Arenys de Nyaps - L'Agenda

Novembre 2011
Número 88 Any VIII
Exemplar gratuït
Publicació mensual
d’informació d’Arenys
Tirada: 5.000 exemplars
S U M A R I
Malestar a la comunitat
catòlica davant la possibilitat
de que l’Església vengui
propietats als musulmans per
construir una mesquita P 2 i 3
Belén Quintero:
“No hem entrat
al govern per
escalfar la cadira”
P 4
COMSA explotarà la zona
blava d’Arenys 30 anys,
cinc més del previst P 5
Roberto Garbí:
“No està bé
que ens imposin
horaris d’obertura
al mercat” P 12
La Policia Local diu que no
pot fer res contra la venda
il·legal de peix al carrer P 11
Kalime Belache i Joan
Torrentó, nous pubilla
i hereu d’Arenys P 16
FOTOGRAFUES: XAVI SALBANYÀ
Desembocadura inacabada, amb greu perill
de col·lapse i contaminada constantment
Arenys de Nyaps
Mala sort? Incompetència? Arenys comença a acumular
un munt d’obres mal acabades i desatres administratius
i judicials amb costos milionaris P 6, 7, 8, 9 i 10
Rampa construida a favor de l’aigua
a la part alta de la Riera
Ascensor d’accés a la platja inutilitzat
per les seves repetides avaries
Carrer Andreu Guri, reformat tres vegades
en sis anys pels defectes de construcció

2
Novembre 2011 ACTUALITAT
La mesquita genera un gran malestar catòlic
◆ Redacció
La comunitat catòlica arenyenca
i el seu entorn està
seguint amb preocupació i
indissimulat malestar les notícies
sobre la possibilitat real
de que l’Església pugui vendre’s
propietats a la comunitat
musulmana per a la construcció
d’una mesquita.
Tal i com l’Agenda informava
el mes passat, l’Ajuntament
d’Arenys de Mar ha ofert als
musulmans la finca del rial del
Bareu, propietat del Patronat
de Socors entitat que presideix
el rector de la parròquia
Joan Pujol i que compta com a
patrons a l’alcalde Estanis
Fors i un membre de la família
Mollfulleda. El rector no
amaga l’interès per vendre la
finca sigui a qui sigui i així ho
va declarar a Ràdio Arenys.
Aquestes declaracions van
suscitar una reacció contrària
en la comunitat catòlica i les
crítiques són creixents davant
les contradiccions i indefinició
que està oferint el govern
municipal sobre les possibilitats
urbanístiques de la finca.
Mentre el govern assegura que
no es poden construir més de
120 metres quadrats, altres
fonts polítiques i tècniques
assenyalen que la capacitat de
construcció podria ser més
alta. De fet, els musulmans
compten poder-hi construir
600 metres quadrats i això ha
fet saltar tots els llums d’alarma
perquè obre el camí a que
aquesta mesquita es converteixi
en un temple comarcal o
provincial que la majoria dels
grups municipals rebutgen.
Per si tot això no fos poc, el
grau de malestar de la comunitat
catòlica es va incrementar
a mitjans de mes quan es
va saber que els musulmans
havien visitat vàries vegades
el convent de les Clarisses,
amb arquitectes inclosos. El
president de l’associació
Attawhid, Mustapha Nouar, va
afirmar que el convent és ideal
per a la mesquita i que esperaran
a que es trenqui el conveni
amb Bon Preu per fer una
oferta econòmica per comprar
el convent. Compten amb els
diners que el rei del Marroc
destina per a subvencionar
mesquites i amb d’altres fonts
de finançament.
La possibilitat de veure convertit
el convent en una mesquita
ha provocat que el cas
hagi arribat al Bisbat de
Girona i que s’hagin produit
contactes discrets de la cúpula
eclesiàstica amb els seus
representants a Arenys.
Al rector no li importa vendre’s
la finca perquè facin la mesquita
El rector de la parròquia
d’Arenys de Mar,
Joan Pujol, va intervenir
al programa El
dominical de Ràdio
Arenys en relació a la
possible venda de la
finca del Patronat de
Socors que ell presideix perquè
hi facin una mesquita.
Reproduïm a continuació una
part de la conversa.
L’Església es vendrà la finca a la
comunitat musulmana per a que
facin la mesquita?
El patronat del Socors no és de
l’Església, que el rector hi sigui
no vol dir que sigui de la
Parròquia. Com també hi ha l’alcalde
però no l’Ajuntament.
El patronat ha de decidir què
fer. El resultat de la venda s’ha
de destinar a l’Asil Torrent, no
es pot especular.
Vostè què votarà si la comunitat
musulmana vol comprar?
Nosaltres no l’hem de vendre a
ningú en concret, sinó treure’l al
mercat i que compri qui hi estigui
interessat.
A vostè li és igual a qui ho ven?
És clar.
A vostè tant li fa el destí que tin-
drà aquesta casa?
Sí. El que vulguin fer
amb la propietat és un
problema dels compradors,
sempre que ho
facin dins de les normes
urbanístiques. El
Patronat no ha de
veure per a què ho ven. Home! a
no ser que sigui per a un local
de prostitució.
Per tant, si la finca és ven a la
comunitat musulmana, a vostè
no li fa ni fred ni calor.
Com si volen fer un centre
budista. No hi ha d’haver cap
dificultat. No som nosaltres qui
hem de decidir què s’hi farà.
I si els veïns ho volen comprar?
Doncs molt bé, ho vendrem al
millor postor.
Per tant, aquí l’important són
els diners, no?
Nosaltres volem desprendre’ns
de la casa i per això la volem
treure al mercat i a veure què en
podem treure. Però jo voldria
desmentir que l’Església es ven
un terreny per a que facin la
mesquita.
Però vostè és el representant de
l’Església a Arenys?
Sí, però l’Església no ven.

