agenda març - L'Agenda

Març 2010
Número 68 Any VI
Exemplar gratuït
Publicació mensual
d’informació d’Arenys
Tirada: 4.000 exemplars
S U M A R I
Brot de vandalisme a Arenys
de Mar: 80 cotxes amb les
rodes punxades P 2
El pàrquing de la tercera
platja desapareixerà a partir
del pròxim setembre P 3
Sant Elm tindrà un ascensor
inclinat per pujar a la penya
del cementiri P 5
La UBICA renovarà la junta
amb un nou president P 6
“No sóc un superior polític
de l’alcalde d’Arenys”, afirma
Santi Fontbona, nou president
del Senat arenyenc P 4
L’Agenda reforma la seva web
i inclou anuncis gratuïts P 17
Can Badosa arriba als 150
anys amb plena vitalitat P 18
Joan
Fabregà,
Arenyenc
de l’any

2
Març2010 ACTUALITAT
Una onada d’actes vandàlics a
Arenys creen indignació i alarma
Rodes punxades a 80 cotxes, aparadors trencats i baralles amb armes blanques
◆ Mar Sánchez
Arenys de Mar va viure l’última
quinzena de febrer una onada
de vandalisme amb una gran
afectació ciutadana. La setmana
del 15 al 21 es van registrar
un seguit de greus incidents. La
primera víctima va ser un
cotxe incendiat a l’aparcament
de la primera platja dimarts 16,
dos dies després va rebre l’ascensor
de la Riera que un dia
després d’haver-se reparat va
ser boicotejat novament.
Divendres a la matinada, van
trencar els aparadors de dues
botigues, una d’elles a la Riera,
i finalment, la nit de dissabtea
diumenge, almenys 80 cotxes
van aparèixer amb les rodes
punxades, la majoria dels quals
a la Riera, però també a la
Picòrdia i als carrers Pompeu
Fabra i Balmes.
Les persones afectades es van
assabentar de la malifeta diumenge
al matí i molts van
necessitar de la grua per poder
moure els cotxes. La indignació
era palpable.
En el moment de tancar la
revista ja hi havia més d’una
trentena de denúncies d’arenyencs
posades als Mossos
d’Esquadra, que és qui porta la
investigació del cas. Alguns
veïns s’han plantejat fer una
denúncia conjunta per tenir
més força. Els treballs dels
Mossos continuen oberts,
sobretot després que al cap de
quatres dies també apareguessin
una vintena de cotxes
també amb les rodes punxades
Molts vehicles no es van poder moure fins l’endemà
a Canet de Mar. Tot i que
podria tractar-se de diferents
autors, els Mossos no descarten
cap hipòtesis. El regidor de
Seguretat, Jordi Pera, afirma
que una de les idees que es
barallen és la venjança d’un
determinat grup de gent, degut
a la “pressió” que s’està exercint
sobre “certs col·lectius
que generen molt d’enrenou a
llocs concrets d’Arenys”. Tot i
això, Pera afirma que “hi ha
pistes serioses sobre els
autors”. Una de les proves
importants són les càmeres de
vigilància de les entitats bancàries
que haurien gravat alguna
imatge dels vàndals.
Aquell mateix cap de setmana
també es va haver d’intervenir
per diversos comes etílics i fins
i tot baralles d’arma blanca que
es van saldar amb detinguts.
Malgrat tot, des de
l’Ajuntament es segueix insistint
que aquests van ser uns
fets puntuals i que en general
Arenys de Mar “és un dels
pobles més tranquils de la
comarca quant a vandalisme”.
Picabaralla al ple
El vandalisme també va ser
protagonista en el darrer ple
arran de l’interès de l’oposició
pel tema. Jordi Pera va explicar
que s’ha reforçat la seguretat
introduïnt policies de paisà.
Tot i que va assenyalar que no
n’era partidari, Pera va afirmar
que en cas d’arribar a un
extrem es plantejaria també la
instal·lació de càmeres de
seguretat a la riera i zones conflictives
del poble.
La polèmica es va produir
entre el mateix Jordi Pera i el
regidor del VIA, Alex Acero,
arran d’unes declaracions fetes
a la ràdio on el partit a l’oposició
qüestionava la feina dels
cossos de seguretat preguntant-se
on era la policia local
mentre algú punxava les rodes
dels cotxes. Pera es va mostrar
dur i contundent i va qualificar
les declaracions tant d’Acero
com del president del partit,
Francesc Coll, “d’irresponsables
i populistes”. A més va
considerar que aquestes afirmacions
només creen desafecció
cap a la feina dels polítics i
les institucions. El regidor
Acero indica, però, que “la percepció
ciutadana es que es
dediquen recursos desproporcionats
per vigilar petites
infraccions en comparació a la
vigilància de la delinqüència”.
Arenys de Munt també estàsent
víctima de successos, en
aquest cas robatoris en urbanitzacions.
A més, uns desconeguts
van entrar a robar a
l’Ajuntament i altres dependències
municipals, com la biblioteca.
Segons l’alcalde, els lladres
van emportar-se diners de
les màquines de menjar.
XAVI SALBANYA

ACTUALITAT Març2010
3
El pàrquing de la tercera platja
s’eliminarà a partir de setembre
L’Ajuntament vol evitar molèsties aquest estiu i concentrar l’obra
◆ Enric Sierra
El projecte de recuperació
medioambiental que comporta
oficialment l’eliminació total
dels aparcaments a la tercera
platja començarà al setembre i
no aquesta primavera com
estava previst, segons que ha
demanat l’Ajuntament
d’Arenys de Mar al departament
de Costes de la
Generalitat.
La petició de l’Ajuntament
pretén que durant els mesos
d’estiu no hi hagi material d’obra
que pugui dificultar l’accés
dels usuaris. Les obres han de
durar vuit mesos i començant
al setembre es concentrarien
tots els treballs per deixar l’obra
enllestida per l’estiu de
l’any vinent.
El projecte ja ha estat revisat
i aprovat, recollint algunes de
les objeccions fetes pel consistori
arenyenc, com ara que les
espècies de vegetació siguin
autòctones o que els ponts que
hi haurà sobre els rials siguin
més alts perquè passin les
màquines. El vial de serveis no
serà més ample com havia
demanat Arenys i la rotonda
que s’ha de fer tocant a Canet
no es farà en terme del poble
veí perquè el consistori canetenc
s’hi ha negat.
D’altra banda, s’ha descartat
que els xiringuitos puguin obrir
tot l’any ja que per poder-ho fer
s’hauria d’eliminar un per
garantir la distància mínima de
200 metres entre uns i altres.
No obstant, l’Ajuntament ja té
clar que quan acabi l’actual
concessió, d’aquí a quatre
anys, s’eliminarà una de les
guinguetes perquè la resta
puguin obrir els 365 dies de
l’any.
Com se sap, l’Ajuntament
aspira a què un cop feta l’obra
es pugui aparcar, tot i que
encara no sap quan hipotètics
aparcaments quedarien a la
tercera platja. Això ho sabrem
un cop es tingui el projecte
acabat. Serà aleshores quan el
consistori decidirà si accelera
la negociació amb la família
Guri, propietària de l’horta que
queda al costat de la platja, per
habilitar-la com a espai d’aparcament.
Aquest mes de febrer
han seguit les converses, tot i
que no hi ha acord encara.
Mentrestant, es mantenen les
tenses relacions entre el
govern i l’Associació de
Guinguetaires i la UBICA per la
campanya de recollida de firmes
contra el projecte de la
tercera platja. L’últim episodi
l’ha protagonitzat el grup
d’ERC qui al seu espai de la
revista municipal carrega durament
contra els impulsors de la
protesta i els acusa de manipuladors
i de tenir “certs interessos
econòmics”. En canvi, no
es refereixen als milers de firmes
i suports recollits de ciutadans
usuaris que veuen perillar
l’accés a la millor platja
d’Arenys.
Barrera a la Picòrdia, aquest mes
D’altra banda, la zona d’aparcament
de la Picòrdia on els
arenyencs ja no podrem aparcar
gratis con fins ara, entrarà
en funcionament a finals d’aquest
mes com a zona blava.
L’empresa COMSA col·locarà
la barrera d’accés a la majoria
d’aparcaments i només quedaran
125 places lliures pels arenyencs
al vial que uneix la platja
amb el port.
Els bons costums
◆ Jaume Amar
Diuen que si
Mahoma no va a la
muntanya; la muntanya va a
Mahoma. M'hagués agradat
visitar els Estats Units però
fins ara, no hi he estat. No
obstant això, entre el Pare
Noel, el Halloween, el dia
dels enamorats (Sant
Valentí) i el costum de passar
els diumenges a les grans
superfícies... sembla que hi
estigui visquent (als Estats
Units). Ara bé, a totes aquelles
persones que els encanta
encolomar-nos els costums
nord-americans els vull fer
esment que amb la crisi que
ens afecta, segurament tots
tindrem menys feina i
podrem disposar de més
dies de festa dins els quals
podríem entatxonar encara,
entre d'altres celebracions
nord-americanes, el "Dia
d'Acció de Gràcies" i el "Dia
de la Independència". Per
cert, el "Dia de la
Independència" se celebra el
4 de juliol. Segons com caigui
Sant Zenon, podríem
empalmar i faríem una setmana
de festa que ni els
"Sanfermins", ni les "Falles".
Com enyoro els "Barcelona
Dragons"! Good bye!

