27.04.2013 Views

La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda

La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda

La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Febrer 2012 Número 91 Any VIII Publicació mensual d’informació d’<strong>Arenys</strong> Tirada: 5.000 exemplars Exemplar gratuït<br />

Joan Aymerich<br />

Mecenes<br />

Jordi Espriu<br />

Amics <strong>de</strong> la Crema <strong>de</strong> la Bota<br />

<strong>La</strong> <strong>UFEC</strong><br />

<strong>amenaça</strong><br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar<br />

<strong>Arenys</strong><br />

L’entitat vol que l’Ajuntament<br />

pagui les pèrdues <strong>de</strong> la piscina P 13<br />

Qui serà<br />

l’arenyenc <strong>de</strong><br />

l’any 2011?<br />

Sònia González<br />

Gegantera<br />

Pilar Martínez<br />

Ballarina<br />

Roger Pou<br />

Director teatral<br />

Joaquim Cassà<br />

Activista cultural


2<br />

CiU ja té al PSC com a soci preferent<br />

previ a l’acord d’un pacte <strong>de</strong> govern<br />

<strong>La</strong> relació política entre els<br />

eterns rivals CiU i PSC passa<br />

per un <strong>de</strong>ls millors moments<br />

<strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la <strong>de</strong>mocràcia<br />

arenyenca. Després <strong>de</strong> l’acord<br />

que va possibilitar l’aprovació<br />

<strong>de</strong>ls pressupostos municipals,<br />

les converses bilaterals han<br />

continuat discreta però intensament<br />

per aprofundir en un<br />

pacte <strong>de</strong> més calat que podria<br />

culminar amb l’entrada <strong>de</strong>ls<br />

socialistes al govern. Mentre<br />

això no arriba, CiU ja consi<strong>de</strong>ra<br />

al PSC com a soci preferent<br />

i han establert un guió <strong>de</strong><br />

temes claus <strong>de</strong> la legislatura<br />

on posar-se d’acord. Algunes<br />

d’aquestes qüestions són: el<br />

<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>l nou<br />

mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> recollida selectiva,<br />

el nou Pla General<br />

d'Urbanisme (PGOU), la prolongació<br />

<strong>de</strong> la concessió <strong>de</strong>ls<br />

aparcaments a COMSA, la<br />

canalització <strong>de</strong>l rial <strong>de</strong>l Bareu,<br />

la resolució <strong>de</strong> l’adquisició <strong>de</strong>l<br />

convent <strong>de</strong> les clarisses, la<br />

concessió per a la construcció<br />

<strong>de</strong> la mesquita, el projecte <strong>de</strong><br />

la tercera platja o la reorganització<br />

interna <strong>de</strong> l’Ajuntament,<br />

entre altres.<br />

PP i Bloc Municipal, socis<br />

actuals <strong>de</strong> CiU al govern, estan<br />

informats d’aquestes negociacions<br />

amb el PSC. Igualment,<br />

l’assemblea <strong>de</strong> militants socialista<br />

també ha donat el vist-iplau<br />

al moviment d’aproximació<br />

a CiU per arribar a grans<br />

acords <strong>de</strong>l mandat. El pròxim<br />

pas serà, segons les fonts con-<br />

sulta<strong>de</strong>s, conèixer la proposta<br />

d’incorporació al govern que<br />

faria CiU als socialistes i que<br />

contindrà un nou repartiment<br />

<strong>de</strong> les carteres.<br />

En aquest sentit, el PSC hauria<br />

convençut els convergents<br />

<strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> tornar a<br />

plantejar totes les àrees <strong>de</strong><br />

nou, sense el condicionant <strong>de</strong><br />

qui les li<strong>de</strong>ri actualment. Per la<br />

seva banda, CiU ha <strong>de</strong>ixat clar<br />

als socialistes que vol mantenir<br />

PP i Bloc Municipal dins <strong>de</strong>l<br />

govern com a agraïment al seu<br />

suport fins ara. De concretarse<br />

l’entrada al govern <strong>de</strong>l PSC,<br />

també quedarien en qüestió les<br />

<strong>de</strong>dicacions exclusives<br />

actuals, un <strong>de</strong>ls principals<br />

esculls <strong>de</strong> la negociació.<br />

Tal i com l’Agenda va avançar<br />

el mes passat, les converses<br />

avancen amb bon ritme i, fonts<br />

d’una i altra banda <strong>de</strong> la negociació,<br />

confirmen la bona sintonia<br />

i no <strong>de</strong>scarten que el <strong>de</strong>s-<br />

enllaç sigui en pocs mesos.<br />

Sembla clar, però, que l’alternativa<br />

d’un govern <strong>de</strong> les forces<br />

d’esquerres que <strong>de</strong>sbanqui<br />

a l’actual govern és actualment<br />

molt difícil. Especialment per<br />

l’evi<strong>de</strong>nt divorci que s’ha produït<br />

entre ICV i ERC amb el<br />

PSC arran <strong>de</strong> la reacció irada<br />

<strong>de</strong>ls ecosocialistes i republicans<br />

al moviment polític <strong>de</strong>l<br />

PSC. Així les coses, els socialistes<br />

es troben avui més còmo<strong>de</strong>s<br />

impulsant el seu programa<br />

electoral amb CiU que amb els<br />

seus antics socis <strong>de</strong>l tripartit<br />

compartint les fre<strong>de</strong>s cadires<br />

<strong>de</strong> l’oposició.<br />

No obstant, una <strong>de</strong> les preocupacions<br />

<strong>de</strong>l PSC dins <strong>de</strong>l nou<br />

marc <strong>de</strong> relació amb CiU és<br />

trobar la manera <strong>de</strong> visualitzar<br />

que els socialistes estan darrera<br />

<strong>de</strong> les principals polítiques<br />

que aplica el govern <strong>de</strong> l’alcal<strong>de</strong><br />

Estanis Fors fruit <strong>de</strong>ls pactes<br />

polítics amb els conver-<br />

Febrer 2012 ACTUALITAT<br />

Els socialistes negocien els grans temes i esperen l’oferta per assolir carteres<br />