ACTUALITAT Novembre 2011
3
El Convent de les Clarisses, pendent
de dues cadenes de supermercats
La possible obertura d’un súper de Mercadona esvaeix l’interès que tenia Bonpreu
◆ Francesc Castell
El futur del que va ser convent
de clausura de les monges
Clarisses s’està convertint en
una mena de serial per entregues.
Ja fa 6 anys que dura i
gairebé cada mes hi han nous
fets o elements que s’incorporen
a la trama i donen per a
més capítols. El penúltim, que
vàrem explicar el passat agost,
va ser el contracte de compra/venda
signat entre Tuctan
Invest SL (família Anglada-
Roig) amb la cadena catalana
d’alimentació Bonpreu. Una
compra condicionada a l’èxit
final de l’operació i lligada a
dues dates. Una, a finals de
setembre, quan l’Ajuntament ja
s’havia d’haver compromès; i
l’altra, a l’estiu que ve, quan ja
s’haurien d’haver començat
dels obres del supermercat. De
complir-se tot, es cediria el
convent al poble per fer-hi la
Casa de les Lletres, Tuctan retiraria
una demanda per incompliment
d’un anterior conveni i
Bonpreu obriria al seu costat
l’establiment comercial.
La primera data ja ha passat,
encara que s’ha donat un xic
més de marge de negociació.
Aquesta rau en que
l’Ajuntament demana més
metres del pati del darrera l’edifici.
Aquest estiu Bonpreu
havia de presentar un plànols
ajustant-se a aquesta exigència.
Els serveis tècnics funcionaven
a mig gas i les gestions
es van allargar. Però tot va
donar un fort tomb quan es va
conèixer que Mercadona, de
capital valencià, havia iniciat
gestions per instal·lar-se a
Arenys, concretament en el
solar que va deixar Peixos
Jaume (avui a Arenys de
Munt), a la N-II, tocant la
Penya del Cementiri. Això va
fer canviar el guió i més quan
l’alcalde, Estanis Fors, apostava
públicament per aquesta
nova operació, aventurant la
creació d’una cinquantena de
llocs de treball per arenyencs.
A partir d’aquí, Bonpreu va
començar a perdre interès en
posar-se a Arenys, no tant pels
metres més que li demanava el
govern, sinó perquè arribava
un competidor directe, fent
menys avantatjosa la inversió
(un total d’entre 6 i 7 milions
d’euros) L’Ajuntament, per
compensar li va oferir el local
que Construccions Pera ha de
cedir quan faci el bloc de pisos
programat a l’antiga
Panificadora, just al costat.
Segons ha
pogut confirmar
l ’ A g e n d a ,
Mercadona té un
contracte de
compra condicionada
amb
Peixos Jaume i un altre amb la
concessionària Renault, que
està a tocar del solar. Aquest,
tindria dues versions: una
només el pàrquing del darrera i
una altra que agafaria tota la
parcel·la, i la Renault es reagruparia
a Pineda. En qualsevol
cas, Urbanisme de la
Generalitat ha de donar el vist-
Els musulmans
el troben ideal per
a la mesquita
Capella de l’antic convent.
i-plau definitiu en pocs dies.
En aquesta situació, a mitjans
d’octubre va aparèixer un nou
actor a l’obra. El col·lectiu
musulmà va visitar el convent,
el 12 d’octubre, de cara una
possible compra o lloguer, per
posar-hi el conflictiu Centre
Cultural Islàmic. La impressió
va ser molt bona i dos dies després
també el
va visitar l’imam
de
Mataró. La
notícia va
córrer com la
pólvora, provocant
certa alarma en els
ambients cristians. Aquesta
visita la van conéixer alts
càrrecs de la congregació religiosa
i també la cúpula de
l’Església Catòlica. Mustaphà
Nuar, president local de l’associació
Attawid, ha reconegut a
aquesta revista que, tot i agradar-los
molt l’espai i ser més
XAVI SALBANYÀ/ARXIU
que suficient, el preu que
creuen que haurien de pagar
els és del tot inassequible.
Davant aquest panorama, els
grups de l’oposició (especialment
IC-V) de l’Ajuntament
van demanar una reunió urgent
amb gerents de Bonpreu. Es va
fer el passat dilluns 24 d’octubre
a la sala de plens de
l’Ajuntament, amb l’assistència
de tots els grups, propietaris,
gerents, el Defensor del Vilatà i
la directora de la Biblioteca. La
veu cantant la va portar el regidor
del Bloc, Àlex Acero, responsable
de Promoció
Econòmica, que és qui ha
seguit tot el procés. Allí es va
evidenciar que el motiu del
retraïment de Bonpreu no és
d’encaix urbanístic. El problema
és la competència comercial
directa que els suposaria
l’obertura de Mercadona. Així
mateix, Bonpreu considera que
se’ls fa un greuge comparatiu,
doncs, entre d’altres coses, ells
donen el convent al poble i, en
canvi, Mercadona no dóna res.
Almenys, què se sàpiga.
A l’hora de tancar l’edició de
la revista (darrers dies d’octubre),
uns i altres intentaven
trobar un equilibri quasi impossible.
Una mena de solució
salomònica, procurant que
Bonpreu no trenqui del tot les
negocions i tenir així encara un
bri d’esperança per a la Casa
de les Lletres i no perdre els
845.000 euros de subvenció
que té concedida pel seu arranjament
i que ja no es pot prorrogar
més.
Parla't en
català,
prove-ho!
T'agradaràs!
(Anònim català del S.XXI)

4
“L’oposició no vol entrar al
govern per por a fracassar”
◆ Sílvia Cano
Quina valoració en fas dels 100
dies de govern?
És una valoració positiva tot i
que tenim moltes coses per a
treballar i millorar. Hi ha molt
bona relació entre tots els regidors
que estem a govern. Estem
traient moltes coses positives.
Personalment, no tinc una regidoria
fàcil però et recompensa
el fet de veure que fas coses per
a millorar la vila d'Arenys.
Des de l'oposició s'ha dit que el
PP el que fa és actuar sota les
directrius de CiU i 'escalfar cadira',
a més no es pot fer un
govern ampli perquè moltes formacions
no volen fer pactes
amb el PP. Què hi diu?
No hi ha ningú que escalfi cadira
treballem moltíssim com a
govern. Costa entendre que no
es vulguin fer pactes, si es vol
treballar pel poble no entenc
que no es vulgui pactar per les
sigles que portem perquè tots
estem centrats en millorar el
poble. El treball en comú hauria
d'entrar per sobre de qualsevol
sigla. No sé quina por tenen del
que podem arribar a fer des del
Partit Popular. La gent té molts
prejudicis respecte al PP i és
negatiu pel poble.
Què ha tret de profitós el PP ha
canvi del pacte?
Nosaltres no hem tret res. No
hem establert cap condició.
Teníem en comú dos directrius
juntament amb CiU: La no pujada
d'impostos i la baixada del
cost de tinença d'alcalde que
finalment no la vam haver de
dur a terme. El nostre programa
electoral i el de Convergència i
Unió era molt semblant. Això ha
facilitat que ens posem a treballar
junts des del primer dia.
Quins son els punts forts de PP
a Arenys?
Crec que el punts fort són les
persones que estem a
l'Ajuntament que estem lluitant
per la política i per fer millores
dins al poble. Tant pel Juanjo
com jo per mi és un món nou
aquest de la política i estem treballant
molt dur pel poble.
Us sentiu un govern dèbil?
Estem en minoria i això vol dir
que hem d'acabar de pactar amb
la resta de partits per poder dur
a terme coses importants. El
que a mi m'agradaria que entenguessin
la resta de partits és que
hem de buscar solucions junts.
L’oposició va massa forta i em
sap greu que pel fet de ser nosaltres
del PP la resta de partits no
vulguin ajudar al poble i no vulguin
integrar-se. Sap greu com a
persona i com a partit. El temps
ens dirà com hem treballat i potser
farà que l’oposició obri els
ulls. La meva sensació és que
tenen por d'entrar a un govern i
que fracassi.
Creu que a partits com el PP els
hi costa obtenir vots a pobles
amb una clara tendència cap a
la independència?
En general, a Catalunya ens
costa, però hem de treballar per
aquelles persones que dipositen
la seva confiança en nosaltres.
Jo conec a molta gent que és del
PP i té por a dir-ho perquè se
senten senyalats i això no pot
ser, no és un pecat. No som els
dolents de la pel·lícula. Jo em
sento molt orgullosa de formar
part del Partit Popular i no m'amago,
a més hem d'estar contents
perquè ara tenim dos regi-
dors i això és un èxit.
Arenys de Mar s'ha adherit a
l'Associació de Municipis per la
Independència.
Sí. El PP va votar en contra perquè,
evidentment, no creiem en
la independència però hi ha una
gran part de catalans que la
volen i si en el ple es decideix
que ens hi adherim, doncs endavant.
No ho compartim però ho
assumim.
Quina opinió teniu sobre el projecte
de regeneració de la platja
del Cavaió?
No crec que sigui el moment. Sé
que el projecte està adjudicat i
ja hi ha els diners però és com
un insult a la resta de situacions
que viu el poble que ens haguem
de gastar els diners en un projecte
que no és prioritari.
L'oposició també s'ha imposat
en el tema de la mesquita.
Arenys de Mar té una mesquita i
ja es compleix amb la llei de
culte. No ens agrada la idea de
construir una mesquita comarcal
a la nostra vila. Ara bé, no
podem posar impediments pel
fet que al Partit Popular això no
ens agradi. Si es compleix la
normativa, endavant. Nosaltres
estem al costat del moviment
veïnal perquè hi ha un gran
nombre de veïns que es queixen
i és un tema que s'ha d'agafar
amb pinces.
La gent què es troba pel carrer
què li diu respecte al que feu pel
poble?
M'agrada que la gent es queixi
perquè això ens ajuda a trobar
solucions. Hi ha moltes coses a
millorar i, tot i que no ho sembli,
ens sentim recolzats.
Què cal millorar a Arenys de
Mar amb els recursos econò-
Novembre 2011 ENTREVISTA
Belén Quintero
Cap municipal del PP i
regidora de Governació
mics que tenim?
Jo lluito per la canalització de
Bareu, em preocupa el fet que hi
hagi un col·legi i una escola
bressola allà. També cal ampliar
el cos de la policia.
Parlant de la policia, creu que
seria possible una bona coordinació
amb els Mossos
d'Esquadra per cobrir les feines
de vigilància de la vila?
La coordinació és molt bona
però als Mossos d'Esquadra
també els hi falta personal,
sobretot els caps de setmana. La
vigilància del poble és essencial.
La manca de personal s'ha de
suplir com sigui, la seguretat
d'Arenys no es pot posar en risc
en cap moment.
S'ha dit que la paraula del cap de
policia, Joaquín Cruz Ureña,
s'ha anat imposant a tots els
regidors.
Això no és veritat. La relació
que jo he tingut amb en Joaquín
és excel·lent. Desconec el que
hagi pogut passar el anteriors
legislatures. És una persona que
dóna molt pel cos de policia. Té
tota la meva confiança. Ara
mateix no penso en fer canvis
dins l'estructura del cos però no
és descartable, tot és valorar el
dia a dia.

