Arenys de Nyaps - L'Agenda

6
LES SENTÈNCIES ADVERSES DESTAPEN UNA CADENA DE DESPROPÒSITS
Novembre 2011 ACTUALITAT
Els partits culpen l’exsecretari de les
condemnes milionàries al consistori
Els informes de l’Ajuntament mostren una
defensa caòtica i poc seguiment polític
◆ Bernat Salbanyà
L’Ajuntament d’Arenys de Mar
demanarà responsabilitats a
l’antic secretari de la
Corporació, Ángel Lozano, per
la seva deixadesa en els casos
de les dues sentències desfavorables
a l'Ajuntament, per les
quals haurà de pagar un total
de 2,4 milions d'euros.
Les dues sentències - una, per
la catalogació de Can
Mollfulleda (Riera del Pare
Fita, 2) en el Pla de Protecció
del Patrimoni Arquitectònic
(PEPPA) i l'altra, per l’expropiació
dels terrenys de la plaça
de Salvador Espriu davant del
cementiri - no es poden recórrer
i han destapat un seguit de
despropòsits en el funcionament
de l'administració municipal,
que s'han anat allargant
en el temps i dels que ara n'arriben
les conseqüències.
En el cas de Can Mollfulleda,
de bon inici ja van començar
les errades. No es va comunicar
als interessats la tramitació
de l'expedient de catalogació,
el març del 2003 (final del primer
tripartit, amb ERC a l’alcaldia
i ICV a Urbanisme), si bé sí
que se'ls va notificar la inclusió
definitiva de l'immoble al
PEPPA. La família Mollfulleda
va presentar al·legacions i va
reclamar indemnitzacions que,
després, l'Ajuntament va desestimar
i va aprovar definitivament
la catalogació de la casa
el 25 de maig del 2005 (aleshores
amb CiU al govern). En l'expedient
administratiu facilitat
per l'Ajuntament al Tribunal,
no existeix cap informe tècnic
o jurídic emès abans de l'aprovació
definitiva que analitzés
l'al·legació dels Mollfulleda respecte
la necessitat de ser
indemnitzat.
Un cop aprovada la catalogació
de la casa, la família
Mollfulleda va interposar
recurs al Jutjat Contenciós
Administratiu núm. 4 de
Barcelona. El secretari Lozano,
que defensava l'Ajuntament, va
contestar en la seva defensa
que la reclamació dels
Mollfulleda era improcedent,
que no es causava cap dany
avaluable en l'aprofitament
urbanístic de la finca, i que en
qualsevol cas, l'arquitecte
municipal valorava el possible
dany en uns 117.700 euros. El
pèrit judicial, va taxar el greuge
causat amb la catalogació en
371.059,64 euros. No consta
que el secretari demanés la
pràctica de cap prova, ni tampoc
va presentar escrit en les
conclusions, mentre sí que ho
va fer la part demandant.
El Contenciós Administratiu
va desestimar el recurs, el 26 de
març del 2009 (amb el segon
tripartit al govern, PSC a l’alcaldia
i ERC a Urbanisme), però la
família Mollfulleda va presentar
recurs d'apel·lació al
Tribunal Superior de Justícia
La plaça de Salvador Espriu, ocupada indegudament des de 1981.
de Catalunya (TSJC), al qual el
secretari no s'hi va oposar però
sí que va comparèixer.
Aquest fet és un dels arguments
sobre el qual el TSJC,
criteris econòmico-urbanístics
a banda, va fonamentar la seva
sentència del 15 d'abril del
2011, un mes abans de les eleccions
municipals, en la qual es
va condemnar a l'Ajuntament
d'Arenys de Mar a pagar
1.630.108 euros, que és la quantitat
que havia estimat la família
Mollfulleda pel dany causat
a la seva finca afectada per la
catalogació en el PEPPA.
A més, el Tribunal no fa cap
esment a l'informe de l'arquitecte
municipal, que el secretari
municipal no va demanar
d'integrar a la causa, ni va valorar
contraposant-lo als altres
dos dictàmens.
Més s'allarga en el temps el
cas de la penya del cementiri.
El 1981, l'Ajuntament (aleshores
governat per CiU) va decidir
fer la plaça de Salvador
Espriu en terrenys de la família
Vilaseca Gasau. El 1984, es
redacta el Pla General
d'Ordenació Urbana (també
amb CiU al govern) que és
vigent encara. Es va qualificar
les penyes d'espai lliure, però
no es va expropiar d'ofici el
terreny. Per això la propietat en
va reclamar l'expropiació el
2005. Taxava el seu valor en 7,5
milions d'euros, mentre que
l'Ajuntament li donava un valor
de 0 euros.
Un cop el Jurat d'Expropiació
de Catalunya va valorar-ho en
129.303,23 euros, el 18 de maig
del 2007, els propietaris van
recórrer al TSJC mentre que
l'Ajuntament no va impugnar la
resolució, ni tampoc va comparèixer
en el procediment (desenvolupat
en temps del segon
tripartit) a defensar la seva postura
malgrat tenir constància
del procés. Amb sentència
ferma, és a dir sense possibilitat
de presentar recurs, dictada
el 27 d’octubre de 2010, a favor
de la família Vilaseca Gasau,
l'Ajuntament ha de pagar
755.979,26 euros, que inclouen
el valor d'ambdues
(Passa a la pàgina següent)
XAVI SALBANYÀ