◆ Enric Sierra<br />

Vinyes i Fors parlant la nit electoral davant Zenon Tomàs<br />

XAVI SALBANYÀ<br />

gents. És estratègic que es noti<br />

que manen. D’aquí vindria la<br />

necessitat, a mig termini, <strong>de</strong><br />

plantejar-se l’entrada al govern<br />

municipal precisament per<br />

li<strong>de</strong>rar i posar-se al davant d’algunes<br />

d’aquestes polítiques,<br />

com ara l’aplicació <strong>de</strong>l nou sistema<br />

<strong>de</strong> recollida selectiva o<br />

les obres <strong>de</strong>l Bareu, Cavaió o<br />

l’aplicació <strong>de</strong>l PGOU. Per això,<br />

sembla clar que l’àrea<br />

d’Urbanisme seria una <strong>de</strong> les<br />

carteres que assumirien els<br />

socialistes, a més <strong>de</strong> la primera<br />

tinença d’alcaldia i l’àrea<br />

d’Hisenda.<br />

Un <strong>de</strong>ls aspectes on hi ha més<br />

diferències és en la cartera <strong>de</strong><br />

Governació que actualment<br />

està en mans <strong>de</strong>l PP i que els<br />

socialistes plantejarien canviar-la<br />

<strong>de</strong> titular. <strong>La</strong> regidora<br />

Belén Quintero (PP) no vol<br />

cedir aquesta àrea i, <strong>de</strong><br />

moment, l’alcal<strong>de</strong> li dóna<br />

suport. A canvi, sí que es<br />

podria <strong>de</strong>scarregar <strong>de</strong> competències<br />

al regidor Juanjo<br />

Almansa (PP) que compta amb<br />

un gruix important <strong>de</strong> carteres<br />

(obres, serveis, medi ambient,<br />

esports)<br />

En aquest sentit, i atès que el<br />

nou contracte <strong>de</strong> recollida<br />

selectiva <strong>de</strong>fensat pel PSC es<br />

podria posar en marxa al març<br />

o l’abril, el pròxim pas <strong>de</strong>ls<br />

socialiestes estaria a prop per,<br />

precisament, li<strong>de</strong>rar aquest<br />

nou mo<strong>de</strong>l. Abans, el compromís<br />

<strong>de</strong>ls regidors socialistes és<br />

sotmetre a aprovació <strong>de</strong> l’assemblea<br />

<strong>de</strong> militants la <strong>de</strong>cisió<br />

final d’entrar o no al govern.


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

3<br />

Els arenyencs pagarem l’IBI<br />

un 13,4% més car aquest any<br />

Els empleats públics han <strong>de</strong> treballar dues hores menys<br />

Males notícies per a les butxaques<br />

<strong>de</strong>ls arenyencs. <strong>La</strong> reforma<br />

fiscal que ha aprovat el<br />

govern central afectarà molt<br />

negativament la nostra població.<br />

El ministeri d’Hisenda ja<br />

ha comunicat als Ajuntaments<br />

l’increment que hauran d’aplicar<br />

<strong>de</strong> l’Impost <strong>de</strong> Béns<br />

Immobles (IBI), l’antiga contribució<br />

urbana. En el cas<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar, l’augment<br />

estatal <strong>de</strong> l’IBI serà <strong>de</strong>l 10,3 %<br />

als quals s’haurà d’afegir el<br />

3,1% d’increment que el ple <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament havia aprovat per<br />

a aquest any 2011.<br />

Aquest fet farà que els arenyencs<br />

paguin <strong>de</strong> mitjana uns 60<br />

euros més d’IBI aquest any. Per<br />

a les arques municipals serà<br />

significarà una injecció <strong>de</strong><br />

diners important perquè suposarà<br />

un ingrés <strong>de</strong> mig milió<br />

d’euros extres. El govern<br />

d’<strong>Arenys</strong> sospita, però, que<br />

aquests diners <strong>de</strong> més no arribin<br />

mai i que el govern central<br />

<strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixi quedar-se’ls.<br />

D’altra banda, les reformes<br />

centrals també tindran una<br />

conseqüència directa per als<br />

empleats públics que hauran<br />

<strong>de</strong> treballar dues hores menys<br />

al mes (<strong>de</strong> 37,5 a 35) o bé,<br />

reduir-se el sou proporcionalment.<br />

Tampoc es podran fer<br />

noves contractacions <strong>de</strong> personal<br />

ni es podran cobrir les jubilacions.<br />

Finalment, <strong>Arenys</strong> <strong>de</strong><br />

Mar no podrà realitzar noves<br />

inversions en obres fins que no<br />

realitzi la liquidació <strong>de</strong>ls comptes<br />

<strong>de</strong> l’any 2011.<br />

L’Ajuntament or<strong>de</strong>na als taxistes<br />

que cumpleixin la normativa<br />

Una reunió mantinguda entre<br />

representants <strong>de</strong> l’Ajuntament<br />

i les dues parts enfronta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

col·lectiu <strong>de</strong>ls vuits taxistes<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar va acabar amb<br />

el compromís ferm d’aquests<br />

últims <strong>de</strong> complir el reglament<br />

municipal.<br />

En una trobada, els representants<br />

municipals van <strong>de</strong>ixar<br />

ben clar que cal que segueixin<br />

les normatives establertes. En<br />

aquest sentit, els taxixtes es<br />

van comprometre a començar<br />

<strong>de</strong> nou i complir el reglament,<br />

és a dir, fer els torns <strong>de</strong> guàr-<br />

Quim Barris, regidor d’Hisenda<br />

dia, entre altres aspectes.<br />

Recor<strong>de</strong>m que el conflicte<br />

havia arribat a les amenaces i a<br />

les <strong>de</strong>núncies davant el jutjat.<br />

Tot i això, també van fer unes<br />

peticions que caldrà estudiar<br />

per parlar-ne en una propera<br />

reunió, com ara disposar <strong>de</strong><br />

dies <strong>de</strong> festa <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> cada<br />

guàrdia i disposar d’una emissora.<br />

Mentrestant, hi ha tres taxistes<br />

que tindrien la llicència en<br />

venda en un portal a internet,<br />

tot i que l’Ajuntament diu que<br />

no té constància oficial.<br />

D’altra banda, l’Ajuntament<br />

ha hagut <strong>de</strong> retornar la llicència<br />

que va retirar al juliol passat<br />

a un <strong>de</strong>ls taxistes que, a la<br />

vegada, és vicepresi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

l’Associació <strong>de</strong> Ràdio Taxi. <strong>La</strong><br />

llicència s’havia anul·lat perquè<br />

el taxista havia <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong><br />

