. Es proposa fixar com a alçada reguladora màxima de la zona
urbana de Valldolitg 3 la de PB+2, igualant-la a les altres dos zones urbanes de
Valldolitg.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AGUSTI RABASSA
GRABULOSA i ANTONIA RABASSA DOMENECH (Nº 718) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en relació a les finques situades al carrer Santa Bàrbara num 19, 21 i 23
d’aquest municipi de Blanes, propietat dels sotasignants, es procedeixi a
classificar-les com a sòl urbà consolidat, i a qualificar-les com a clau 3 Raval.
Que es procedeixi a excloure les finques anteriorment esmentades de l’àmbit
del PMU-Paradís-Av Europa (atès que aquest PMU fa referència a un polígon

de sòl urbà no consolidat), i a modificar l’article 181 de la normativa urbanística
del POUM, i els plànols d’ordenació (plànol 4.24), de conformitat amb les
anterior consideracions.
INFORME :
Desfavorable. Aquestes finques ja formaven part d’un sector sotmès a un Pla
Especial de Reforma Interior. La seva qualificació com a espai lliure està
plenament justificada en la memòria del POUM, en el sentit de delimitar una
zona d’espais lliures al bell mig del centre de Blanes. La configuració d’aquest
espai no admet el manteniment de les edificacions existents com a finques
privatives ja que comportaria distorsionar l’ordenació de la zona i de l’espai
lliure previst.
Dins l’ordenació del Pla de Millora Urbana i la posterior reparcel·lació es
procedirà a la compensació d’aquestes finques amb el repartiment de beneficis
i càrregues del planejament.
Aquesta ordenació es considera per tant justificada i per això es proposa la
desestimació de la present al·legació.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA ANGELS
CAMOS PORTULAS (Nº 719) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Fer constar la nostra no conformitat de no poder edificar al nostre terreny inclòs
al PMU Rhodia Iberia (Art 184). Demano solució per la nostre autonomia de
poder disposar sense dependre de altres, per la edificació del nostre terreny.
INFORME :
Desfavorable. L’àmbit del PMU Rhodia no s’ha delimitat per límits de propietats,
sinó per àmbits geogràfics, per tal que el seu desenvolupament pugui
transformar-se amb una estructura urbana. Per tant es considera necessària
mantenir la delimitació de l’àmbit que contempla el POUM, als efectes a més,
de permetre un major equilibri per la futura distribució de beneficis i càrregues.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC XAVIER
CROUS PLANAS (Nº 721) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es rectifiqui el dibuix d’aquesta línia de la delimitació del SUD-3 Sector de
Vall de Burg reconeixent a aquestes finques la seva superfície real dins l’àmbit
del sector.
INFORME :
Favorable. Es proposa estimar l’al·legació als efectes de mantenir la mateixa
delimitació que el sector avui ja previst en el PGOU.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN BUIXEDA
MONTELLS (Nº 737) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Segons l’article 140 on consta que “Les portalades de planta baixa no
superaran els 2,50m d’amplada i tindran proporcions verticals. Aquesta
amplada podrà augmentar-se per raons de funcionalitat justificada”, sabem que
aquesta amplada no és suficient per accedir-hi un cotxe i ens acollim a aquesta
normativa per demanar es facin les portalades més amples, ja que la casa
dóna al c/ antiga 41 i al carrer Contoliu 38 i ambdues entrades tenen accés de
garatge.
Demano fer les portalades més amples perquè puguin accedir-hi fàcilment els
cotxes (Donem per suposat que aquesta normativa regeix també pel barri de
Sa Massaneda).
INFORME :
Favorable Es proposa estimar l’al·legació ja que efectivament es va produir un
error al contemplar com d’aplicació la normativa específica en els barris de
S’Auguer i Sa Massaneda en comptes de S’Auguer i Sa Carbonera. En
conseqüència la finca de l’al·legant no queda inclosa en l’àmbit d’aquesta
normativa específica.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM RIBAS
ESCARPENTER (Nº 738) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que tingui per presentat aquest escrit en temps i forma i, en els seus mèrits
acordi (i) adequar la clau 18 a les característiques específiques del Càmping
Solmar, a través de la signatura d’un conveni urbanístic; i (II) modificar l’article
237 del POUM de manera que s’estableixin mesures de protecció passives de
forma col·lectiva per part de les corresponents administracions.
INFORME :
Favorable. Es proposa estimar parcialment l’al·legació, al que fa referència a
que el possible creixement del càmping es reguli en el Pla Especial. Respecte a
les activitats es podran desenvolupar aquelles directament vinculades a l’ús de
càmping però que només es podran mantenir obertes o en funcionament quan
el càmping estigui obert.
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació referent a l’article 237 ja que
el POUM ha de tenir en compte el que disposa el reglament de la Llei
d’Urbanisme sens perjudici que es pugui o sigui desitjable que es produeixin
actuacions coordinades entre els càmpings, l’ajuntament i l’administració

hidràulica. En aquest sentit el POUM facilita que es pugui promoure un Pla
Especial per definir i coordinar aquestes actuacions, així com la seva execució i
pagament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MONTSERRAT
DOMENECH CREIXELL (Nº 739) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Classificar la finca, masia i instal·lacions agrícoles de Mas Martí de Blanes,
finca inscrita en el Registre de la Propietat de Santa Coloma de Farners, finca
núm. 339, en el tom 377, llibre 36 de Blanes, foli 19, com a sòl no urbanitzable
de valor agrícola, CLAU 21, mantenint l’actual classificació urbanística
d’aquesta finca, masia i explotació agrícola.
2.- Eliminar i suprimir de la revisió del POUM de Blanes, la qualificació
urbanística, de la finca agrícola de Mas Martí, de SUD 5 – Sector Mas Martí de
sòl urbanitzable residencial, retornant-la a sol no urbanitzable de valor agrícola.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació mantenint la finca dins l’àmbit
del SUD Mas Martí i en base als criteris d’ordenació contemplats en la memòria
i en la resta de documentació que íntegra el POUM, la delimitació d’aquest
sector es considera necessària d’acord amb el model de creixement
desenvolupat en el POUM, als efectes de donar continuïtat a la trama urbana
del municipi.
L’activitat agrícola es mantindrà en aquest sector fins al seu desenvolupament,
el qual s’ha previst dins el sistema de reparcel·lació per compensació bàsica, i
seran per tant, els propietaris majoritaris del sector els que fixaran els terminis i
el moment per al seu desenvolupament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM CASAS
PERPINYA (Nº 740) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Classificar la totalitat de la finca, construccions i instal·lacions agrícoles
propietat de qui subscriu, finca inscrita en el Registre de la Propietat de Santa
Coloma de Farners, finca núm. 1706, en el tom 862, llibre 78 de Blanes, foli
210, que correspon amb la parcel·la 9 del polígon 6 del cadastre de rústica de
Blanes, com a sòl no urbanitzable de valor agrícola, CLAU 21, mantenint
l’actual classificació urbanística d’aquesta finca, construccions i explotació
agrícola.
2.- Eliminar i suprimir de la revisió del POUM de Blanes, la qualificació
urbanística, de part de la finca propietat de qui subscriu com a SUD 10 –
industrial Ronda Oest, retornant-la a sol no urbanitzable de valor agrícola.

INFORME :
1.- Favorable. Es proposa estimar parcialment l’al·legació als efectes de
qualificar la part de finca classificada com a no urbanitzable amb la Clau 21 –
Agrícola en funció de les característiques de la finca que permeten aquesta
qualificació, respectant-se els valors que el POUM vol defensar.
2.- Desfavorable. Es proposa desestimar el resta d’al·legació mantenint la part
de finca dins l’àmbit del SUD Industrial Ronda Oest i en base als criteris
d’ordenació contemplats en la memòria i en la resta de documentació que
íntegra el POUM, la delimitació d’aquest sector es considera necessària
d’acord amb el model de creixement desenvolupat en el POUM, als efectes de
donar continuïtat a la trama urbana industrial del municipi. Dels estudis
demogràfics es desprenen les necessitats futures que hi haurà al municipi de
Blanes, en temes de residència i activitat econòmica, i de les necessitats
d’activitat econòmica el costat oest del municipi, prolongació de les activitats
industrials de Nylstar, i Rhoda és el millor emplaçament per tal d’ubicar les
necessitats futures del municipi. Així mateix el desenvolupament d’aquest
sector permetrà l’obertura de la ronda oest.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI ISERN
SAGRERA (Nº 741) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Admeti aquest escrit, juntament amb les seves copes i previs els tràmits legals
oportuns, procedeixi a modificar la profunditat edificable de 14 m. a permetre la
total edificabilitat de l’illa i de la meva parcel·la del c./ Joan Carles I nº 65.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació. El POUM manté la
profunditat edificable que contempla el vigent PGOU i en base al qual s’ha anat
desenvolupant aquest sector, i que garanteix una adequada distribució i
assolellament dels habitatges. No justificaria per tant una alteració del règim
urbanístic d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI ISERN
SAGRERA (Nº 742) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Mantenir la qualificació com a zona -5a- Eixampla de l’illa formada pels carrers
de Joan Carles I i modificar l’edificabilitat a l’ocupació total de l’illa a una alçada
de PB+4PP.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació. El POUM manté la
profunditat edificable que contempla el vigent PGOU i en base al qual s’ha anat

desenvolupant aquest sector, i que garanteix una adequada distribució i
assolellament dels habitatges. No justificaria per tant una alteració del règim
urbanístic d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO GARCIA
RODRIGO (Nº 743) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Sóc propietari d’una finca a Blanes (polígon 5 parcel·la 4) de 1,7 hectàrees.
L’antic propietari tenia tota la finca de vinyes i altres cultius durant tot l’any, amb
els anys de no treballar la terra ha crescut en una part una massa d’arbres. A
l’altra part, que no hi havia res jo he plantat 500 vinyes, 60 arbres fruiters i a
l’estiu hortalisses.
En estar catalogada de rústica, demano que es pugui canviar a agrícola.
INFORME :
Es proposa desestimar l’al·legacio. El terreny de l’al·legant reuneix les
característiques per ser qualificat de Forestal segons la Llei forestal. Amb
aquesta qualificació podrà evidentment mantenir les plantacions.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER XAVIER ARNAU
CASANUEVA EN NOM I REPRESENTACIÖ DE NYLSTAR S.A. (Nº 744) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
PA: NYLSTAR 1
1.- Incloure dins l’àmbit del PA. NYLSTAR la peça de terreny afectada per
l’execució de la rotonda de la carretera BV-6001.
2.- S’hauria de corregir la peça d’aprofitament privat amb façana a la carretera
BV-6001, identificada com a illa 2.
3.- Modificar l’amplada del vial que separa la illa 2 i la 3 d’acord amb la
proposta de Nylstar.
4.- Modificar l’illeta que delimita l’encreuament entre la ronda oest i el vial
interior del polígon.
5.- Ajustar el límit oest del polígon al límit de propietat.
6.- Modificar la fitxa del PA.7 Nylstar 1 regulada per l’art. 194.
PMU. NYLSTAR 2
1.- Addicionar la finca que abans era inclosa en el PMU Rhodia Iberia,a l’àmbit
anomenat SUD Industrial Ronda Oest.
2.- S’addicionin també al SUD. Ronda Oest les edificacions afectades per la
rotonda en l’encreuament de la Ronda Oest i l’Avinguda de l’Estació.
3.- Ajustar el límit en a rotonda on conflueixen la Ronda Oest i la GI-682, per
incloure la totalitat de la parcel·la propietat de Nylstar.
4.- Mantenir el % d’ocupació de la parcel·la prevista en la Modificació puntual
del PGOU-89, i regulat en els art. 183, i 173 a 175.

5.- Mantenir l’ús de garatges i activitats anàlogues en l’art 183 de les NNUU.
INFORME :
PA: NYLSTAR 1
1.- Favorable. Es proposa ajustar els límits per incloure la totalitat de la finca
afectada per l’execució de la rotonda.
2.- Favorable. La delimitació de la zona edificable de l’anomenada illa2,
s’incrementa amb una parcel·la edificable addicional, per tal d’ajustar-la a
l’ampliació de l’àmbit del polígon.
3.- Desfavorable. L’amplada del vial que separa la illa 2 i la 3 es correspon a la
delimitació aprovada en la modificació del PGOU-89 vigent, i no es considera
justificable la reducció de l’amplada d’aquest vial.
4.- Desfavorable. L’illeta a que fa referència l’al·legació es definirà en el
projecte d’urbanització que desenvolupi el polígon.
5.- Favorable. Es proposa ajustar el límit oest per tal d’incloure la totalitat de la
finca.
6.- Desfavorable. La regulació de l’art 194 recull la delimitació i les
determinacions aprovades en la modificació del PGOU-89 vigent, i no es
considera justificada la seva modificació.
PMU. NYLSTAR 2
1.- Favorable . Es proposa modificar el límit del sector industrial Ronda Oest
per incloure la finca que abans era inclosa en el PMU Rhodia Iberia tal com
sol·licita l’al·legació.
2.- Favorable . Es proposa modificar el límit del SUD. Ronda Oest, per incloure
les edificacions afectades per la rotonda en l’encreuament de la Ronda Oest i
l’Avinguda de l’Estació.
3.- Favorable . Es proposa ajustar el límit en a rotonda on conflueixen la Ronda
Oest i la GI-682, per incloure la totalitat de la parcel·la propietat de Nylstar.
4.- Favorable. Es proposa mantenir el % d’ocupació de la parcel·la prevista en
la Modificació puntual del PGOU-89, i regulat en els art. 183, i 173 a 175.
5.- Desfavorable. La regulació dels usos en tots els sectors s’ha unificat en tot
el municipi, d’acord amb la definició d’usos del POUM.. L’ús de garatges i
activitats anàlogues ja es contempla dins aquests usos del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JUAN JOSE ALIA
BARBERA EN NOM DE L’ENTITAT ALIAPLUS S.L. (Nº 745) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que sigui qualificada la finca propietat de ALIAPLUS S.L. com eixample (clau
5a).
INFORME :
Favorable. Es proposa la qualificació de la finca a que fa referència l’al·legació
com eixample (clau 5a), respectant la profunditat edificable i l’alçada màxima
fixada en l’aprovació inicial del POUM, per tal d’ajustar-se als paràmetres de les
edificacions veïnes ja existents.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
MONTSERRAT VILLAGRASA GARCIA (Nº 746)
SALVADOR PANOSA DOMINGO (Nº 747)
EUGENIA GARCIA AYUSO (Nº 748)
EUGENIA GARCIA AYUSO (Nº 749)
EUGENA GARCIA AYUSO (Nº 750)
SANTIAGO GARCIA AYUSO (Nº 751)
JOAN GARCIA CORCERA (Nº 753)
SOL·LICITUD :
1.- Que, s’assignin les alçades actuals als edificis existents, entre ells el que
conté l’habitatge del sotasignant (i no el de PB+3 que fixa el POUM).
2.- La supressió dels espais actualment destinats a aparcament a l’entorn del
camp de futbol i del pavelló esportiu suposarà un problema extraordinari per
aquesta àrea, ..... per el qual sol·licita que s’asseguri i garanteixi l’equilibri
necessari de les dotacions d’espais destinats a aparcament públic i gratuït.
INFORME :
Desfavorable. La regulació d’alçades del POUM, ve determinada per l’equilibri
entre l’amplada dels carrers existents, i la densitat d’habitatges que el Pla creu
adient per a cada àrea o barri, per a no densificar en excés aquest barri en
detriment de la qualitat de vida del mateix.
Aquesta regulació, el Pla la proposa a partir de l’alçada que regularà les noves
edificacions, i incorpora les edificacions existents amb l’alçada que tenen
actualment reconeixent en la disposició transitòria primera que els edificis amb
llicències atorgades amb anterioritat a l’aprovació inicial del POUM, no
quedaran fora d’ordenació.
Cal dir a més que l’alçada en aquest barri, no s’ha modificat en relació al PGOU
de 1989 que ara es revisa.
La regulació dels aparcaments es fa en el POUM, en el seu Títol III, Capítol
Sisè, per a garantir l’equilibri entre els habitatges, la demanda d’aparcament
que generen aquests i els demés usos, preveient a més el POUM àrees
addicionals específiques per a aparcaments. La regulació no obstant del règim
d’aparcament gratuït o de pagament no és objecte d’aquest POUM. I vindrà
regulat en cada moment per les ordenances i polítiques municipals per aquesta
finalitat.
Per tot l’abans esmentat, s’informa desfavorablement, la modificació de les
alçades dels edificis.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FERRAN FOIX
CARBO (Nº 752) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
1.- Impugna la inclusió de la finca de la seva propietat situada a Plaça
Catalunya, núm. 20, en el catàleg de finques protegides, i reclama la
indemnització que li correspongui per la disminució del valor de la finca.
2.- Impugna les previsions del POUM pel que respecta a la finca situada al C/
Marina, 8-A, i reclama la indemnització que correspongui per no poder convertir
les golfes en un pis independent.
INFORME :
1.- Desfavorable. El POUM incorpora la protecció de les finques que pel seu
valor arquitectònic, històric o artístic han estat incloses dins el Pla Especial de
Protecció del Patrimoni aprovat per l’ajuntament, i respon a la voluntat de
salvaguardar les edificacions i elements que son referents del patrimoni i
l’historia de la ciutat i configuren part de la seva memòria social i col·lectiva. Per
tant el POUM no procedeix a qualificar de nou aquestes finques sinó que recull
el que ja disposa els pla especial aprovat definitivament i publicat, i l’incorpora
dins la seva ordenació i normativa.
2.- Desfavorable.- La regulació de les alçades de l’edificació en el POUM ve
determinada per l’equilibri entre l’amplada dels carrers existents i la densitat
d’habitatges que el pla considera adient en cada àrea o barri, per no densificar
en excés aquest barri en detriment de la qualitat de vida del mateix.
En ambdós casos es proposa desestimar l’al·legació, i que al recollir propostes
i determinacions de caràcter general, es considera que no comporten
indemnitzacions individualitzades.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FERRAN FOIX
CARBO, ACTUANT COM A ADMINISTRADOR DE INMUEBLES 3005, S. L.
(Nº 754) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Impugna la inclusió de les finques anomenades “La Plantera” i “Pla de la Roca”,
ubicades a la zona del “Pla de S’Abanell”, dins la zona costaner 1 NU-C1.
INFORME :
El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner va ésser aprovat pel Conseller
de PT i OP de la Generalitat de Catalunya, i les seves determinacions són
vinculants pel planejament municipal. El POUM únicament recull la zonificació i
determinacions aprovades per l’esmentat Pla Director, pel que fa a la
qualificació d’aquestes finques.
PROPOSTA :
Per l’abans esmentat s’informa desfavorablement la modificació de la
qualificació urbanística de les finques esmentades en l’al·legació.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ, A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES
PRESENTADA PER:
ROSARIO LEON GONZALEZ (Nº 755)
ROBERT TORRENTÓ BORRÀS (Nº 756)
SOL·LICITUD :
Que es mantinguin els àtics en la zona Ravals (clau 3), com un dret reconegut
pel Pla General del 1981.
INFORME :
La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FERRAN FOIX
CARBO, EN REPRESENTACIÓ DE LA SRA. ANTONIA GARCÍA HEREDIA
(Nº 757) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que impugna el POUM i reclama les indemnitzacions corresponents en cas
que el Pla aprovat contingui limitacions urbanístiques a la finca del veïnat Mas
Ferrer, núm. 9, que estava inclosa fins ara en una zona residencial unifamiliar
aïllada (clau 4 c).
INFORME :
Desfavorable. El POUM preveu per aquesta finca situada dins l’àrea d’espais
lliures del Salt topogràfic dels Pedrets – Plantera els usos de restauració i
hoteler, que es consideren els més adequats com a equipaments privats de
suport a aquesta gran àrea d’espais lliures.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LLORENÇ SERRA
RUHI (Nº 758) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- En relació a la previsió d’aparcaments en les edificacions, considera les
ratios establertes pel POUM, altes, que s’hauria de canviar el redactat en les
zones de casc antic que diu que “s’haurà de substituir la construcció ....” per
podrà “
En les zones d’eixample i blocs aïllats, quan no es pugui situar una rampa fins
al soterrani, es podrà situar l’aparcament en Planta Baixa ?????
Aclariment en la zona d’establiments comercials.
Reduir les dimensions mínimes dels aparcaments a 4,50 x 2,20.
2.- En l’art. 69 “Elements sortints i ràfecs de coberta”, afegir que en cas de
ràfecs s’ha de recollir l’aigua de pluja amb canals.
3.- En l’art. 73 “Alçada reguladora màxima i nombre de plantes”, permetre una
major llibertat de disseny i canviar l’arrancada de coberta just damunt l’últim
sostre o en tot cas permetent un salt de 50 cms. reculat 3 m.
4.- En l’art. 74 “Volum sota coberta” que es permeti vincular aquest volum a
altres habitatges.
5.- El punt 3 de l’art. 76 “Espai Lliure interior d’illa” pot entrar en contradicció
amb l’ampliació de l’art. 263.
6.- En l’art. 78 “Ocupació màxima de parcel·la”, que les rampes no computin a
l’efecte de l’aplicació de l’art. 263.
7.- En l’art. 83 “Construccions auxiliars i instal·lacions esportives”, modificar el
redactat per a permetre adossar el garatge a vial en parcel·les amb pendent
ascendent, sempre que quedi encastat dins una línia situada a 1,50 m. per
damunt la vasant natural.
Referent a les piscines que es permeti sobrepassar el nivell del terreny natural
en la franja de 300m., fins a l’alçada de 1,50 m.
8.- En relació a la densitat màxima d’habitatges, proposa substituir-la per la
regulació d’una superfície mínima de 45.050 m 2 útils combinada amb l’obligació
d’incloure percentualment habitatges amb superfícies útils superiors.
9.- Concretar en el capítol Quart, Ravals (clau 3) les subzones que tenen
caràcter diferenciat.
10.- En relació a l’art. 277, i als àtics fa esment al seu manteniment, i a la
necessitat d’aclarir el redactat.
11.- En relació a l’art. 284, fa esment a la necessitat d’aclarir el redactat.
12.- En relació al conjunt d’habitatge “Ntra. Sra. del Vilar”, demana la revisió o
actualització del contingut normatiu del PERI aprovat l’any 1983.
INFORME :
1.- En relació a les previsions d’aparcaments en les edificacions, la normativa
del POUM fixa uns paràmetres d’acord amb els criteris que estableix el
Consistori a partir d’una demanda i un dèficit real de places d’aparcament en
relació als habitatges existents, i amb la voluntat d’assolir uns estàndards més
elevats en el futur.