4
“No sóc un càrrec superior a
l’alcalde d’Arenys des del partit”
◆ X. S. / B. S.
A un any de la seva creació, el
Senat Municipal només s’ha
reunit un cop i per constituirse.
El primer president ha plegat
per desavinences amb el
govern a l’hora del suport
rebut per posar-lo en funcionament.
Santi Fontbona arriba a
la presidència del Senat de
rebot ja que és l’únic exalcalde
que participa de l’òrgan consultiu
i no ha declinat presidir-lo.
Aquest ‘consell de savis’ també
el formen exregidors.
Des del passat 3 de febrer presideix
el Senat Municipal, una
sorpresa?
Bé, de fet no em tocava a mi,
sinó a Miquel Rubirola, que al
final va decidir no acceptar.
Aleshores hi va haver una reunió
a la qual no vaig poder
assistir, però ja havia donat la
meva conformitat i es va decidir
que presidís el Senat.
Si vostè no hagués acceptat
l’alcalde hagués hagut de fer de
senador major, ja que el seu
successor en l’alcaldia, Quim
Ponsarnau, no participa d’aquest
òrgan.
Sí. De fet, desconec si n’és
membre o no.
Ignasi Moreno, fins ara president,
ha marxat dient que no
ha pogut fer que el Senat rutllés
per falta de feina i de personal
de suport.
Qui ha de nodrir de feina
aquest grup consultor és
l’Ajuntament com diu el reglament,
a banda de l’alcalde i el
propi Senat. Si això no es dóna
hi pot haver poca feina.
Tampoc és un òrgan de gestió i
no li toca tenir un munt de
temes sobre la taula. Jo vaig
parlar amb l’alcalde fa uns dies
i vaig demanar que el president
pugui escollir un petit grup de
persones que m’ajudi a tirar-lo
endavant.
Podrà compaginar-ho amb el
càrrec que ostenta actualment
com a primer secretari del PSC
al Maresme?
El Senat ni gestiona, ni executa.
Per tant no substitueix a
l’Ajuntament. Tampoc el fiscalitza.
Es tracta que l’assessori.
Hem de pensar que tots hem
passat per l’Administració i no
està malament aprofitar aquesta
experiència per donar opinions
sobre determinats temes
que l’Ajuntament després pot
seguir o no.
Com afectarà el fet que vostè
sigui el cap polític de l’alcalde
a nivell del partit socialista a la
comarca?
Primer, jo no sóc un càrrec
superior a l’alcalde des del partit.
Si algú es pensa que els partits
funcionen així no és cert.
En la gestió municipal, l’alcalde
té plena autonomia. A més,
en Ramon Vinyes també és primer
secretari del PSC a Arenys
de Mar i el que fem a nivell del
Maresme és coordinar i ajudar
quan se’ns demana. D’altra
banda, al Senat s’hi ha d’anar
amb una premissa bastant
clara d’intentar arribar a un
acord en temes polèmics,
donada la situació que tenim
de veure els toros des de la
barrera.
Tenen temes damunt la taula?
Bé, parlant amb l’alcalde sembla
que hi ha un parell de temes
que volen que tractem. La més
imminent és la ordenança del
civisme, que sempre porta controvèrsia.
També voldrien parlar
de les finances del consistori,
per que fa als serveis propis
i impropis dels Ajuntaments,
des que li toquen i dels que no.
Març2010 ENTREVISTA
Santi Fontbona
President
del Senat Municipal
d’Arenys de Mar
MÉS PERSONAL
Nascut a Arenys de Mar, l’11 de
setembre de 1957, té una filla i
dos fills. L’any 1987 va entrar com
a regidor pel Partit dels Socalistes
de Catalunya (PSC) a l’Ajuntament
d’Arenys de Mar i va ser designat
regidor de Cultura. A la següent
legislatura va ser, a més, primer
tinent d’alcalde. El 1999, fruit del
primer pacte tripartit va ser elegit
alcalde d’Arenys per dos anys.
L’últim mandat el va passar a l’oposició.
Actualment, treballa a la
Diputació de Barcelona i és el primer
secretari del PSC a la
Federació del Maresme.

ACTUALITAT Març2010
5
Sant Elm tindrà un
ascensor inclinat
per pujar al barri
El projecte de rehabilitació del
barri de Sant Elm contempla la
construcció d’un ascensor
inclinat que pujaria des de la
plaça del Molí de Mar fins a la
penya del cementiri. Aquest
ascensor serà d’accés públic i,
a més de donar servei als 200
veïns del barri, servirà com a
element turístic per accedir
amb facilitat al cementiri de
Sinera.
Aquest ascensor tindrà un
important impacte sobre la
penya del cementiri i podria
afectar un pou del segle XVIII.
L’Ajuntament és conscient de
la situació i continua seguint
els treballs de les cates que es
fan sobre l'estat del terreny.
Aquest ascensor podria estar
en funcionament en dos o tres
anys, com a màxim, ja que hi
ha pressupost i l’obra està
aprovada dins del Pla de Barris
de la Generalitat. Recentment,
l’alcalde d’Arenys, Ramon
Vinyes, va visitar l’ascensor
inclinat que també el Pla de
Barris està construint al veïnat
Així serà l’ascensor de Malgrat
del Castell de Malgrat de Mar.
Es tracta d’un ascensor dissenyat
pels arquitectes Eduard
Sancho i Sergi Cera i que està
construint l’empresa Elecnor,
S.A., amb un pressupost d’un
milió d’euros.
Veïns de Sant Elm han mostrat
reserves sobre la prioritat
de fer aquest ascensor i consideren
que els diners s’haurien
de destinar a d’altres projectes
del barri, cosa que no comparteix
el govern municipal.
Les males formes polítiques del senyor Pera
No és de rebut l'actitud que té el regidor d'urbanisme
i primer tinent d'alcalde de la nostra vila, el
senyor Jordi Pera a l'hora de respondre d'una
manera xulesca, despòtica i sense contingut a les
preguntes que des del VIA formulem al govern
municipal des de la nostra tasca de control.
No són de rebut les reaccions que té el senyor
Jordi Pera quan el VIA participa per Ràdio Arenys
en el programa El Dominical i ens respon agressivament,
dient coses que realment no són i que
només ell ha mal interpretat.
No és de rebut que el moderador del Plenari
Municipal, el senyor Alcalde Ramon Vinyes permeti
aquestes actituds als seus regidors. Ja ho
va fer en el seu dia amb un regidor d'ERC i ara ho
ha tornat a permetre amb un altre.
Una parada de fruita del mercat setmanal dels dissabtes.
El mercat dels dissabtes
es plantarà al mig de la
Riera al lloc dels cotxes
A partir del dia 22 d’aquest
mes començaran les obres
d’urbanització de la Riera
d’Arenys entre l’Ajuntament i
el carrer Olivar. Aquests treballs
duraran 10 mesos, tot i
que a l’estiu s’aturaran per evitar
les molèsties. Mentre durin
les obres, el mercat ambulant
dels dissabtes es traslladarà al
mig de la Riera, entre la rotonda
del Calisay i la del carrer
Olivar, a la zona on ara circulen
i aparquen els cotxes.
D’aquesta manera, el mercat
deixarà d’estar a sobre la vorera
i es concentraran totes les
parades en aquell indret. Els
paradistes haurien acceptat
aquesta nova ubicació ja que
Si la ciutadania escolta el que des del VIA diem i
preguntem, i també escolta el què respon o les
reaccions d'aquest senyor regidor, entendrà que
les formes d'aquest polític local son lamentables
i indignes d'un càrrec electe.
El temps posarà a cadascú en el seu lloc, i el lloc
del senyor Pera està molt lluny de tornar a
manar.
I per què només ataca al VIA? Doncs perquè som
els únics que l'incomodem i deixem al descobert
la seva gestió. I per què l'alcalde no fa res? Doncs
perquè a les hores s'acaba el tripartit local.
Grup Municipal de Veïns Independents
d'Arenys de Mar.
també facilita que podran
tenir els seus vehicles darrera
de les parades. L’ocupació de
les places d’aparcamet també
suposarà que s’haurà de pagar
a la concessionària de la zona
blava (COMSA) per aquest ús.
Aquest cos l’assumirien els
paradistes.
La intenció municipal és que
si aquesta fórmula funciona, el
mercat dels dissabtes sempre
es situaria en aquesta zona i
deixaria de col·locar-se al llarg
de tota la Riera a sobre de les
voreres.
Un cop s’acabi la Riera, les
terrasses també tindran un
prototip que s’ha presentat als
comerços afectats.

6
La UBICA prepara una nova junta
directiva amb Jordi Calopa al front
L’assemblea extraordinària del mes d’abril podria donar llum verd a la renovació
El diumenge 11 d’abril, el següent després
de Pàsqua, hi ha prevista al Calisay una
assemblea extraordinària de la Unió de
Botiguers i Comerciants d’Arenys de Mar
(UBICA) en la què s’escollirà una nova
junta directiva. En el moment de tancar l’edició
d’aquesta revista (finals de febrer), es
tenia constància d’una candidatura ja
estructurada i que compta, en principi,
amb el beneplàcit de l’actual junta, que des
de fa uns 8 anys ha presidit l’Agustí Costa
Montalt.
En petit comitè, i des de fa mesos, l’actual
junta ja havia donat mostres d’esgotament
i manifestava la voluntat de buscar un
relleu. Eren pocs, amb escassa col·laboració
externa i amb poc temps disponible per
a dedicar-hi. De fa més d’un any, el mateix
president treballa en un altre negoci a
Barcelona, En la darrera assemblea ordinària
del passat juny, davant pocs socis, ja
s’entreveia la necessitat de trobar un revulsiu.
Tanmateix, encara no en va sortir cap
grup alternatiu. Una mostra de final d’etapa
va ser la no celebració de la tradicional
Pedalejada per St. Roc, i encara més el
constant enfrontament polític de la junta
directiva amb les àrees de Promoció Local
de l’Ajuntament; tant a l’actual legislatura
com a l’anterior. Darrerament però, encara
la situació havia empitjorat, fins el punt
que la junta va amenaçar d’abandonar el
Consell de Promoció Econòmica, com a
protesta per les fórmules d’aparcament
projectades per l’actual equip de govern
municipal.
Així les coses, la mateixa junta, tot fent
autocrítica i per sortir de l’impàs, ha anat
sondejant alternatives per fer foc nou, a
base d’un nou equip amb més gent, idees,
nou tarannà i ganes de treballar de cara a
la urgent reactivació del comerç local, en
pendent negativa de fa anys i ara molt
“tocat”, enmig d’una greu crisi econòmica
general. Es va mirar de trobar un nou liderat
dins la mateixa junta, però finalment
s’ha trobat de fora, encara que són socis de
l’associació. Altrament, sectors de la part
baixa de la Riera havien insinuat al regidor
Estanis Forn com a possible artífex del
canvi. El mateix regidor hi va renunciar, tot
agraint que s’hagués pensat en ell, però que
no tindria temps per dedicar-s’hi.
Els membres de la nova junta
Des de primers d’any el canvi ha anat agafant
forma a l’entorn de Jordi Calopa (de la
botiga de la Riera Electro. Calopa, del grup
Carrera), qui havent donat veus ha pogut
engrescar força gent, i lligar un equip de
col·laboradors. D’entre d’altres: Núria Mas,
de Tres en Raya Informàtica del carrer
Montalt, Jordi Canals (gestoria i assegurances
Segurenguin), Manel Calvo
(Gestoria Arenys), Agustí Julià (La
Croisanteria), Jordi Planells (Òptica),...
Aquest darrrer ja havia sigut membre de
diferents juntes als anys 90 i és fill d’un
Març2010 ACTUALITAT
◆ Francesc Castell L’actual president, Agustí Costa, a la dreta, i el secretari i tresorer, Salvador Riera
dels fundadors i segon president de l’entitat,
en Salvador Planells.
Tot fa pensar que l’11 d’abril aquesta proposta
de junta serà la que recolzaran la
majoria de socis. De moment, no es té notícia
de que hi hagi cap altra candidatura.
Alguns futurs membres ja han apuntat
alguns línies d’actuació, a realitzar un cop
hagin analitzat a fons la situació.
Recordem que la Junta sortint ha volgut
treballar temes més estructurals, com l’obertura
d’algun hotel o la consecució de
més aparcament (va concursar per construir
i gestionar el Pàrquing Xifré). O l’impuls
de la nova etapa de l’Agenda, el recolzament
als guinguetaires, la creació
d’ArenysInnova, el Mapa Comercial...
La UBICA va néixer a principis de l’any
1981 de la mà de botiguers de la part baixa,
essent el màxim impulsor i primer president
Josep Maria Bertran. Una primera
gran fita va ser el cobriment de la Riera.
L’entitat havia tingut més de 100 socis,
xifra que ha baixat fins a 70 actuals.
Foto i micro: XAVI SALBANYÀ