fer els torns <strong>de</strong> guàrdia reiteradament.<br />

No obstant, el consistori<br />

s’ha vist forçat a tornar-li a<br />

concedir perquè l’Ajuntament<br />

no hauria respectat el procediment<br />

<strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong> la<br />

sanció i <strong>de</strong>l seu expedient sancionador.<br />

Nou govern,<br />

igual panorama<br />

◆ Montse Rovira<br />

Hem començat el<br />

nou any i sembla<br />

que pinten bastos.<br />

Tenim un nou govern <strong>de</strong><br />

dretes i no es diferencia<br />

massa <strong>de</strong> l'anterior, d'esquerres.<br />

L'any passat es van<br />

congelar sous i pensions.<br />

Per aquest any continuen<br />

amb la mateix línia però hi<br />

afegirem, entre d'altres,<br />

l'augment <strong>de</strong> l'IRPF, cosa<br />

que farà que el minvi moltíssim<br />

el po<strong>de</strong>r adquisitiu <strong>de</strong><br />

les persones sobretot si<br />

tenim en compte que la<br />

pujada <strong>de</strong> preus es d'un 3%,<br />

més o menys.<br />

És a dir, enlloc <strong>de</strong> buscar<br />

els diners per altres vies, el<br />

que fan es estrènyer el cinturó<br />

<strong>de</strong>l treballador que a<br />

dures penes va fregint i<br />

menjant. I mentre a nosaltres<br />

ens van ofegant, a d'altres<br />

se'ls ha permès omplirse<br />

pressumptament les<br />

saques fins ara. No estic<br />

parlant <strong>de</strong> la parentela<br />

monàrquica, sinó <strong>de</strong> gent<br />

que tenim més a prop: alcal<strong>de</strong>s<br />

i exalcal<strong>de</strong>s (Calella,<br />

Maçanet) implicats pel fiscal<br />

per <strong>de</strong>lictes urbanístics<br />

o investigats per l'oficina<br />

antifrau <strong>de</strong> Catalunya per<br />

incompatibilitat <strong>de</strong> càrrecs.<br />

Realment, a aquesta gent<br />

se'ls <strong>de</strong>manaran responsabilitats<br />

pels actes comesos o<br />

és el poble que ha <strong>de</strong> pagar<br />

la mala gestió econòmica<br />

<strong>de</strong>ls polítics? Recor<strong>de</strong>m el<br />

cas Millet. Si algú sap si ha<br />

tornat els diners, si us plau<br />

que ho faci saber. Potser<br />

crearíem un prece<strong>de</strong>nt i fins<br />

i tot a algú li començarien a<br />

tremolar les cames.<br />

Parla't en<br />

català,<br />

prova-ho!<br />

T'agradaràs!


4<br />

“Gastar 4,5 milions en el projecte <strong>de</strong><br />

la tercera platja és llençar els diners”<br />

◆ Sílvia Cano<br />

Pateix el govern en minoria?<br />

L’equip <strong>de</strong> Govern funciona<br />

correctament i amb cohesió. Hi<br />

ha grups <strong>de</strong> l'oposició que pretenen<br />

crear una falsa imatge <strong>de</strong>l<br />

Govern. El govern no patiria si<br />

tinguéssim una cultura <strong>de</strong> la<br />

negociació. Si els que estan en<br />

majoria es <strong>de</strong>diquen a fer la<br />

guitza tot es complica. Amb<br />

acords puntuals amb diversos<br />

partits po<strong>de</strong>m funcionar bé. No<br />

po<strong>de</strong>m fer joc brut. Hem <strong>de</strong> treballar<br />

<strong>de</strong> cara al ciutadà encara<br />

que sigui <strong>de</strong>s <strong>de</strong> posicionaments<br />

diferents.<br />

Què en pensa d'una nova repartició<br />

<strong>de</strong> les carteres si s'arribés<br />

al pacte amb el PSC?<br />

Ja es veurà, primer <strong>de</strong> tots ens<br />

hem <strong>de</strong> conèixer els uns als<br />

altres i veure què som capaços<br />

<strong>de</strong> treballar en equip abans <strong>de</strong><br />

fer pactes. Les carteres les ha<br />

<strong>de</strong> tenir la gent vàlida per a les<br />

tasques que s'han <strong>de</strong> gestionar.<br />

Vostè és partidari d'una reestructuració<br />

funcional i organitzativa<br />

<strong>de</strong> l'Ajuntament.<br />

Sí, ens hem <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnitzar. Els<br />

processos són molt lents, hem<br />

<strong>de</strong> ser ràpids però amb garanties.<br />

Les instàncies, per exemple,<br />

són molt lentes. S'hauria <strong>de</strong><br />

mecanitzar tot amb les tecnologies<br />

per mo<strong>de</strong>rnitzar els procediments<br />

interns.<br />

És prioritari l'aparcament al<br />

Mercat Municipal?<br />

Estem estudiant la possibilitat<br />

<strong>de</strong> fer un aparcament a la part<br />

posterior <strong>de</strong>l mercat, on està<br />

situada la penya. Cada parcel·la<br />

no té la mateixa regulació urbanística<br />

i la negociació va per<br />

llarg. És important po<strong>de</strong>r fer<br />

aparcament perquè solucionem<br />

el problema <strong>de</strong> carregar les bosses<br />

i a més tenim més supermercats<br />

que estan interessats<br />

en entrar a formar part <strong>de</strong>l mercat.<br />

Amb un supermercat obtindriem<br />

finançament per a la<br />

reforma i milloraríem la dinàmica<br />

comercial <strong>de</strong>l mercat.<br />

Els paradistes hi estan d'acord?<br />

Sí, la major part d'ells. A més<br />

tenim molt bona comunicació<br />

amb tots ells. Actualment amb<br />

els dinamitzadors volem grabar<br />

spots publicitaris i reportatges<br />

sobre cada comerç <strong>de</strong>l mercat<br />

per a que la gent conegui la historia<br />

<strong>de</strong> cada parada. A més es<br />

penjaran a la pàgina <strong>de</strong>l mercat<br />

per dinamitzar-la.<br />

Hi ha una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> supermercats<br />