No es considera adient per altre banda, la proposta de fer optatiu la ubicació de
les places d’aparcament en la planta baixa de les zones de casc antic, ja que
es considera que aquesta ubicació afecta i redueix la qualitat urbana de la
ciutat, a més d’incidir sobre la pròpia dificultat d’accés i circulació en tota
aquesta àrea de prioritat per a vianants.
2.- Es considera adient i necessari, el fet de fixar l’obligatorietat de recollir
l’aigua de pluja amb canals en el cas dels ràfecs, tal com ja es contempla en
les ordenances municipals vigents.
3.- La regulació d’una alçada màxima de 50 cms. per a l’arrencada de la
coberta, es considera el sistema més adient per a permetre per una part que
cada projecte tingui llibertat per fixar l’alçada de cada pis i per altre evitar que
no aparegui una planta més a l’establerta en cada zona.
La proposta de permetre aquest salt de 50 cms. reculant 3 m. de la línia de
façana es considera massa restrictiva per a permetre l’aprofitament d’aquest
sota coberta.
4.- La vinculació del “volum sota coberta” a l’últim habitatge es considera el
més pràctic i factible, quan aquest volum sota coberta es de dimensions molt
reduïdes i no constitueix una nova planta, tal com es preveu a la normativa del
POUM, que en cap cas, admetria l’aparició d’una nova planta per a altres usos
comunitaris o privatius.
5.- Els arts, 76 “Espai lliure interior d’illa”, i l’art. 263 “Pavimentació de l’espai
lliure de parcel·la”, regulen dos conceptes diferenciats, que difícilment entraran
en contradicció, no obstant es proposa incorporar l’excepció al còmput dels
percentatges d’ocupació en el cas de patis interiors d’illa ocupats per
aparcament en soterrani.
6.- Es considera adient, l’aclariment de que les rampes no computin a l’efecte a
l’efecte de l’aplicació de l’art. 263.
7.- Respecta al modificat del redactat de l’art. 83, per a permetre els garatges a
façana de carrer, es considera que es podria apurar en la línia que proposa
l’al·legació, i admetre encastar els garatges en el tancament de parcel·les,
sempre que no sobrepassi una línia paral·lela a 1,00 per damunt de la rasant
natural, sense sobresortir d’un pla horitzontal situa a 2,50 m. de la rasant de la
vorera.
No es considera adient permetre que les piscines, o altres cossos edificats
sobrepassin el nivell natural del terreny en el límit de parcel·la, per a l’impacte
que aquestes construccions tindrien sobre les parcel·les veïnes.
8.- La proposta de regulació de la densitat i/o dimensió dels habitatges que fa
l’al·legació es considera similar en els seus resultats a la inclosa en la
normativa del POUM, no obstant, es considera aquesta darrera, més senzilla
d’aplicació i que per la seva simplicitat s’està aplicant a la major part dels
municipis de Catalunya.
9.- Les subzones a les que s’aplica normativa diferenciada en el POUM són Sa
Carbonera i S’Auguer, encara que erròniament l’art. 140 cita el barri de Sa
Massaneda. Aquest darrer, no s’ha inclòs dins aquesta normativa més
“conservadora” de les característiques pròpies del casc antic, per la seva forta
transformació i substitució de l’edificació en els darrers anys, que no ha permès
mantenir les característiques pròpies de les edificacions tradicionals.
10.- En relació a l’art. 277, es proposa, en la línia a que fa referència
l’al·legació, l’aclariment del redactat en el sentit de que la disposició transitòria

es d’aplicació únicament als edificis existents, però no a les noves edificacions
que els puguin substituir.
11.- En el mateix sentit que l’anterior, es proposa l’aclariment de l’art. 284.
12.- Es consideren adients les consideracions efectuades en relació al PERI del
conjunt d’habitatges de “Ntra. Sra. del Vilar”, que podrà efectuar l’Ajuntament
en el moment que consideri més oportú. No obstant, no es considera necessari
aquesta delimitació dins el POUM, que implicaria la paralització de les llicències
fins a l’aprovació del PERI.
PROPOSTA :
S’informa favorablement les modificacions sol·licitades, en els termes que
s’esmenten en aquest informe.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM
CORNELLA OLIU (Nº 759) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
Que l’edificació existent del carrer camí de Sant Joan núm. 5, darrera de la
finca del carrer de la Font núm. 8, no pugui augmentar l’ocupació ni la
volumetria que te actualment.
INFORME :
S’informa favorablement, atès que les condicions d’accés rodat i de serveis
urbanístics de les finques situades al C/ de la Font, provenint únicament
d’aquest carrer, i per tant la profunditat edificable s’ha de regular a partir
d’aquest.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO
TRINCHERIA BOIX, EN REPRESENTACIÓ DE LA MERCAMTIL TRIBOX,
S. L., ARRENDATÀRIA DEL CÀMPING BLANES (Nº 760) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
Eliminar dels plànols del POUM la línia que fixa el límit de la zona marítimoterrestre
i la línia que fixa la zona de protecció, eliminar l’ampliació del carrer Nil
M. Fabra, i modificar l’art. 237 de manera que l’increment d’edificabilitat permès
es fixi en el corresponent Pla Especial, i de manera que s’estableixin mesures
de protecció passives per part de les corresponents administracions.
INFORME :
S’informa favorablement, la modificació de la delimitació de la zona marítimoterrestre
tal com sol·licita l’al·legació i d’acord amb l’informe de la Direcció

General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, per tal d’adequar-la a la
delimitació actualment vigent i aprovat per l’administració de l’Estat.
En relació a les alineacions del C/ Nil Fabra, es preveu en el POUM que aquest
tingui un caràcter exclusivament per a vianants amb una amplada mínima de 5
metres per a garantir l’accés públic a la platja de S’Abanell. No es considera, en
cap cas, adient la reducció d’aquesta amplada mínima, en una zona molt
urbana i molt utilitzada, i a on el ritme dels carrers perpendiculars a la platja
n’han de garantir l’accés públic per a tothom.
S’informe favorablement la modificació de l’art. 237, en relació a que sigui el
propi Pla Especial urbanístic, el que fixi l’edificabilitat d’acord amb les
necessitats pròpies de cada càmping. Pel que respecta a la necessitat
d’establir mesures de protecció passives per a permetre els usos d’acampada
en zones inundables, recau en la pròpia activitat l’obligatorietat d’establir
aquestes mesures, sens perjudici dels acords o ajudes públiques que en el seu
moment es puguin obtenir.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC ROS
PORTAS COM A PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS SA
CARBONERA (Nº 761) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
1.- En referència a la densitat de 100 m 2 per habitatge, la considera excessiva.
2.- Mantenir l’àtic com a planta reculada.
3.- Pel que fa a la vinculació d’una plaça i mitja d’aparcament per habitatge, la
considera que no resoldrà el problema real d’aparcament i un greuge
comparatiu amb altres zones.
4.- Al capítol quart de la normativa, al referir-se a la clau 3, es parla de Sa
Massaneda en un error de redacció.
5.- A l’art. 137 de la normativa s’hauria d’especificar que la longitud màxima de
12 m. ha d’ésser en el mateix pla de façana, i que pugui ultrapassar aquesta
longitud.
6.- Que l’alliberament del perímetre de l’església, hauria d’ésser de 5 m. en tot
el perímetre, i no variable.
7.- Clarificar en la clau 1, els edificis existents en cas que s’hagués
d’enderrocar alguna planta, si es podria reconstruir amb el mateix nombre de
plantes.
INFORME :
L’excessiva densificació d’habitatges amb la construcció generalitzada
d’habitatges de petit tamany, comporta usualment una pèrdua progressiva de la
qualitat de vida del barri o zona que es transforma, amb una trama urbana (o
carrers estrets) no adequada per aquesta densificació (falta d’accessibilitat i
aparcaments), i amb una pèrdua de la qualitat dels habitatges i falta de serveis
i/o equipaments.

La compartimentació successiva dels habitatges existents tant de lloguer com
en venda ha estat una de les causes de degradació dels cascs antics, amb la
pèrdua conseqüent del valor econòmic de tota la zona.
Per a les zones amb comerços a la planta baixa i per tal d’ajustar el còmput de
la densitat únicament a la superfície construïda amb ús d’habitatge, es proposa
modificar el paràmetre de la densitat per a fixar-lo en 1 habitatge per cada
80 m 2 de la superfície total destinada a l’ús d’habitatge, sense computar per
aquests efectes el volum sota coberta (art. 74) ni la planta àtic.
2.- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia al criteri
d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes zones ja
molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
3.- La previsió de noves places d’aparcaments per als nous habitatges que es
construeixin es considera una necessitat de fet que s’ha de vincular a cada
nova promoció d’habitatges, per tal de fomentar la promoció de noves places
d’aparcament, a part de les que pugui construir l’ajuntament per a pal·liar un
problema ja existent. S’informa per part desfavorablement la supressió
d’aquesta previsió de places d’aparcament.
4.- Tal com esmenta l’al·legació en la zona de Ravals clau 3, l’art. 140 fa
referència als barris de Sa Carbonera i S’Anguer, encara que erròniament cita
el barri de Sa Maçaneda, i cal, per tant, esmenar l’errada.
5.- S’informa favorablement l’aclariment d’especificar que la longitud màxima de
12 m. ha d’ésser en el mateix pla de façana. No es considera adient ultrapassar
aquesta mida, per quan les tipologies resultants incidirien molt negativament
dins una trama ja consolidada, de parcel·lacions i edificacions molt
compartimentades que conformen la imatge urbana del barri, i que aquesta
normativa vol recolzar i mantenir.
6.- Favorable., la delimitació a 5 metres d’amplada de l’àmbit afectat per la
separació de les edificacions en el límit sud del recinte emmurallat del Palau
dels Cabrera i l’església de Santa Maria,
L’afectació ha de servir per evitar que les noves edificacions s’adossin a la
muralla i alliberar la visualització de l’estructura medieval del recinte.
7.- En relació a la zona “façana marítima”, clau 1, s’ha mantingut també les
alçades i paràmetres edificatoris del Pla General de 1981, que ara es revisa.
Per a les edificacions existents el règim es l’especificat a la disposició
transitòria primera (art. 277 de la normativa), i que en el cas de noves
edificacions s’haurien d’adaptar als paràmetres urbanístics del nou POUM.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI MORENO
BOADA (Nº 762) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
1.- Aclariment sobre la mesura de l’alçada reguladora màxima (ARM), art. 73.
2.- A les zones de casc antic no s’hauria d’obligar a vincular places
d’aparcament, ni cobrar la taxa prevista en cas que no es pugui ubicar en
planta baixa o en planta soterrani l’aparcament.
Que en les places d’aparcament s’hagi de vincular una única plaça a cada
habitatge, mentre la resta de places obligatòries fossin de lliure mercat.
INFORME :
1.- La mesura de l’alçada reguladora màxima ARM, s’efectua en la línia
d’intersecció del pla de façana amb el pla de la coberta (per dessota la
coberta), que és el més fàcil de mesurar i tal com es grafiat en l’art. 73 (el
tamany del dibuix pot donar a lloc a la confusió, i es proposa ampliar-lo en el
text final).
2.- La previsió de noves places d’aparcaments per als nous habitatges que es
construeixin es considera una necessitat de fet que s’ha de vincular a cada
nova promoció d’habitatges, per tal de fomentar la promoció de noves places
d’aparcament, a part de les que pugui construir l’ajuntament per a pal·liar un
problema ja existent. S’informa per part desfavorablement la supressió
d’aquesta previsió de places d’aparcament.
S’informa favorablement la sol·licitud de vinculació d’una única plaça
d’aparcament per habitatge.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI MORENO
BOADA (Nº 763) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
1. Que es permeti la construcció de la planta àtic en les zones de claus 2 i
claus 3.
2. Que es modifiqui el redactat dels articles 131 i 137 que regulen la
agrupació de parcel·les, fixant que “no es permet si ultrapassa la longitud
de 12 metres en el mateix pla de façana”
3. Que s’ampliï fins a 20 m. aquesta agrupació modificant el redactat, i fent
obligatori partir els plans de façana en composicions estètiques
diferenciades.
4. Que el catàleg de protecció serveixi de base de treballs i es creï una
comissió mixta per consensuar les edificacions catalogades.

INFORME :
1.- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació
en unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat
rodada. La transformació de les zones que conformen el casc antic de la
ciutat, i en especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida
bàsicament la normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de
mantenir la vitalitat d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana
en benefici de la gent que hi viu, tot evitant les construccions excessives
que afecten a les finques veïnes i a vegades de difícil integració en el
paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han
formulat un important nombre d’al·legacions en relació a permetre la
possibilitat d’àtics, possibilitat que es desitjada per un conjunt important de
la població. Per tant, i als efectes de conjuminar els interessos públics i
privats, es proposa acceptar l’al·legació, sempre que la construcció
d’aquests àtics formin part de l’habitatge corresponent a la planta
immediatament inferior, i no computin a efectes d’establir el càlcul de la
densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
2.-En relació a la modificació del redactat dels arts. 131 i 137, s’informa
favorablement la proposta de regular l’agrupació de parcel·les fixant la
longitud de 12 metres en el mateix pla de façana.
3.- No es considera, adequat per altre part, l’augment d’aquesta longitud a
20 o més metres, tenint en compte que els 12 metres ja venen fixats en el
catàleg de protecció del patrimoni, i que edificis de major dimensió,
comporten unes tipologies i una imatge urbana molt diferent a les existents
en les zones de casc antic, que complicarien i dificultarien el seu encaix tan
funcional com formal, en una trama urbana molt estreta creada com a
suport d’habitatges o cases adossades unifamiliars.
4.-El catàleg de protecció del patrimoni es va aprovar definitivament per la
Comissió d’Urbanisme de Girona en data 8 de febrer de 2007.
La redacció dels catàlegs de patrimoni per el seu propi contingut i finalitat,
sempre comporten discrepàncies de criteri i necessitat de consens tal com
cita l’al·legació, no obstant no es considera oportú tornar a posar en aquest
moment a debat el seu contingut, donat el curt període de temps
transcorregut des de la seva aprovació, i el contingut del mateix, que
assegura una protecció mínima dels edificis i elements més característics
de la ciutat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI MORENO
BOADA (Nº 764) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITA :
Una solució als problemes de mobilitat al voltant del CEIP Carles Faust, amb la
possibilitat de la obertura d’un nou vial comunicant el C/ Joan Benejam amb el
C/ Vila de Lloret.