ACTUALITAT Novembre 2011
5
COMSA explotarà la zona blava
30 anys, cinc més del previst
◆ Enric Sierra
L’Ajuntament d’Arenys de Mar i
l’empresa COMSA, concessionària
de tots els aparcaments
públics de pagament del municipi,
han arribat a un acord
d’ampliació de la concessió de
25 a 30 anys. L’any 2006,
COMSA va guanyar el concurs
d’adjudicació del pàrquing del
Xifré durant 40 anys i de l’explotació
de la zona blava
d’Arenys per a 25 anys. Des de
fa dos, l’empresa ha traslladat a
l’Ajuntament l’evolució negativa
del negoci, fruit d’una discutible
política comercial i de la
crisi econòmica. Per això,
COMSA ha vingut demanant reiteradament
l’ampliació de la
concessió per poder amortitzar
la inversió dels 8,1 milions d’euros
que va costar construir el
pàrquing del Xifré. L’empresa
volia poder explotar la zona
blava 40 anys, ampliació que ara
es quedarà en 30 anys. A canvi
d’aquests cinc anys,
l’Ajuntament s’estalviarà de
pagar els 18.000 euros que li
devia a COMSA per l’ús de la
zona d’aparcament de la platja
durant la festa major o Sant
Responsabilitat
El carril bici de la part alta seguirà
Joan. L’empresa també assumirà
les factures pendents del servei
de grua que pugen a 54.000
euros. A més, es fixarà una tarifa
única a 1,30 euros l’hora a la
zona blava, tant a l’estiu com a
l’hivern. Fins ara, aparcar a l’hivern
era més barat. COMSA
també guanyarà més places de
zona blava en el moment que
s’habiliti el pagament a la part
alta de la Riera. L’empresa es
queixava que el contracte de
concessió cedia la gestió de 348
places de zona blava però que
només administraven 234. Amb
l’ampliació a la part alta, aquesta
situació es regularitzarà. Cal
recordar que l’Ajuntament participar
del 80% dels beneficis de
la zona blava i, per tant, és el
Ho hem dit en anteriors articles, però cal tornar a
explicar com funcionen els òrgans de Govern
municipals, que bàsicament son dos: l’Alcalde i el
Ple. Equip de Govern i oposició son conceptes
provinents dels Parlaments, no dels municipis, no
existeix aquesta distinció ni tan sols en l’àmbit
retributiu.
La Llei de referència (Règim de Bases Locals) no prohibeix en cap cas que
els regidors de “l’oposició” assumeixin la gestió d’una cartera, de fet, el que
preveu la Llei és que l’Alcalde té inicialment totes les carteres i delega als
regidors la seva gestió, enlloc esta escrit que sigui condició sinequanon pertànyer
a l’equip de govern.
Ha esdevingut un costum que els partits que fan un pacte de govern es
reparteixen les regidories i deixen exclosos a la resta, però és això: un costum,
que la Llei permet.
En moments difícils com els actuals costa d’entendre que la meitat del Ple
estigui en actitud contemplativa mentre l’altre meitat ha de fer la feina, quan
es dona la circumstància de que en aquesta ocasió no només no s’ha exclòs
a ningú, sinó que se’ls ha ofert assumir responsabilitats i treballar plegats
per Arenys. Han escollit l’auto-exclusió.
Sorprèn que algú es presenti a unes eleccions i rebutgi aportar el seu conei-
primer interessat a que el negoci
vagi bé, cosa que fins ara no
s’ha produït.
Nou informe pel carril bici
D’altra banda, l’Ajuntament ha
hagut d’ajornar la seva decisió
d’eliminar l’actual carril bici de
la part alta de la Riera i ha encarregat
un informe a la Diputació
de Barcelona que avali aquesta
decisió i les possibles alternatives
per traslladar aquest carril.
La Policia Local d’Arenys de
Mar va emetre un informe el dia
31 d’agost sobre el carril bici de
la part baixa de la Riera que
conclou que està fora de normativa
i és perillós. Té una amplada
d’un metre quan hauria de
tenir un metre i mig per garantir
la seguretat dels ciclistes.
També és necessari que hi hagi
un espai de 80 centímetres
entre el carril i la línia d’aparcament
de cotxes que actualment
no existeix. L’informe qualifica
de “extremadament perillós” el
carril bici a les rotondes, especialment
la del Rial Sa Clavella,
perquè són molt estretes i els
cotxes envaeixen el carril de les
bicis tallant la trajectòria dels
ciclistes.
Quant més gats,
més rates
◆ Antoni Pardo
Quants més gats
més rates,
Guardia Civil,
Policia Nacional, Mossos
d’Esquadra, Guàrdies
Jurats i Vigilants, Policies
Locals, tots treballen al servei
dels ciutadans. Els polítics
fent lleis per reprimir
als treballadors i excusar
els delinqüents que es reiteren
amb els furts. La justícia
aplicant les lleis dels
polítics, desnonem al treballador
i condonant el que es
porta els milions d’euros.
Crec que això comporta
que els malfactors abundin
ja que saben que els seus
advocats i la justícia els
trauran del captiveri, deixant
que continuïn fruint
dels furts amb tota impunitat.
Si Catalunya no pot ser
“Sobirana” sempre tindrem
forces del Govern Central,
amb competències a voltes
solapades. Pregunta: per
què la Policia Local i els
Mossos no se unifiquen? A
més d’abaixar costos tal
vegada podria ser més efectiva,
ja que comptaria amb
més guàrdies.
xement, la seva experiència als ciutadans d’Arenys. L’enemic no és l’adversari
polític, sinó l’atur, l’exclusió social, el malbaratament de recursos, l’espoli
fiscal.... contra això hem de fer front comú i no lluites domèstiques.
Darrerament ha hagut debat envers al projecte de passeig marítim a la platja
del Cavaió, amb un cost de 3,5 milions d’euros que paga la Generalitat,
però amb els impostos de tots nosaltres. La majoria dels grups municipals
reconeixen que NO és prioritari, però accepten que és impossible que la
Generalitat vulgui canviar el destí a necessitats més urgents, com la canalització
del rial del Bareu o modernitzar la xarxa del clavegueram. Ens costa
pair que hi han destinats milions d’euros en projectes NO prioritaris, mentre
retallen en sanitat, educació, serveis bàsics, etc.
D’altre banda, aquest projecte redueix un 70% l’aparcament de vehicles que
visiten la platja, això afecta a les 6 guinguetes que treballen a aquesta zona
i aporten 83.000 € /any en impostos a l’Ajuntament i donen feina a unes 34
persones a l’estiu, sovint estudiants que es guanyen uns diners per pagarse
els estudis.
Aquest projecte té defensors i ho respectem, però les dades objectives son
aquestes. Així ho varen entendre 4.000 persones que varen signar per aturar
aquest projecte.
És cert que les competències en matèria de treball no les té el municipi, però
encara hi ha coses que SI podem fer per preservar el que tenim i fomentar
l’activitat de petits negocis. Ens toca als regidors i regidores vetllar per que
no perdem bous i esquelles.