interessada en entrar dins<br />

<strong>de</strong>l mercat sense la necessitat<br />

<strong>de</strong> construir més places d'aparcament.<br />

Ho veu factible?<br />

Sí, l’opció <strong>de</strong> les 25 places <strong>de</strong><br />

pàrquing soterra<strong>de</strong>s és inviable<br />

no només pel preu sinó per la<br />

situació <strong>de</strong>l mercat. No sabem<br />

quant pot costar realment perquè<br />

els fonaments <strong>de</strong>ls mercat<br />

són molt antics.<br />

El mercat però necessita una<br />

reforma integral<br />

És cert, però esperant aquesta<br />

reforma no hem fet res per al<br />

mercat. Està en condicions<br />

tenebroses. <strong>La</strong> regidoria <strong>de</strong><br />

Promoció Econòmica no ha<br />

funcionat mai com a tal, sempre<br />

ha estat més <strong>de</strong>dicada a<br />

l'administració <strong>de</strong> recursos i<br />

això s'ha d'acabar. Estem buscant<br />

possibles negocis als que<br />

estiguin interessats en tenir una<br />

parada al mercat. <strong>La</strong> prioritat és<br />

el client i treballem per a ell.<br />

Anem a buscar les coses que<br />

ens manquen. Treballem per<br />

dignificar l'espai amb petites<br />

reformes com millorar la higiene<br />

i canviar les portes <strong>de</strong>l<br />

carrer <strong>de</strong> les Margari<strong>de</strong>s.<br />

Alguns veïns es queixen <strong>de</strong>l<br />

xivarri que causen bars <strong>de</strong> la<br />

Riera. Què farà al respecte?<br />

Ha d'haver-hi un equilibri i una<br />

bona entesa amb els veïns. Sóc<br />

partidari <strong>de</strong> veure què passa<br />

amb les or<strong>de</strong>nances existents i<br />

si hi ha <strong>de</strong>ficiències corregirles.<br />

El problema que hi ha és <strong>de</strong><br />

manca d'ordre i no se soluciona<br />

fent noves or<strong>de</strong>nances sinó<br />

aplicant les que ja existeixen.<br />

Hi ha moltes terrasses que<br />

<strong>de</strong>manen excepcions a la<br />

norma i aquí sorgeix el problema.<br />

Hi ha molts bars que tenen<br />

permisos per tancar a hores<br />

diferents. O corregim la norma<br />

o no po<strong>de</strong>m fer més excepcions.<br />

Les televisions al carrer<br />

no es po<strong>de</strong>n posar perquè això<br />

significa fer vida al carrer i<br />

molestar als veïns.<br />

ERC, ICV i la CUP van mantenir<br />

una reunió amb la Generalitat<br />

per parlar <strong>de</strong>l projecte <strong>de</strong> la<br />

platja <strong>de</strong>l Cavaió d'esquenes a<br />

l'Ajuntament. Què en pensa?<br />

<strong>La</strong> forma <strong>de</strong> fer-ho és inapropiada.<br />

Aquesta reunió posarà més<br />

traves al que volen aconseguir<br />

perquè no s'ha <strong>de</strong> parlar amb la<br />

Generalitat sinó amb Costas <strong>de</strong>l<br />

Estado amb seu a Madrid.<br />

Tenen tot el dret, però vam<br />

tenir una reunió el dia abans i<br />

no van tenir la <strong>de</strong>cència <strong>de</strong> dirnos<br />

que estava aquesta reunió<br />

pactada. Aquesta no és la forma<br />

<strong>de</strong> treballar. Han trucat en nom<br />

<strong>de</strong> l'Ajuntament d'<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong><br />

Mar i això suposa una usurpació,<br />

un ús inapropiat <strong>de</strong>l nom<br />

Febrer 2012 ENTREVISTA<br />

Alex<br />

Acero<br />

Regidor <strong>de</strong>l<br />

Bloc Municipal<br />

<strong>de</strong> l'Ajuntament i la sensació<br />

que em donat a la Generalitat és<br />

la d'un Ajuntament <strong>de</strong>scontrolat.<br />

És una <strong>de</strong>slleialtat.<br />

Vostè és contrari al projecte.<br />

Sí, totalment. És un malbaratament<br />

<strong>de</strong> diners en la situació en<br />

la que estem. Aquests diners<br />

surten <strong>de</strong> la butxaca <strong>de</strong>l ciutadà<br />

i ara mateix no és prioritari.<br />

Aquests 4,5 milions d'euros els<br />

llançarem a un passeig que no<br />

ens fa cap falta. A més els guinguetaires<br />

sortirien mal parats si<br />

s'elimina l'aparcament i és una<br />

gran font d'ingressos per a<br />

l'Ajuntament. Si aquests partits<br />

volen conservar el medi tal i<br />

com és, que es quedi com està.<br />

Quina creu que és la solució per<br />

a les Clarisses?<br />

Les negociacions amb els centres<br />

comercials no s'han trencat<br />

encara i estem mirant d'arribar<br />

a un acord. L'Ajuntament<br />

no pot pagar més per les<br />

Clarisses <strong>de</strong>l seu preu màxim<br />

legal, que no arriba als diners<br />

que es <strong>de</strong>manen actualment. <strong>La</strong><br />

solució seria buscar un promotor<br />

per fer uns habitatges tutelats<br />

per a la gent gran.


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

5<br />

<strong>Arenys</strong> ofereix la Raureta<br />

per construir la mesquita<br />

Es donaria en concessió <strong>de</strong> 20 anys i amb un lloguer mensual<br />