PUBLICITAT Març2010
7

8
Març2010 ACTUALITAT
Joan Fabregà, elegit arenyenc de
l’any 2009 per votació popular
El president de l’Esbart Maragall va ser escollit per un de cada quatre sufragis
◆ Bernat Salbanyà
Era la quarta vegada que,
l’Associació d’Informadors
d’Arenys, entitat que edita
aquesta revista, sometia a
votació popular l’elecció de l’arenyenc
de l’any, edició 2009.
La iniciativa pretén reconèixer
aquelles persones que a
través de la seva trajectòria
professional, social, cultural o
d’altra mena hagin estat notícia
o hagin destacat durant el
darrer any 2009.
Al moment de tancar les votacions
havien votat 513 persones,
gairebé dues-centes
menys que l’any anterior,
degut sobretot, al fort fred que
va fer el cap de setmana de
Carnaval. Aquest total d’arenyencs
i veïns de la rodalia van
poder votar a la taula situada
el dissabte 13 de febrer a la
Riera, concretament a la plaça
del Mercat durant el matí, i a la
plaça de l’Església durant la
tarda i, també, diumenge 14, a
més dels telèfons de El
Dominical de Ràdio Arenys.
El fort fred de Carnaval va fer baixar la participació.
La participació dels veïns
d’Arenys va ser bastant homogènia
pel que fa al barris tot i
haver-hi una mica més de participació
per part dels veïns de
la part baixa de la vila.
Els resultats han estat clars:
d’un total de 669 vots emesos,
166 han escollit Joan Fabregà.
Això es tradueix en un 24,81%
o el que és el mateix, que un de
cada quatre sufragis emès va
ser per al president de l’Esbart
Maragall. Cal tenir en compte
que cada persona que votava
podia escollir un màxim de
dues candidatures.
De fet, sis eren els candidats
proposats per l’AIA, (dos ex
aequo) més dels que els
votants podien afegir, que van
ser 12 i de diferents àmbits.
No obstant, els arenyencs han
valorat les credencials del
representant de l’entitat cultural,
que va celebrar el 60è ani-
XAVI SALBANYÀ
versari de la recuperació de la
tradicional Dansa d’Arenys,
amb quatre ballades simultànies.
Aquesta efemèride va
rebre l’afecte d’un nombrós
públic (més de mil persones),
en un moment en el qual la
dansa i la cultura popular no
generen gaire interès a la gent.
D’aquesta manera, Joan
Fabregà s’afegeix a la llista
dels anteriors arenyencs de
l’any que, per ordre cronològic,
han estat Belisari
González (2000), Rosa Nicolau
(2001), Carles Pérez (2002),
Joan Dulsat (2003), María
Sánchez Carrillo (2004),
Antoni Sintas (2005), Mn.
Martí Amagat (2006), Joan
Antoni Curto (2007) i Joan
Arenas (2008).
Com a efemèride cal destacar
que aquesta era la desena edició
d’aquest reconeixement,
que els primers anys no es feia
per votació popular sinó a través
d’un nombre reduït d’arenyencs,
representatius dels diferents
barris i sectors de la
societat arenyenca.

ENTREVISTA Març2010
9
“Arenys ha fet marxa enrera i
ens han passat la mà per la cara”
◆ Enric Sierra
Felicitats, ha estat escollit
Arenyenc de l’Any 2009...
Moltes gràcies a tots els que
han reconegut la feina de
l’Esbart Maragall celebrant el
60 anys de la Dansa d’Arenys.
Aquest guardó és per al col·lectiu
de persones que represento.
És un reconeixement a tot
l’Esbart. Jo sóc un més.
Quan i com es va introduir al
món de la dansa?
Tota la meva família havia pujat
a l’entorn de Joventut Seràfica i
allà trobaves de tot, excursionisme,
teatre, esbart... Em vaig
animar a ser de l’esbart quan
tenia 16 anys, un dia de Sant
Roc. L’Esbart es va fundar l’any
1946, quan es celebrava el 40è
aniversari del Casal de Juventut
Seràfica, amb persones com
Marcel·lí Vila, Francesc Pera,
l’Ernest Mayola que van constituir
la primera junta. La Dansa
d’Arenys s’havia deixat de
ballar l’any 1890. En Xavier
Maimí va començar a recuperar
partitures i material l’any 1916 i
l’any 1946 va oferir la seva troballa
a gent com en Lluís
Moreno i el musicòleg Joaquim
Serra que van fer possible reestrenar
la dansa l’any 1949 a l’envalat
de l’Ateneu. Des de llavors
no s’ha deixat de ballar.
Aleshores hi havia cos de
dansa, des dels petits als grans.
Ara no és així, no?
No. Ara no hi ha cos de dansa.
Només el grup de veterans.
Aquella vocació de participar
en el moviment associatiu, per
què no es dóna ara?
Quedo sorprès com a Arenys
de Munt tenen un esbart en el
què t’has d’emmirallar. Tenen
grups des de petits a grans. I
dius, per què a Arenys de Mar
no? No ho sé. Potser ara hi ha
massa oferta de coses. Ara el
jovent quan els hi parles de
ballet, sembla que sigui una
cosa afeminada. A les escoles
de ballet, la majoria són noies.
Arenys té escoles de dansa
però no alimenten a l’Esbart.
Sí, però voldria saber si hi ha
vocació. A vegades, porten als
nens a les escoles com si fossin
una guarderia i a la que són més
grans marxen perquè no tenen
vocació.
D’aquí a 20 anys, com veu la
dansa popular. S’haurà perdut?
No ho sé. Serà difícil. Tot té les
seves etapes. La sardana n’és
un exemple. Arenys no és sardanista.
A les ballades hi ha
gent de mitjana edat per munt.
La base de tot és que algú s’hi
ha de posar al davant.
A Arenys hi ha lideratge?
Si hi ha entitats, vol dir que
encara hi ha persones. Hi ha
d’haver voluntat de servei.
Vostè té una vocació cristiana...
Estic content de pertànyer a
l’Església. Som aquí per ajudar.
Estem davant d’una crisi de fe?
Estem en una crisi general, econòmica,
de valors, de família,...
i això és greu. Per sobre de tot
hi ha d’haver la família. L’escola
educa, però no ensenya. Hi ha
d’haver un respecte, un ordre,
una disciplina en tot.
Per què les esglésies estan cada
cop més buides?
Hi ha un sentiment anticlerical i
això no convida. Però també és
veritat que hi ha coses de
l’Església que no accepto.
Aquesta potser no és l’Església
que voldria. Hauria de ser més
oberta, més propera.
L’Església catalana ho ha
expressat així a Roma, però no
els han escoltat i el temps us
dóna la raó, no?
Hem de reconèixer que
l’Església no ha evolucionat i
això és el que ha portat desencís
a la societat que voldria un
altre Església. Costa molt trencar
motllos. Hi ha d’haver normes,
però s’ha de ser flexibles.
L’Església per aquí ha fallat.
Com són les relacions amb el
nou rector?
Molt bones. Hi tinc una gran
amistat. Tothom és com és.
Mossèn Martí també era especial.
Aquest home va venir a
Arenys amb mala premsa i se
l’esperava amb les urpes. Cal
escoltar les persones i tractarles
per poder opinar.
Vostè també té un barret de
comerciant. Com va la crisi?
La notem. No sé quina solució
hi ha. Ara és moment de retallar
despesa, controlar stocks i
esperar que passi el mal temps.
Però cal ser optimistes.
Hi ha estratègia comuna a
Arenys per sortir de la crisi?
Recordo l’Arenys dels 70 quan
vàrem agafar la llibreria que hi
havia hotels i turisme. Ara no hi
ha res. Em sap greu dir-ho, però
Arenys és un poble mort, estancat
i conservador. Potser algú
s’enfadarà perquè dic això.
Arenys no ha crescut i les petites
empreses han desaparegut.
Per mi, Arenys ha fet marxa
enrera. Hi ha hagut pobles que
ens han passat la mà per la
cara. No hi ha hagut visió de
futur. Si un poble creix, hi ha
problemes i aquí potser no ha
Joan Fabregà
Arenyenc de l’any
2009
MÉS PERSONAL
Nascut a Arenys de Mar, el 28 de
gener de 1947, està casat i té dos
fills, la Carme i en Joan. D’ofici
impressor, regenta la llibreria
Santa Maria de la Riera d’Arenys.
És president de l’Esbart Maragall i
membre del Consell Pastoral
d’Arenys. De jove va practicar el
futbol amb el Sant Gabriel i es
molt aficionat al muntanyisme.
Amb el centre excursionista ha fet
la majoria de cims del Pirineu, tret
de la PIca d’Estats, la seva assignatura
pendent.
convingut que hi haguessin problemes.
Vivim de records i això
no és bo.
Arenys té clar aquest diagnòstic
i el què s’ha de fer?
Crec que no. Hi ha gent que diu
que ja li està bé aquest Arenys.
Els polítics topen amb l’aspecte
econòmic, però a vegades sembla
que faci por prendre decisions,
per exemple, amb molts
equipaments aturats.
En alguna ocasió l’han temptat
per a la política?
No, mai. No estic a la política i
no m’hi dedicaria. S’ha de tenir
caràcter.