INFORME :
Desfavorable.- La proposta de l’al·legant per tal d’enllaçar el passatge de Vila
de Lloret amb el carrer Joan Benejam afecta bàsicament al pati del CEIP
Carles Faust i no millora substancialment l’accés a aquesta, mentre que la
prolongació d’aquest nou carrer comporta afectacions a diverses propietats no
compensables per nova edificabilitat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER Mª CARMEN COSTA
BANACH (Nº 765) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es permeti la planta àtic als “Ravals”
INFORME :
Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN SALVADOR
SURIS SALA (Nº 766) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1. Que es faci una resposta agosarada per solucionar el tema de la
circulació de Blanes.
2. Que l’antiga reglamentació per a carrers amb pendent es mantingui per
a carrers amb pendent superior al 10%.
3. Generar espais en el centre per fer places i algun jardinet del que Blanes
està molt mancat.
4. Considera excessiu fixar en 60 m 2 construïts de superfície d’una masia,
per admetre l’ús residencial turístic o d’hostatgeria rural.

5. S’augmenti lleugerament a l’alçada de les edificacions.
6. En la zona de front de mar (clau 1) que es permeti “més creativitat” en
les baranes dels balcons de carrers de menys de 5 metres.
7. Que es busquin criteris menys simplistes i que donin més amplitud a la
realització d’una bona arquitectura en la zona de Recinte Emmurallat
(clau 2)
8. Creat una zona hotelera més àmplia.
INFORME :
1. Les propostes del POUM no inclouen la regulació de la circulació i el
trànsit que no es possible dins aquest marc urbanístic, i que s’haurà
d’anar adaptant en funció de les circumstàncies canviants de la ciutat.
2. La regulació de les alçades en carrers en pendent, s’ha ajustat per tal
d’evitar l’aparició d’una planta més d’alçada a les edificacions i permetre
en canvi la seva adequació normativa i un nivell correcte de la planta
baixa sense que aquesta quedi en cap cas soterrada.
3. La renovació de les zones de casc antic afectant i enderrocant
habitatges per a crear noves places, sempre és complicat en uns barris
amb alta ocupació i activitat. La intervenció en aquestes zones s’ha
d’acollir a un procés de renovació urbana dins “el Pla de barris”, de la
Generalitat de Catalunya, que permet destinar-hi recursos i executar les
reformes.
4. S’informa favorablement l’eliminació de la superfície mínima de 600 m 2
per a les masies, per tal de poder-les destinar a turisme rural.
5. S’informa favorablement l’augment en 10 cms. per planta l’alçada de les
edificacions, per assolir una alçada de 3,10 entre dos forjats continus i
facilitar més opcions per el pas per a les instal·lacions.
6. La normativa de baranes de balcons als carrers de menys de 5 metres,
afecta només a les edificacions de la part posterior del “front de mar”, i
que s’enfronten amb les edificacions dels ravals, i per tant es considera
necessari mantenir aquesta normativa de protecció pròpia d’una zona de
casc antic o raval.
7. La normativa de la zona de “Recinte Emmurallat” incorporada també en
el catàleg de Patrimoni, a l’igual que la gran majoria de normatives de
centres històrics, es conservadora i pren de referència la imatge urbana
existent, restringint paràmetres i tipologies d’altres zones que puguin
incidir negativament en la imatge del conjunt urbà.
Això vol dir, que no es pugui fer arquitectura actual de gran qualitat, i que
s’incorpori sense estridències i sense agressivitat, a l’harmonia formal
que hauria de mantenir aquesta trama urbana antiga, de dimensions
reduïdes i molt consolidada.
8. En relació a la zona hotelera, el POUM fa una aposta decidida per
aquest sector, fixant una normativa molt favorable al manteniment i
creació de nous recintes hotelers, incentivant amb major edificabilitat i
facilitats administratives les instal·lacions hoteleres per damunt l’ús
residencial. Però a més, crea específicament noves zones hoteleres
amb més de 200.000 m 2 edificables a S’Abanell i 30.000 m 2 més al
Portal Costa Brava, amb una capacitat de més de 11.000 noves places
hoteleres. A partir d’aquestes bases, aquesta nova dinàmica turística

que el POUM facilita, s’haurà de materialitzar a través de la pròpia
dinàmica que generi l’activitat econòmica i empresarial de la ciutat.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN LLORENS
SUREDA (Nº 767) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es classifiqui la totalitat de la finca (parcel·la 4 polígon 6 del Cadastre de
rústica) com a sòl no urbanitzable de valor agrícols clau 21, eliminant la
qualificació de SUD-10-industrial Ronda Oest, de la part afectada d’aquesta
mateixa finca.
INFORME :
La delimitació del sector industrial SUD-10, s’emmarca dins les previsions de
desenvolupament urbanístic del POUM, i inclou els terrenys més propers i
annexes a l’actual zona industrial, i que permeten la obertura de la nova Ronda
Oest, a partir de la rotonda de la zona esportiva i per tal d’enllaçar amb l’estació
del ferrocarril i amb l’Avinguda Catalunya.
La afectació a la parcel·la 4 del polígon 6 es de molt poca superfície i és la
mínima imprescindible per a l’obertura del tram final d’aquesta Ronda Oest.
Per l’abans esmentat, s’informa desfavorablement la modificació sol·licitada.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP SUBIROS
NOYA, EN REPRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CALA DE
SANT FRANCESC (Nº 768) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
E X P O S A :
Ratifica i dóna per reproduïdes les al·legacions presentades en data
14/11/2008 amb número d’entrada 22241 i 22242.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CAMPING BELLA
TERRA SA (Nº 769) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1. Es modifiqui el traçat de la línia de delimitació de la zona de domini
públic marítimo-terrestre d’acord amb la vigent actualment.
2. Es previngui l’aprovació d’un document d’iniciativa pública per preveure
les mesures de seguretat necessàries per a minimitzar el risc
d’inundabilitat, sense deixar l’activitat fora d’ordenació.

INFORME :
1. S’informa favorablement la sol·licitud de adequar el traçat de la
delimitació de la zona de domini públic marítimo-terrestre d’acord amb la
delimitació actualment vigent.
2. La necessitat de regular sobre els riscos d’inundabilitat i l’adopció de
mesures de prevenció per a la seguretat de les persones, ve determinat
en l’art. 6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme i la legislació sectorial,
atès que el càmping es troba dins l’àmbit de la zona inundable pel
període de retorn de 500 anys.
El propi art. 6 determina l’obligatorietat d’establir les mesures de
protecció passives necessàries per part dels titulars dels establiments,
així com el règim de fora d’ordenació en tant aquestes no es facin
efectives.
Per tot això, s’informa desfavorablement la modificació de la normativa, que fixa
l’obligatorietat legal que pertoca a la propietat, sens perjudici de que
l’Ajuntament pugui establir acords per coordinar i facilitar la recerca de
solucions comuns per als diferents càmpings i la tramitació i gestió d’aquests
documents.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALBERT BURCET
PUIGCORBER (Nº 770) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que no s’inclogui el solar nº 4 del carrer de l’Or dins el conjunt edificat catalogat
per tractar-se d’una finca cadastral i registral independent
INFORME :
Favorable. Es proposa l’exclusió de la finca del carrer de l’Or nº 4, per quant no
forma part del edifici catalogat. Aquest solar del c./ de l’Or nº 4 hauria de
qualificar-se dins la zona Ravals (Clau 3), al igual que les finques veïnes.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI CAMPOS
CIRERA (Nº 771) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui dins el Catàleg de Masies i Cases Rurals del POUM la finca de
la seva propietat, situada al paratge de les Planes de Mas Bassó, i a on s’ubica
el restaurant “La Fauna”,
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest

catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CONCEPCIO
RODRIGUEZ CARA EN NOM I REPRESENTACIÓ DE Mº DEL CARMEN
BAENA RODRIGUEZ (Nº 772) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui la normativa de l’interior d’illa de la zona residencial
plurifamiliar en ordre obert (Pla parcial de l’Avda. Europa), per a permetre la
instal·lació d’una caseta d’eines desmuntable en els patis de superfície superior
als 350 m2..
INFORME :
Desfavorable. L’ocupació dels patis d’illa i jardins privats no està permesa en el
pla parcial de l’Avinguda Europa, del qual procedeix la propietat, ni tampoc en
el POUM, que preveu el manteniment d’aquests espais enjardinats i no
ocupats, per mantenir la qualitat ambiental i d’imatge urbana de la ciutat.
Es considera que l’ocupació i l’edificació generalitzada del jardins i patis privats,
per construccions auxiliars incidiria negativament en la qualitat de l’entorn urbà
amb una major densificació i ocupació, en detriment de la seva qualitat urbana.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DOLORS
TORRUELLA CASELLAS (Nº 773) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es tregui del catàleg d’edifici a conservar la finca de cal “Manyach”,
possibilitant el seu enderroc i mantenir l’edificabilitat d’acord amb els
paràmetres del sector.
INFORME :
Desfavorable. El POUM incorpora la protecció de les finques que pel seu valor
arquitectònic, històric o artístic varen estar incloses dins el Pla Especial i el
catàleg de Protecció del Patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i
històric artístic aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de
Girona en data 8/2/2007, i per tant el POUM no procedeix a qualificar o
catalogar de nou aquestes finques sinó que reprodueix el que ja disposen el
Pla especial i el catàleg vigents.
La justificació de l’interès arquitectònic d’aquestes finques figura en el propi Pla
Especial de Protecció del Patrimoni, que en conjunt i en la finca a que fa

eferència l’al·legació protegeix i regula el manteniment del volum i l’edificació
existent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SANTIAGO
GUTIERREZ ESPINOSA (Nº 774) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que en la prolongació del vial públic, situat entre els nº 11 i 13 del C./
Serrallarga, es vol donar una longitud total que no correspon, i per tant es
sol·licita que es modifiqui.
2.- Que es comprovin els límits del PEIN Pinya de Rosa amb la zona urbana.
3.- Que una part dels propietaris de les parcel·les de Corona de Santa Cristina
del c./ Serrallarga han fet una presumpte ocupació de la nostra propietat (fins a
5.200m2), aquest fet de confirmar-se generaria una situació irregular al estar
qualificada com urbana, quant la finca matriu te la qualificació de rústica.
4.- No està conforme amb la urbanització del antic camí de Blanes a Lloret, en
el tram compres entre l’Hospital Comarcal de Blanes i el restaurant El Ventall.
INFORME :
1.- Desfavorable. El POUM fixa la vialitat necessària per a l’ordenació de totes
les zones urbanes del municipi, per facilitar l’accés a les parcel·les i finques i la
mobilitat dels diferents sectors, entre els quals es situa la urbanització de
Corona de Santa Cristina aprovada i desenvolupada als anys 70.
2.- El POUM recull els límits del PEIN que es van establir en la delimitació
aprovada pel Consell executiu de la Generalitat de Catalunya, i per tant son els
que es consideren correctes, sense entrar a discutir els límits de propietat.
3.- La qualificacions urbanístiques del POUM s’adeqüen a les necessitats
urbanístiques del municipi, però no prejutgen els drets de propietat ni
estableixen els límits d’aquesta, ja que no te competències sobre aquesta.
4.- Desfavorable. La urbanització del antic camí de Blanes a Lloret es considera
necessària per donar alternatives de mobilitat a l’actual carretera de Lloret.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MIGUEL AGÚNDEZ
MORENO (Nº 775) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
S’inclogui la casa rural ubicada al camí de la Vinya dels Tirons en el Catàleg de
Masies i Cases Rurals del POUM.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No

obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FELIX ROCA
BALTRONS (Nº 776) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Com a propietaris del càmping Roca, sol·liciten que no es projecti l’ampliació
del carrer Cristòfol Colom entre el C./ Enric Morera i l’Avinguda Villa de Madrid.
2.- Adequar la clau 18 a les característiques el Càmping Roca, a través de la
signatura d’un conveni.
3.- Modificar l’art. 237 del POUM de manera que s’estableixin mesures de
protecció passives de forma col·lectiva per part de les corresponents
administracions
INFORME :
1.- Desfavorable. El POUM fixa la vialitat necessària per a l’ordenació de totes
les zones urbanes del municipi, i considera necessària l’ampliació del carrer
Cristòfol Colom pel desenvolupament futur d’aquesta zona turística, donant-li
una estructura d’acord amb les expectatives futures del desenvolupament de
tota aquesta àrea de S’Abanell.
2.- Desfavorable.- Es sol·licita que es procedeixi a regular la part de càmping
situada en l’àmbit de PDUSC mitjançant una regulació adequada a les
característiques del càmping Roca. En base al principi de jerarquia normativa,
el POUM únicament pot fer referència expressa al que determina el PDUSC.
Serà en tot cas un Pla Especial el que determinarà la regulació concreta del
càmping, de conformitat amb les disposicions de l’esmentat Pla Director
Urbanístic. Respecte a la possibilitat de subscriure un conveni, es clar que el
mateix tindria que ésser subscrit també per l’Administració territorial que té les
competències en aquest cas el Departament de Política Territorial, ja que
l’Ajuntament només pot convenir en el marc de les seves competències.
3.- Desfavorable. Finalment, i respecte a l’obligació que estableix el POUM en
relació a l’execució de mesures de protecció passives, cal dir que el POUM es
limita a fixar el que imperativament contempla el Reglament de la Llei
d’Urbanisme i, per tant, qualsevol exempció d’aquestes obligacions implicaria
conculcar l’esmentada norma reglamentària, sens perjudici que es pugui o sigui
desitjable que es produeixin actuacions coordinades entre els càmpings,
l’ajuntament i l’administració hidràulica. En aquest sentit el POUM facilita que
es pugui promoure un Pla Especial per definir i coordinar aquestes actuacions,
així com la seva execució i pagament.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MANEL SOLANAS
SALOMÓ EN REPRESENTACIÓ DE LA MERCANTIL CÀMPING LA MASIA,
S.A. (Nº 777) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que no es projectin l’obertura de vials sobre la finca ocupada pel Càmping
La Masia.
2.- Excloure aquesta finca de l’àmbit del P.A. Cristòfol Colom i el P.A.
Formentera.
3.- Admetre l’ús de càmping en el SUD. 11 Activitats turístiques, incrementat la
seva edificabilitat.
4.- Excloure la finca de l’àmbit del SUD 3 Sector Valldeburg i incloure’l en el
SUD 11.
5.- Modificar l’art. 237 del POUM de manera que l’increment de l’edificabilitat
permesa es fixi en el corresponent Pla Especial, i de manera que s’estableixin
mesures de protecció passives de forma col·lectiva per part de les
corresponents administracions
INFORME :
1.- Desfavorable. El POUM fixa la vialitat necessària per a l’ordenació de totes
les zones urbanes del municipi, i considera necessària una previsió de la xarxa
viària de tota aquesta zona per possibilitar la seva adequació al
desenvolupament futur d’aquesta zona turística, donant-li una estructura
d’acord amb les expectatives i al desenvolupament de tota aquesta àrea de
S’Abanell.
L’obertura i el desenvolupament de totes aquestes vies s’adequarà a les
necessitats i possibilitats de cada moment, d’acord amb les activitats i
expectatives que si dugin a terme.
2.- Desfavorable.- La delimitació dels polígons d’actuació per a usos hotelers es
considera necessària per facilitar la implantació de nous establiments hotelers,
una activitat turística que es considera complementària a la dels càmpings, i
que en conjunt conformen un dels sectors econòmics bàsics de la vila de
Blanes. El desenvolupament d’aquestes unitats d’actuació respondrà també a
criteris d’oportunitat i s’adequarà a les necessitats i possibilitats de cada
moment i a l’activitat que s’hi desenvolupi.
3.- Favorable. D’acord amb la sol·licitud es proposa fixar en la normativa del
POUM, que mentre no es desenvolupi el pla parcial, s’admeti específicament
l’ús de càmping, i es possibiliti l’adequació i renovació de les seves
instal·lacions sense necessitat de tramitar l’esmentat pla parcial.
4.- Desfavorable. La delimitació dels diferents sectors, ha de permetre el
desenvolupament d’àrees coherents en el planejament, i no pot supeditar-se a
límits de propietat o interessos privats, que encara que molt legítims, impedirien
el desenvolupament urbanístic de la ciutat.
5.- Favorable. D’acord amb la sol·licitud es proposa fixar en la normativa del
POUM, que l’increment de l’edificabilitat admesa pels serveis i l’activitat del
càmping, es fixi en el Pla Especial, d’acord amb les necessitats del mateix.
6.- Desfavorable. Finalment, i respecte a l’obligació que estableix el POUM en
relació a l’execució de mesures de protecció passives, cal dir que el POUM es
limita a fixar el que imperativament contempla el Reglament de la Llei