◆ Redacció<br />

El solar municipal <strong>de</strong> la finca<br />

<strong>de</strong> <strong>La</strong> Raureta on fins a final<br />

d’any hi havia l’escola bressol<br />

municipal és el lloc que<br />

l’Ajuntament d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar<br />

ha ofert a la comunitat musulmana<br />

per a que construeixin la<br />

nova mesquita. Els musulmans<br />

estan estudiant la proposta que<br />

comportaria la convocatòria<br />

d’un concurs per a la concessió<br />

pública d’aquests terrenys.<br />

Govern i oposició haurien<br />

arribat a un consens en aquest<br />

tema i els serveis tècnics i jurídics<br />

<strong>de</strong> l’Ajuntament ja tenen<br />

prepara<strong>de</strong>s les clàusules <strong>de</strong> la<br />

concessió. Es tractaria <strong>de</strong><br />

cedir el solar 1.722 metres quadrats<br />

durant 20 anys, tot i que<br />

el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> temps encara<br />

està per negociar.<br />

<strong>La</strong> comunitat musulmana<br />

pagaria un cànnon d’entrada i<br />

un lloguer mensual durant tot<br />

el temps <strong>de</strong> concessió. Quan<br />

s’exhaurís el contracte, el solar<br />

i l’edifici que hi hagi a sobre<br />

passaria novament a mans<br />

Solar on aniria la mesquita i on fins ara hi havia l’escola bressol<br />

municipals.<br />

Fonts municipals han explicat<br />

a l’AGENDA que en aquest<br />

solar només s’hi podrà construir<br />

una edificació d’uns 200<br />

metres quadrats, <strong>de</strong>ls quals 180<br />

m2 seran útils. Aquesta superfície<br />

és més <strong>de</strong>l doble <strong>de</strong>l que<br />

ocupa l’actual mesquita al<br />

carrer Escolàpies, però fa<br />

impossible l’habilitació d’una<br />

mesquita comarcal, com algunes<br />

veus havien indicat.<br />

En el cas que la comunitat<br />

musulmana accepti la proposta<br />

municipal, hauran <strong>de</strong> pre-<br />

sentar l’oferta al concurs<br />

públic i si el guanyen, tindran<br />

dos mesos per començar les<br />

obres i hauran d’acabar l’edifici<br />

en un termini màxim <strong>de</strong> 18<br />

mesos.<br />

El consistori també ha recordat<br />

als musulmans que l’edifici<br />

haurà <strong>de</strong> respectar les normes<br />

urbanístiques exteriors i que,<br />

per tant, no podrà tenir característiques<br />

especials, com ara<br />

minarets o altres elements<br />

característics <strong>de</strong> les mesquites.<br />

Els musulmans compten amb<br />

la subvenció <strong>de</strong>l Marroc.<br />

‘Si no plou...<br />

◆ Antoni Sintas<br />

...pel gener, mal va<br />

el graner. Aquest<br />

gener ens ha fet<br />

oblidar durant gaire bé tot<br />

el mes que ens trobem a<br />

l’hivern. <strong>La</strong> major part <strong>de</strong>ls<br />

dies han estat clars, assolellats<br />

i amb temperatures<br />

primaverals. Fins el 27, llevat<br />

d’algun dia puntual, les<br />

màximes han voltat entre<br />

els 14º i els 16º. Les nits<br />

tampoc han estat fre<strong>de</strong>s i<br />

les mínimes s’han instal·lat<br />

entre els 6º i els 8º.<br />

L’absència <strong>de</strong> pluja ha estat<br />

la nota dominant ja que en<br />

total han caigut 2,5 litres<br />

repartits en tres perío<strong>de</strong>s.<br />

Tampoc ha estat remarcable<br />

l’estat <strong>de</strong>l mar que, amb<br />

una constant <strong>de</strong> vents fluixos<br />

o encalmats, s’ha mantingut<br />

entre mar arrissada i<br />

marejol. Tot plegat ha estat<br />

causat per la permanència<br />

<strong>de</strong> l’anticicló <strong>de</strong> les Açores<br />

que ha fet que les <strong>de</strong>pressions<br />

circulessin a latituds<br />

més al Nord. A partir <strong>de</strong>l<br />

dia 28, va entrar <strong>de</strong> ple l’hivern,<br />

a causa d’una “gota<br />

freda” amb una baixada<br />

sobtada <strong>de</strong> les temperatures<br />

d’entre 5º i 6º i neu a<br />

cotes baixes.


6<br />

Nova frenada immobiliària<br />

Després <strong>de</strong> la revifalla en el 2010,<br />

el mercat immobiliari s’ha aturat al 2011<br />

◆ Francesc Castell<br />

Un IVA més reduït i les <strong>de</strong>sgravacions<br />

per la compra <strong>de</strong>ls<br />

habitatges, van ajudar per una<br />

transitòria i puntual recuperació<br />

<strong>de</strong>l sector durant bona part<br />

<strong>de</strong> l’any 2010. A <strong>Arenys</strong> i rodalies,<br />

com a quasi tot arreu. <strong>La</strong><br />

major activitat va quedar<br />

reflectida en que, per exemple,<br />

les compra-ven<strong>de</strong>s que van<br />

passar <strong>de</strong> 96 (el 2009) a 244 (el<br />

2010), un 154% més; si bé les<br />

hipoteques i novacions van<br />

pujar menys: un 14% i un 28%<br />

respectivament.<br />

Els mateixos agents immobiliaris<br />

ja preveien, però, que la<br />

millora seria una flor d’estiu.<br />

Efectivament, un cop sense els<br />

dos incentius, amb la pujada<br />

<strong>de</strong> l’IVA i la supressió <strong>de</strong> <strong>de</strong>sgravacions,<br />

la situació va fer<br />

un gir <strong>de</strong> 180º, gairebé en caiguda<br />

lliure durant tot el 2011.<br />

Així, segons les da<strong>de</strong>s facilita<strong>de</strong>s<br />

amablement cada any per<br />

la Notaria d’<strong>Arenys</strong>, aquest<br />

passat 2011, en el seu <strong>de</strong>spatx,<br />

només s’han formalitzat 151<br />

compra-ven<strong>de</strong>s, molt per sota<br />

<strong>de</strong> les 244 que l’any anterior<br />

(un 38,1% menys).<br />

Com també es pot veure en el<br />

quadre adjunt, les hipoteques<br />

han passat <strong>de</strong> 221 a 120 (una<br />

baixada <strong>de</strong>l 47%). En canvi,<br />

altres operacions han registrat<br />

un lleuger augment.<br />

<strong>La</strong> Notaria també ens ha fet a<br />

mans les da<strong>de</strong>s anuals <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

2005 fins ara. En aquest lustre,<br />

el total d’escriptures han passat<br />

<strong>de</strong> 3.139 a 1.746 (un 45%<br />

menys); i les compraven<strong>de</strong>s,<br />

<strong>de</strong> 531 a 151 (un 71% menys).<br />

Actualment, a <strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar<br />

només que<strong>de</strong>n 8 immobiliàries,<br />

<strong>de</strong> les més <strong>de</strong> 20 que hi<br />

havien fa 5 anys. I les que resten<br />

obertes, ho fan en la mínima<br />

expressió, <strong>de</strong>gut al poc<br />

moviment i poc negoci. En un<br />

petit son<strong>de</strong>ig fet per l’Agenda a<br />

alguns gerents, aquests han<br />

confirmat la forta davallada<br />

<strong>de</strong>l sector aquest 2011. <strong>La</strong><br />

majoria qualifiquen com el pitjor<br />

balanç <strong>de</strong>ls darrers 20 anys.<br />

Alguns també admeten que els<br />

lloguers, més que les ven<strong>de</strong>s,<br />

els permeten subsistir. També<br />

afirmen que la majoria <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s<br />

d’habitatges són les <strong>de</strong> per<br />

sota els 120.000 euros. Aquesta<br />

gran frenada l’emmarquen dins<br />

la profunda crisi econòmica, a<br />

l’alta taxa d’atur, al poc consum<br />

i la dificultat d’obtenir<br />

crèdits bancaris.<br />

Un efecte <strong>de</strong>tectat en l’actual<br />

crisi, i en el cas <strong>de</strong>ls lloguers,<br />

és la marxa <strong>de</strong>ls llogaters;<br />

molts immigrants, però també<br />

<strong>de</strong>l país, doncs alguns, davant<br />

les dificultats, retornen a casa<br />

<strong>de</strong> familiars o amics.<br />

Atès el retraïment, hi han<br />

moltes més ofertes que <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s.<br />