10
MULTAT AL PÀRQUING DE LA PISCI-
NA
A principis d'any em vaig fer soci
de la piscina coberta d'Arenys de
Mar. Un dels primers dies que hi
anava vaig deixar el cotxe aparcat
al davant, sense fixar-me que
era un espai de estacionament
limitat, i que havia d'haver-hi deixat
posar un disc horari indicant
l'hora d'arribada. Altrament, en
el moment de fer la inscripció
ningú m'ho va advertit, que
penso era el correcte, el que
havien d'haver fet. A part d'haver-me
facilitat un d'aquests discos
horaris. Total, que em vaig
trobar la multa enganxada al
parabrises. I com jo, altres usuaris
"novells", que sé els va passar
el mateix. La veritat és que l'import
de la multa no era molt alta
(tampoc és aquesta la qüestió) i
ja la vaig pagar. I finalment he
aconseguit una d'aquestes cartolines
que et permeten aparcar de
gratis dues hores. M'han explicat
que hi va haver una mica de "lio"
amb els discs, doncs s'havia d'anar
a la policia local, que tampoc
en tenia, i després les va haver
de fer la mateixa UFEC,...La
meva queixa és perquè tot plegat
no em sembla correcte tot aquesta
forma d'actuar, i no sé si la
pluja de multes d'aquells dies va
ser perquè les obres del Pavelló
els ha agafat quasi la meitat e les
places d'aparcament i calia alli-
çonar al personal. Obres que, per
cert, fa força dies que les veig
molt aturades (però aquesta és
una altra qüestió). Pere.
50 ANYS DE L’ESCOLA JOAN
MARAGALL
Estem preparant els actes commemoratius
d'aquests 50 anys
d'història del centre de la qual
vosaltres, tots vosaltres, també
en formeu part, així com els/les
mestres que us van acompanyar
en els vostres anys d'infància i
adolescència. Més endavant
informarem del programa d'actes
als quals hi sereu convidats.
Des de l'escola es reemprenen
els contactes amb vosaltres a
través de l'Associació
d’Exalumnes. Sou uns dos-cents
els que ja us hi heu apuntat, però
en sou molts més. Ara novament
us proposem que, si no ho heu
fet, us inscriviu a l'associació
que es gestiona des del mateix
centre i amb els mateixos objectius
amb què es va crear: .mantenir
contacte amb la "vostra escola";
promoure i facilitar trobades
d'ex-alumnes, així com activitats
esportives i culturals o de lleure;
facilitar l'ús de les instal·lacions
del centre, d'acord amb la normativa
vigent; aquells altres
objectius que els seus membres
puguin proposar i aprovar.
Podeu fer-nos arribar les vostres
dades per: correu electrònic:
a8000153@xtec.cat. Telèfon: 93
792 28 02, per correu ordinari o
personalment a la secretaria del
Centre.
ESQUERDES ALS NOUS PISOS
SOCIALS
A principis
de febrer
veïns de la
comunitat
vàrem detectaresquerdes
en
alguns dels
p i s o s .
Ràpidament
ho van posar en coneixement
dels 4 presidents de les 4 escales,
que alhora ho van comunicar a
Adigsa, l'empresa pública de la
Generalitat que gestiona aquests
habitatges de lloguer econòmic.
La resposta que van rebre va ser
que en prenien nota i que avisarien
l'empresa de manteniment.
Quasi un mes després, a finals
del mes passat, encara no havia
aparegut ningú,...i les esquerdes
estaven igual (o pitjor). A la foto
poden veure, sota un petit balcó
del primer pis, una part de les
esquerdes, que els veïns asseguren
són més grans dins dels
pisos. Aquests habitatges són
nous, només fa mitja dotzena
d'anys que es van construir, amb
fons públics i ja s’esquerden.
Una pena. J. C.
Març2010 OPINIÓ
Cartes El semàfor
Joan Fabregà
El president de l’Esbart
Maragall ha estat escollit
Arenyenc de l’Any 2009 per votació
popular en la iniciativa que
porta a terme l’Associació
d’Informadors d’Arenys des de fa
10 anys. Fabregà va liderar
l’Esbart l’any del 60 aniversari de
la Dansa d’Arenys.
Laia Salicrú
La jugadora d’hoquei
patins s’ha proclamat campiona
de la Copa de la Reina. Salicrú ja
va rebre un homenatge per part
de l’Ajuntament d’Arenys de Mar
l’any 2008 després de proclamarse
campiona del mon d’hoquei
patins amb la selecció espanyola
femenina en el mundial disputat a
Akita ( Japó).
Montserrat
Berengé
La presidenta de l’associació
Arenyenca d’Ajuda contra el
Càncer, entitat que ha nascut el
passat mes de febrer, ha estat una
lluitadora incansable per l’ajuda i
defensa dels malalts de càncer i
les seves famílies. Ara ha aconseguit
el somni de crear l’associació.

ACTUALITAT Març2010
11
Anticorrupció investiga un
director de Caixa Laietana
Es tracta del germà de Genís
Carbó, un imputat del cas Pretòria
◆ Fede Cedó
Tot i que els conflictes judicials mantenen alentit
el Cas Pretoria que investiga el jutge
Baltasar Garzón, noves informacions abonen
la tesi de la corrupció urbanística que també
afecta diverses poblacions catalanes, entre
elles Arenys de Mar, i corroboren presumptament
fets que L’Agenda ja va avançar el desembre:
la relació de Caixa Laietana, a través
d’Alberto Carbó, en les operacions urbanístiques
que s’investiguen.
Alberto Carbó és germà d’un
dels imputats del cas relacionat
amb Arenys de Mar, Genís
Carbó, que com a càrrec de
confiança de l’exalcalde Miquel
Rubirola, va ser cap de planejament
urbanístic (2004-2007) i que la investigació
judicial relaciona amb la trama que liderava
“Luigi” García Sàez, fins ara l’únic imputat
que resta a la presó.
A primer de mes es va saber que la Fiscalia
Anticorrupció investiga la relació d’Alberto
Carbó, com a director i apoderat de Caixa
Laietana, en operacions investigades en el Cas
Pretoria, segons l’agència ACN, per esbrinar
documents que vinculen la caixa maresmenca
amb operacions que sorgeixen de la investigació
judicial. Alberto Carbó, segons les mateixes
fonts, ha estat delegat d’estalvis a
L’entitat bancària s’ha
Llavaneres i de l’oficina del barri de Palau de
Mataró, on hi té un compte el principal acusat
Luis Garcia.
Tot i que Caixa Laietana, s’ha volgut desvincular
de les operacions dels germans Carbó,
fonts de l’entitat van admetre que podia haver
intervingut com a apoderat a l’hora de negociar
crèdits amb els promotors de Niesma per
impulsar obres que a Arenys de Mar s’ubicarien
a Vil·la Betània i a la urbanització El
Cònsol.
Les mateixes fonts apunten que Alberto
Carbó va intermediar en la hipoteca concedida
a l’empresa Niesma, propietat del cap de la
trama. Amb els diners, Luigi
va adquirir els terrenys de
Can Rivière a Llavaneres, el
principal punt d’investigació,
ja que en aquell solar s’hi
havien de construir 12 cases i
s’hi van acabar fent 83 pisos.
Tot i així, l’únic imputat dels Carbó és Genís,
que durant tres anys va planificar el desenvolupament
urbanístic a Arenys com a càrrec de
confiança de l’exalcalde Rubirola, una situació
que va provocar la polèmica sortida del govern
municipal de Lluís Blanchar qui ocupava la
regidoria d’Urbanisme.
A Genís Carbó, el jutge l’imputa per haver
cobrat 244.011 euros el 2005 a través de la seva
empresa d’assessorament GCB,S.L d’una de
les societats de la trama corrupta investigada.
En aquella època, Carbó era el màxim responsable
de l’urbanisme a Arenys de Mar.
volgut desvincular de les
operacions de Carbó
Febrer: Sol i braser
◆ Antoni Sintas
La peculiaritat d'aquest
hivern està en que les
depressions atlàntiques fan desplaçar
cap al sud l'anticicló que
normalment es troba a les illes
Açores. Aquestes borrasques
bastant actives han creuat el nostre
país de Sud-oest a Est deixant
al seu pas gran quantitat de pluja,
tot i que al arribar a la mediterrània
han perdut part de la seva
activitat. La pluja de febrer arriba
quasi als 100 litres m/2, quan la
mitjana a aquesta zona es de uns
42 litres m/2. Cap a la segona desena
del mes ens va creuar una
onada d'aire fred continental que
va fer baixar notablement les
temperatures, així els dies 13 i 14
es van enregistrar unes màximes
al voltant dels 6 graus i els dies 11
i 12 les mínimes es varen situar
entre 0 graus i 1,3 graus negatius.
Per contra, a l'ultima setmana de
febrer el vent de l'Oest-sud-oest,
bastant eixut, va rescalfar la zona
litoral i va fer que les temperatures,
principalment les màximes,
pugessin amb valors anormalment
alts, entre els 17 i els 21
graus. El mar ha presentat un
estat de maror i algunes àrees de
forta maror a primera línia de la
costa, en els dies que el vent ha
bufat moderadament i amb ràfegues
fortes.