6
LES SENTÈNCIES ADVERSES DESTAPEN UNA CADENA DE DESPROPÒSITS
Novembre 2011 ACTUALITAT
Els partits culpen l’exsecretari de les
condemnes milionàries al consistori
Els informes de l’Ajuntament mostren una
defensa caòtica i poc seguiment polític
◆ Bernat Salbanyà
L’Ajuntament d’Arenys de Mar
demanarà responsabilitats a
l’antic secretari de la
Corporació, Ángel Lozano, per
la seva deixadesa en els casos
de les dues sentències desfavorables
a l'Ajuntament, per les
quals haurà de pagar un total
de 2,4 milions d'euros.
Les dues sentències - una, per
la catalogació de Can
Mollfulleda (Riera del Pare
Fita, 2) en el Pla de Protecció
del Patrimoni Arquitectònic
(PEPPA) i l'altra, per l’expropiació
dels terrenys de la plaça
de Salvador Espriu davant del
cementiri - no es poden recórrer
i han destapat un seguit de
despropòsits en el funcionament
de l'administració municipal,
que s'han anat allargant
en el temps i dels que ara n'arriben
les conseqüències.
En el cas de Can Mollfulleda,
de bon inici ja van començar
les errades. No es va comunicar
als interessats la tramitació
de l'expedient de catalogació,
el març del 2003 (final del primer
tripartit, amb ERC a l’alcaldia
i ICV a Urbanisme), si bé sí
que se'ls va notificar la inclusió
definitiva de l'immoble al
PEPPA. La família Mollfulleda
va presentar al·legacions i va
reclamar indemnitzacions que,
després, l'Ajuntament va desestimar
i va aprovar definitivament
la catalogació de la casa
el 25 de maig del 2005 (aleshores
amb CiU al govern). En l'expedient
administratiu facilitat
per l'Ajuntament al Tribunal,
no existeix cap informe tècnic
o jurídic emès abans de l'aprovació
definitiva que analitzés
l'al·legació dels Mollfulleda respecte
la necessitat de ser
indemnitzat.
Un cop aprovada la catalogació
de la casa, la família
Mollfulleda va interposar
recurs al Jutjat Contenciós
Administratiu núm. 4 de
Barcelona. El secretari Lozano,
que defensava l'Ajuntament, va
contestar en la seva defensa
que la reclamació dels
Mollfulleda era improcedent,
que no es causava cap dany
avaluable en l'aprofitament
urbanístic de la finca, i que en
qualsevol cas, l'arquitecte
municipal valorava el possible
dany en uns 117.700 euros. El
pèrit judicial, va taxar el greuge
causat amb la catalogació en
371.059,64 euros. No consta
que el secretari demanés la
pràctica de cap prova, ni tampoc
va presentar escrit en les
conclusions, mentre sí que ho
va fer la part demandant.
El Contenciós Administratiu
va desestimar el recurs, el 26 de
març del 2009 (amb el segon
tripartit al govern, PSC a l’alcaldia
i ERC a Urbanisme), però la
família Mollfulleda va presentar
recurs d'apel·lació al
Tribunal Superior de Justícia
La plaça de Salvador Espriu, ocupada indegudament des de 1981.
de Catalunya (TSJC), al qual el
secretari no s'hi va oposar però
sí que va comparèixer.
Aquest fet és un dels arguments
sobre el qual el TSJC,
criteris econòmico-urbanístics
a banda, va fonamentar la seva
sentència del 15 d'abril del
2011, un mes abans de les eleccions
municipals, en la qual es
va condemnar a l'Ajuntament
d'Arenys de Mar a pagar
1.630.108 euros, que és la quantitat
que havia estimat la família
Mollfulleda pel dany causat
a la seva finca afectada per la
catalogació en el PEPPA.
A més, el Tribunal no fa cap
esment a l'informe de l'arquitecte
municipal, que el secretari
municipal no va demanar
d'integrar a la causa, ni va valorar
contraposant-lo als altres
dos dictàmens.
Més s'allarga en el temps el
cas de la penya del cementiri.
El 1981, l'Ajuntament (aleshores
governat per CiU) va decidir
fer la plaça de Salvador
Espriu en terrenys de la família
Vilaseca Gasau. El 1984, es
redacta el Pla General
d'Ordenació Urbana (també
amb CiU al govern) que és
vigent encara. Es va qualificar
les penyes d'espai lliure, però
no es va expropiar d'ofici el
terreny. Per això la propietat en
va reclamar l'expropiació el
2005. Taxava el seu valor en 7,5
milions d'euros, mentre que
l'Ajuntament li donava un valor
de 0 euros.
Un cop el Jurat d'Expropiació
de Catalunya va valorar-ho en
129.303,23 euros, el 18 de maig
del 2007, els propietaris van
recórrer al TSJC mentre que
l'Ajuntament no va impugnar la
resolució, ni tampoc va comparèixer
en el procediment (desenvolupat
en temps del segon
tripartit) a defensar la seva postura
malgrat tenir constància
del procés. Amb sentència
ferma, és a dir sense possibilitat
de presentar recurs, dictada
el 27 d’octubre de 2010, a favor
de la família Vilaseca Gasau,
l'Ajuntament ha de pagar
755.979,26 euros, que inclouen
el valor d'ambdues
(Passa a la pàgina següent)
XAVI SALBANYÀ

ACTUALITAT Novembre 2011
7
LES SENTÈNCIES ADVERSES DESTAPEN UNA CADENA DE DESPROPÒSITS
Ningú entona el mea culpa
(Ve de la pàgina anterior)
finques més els interessos des
de 1981, per la part ocupada
per la plaça de Salvador
Espriu, i des de 2005, per la
resta del terreny.
En total, les dues sentències
sumen 2,4 milions d'euros que
l'Ajuntament ha negociat, en
els dos casos, poder pagar a
terminis plurianuals de 5 i 3
anys, respectivament.
Amb tot, els partits polítics
insisteixen en escatir responsabilitats
vers aquelles persones
responsables d'aquest
seguit d'errors. Mentre que de
responsabilitats polítiques no
s’en parla, tots els partit apunten
a la responsabilitat de l'ex-
secretari de la Corporació,
Ángel Lozano.
Només ICV va apuntar responsabilitats
polítiques, assenyalant
a CiU, tal i com va
declarar la cap de llista, Assum
Balliu, en l’entrevista de l’última
edició de L’AGENDA.
Al ple del passat dimecres 26
d'octubre, l'alcalde, Estanislau
Fors, va assegurar que “es
demanaran les responsabilitats
als culpables” sense concretar
a qui es referia.
El PSC, que ha donat suport
al govern a l'hora d'aprovar els
expedients per complir les
sentències, assegura que ho fa
per responsabilitat institucional,
“per no fer més gran el
despropòsit”.
Altres grups, com ERC, destacaven
la desídia professional
del secretari municipal a qui
creu que s'ha de demanar responsabilitats
civils i patrimonials.
La CUP anava més enllà
i a banda de proposar “la
insubmissió a la sentències”,
és a dir, no pagar, va denunciar
l'excés de confiança de l'anterior
Consistori vers la professionalitat
del secretari d'aleshores
i que, en aquests casos,
el ple hauria de comptar amb
l'assessorament d'informes
externs.
L'alcalde va contestar que no
pagar la sentència a terminis
suposaria posar en bancarrota
a l'Ajuntament.
Cinc interrogants que han costat 2,4 milions d’euros
- Per què hi ha comissions municipals amb gran
poder de decisió i nul·la responsabilitat, com la del
PEPPA, formada per polítics i experts?
- Per què hi ha instruments de planejament que qualifiquen
les penyes de sistemes generals, per tal de
pretendre complir els estàndars (Pla General 1984),
sense que en 25 es modifiqui?
- Per què hi ha expedients que no es tramiten com
s'haurien de tramitar segons la llei d'urbanisme
(modificació del PEPPA), o senzillament no es tramiten
(responsabilitat patrimonial), o es tramiten malament
(expropiació)?
- Per què els funcionaris que cobren per assessorar
als polítics, no assessoren i els expedients queden
muts?
- Per què un funcionari no compareix als judicis, malgrat
cobrar un plus per defensar judicialment
l'Ajuntament?
A N T E N E S
T V - T D T - S A T È L · L I T
C/ Montal 4 · Arenys de Mar
Despatx: 937923832 · 610246298
Mòbil: 667484585
Per la Mare de Déu
del Pilar...
◆ Antoni Sintas
... el temps comença
a canviar.
Enguany “l’estiu” ha
fet el ronsa en donar pas a la
tardor. Fins ben entrat l’octubre
les temperatures han estat altes
per l’època acompanyades del
cel ben clar. Així el dia 10 s’assolia
una màxima de 30,1 graus,
el valor més alt dels últims 35
anys a l’octubre. Les mínimes
varen estar més normals, amb
valors en el llindar dels 20
graus.
A partir del dia 19, un canvi
radical produït per una entrada
de vent del nord acompanyat
d’un front de pluges, ens deixa
les primeres precipitacions al
mateix temps que una baixa
important en les temperatures
de fins als 20 i 21 graus de màximes
i de 13 a 15 graus les mínimes.
A continuació les altes
pressions situades al centre
Europa fan desviar una activa
borrasca associada a un front
de xàfecs i tempestes, que
creua la península Ibèrica, i fa
que en 48 hores es registrin 89,1
litres m/2, amb una intensitat
puntual el dia 24 a les 15,05
hores de 1 litre/minut i amb ratxes
de vent de 71 km./hora. El
total de pluja en tot el mes ha
estat de 147,5 litres/m2.
Agent TDT homologat
per la Generalitat