Sobretot <strong>de</strong> lloguer, <strong>de</strong>gut<br />

a la poca sortida.<br />

Pel que fa als preus, tant <strong>de</strong><br />

venda com <strong>de</strong> lloguer, es calcula<br />

que han baixat entre un<br />

25% i un 35%. I que encara hauran<br />

<strong>de</strong> baixar més, malgrat que<br />

els propietaris s’hi resisteixen.<br />

Un altre fet que <strong>de</strong>nuncien<br />

els agents immobiliaris és la<br />

competència <strong>de</strong>slleial que els<br />

fan entitats bancàries, per<br />

donar sortida al gran estoc que<br />

tenen <strong>de</strong> patrimoni immobilitzat,<br />

promocions no venu<strong>de</strong>s...<br />

Febrer 2012 ACTUALITAT<br />

Aquí falten<br />

collons<br />

◆ Faust Padrós<br />

En Joan Manel<br />

Serrat cantava<br />

allò <strong>de</strong>: “...que<br />

bonita és Badalona<br />

en invierno y en verano...”.<br />

El nou alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />

Badalona, el popular Sr.<br />

Garcia Albiol, li <strong>de</strong>u agradar<br />

molt aquesta cançó, ja<br />

que ha publicat un anunci<br />

en el que diu que multaran<br />

als amos <strong>de</strong>l gossos que<br />

caguin al carrer i no recullin<br />

la caca amb 600 euros,<br />

(sis-cents euros) <strong>de</strong> multa.<br />

Amb aquesta quantitat<br />

l’Ajuntament badaloní<br />

espera que la gent , al<br />

veure afectada la seva butxaca,<br />

reculli les caques.<br />

Aquí a casa nostra, poso<br />

en dubte que hi hagi un<br />

cens real <strong>de</strong> gossos, encara<br />

que el carrers tornen a<br />

estar una vegada i un altra<br />

plens <strong>de</strong> caques, amb<br />

bossa o sense.<br />

I ja que parlem <strong>de</strong> gossos,<br />

tornen a circular pels<br />

carrers d’<strong>Arenys</strong> gossos<br />

perillosos, sense el<br />

morrió.<br />

Quina Regidoria controla<br />

això?


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

7<br />

<strong>La</strong> greu crisi econòmica manté a<br />

uns 1.100 arenyencs a l’atur<br />

<strong>La</strong> mitjana mensual <strong>de</strong>l 2011 ha sigut <strong>de</strong> 1.088 d’aturats, un 7,9% més que el 2010<br />

Evolució <strong>de</strong> l’atur a <strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar els tres darrers anys<br />

◆ Francesc Castell<br />

Dins la profunda i persistent<br />

crisi econòmica, el balanç <strong>de</strong><br />

l’atur a <strong>Arenys</strong> en aquest passat<br />

2011 no podia ser positiu.<br />

Amb les da<strong>de</strong>s anuals a la mà,<br />

el balanç és negatiu, confirmant<br />

els mals auguris. Però,<br />

com que es po<strong>de</strong>n fer diferents<br />

lectures, es podria dir que la<br />

tendència no ha sigut tan negativa<br />

com les <strong>de</strong>ls dos anys anteriors.<br />

Sobretot la <strong>de</strong>l 2009, en<br />

que es van disparar les da<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> d’atur registrat. Com es pot<br />

veure en el gràfic adjunt, llavors<br />

va créixer molt ràpid; i<br />

ara, en canvi, s’està frenant el<br />

ritme <strong>de</strong> creixement. Així,<br />

po<strong>de</strong>m veure que la gràfica en<br />

els darrers dos anys està fitada,<br />

dins la franja <strong>de</strong>ls 1.150 per<br />

dalt, i <strong>de</strong>ls 1.000 per sota. Pel<br />

que fa al passat 2011, la mitjana<br />

mensual va ser <strong>de</strong> 1.088 arenyencs<br />

aturats, xifra que representa<br />

una taxa <strong>de</strong>l 15,32% i una<br />

variació anual negativa <strong>de</strong><br />

quasi el 8%, percentatge que<br />

significa 84 aturats més.<br />

Aquestes són da<strong>de</strong>s oficials<br />

que publica l’Observatori <strong>de</strong><br />

Desenvolupament Econòmic<br />

<strong>de</strong>l Consell Comarcal <strong>de</strong>l<br />

Maresme cada mes i fan referència<br />

a les persones inscrites<br />

a l’atur i la recerca <strong>de</strong> feina.<br />

Tanmateix, si féssim cas <strong>de</strong><br />

l’Enquesta <strong>de</strong> Població Activa<br />

(EPA), que resta <strong>de</strong>l nombre<br />

<strong>de</strong> persones en edat laboral,<br />

les que efectivament tenen treball,<br />

resulten unes da<strong>de</strong>s encara<br />

pitjor. Es calcula que, ara<br />

per ara, entre un 10% i un 15%<br />

més.<br />

El màxim absolut - i històric -<br />

d’aturats a <strong>Arenys</strong> estava en<br />

1.144 persones, el febrer <strong>de</strong><br />

2010; a finals <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre passat<br />

(2011) va ser superat en 5<br />

persones. Això dóna i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la<br />

persistència <strong>de</strong> la crisi i <strong>de</strong>l<br />

conseqüent enquistament <strong>de</strong>l<br />

nombre d’aturats. I que amb el<br />

quasi nul creixement econòmic<br />

actual i <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>mogràfiques,<br />

tot indica que la<br />

situació encara va per llarg.<br />

Com és ja habitual, i es pot<br />

veure també en el gràfic, cada<br />

any es donen dos perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

petita millora: un més apreciable<br />

als estius i un altre molt<br />

menor prèvia les campanyes<br />

<strong>de</strong> Nadal. És el fenomen estacional,<br />

en què hi ha un repunt<br />

d’activitat a l’hosteleria, el<br />

comerç i els serveis.<br />

Tot i que no pot servir <strong>de</strong> consol,<br />

<strong>Arenys</strong>, amb una taxa <strong>de</strong>l<br />

15,32%, està en la mitjana <strong>de</strong>ls<br />

30 pobles <strong>de</strong> la comarca, que<br />

és <strong>de</strong>l 16,86%, i que dóna un<br />

total <strong>de</strong> 38.533 aturats, el doble<br />

que els que hi havia el 2007, al<br />

començament <strong>de</strong> la crisi. A<br />

Catalunya la taxa és <strong>de</strong>l 15.5%<br />

(614.244 <strong>de</strong>socupats). A la<br />

franja alta d’atur trobem les<br />

poblacions grans: Pineda<br />

(22,6%), Mataró (20,8%) o<br />

Tor<strong>de</strong>ra (20,6%); i amb menys<br />

atur, les petites com Cabrera,<br />

Teià o Alella, a l’entorn <strong>de</strong>l 9%.<br />

Cal tenir present que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

fa uns anys, en el primer pis <strong>de</strong><br />

l’edifici Xifré hi ha el Servei<br />

Local d’Ocupació. Aquest passat<br />

2011 ha atès i assessorat<br />

300 persones, <strong>de</strong> els quals 272<br />

eren atura<strong>de</strong>s i les restants era<br />

per canviar o promocionar en<br />

algun lloc <strong>de</strong> treball. A més, en<br />

diferents plans d’ocupació subvencionats,<br />

s’han donat feina,<br />

per a 6 mesos, a 20 aturats.<br />

També, dins aquest any hi ha<br />

previst reactivar el Club <strong>de</strong> la<br />

Feina, amb coordinació <strong>de</strong>l<br />

Consell Comarcal.