d’Urbanisme i, per tant, qualsevol exempció d’aquestes obligacions implicaria
conculcar l’esmentada norma reglamentària, sens perjudici que es pugui o sigui
desitjable que es produeixin actuacions coordinades entre els càmpings,
l’ajuntament i l’administració hidràulica. En aquest sentit el POUM facilita que
es pugui promoure un Pla Especial per definir i coordinar aquestes actuacions,
així com la seva execució i pagament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN AGUILAR
CANO (Nº 778) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
La qualificació de sòl urbanitzable de les parcel·les rústiques situades a la
vessant dreta del camí que puja de Mas Borinot a les antigues escombraries.
INFORME :
Desfavorable. La classificació del sòl urbanitzable forma part de les potestats
discrecionals de l’administració. La delimitació dels sectors respon als estudis
ambientals i socials que incorpora el planejament, delimitant, els sectors el
model territorial de creixement que es considera adequat pel municipi de
Blanes durant la vigència del POUM. Amb els sectors qualificats com a
residencials ja es preveu satisfer les necessitats futures d’habitatge i d’activitat
econòmica, i per tant, la classificació o ampliació dels sectors comportaria
desvirtuar el model que preveu el POUM aprovat inicialment.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALFONS RAMIREZ
VILLEGAS (Nº 779) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a excloure la finca de la seva propietat al carrer Carles
Faust,2C (Camí del Convent) de la Clau 4, o es procedeixi subsidiàriament a
qualificar-la com a zona verda púbica i conseqüentment s’iniciï l’expedient
expropiatori corresponent.
INFORME :
Desfavorable. El POUM incorpora la protecció de les finques que pel seu valor
arquitectònic, històric o artístic han estat incloses dins el Pla Especial de
Protecció del Patrimoni aprovat per l’ajuntament, i per tant el POUM no
procedeix a qualificar de nou aquestes finques sinó que reprodueix el que ja
disposa els pla especial aprovat definitivament i publicat.
La justificació de l’interès arquitectònic d’aquestes finques figura en el propi Pla
Especial de Protecció del Patrimoni, que en conjunt i en la finca a que fa
referència l’al.legació protegeix i regula el manteniment del volum i l’edificació
existent.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCISCO
BURJACHS SERRA (Nº 780) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a modificar les condicions d’edificació de la finca del carrer
Santa Bàrbara 60 (Clau 3 Ravals), per permetre Planta Baixa més tres plantes.
Subsidiàriament que es procedeixi a establir una disposició per a permetre
mantenir, modificar i ampliar les plantes fora d’ordenació.
INFORME :
Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALFONS RAMIREZ
VILLEGAS (Nº 781) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a modificar les condicions d’edificació de la finca del carrer
Esplanada del Port 20 (Clau 1 Front de Mar), per permetre Planta Baixa més
tres plantes.
Subsidiàriament que es procedeixi a establir una disposició per a permetre
mantenir, modificar i ampliar les plantes fora d’ordenació.
INFORME :
Favorable en quan a la construcció d’una planta àtic.- La supressió de la planta
àtic a les zones de casc antic, responia al criteri d’evitar una més gran
edificabilitat i una major densificació en unes zones ja molt densament
edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent

que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALFONS RAMIREZ
VILLEGAS (Nº 782) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a modificar la superfície i dimensions del equipament situat
al carrer Esplanada del Port 21, per a no afectar a la finca de la seva propietat.
INFORME :
Desfavorable. La delimitació d’aquest equipament en la zona portuària s’ha
mantingut amb les mateixes condicions el Pla General vigent, que aquí es
revisa, i que incorpora la part posterior de la finca del carrer Esplanada del Port
nº 21, coincident amb la delimitació cadastral de la mateixa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALFONS RAMIREZ
VILLEGAS (Nº 783) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a modificar les condicions d’edificació de la finca del carrer
Mollet 7 (Clau 3 Ravals), per permetre Planta Baixa més tres plantes.
Subsidiàriament que es procedeixi a establir una disposició per a permetre
mantenir, modificar i ampliar les plantes fora d’ordenació.
INFORME :
Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic, responia
al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en unes
zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,

possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER AURENCIO DE LA
CAL SAN JOSE ACTUANT COM ADMINISTRADOR DE LA SOCIETAT
“REINA MARIS, SL.” (Nº 784) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es procedeixi a modificar els paràmetres urbanístics que consten en el PA
11 FORMENTERA en el sentit que la superfície mínima s’estableixi en 6.900
m2. Així mateix que es modifiqui l’art. 154, respecta a l’edificabilitat màxima
admesa per tal d’augmentar-la fins a 2m2/m2.
INFORME :
La delimitació dels diferents polígons d’actuació per a facilitar la implantació
d’instal.lacions hoteleres, i entre ells el PA 11 FORMENTERA, s’ha ajustat a
límits urbans que permetin l’obertura dels vials necessaris i un
desenvolupament urbanístic amb continuïtat urbana.
L’àmbit del PA. FORMENTERA te una superfície total aproximada de 2,1has.,
però el seu desenvolupament es pot executar per fases sempre que aquestes
permetin aquesta continuïtat urbana i el repartiment dels beneficis i càrregues
del planejament, podent-ne efectuar projectes sobre finques de la dimensió a
que fa referència l’al·legació, atès que la superfície de 2,1has. no figura com a
mínima sinó com a global del polígon.
Favorable en part. La modificació sol·licitada de l’art. 154, respecta a
augmentar l’edificabilitat màxima admesa, es proposa fixar-la en 2,30 m2/m2,
es a dir un 37,7% més de l’edificabilitat del Pla General vigent per aquesta
zona, en el cas de hotels de 4* o més, i per tal de potenciar aquest segment
hoteler.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DOLORS
GELABERT MARTI I JOAN MARQUÉS I GALLART (Nº 785) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que dins el pla parcial del Sector Ronda Oest es preservi el “Mas Gelat”, i que
la traça de la Ronda Oest faci un gest en arribar a les proximitats de l’edifici
per preservar l’edificació i la vegetació en aquest lloc.
INFORME :

Favorable. D’acord amb la informació i sol·licitud efectuada en l’al.legació, es
proposa modificar la traça indicativa del vial Ronda Oest per tal de separar-la
de l’edificació, i afegir a la normativa del POUM, la necessitat de preservar el
“Mas Gelat”, admetent dins el pla parcial el manteniment de l’ús residencial per
el mateix.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP CREIXELL
EIXIMENO (Nº 786, 786-BIS i 786-BIS 2) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que es modifiqui la delimitació actual de la catalogació de la finca Torre dels
Nell, excloent la part edificable, i que a aquesta se l’hi adjunti una franja de 3,75
m. com a jardí privat.
2.- Que es retalli l’edificabilitat que assigna el POUM a l’alineació del carrer de
la Font fins alinear-se amb el front de façana del carrer Filadors.
3.- Que en cas que sigui respectada la petició, es podria formular la cessió
gratuïta dels 109m2 del sud de la finca qualificats d’espais lliures.
INFORME :
Favorable. L’ordenació proposada en l’aprovació inicial de la finca de la Torre
dels Nell, vol preservar l’edificació catalogada i el seu entorn i regular
l’edificació del front del carrer de la Font.
Es proposa estimar la delimitació de les finques i l’ordenació de l’edificació
proposada en l’al·legació, i fixar un conveni o cessió per als 109 m2 d’espais
lliures del sud de la finca.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JORDI ARTIOLA
VALLESPI COM A ADMINISTRADOR DE CONSTRUCCIONS FRANCISCO
AGUILAR, SL. (Nº 787) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui la normativa i plànols del POUM, per tal que la finca situada al
carrer Tarradelles nº 8, cantonada amb Travessera d’Antoni Gaudí, pugui
mantenir el mateix aprofitament edificatori que tenia fins ara.
INFORME :
Desfavorable. L’aprofitament sota coberta es considera un valor afegit als
habitatges de l’ultima planta, però en cap cas una nova planta sobre la
regulació i ordenació prevista en el POUM.
D’acord amb aquest criteri, aquest escreix que representa el volum sota
coberta no ha de computar a efectes de densitat i habitabilitat dels habitatges.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA ANTONIA
PIJOAN ROCH (Nº 788) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en la finca situada al carrer Ample nº 16, hi figura la possibilitat de
construir planta baixa mes tres plantes pis pel c./ Ample, i PB+2 pel c./ del
Lloro, sol·licita que es mantingui la previsió del PGOU de 1981 de quatre
plantes pis (PB+3) en tota a finca..
INFORME :
Favorable. Per tal de mantenir les alçades en el Pla General vigent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA TERESA
CREIXELL SUREDA (Nº 789 i 789-BIS) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Les actuacions previstes per a la ubicació d’un nou dipòsit d’aigua potable,
un dipòsit d’aigua regenerada, i una antena de telefonia mòbil, son
incompatibles amb la protecció del turó d’en Montells.
Es demana que es reubiquin en altre lloc aquestes instal·lacions, i es fa una
proposta per a la seva ubicació al cim del turó de Vista Mar. Es demana així
mateix, que totes les canalitzacions passin per camins públics o límits entre
finques.
2.- Els camins de Mas Montells : Caldria esmenar el traça del camí públic de
Blanes al Vilar al seu pas pel Mas Montells, d’acord amb l’informe del Dr.
Xavier Campillo que s’acompanya, i caldrà incorporar el nou camí públic
d’enllaç entre la ciutat esportiva i el camí del Vilar si finalment s’aprova la seva
execució.
3.- Tanques en camins rurals: Caldria reduir a 3m de l’eix del camí la distancia
per col·locar les tanques. Que es revisi la regulació del tipus de tanques,
introduint un ventall més ampli de casos.
4.- SUD. 12 ESPORTIU: Es demana la creació d’un únic sector, que englobi el
SUD 12 i el SUND 13, o a formar part dels sectors urbanitzables.
INFORME :
1.- Favorable. Es proposa d’acord amb la sol·licitud de l’al·legació resituar els
dipòsits a una àrea propera al turó de Vistamar.
2.- Favorable en part. S’informa favorablement el canvi de traça del camí
públic d’accés al santuari de la Mare de Déu del Vilar, per tal d’enllaça’l amb el
camí procedent de Ca la Guidó i el nou camí d’enllaç amb la ciutat esportiva,
que hauria de discórrer en el límit nord-oest d’aquesta., sense condicionar la
possible ampliació de la ciutat esportiva actual.
3.- Favorable. Es proposa modificar la distancia de col·locació de les tanques
en sòl no urbanitzable a 3 m. de l’eix dels camins rurals, tal com sol·licita
l’al·legació. En el tipus de tanques es proposa especificar dins la normativa, la

possibilitat d’adequar totes les tanques de les explotacions ramaderes, atès les
seves necessitats funcionals. No es considera per altre part adequat, la fixació
d’un nou tipus de tanques mes urbanes al voltant de les nombroses
edificacions rurals existents dins el terme municipal, pel negatiu impacte
paisatgístic que aquesta mesura podria comportar, incorporant una imatge i
connotacions de parcel·la urbana a les nombroses edificacions rurals existents
dins aquest paisatge agrari, i a on els tancaments podrien comportar una
importància en la definició del paisatge rural molt superior a les pròpies
edificacions existents
4.- Favorable en part. D’acord amb la sol·licitud efectuada, i a efectes de
facilitar la gestió urbanística es proposa fixar l’àmbit de l’ampliació de la zona
esportiva com a sòl urbanitzable delimitat discontinu, formant part dels sectors
Mas Martí, Cal Parrado, Costa Brava Centre i Horta d’en Beia.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER EDUARDO
CAPARROS RIBAS (Nº 790) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que som propietaris de la parcel·la núm. 20 del polígon 5 de rústica, amb una
superfície de 12.500 m2, clau 22 dintre del Sòl no Urbanitzable, d’acord amb el
cadastre de rústica i el Pla D’Ordenació Urbanística de Blanes (en tràmit),
respectivament i situada entre la urbanització “Vistamar”, el camí de Mas Palou
i els sòl urbanitzables delimitats Horta d’en Beia i el Costa Brava Centre, de
nova creació i tal com es recull als plànols adjunts i en relació als terrenys de la
nostra propietat juntament amb els contigus, fins a una superfície total de
34.850m2 i delimitats per la urbanització Vistamar, el camí de Mas Palou i el
SUD 8 de nova creació Horta d’en Beia i per tal de que es consideri la seva
incorporació dintre del sòl urbanitzable delimitat.
INFORME :
Desfavorable. En els estudis justificatius del POUM, hi ha les previsions
demogràfiques per a Blanes, i per tant el terreny que es necessita classificar
per tal de donar cabuda a les necessitats futures. Els esmentats estudis del
POUM justifiquen el creixement del municipi en els sectors que es delimiten
com a urbanitzable, com a zones mes adients en lloc d’altres que s’han
mantingut com a no urbanitzables.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARTI VINOLAS
AYMERICH (Nº 791) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que a l’illa formada per la cantonada c/ Margarida, Plaça Mas Moixa amb c/
Violeta núm. 11 i 13 es permeti edificar la totalitat de les parcel·les, es a dir
sense recular els 3 metres des de la vorera que proposa el nou Pla urbanístic.

INFORME :
Desfavorable. Es considera necessari per a la imatge i la qualitat urbana del
barri de Mas Moixa que es mantingui l’edificació separada de vial en tres
metres, tal i com està grafiat en els plànols del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SALVADORA
GARCIA VALIENTE (Nº 792) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Una compensació per les pèrdues que per mi suposa la definitiva qualificació i
cessió d’aquesta secció de la meva propietat com “Zona escolar” segons
l’actual revisió del POUM.
Amb la intenció d’arribar a un acord amistós els proposem el següent:
Ampliar l’àrea edificable de la finca en la seva cara Nord-nordest fins els límits
de la zona designada escolar i amb les mateixes característiques d’edificabilitat
que la cara oest, això es 16 metres de profunditat des de la façana i 5 plantes
d’altura.
En aquesta façana Nord-nordoest ja existeix una edificació realitzada fa 35
anys i que actualment representa el principal edifici construït de dita finca.
Amb aquest acord acceptaríem de bon grat la cessió de l’àrea designada amb
zona escolar col·laborant amb l’ajuntament en el que fes falta.
INFORME :
Desfavorable. No pot acceptar-se l’al·legació, ja que es proposa un nou edifici
de PB+4 amb un vial que no arriba a 1 metre d’amplada.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER HUBERT JANSSEN
CASES (Nº 793) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es proposa dividir el PA en dos àmbits independents, amb la finalitat de facilitar
el accessos des de la Gi-682, que facilita la ubicació de l’aprofitament privat a
banda i banda dels vials.
Es proposa ubicar el sistema d’espais lliures ala banda nord de l’àmbit, com a
sòl de transició respecte el sòl no urbanitzable.
Es proposen tres peces d’equipament, destinades a aparcament, amb la
intenció que donin servei a les activitats comercials i alhora siguin un espai
d’aparcament dissuasori de l’exterior del nucli urbà.
INFORME :
Desfavorable, un dels principals objectius d’aquest polígon d’actuació, és, a
part de millorar una de les entrades de la ciutat, aconseguir com a cessió,
l’aparcament pròxim a l’hospital comarcal. Per tant si el polígon d’actuació es

divideix en dos, la part sud de més difícil execució, no s’aconseguiria la cessió
de l’aparcament.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JUNTA DE
COMPENSACIÓ DEL PLA PARCIAL ACCÉS COSTA BRAVA (Nº 794) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i, en mèrits de les al·legacions formulades,
disposeu:
Que siguin esmentats els articles i els plànols del POUM en allò que fan
referència al SUD 1-Secotr Costa Brava, tal com s’ha exposat en aquest escrit.
Que es redueixi el número mínim de places d’aparcament en els edificis tant
d’habitatges com d’altres usos; es limiti la prohibició de situar-los en a planta
baixa només als locals que afrontin amb els vials principals (definint aquests
per raons comercials o de paisatge urbà); i es computin les reserves en els
edificis d’usos no residencials segons les superfícies de venda o altre
paràmetre objectiu que s’adeqüi a la generació de necessitat d’aparcaments,
en funció de les diferents activitats econòmiques.
INFORME :
En l’esmentat article 208 del POUM, ja diu que es respecten les condicions del
Pla Parcial aprovat, per tant totes les condicions del pla parcial així com
modificacions que es puguin aprovar en endavant seran d’aplicació.
En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les noves
edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats en la
normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER DOLORS
BONATERRA BATLLE (Nº 795) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i la documentació annexa, i en mèrits de
les al·legacions formulades, disposeu que en l’aprovació provisional del POUM:
S’accepti la proposta de classificar els terrenys del sector Val de Burg com a
sòl urbà no consolidat, formant un únic Polígon d’actuació discontinu que reculli
les determinacions indicades, i precisi la zonificació i ordenació con són
detallades en els plànols annexes.
Es flexibilitzin els usos de les plantes baixes dels edificis plurifamiliars en les
zones d’eixample i blocs aïllats, per tal que permetin usos diferents del
comercial, com són residencial, aparcament o altres, llevat dels vials principals