8
Tercera reforma del carrer
Andreu Guri en només sis anys
◆ Mar Sánchez
El flamant carrer Andreu Guri
inaugurat fa només sis anys ha
tornat a canviar d'aspecte. Les
polèmiques rajoles vermelles
que es bellugaven s'han canviat
per un paviment premsat després
de les queixes de molts
veïns pel soroll que provocaven
cada vegada que hi passava un
vehicle perquè n'hi havia moltes
de trencades. Aquesta ha estat la
tercera vegada que es repara
aquest carrer: La primera va ser
la primavera del 2005. Mesos
més tard, es va haver d’intervenir
per reparar les lloses i ara, definitivament
s’han retirat totes.
Les obres s'han pogut tirar
endavant amb un acord amb
l'empresa que està fent les obres
al camí de la Pietat perquè les
continués cap aquest carrer, de
manera que ha quedat tot un
recorregut igual des del cementiri
fins la riera. Les feines són, de
fet, una compensació per l'empresa
ja que aquesta al final no
ha pogut executar una part dels
treballs. Es tracta de la retirada
d'un transformador elèctric al
qual la companyia elèctrica es va
negar que es toqués. Per aquest
motiu, els diners d'aquesta
Els operaris reasfaltant el carrer el passat mes d’octubre.
actuació es van destinar al final a
la remodelació del paviment del
carrer per no perdre'ls.
Tot el carrer es considera zona
amb prioritat de vianants. Caldrà
veure si es tornen a col·locar les
pilones que fa uns mesos s'havien
instal·lat precisament per
fer de barrera arquitectònica als
cotxes que hi circulen per reduirne
la velocitat.
Aquesta actuació de l'actual
govern ha despertat alguna crítica
de membres de l'anterior
mandat. En aquest sentit, l'exregidor
d'Urbanisme Jordi Pera
(ERC) va apuntar en el seu bloc
que aquesta actuació de canvi de
paviment al carrer Andreu Guri
ja va quedar definida el passat
mes de maig en una reunió entre
la mateixa empresa, l'arquitecte
redactor del projecte i director
de l'obra, el tècnic municipal
supervisor i ell mateix com a
regidor aleshores. Pera va assenyalar
que l'empresa s'havia compromès
a tenir acabades les feines
abans del 31 de juliol, cosa
que no s'ha complert.
No és l'única reacció que hi ha
hagut sobre aquestes obres. La
confusió al principi de conèixer
de la notícia va fer que els veïns
de Sant Elm es mostressin preocupats
per l'origen dels diners
amb els quals s'ha fet les feines,
ja que se sentien “robats”.
Segons fonts municipals, la repavimentació
d’Andreu Guri ha
suposat el desviament de 30.000
euros dels fons de la Llei de
Barris. No obstant, els veïns de
Sant Elm i van queixar-se de no
haver estat informats d’aquestes
obres.
Novembre 2011 ACTUALITAT
XAVI SALBANYÀ
Cartes
NOU PIPÍ CAN
Aquesta vol ser una carta
d'alerta. El passat Onze de
Setembre es va inaugurar
el nou Parc Fèlix Cucurull
a l'antic càmping Relax i ja
he notat cert problemes; de
moment incipients, però
que podrien anar a més, si
no vigilem. Sobretot en
refereixo l’etern problema
de les caques del gossos. Hi
han uns pocs (de moment!)
amos que sense cap civisme,
no fan cas dels rètols
de que no es poden deixar
gossos deslligats i que tampoc
recullen les merdes
que fan. Jo sóc veí del
carrer Pau Costa, tinc el
parc al darrera de casa i ho
veig quasi a diari. Ara que
el parc és nou, comencem
a fer les coses bé i tinguemne
cura, si us plau. I sinó,
escarmentar als infractors
amb multes. Pel que es veu,
alguns només així n'aprenen.
S.C.
JARDINS POLIESPORTIU
Els jardins de l’entorn del
poliesportiu d’Arenys de
Mar es troben en un estat
lamentable de deixadesa
perquè serveixen més com
a aparcament que no de
zona verda. F. S.

ACTUALITAT Novembre 2011
9
OBRES MAL FETES A LA HISTÒRIA RECENT DE LA VILA (1)
◆ Francesc Castell/Enric Sierra
Arenys de Mar té un bon grapat
de nyaps. Això és, obres mal
fetes, mal acabades o defectuoses
que han provocat reparacions
posteriors i costos elevats.
L’últims exemple ha estat
l’obra de repavimentació del
carrer Andreu Guri, sis anys
després d’inaugurar-se, perquè
les lloses col·locades l’any 2005
es bellugaven.
L’AGENDA es proposa iniciar
una sèrie per explicar els
nyaps més significatius que hi
ha a Arenys de Mar. En aquesta
edició n’oferim uns quants i
esperem la col·laboració dels
lectors per ampliar la llista.
Podeu enviar les propostes a
lagenda@lagenda.cat.
Final de la Riera
Aquest és un dels principals
nyaps d’Arenys. La inacabada
obra de finalització de la Riera
i els constants abocaments
contaminants del clavagueram,
així com el perill de la sorra
acumulada a la desembocadura,
fan que aquesta sigui una
veritable desfeta.
Rampa invertida
Com l’anterior, aquest nyap és
antic i força incomprensible.
Es tracta de la rampa per baixar
al caixó de la riera que hi
ha a la part més alta de la
Riera, a l'altura del carrer
Els nyaps d’Arenys
Barcelona. Ja és antic perquè
és de quan es va fer l'obra de
canalització i cobertura de la
riera, entre els anys 1996 i
1998. És incomprensible perquè
no cal ser enginyer veure
que es va fer en el sentit de l'es-
correntia de l'aigua. De tal
manera que quan cau un fort
xàfec, l'aigua i el fang pugen
pel pendent fins a dalt. I no
només aigua, doncs més d'un
cop la força de l'aigua ha
arrossegat rocs prou grossos,
amb el perill afegit que això
comporta.
Pas inundat
Lligat als dos casos anteriors,
el pas subterranit que ha de
facilitar la comunicació de vianants
i vehicles cap a la primera
platja s’inunda sovint sense
remei.
El fracàs de l'ascensor
El controvertit ascensor públic
que fa uns 10 anys es va posar
a la part més baixa de la Riera
és un nyap sobrevingut, doncs
en un principi, tot i el seu alt
cost, era una bona solució per
persones amb mobilitat reduïda
per baixar cap a la platja. A
més, era la única alternativa,
més enllà d'aquella rampa gairebé
suïcida que es va posar - i
treure - en un costat de les
escales. Malauradament però,
al cap de poc ja es va veure que
l'ascensor no resultaria, doncs
va ser (i encara és) el blanc
predilecte de contínues bretolades.
De tal manera que l'han
espatllat un munt de vegades. I
sobretot a planta baixa, fa
basarda agafar-lo, ja sigui per
pixarades, vomitades, vidres
trencats, grafits,... Fins el punt
de que, tot i estar operatiu,
quasi ningú l'agafa.
Carrer de l’Església
Igual que ha passat amb el
carrer Andreu Guri, les lloses
que s’han instal·lat al carrer de
l’Església es belluguen i s’han
desplaçat. Els tècnics munici-
pals s'han adonat que l'han
pifiat en el disseny de col·locació
de les lloses i la solució
passa, segons ells, per aixecar -
ho de nou i posar-les de través.
Passos sota l’autopista
La reivindicació dels dos
Arenys de facilitar un pas per a
vinants segur per creuar el nus
de viari d’entrada i sortida de
l’autopista ha resultat un nyap.
Els passadissos subterranis
han costat molts diners i són
molt pocs els usuaris que els
utilitzen per por, ja que són
solitaris i amagats.
XAVI SALBANYÀ