8<br />

Febrer 2012 ACTUALITAT<br />

Un supermercat vol instal·lar-se al<br />

mercat tot i que no hi hagi pàrquing<br />

Els paradistes ho veuen amb bon ulls perquè revitalitzaria l’activitat a l’espai<br />

◆ Mar Sánchez<br />

Bones notícies per al mercat<br />

municipal. Una ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong><br />

supermercats, el nom <strong>de</strong> la<br />

qual es manté en secret per evitar<br />

que les negociacions es<br />

trenquin, estaria interessada<br />

en instal·lar-s’hi. Aquest era, <strong>de</strong><br />

fet, un <strong>de</strong>ls aspectes que es<br />

contemplaven en la reforma <strong>de</strong><br />

l’edifici, <strong>de</strong> moment aparcada.<br />

Fins i tot, el supermercat s’hi<br />

posaria encara que no hi<br />

hagués un aparcament.<br />

El presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l mercat,<br />

Roberto Garbí, diu que paradistes<br />

i govern volen potenciar el<br />

mercat municipal. Tot i que són<br />

conscients que un projecte <strong>de</strong><br />

remo<strong>de</strong>lació integral és inviable<br />

a nivell econòmic, saben<br />

que és necessaria alguna actuació<br />

al respecte i aquest supermercat<br />

seria una bona oportunitat<br />

per dinamitzar-lo.<br />

A hores d’ara les negociacions<br />

estan en un punt <strong>de</strong> partida<br />

però el col·lectiu <strong>de</strong>ls paradistes<br />

confia que puguin tirar<br />

endavant. Garbí <strong>de</strong>staca que<br />

“<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mercat tenim moltes<br />

ganes que això pugui ser una<br />

realitat. Pensem que sortirà,<br />

som molt optimistes”. També<br />

explica que si en aquest mandat<br />

no es fa alguna cosa per<br />

revitalitzar el mercat hi ha<br />

diversos paradistes que aniran<br />

plegant aviat per jubilació i<br />

l’espai encara quedarà més<br />

buit perquè la gent no se sentirà<br />

atreta a anar a preguntar per<br />

fer-se càrrec <strong>de</strong> les para<strong>de</strong>s.<br />

Mentre totes aquestes negociacions<br />

no tiren endavant,<br />

Garbí creu que cal reor<strong>de</strong>nar<br />

les para<strong>de</strong>s perquè hi hagi persones<br />

interessa<strong>de</strong>s en explotarles.<br />

“Fer el projecte més senzill<br />

no és tan complicat (…)<br />

actualment totes les para<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>l mercat caben perfectament<br />

només a la part <strong>de</strong> l’entrada, hi<br />

ha paradistes que estan ocupant<br />

la <strong>de</strong>l costat perquè està<br />

buida i aprofiten per <strong>de</strong>ixar-hi<br />

coses. S’ha <strong>de</strong> fer alguna cosa,<br />

no és que tinguem un capritxo”.<br />

Una i<strong>de</strong>a seria <strong>de</strong>splaçar al<br />

fons les para<strong>de</strong>s <strong>de</strong> peix.<br />

L’Ajuntament continua treba-<br />

L’alcal<strong>de</strong> (CUP) d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Munt porta als jutjats ERC<br />

Tot i que a principi <strong>de</strong> mandat la CUP d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong><br />

Munt <strong>de</strong>ixava les portes encara obertes perquè ERC<br />

entrés a formar part <strong>de</strong>l govern, els possibles acostaments<br />

entre els dos partits podrien haver quedat<br />

allunyats <strong>de</strong>l tot. <strong>La</strong> <strong>de</strong>núncia contra els republicans<br />

per un presumpte atac a l’honor <strong>de</strong> l’alcal<strong>de</strong>, Josep Manel<br />

Ximenis (CUP), ha estat segurament la gota que ha fet vessar el<br />

got. A finals <strong>de</strong> gener, es va celebrar el judici oral als Jutjats<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar i ha quedat vist per sentència<br />

<strong>La</strong> secció local d’ERC lamenta que se’ls hagi portat al jutjat per<br />

assegurar mitjançant cartells penjats pel poble que Ximenis els<br />

limita presentar mocions al ple. Defensen que presentar mocions<br />

als plens és una manera <strong>de</strong> fomentar el <strong>de</strong>bat <strong>de</strong>mocràtic.<br />

“Nosaltres <strong>de</strong>fensem el dret a opinar. Si comparem les mocions<br />

Els paradistes <strong>de</strong>l mercat fa temps que reclamen un canvi<br />

llant per intentar que el mercat<br />

municipal tingui un aparcament<br />

al darrere. Malgrat tot, el<br />

finançament i el planejament<br />

urbanístic dificulten el projecte<br />

inicial que preveia una zona<br />

per a l’estacionament <strong>de</strong> més<br />

<strong>de</strong> cent vehicles. El consistori<br />

però, vol que n’hi hagi el major<br />

nombre possible.<br />

que presentàvem el mandat anterior amb les que ara<br />

po<strong>de</strong>m presentar no hi ha color. Abans podíem presentar-ne<br />

moltes i ara mocions que se presenten a<br />

<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar i altres municipis a <strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Munt<br />

no ens les accepten a ple”, <strong>de</strong>staca el portaveu, Joan<br />

Rabasseda. I afegeix que el seu partit no és partidari <strong>de</strong> judicialitzar<br />

la política. També critica el temps i els recursos <strong>de</strong>stinats<br />

a la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> l’alcal<strong>de</strong>. Per la seva banda, Ximenis no vol fer<br />

<strong>de</strong>claracions a l'espera <strong>de</strong> la sentència. Fins i tot va intentar que<br />

la notícia no sortís per Ràdio <strong>Arenys</strong>, trucant diverses vega<strong>de</strong>s<br />

criticant el mitjà i els seus professionals per fer simplement la<br />

seva feina. També es va posar en contacte amb el regidor <strong>de</strong><br />

Comunicació, Roman Pascual, i va enviar un escrit a l’alcal<strong>de</strong>,<br />

Estanis Fors, mostrant la seva queixa.<br />

XAVI SALBANYÀ


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

9<br />

L’Ajuntament només comprarà les<br />

Clarisses si baixa el preu <strong>de</strong> venda<br />

Propietat i consistori negocien contrarrellotge amb valoracions econòmiques diferents<br />