12
L’oposició d’Arenys de Munt
aporta idees per la mesquita
La CUP planteja al
govern ubicar-la a
l’hotel d’entitats
◆ Mar Sánchez
El govern d’Arenys de Munt
continua buscant una ubicació
per a l’oratori que la comunitat
musulmana del poble vol tenir
després de la polèmica veïnal
sorgida quan es va saber la
notícia. El problema principal
són els diners, ja que la comunitat
no es pot permetre pagar
determinats lloguers sobretot
després d’invertir nou mil
euros en el local que van trobar
en els baixos d’un bloc de
pisos al barri del Pi Gros.
“Porto 21 anys vivint a Arenys
de Munt i no vull tenir problemes
amb els veïns”, comenta el
representant de la comunitat
musulmana, Haburu Camara,
qui afegeix que “malgrat que
creiem que no hi haurà problemes
quant el nombre de persones
i cotxes aparcats al carrer,
estem disposats a trobar un
altre lloc”. Segons comenta, la
mequita ja hauria pogut obrirse
el passat desembre però
coneguent la polèmica de
moment encara no està activa.
Mentrestant, la queixa dels
veïns segueix sent la manca
d’informació que n’han tingut
al respecte.
De fet, l’alcade d’Arenys de
Munt va reconèixer en un ple
que tenia coneixement de la
intenció d’obrir l’oratori des de
més d’un any, motiu pel qual el
veïns encara estan més enfadats,
sobretot els del mateix
bloc de pisos. Carles Móra va
Aquest és el local on es vol obrir l’oratori musulmà
afirmar que el projecte estava
“molt ben fet” i que “no hi
havia cap motiu per dir que no
ja que reunia tots els requisits
necessaris”, un projecte que va
redactar l’enginyer municipal
de l’Ajuntament d’Arenys de
Mar, Jordi Marsol.
Per ara, els veïns del barri del
Pi Gros aparquen nous actes
de protesta que tenien planejats
tot esperant que les converses
entre les parts implicades
arribin a bon port i es
pugui trobar una ubicació per
la mesquita en un altre indret
que no sigui en els baixos del
bloc de pisos.
Els partits polítics també han
dit la seva, alguns d’ells estant
a l’oposició han aportat idees
que no s’havien estudiat de
moment des del govern. En
concret, algunes de les solucions
van arribar des de la
Candidatura d’Unitat Popular
(CUP). La proposta del grup a
l’oposició passa per tirar endavant
l’ordenança que regular
els oratoris i llocs de culte a
Arenys de Munt i per estudiar
indrets per ubicar la mesquita
com l’hotel d’entitats. També
es va plantejar la possibilitat
de situar-la en alguna de les
naus que utilitza la GUSAM,
l’empresa pública urbanística
de l’Ajuntament. Per la seva
banda, des d’ERC reitera que
els baixos d’un bloc de pisos
no és el millor indret per ubicar
una mesquita, de la mateixa
manera que es critica la
manca de diàleg amb els veïns
per part de l’alcalde, igual que
va fer el PSC malgrat ser grup
del govern, tot i que els socialistes
matitzen que “aquest és
l’únic error que se li pot atribuir
a Carles Móra”.
Per ara, seguiran les converses
entre alcalde, veïns i comunitat
musulmana per buscar
una ubicació definitiva a la
mesquita, malgrat que la proposta
de la CUP per estudiar la
possibilitat d’ubicar-la a l’hotel
d’entitats es tindrà en compte.
Mentre no es resolgui el tema,
els integrants de la comunitat
musulmana d’Arenys de Munt
seguiran baixant a resar a la
mesquita d’Arenys de Mar,
igual que fan altres comunitats
d’altres municipis de l’entorn
com Sant Iscle.
Març2010 ACTUALITAT
XAVI SALBANYÀ
Com en Colom...
◆ Antoni M. López i Casals
Com a ciutadà del món
sóc contrari al culte a la
personalitat. Considero
més importants els
col·lectius que treballen
per a les associacions o
entitats per tal d'ajudar a
millorar la vida i la cultura
del veïns, sense cap
ànim de lucre. Per això
crec que en lloc de convocar
l'arenyenc/a de l'any
caldria premiar aquestes
associacions o entitats i
no a qui les presideix.
Perquè massa sovint trobem
líders polítics, presidents
i gestors que en lloc
de servir la comunitat
se'n serveixen per capitalitzar
personalment l'esforç
d'altres, en nom del
poble, la cultura o la tradició
catalana. (Cas
Millet, Pretòria i altres
propers). Potser així
podríem conèixer realment
què fan les més de
100 associacions/entitats/
p e n y e s / c l u b s / f u n d a -
cions/consells que diuen
que hi ha a Arenys de
Mar.
La justificació de l'AIA
(Agenda i Ràdio Arenys)
de premiar els qui apareixen
més a la premsa no és
prou indicatiu. Perquè,
com deia el poeta Salvat-
Papasseït, "tenir un propòsit
no és fer feina". N'hi
ha que apareixen cada dia
encara que no facin res,
mentre que els qui treballen
no tenen temps de
participar-hi. Si seguim la
proposta de l'AIA pot
passar com en Joan
Colom: “Jo me la guiso, jo
me la com”.

ACTUALITAT Març2010
13
Hi ha funcionaris ‘sobrevalorats’ que
cobren més del que els hi pertoca
Hi ha qui hauria de tenir el sou congelat per compensar el que ha cobrat de més
◆ Fede Cedó
Fa quatre anys que els treballadors
municipals esperen que es
faci efectiva la valoració dels
llocs de Treball que va elaborar
la Diputació, per encàrrec de
l’Ajuntament, en un intent d’ajustar
els sous a les feines reals
que desenvolupen els treballadors
municipals. El que no
podia esperar ningú és que d’aquest
detallat estudi sorgís que
hi ha funcionaris “sobrevalorats”
que cobren molt més del
que els correspon per la tasca
que fan.
No va ser fins el gener del 2009
que els representants dels treballadors
van pressionar per
tornar a negociar els augments
sota els paràmetres de la valoració,
un punt on es van encallar
les negociacions. En
paral·lel, la Policia Local i la
Brigada Municipal eren els
col·lectius que el tripartit reconeixia
que calia millorar-los el
sou. A la brigada, hi ha persones
que cobren 800 euros mensuals,
mentre que la policia té
una mitjana -sense hores
extres- de 1.300 euros quan a la
resta de la comarca els sous
estan a l’entorn de 1.700 o 1.800.
En aquesta fase de la negociació,
amb arguments de “no hi ha
diners” sobre la taula, els policies
reaccionen amb indignació
a l’augment de sou del regidor
de l’àrea: “Ens
estan dient que
no hi ha diners i
el polític de l’àrea
s’apuja el sou
a 47.000 euros”.
Poc després,
canvien els
representants sindicals, també
de la policia, i tornen a començar
una nova ronda de negociació
“que ara es troba a la meitat”,
segons les mateixes fonts,
que tampoc volen ampliar
massa les seves declaracions
per por “a entorpir qualsevol
acord”.
Aplicar la valoració dels llocs
de treball, negociant només els
augments i no els demèrits és
un tema complex que allarga
els terminis. A més, el canvi de
L’Ajuntament té
treballadors que no
superen els 800
euros mensuals
normativa també ha paralitzat
la mesa de negociació durant
quatre mesos.
“El problema”, explica el regidor
de Seguretat Ciutadana,
Jordi Pera, “és que tothom es
pensava que cobraria més”
quan hi ha qui hauria de tenir el
sou congelat per compensar el
què ha cobrat de
més durant molts
anys, ja que la llei
no permet retalls.
No obstant, si algun
compromís ha quedat
palès en les
n e g o c i a c i o n s
col·lectives és que els treballadors,
en el moment que assoleixin
avantatges pactades, aquestes
tindran un caràcter retroactiu
fins l’any 2008. Una altra
cosa serà pactar com s’abonen
aquests endarreriments.
Jordi Pera parla del col·lectiu
de la policia i explica la problemàtica
de les nòmines, unes de
les més baixes de la comarca, el
que justifica una altre dels greuges
que suposa per l’ajuntament
“haver d’assumir el cost de l’a-
cadèmia de policia” per a què
després, cobrant aquests sous
“acceptin ofertes més suculentes”
d’ajuntaments amb més
potencial econòmic.
Tot i així, el regidor recorda
que els agents van obtenir ja
algunes millores, com el fet de
passar a treballar 37,5 hores de
les 40 que treballaven, sense
cap moviment a la nòmina. Pel
que fa a les hores extres, també
hi ha un control per a la seva
contenció, que ha aconseguit
mantenir-les entorn les 2.500
hores anuals, la majoria per
reforçar activitats populars.
Darrere queden, segons Pera,
les pressions que amenaçaven
en deixar de fer hores extres i
realitzar vagues encobertes,
limitant-se a prestar els serveis
urgents i deixant la resta, tals
com la imposició de multes, per
a altres cossos de seguretat, .
Malgrat els avenços, sempre hi
ha veus discordants que mantenen
la tensió i no descarten una
manifestació de treballadors
municipals “si la negociació s’eternitza”.

14
Març2010 ACTUALITAT
Arenys de Mar va tancar l’any
2009 amb uns 200 aturats més
La vila ja supera el miler de desocupats,
xifra rècord que es preveu continuï pujant
fins l’estiu
◆ Francesc Castell
Submergits dins la profunda
crisi econòmica, els auguris no
podien ser gens optimistes pel
que fa a l’evolució de l’atur a
Arenys durant aquest passat
2009. Si fa no fa, com a tot
arreu. Així, el degoteig mensual
de nous aturats ha sigut una
costant durant tot l’any; tret
d’un breu parèntesi d’estiu i un
altre encara menor previ a les
Festes de Nadal. Ambdues èpoques
en el què sempre hi ha un
petit increment de l’activitat en
el sector serveis, comerç i hosteleria.
I per tant, fomenten uns
pocs contractes estacionals de
curta durada.
Tal i com es pot veure en el
gràfic adjunt, Arenys va començar
l’any 2009 amb un nombre
d’aturats ja prou alt (858). I l’ha
tancat superant la xifra psicològica
del miler (1.052), que alhora
és un rècord, tant en termes
absoluts com percentuals.
Aquestes són dades oficials
que mensualment posa a l’abast
Promoció Econòmica del
Consell Comarcal del Maresme
(ccmaresme.es). i que es calculen
sobre la Població Activa
Estimada. Hi han analistes que
tanmateix afirmen que si es fes
en base a l’Enquesta de la
Població Activa, el nombre d’aturats
seria major i més fidel a
la realitat. L’increment, diuen,
seria aproximadament d’un
10% més, fet que per a Arenys
reprsentaria té unes 1.200
sense feina; això sense comptar
els que fan cursos formatius,
que sovint no es computen.
Comparativament amb l’any
2008, la tendència a Arenys ha
sigut molt similar. Així aquell
any també es van perdre uns
dos-cents llocs de treball (a
grans trets, passant d’uns 600 a
uns 850)
A la comarca, estem en un
punt mitjà. La taxa d’atur aren-
Menys a l’estiu i un poc per Nadal, l’ascendent gràfica d’atur
yenc que ja ha superat el 14%,
està un punt per sota de la mitjana
dels 30 pobles de la comarca,
que és del 15’50%. A la franja
alta, hi trobem poblacions
grans com Pineda de Mar
(20,59%), Tordera (19,10%) i
Mataró (19,04%). I a la baixa,
pobles amb menys aturats, hi
han els més petits, i en general
del Baix Maresme, com
Cabrera de Mar (8,33%), Cabrils
(8,56%) i Tiana (8,54%). Arenys
de Munt, amb 627 desocupats
presenta una taxa del 14,67%.
A finals d’any, a tota la comarca
ja hi havien comptabilitzats
31.108 aturats.
Tots els indicadors apunten
que a casa nostra i durant
aquest any 2010 l’atur continuarà
pujant, almenys fins a l’estiu,
quan, amb sort, es podria
començar a estabilitzar.
En perspectiva històrica, val
a dir que fa uns 15 anys Arenys
tenia uns 500 aturats, xifra que
es va mantenir durant una
dècada fins baixar a uns 300
que tenia en tombar el mil·leni.
Llavors, va començar a pujar
lentament, fins a disparar-se els
dos darrers anys, coincidint
amb l’actual crisi.