10
Novembre 2011 ACTUALITAT
El camp de futbol demana reformes a crits
◆ Josep Maria Cano El camp, mig a les fosques per falles elèctriques El terra del poliesportiu s’aixeca i no es pot patinar bé
El camp municipal de futbol
Bernat Coll demana a crits un
replantejament. Aquest mes
l’Ajuntament rebia de la
Diputació de Barcelona un
informe sobre com s’ha de fer
el manteniment de l’equipament.
10.000 euros de diner
públic pagat a dues empreses
privades per fer un estudi de
manteniment d’una infraestructura
que, enlloc de manteniment,
el que li cal, pel cap
baix, és una reforma.
Les pluges d’aquest octubre
han evidenciat, encara més, les
deficiències. Una esllavissada
a la graderia del camp de futbol,
just en el lloc on antigament
hi havia un pi de grans
dimensions, ha obligat a la
regidoria d'esports a precintar
i prohibir l’ús de la meitat de la
graderia fins que es tiri endavant
una reforma definitiva.
La graderia és una de les patates
calentes. El fet que no compleixi
la normativa i que cada
cop és més deteriorada preocupa
i molt als responsables de
l’equip de futbol i als usuaris
del camp. Des de l’Ajuntament
s’ha contemplat la possibilitat,
quant es tinguin els diners,
d’instal.lar una de
Mecanotubo.
Però els problemes no s'aturen
aquí. La instal.lació elèctrica
està sent reformada aquests
dies. El problema: saltaven els
ploms cada dos per tres. Fins
al punt de marxar el llum tres
cops al llarg d'un partit i ser
avisats per la federació de futbol
de possibles sancions si els
problemes persistien. I és que
la instal·lació consumeix tres
vegades més de la potència que
té contractada. Fonts properes
al club de futbol asseguren que
mentre la potència de contracte
és de 15.000 wats la
instal.lació una tarda de partit
en consumeix fins a 53.000.
Inicialment l’Ajuntament ha
decidit reduir a la meitat la
il.luminació del camp fins que
s’instal.li un aparell que aïlli les
torres dels focus de la resta de
la instal.lació i per tant que
garanteixi no quedar-se a les
fosques al camp durant els partits
i els entrenaments.
Cal recordar que a mitjans de
desembre passat un mur proper
a la zona de vestidors cedia
obligant a aïllar la zona i
començant a evidenciar el desgast
de la instal.lació.
Per tots aquests motius s'ha
vist com una frivolitat l'estudi
de 10.000 euros de la Diputació
sobre el manteniment d'una
instal.lació amb tantes mancances.
Pista superior al poliesportiu
Però l’àrea d’esports té un altre
conflicte. Des de l'equip d'hoquei
es denunciava el mal estat
del terra de la pista superior
del Fondo de les Creus. Rajoles
aixecades i un terra absolutament
irregular en les zones d'àrea,
obliga als jugadors a xutar
des de fora per evitar els efec-
tes estranys que sovint els fa la
bola quan topa amb alguna
rajola que es mou o s'aixeca.
El regidor d’Esports, Juanjo
Almansa, ha mostrat la seva
preocupació per aquest fet.
Sobretot perquè l’encarregat
de mantenir la instal.lació en
condicions és el concessionari
que explota l’equipament de
propietat municipal, és a dir, la
Unió de Federacions
Esportives de Catalunys
(UFEC). Almansa recordava
que quan va començar la concessió,
la pista estava en condicions
òptimes i que ara cal parlar
amb el concessionari per
saber els motius pels quals hi
ha aquestes deficiències.
A principis d'aquest mes d'octubre
es canviava el quadre
elèctric de la pista inferior del
Fondo per evitar possibles problemes.
FOTOS: XAVI SALBANYÀ

ACTUALITAT Novembre 2011
11
La policia diu que no pot actuar
contra la venda il·legal de peix
◆ Fede Cedó
Arenys de Mar no té cap ordenança
que reguli o sancioni la
venda il·legal de peix al municipi.
Un buit legal que lliga de
mans als agents i que permet
als venedors il·legals de peix,
els coneguts com a “cuberos”
(pels recipients on porten la
mercaderia que extreuen del
port sense cap garantia sanitària)
actuar amb tota impunitat.
En canvi però, existeix una
ordenança que regula la venda
ambulant que podria ser aplicada
en aquest cas.
La regidora de Governació,
Belén Quintero, admet que la
situació “ha passat de ser una
simple bossa de peix per la família
a convertir-se en una venda
fraudulenta que pren dimensions
que cal eradicar” pel que
assegura que estudiarà les peticions
dels peixaters, els principals
afectats pel comerç il·legal.
La regidora es mostra preocupada
“per la manca de garanties
sanitàries que ofereix aquest
producte”.
Precisament, des de la
Generalitat, el cap de servei de
Protecció dels recursos marins
Dos suposats venedors de peix
de la Direcció General de
Pesca i Afers Marítims, Albert
Maria, va fer una crida a les
autoritats municipals per a que
les policies locals no busquin
excuses per evitar perseguir
aquest frau. Maria compara els
cuberos amb el top manta o els
llauners “una venda ambulant
que s’ha de perseguir sense
excuses”. A més, adverteix que
l’administració autonòmica
està molt preocupada per “la
possible toxicitat d’aquests
productes” i adverteix als restauradors
que si els compren
“són directamente responsables
del que pugui passar als
seus clients”.
Els peixaters també fan una
crida als compradors, especialment
els bars i restaurants
que habituats a comprar el
peix fóra de subhasta. Josep
Maria Morell, gerent del gremi
de peixaters de Catalunya,
Arenys de Mar és un exemple
del que cal evitar. “Hi ha pescadors
que per guanyar un duro
més entren en una dinàmica
mafiosa” reprobable. Prova
d’això és l’elevat nombre de
persones que es reuneixen a
l’entorn de la llotja esperant
poder omplir la caixa de pórex.
Al port d’Arenys, per evitar que
el problema dels cuberos arribi
a situacions de major gravetat,
com les acciones violentes que
ja han obligat a intervenir els
Mossos d’Esquadra en més
d’una ocasió per mediar en
enfrontaments entre els cuberos,
els pescadors i els peixaters,
les administracions apunten
a solucions pactades com ja
s’han materialitzat en altres
ports. Un exemple és el port de
Tarragona, on els armadors,
per estalviar problemes han
optat per no repartir la part de
peix que els correspon als mariners
embarcats.
Prior tempore
potior iure
◆ Jaume Amar
Els casos de col·lisió
de drets poden arribar
a ser difícils de
resoldre. A Arenys es dóna amb
les terrasses a la Riera, sobretot
a l'estiu. Quin dret ha de
prevaldre? El del descans dels
veïns (i les veïnes)? El dels
comerciants a guanyar-se la
vida i el dels clients (i clientes)
a esbargir-se? Per sort, no tinc
la responsabilitat de dirimir
aquesta qüestió però entenc
que qui s'hi trobi tingui dificultats
per a resoldre-la (si és que
es pot). A tal efecte ens podem
valer de dos mètodes. El primer,
el govern de les majories.
El problema potser podria ser
saber qui hauria de decidir. Els
directament afectats (veïns,
comerciants i clients)? El municipi
en la seva globalitat (és a
dir l'Ajuntament com a representant)?
El segon mètode per
a dilucidar la qüestió podria ser
aquell proposat pels romans
(que tenien la mania de regular
les controvèrsies aplicant el
sentit comú) que ens diu que:
“Qui és primer té el millor
dret”. No és el mateix anar a
viure a un lloc on ja havia
terrasses a l’estiu, que no pas
que et plantin una terrassa allà
on no n'hi havia hagut mai cap.