que tenen aquest caràcter eminentment comercial, i es redueixi el número
mínim de places d’aparcament en els edificis d’habitatges.
INFORME :
Desfavorable, La classificació de sòl urbà és una activitat reglada, per tant, els
terrenys que conformen el sector urbanitzable delimitat de Vall de Burg, no
reuneixen les condicions per a ser classificats de sòl urbà. Per tot l’exposat es
desestima l’al·legació.
En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les noves
edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats en la
normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARCOS RUBIO
MARTINEZ (Nº 796) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que sigui esmenada la menció que es fa a l’article 192 de les NNUU, a la
constitució de Junta de Conservació, i al seu lloc es determini la necessitat de
constituir una Junta de Compensació.
Que s’admeti la proposta que contempla l’ampliació de l’àmbit en 5.094m2, per
tal d’assolir una millora de viari i l’obtenció dels sistemes d’espai lliure i
equipament al servei del barri, amb una qualificació proporcionada de sòl
destinat a l‘ús residencial.
INFORME :
Desfavorable. la ubicació que fa l’al·legació d’ampliació d’aquest polígon no es
considera adequada als criteris del POUM.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MANUEL FELIPE
FERNANDEZ MUÑOZ (Nº 797) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que sigui modificat la qualificació de la seva finca, assignant-li la clau 22agroforestal.
INFORME :
Desfavorable, el terreny té les consideracions boscoses per ser qualificat de
forestal, d’acord amb la Llei forestal de Catalunya, 6/1988.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RICARD PUIG
MASSO I MONTSERRAT PUIG MASSO (Nº 798) , A L’APROVACIÓ INICIAL
DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiqui l’ordenació prevista a Mas Massonet per tal d’ajustar-la a
l’ordenació anterior, i s’incorpori el sostre de 580m2 de la finca C
(equipaments), i es permeti l’accés a l’aparcament de l’edificació pel carrer de
la Vila de Lloret, a traves de la zona verda.
INFORME :
Favorable en part. Atesa la consolidació de l’àmbit de Mas Massonet, i d’acord
amb la sol·licitud de l’al·legació, es proposa mantenir l’ordenació del Pla
especial aprovat, incorporant la volumetria i l’alçada dels edificis fixats en el
mateix, i supeditada a la cessió de la finca C de 281,05 m2 procedent de la
mateixa ordenació i prevista com a espais lliures en el POUM.
No es considera en cap cas adequat, l’augment de sostre proposat procedent
de la finca C, a l’edifici de l’interior de l’illa, que no s’adequa als criteris
d’ordenació urbanística del POUM per aquesta àrea urbana.
L’accés a la finca i aparcament, s’hauria d’efectuar a traves de l’accés actual a
l’edificació existent, sens perjudici que l’ajuntament dins les seves potestats,
pugui autoritzar en el seu moment un altre accés.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARCOS RUBIO
MARTINEZ (Nº 799) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i la documentació annexa, i en mèrits de
les al·legacions formulades disposeu:
Que sigui esmenat el número de plantes que es podran edificar en tota la franja
de 14 m. que dóna façana al carrer Joan Carles I, entre la Travessia de Joan
Carles I i el carrer del Treumal, substituint el número (3) que figura en la finca
152, pel número (5), i en tot cas es confirmi per escrit que a la finca núm. 156
es podran edificar CINC (5) plantes.
INFORME :
Favorable, es tracta d’una errada material, i no hi ha cap modificació en l’alçada
en aquesta illa del carrer Joan Carles I, per tant en la finca 152, com en la 156
és podrà construir a una alçada de cinc plantes, corresponents a planta Baixa +
4 plantes pis.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER TOMAS BEDOS
BONATERRA (Nº 800) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que us serviu admetre aquest escrit i la documentació annexa, i en mèrits de
les al·legacions formulades disposeu:
Que sigui descatalogada la casa del carrer Xavier Brunet núm. 4, i se li atorgui
la qualificació i aprofitament de la resta de la illa de cases de la qual forma part.
INFORME :
Desfavorable. El POUM incorpora la protecció de les finques que pel seu valor
arquitectònic, històric o artístic varen estar incloses dins el Pla Especial i el
catàleg de Protecció del Patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i
històric artístic aprovat definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de
Girona en data 8/2/2007, i per tant el POUM no procedeix a qualificar o
catalogar de nou aquestes finques sinó que reprodueix el que ja disposen el
Pla especial i el catàleg vigents.
La justificació de l’interès arquitectònic d’aquestes finques figura en el propi Pla
Especial de Protecció del Patrimoni, que en conjunt i en la finca a que fa
referència l’al·legació protegeix i regula el manteniment del volum i l’edificació
existent.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FRANCESC
DALMAU GILI (Nº 801) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que volen que es modifiqui la normativa i es permeti en la clau 3 (Ravals),
plantes àtic, reculades 3m. de totes les alineacions del carrer, quan l’edificació
admesa no superi les tres plantes.
2.- Que volen que s’introdueixin o clarifiquin els paràmetres descrits en l’apartat
expositiu referent a les portalades en planta baixa, sortint màxim dels balcons
en carrers de menys de 5m. material d’acabat de les mitgeres i sobre el que
s’admetrà per damunt de la coberta.
INFORME :
1.- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada. La
transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.

Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
2.- Favorable . En relació al sortint màxim dels balcons en carreres de menys
de 5 m., es proposa mantenir aquest en 30 cm en carrers inferiors a 5 m
d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada superior, tal com sol·licita
l’al·legació.
Desfavorable. En relació a la regulació de l’amplada de les obertures en les
plantes pis, i la regulació d’amplada de les portalades en planta baixa, al igual
que la resta de normes estètiques dels àmbits protegits de les zones de casc
antic, pretenen conservar i mantenir en el possible les característiques
predominants de les edificacions d’aquestes zones, sense introduir tipologies
alienes que malmetin la imatge i la qualitat urbana de les mateixes. Es proposa
per tant mantenir aquesta regulació d’amplades de les obertures de les normes
estètiques del pla especial de protecció del patrimoni.
Favorable. Fixar en el art. 140, en relació a l’art. 264, que es podran emprar
materials prefabricats en les parets mitgeres sempre que per la seva textura,
color, o imatge s’integrin adequadament dins el paisatge urbà circumdant, i no
comportin un impacte visual negatiu en el entorn.
Favorable. En relació als badalots d’escala de les cobertes planes, aclarir que
s’hauran d’integrar dins el volum de la planta àtic, i els elements tècnics de les
instal·lacions dins el gàlib de 45º des de l’últim forjat que assenyala l’art. 67 de
la normativa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LLUIS ROCAFORT
BALVEY (Nº 802) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que a l’illa dels Olivers i del Molí d’Avall es permeti una densitat màxima
d’un habitatge cada 75m2 de sostre, en base a les figures de planejament
aprovades amb anterioritat a l’aprovació de la revisió del Pla General.
2.- Que en els solars que no es pugui dotar de la previsió d’aparcament que
estableix l’article 56, amb una planta soterrani, no estaran obligats a disposarne
més, i per tant no caldrà construir aparcament en la planta soterrani segona.
3.- Que és permeti en la clau 3 (Ravals), plantes àtic, reculades 3m de totes les
alineacions del carrer, quan l’edificació admesa no superi les tres plantes.
4.- Diverses consideracions sobre les condicions estètiques en el casc antic.
INFORME :
1.- Favorable. En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per

habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
2.- Favorable. Incloure en la normativa que en els edificis de menys de 25
places d’aparcament i solars que no es pugui dotar de la previsió d’aparcament
que estableix l’article 56, amb una planta soterrani, no estaran obligats a
disposar-ne més, i per tant no caldrà construir aparcament en la planta
soterrani segona.
3.- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
4.- Favorable . En relació al sortint màxim dels balcons en carreres de menys
de 5 m., es proposa mantenir aquest en 30 cm en carrers inferiors a 5 m
d’amplada i en 60 cm. en els carrers d’amplada superior, tal com sol·licita
l’al·legació.
Desfavorable. En relació a la regulació de l’amplada de les obertures en les
plantes pis, i la regulació d’amplada de les portalades en planta baixa, al igual
que la resta de normes estètiques dels àmbits protegits de les zones de casc
antic, pretenen conservar i mantenir en el possible les característiques
predominants de les edificacions d’aquestes zones, sense introduir tipologies
alienes que malmetin la imatge i la qualitat urbana de les mateixes. Es proposa
per tant mantenir aquesta regulació d’amplades de les obertures de les normes
estètiques del pla especial de protecció del patrimoni.
Favorable. Fixar en el art. 140, en relació a l’art. 264, que es podran emprar
materials prefabricats en les parets mitgeres sempre que per la seva textura,
color, o imatge s’integrin adequadament dins el paisatge urbà circumdant, i no
comportin un impacte visual negatiu en el entorn.
Favorable. En relació als badalots d’escala de les cobertes planes, aclarir que
s’hauran d’integrar dins el volum de la planta àtic, i els elements tècnics de les
instal·lacions dins el gàlib de 45º des de l’últim forjat que assenyala l’art. 67 de
la normativa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAN TORNER
CORCOY (Nº 803) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Es proposa modificar els paràmetres bàsics de l’àmbit ajustant-se a la
classificació de 8b i a les veïnes, en el següent sentit:
En quan a la clau: considereu corregir la clau a 8b o com les parcel·les d’iguals
característiques com a mínim.
Considereu rectificar la retallada de l’alineació a carrer.
INFORME :
Favorable. Es proposa ajustar la qualificació a zona unifamiliar aïllada Clau 8b
d’acord amb les dimensions i característiques de les parcel·les existents,
incorporant les parcel·les veïnes de les mateixes dimensions.
No obstant, pel que respecta a la traça viària es proposa mantenir l’alineació i
amplada regular del vial fixat en el Pla General vigent, atès que suposaria una
reducció singular de la previsió de l’esmentat pla
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER PILAR CORCOY
DALMAU (Nº 804) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- A l’illa delimitada pel carrer Jaume I i la riera de Blanes, es consideri igualar
la densitat o com a mínim rebaixar-la o igualar-la amb resultats similars al Pla
vigent.
2.- Es consideri el cobriment de la riera com a vial fis a la rotonda projectada
del carrer Mas Palou.
3.- Es permeti l’ocupació de l’interior d’illa, que per oblit no s’ha marcat amb 1
vermell.
INFORME :
1.- Favorable .En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
2.- Desfavorable. No es considera necessari el cobriment del darrer tram de la
riera de Blanes, per quant no es necessària per l’ordenació viària d’aquesta
àrea urbana, i preferiblement ha de mantenir les condicions naturals i
ambientals pròpies d’aquesta riera.
3.- Desfavorable .- Es proposa mantenir igual que el PGOU vigent, lliure
d’ocupació aquest pati posterior de l’edificació que limita amb la Riera de
Blanes.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER FERRAN GALVANY
VILA (Nº 805) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
1.- Que s’augmenti a 310 cm entre forjats, el càlcul per a determinar l’alçada
reguladora màxima dels edificis. Es modifiqui l’art. 73.1 per tal que l’ARM es
prengui per damunt del darrer sostre pla, donant-li l’alçada addicional de 0,50m
per arrancada de coberta inclinada.
2.- Que no sigui obligatòria la construcció d’una segona planta de soterrani per
donar compliment a la previsió de les places d’aparcament dins un edifici.
3.- Que es permeti construir una planta àtic a les zones 2 i 3.
4.- Condicions estètiques: Les portalades de la planta baixa quan es destinin a
aparcaments no tingui la limitació de 2,50 m d’amplada màxima.
Mantenir la volada de 30cm, en carrers de menys de 5m. d’amplada.
L’amplada de totes les obertures no s’haurien de limitar a 1,40 m., sinó ampliarla
a 1,80 per a les sales.
Cal especificar el tipus d’envà pluvial prefabricat que es podrà instal·lar.
Cal especificar si sobre cobertes planes es podran disposar badalots d’escala.
5.- Per a la legalització d’habitatges existents, caldria preveure d’acceptar la
densitat existent.
6.- Cossos sortints oberts, no computin a efectes del càlcul del sostre
edificable. Es modifiquin els arts. 136 i 146 en quant els cossos sortints tancats
estiguin limitats a 1/3 de la superfície volada màxima no a 1/3 de la longitud de
la façana.
7 Que es modifiqui l’art. 135 en quant a la denominació 3a-S’Auguer i 3b- Sa
Carbonera:
INFORME :
1.- Favorable. Es proposa ajustar totes les alçades a aquest paràmetre de
3,10m.
2.- Favorable. Es proposa fixar aquesta limitació de que no sigui obligatòria la
construcció d’una segona planta de soterrani per donar compliment a la
previsió de les places d’aparcament dins un edifici.
3.- Favorable. La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada. La
transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
4.- Condicions estètiques: Les portalades de la planta baixa quant es destinin a
aparcaments no tinguin la limitació de 2,50 m d’amplada màxima.
Favorable . Mantenir la volada de 30cm, en carrers de menys de 5m.
d’amplada.

Desfavorable. L’amplada de les obertures de les zones de casc antic es fixen
per tal de limitar l’impacta de les noves tipologies i edificacions sobre l’imatge
urbana del conjunt de les àrees de casc antic.
La regulació del tractament de les parets mitgeres o dels materials o tipus
d’envà pluvial prefabricat acceptables, s’hauria de fixar en el seu cas a traves
de la corresponent ordenança.
Favorable. Regular sobre les cobertes planes la disposició de badalots d’escala
o els elements tècnics de les instal·lacions que s’haurien d’ubicar sempre dins
el gàlib format per una pendent de 45º des de l’extrem de l’últim forjat. .
5.- Desfavorable. Per a la legalització d’habitatges existents, no cal preveure
una densitat diferent que pot portar a confusió. Els edificis construïts amb
anterioritat al POUM no s’han de legalitzar, ja que responen a la legalitat de la
llicència concedida en el seu moment.
6.- Desfavorable . Els cossos sortints oberts, formen part de la edificabilitat total
admesa i la volumetria resultant, i no son una qüestió merament estètica de
l’edificació, per tant es considera que han de computar a efectes del càlcul del
sostre edificable.
Els cossos sortints tancats estan limitats a 1/3 de la longitud de la façana, per
tal de limitar la seva incidència sobre l’espai viari públic i en l’estètica urbana
resultant. .
7.- Favorable. modificar l’art. 135 en quant a la denominació 3a-S’Auguer i 3b-
Sa Carbonera, que per error citava Sa Massaneda.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER RODHIA IBERIA SL
(Nº 806) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es modifiquin les previsions del POUM, per tal de fixar una ordenació
específica per RHODIA amb la indicació que es vulgui transformar l’actual
industria haurà de tramitar-se un PEMU amb les condicions assenyalades en el
planejament.
Que es fixi un règim transitori pel desenvolupament de l’activitat industrial.
Es redueixin les càrregues imputades al sector Rhodia
INFORME :
Favorable. Es proposa en el mateix sentit que sol·licita l’al·legació la
classificació de zona urbana industrial (Clau 10), i la fixació de les condicions
de desenvolupament d’un PMU pel cas de transformació de les activitats
industrials existents.
L’àrea d’aparcament propera a l’estació ferroviària es proposa incloure-la en el
sector industrial Ronda Oest, per tal de facilitar l’obertura d’aquesta ronda, i
deslligar-la del possible PMU Rhodia amb terminis d’execució molt posteriors.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GUILLE DOMENECH
(Nº 807) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que s’inclogui aquestes edificacions al catàleg de masies i cases rurals del
POUM segons l’art. 224 del mateix, i el que estableix l’art 50.2 del decret
legislatiu 1/2005, seguint el mateix criteri que s’ha adoptat per les edificacions
que ja hi figuren al catàleg.
INFORME :
Favorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació no te les característiques
de masia o casa rural que preveu la Llei d’urbanisme per a les edificacions que
s’han d’incloure en el Catàleg, i no es podrà per tant regular dins d’aquest
catàleg els usos i les condicions d’edificació d’aquestes edificacions. No
obstant es proposa la inclusió d’aquestes edificacions que no tenen
característiques de masies o cases rurals, en un llistat addicional com a
edificacions existents en el sòl no urbanitzable dins el Catàleg de Masies i
cases rurals.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANDRES
MASSANES HORTA (Urb. Serra Llarga) (Nº 808) , A L’APROVACIÓ INICIAL
DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Deixar sense efecte la classificació com a sòl no urbanitzable Clau 23, dels
terrenys compresos en la Urbanització i/o sector Serra llarga, i en
conseqüència es segueixi considerant com fins a la data de sòl urbà, amb la
clau 4a, i en tot cas de manera subsidiària es mantingui la seva consideració de
sòl urbà, plantejant-se alternatives que garanteixin la edificabilitat, compatibles
amb la preservació del medi com és el cas que ens ocupa. Tanmateix, de no
ser voluntat de l’ajuntament es procedeixi a la justa compensació econòmica.
actuacions les resolucions que es produeixin en aquest expedient.
INFORME :
Desfavorable. Els terrenys a que fa referència l’al·legació no assoleixen les
condicions de sòl urbà fixades per la Llei d’urbanisme, atès que el pla parcial no
es va desenvolupar mai en aquesta àrea. Les condicions boscoses del terreny,
amb pendents molt superiors al 20%, i en un promontori de important valor
paisatgístic, com ho mostra el fet d’haver-ne protegit una part com a espai
d’interès natural de Pinya de Rosa, i la resta com a sòl no urbanitzable
Costaner 1(NU-C1), fa que no es consideri en cap cas, adequat als criteris del
POUM la seva incorporació al procés urbà, i es proposa per tant mantenir la
seva qualificació com a sòl no urbanitzable.

INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MANUELA
PARRAGA PERALVAREZ (Urb. Serra Llarga) (Nº 809) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que, havent presentat aquest escrit, es serveixi a admetre’l i es procedeixi a
excloure el terreny en la urbanització Serrallarga de la localitat de Blanes, de la
definició i ús forestal; i en el supòsit que no s’atengui la sol·licitud, s’estableixin
els drets urbanístics i les indemnitzacions corresponents a aquesta part.
INFORME :
Desfavorable. Els terrenys a que fa referència l’al·legació no assoleixen les
condicions de sòl urbà fixades per la Llei d’urbanisme, atès que el pla parcial no
es va desenvolupar mai en aquesta àrea. Les condicions boscoses del terreny,
amb pendents molt superiors al 20%, i en un promontori de important valor
paisatgístic, com ho mostra el fet d’haver-ne protegit una part com a espai
d’interès natural de Pinya de Rosa, i la resta com a sòl no urbanitzable
Costaner 1(NU-C1), fa que no es consideri en cap cas, adequat als criteris del
POUM la seva incorporació al procés urbà, i es proposa per tant mantenir la
seva qualificació com a sòl no urbanitzable.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER GREMI DE
PROMOTORS I CONSTRUCTORS D’EDIFICIS (Nº 810) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- A l’article 18 – Cessions en sòl urbà : Es proposa la seva modificació.
2.- A l’article 56.1- Previsió d’aparcament en les edificacions : Es proposa la
següent modificació :
a) Edificis d’habitatges :
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 90 m2 ........ 1 plaça hab.
Habitatge de sup. const. superior a 90 o inferior a 150 m2 ......... 1,5 places/hab.
Habitatge de superfície const. Igual o superior a 150 m2 ............ 2 places/hab.
3.- A l’article 56.1 – Previsió d’aparcament en les edificacions : Es proposa la
supressió del paràgraf : S’haurà de substituir la construcció d’aquestes places
obligatòries per l’adquisició de places sobrants o construcció de places
d’aparcament en un radi no superior a 700 mts.
4.- A l’article 59 – Aprofitament urbanístic del subsòl : Es proposa la modificació
en el sentit de que s’admetrà l’ocupació 100% més, de l’ocupació admesa per a
l’edificació sobre rasant.
5.- A l’article 62.4 – Parcel·la i solar : Es demana aclariment del punt 4.
6.- A l’article 68.3 – Cossos sortints :
Es proposa la modificació 3. Els porxos i les marquesines adossades a
l’edificació no computaran a efectes d’edificabilitat i ocupació.
7.- A l’article 121 – Terrenys destinats a habitatges de protecció pública (HPP),
o altres d’estímul a l’habitatge assequible. Densitat aplicable i terminis de

construcció : Es demana a la següent modificació: “La densitat o nombre
d’habitatges corresponents al sostre destinat a HPP, serà el de 1 habitatge per
cada 70 m2.
8.- A l’article 121 – Terrenys destinats a habitatges de protecció pública (HPP),
o altres d’estímul a l’habitatge assequible. Densitat aplicable i terminis de
construcció : Al termini de dos anys pel inici de les obres i de tres per a la seva
finalització a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres ....
9.- A l’article 126 – Densitat màxima d’habitatges : Es demana la següent
modificació : El nombre màxim d’habitatges serà el d’un habitatge per cada 70
m2 de sostre.
10.- A l’article 210 – SUD 3 – Sector Vall de Burg : Es demana la següent
modificació : El nombre d’habitatges de protecció pública serà el resultant de
dividir el sostre per 70 m2 per habitatge.
INFORME :
1.- Favorable. Es proposa incorporar que els propietaris de sòl urbà no
consolidat no inclòs en àmbits d’actuació hauran de cedir a l’ajuntament els
terrenys destinats a vialitat, tal com diu la Llei d’urbanisme.
2.- Favorable . En relació a l’art 56. que regula la previsió d’aparcaments en les
noves edificacions en funció del seu ús, es proposa reduir els estàndards fixats
en la normativa del pla, per tal d’adequar-los als següents paràmetres:
a) Edificis de habitatges:
Habitatge de superfície construïda igual o inferior a 60m2 1 plaça/hab
Habitatge de sup. const. superior a 60 i inferior a 120m2 1,5 places/hab
Habitatge de superfície construïda igual o superior a 120m2 2 places/hab
El nombre de places en cas de no ésser nº enter, es computaria per l’enter inferior
més proper.
3.- Desfavorable. La necessitat i l’increment del dèficit d’aparcament va lligat a
la promoció de nous habitatges, i es considera per tant que aquesta ha de
cobrir la demanda pròpia que genera.
4.- Desfavorable. L’ocupació total del subsòl dificulta la plantació d’arbrat, i la
infiltració de les aigües plujanes, afectant la qualitat urbana oi mediambiental de
l’entorn.
5.- L’art 62.4 prohibeix segregar el jardí comunitari o espai lliure d’una parcel·la
ja edificada per a tornar a conformar una nova parcel·la edificable, com ja ha
succeït amb anterioritat.
6.- Desfavorable. Els porxos i marquesines formen part de l’edificació i afecten
a les relacions de veïnatge.
7 i 10.- Desfavorable. Al igualar a l’art. 121 la densitat o nombre d’habitatges
corresponents al sostre destinat a HPP (1 habitatge per cada 100 m2) al mateix
còmput dels habitatges lliures, facilita la reparcel.lació, ja que en altre cas
incrementaria el percentatge d’habitatges de HPP, i a més, sense cap raó
objectiva que justifiqui que han d’esser mes petits .
8.- Desfavorable El còmput del termini pel inici i finalització de les obres dels
habitatges de HPP ve determinat per l’art. 68.2 del Reglament de la Llei
d’Urbanisme.
9 Favorable en part . Es proposa en consonància amb altres al·legacions,
modificar aquesta densitat en la normativa del POUM, reduint la superfície
construïda a 80m2 per habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que

contempla l’aprovació inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us
residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANA MARIA BOIX
ABELLA EN REPRESENTACIÓ DE LA SOCIETAT BOIBELLA SL. (HOTEL
BOIX MAR) (Nº 811) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que, enlloc del coeficient de 0,90m2/m2 es mantingui en 1,67m2/m2, i en
cas de canviar d’ús es respecti l’alçada actual de l’edifici de PB+10PP
2.- Que l’ocupació màxima de la parcel·la sigui del 40%
3.- Cas de plantejar-se un canvi d’ús es mantingui les condicions de l’edificació
PB+10
4.- La transformació de l’ús hoteler a altres usos es pugui efectuar en el termini
de 10 anys, amb la possibilitat de reduir aquest termini en cas que
s’esdevinguin circumstàncies negatives que facin inviable l’activitat hotelera.
5.- Reduir les condicions de parcel·la de l’art. 155.
6.- Que s’admeti l’ús d’habitatge plurifamiliar a més de les previstes a l’art. 156.
INFORME :
1.- Favorable en part. El coeficient d’edificabilitat net fixat en l’article 153 de
0,90 m2/m2 fa referència a l’edificabilitat per als usos d’habitatge o altres no
hotelers, i que d’acord amb els criteris del pla no s’hauria de modificar per
aquests usos.
No obstant, pels edificis d’ús hoteler s’informa favorablement mantenir
l’edificabilitat neta de 1,67m2/m2, del pla general vigent, i a la que
s’incrementaria en un 37% addicional (es a dir fins a 2,30m2/m2) per a la
conversió a hotels de 4* o més.
S’informa desfavorablement augmentar genèricament l’alçada màxima a
PB+10PP, per l’impacta negatiu en el paisatge urbà que això podria
representar, sens perjudici de que en la disposició transitòria primera de la
normativa del POUM, es reconeixen específicament els paràmetres dels edificis
amb llicències atorgades amb anterioritat a l’aprovació d’aquest POUM.
2.- Favorable en part. En la mateixa línia que l’anterior, s’informa favorablement
augmentar l’ocupació (en un 15% addicional) fins al 35% de la parcel·la per a la
conversió a hotels de 4* o més.
3.- Desfavorable. Mantenir en el canvi d’us l’alçada de PB+10PP, per l’impacta
negatiu en el paisatge urbà que això podria representar
4.- Favorable en part. S’informa favorablement establir un règim transitori que
permet assolir els objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures de la
propietat en funció de l’evolució futura del sector, i es proposa un règim de
caràcter transitori amb un termini mínim de 12 anys, desprès del qual els
establiments hotelers puguin assolir la seva transformació a altres usos amb les
mateixes edificabilitats admeses pels usos hotelers.
5.- Desfavorable.- Una mida reduïda de la parcel·la no seria adequada per als
usos hotelers prioritaris en aquesta zona, sens perjudici de que en la disposició
transitòria quarta de la normativa del POUM, es reconeixen específicament les

parcel·les de menors dimensions escripturades amb anterioritat a l’aprovació
d’aquest POUM.
6.- Favorable, amb les condicions i edificabilitat establerta per aquest ús en
l’apartat primer.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER HOTEL BEVERLY
PARK (Nº 812) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primera.- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi general
de participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el reglament
d'urbanisme de Catalunya en el procés de tramitació del planejament general
de Blanes.
Segona.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per la inexistència
de la memòria del programa d'actuació urbanística (PAU)
Tercera.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per omissió del
procediment d'avaluació ambiental estratègica del planejament general.
Quarta.- La indefinició de què pateix el planejament de Blanes quant a la fixació
de les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sectors de planejament derivat, així com als terminis per a l'edificació, afronta
amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l'administració.
Quinta.- Nul·litat del tractament urbanístic, usos i condicions d'edificació, que
rep el sector hoteler de Blanes per la normativa urbanística del POUM aprovat
inicialment per contravenir greument els principis generals del dret de
racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i el
desenvolupament urbanístic sostenible.
Sexta 1ª.- Reconèixer l'ús hoteler sense restriccions i per tant, sense establir
categories mínimes, en l’art. 157.
Sexta 2ª.- Es mantingui el coeficient d’edificabilitat net fixat en l'article 153 com
apareix ja regulat en l'actualitat pel PGOU, és a dir, 1,67 m2sostre/m2 terra.
Sexta 3ª.- Que la parcel·la que marquem en el plànol annexat com a Document
núm. 3, proposem que es qualificada amb la clau 6.
Sexta 4ª.- Sigui augmentat el coeficient d’edificabilitat regulat en la proposta del
POUM, almenys en un 25% en el cas de conversió a 4 estrelles i d'un 40% si
és de 5 estrelles.
Subsidiàriament, en cas de no admetre's la seva transformació en ús
residencial sense restriccions, les mateixes només puguin ser temporals,
establint-se un règim raonable de caràcter transitori.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les
jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el model de ciutat, i que
es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per part de la televisió
local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de l’oficina oberta
expressament per a les consultes personalitzades dels ciutadans en el període

d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i participació, i en les més
de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició pública del pla, de la que
s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels mitjans informàtics a través
de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als
representants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5.- Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, s’ajusten a les
determinacions de zonificació i normativa previstes per la legislació urbanística
vigent per als plans d’ordenació urbanística municipal per a totes les zones
urbanes del municipi, i responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els establiments hotelers existents, per
aquesta activitat turística que ocupa un dels sectors econòmics considerats
bàsics i de futur del municipi.
6.1ª.- Favorable .- La regulació d’usos per a la zona hotelera, al igual que a la
resta de zones vol incidir en les noves construccions, però en cap cas deixar
fora d’ordenació els establiments existents, per lo qual es proposa establir
específicament en l’art. 157, que es reconeixen els usos i categories dels
establiments existents, i per tant, l’ús hoteler amb categoria de dos i tres
estrelles, i que es regularien amb els paràmetres urbanístics pel que respecta a
l’edificabilitat que es defineixen en l’apartat següent.
6.2ª.- Favorable en part. El coeficient d’edificabilitat net fixat en l’article 153 de
0,90 m2/m2 fa referència a l’edificabilitat per als usos d’habitatge o altres no
hotelers, i que d’acord amb els criteris del pla no s’hauria de modificar per
aquests usos.
No obstant, pels edificis d’ús hoteler s’informa favorablement mantenir
l’edificabilitat neta de 1,67m2/m2, del pla general vigent, i a la que
s’incrementaria en un 37% addicional (es a dir fins a 2,30m2/m2) per a la
conversió a hotels de 4* o més.

6.3ª Desfavorable. La parcel·la a que fa referència l’al·legació està ubicada a la
zona de S’Abanell, la més idònia urbanísticament per a reservar-la per a
activitats de l’industria turística i hotelera.
6.4ª.- Favorable en el sentit esmentat en l’apartat 6.2ª, que estableix una
edificabilitat de 2,30m2/m2 per establiments de 4* o més.
Favorable. S’informa favorablement establir un règim transitori que permet
assolir els objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures de la
propietat en funció de l’evolució futura del sector, i es proposa un règim de
caràcter transitori amb un termini mínim de 12 anys, desprès del qual els
establiments hotelers puguin assolir la seva transformació a altres usos sense
restriccions. .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER XOPS SL.
(CÀMPING EL PINAR) (Nº 813), A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Es modifiqui el traçat de la línia de delimitació de la zona de domini públic
marítimo-terrestre preveient la vigent actualment.
2.- Es canviï la qualificació urbanística dels terrenys en els que es troba el
càmping per la Clau 18 N1-C1 Costaner de forma que es prevegi expressament
l’ús de càmping i, en particular, l’activitat del Càmping El Pinar.
3.- Es prevegi l’aprovació d’un Pla Especial o d’un altre tipus de document
d’iniciativa pública, l’objecte del qual sigui la previsió de les mesures de
seguretat necessaris per a minimitzar el risc d’inundabilitat en tota la zona
inundable per període de retorn de 500 anys.
4.- Es modifiqui el traçat de l’Avinguda de Madrid en els termes exposats
anteriorment.
INFORME :
1.- Favorable. Modificar el traçat de la línia de delimitació de la zona de domini
públic marítimo-terrestre, per tal de reflectir la vigent en l’actualitat. A aquesta ,i
d’acord amb l’informe de la “Dirección General de Sostenibilidad de la costa i el
mar del Ministerio de Medio Ambiente”, s’hi ha d’afegir la línia de deslinde
probable fixada per l’esmentada direcció general.
2.- Desfavorable el canvi de la qualificació urbanística sol·licitada dels terrenys
en els que es troba el càmping El Pinar per la Clau 18 N1-C1 Costaner, atès
que el POUM ha de recollir obligatòriament la qualificació fixada dins el Pla
Director del Sistema Costaner, i recollir les afectacions fixades en la Llei de
Costes i La Llei d’aigües, que afecten aquest indret.
3.- Desfavorable. Finalment, i respecte a l’obligació que estableix el POUM en
relació a l’execució de mesures de protecció passives, cal dir que el POUM es
limita a fixar el que imperativament contempla el Reglament de la Llei
d’Urbanisme i, per tant, qualsevol exempció d’aquestes obligacions implicaria
conculcar l’esmentada norma reglamentària, sens perjudici que es pugui o sigui
desitjable que es produeixin actuacions coordinades entre els càmpings,
l’ajuntament i l’administració hidràulica. En aquest sentit el POUM facilita que

es pugui promoure un Pla Especial per definir i coordinar aquestes actuacions,
així com la seva execució i pagament.
4.- Desfavorable. Modificar el traçat de l’Avinguda de Madrid en els termes
exposats.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER OSCAR BRU
MAGAROLAS EN NOM I REPRESENTACIÓ DE LA SOCIETAT “BETA
ARQUITRABE SL.” (urbanització SERRA LLARGA) (Nº 814 i 820), A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
En referència a la desqualificació dels actuals terrenys que conformen la
“urbanització Serra Llarga”, es mantingui a situació urbanística vigent, o en el
seu cas compensant-la necessàriament de manera efectiva i íntegra.
INFORME :
Desfavorable. Els terrenys a que fa referència l’al·legació no assoleixen les
condicions de sòl urbà fixades per la Llei d’urbanisme, atès que el pla parcial no
es va desenvolupar mai en aquesta àrea. Les condicions boscoses del terreny,
amb pendents molt superiors al 20%, i en un promontori de important valor
paisatgístic, com ho mostra el fet d’haver-ne protegit una part com a espai
d’interès natural de Pinya de Rosa, i la resta com a sòl no urbanitzable
Costaner 1(NU-C1), fa que no es consideri en cap cas, adequat als criteris del
POUM la seva incorporació al procés urbà, i es proposa per tant mantenir la
seva qualificació com a sòl no urbanitzable.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER HOTEL PI-MAR (Nº
815) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primera .- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi
general de participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el Reglament
d'Urbanisme de Catalunya.
Segona.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per la inexistència
de la memòria del programa d'actuació urbanística (PAU)
Tercera.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per omissió del
procediment d'avaluació ambiental estratègica del planejament general.
Quarta.- La indefinició de què pateix el planejament de Blanes quant a la fixació
de les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sectors de planejament derivat, així com als terminis per a l'edificació, afronta
amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l'administració.
Quinta i sexta .- Nul·litat del tractament urbanístic, usos i condicions
d'edificació, que rep el sector hoteler de Blanes per la normativa urbanística del

POUM aprovat inicialment per contravenir greument els principis generals del
dret de racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i el
desenvolupament urbanístic sostenible.
Sexta 1ª.- a) Ha de procedir-se a la modificació dels articles 147 i 151 en el
sentit de reconèixer l'ús hoteler per la Clau 5-H sense restriccions i per tant,
sense establir categories mínimes.
Sexta 1ª.- b) Reconeixent expressament també l'ús residencial, com a ús
admès per a les zones 5-H.
Sexta 2ª.- Que es modifiqui l'article 147 en el sentit de reconèixer l'edificabilitat
addicional d'un 15% als hotels de 3 estrelles o categoria inferior i sigui
augmentat el coeficient d'edificabilitat regulat en la proposta del POUM,
almenys en un 25% en el cas de conversió a 4 estrelles i d'un 40% si és de
5 estrelles.
Sexta 3ª.- Que no quedarà subjecte a cap restricció de les possibilitats de
transformació en altres usos i que, a més, per a això, en el supòsit de
transformació d'ús sense substitució de la meva edificació hotelera, es
mantinguessin els paràmetres urbanístics vigents en l'actualitat.
Subsidiàriament, en cas de no admetre's la seva transformació en ús
residencial sense restriccions, les mateixes només puguin ser temporals,
establint-se un règim raonable de caràcter transitori.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les
jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el model de ciutat, i que
es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per part de la televisió
local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de l’oficina oberta
expressament per a les consultes personalitzades dels ciutadans en el període
d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i participació, i en les més
de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició pública del pla, de la que
s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels mitjans informàtics a través
de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als
representants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.