PUBLICITAT Març2010
15
VENDA DE
LLET FRESCA
100%
DE
VACA
A la nova Expenedora de Llet Fresca d'Arenys de Mar, ja es pot comprar
la llet fresca de tota la vida, recent munyida de les vaques de
l'Ametlla del Vallès. La seva densitat, nutrients i gust fan d’ella trets diferenciadors
tot recordant les antigues vaqueries i la llet que es venia en pot
de vidre. PASTEURITZADA I LLESTA PER VEURE!
Poden comprar-la amb la seva ampolla i
la quantitat que més els convingui.
A més, també poden provar tot un assortit
de iogurts de diferents gustos, flams de
mató, flams d’ou i altres productes elaborats
amb la mateixa llet i artesanalment.
Servei 24 hores
ARENYS DE MAR
Riera Pare Fita, 87
Tel. 600 22 72 82

16
Problemes i lentitud a
l’obra de Ca l’Estudiant
Sota advertiment d’aturar la
construcció, l’Ajuntament l’ha imposat
rectificacions per cenyir-se al projecte
◆ Francesc Castell
Segurament que sense aquesta profunda crisi
econòmica que patim, i en especial la immobiliària,
aquesta, i moltes altres situacions incòmodes
semblants, no s’haurien produït. A causa
de la crisi, aquí i arreu, moltes obres s’han aturat
i d’altres ni han començat.
No és el cas de la que ens ocupa, que es va iniciar
l’estiu del 2008, que no s’ha aturat, però que
avança molt lentament. I amb alguns problemes.
A mitjans del passat desembre, davant sospites
veïnals de que es podria estar-hi construint més
del permès, l’Ajuntament va fer-hi una inspecció.
Efectivament, tècnics i el mateix regidor de l’àrea
van certificar més edificació de la permesa a
la part del darrera, la que dóna al carrer de les
Margarides, a tocar de la Plaça del Mercat. Sota
advertiment de sanció i paralització, l’empresa
es va comprometre a rectificar; a desmuntar el
que havia fet de més, a acabar l’obra cenyint-se
estrictament al que marca el projecte aprovat i el
més aviat que es pugui. És el que està fent des de
la represa després de Nadal i sota la supervisió
setmanal del zelador d’urbanisme.
Altrament, veïns i transeünts d’aquest cèntric
indret de la Riera, davant la casa coneguda
popularment Ca l’Estudiant - Riera Bisbe Pol, 88
- han fet arribar a l’Agenda les seves queixes pel
gran tancat apedaçat que hi ha al davant i que
ocupa de fa molts mesos bona part de la vorera.
Ja fa un any van adreçar una queixa a
l’Ajuntament, que els van contestar que estava
en normativa. Però la veritat és que, més enllà
del mal efecte visual, molts dies està mal tancat,
amb perill de caiguda d’algun element. El constructor
i la promotora afirmen que aquest espai
(uns 20m2) els és imprescindible, degut al poc
espai interior de la casa, la façana (protegida)
que no fa ni un cos d’amplada. També lamenten
que els cotxes no sempre respecten el gual temporal
de 4 places de zona blava d’enfront i això
els dificulta les feines.
Tot va començar ja fa un any i mig
Tot i que la petita cartellera de l’obra ja és
il·legible, el regidor d’Urbanisme Jordi Pera, ens
ha fet observar que l’obra està dins els terminis i
que degut a la crisi, encara podria gaudir d’una
pròrroga.
El propietari, J. M. Vallbona, qui ha fet una permuta
amb la promotora, també lamenta la lentitud
de les obres i demana comprensió i disculpes
per les molèsties que pugui ocasionar. I que
tot i que no ho sembli, l’obra està molt avançada,
confiant que s’acabarà d’aquí pocs mesos.
Com ja vàrem informar, (l’Agenda, juliol ‘08)
aquesta obra va costar molt d’engegar, doncs
cap dels 5 primers projectes agradaren a la
Comissió de Patrimoni, sobretot pel que fa a l’altura
del sobreàtic, que, tot i que reculat, no
podia malmetre la visual dels pinacles de l’edifici
del Mercat.
Març2010 ACTUALITAT
XAVI SALBANYÀ
Riure
◆ Josep Torrents
Psicòleg
El riure és probablement,
una de les
formes d’expressió més
antiga de l’home i que de
ben segur va aparèixer
des del mateix origen de
l’ésser humà.
De fet, el podem considerar
també, com un
antic sistema de comunicació
que manifesta
un determinat estat
emocional.
Riure no sempre vol dir
estar content. Podem
riure, davant d’un acudit,
d’una situació còmica,
divertida, o per timidesa,
sarcasme, ironia,
etc.
En l’actualitat, s’està
perdent la capacitat
espontània de riure i de
viure amb humor; ja que
la vida quotidiana ens
marca un entorn agressiu,
competitiu, amb
pressions i càrregues
emocionals.
Així, un dels sistemes
per alliberar-nos de
totes aquestes tensions i
que és òptim per desinhibir-nos,
divertir-nos i
millorar l’estat de salut,
és la teràpia del riure.
Maria Cruz Garcia,
experta en aquest art,
manifesta: “A riure s'en
aprèn. Al marge del
riure mental, hi ha el
emocional, que ens perdem
per desconeixement
i pràctica”.
Per tant si ens obrim al
riure, evitarem el mal
humor, el desànim i no
ens aferrarem tant als
problemes.

ACTUALITAT Març2010
17
L’Agenda actualitza web
Es pot anunciar-se per paraules i compartir les publicacions
◆ B. S.
Ara farà un any que L’Agenda
va obrir la seva pàgina web
per poder arribar a més gent,
sobretot als arenyencs que
viuen fora. En aquest temps, el
portal ha rebut més de 4.500
visites i són molts els arenyencs
que s’avancen a la publicació
en paper, ja que la versió
electrònica surt 18 hores
abans.
Donada la bona acollida, i
amb la intenció de fer-la més
interactiva, l’Associació
d’Informadors d’Arenys
(l’AIA) ha preparat una nova
presentació que ja està operativa.
L’autor del nou web és
Raül Drechsel, que també ha
dissenyat el web de Ràdio
Arenys amb el qual va obtenir
un 10 al projecte de final de
carrera. El nou portal ha canviat
el disseny per fer-se més
fidel a l’edició en paper i
visualment més atractiu.
Aquest nou portal manté les
prestacions que tenia l’anterior,
com ara poder-se descarregar
les publicacions en format
PDF, així com les diferents
edicions de la revista des
del gener del 2009, fent la funció
d’hemeroteca online.
Les novetats que inclou són
quatre. La primera és el fet de
poder compartir les publicacions
a diferents xarxes
socials com són Facebook,
MySpace, Delicious, Twitter,
Menéame i Google Bookmark.
La segona novetat està pensada
de cara als lectors que
vulguin anunciar-se per paraules
gratuïtament, recuperant
una secció de l’antiga Agenda.
Per poder penjar els anuncis
cal fer-ho per internet a través
Per accedir-hi cal connectar-se a www.lagenda.cat
d’un formulari que s’hi accedeix
amb tan sols un clic.
L’usuari podrà generar ell
mateix els seus anuncis indicant
el títol, el text i tindrà la
possibilitat d’afegir una fotografia,
a més d’establir la
manera com vol que contactin
amb ell. Els anuncis per paraules
es podran modificar a través
del seu correu electònic.
Un cop enviat l’anunci, el lector
rebrà una contrassenya
per poder-lo modificar o eliminar.
Els anuncis per paraules
es publicaran, en part, a l’edi-
ció en paper seguint el criteri
de prioritat per ordre d’entrada.
A partir de la seva publicació
en paper, l’anunci en format
digital desapareixerà al
cap d’un mes. Tot i així, el lector
podrà tornar-se a anunciar.
Les altres dues novetats
estan pensades de cara als
anunciants que vulguin fer
publicitat al portal electrònic
o a l’edició impresa.
Per veure totes les novetats
només cal accedir a l’adreça
electrònica de la revista
http://www.lagenda.cat/.
Anuncis
per paraules
Derby GPR 125cc
Es ven Derby GPR 125cc. de
color vermell. 8000 km, perfecte
estat de conservació. Ha
dormit sempre al parking.
mail: jandroocs@gmail.com
telèfon mòbil: 691941596
Col·leccionista intercanvio:
· Programes de cine.
· Programes de festa major.
· Cromos.
· Postals antigues.
· Etc...
telèfon fixe: 93 792 29 13
Creació de webs per a botigues
i empreses
Disseny i producció de webs
per a botigues i empreses,
farem la teva web al teu gust
perquè estiguis present a la
xarxa. També fem banners.
mail: rdrecs@gmail.com
telèfon mòbil: 677 26 97 11
Classes de matemàtiques per
a estudiants de batxillerat
Si hi poseu una mica d'interès,
us puc ajudar. Tinc molta
experiència. Disponibilitat:
Migdies i vespres.
telèfon mòbil: 625 483 074
telèfon fixe: 93 792 34 49
Dibuixant i il·lustrador
Faig tot tipus de caricatures i
dibuixos varis, res d'endevinar
futurs.
telèfon mòbil: 620 16 19 17
Vols anunciar-te
aquí de franc?
Entra a
www.lagenda.cat
Clica i anuncia’t