12
“No és correcte imposar-nos els
horaris. Sí, negociar-los”
◆ Francesc Castell
Des de fa uns anys, la junta es
formava per ordre correlatiu.
Què us va fer canviar, ara fa un
any?
El 8 d’octubre s’havia de canviar.
El regidor Marc Soler no la
va voler canviar. Vam esperar
un mes, i al final, en varem muntar
una de nova.
Amb tú al davant, es pot dir que
ha tornat el sector més dur dels
paradistes?
Més que dur, diria que hem tornat
els veterans. De fet jo ja he
sigut president dues vegades.
No us agradaven com es feien
les coses els darrers temps?
Al final, el regidor Soler tenia 25
persones en contra i la Plaça
estava dividida. Així fa de mal
treballar. Això de les juntes
correlatives, per ternes, va ser
una fórmula recent i les dues
primeres van funcionar bé (la
de l‘Avilés i la d’en Cedó). Però
en la tercera, la cosa es va complicar,
tot i que la presidenta era
pencaire. Tot es va encrespar
pel tema dels horaris de tarda.
Aquest malestar, va ser el motiu
del vostre cop de força?
Si. Plantejar el tema dels horaris
és correcte; el que no és
correcte és imposar-nos-els i
amenaçar-nos amb sancions.
Ara està igual. A l’estiu, com
que hi ha més moviment, no
passa res. És una època en que
és més lògic tenir un mínim de
parades obertes per les tardes.
Però, l’horari va ser un acord de
ple de l’Ajuntament.
Això no va ser exactament així.
El nou horari va ser una proposta
d’en Marc Soler, qui va
voler fer veure que la Plaça hi
estava d’acord per unanimitat. I
això no era veritat. El tema s’havia
discutit, en un debat tremend,
en el que hi faltaven 14
persones. Això era unanimitat?
La vostra actitud bel·ligerant
contra l’horari i contra les sancions
va provocar una crisi en el
govern tripartit.
Bé, més que bel·ligerant, jo diria
que defensàvem una postura
més racional. No preteníem
provocar cap crisi. Sort vam
tenir d’en Ramon (Vinyes). No
hi havia diàleg amb en Marc.
Nosaltres mai hem atacat; en
tot cas, hem contraatacat. És a
dir, que ens hem defensat.
L’actual junta es va arribar a
presentar al regidor?
Si, li vam enviar un e-mail, tant
a ell com a l’alcalde. I el vam
convidar a venir a veure’ns i
seguir parlant. Sabíem que no
vindria. No volia saber res de
nosaltres.
Amb el nou regidor, Àlex Acero,
les coses han canviat, oi?
Al principi, les coses sempre
van bé. És amb el pas del temps
que s’espatllen. Generalment és
perquè es perden les formes. És
llàstima. Però si,...ara la junta
està molt il·lusionada amb l’Àlex.
És d’un altre tarannà.
Què heu començat a treballar?
Els horaris?
Els horaris estan iguals. Ja en
parlarem. Hi ha temes puntuals
i molt locals, com per exemple
el d’una càmera frigorífica; i
d‘altres més globals, de conjunt
i de futur. Tots igual d’importants,
a escala està clar.
Tema parades buides. Tenen
demanda ara per ara?
Si, hi ha demanda. Però cal que
als aspirants se’ls faciliti una
mica més les coses.
Us agrada l’obra de la Riera.
Per les voreres es camina
millor, però en general ara és
més perillosa que mai. El carril
bici, és decorariu, però perillós.
I aquí davant, la zona de carga i
descarga, els dissabtes de bon
matí és un caos. I el més vergonyós
és que un guardia municipal
fas d’aparca-cotxes.
A vegades es diu que sou uns
privilegiats i, fins i tot que uns
pocs no paguen les quotes.
Això és fals! Aquí paga tothom.
Hi pot haver algun cas puntual
de retard, però no és el normal.
I això dels privilegis és molt
relatiu...i molt discutible.
Què en sabeu del famós (potser
quimèric) projecte de reforma
integral i ampliació de la Plaça?
Poca cosa nova. D’això en vam
parlar ja fa un any. Des de llavors,
el tema el veig bastant aturat.
Segurament també per la
crisi. Però, fa poc em vaig trobar
al Ramon (Vinyes) i li vaig
preguntar. El vaig veure optimista,
doncs em va dir que el
projecte anava endavant. Ja
veurem. També sé que el nou
alcalde, l’Estanis, n’està al
corrent. Al temps.
Arribarà tard, si és que es fa,
aquesta reforma?
Si, 30 anys tard! Recordo que la
primera reforma es va plantejar
fa quasi 30 anys. Llavors, els
mateixos venedors van dir no.
Bertran era el regidor. Llavors
era el moment! Amb això tinc
una espina clavada. Aleshores
era el moment oportú, perquè
ho teníem tot de cara. I quasi no
teníem competència. La gent va
tenir por; por al desconegut. Es
pot entendre. Però, un error.
Novembre 2011 ENTREVISTA
Roberto Garvi
President de la
Plaça del Mercat
MÉS PERSONAL
Roberto Garví Orad, va néixer a
Zaragoza a l’any 1956. De jove,
quan ja era delineant, va venir a
estudiar ATS a Mataró. Des de fa
30 anys és peixater d’una parada
al Mercat Municipal i una altra al
carrer d’en Riera. Des del passat
novembre és el president (per
tercera vegada) dels venedors
del Mercat. L’agrada fer esport i
el ball. Està casat amb Carme
Taberner i són pares de dos fills.
Ara, hi apostareu una majoria?
Jo penso que no. Dels 30 que
quedem, potser entre 10 i 15 si
que ho tenim més clar. Els més
joves. Per a la resta, haurà de
venir gent de fora que vulgui
invertir per aconseguir una
Plaça del Mercat nova.
De fet però, amb quatre millores
d’accessos i uns aparcaments
més, la Plaça del Mercat
pot sobreviure
L’Ajuntament us n’havia de presentar
números. Ho ha fet?
No. Se’n va parlar molt per
sobre. La idea s’ha de madurar i,
sobretot, concretar els calés. I
molts d’altres detalls més.

ACTUALITAT Novembre 2011
13
Arenys obre al Xifré un centre
d’atenció per a nens autistes
◆ Marisa Montes
Sabem molt poc de l'autisme, i a vegades la
imatge que s'ha transmès ha estat distorsionada
o estereotipada, com ara la d'alguna que
altra pel·lícula d’Hollywood. Amb la voluntat
de canviar aquesta situació, l’associació
Aprenem, que va néixer a Arenys de Mar a
l’any 2006 per vetllar pels drets dels nens amb
Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), acaba
d’inaugurar el nou Centre de Recursos i
Atenció Individualitzada a l’edifici Xifré, on
l’Ajuntament -continuant amb les converses
que havia iniciat l’anterior equip de governha
cedit un espai a la primera planta. Aquest
nou centre, que neix amb la voluntat de convertir-se
en un referent al Maresme, on no hi
ha cap d’aquestes característiques, tindrà per
una banda l’objectiu de sensibilitzar la societat
a través de conferències a càrrec de
ponents vinguts de tota Espanya, i per una
altra, donar suport a les famílies que tinguin
un nen amb TEA, a qui podran atendre a
aquestes instal·lacions. La presidenta
d’Aprenem, Neus Payerol, explica que fins
ara “funcionàvem de manera precària, perquè
no teníem un despatx on atendre bé les famílies”,
que sovint s’apropen per demanar informació.
Però ara el nou centre ofereix moltes
possibilitats. Des d’aquí el nen es pot derivar
a altres llocs i, a més, si necessités intervenció
terapèutica “li facilitarem un ventall de
professionals. La idea és que no hagin de marxar
sempre fora”, diu. El centre també posarà
a disposició de les famílies l’opció que el pro-
Les activitats amb els més petits.
fessional vagi al domicili familiar, “sobretot
quan els nens són molt petits”. Al centre, els
professionals també podrán formar-se i rebre
suport, a més de comptar amb una sèrie de
recursos per fer la seva feina. Per exemple,
podran treballar els sistemes alternatius de
comunicació per imatges que solen fer servir
amb els nens autistes. D’altra banda, amb els
que ja parlen es treballarà el desenvolupament
d’altres habilitats socials que faran
millorar la seva qualitat de vida. “Totes les
persones amb autisme estan vivint a centres
assistencials des dels 16-17 anys”, explica
Neus Payerol, que assegura que amb els
recursos adecuats es poden canviar moltes
coses. “Jo veig que ara existeixen més possibilitats
que abans, i fins i tot alguns són capaços
d’entrar al món laboral”, explica. El nou
Centre de Recursos i Atenció
Individualitzada (CRAI) obre de dilluns a
divendres de 9.00 a 14.00.
L’home de la bossa
◆ Faust Padrós
Des de fa uns dies,
pels carrers
d’Arenys hi ha una
nova espècie de personatge. Si fa
anys teníem en Patón, en
Rascayú i el Dimoni Gros, ara
tenim l’home de la bossa. Aquest
home de la bossa, no és una, sinó
moltes persones. Pels carrers, es
veuen multitud d’homes que surten
de casa, amb una o dues bosses
de brossa en busca dels containers
on deixar la bossa sense
reciclar.
Vam començar a reciclar força
bé, però des de fa uns mesos la
cosa està afluixant molt. Sembla
ser que la gent, desanimada per la
quantitat de bosses que es deixen
a qualsevol cantonada i que han
portat a una segona recollida
diürna per part de l’empresa concessionària,
han adoptat un
terme mig. Deuen pensar que deixar
la bossa a la cantonada està
malament, però no tenen ganes
de reciclar i aprofiten els containers
del carrer per fer neteja.
Senyor Almansa, posi’s les piles i
de passada, expliqui’m per què tot
el que la gent deixa a les papereres
públiques no es recicla. Molt
parlar de multes de 300 euros al
incívics, però jo diria que encara
no han multat a cap persona.