4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5.- Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, s’ajusten a les
determinacions de zonificació i normativa previstes per la legislació urbanística
vigent per als plans d’ordenació urbanística municipal per a totes les zones
urbanes del municipi, i responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els establiments hotelers existents, per
aquesta activitat turística que ocupa un dels sectors econòmics considerats
bàsics i de futur del municipi.
6.1ª.a .- Favorable en part.- La regulació d’usos per a la zona hotelera, al igual
que a la resta de zones vol incidir en les noves construccions, però en cap cas
deixar fora d’ordenació els establiments existents, per lo qual es proposa
establir específicament en l’art. 157, que es reconeixen els usos i categories
dels establiments existents, incorporant per tant, l’ús hoteler amb categoria de
dos i tres estrelles.
6.1ª.b - Desfavorable. La qualificació com a zona hotelera respon als criteris
del POUM de reservar i potenciar prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els
establiments hotelers existents, per aquesta activitat turística que ocupa un dels
sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
6.2ª.- Favorable en el sentit que s’estableix una edificabilitat de 2,30m2/m2 per
establiments de 4* o més.
6.3ª.- Favorable en part. S’informa favorablement establir un règim transitori
que permet assolir els objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures
de la propietat en funció de l’evolució futura del sector, i es proposa un règim
de caràcter transitori amb un termini mínim de 12 anys, desprès del qual els
establiments hotelers puguin assolir la seva transformació a altres usos sense
restriccions. .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LASSOCIACIÓ
D’EMPRESARIS DE HOSTELERIA DE LA VILA DE BLANES (Nº 816) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primera .- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi
general de participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el Reglament
d'Urbanisme de Catalunya.
Segona.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per la inexistència
de la memòria del programa d'actuació urbanística (PAU)
Tercera.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per omissió del
procediment d'avaluació ambiental estratègica del planejament general.
Quarta.- La indefinició de què pateix el planejament de Blanes quant a la fixació
de les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sectors de planejament derivat, així com als terminis per a l'edificació, afronta

amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l'administració.
Quinta.- Nul·litat del tractament urbanístic, usos i condicions d'edificació, que
rep el sector hoteler de Blanes per la normativa urbanística del POUM aprovat
inicialment per contravenir greument els principis generals del dret de
racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i el
desenvolupament urbanístic sostenible.
Sexta.- Proposta de tractament urbanístic, usos i condicions d'edificació per al
sector hoteler de Blanes concorde amb els principis generals del dret de
racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i del
desenvolupament urbanístic sostenible.
Sexta 1ª.-
a.- En relació als articles 151 i 157, s’incorpori el reconeixement de l’ús hoteler
sense restriccions i per tant, sense establir categories mínimes.
b.- S’incorpori el reconeixement exprés també de l’ús residencial, com ús
admès per les zones 5-H i 6-H.
Sexta 2ª.- En relació amb l'article 153 sol·licitem que es mantingui per a tots els
usos en les claus on es troben ubicats els establiments hotelers referits el
coeficient de 1,67m2 sostre/ m2 terra actualment previst en el planejament.
Sexta 3ª.- Es modifiqui l’art. 147 (Clau 5-H) amb el següent redactat:
"per afavorir la continuïtat i instal·lació dels negocis hotelers, es disposarà d'una
edificabilitat addicional (sobrepassant l'altura en una planta més i/o l'ocupació
en un 15%) del 15% en el cas d'establiments de 3 estrelles i del 25% en el cas
d'establiment de 4 estrelles.
Sexta 4ª.- Article 154 (Clau 6-H): "per afavorir la continuïtat i instal·lació dels
negocis hotelers, es disposarà d'una edificabilitat addicional, sobre l'1,67m2
sostre/ m2sòl general, del 15% en el cas d'establiments de 3 estrelles i del 25%
en el cas d'establiments de 4 estrelles - resultat aquest de prendre com a sostre
edificable el producte de l'ocupació permesa general (30%) per l'altura permesa
general (PB+6).
Subsidiàriament, en cas de no admetre's la seva transformació en ús
residencial sense restriccions, les mateixes només puguin ser temporals,
establint-se un règim raonable de caràcter transitori.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les
jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el model de ciutat, i que
es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per part de la televisió
local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de l’oficina oberta
expressament per a les consultes personalitzades dels ciutadans en el període
d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i participació, i en les més
de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició pública del pla, de la que
s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels mitjans informàtics a través
de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als

epresentants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5.- Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, s’ajusten a les
determinacions de zonificació i normativa previstes per la legislació urbanística
vigent per als plans d’ordenació urbanística municipal per a totes les zones
urbanes del municipi, i responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els establiments hotelers existents, per
aquesta activitat turística que ocupa un dels sectors econòmics considerats
bàsics i de futur del municipi.
6.1ª.a- Favorable en part.- La regulació d’usos per a la zona hotelera, al igual
que a la resta de zones vol incidir en les noves construccions, però en cap cas
deixar fora d’ordenació els establiments existents, per lo qual es proposa
establir específicament en l’art. 157, que es reconeixen els usos i categories
dels establiments existents , incorporant per tant, l’ús hoteler amb categoria de
dos i tres estrelles.
6.1ª.b.- Desfavorable. La qualificació com a zona hotelera respon als criteris
del POUM de reservar i potenciar prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els
establiments hotelers existents, per aquesta activitat turística que ocupa un dels
sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
6.2ª .- Favorable en part. El coeficient d’edificabilitat net fixat en l’article 153 de
0,90 m2/m2 fa referència a l’edificabilitat per als usos d’habitatge o altres no
hotelers, i que d’acord amb els criteris del pla no s’hauria de modificar per
aquests usos.
No obstant, pels edificis d’ús hoteler s’informa favorablement mantenir
l’edificabilitat neta de 1,67m2/m2, del pla general vigent, i a la que
s’incrementaria en un 37% addicional (es a dir fins a 2,30m2/m2) per a la
conversió a hotels de 4* o més.
6.3ª.- Favorable en el sentit esmentat en l’apartat 6.2ª, que estableix una
edificabilitat de 2,30m2/m2 per establiments de 4* o més.
6.4ª.- Favorable en part. Pels edificis d’ús hoteler s’informa favorablement
mantenir l’edificabilitat neta de 1,67m2/m2, del pla general vigent, i a la que
s’incrementaria en un 37% addicional (es a dir fins a 2,30m2/m2) per a la
conversió a hotels de 4* o més.
S’informa favorablement establir un règim transitori que permet assolir els
objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures de la propietat en funció

de l’evolució futura del sector, i es proposa un règim de caràcter transitori amb
un termini mínim de 12 anys, desprès del qual els establiments hotelers puguin
assolir la seva transformació a altres usos sense restriccions. .
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ÀNGEL MARTINEZ I
LLORET EN NOM I REPRESENTACIÓ DEL HOTEL BLAUCEL I DEL HOTEL
BLAUMAR (Nº 817 i 817bis) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primera .- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi
general de participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el Reglament
d'Urbanisme de Catalunya.
Segona.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per la inexistència
de la memòria del programa d'actuació urbanística (PAU)
Tercera.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per omissió del
procediment d'avaluació ambiental estratègica del planejament general.
Quarta.- La indefinició de què pateix el planejament de Blanes quant a la fixació
de les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sectors de planejament derivat, així com als terminis per a l'edificació, afronta
amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l'administració.
Quinta.- Nul·litat del tractament urbanístic, usos i condicions d'edificació, que
rep el sector hoteler de Blanes per la normativa urbanística del POUM aprovat
inicialment per contravenir greument els principis generals del dret de
racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i el
desenvolupament urbanístic sostenible.
Sexta 1ª.- L'increment d'edificabilitat previst per a un Hotel de 4 estrelles de
Clau 6-H fins un 1'8 m2 sotres/m2sòl - la qual cosa estableix l'article 154 de les
Normes Urbanístiques- és insuficient, ja que en l'actualitat en el PGOU ja es
contempla el 1'67 m2 sostre /m2 sòl, pel que seria raonable un increment del
25% fins a assolir el 2'08 m2sostre/ m2sòl.
Sexta 2ª.- Quant a les possibilitats de transformació dels usos dels HOTELS
BLAU MAR i BLAUCEL previstos als articles 154 i 157 és necessari modificar,
que no quedarà subjecte a cap restricció de les possibilitats de transformació
en altres usos i que, a més, per a això, en el supòsit de la transformació d'ús
sense substitució de les meves edificacions hoteleres, es mantinguessin els
paràmetres vigents en l'actualitat.
Subsidiàriament, en cas de no admetre's la seva transformació en ús
residencial sense restriccions, les mateixes només puguin ser temporals,
establint-se un règim raonable de caràcter transitori.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les
jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el model de ciutat, i que
es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per part de la televisió
local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de l’oficina oberta

expressament per a les consultes personalitzades dels ciutadans en el període
d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i participació, i en les més
de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició pública del pla, de la que
s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels mitjans informàtics a través
de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als
representants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5.- Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, s’ajusten a les
determinacions de zonificació i normativa previstes per la legislació urbanística
vigent per als plans d’ordenació urbanística municipal per a totes les zones
urbanes del municipi, i responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els establiments hotelers existents, per
aquesta activitat turística que ocupa un dels sectors econòmics considerats
bàsics i de futur del municipi.
6.1ª.- Favorable en part. Pels edificis d’ús hoteler s’informa favorablement
mantenir l’edificabilitat neta de 1,67m2/m2 del pla general vigent, i a la que
s’incrementaria en un 37% addicional (es a dir fins a 2,30m2/m2) per als hotels
de 4* o més.
6.2ª Favorable en part.- . S’informa favorablement establir un règim transitori
que permet assolir els objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures
de la propietat en funció de l’evolució futura del sector, i es proposa un règim
de caràcter transitori amb un termini mínim de 12 anys, desprès del qual els
establiments hotelers puguin assolir la seva transformació a altres usos sense
restriccions, mantenint els paràmetres de l’ús hoteler.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP RIERA
PORTA I JOAN LLORENS SUREDA, COORDINADOR COMARCAL I
DELEGAT LOCAL AL MUNICIPI DE BLANES, DEL SINDICAT UNIO DE

PAGESOS DE CATALUNYA, COMARCA DEL MARESME (Nº 818), A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Es retrotraguin les actuacions fins el moment de l’aprovació del programa de
participació ciutadana, permetent a les entitats que subscriuen aquesta
al·legació, participar directament com a representants del sector agrari en la
tramitació de la revisió del POUM des de el seu inici.
2.- S’elabori, tramiti i aprovi l’avanç d’instrument de planejament de revisió del
POUM.
3.- L’avanç de planejament, abans de la seva aprovació inicial, contingui
l’informe de sostenibilitat ambiental i tramiti el procediment d’avaluació
ambiental.
4.- La documentació tècnica de la revisió del POUM, tingui el contingut i
condicions que es regulen en els articles 69, 71, 72, 73 i 76 del Decret
305/2006, i s’elabori aquesta documentació (previsions de creixement
urbanístic...) tenint en compte :
4.1.- La situació de saturació i crisi del sector immobiliari, financer i teixit
productiu al municipi i en el seu àmbit territorial més proper,
4.2.- L’escassetat de recursos hidràulics i energètics en aquest àmbit territorial,i
4.3.- La necessitat de mantenir la totalitat de l’espai agrari actual que disposa el
municipi de Blanes.
5.- Suprimir i eliminar de la revisió del POUM els sectors SUD 5- Mas Martí,
SUD 10 – Industrial Ronda Oest, Sud 11 – Activitats turístiques, i Sud 12 –
Esportiu, mantenint la seva actual classificació com a sòl no urbanitzable
agrícola clau 2o i/o 21.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM
ha estat des del inici àmplia i participativa, com ho demostra la nombrosa
participació en les jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el
model de ciutat, i que es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per
part de la televisió local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de
l’oficina oberta expressament per a les consultes personalitzades dels
ciutadans en el període d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i
participació, i en les més de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició
pública del pla, de la que s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels
mitjans informàtics a través de la web de l’ajuntament.
2.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
3 i 4.- Tan la documentació de l’avanç com de l’aprovació inicial del POUM,
s’ajusten al contingut i condicions que es regulen en la Llei d’urbanisme i el seu
Reglament, i per suposat, inclou l’informe de sostenibilitat ambiental i s’ha
tramitat conforme al procediment d’avaluació ambiental.

5.- Les determinacions del POUM en relació a les previsions de qualificació del
sòl s’han ajustat per cobrir les necessitats dels diferents sectors residencials,
industrial i turístic, minimitzant l’afectació als sòls agrícoles productius. En
relació al Pla General vigent, el POUM redueix la superfície total del sòl
qualificat, al no incloure la zona del càmping Els Pins en la desembocadura del
Tordera, i els antics plans parcials de Pinya de Rosa i Serra Llarga en l’àrea
boscosa de Pinya de Rosa.
El sector SUD 5- Mas Martí s’ha qualificat per cobrir part de les necessitats
de creixement residencial del municipi, i facilitar la continuïtat urbana entre Mas
Güelo i Cala Guidó. El sector SUD10–Industrial Ronda Oest, es l’únic sector
industrial qualificat, i ha de permetre l’obertura del nou accés (Ronda Oest) a
l’estació i a l’àrea urbana, així com l’emplaçament de noves instal·lacions per
activitats econòmiques. El SUD 11 – Activitats turístiques es una zona
totalment ocupada per diversos càmpings i s’ha reservat per facilitar la
implantació d’establiments hotelers. El SUD 12 – Esportiu s’ha reservat per
possibilitar l’ampliació de la zona esportiva, i per la seva gestió s’ha inclòs dins
els altres sectors urbanitzables.
En tots el casos, i per les raons abans esmentades s’informa desfavorablement
la seva supressió.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LA SRA.
MONTSERRAT SICRA I CAMPMAJÓ EN NOM I REPRESENTACIÓ DEL
HOTEL HORITZO (Nº 819), A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Primera .- Insuficient satisfacció de les exigències derivades del principi
general de participació ciutadana reconegut i emparat per la Llei i el Reglament
d'Urbanisme de Catalunya.
Segona.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per la inexistència
de la memòria del programa d'actuació urbanística (PAU)
Tercera.- Nul·litat de ple dret de l'aprovació inicial acordada per omissió del
procediment d'avaluació ambiental estratègica del planejament general.
Quarta.- La indefinició de què pateix el planejament de Blanes quant a la fixació
de les previsions temporals relatives al desenvolupament del planejament i dels
sectors de planejament derivat, així com als terminis per a l'edificació, afronta
amb el principi de seguretat jurídica que ha de regir la potestat planificadora de
l'administració.
Quinta i sexta .- Nul·litat del tractament urbanístic, usos i condicions
d'edificació, que rep el sector hoteler de Blanes per la normativa urbanística del
POUM aprovat inicialment per contravenir greument els principis generals del
dret de racionalitat, congruència, proporcionalitat, seguretat jurídica i el
desenvolupament urbanístic sostenible.
Séptima 1ª.- Que es modifiqui l’article 147 en el sentit de reconèixer
l'edificabilitat addicional d'un 40% als hotels de 5 estrelles.
Sèptima 2ª.- Que no quedarà subjecte a cap restricció de les possibilitats de
transformació en altres usos i que, a més, per a això, en el supòsit de la

transformació d'ús sense substitució de les meves edificacions hoteleres, es
mantinguessin els paràmetres vigents en l'actualitat.
Subsidiàriament, en cas de no admetre's la seva transformació en ús
residencial sense restriccions, les mateixes només puguin ser temporals,
establint-se un règim raonable de caràcter transitori.
INFORME :
1.- La participació ciutadana en el procés d’elaboració i tramitació del POUM ha
estat àmplia i participativa com ho demostra la nombrosa participació en les
jornades públiques de l’avanç del pla a on es discutia el model de ciutat, i que
es van transmetre en directe i es va repetir en diferit per part de la televisió
local; en la difusió i explicacions del contingut del pla des de l’oficina oberta
expressament per a les consultes personalitzades dels ciutadans en el període
d’exposició pública i que va tenir una amplia resposta i participació, i en les més
de 800 al·legacions presentades a aquesta exposició pública del pla, de la que
s’ha fet àmplia difusió pels mitjans habituals i pels mitjans informàtics a través
de la web de l’ajuntament.
No cal confondre per altre part, la comissió de seguiment del pla integrada per
tots els grups municipals que com a òrgan de decisió polític ha mantingut les
deliberacions en secret com correspon a la seva responsabilitat, i en la que
lògicament no han participat particulars o entitats afectades pel pla, que per
altre part, ja han fet arribar les seves opinions i peticions directament als
representants municipals que integren la comissió, com ha estat el cas dels
empresaris de l’hostaleria.
2.- Els documents que incorpora el POUM son els especificats en l’art. 57 de la
Llei d’urbanisme, i entre ells el Programa d’Actuació Urbanística Municipal
(PAUM) amb el contingut que estableix l’art. 60, i al que diverses al·legacions
han fet referència.
3.- La tramitació del POUM s’ha ajustat en tot moment al procediment
d’avaluació ambiental dels plans urbanístics d’acord amb l’establer a l’art. 115 i
a la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’Urbanisme, com a
legislació vigent en el moment de la seva tramitació, i com a tal ha estat
avaluat pel departament de Medi ambient en totes les seves fases i d’acord al
procediment legalment establer.
4.- La programació de les determinacions del POUM s’ha efectuat en el
Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que acompanya al pla, en
ell s’han definit les prioritats i els sexennis pel seu desenvolupament, amb el
nivell de definició propi dels objectius d’un Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
5 i 6.- Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, s’ajusten a
les determinacions de zonificació i normativa previstes per la legislació
urbanística vigent per als plans d’ordenació urbanística municipal per a totes
les zones urbanes del municipi, i responen als criteris del POUM de reservar i
potenciar prioritàriament l’àrea de S’Abanell i els establiments hotelers
existents, per aquesta activitat turística que ocupa un dels sectors econòmics
considerats bàsics i de futur del municipi.
7.1ª.- Desfavorable. L’augment de l’edificabilitat proposada d’un 40%, no es
assumible dins aquesta zona per l’alçada desmesurada dels edificis que en
resultarien..