18
Tot i estar en temps de crisi,
moment que moltes empreses
tanquen, hi ha lloc per celebracions.
Més quan aquesta celebració
és, més aviat, un premi a
la llarga durada d'una botiga:
Joguines Badosa. Els propers
mesos de març, abril i maig
s'engegarà una campanya en
motiu del 150è aniversari de la
seva fundació. Segons ens
explica la Roser Badosa, actual
propietària de la botiga, “es
tracta de mostrar un agraïment
als clients per la seva fidelitat”.
És per això que aquesta primavera
es faran sorteigs, regals
amb la compra d'alguna joguina,
globus promocionals i
altres sorpreses. El fet que cridarà
més l'atenció serà la pancarta
que es col·locarà a la
façana de l'establiment anuniciant
l'efemèride. Els que s'acostin
a veure l'aparador,
podran veure una petita exposició
de joguines antigues. És
per això que es fa una crida a
aquella gent que pugui deixar
temporalment algunes peces.
A més, des d'aquest petit
comerç també se'n farà partícep
als proveïdors, a la UBICA
i a l'Ajuntament, a través d'una
carta.
De l’espart a les joguines
Can Badosa és la botiga més
antiga d'Arenys de Mar. De fet,
la Generalitat de Catalunya li
va reconèixer la trajectòria fa
uns quants anys, juntament
amb altres botigues centenàries
entre les quals es trobaven
Can Regàs i Can Giralt.
La botiga la van fundar el 1860
els besavis de la Roser Badosa,
que venien de Sant Vicenç dels
Horts. En establir-se a Arenys,
primer van llogar la casa i després
la van comprar. El negoci
inicial era la manufactura de
l'espart. Com que les cases no
disposaven de calefacció, moltes
famílies compraven estores
d'espart per escalfar la casa.
Com ens explica la Roser, “a
més, també feien peces per als
carros, fregalls i escombres”.
Les joguines més aviat eren un
complement. “Al principi
només se'n venien per Nadal i
Reis, la gent no tenia tants
diners”. Amb l'arribada de la
Guerra Civil, el negoci va patir
una forta davallada. El pare de
la Roser, va haver de marxar i
va acabar al camp d'Argelers
(França). Al no vendre produc-
tes de primera necessitat, la
postguerra va ser molt feixuga.
Tot i això, el negoci es va animar
amb la tornada del pare,
que va començar a fer les típiques
persianes de corda que
s'enrotllen amb un cordó.
Amb el pas dels anys, les
joguines van anar guanyant
presència. El gran esclat va ser
amb l'onada turística dels anys
60 i 70. L'any 1958 es va fer una
reforma interior de la botiga i
es va ampliar. El 1987, va tenir
lloc la reforma de la façana,
que “era molt bonica, però poc
pràctica i quasi no tenia valor”,
afirma la Roser que regenta la
botiga des del 1976.
Un segle i mig d’il·lusions
Són pocs els nens nascuts a
Arenys que no han tingut joguines
de Can Badosa. Molts són
els que s'han quedat embada-
Març2010 REPORTATGE
Can Badosa celebra 150 anys
agraïnt la fidelitat dels clients
◆ Bernat Salbanyà L’interior de la botiga, el 1947. Al costat, la façana antiga.
ARXIU FAMÍLIA BADOSA
lits mirant l'aparador i les
joguines. “Molts nois que ja són
pares, i avis que venien quan
eren nens, em recorden algunes
joguines que veníem o que
veuen que ja no entren al tren
de fusta que tenim des de l'any
87, i ara tornen amb els seus
fills i nets”, ens explica la
Roser. “El més bonic d'això és
que, igual que amb la meva
família i la botiga, la clientela
també ha passat en molts casos
de pares a fills”, segueix.
Una porta oberta al futur.
Amb els alts i baixos que té
qualsevol negoci, Can Badosa
forma part de la història
d'Arenys, d'aquella història que
mai s'escriu. Tanmateix, la creació
de les àrees comercials ha
afectat Can Badosa, com a la
resta de comerç local. Com diu
la Roser, “abans la gent ho
comprava tot al poble perquè
sinó havies d'anar a Barcelona
i poca gent tenia cotxe”. A més,
defensa “jo hi crec en el
comerç de proximitat, petit,
que t'aconsella, que et dóna
confiança, que et deixa fer
pagament a terminis”. Can
Badosa, col·labora amb unes
quantes entitats venent-los
loteries i altres productes perquè
puguin fer quatre duros per
les seves activitats. Diu també
que, dinamitzar el comerç local
depèn de tots, des dels fabricants
a l'administració. En
aquest sentit, afirma que “això
no és un gran negoci, però
quan em jubili m'agradaria que
Can Badosa segueixi sent Can
Badosa”.

CULTURA Març2010
19
Sense ‘Primavera de les arts’
La crisi justifica la manca d’interès
dels pobles organitzadors del cicle
cultural que hauria arribat a la seva
onzena edició
◆ Bernat Salbanyà
El cicle cultural ‘Primavera de les Arts’ va néixer
per oferir una alternativa cultural els
mesos de primavera entre Calella i Mataró.
Onze anys després se n’ha anat en òrris.
Aparentment, i com justiuficava la regidora
de Cultura d’Arenys de Munt, Golly Rectoret, la
crisi hauria sigut la detonant de la fi del certamen
pel fet que tots els municipis han vist
reduït dràsticament el seu pressupost amb l’esclat
de la bombolla immobiliària.
No obstant, la crisi ha estat l’última frase del
que ja era la crònica d’una mort anunciada. I és
que per part de l’alclade d’Arenys de Mar,
Ramon Vinyes, s’afirmava que la majoria de
municipis que organitzaven la proposta no hi
mostraven prou interès.
De fet, hem de tenir en compte que de 9
pobles involucrats (Arenys de Mar, Arenys de
Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Sant
Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta,
Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Sant
Vicenç de Montalt), en la desena edició, és a
dir, la de l’any passat, Sant Vicenç, Llavaneres i
Les despulles del cardenal Vives
i Tutó marxen a Llavaneres
Des del mes de novembre passat
que les despulles del cardenal
Josep de Calassanç
Vives i Tutó (Llavaneres, 1854
- Roma, 1913) estaven al convent
dels Caputxins d’Arenys.
El passat 26 de febrer, casualment
diada de Santa Paula
Montal, les restes van ser traslladades
a l’Església
Parroquial de Sant Andreu de
Llavaneres on van rebre sepultura
en ofici solemne, el diumenge
28, presidit pel cardenal
arquebisbe de Barcelona,
Lluís Martínez Sistach.
Fins el maig passat, les despulles
del cardenal es trovaben
a Roma, quan fra Valentí
Serra , del convent de Sarrià,
va iniciar els tràmits pel trasllat.
El fet que durant aquests
mesos hagin estat al convent
d’Arenys esperant sepultura
no ha estat casualitat. De fet,
en la construcció de l’últim
convent, el 1913, ja es va dissenyar
la cripta per acollir-hi
les restes de Vives i Tutó, que
era caputxí. Aquest havia
Obertura del cicle amb Carme Sansa, el 2004.
Sant Iscle ja s’havien retirat. Els que es van
quedar, van reduïr el pressupost amb la intenció
de prioritzar la qualitat per sobre de la
quantitat d’actes. Ara bé, el que acabava passant
és que la majoria de municipis incloïen en
la ‘Primavera de les Arts’, actes culturals de
teatre, música i dansa que ja tenien programats
de per si en els seus respectius municipis.
Tot i això, sembla ser que els diferents
Ajuntaments tenen la intenció de repensar el
certamen plantejant un model amb produccions
pròpies o convertint-lo en un concurs.
El cicle cultural ‘Primavera de les Arts’ ha
anat a diferents velocitats segons cada municipi
i, això, fa inviable els intents de mancomunar.
Estaven als Caputxins.
conegut els frares d’Arenys a
través del pare Pruna, qui el va
enviar de missioner a
l’Amèrica Llatina.
A banda d’una llarga trajectòria
eclesiàstica al Vaticà, Vives
i Tutó va ser l’impulsor del
bisbe Torras i Bages i el protector
de Jacint Verdaguer.
XAVI SALBANYÀ XAVI SALBANYÀ
Pensions justes
o ètiques
◆ Montse Rovira
El Govern de
l'Estat ha decidit
que una de les maneres per
front a la crisi i assegurar
les pensions, és allargar l'edat
de la jubilació fins els
67 anys. Esperem que
aquesta gran idea no prosperi.
Però el que m'agradaria
que m'expliquessin si és
just que alts càrrecs polítics:
diputats, senadors,
etc...) només hagin de
cotitzar 11 anys per cobrar
el 100% de la pensió màxima
quan arribin a l'edat de
jubilació.
El ciutadà de peu per
poder cobrar el 100% de
pensió màxima ha d'haver
cotitzat mínim de 35 anys i
arribar als 65 i sobretot treballar
els 15 últims. Si això
no és compleix cobrarà un
tant per cent del seu sou.
En canvi, si pertany al grup
de polítics cobrarà el 100%
de la pensió màxima (uns
2500 euros) havent cotitzat
només 11 anys i no és
necessari que siguin els 15
últims. És just? Comença
ser hora que el poble i digui
alguna cosa. Tinc la sensació
que les paraules respecte,
ètica i justícia ha desaparegut
del diccionari.
Ens tracten com a rucs.
Tant parlar de la crisis i les
pensions i no hem sentit
cap polític que proposi
revisar els sous dels
càrrecs polítics i rebaixar
les dietes. Amb aquestes
mesures potser aconseguiríem
crear algun lloc de treball.