14
Edita l’Agenda
L’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA)
Publicitat Producció Imprimeix
625 483 074 Nacho Solano Grupo Gráfico 2005 S.L.
Dipòsit legal: B-32292/2004
L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES
PODEU CONSULTAR AQUEST EXEMPLAR I ELS ANTERIORS
PUBLICATS A WWW.LAGENDA.CAT
L’Agenda no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors
en qualsevol de les formes d’expressió escrita o gràfica.
Cartes i fotos a: lagenda@lagenda.cat
(No podran tenir més de 800 caracters)
Novembre 2011 MISCEL·LÀNIA
INSERTI GRATIS ELS SEUS ANUNCIS A WWW.LAGENDA.CAT

MISCEL·LÀNIA Novembre 2011
15
UN CONSELL PASTORAL
INOPERANT
Carta
El Consell Pastoral, que hauria
de ser el dinamitzador de la
Comunitat i tenir les idees clares
de com ha d’anar la
Parròquia, esta estancat. De
fet, ni tant sols es planteja
renovar-se, davant la inoperància
de la seva tasca, i ja no té
esma de convocar unes noves
eleccions per renovar-se.
Quan hi havia Mn. Martí, juntament
amb Mn. Josep, tenien
la delicadesa de renovar el
Consell cada dos anys, si no
recordo malament, la meitat
del Consell; i en quatre anys
quedava renovat del tot.
L’actual Consell ja fa més de
sis anys que hi és. Deu ser que
a la mateixa Comunitat ja li
esta bé, i això denota un passotisme
flagrant.
Però el més trist, és que el
mateix Consell, els seus membres,
permetin aquesta manca
de renovació. També, la pròpia
Comunitat de que no insti a
fer-ho, els mateixos religiosos
que tenim, que no es preocupin
en la renovació i activació.
Tant de la comunicació, com
de la renovació del Consell.
Tot plegat, sembla que la crisi
també ha tocat a fons en la
Comunitat Cristiana d'Arenys.
I no serà que no hi hagin mem-
LA POLS DE CADA DIA
Ja fa anys que l'Ajuntament va tornar adquirir els alambins del
Calisay i si és veritat que uns estan recol·locats de nou a l'edifici
del Calisay i un altre a la rotonda del mateix indret, la resta podeu
comprovar com els tenim, bruts i apilonats a les dependències de
la brigada. Fins quan ens faltarà la sensibilitat per tractar millor el
nostre patrimoni? R. A.
bres actius de prou vàlua, però
de segur que els tenen arraconats.
O tal vegada serà que els
qui estan al davant de tot plegat,
ja no estan inspirats; per
tant, apagats, i no deixen
actuar als qui humilment fan
les tasques i ni gosen a dir res,
per saviesa cristiana. De tot
plegat, una reflexió per a la
Comunitat. Fa molt de temps,
en un Consell Pastoral es va
debatre com els joves veiem
l'Església del segle XXI, i segur
que no es tenia aquesta visió
tan tancada de l'Església aren-
Fotodenúncia
yenca. La democràcia, donar
exemple a la societat de ser un
grup obert i renovador, engrescador
i activador de la persona
humana, eren els eixos fonamentals
d'aquesta Església del
futur.
Però tot depèn de les mans a
qui cauen les eines per treballar
o bé deixar treballar.
Llàstima dels personalismes i
dels egos que hi han, que molt
probablement, encara aquests,
són els que frenen la bona
marxa d'una bona Comunitat.
Un cristià de a peu.
20-N
◆ Belisari Gonzàlez
Diuen que un 40 % no
anirà a votar i que un 20
% ho farà en blanc o
serà nul. Què hem de fer? Anar a
votar a gent desconeguda, o
corrupta, o sense estudis, o que la
fiquen a una llista només perquè ha
estat militant d’un partit i sense
demostrar cap mèrit? O als que
repeteixen per viure a costa del
poble? No, no volem a cap d’aquests.
Fan falta llistes obertes on
la gent voti a qui coneix, però
modificar la llei electoral no els
interessa perquè se’ls acabaria la
bicoca. Els vots en blanc o nuls
s’haurien de comptabilitzar i reservar
per a ells un escó buit simbòlic
al Parlament, però amb una caixeta
de morts petita, amb una inscripció
que digués: “Aquí reposa
l’esperit de X possibles diputats
que han quedat fora de la Cambra”.
Totalment d’acord amb en Duran i
Lleida i les seves declaracions
sobre el PER. Als d’Intereconomía
els va sortir el tret per la culata,
doncs quan se’l volien carregar en
una enquesta per la tele, l’opinió
pública va anar molt repartida. Ens
toca resar perquè en Rajoy no tregui
majoria absoluta, ni passi dels
165 escons, perquè així necessitarà
el recolçament de CIU per governar,
però a canvi d’aconseguir ja un
pacte fiscal no federal i obrir
també el camí per al dret a decidir.

16
L’UNIVERS DES D’ARENYS
El professor de l’Institut Els Tres Turons,
Oriol Font és un dels impulsors de
l’Observatori Astronòmic del centre i ha
publicat a la pretigiosa revista Astronomia
una sèrie d’observacions fetes des
d’Arenys.
Enguany també s’ha programat el cicle de
conferències i observacions astronòmiques
a l’Institut, alguns dissabtes a la
tarda.
PUBILLA I HEREU
Joan Torrentó i Kalime Belache són els
nous hereu i pubilla d’aquest 2011 a
Arenys de Mar. L’elecció, celebrada el passat
dissabte 8 d’octubre, va aplegar nombrosos
hereus i pubilles d’arreu de
Catalunya que van acomidadar Martí
Artigas i Aina Garí. Edmon Puigvert i
Marta Serrano seran el fadrí i la dama, respectivament.
JOVES INVESTIGADORS
El 24è Certamen de Jóvenes
Investigadores de España va aplegar, la
primera setmana d’octubre a Mollina
(Màlaga), una nodrida representació arenyenca.
Per un costat, el professor Hug
Blanchar, que va dirigir dos treballs premiats
amb alumnes de l’escola ACESCO
de Parets del Vallès. Els dos treballs presentats
van ser guardonats amb premis
econòmics i beques.
D’altra banda, l’alumne de l’IES Els Tres
Turons, Bernat Pérez, va guanyar el segon
premi en Humanitats i Arts pel seu treball
de recerca, tutoritzat per Pere Planells,
SALBANYÀ
sobre la reconstrucció d’un edifici indus-
XAVI
trial a Diagonal Mar. Actualment, Pérez
estudia Arquitectura a la UPC. FOTOS:
Novembre 2011 PROTAGONISTES
La funció actual del Senat
◆ Montse Rovira
El proper 20 de novembre
se celebraran eleccions
a les Corts
Generals espanyoles i
haurem de triar els
diputats i senadors que ens representaran
durant els propers 4 anys.
De la tasca dels diputats més o
menys se n'ha parlat. Però, i de la
que fan els senadors?
Algú podria explicar-me què fan
els quasi 300 senadors que formen
part de la Cambra Alta, cobrant uns
5.000 euros bruts mensuals?
Ja hi ha algun senador que és fa la
mateixa pregunta. Us convido a
veure l'entrevista que Jordi Évole li
fa al senador pel BNG, Xose Manuel
Pérez Bouza, que podeu trobar al
Youtube, on ell mateix reconeix
que, actualment, el Senat serveix de
poc o de res. Ha quedat desfasat i
no correspon a les necessitats del
segle XXI. Fins i tot comenta que es
poden confondre entre els funcionaris
ja que molt d'ells no intervenen
mai en tota una legislatura.
Si anéssim més lluny podríem pensar
que s'utilitza d'oficina de
col·locació per aquells polítics que
han estat primeres figures i ara per
salvar el mobles com sigui els ofereixen
aquesta sortida més o menys
digna. Realment és ben trist saber
que els ciutadans col·laborem,
d'una manera o d'una altra, a que
tot això sigui possible.