Arenys de Nyaps - L'Agenda

12
“No és correcte imposar-nos els
horaris. Sí, negociar-los”
◆ Francesc Castell
Des de fa uns anys, la junta es
formava per ordre correlatiu.
Què us va fer canviar, ara fa un
any?
El 8 d’octubre s’havia de canviar.
El regidor Marc Soler no la
va voler canviar. Vam esperar
un mes, i al final, en varem muntar
una de nova.
Amb tú al davant, es pot dir que
ha tornat el sector més dur dels
paradistes?
Més que dur, diria que hem tornat
els veterans. De fet jo ja he
sigut president dues vegades.
No us agradaven com es feien
les coses els darrers temps?
Al final, el regidor Soler tenia 25
persones en contra i la Plaça
estava dividida. Així fa de mal
treballar. Això de les juntes
correlatives, per ternes, va ser
una fórmula recent i les dues
primeres van funcionar bé (la
de l‘Avilés i la d’en Cedó). Però
en la tercera, la cosa es va complicar,
tot i que la presidenta era
pencaire. Tot es va encrespar
pel tema dels horaris de tarda.
Aquest malestar, va ser el motiu
del vostre cop de força?
Si. Plantejar el tema dels horaris
és correcte; el que no és
correcte és imposar-nos-els i
amenaçar-nos amb sancions.
Ara està igual. A l’estiu, com
que hi ha més moviment, no
passa res. És una època en que
és més lògic tenir un mínim de
parades obertes per les tardes.
Però, l’horari va ser un acord de
ple de l’Ajuntament.
Això no va ser exactament així.
El nou horari va ser una proposta
d’en Marc Soler, qui va
voler fer veure que la Plaça hi
estava d’acord per unanimitat. I
això no era veritat. El tema s’havia
discutit, en un debat tremend,
en el que hi faltaven 14
persones. Això era unanimitat?
La vostra actitud bel·ligerant
contra l’horari i contra les sancions
va provocar una crisi en el
govern tripartit.
Bé, més que bel·ligerant, jo diria
que defensàvem una postura
més racional. No preteníem
provocar cap crisi. Sort vam
tenir d’en Ramon (Vinyes). No
hi havia diàleg amb en Marc.
Nosaltres mai hem atacat; en
tot cas, hem contraatacat. És a
dir, que ens hem defensat.
L’actual junta es va arribar a
presentar al regidor?
Si, li vam enviar un e-mail, tant
a ell com a l’alcalde. I el vam
convidar a venir a veure’ns i
seguir parlant. Sabíem que no
vindria. No volia saber res de
nosaltres.
Amb el nou regidor, Àlex Acero,
les coses han canviat, oi?
Al principi, les coses sempre
van bé. És amb el pas del temps
que s’espatllen. Generalment és
perquè es perden les formes. És
llàstima. Però si,...ara la junta
està molt il·lusionada amb l’Àlex.
És d’un altre tarannà.
Què heu començat a treballar?
Els horaris?
Els horaris estan iguals. Ja en
parlarem. Hi ha temes puntuals
i molt locals, com per exemple
el d’una càmera frigorífica; i
d‘altres més globals, de conjunt
i de futur. Tots igual d’importants,
a escala està clar.
Tema parades buides. Tenen
demanda ara per ara?
Si, hi ha demanda. Però cal que
als aspirants se’ls faciliti una
mica més les coses.
Us agrada l’obra de la Riera.
Per les voreres es camina
millor, però en general ara és
més perillosa que mai. El carril
bici, és decorariu, però perillós.
I aquí davant, la zona de carga i
descarga, els dissabtes de bon
matí és un caos. I el més vergonyós
és que un guardia municipal
fas d’aparca-cotxes.
A vegades es diu que sou uns
privilegiats i, fins i tot que uns
pocs no paguen les quotes.
Això és fals! Aquí paga tothom.
Hi pot haver algun cas puntual
de retard, però no és el normal.
I això dels privilegis és molt
relatiu...i molt discutible.
Què en sabeu del famós (potser
quimèric) projecte de reforma
integral i ampliació de la Plaça?
Poca cosa nova. D’això en vam
parlar ja fa un any. Des de llavors,
el tema el veig bastant aturat.
Segurament també per la
crisi. Però, fa poc em vaig trobar
al Ramon (Vinyes) i li vaig
preguntar. El vaig veure optimista,
doncs em va dir que el
projecte anava endavant. Ja
veurem. També sé que el nou
alcalde, l’Estanis, n’està al
corrent. Al temps.
Arribarà tard, si és que es fa,
aquesta reforma?
Si, 30 anys tard! Recordo que la
primera reforma es va plantejar
fa quasi 30 anys. Llavors, els
mateixos venedors van dir no.
Bertran era el regidor. Llavors
era el moment! Amb això tinc
una espina clavada. Aleshores
era el moment oportú, perquè
ho teníem tot de cara. I quasi no
teníem competència. La gent va
tenir por; por al desconegut. Es
pot entendre. Però, un error.
Novembre 2011 ENTREVISTA
Roberto Garvi
President de la
Plaça del Mercat
MÉS PERSONAL
Roberto Garví Orad, va néixer a
Zaragoza a l’any 1956. De jove,
quan ja era delineant, va venir a
estudiar ATS a Mataró. Des de fa
30 anys és peixater d’una parada
al Mercat Municipal i una altra al
carrer d’en Riera. Des del passat
novembre és el president (per
tercera vegada) dels venedors
del Mercat. L’agrada fer esport i
el ball. Està casat amb Carme
Taberner i són pares de dos fills.
Ara, hi apostareu una majoria?
Jo penso que no. Dels 30 que
quedem, potser entre 10 i 15 si
que ho tenim més clar. Els més
joves. Per a la resta, haurà de
venir gent de fora que vulgui
invertir per aconseguir una
Plaça del Mercat nova.
De fet però, amb quatre millores
d’accessos i uns aparcaments
més, la Plaça del Mercat
pot sobreviure
L’Ajuntament us n’havia de presentar
números. Ho ha fet?
No. Se’n va parlar molt per
sobre. La idea s’ha de madurar i,
sobretot, concretar els calés. I
molts d’altres detalls més.