20
IMATGES DE L’ARENYS D’ABANS: La plaça del Mercat
La idea que tenim d'anar a comprar a plaça
és relativament recent, no té ni 80 anys. Fins
el 1929, el mercat diari el mercat diari s'ubicava
a la Riera, generalment del tram comprès
des del carrer de la Perera fins a l'alçada
de la Plaça de l'Esglèsia. Hem d'imaginar
la Riera amb venedors de pollastres i conills
vius. Carnissers i peixaters venien la mercaderia
a la intempèrie, igual que els pagesos
ho feien amb les fruites i verdures. La
implantació de la carretera de Sant Celoni i
les poques mesures higièniques feien necessaria
una millor alternativa, com van fer
molts pobles. En el cas d'Arenys primer es va
haver l'expropiar el Cinema Doré, entre altres
edificis. El gener de 1926 l'Ajuntament que
presidia Joan Mollfulleda va emetre obligacions
com a préstec de 400.000 pessetes per
a la construcció del Mercat. Les obligacions,
de 500 pessetes amb un interés del 6%
anual, foren adquirides per nombroses famílies
arenyenques. Se li va encarregar el projecte
a l'arquitecte modernista Ignasi Mas i
Morell, autor de la plaça de toros La
Monumental de Barcelona, que va dissenyar
un edifici cobert però força obert i ventilat. La
façana monumental amb totxo vist, rajoles
de colors i blocs de pedra treballada ha esdevingut
una de les icones de la Riera d'Arenys.
Una de les curiositats del mercat d'Arenys és
el fet que sigui travessat per un carrer el de
les Margardies.La construcció a càrrec de
Francesc Soler i Miró, àlies 'València', va
durar 4 anys. Tot un repte a l'època i tenint en
compte que la mateixa empresa estava construint
el port. El mercat municipal es va
inagurar durant la Festa Major del 1929.
Efemèrida destacable és el rodatge de 'Mirall
Trencat' per a TV3.
Text: Arxiu Arrels Cultura.
FE D’ERRADES: La referència de imatge del mes passat és Cinto Moré, 1978.
Març2010 MISCEL·LÀNIA
www.aixonorutlla.com
◆ Faust Padrós i Vives
L’Ajuntament està negociant
amb una empresa de mòbils,
la possibilitat que els ciutadans,
enviïn fotos o sms dels
incidents que passen cada dia a la vila.
Aprofitant la setmana del Mobile World
Congress, fet a Barcelona els primers dies
de febrer, un representant del consistori
ha iniciat els contactes per fer-ho realitat.
Sembla ser que fotos o missatges s’hauran
d’enviar al web
www.aixonorutlla.com.
Torno a llegir la notícia i ja tinc un dubte.
Si a les 7:14 del matí els envio la foto d’un
gos que està cagant a la placeta de
Joaquim Ruyra, en faran cas? Si a les 9 del
matí els envio la foto del cotxes aparcats
en doble fila davant de l’escola Joan
Maragall, en faran cas? Si a mig matí els
envio la foto d’un home llençant la bossa
de brossa fora d’hores, en faran cas? Si a
primera hora de la tarda, els envio diverses
fotos del descontrol a nivell de carrer
de les obres de Vil·la Betània, en faran
cas? Si a les 4 de la tarda els envio la foto
d’un noi que baixa en bici tota la vorera
de Bisbe Pol, en faran cas? Si a mitja
tarda els hi envio la foto d’un sotrac al
carrer, en faran cas? O em diran que faci
una instància com em van dir l’altre dia?
Si a les 11 de la nit els envio la foto d’aquell
que descarrega un matalàs vell i el
deixa al contenidor, en faran cas?
Evidentment, no en faran cas i no vindran,
però podrem demostrar que això no
rutlla...
Llàstima que jo no tinc mòbil!

OCI Març2010
21
Els ingredients
LA CUINA FÀCIL A CASA
Mandonguilles amb escamarlans
Per a quatre persones
2 kg de mandonguilles
12 escamalans grossos
1 ceba
2 tomàquets pera madurs
1 cullerada petita de sucre
1 litre de brou de peix
Ametlles, alls, xocolata, julivert
Oli, pebre i sal
Preparació ◆ Estrella Morales Recepta original
Prepareu les mandonguilles a casa o compreu-les en un
lloc de confiança i no cal que les feu vosaltres.
Enfarineu-les, fregiu-les i conserveu-les.
Feu una picada amb 3 alls, 25 ametlles, una presa de
xocolota negra i una mica de julivert. Deixata-la amb
una mica de brou de peix i reserva-la.
Salta els escamarlans en una cassola grossa amb oli d’oliva.
Reserva’ls.
Pica la ceba molt petita i ratlla els tomàquets. Enrosseix
la ceba a la cassola a foc suau. Aboca el tomàquet, afageix
sal, sucre i pebre. Deixa que es consumeixi l’aigua
del sofregit i que aquest agafi color daurat.
Incorpora les mandonguilles fregides a la cassola i
cobreix-les amb el brou de peix. Afageix els escamarlans
a les mandonguilles i deixa que es cogui tot plegat
durant uns 15 minuts a foc molt suau.
Afegeix la picada i deixa que cogui tot uns cins minuts
més.
Cal tenir en compte
Aquest plat es pot preparar
també amb gambes o llagostins.
Penseu, però, que si ho
feu amb aquestes altres varietats
quan ho saltegeu a la cassola
han d’estar més poca
estona que els escamarlans,
perquè sinó us quedaran
massa fets i, per tant, massa
secs.
AMANIDA DE SALMÓ FUMAT
Necessitem: Salmó fumat tallat a làmines,
xicoira, diferents tipus d’enciam,
rúcula i un grapat de nous. Oli de nous,
vinagre de xerès i sal.
En un bol prepararem la vinagreta amb
6 cullerades d’oli de nous i 2 cullerades
d’oli de xerès o de vi negre y afegirem
una mica de sal.
Repartirem el salmó fumat en els plats.
Incorporarem la xicoira a la resta de
fulles d’enciam i ho ruixarem tot amb
la vinagreta que hem preparat abans i
ho barregem.
Serviu les fulles d’amanida per sobre
del salmó fumat i acabeu posant per
sobre les nous, que haureu passat per
la paella per fregir-les una miqueta.
I de postres
CREMA DE MADUIXES
AMB PRÉSSEC.
Per poder fer aquestes postres
necessitarem, per a 4 persones:
700 gr. de maduixes
250 gr. de sucre
1 gotet de vodka
1 dl de nata líquida
2 préssecs en almíbar.
Rentarem les maduixes i les
passarem pel passapurés.
Afegirem el sucre, el gotet de
vodka i la nata líquida, que ha
d’estar ben freda, i ho barrejarem
tot molt bé.
Agafarem unes copes amples
de postres o també poden ser
bols. Hi abocarem el puré que
hem fet de maduixes a les
copes i les posarem a la nevera
fins que estiguin ben fredes.
En el moment de servir les
postres, tallarem els préssecs
en almíbar a rodanxes molt
finetes i les posarem per
sobre del puré, decorant la
copa i també podem afegir
alguna làmina de maduixa.
Per tant, recordeu guadar
alguna maduixa sencera per
poder decorar les copes. I
també penseu que si hi ha
nens, millor no hi poseu cap
tipus de beguda alcohòlica.
Vols dir-nos la teva recepta?
Envia-la: laia@arenys.org

22
Edita l’Agenda
L’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA)
Publicitat Producció Imprimeix
687 541 425 Nacho Solano C.G.&P.E., S.L.
625 483 074 Dipòsit legal: B-32292/2004
L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES
I ARA LA PODEU CONSULTAR A WWW.LAGENDA.CAT
L’Agenda no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors en
qualsevol de les formes d’expressió escrita o gràfica.
Cartes i fotos a: agendaarenys@gmail.com
(No podran tenir més de 800 caracters)
Píndoles econòmiques
Març2010 MISCEL·LÀNIA
◆ Carles Barceló
Doctor en Ciències Econòmiques
1. Tindrem un any gris i poca solta tan sol amb la sobtada de les eleccions.
2. Decididament no começarem a sortir de la foscor fins l’any 2013.
3. Si les dones no volen o no poden tenir més fills, qui ens pagarà les jubilacions?.
4. D’açí l’any 2013 el comerç menut d’Arenys serà un desert. Qui aguantarà?.
5. Curiós, els economistes polititzats més importants de la dècada estan
donant clases a instituts privats o universitats. Tanmateix l’economia
espanyola no dóna símptomes de plenitud. Per què serà? Molta teoria i
poca pràctica?.

MISCEL·LÀNIA Març2010
23
Al cap del carrer
La quarta edat
◆ Belisari Gonzàlez
Quan llegeixo les esquel·les
de la Riera, m’agafa com un
calfred, perquè la majoria dels traspassats
passen dels 75 anys. I això és
motiu de joia, doncs ens demostra que
la població arenyenca actual té una
longevitat extraordinària. I per donar-li
suport i confiança, els dedico aquesta
poesia que vaig escriure al cumplir els
70 i que titulo:
La quarta edat
Si una primera edat són els vint anys
i als seixanta o als setanta, la tercera,
hi ha un invent que inaugura una drecera,
que és de franc, una il.lusió, un nou afany.
És que vull la quarta edat, noble quimera
només és una llarga primavera,
no en va altres vint anys passen volant,
i jo espero que m’enterrin a Sinera.
El mirall gairebé es trenca quan li explico:
set mil dies més m’hauràs de contemplar,
i m’escolta impacient, respectuós,
quan li dic que 20 anys més s’ha de quedar.
Però em demana, si d’aquesta casa marxes,
que a més de tots els llibres de bolets,
i les capses de llumins, tu t’he m’emportis
encara que estiguem tots dos solets.
T’ho concedeixo, i si tú em veus envellir,
no t’apaguis abans que jo m’apagui,
i a canvi deixaré en el testament,
que t’enterrin junt amb en Belisari.
Cartes
DIPLOMES KUMON
Aquesta imatge correspon a la festa d'entrega de diplomes
als alumnes del Centre Kumon Arenys de Mar, que es va realitzar
al Centre Cultural Calisay, el passat mes de desembre.
Kumon és una activitat extraescolar dissenyada per desenvolupar
al màxim el potencial de cada nen i nena, mitjançant
les matemàtiques o la lectura. Gràcies a aquest programa
individualitzat els alumnes desenvolupen confiança, concentració,
responsabilitat i hàbit d'estudi que els acompanyen
durant tota la vida. Carles Sellés.
CONDOL A CINTO MORÉ
A mitjans de febrer un gran dolor va fustigar a la família d'en
Jacint Moré i Mont. I per partida doble. El dilluns 15 moria el
seu segon fill, Joan de 48 anys. Al dia següent, se li moria
també la seva dona, Júlia Lorente de 75 anys, qui amb un
estat de salut delicat, no va superar la gran pena de la pèrdua
del fill. Volem fer arribar el nostre sentit condol a l'entranyable
Cinto, amic i col·laborador d'aquesta revista. L’Agenda.
CARTA D’AGRAÏMENT
Els familiars d'en Joan Soler i Mas volem expressar el nostre
agraïment per totes les mostres de suport i condol rebudes.
També volem fer-ho extensiu al personal d'emergències
mèdiques i servei d'ambulàncies, a la policia local i al personal
de l'UCI de l'Hospital de Mataró per la seva gran professionalitat
i humanitat. Família Soler Ferrer.