7.2ª.- Favorable en part. S’informa favorablement establir un règim transitori
que permet assolir els objectius del pla, i dona flexibilitat a les opcions futures
de la propietat en funció de les l’evolució futura del sector, i es proposa un
règim de caràcter transitori amb un termini mínim de 12 anys, desprès del qual
els establiments hotelers puguin assolir la seva transformació a altres usos
sense restriccions. mantenint els paràmetres de l’ús hoteler.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSEP ROBERT
BALTRONS (Nº 821) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
1.- Que, en la finca del c./ Antiga nº 76, es mantingui la possibilitat de fer l’àtic.
2.- Que es rebaixi l’estàndard de la densitat.
INFORME :
1.- Favorable .- La supressió de la planta àtic a les zones de casc antic,
responia al criteri d’evitar una més gran edificabilitat i una major densificació en
unes zones ja molt densament edificades i de limitada accessibilitat rodada.
La transformació de les zones que conformen el casc antic de la ciutat, i en
especial els nous edificis que s’hi construeixin (a qui va dirigida bàsicament la
normativa d’aquest Pla d’Ordenació Urbana), han de mantenir la vitalitat
d’aquest centre històric i millorar la seva qualitat urbana en benefici de la gent
que hi viu, tot evitant les construccions excessives que afecten a les finques
veïnes i a vegades de difícil integració en el paisatge urbà.
Durant el període d’exposició pública i participació ciutadana, s’han formulat un
important nombre d’al·legacions en relació a permetre la possibilitat d’àtics,
possibilitat que es desitjada per un conjunt important de la població. Per tant, i
als efectes de conjuminar els interessos públics i privats, es proposa acceptar
l’al·legació, sempre que la construcció d’aquests àtics formin part de l’habitatge
corresponent a la planta immediatament inferior, i no computin a efectes
d’establir el càlcul de la densitat màxima d’habitatges establerta en cada zona.
2.- Favorable .En relació a l’art art 126 “Densitat màxima d’habitatges”,
s’informa favorablement, i es proposa estimar l’al·legació en el sentit de
consignar en la normativa del POUM una superfície construïda de 80m2 per
habitatge per fixar la densitat, enlloc dels 100m2 que contempla l’aprovació
inicial, i calculada únicament sobre el sostre d’us residencial.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER MARIA ISABEL,
CRISTINA I SILVIA PERPIÑA DE LAMA (Nº 822) , A L’APROVACIÓ INICIAL
DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :

1.- Que el nou POUM reculli un àmbit d’un sector no consolidat que abarqui la
totalitat de la finca Can Paradís, propietat de les germanes Perpiñá, en lloc d’un
àmbit discontinu, i que inclogui 13.470,04 m2 d’edificabilitat.
2.- Que en cas que l’àmbit sigui discontinu, aquest inclogui 4.000 m2 de sostre
d’edificabilitat residencial en la finca Can Paradís, i la resta d’edificabilitat 9.470
m2 per a ús residencial, junt a l’Av. Europa on es situaran els habitatges
sotmesos a algun règim de protecció pública.
INFORME :
1.- Desfavorable.- En primer lloc no es considera adequat als criteris del nou
POUM ubicar una edificabilitat de més de 13.000m2 a la finca de Can Paradis
que està situada en el límit del casc històric de la ciutat, i que limita amb una
zona molt densa de l’àrea urbana i de carrers molt estrets, per la densificació i
colmatació que això comportaria en aquesta àrea ja de per si molt densa i amb
dificultats d’accés rodat. L’accés principal de la finca es produeix pel carrer de
Santa Bàrbara de 4m. d’amplada, que forma part d’aquest trama viària del raval
exterior al recinte emmurallat, i que dona suport a l’edificació tradicional i molt
compacte del nucli històric.
En segon lloc, tampoc es considera adequat als criteris del nou POUM ubicar
aquesta edificabilitat de més de 13.000m2 en aquest indret, per la situació de la
finca i per les seves característiques mediambientals i com a referent històric
en el paisatge urbà de la ciutat. La finca es troba situada en un punt alt que
predomina sobre el raval històric i l’eixample crescut al llarg del carrer de
Jaume I, amb l’edifici principal de Can Paradís (edifici inclòs dins el catàleg
d’edificis d’interès historicoartístic) situat en la part alta i amb una amplia pineda
circumdant. La destrucció d’aquesta pineda i l’edificació de la finca amb
aquesta densitat es considera que comportaria un greu impacte negatiu a la
qualitat urbana i mediambiental de tota aquesta àrea històrica de la ciutat.
Per les raons abans esmentades, i d’acord amb es criteris de qualitat urbana i
mediambientals del nou POUM, es proposa per aquesta finca el manteniment
de l’edifici de Can Paradís, i que en cas que es vulgui materialitzar un
aprofitament urbanístic de la finca, aquest es situï en un polígon discontinuo
d’iniciativa privada(sistema de compensació), reubicant bona part de la nova
edificabilitat residencial a la zona de l’eixample urbà de l’Avinguda Europa i
Racó Blau.
2.- Desfavorable.- D’acord amb els criteris abans esmentats, es considera que
a part de l’edifici existent de Can Paradís, únicament seria urbanísticament
adequat situar dins la finca un sostre edificable a redós dels edificis situats al
carrer de Santa Bàrbara amb una alçada no superior a PB+2 (com les finques
veïnes) i amb una superfície màxima de 3.000 m2, i que s’adequaria als límits
de l’àrea assenyalada en els plànols del POUM.
L’ubicació de 4.000m2 de sostre dins la finca comportaria una major ocupació o
una major alçada d’edificació, que impactaria negativament en l’espai lliure i
l’imatge urbana resultant.
L’edificabilitat fixada en el POUM de 0,5m2/m2 es considera adequada als
criteris de qualitat urbana del POUM, i es similar als de les altres zones
urbanes de característiques similars ( PA.1- Càmping La Sardana, SUD.4-Racó
Blau), i no es considera tampoc adequat el seu increment tal com sol·licita
l’al·legació, per la major ocupació i densificació de la ciutat i el canvi de model

urbanístic que això suposaria amb disminució de la qualitat urbana i
mediambiental resultant.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOAQUIM
RABASSA ROBERT (CÀMPING S’ABANELL) (Nº 823) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
(i) Modificar l’article 157 del POUM en el sentit de permetre l’ús residencial i de
càmping en la clau 6-H, en un mínim del 40% de la superfície; (ii) permetre
desplaçar part de la superfície destinada a zones verdes a àrees més
allunyades de la platja, (iii) permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell
es disposi de forma paral·lela a la línia de mar i elimini la limitació de 23 m. de
longitud per a la façana situada en aquest sentit; (iv) en la clau 6-H, es permeti
la tramitació d’un pla de millora urbana que permeti incrementar el nombre
màxim de plantes i l’alçada reguladora, així com la reordenació volumètrica de
les diverses illes; i (v) eliminar la prolongació del carrer Menorca.
INFORME :
(I) Desfavorable. Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, i a
la clau 6-H responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell, per aquesta activitat turística que ocupa un
dels sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
(II) Desfavorable. La ubicació de les zones verdes en el front de mar, be
obligat per la Llei de Costes, i ocupa l’àrea afectada per la zona de servitud de
la línia del domini públic marítimo-terrestre (d.p.m.t.)
(III) Favorable. Permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell es disposi de
forma paral·lela a la línia de mar, i eliminar la limitació de 23 m. de longitud per
a la façana situada en aquest sentit, per tal de facilitar la implantació dels
projectes hotelers.
(IV) Favorable en part. La tramitació d’un pla de millora urbana que permeti la
reordenació volumètrica de les diverses illes ja es possible d’acord amb la Llei
d’urbanisme vigent. No obstant s’informa desfavorablement augmentar l’alçada
de 7 plantes, ja que es la màxima fixada en totes les zones urbanes del
municipi, i es suficient per absorbir totalment l’edificabilitat fixada amb
ocupacions del 30% de la parcel·la.
(V) Desfavorable. La prolongació del carrer Menorca ha de permetre en el futur,
la continuïtat urbana d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER CEFERINA
MARTINEZ LAZARO (CÀMPING S’ABANELL) (Nº 824) , A L’APROVACIÓ
INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL
MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :

(i) Modificar l’article 157 del POUM en el sentit de permetre l’ús residencial i de
càmping en la clau 6-H, en un mínim del 40% de la superfície; (ii) permetre
desplaçar part de la superfície destinada a zones verdes a àrees més
allunyades de la platja, (iii) permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell
es disposi de forma paral·lela a la línia de mar i elimini la limitació de 23 m. de
longitud per a la façana situada en aquest sentit; (iv) en la clau 6-H, es permeti
la tramitació d’un pla de millora urbana que permeti incrementar el nombre
màxim de plantes i l’alçada reguladora, així com la reordenació volumètrica de
les diverses illes; i (v) eliminar la prolongació del carrer Menorca.
INFORME :
(I) Desfavorable. Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, i a
la clau 6-H responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell, per aquesta activitat turística que ocupa un
dels sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
(II) Desfavorable. La ubicació de les zones verdes en el front de mar, be
obligat per la Llei de Costes, i ocupa l’àrea afectada per la zona de servitud de
la línia del domini públic marítimo-terrestre (d.p.m.t.)
(III) Favorable. Permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell es disposi de
forma paral·lela a la línia de mar, i eliminar la limitació de 23 m. de longitud per
a la façana situada en aquest sentit, per tal de facilitar la implantació dels
projectes hotelers.
(IV) Favorable en part. La tramitació d’un pla de millora urbana que permeti la
reordenació volumètrica de les diverses illes ja es possible d’acord amb la Llei
d’urbanisme vigent. No obstant s’informa desfavorablement augmentar l’alçada
de 7 plantes, ja que es la màxima fixada en totes les zones urbanes del
municipi, i es suficient per absorbir totalment l’edificabilitat fixada amb
ocupacions del 30% de la parcel·la.
(V) Desfavorable. La prolongació del carrer Menorca ha de permetre en el futur,
la continuïtat urbana d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO RABASSA
ROBERT (CÀMPING S’ABANELL) (Nº 825) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
(i) Modificar l’article 157 del POUM en el sentit de permetre l’ús residencial i de
càmping en la clau 6-H, en un mínim del 40% de la superfície; (ii) permetre
desplaçar part de la superfície destinada a zones verdes a àrees més
allunyades de la platja, (iii) permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell
es disposi de forma paral·lela a la línia de mar i elimini la limitació de 23 m. de
longitud per a la façana situada en aquest sentit; (iv) en la clau 6-H, es permeti
la tramitació d’un pla de millora urbana que permeti incrementar el nombre
màxim de plantes i l’alçada reguladora, així com la reordenació volumètrica de
les diverses illes; i (v) eliminar la prolongació del carrer Menorca.
INFORME :

(I) Desfavorable. Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, i a
la clau 6-H responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell, per aquesta activitat turística que ocupa un
dels sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
(II) Desfavorable. La ubicació de les zones verdes en el front de mar, be
obligat per la Llei de Costes, i ocupa l’àrea afectada per la zona de servitud de
la línia del domini públic marítimo-terrestre (d.p.m.t.)
(III) Favorable. Permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell es disposi de
forma paral·lela a la línia de mar, i eliminar la limitació de 23 m. de longitud per
a la façana situada en aquest sentit, per tal de facilitar la implantació dels
projectes hotelers.
(IV) Favorable en part. La tramitació d’un pla de millora urbana que permeti la
reordenació volumètrica de les diverses illes ja es possible d’acord amb la Llei
d’urbanisme vigent. No obstant s’informa desfavorablement augmentar l’alçada
de 7 plantes, ja que es la màxima fixada en totes les zones urbanes del
municipi, i es suficient per absorbir totalment l’edificabilitat fixada amb
ocupacions del 30% de la parcel·la.
(V) Desfavorable. La prolongació del carrer Menorca ha de permetre en el futur,
la continuïtat urbana d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ANTONIO RABASSA
ROBERT COM ADMINISTRADOR DE COMEX BLANES SA. (Nº 826) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
(i) Modificar l’article 157 del POUM en el sentit de permetre l’ús residencial i de
càmping en la clau 6-H, en un mínim del 40% de la superfície; (ii) permetre
desplaçar part de la superfície destinada a zones verdes a àrees més
allunyades de la platja, (iii) permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell
es disposi de forma paral·lela a la línia de mar i elimini la limitació de 23 m. de
longitud per a la façana situada en aquest sentit; (iv) en la clau 6-H, es permeti
la tramitació d’un pla de millora urbana que permeti incrementar el nombre
màxim de plantes i l’alçada reguladora, així com la reordenació volumètrica de
les diverses illes; i (v) eliminar la prolongació del carrer Menorca.
INFORME :
(I) Desfavorable. Les determinacions del POUM en relació al sector hoteler, i a
la clau 6-H responen als criteris del POUM de reservar i potenciar
prioritàriament l’àrea de S’Abanell, per aquesta activitat turística que ocupa un
dels sectors econòmics considerats bàsics i de futur del municipi.
(II) Desfavorable. La ubicació de les zones verdes en el front de mar, be
obligat per la Llei de Costes, i ocupa l’àrea afectada per la zona de servitud de
la línia del domini públic marítimo-terrestre (d.p.m.t.)
(III) Favorable. Permetre que l’edificació en el sector de S’Abanell es disposi de
forma paral·lela a la línia de mar, i eliminar la limitació de 23 m. de longitud per
a la façana situada en aquest sentit, per tal de facilitar la implantació dels
projectes hotelers.

(IV) Favorable en part. La tramitació d’un pla de millora urbana que permeti la
reordenació volumètrica de les diverses illes ja es possible d’acord amb la Llei
d’urbanisme vigent. No obstant s’informa desfavorablement augmentar l’alçada
de 7 plantes, ja que es la màxima fixada en totes les zones urbanes del
municipi, i es suficient per absorbir totalment l’edificabilitat fixada amb
ocupacions del 30% de la parcel·la.
(V) Desfavorable. La prolongació del carrer Menorca ha de permetre en el futur,
la continuïtat urbana d’aquesta zona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER ALFREDO NONELL
AGUT I XAVIER UTSET SANCHEZ (Nº 827) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en data 15 de novembre de 2008, amb núm., de registre 22514, el Sr.
Janssen va presentar un escrit d’al·legacions a l’acord d’aprovació inicial del
POUM, en representació dels propietaris que conformen la banda nord del
sector anomenat PA Ctra. de Lloret.
Els sotasignats s’adiuen plenament a les al·legacions formulades al PA Ctra. de
Lloret.
INFORME :
S’incorpora aquest escrit a l’al·legació 793 a que fa referència.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER SERGIO BALADA
LAFUENTE (Nº 828) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que en el catàleg de masies i cases rurals no consta la casa de la seva
propietat ubicada en la parcel·la nº 144 del polígon 3.
INFORME :
Desfavorable. L’habitatge a que fa referència l’al·legació està en estat ruïnós, i
no té per tant les característiques de masia o casa rural que preveu la Llei
d’urbanisme per a les edificacions que s’han d’incloure en el Catàleg de masies
i cases rurals, i no es podrà per tant regular dins el mateix.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
ISABEL, CRISTINA I SÍLVIA PERPINYÀ DE LAMA (Nº 829) , A
L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.

SOL·LICITUD :
Que s’incorpori al POUM l’ordenació alternativa proposada a l’al·legació.
INFORME :
S’informa favorablement, es considera adient la proposta de reubicar la
edificabilitat dins la finca Paradís, en el lloc situat en l’antiga pista de tennis,
amb una edificabilitat de 3.000m2, i la resta de la edificabilitat en la part
discontinua de l’Avinguda Europa.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
JOSE MUÑOZ TORNERO (Nº 830) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Sóc co-propietari de la finca del polígon 5 parc 110 (adjunto certificació
cadastral) que es veu afectada en una part pel nou pla urbanístic de la zona de
Mas Guelo. Demano que es vegi afectada la finca en la seva totalitat i no
només una petita part.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació mantenint la part de finca dins
els àmbits del SUD Mas Martí i del SUD Costa Brava Centre. En base als
criteris d’ordenació contemplats en la memòria i en la resta de documentació
que íntegra el POUM, la delimitació d’aquest sector es considera necessària
d’acord amb el model de creixement desenvolupat en el POUM, als efectes de
donar continuïtat a la trama urbana residencial del municipi. Dels estudis
demogràfics es desprenen les necessitats futures que hi haurà al municipi de
Blanes, en temes de residència i activitat econòmica. De les necessitats
residencials el costat nord de la carretera Costa Brava, unint des de Ca la
Guidó fins a Mas Borinot és el millor emplaçament per tal d’ubicar les
necessitats futures del municipi.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
RAMON MUÑOZ COTRINA (Nº 831) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Que es permetin els antics usos a tot el carrer Montblanc, doncs restringir-los
en un sol costat no beneficia a ningú i perjudica a molts.
INFORME :
Desfavorable. Es proposa desestimar l’al·legació mantenint els usos a la zona
d’eixample on l’ús principal és el d’habitatge plurifamiliar. Els usos que també
s’hi admeten són els que poden tenir un convivència amb l’ús residencial, per
tant hi són admesos els tallers petits i tallers artesanals, els garatges i tallers de
manteniment de vehicles, els usos comercials, però no hi són inclosos els usos

industrials que tenen una zonificació específica i en aquestes àrees no hi és
admès l’habitatge.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
Mª CARMEN BRAUU PADILLA (Nº 832) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE
BLANES.
SOL·LICITUD :
Presentem una proposta sobre la volumetria en el barri de Mas Cremat.
Concretament per la creació d’un porxo entre els dos habitatges situats al
carrer Josep Llimona 17 i carrer Velazquez.
INFORME :
Favorable. La proposta de nova volumetria que presenta l’al·legant es
considera adequada en respecte a les edificacions existents. Per tant,
s’accepta la nova ordenació de les ampliacions de les edificacions existents al
carrer Velazquez amb Josep Llimona.
INFORME SOBRE L’AL·LEGACIÓ PRESENTADA FORA DE TERMINI PER
RAMON MUÑOZ COTRINA (Nº 833) , A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL MUNICIPI DE BLANES.
SOL·LICITUD :
Es serveixi reconsiderar l’al·legació amb data d’entrada el 14 de novembre de
2008, en el sentit de renunciar les al·legacions respecta a la subparcela “a” per
no ser en l’actualitat propietari de la mateixa, i incloure en el sector SUD MAS
MARTI la totalitat de la parcel·la “b” Poligon 5 parcel·la 110, doncs el tros que
es deixa forestal es molt petit i està rodejat per tots els costats de
construccions.
INFORME :
Desfavorable.La delimitació dels sectors respon als estudis ambientals i socials
que incorpora el planejament, delimitant, els sectors el model territorial de
creixement que es considera adequat pel municipi de Blanes durant la vigència
del POUM. Amb els sectors qualificats com a residencials ja es preveu satisfer
les necessitats futures d’habitatge i d’activitat econòmica, i per tant, no es
considera adequat ampliar més aquestes zones. Degut a la naturalesa forestal
del terreny tampoc es considera adequada per la seva inclusió dins la zona
urbanitzable.