◆ Francesc Castell<br />

Segon intent <strong>de</strong> compra que<br />

fracassa. Poc abans d'acabar<br />

l'anterior mandat, el tripartit<br />

va fer una proposta <strong>de</strong> compra<br />

no reeixida, <strong>de</strong>gut a la diferència<br />

entre el preu ofert i el que<br />

en <strong>de</strong>manaven (i <strong>de</strong>manen) els<br />

propietaris, Tuctant Invest S.L.<br />

També perquè l'oferta, a part<br />

d'insuficient, era poc <strong>de</strong>finida<br />

en quant a la paga i senyal, el<br />

fraccionament <strong>de</strong>l<br />

restant,...etc.<br />

Fa poques setmanes, just <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> Nadal, es va escenificar<br />

una segona versió <strong>de</strong> quasi<br />

el mateix. Com que ja se<br />

sabien les exigències <strong>de</strong> cada<br />

part, gairebé no es va parlar <strong>de</strong><br />

preu. Ja es va donar per entès<br />

que la diferència era insalvable.<br />

Més aviat la reunió va ser<br />

per analitzar el per què, <strong>de</strong>sprès<br />

<strong>de</strong> 6 anys, s'havia avançat<br />

tan poc. Indirectament, també<br />

es va parlar <strong>de</strong>l nou escenari<br />

en la política municipal, es<strong>de</strong>vingut<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l ple <strong>de</strong>l 21 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre, en que el govern en<br />

minoria (CiU+PP+CUP) pot<br />

tenir suports puntuals <strong>de</strong>l<br />

PSC. O gairebé totals, si arribés<br />

a entra en el govern. Es va<br />

tantejar com aquesta nova<br />

entesa podria afavorir per <strong>de</strong>sencallar<br />

diferents temes, entre<br />

ells l'obtenció <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong><br />

les Clarisses per ubicar-hi en<br />

un futur la Casa <strong>de</strong> les Lletres.<br />

Com si fos un gran puzle, es<br />

tracta d'ajustar tres grans<br />

peces. A saber: 1.- Les monges<br />

han <strong>de</strong> cobrar els 1,2 milions<br />

Imatge <strong>de</strong> les golfes <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong> les clarisses<br />

d'euros, acordats al marxar fa<br />

6 anys. 2.- <strong>La</strong> propietat no ha<br />

<strong>de</strong> perdre diners, un cop pagada<br />

a la congregació, recuperant<br />

les <strong>de</strong>speses i impostos<br />

pagats i tenir, si és possible, un<br />

mínim benefici. 3.- El convent<br />

ha <strong>de</strong> ser pel poble, a un nul o<br />

mínim cost.<br />

En el ple municipal<br />

<strong>de</strong>l 18 <strong>de</strong><br />

gener els grup<br />

d'IC-V i d'ERC<br />

van preguntar a<br />

l'alcal<strong>de</strong> sobre<br />

l'estat <strong>de</strong>l tema.<br />

Estanis Fors, a l'igual que dies<br />

<strong>de</strong>sprés en el Dominical <strong>de</strong><br />

Ràdio <strong>Arenys</strong>, encara amb un<br />

pel d'optimisme, va dir que no<br />

estava tot perdut i que, en<br />

qualsevol cas, l'Ajuntament no<br />

podia pagar la quantitat exigida.<br />

Que per ell el que calia era<br />

reiniciar el procés, començant<br />

perquè les monges s'avinguessin<br />

a rebaixar el preu acordat<br />

fa 6 anys; preu d'abans <strong>de</strong> la<br />

Ramon Vinyes torna<br />

a jugar el paper <strong>de</strong><br />

mediador en el cas<br />

crisi, però no l'actual. I que a<br />

partir d'aquí tot podria ser més<br />

fàcil. Es va recolzar en valoracions<br />

<strong>de</strong>ls serveis tècnics i<br />

jurídics, segons els quals avui<br />

per avui el convent es valora<br />

en uns 450.000 euros i el solar<br />

circumdant en uns 600.000<br />

euros. I com van dir el govern<br />

anterior, va fer<br />

seva la frase: “Hi<br />

ha d'haver un equilibri<br />

entre el guany<br />

públic i el privat”. I<br />

que, si no ho respectava:<br />

“Podria<br />

anar a la presó”.<br />

Situats quasi a finals <strong>de</strong><br />

gener, es podria dir que no tot<br />

està perdut <strong>de</strong>finitivament.<br />

Encara que cada cop es fa més<br />

complicat trobar una solució<br />

(fer el puzle) satisfactòria per<br />

a tothom. I el temps, en molts<br />

sentit s'està exhaurint. Es té<br />

constància <strong>de</strong> que el diputat<br />

arenyenc per CiU al<br />

Parlament, Benet Maimí,<br />

XAVI SALBANYÀ<br />

també ha fet gestions amb la<br />

cúpula <strong>de</strong> Bonpreu per mirar<br />

<strong>de</strong> reconduir l’operació <strong>de</strong>scartada<br />

d’instal·lar un supermercat<br />

a canvi <strong>de</strong> la cessió <strong>de</strong>l<br />

convent. Per una altra part, hi<br />

ha un cautelós silenci a l'entorn<br />

<strong>de</strong> l'operació Mercadona<br />

<strong>de</strong> voler obrir un super al costat<br />

<strong>de</strong> la Renault a la N-II, cosa<br />

que va fer retirar-se a Bonpreu.<br />

Cal afegir el paper <strong>de</strong> mediador<br />

que pot tornar fer el cap <strong>de</strong><br />

l'oposició, el socialista Ramon<br />

Vinyes, a partir <strong>de</strong> la nova<br />

entesa "sociovergent".<br />

Mentrestant, el govern estaria<br />

cercant un altre "bonpreu" o<br />

un inversor i/o promotor per<br />

tirar endavant allí una promoció<br />

d'habitatge tutelat,<br />

emprant l'aval <strong>de</strong> la Caixa<br />

Unnim <strong>de</strong> 2,7 milions d'euros<br />

que té el Consistori en concepte<br />

<strong>de</strong> vivenda social no executada<br />

en el nou barri Bareu-<br />

Paraiso.<br />

Tanmateix, el temps juga en<br />

contra; entre d'altres coses<br />

perquè perilla la subvenció <strong>de</strong>l<br />

PUOSC <strong>de</strong> 845.000 euros per a<br />

rehabilitar el convent per<br />

posar-hi la Casa <strong>de</strong> les Llletres<br />

(Biblioteca,....) i que ja no<br />

admet cap més pròrroga.<br />

També el temps s'acaba per<br />

Tuctan, que ja ha anunciat i té<br />

a punt un contracte amb una<br />

immobiliària d'àmbit internacional<br />

que ajudaria a trobar un<br />

comprador per tota la finca.<br />

En el cas <strong>de</strong> venda, <strong>de</strong>sprés<br />

encara seria molt més complicat<br />

per l'Ajuntament aconseguir<br />

el convent.


10<br />

El Cavaió<br />

◆ Oriol Miralles<br />

L'IEC <strong>de</strong>fineix el<br />

mot passeig <strong>de</strong> la<br />

següent manera:<br />

Lloc <strong>de</strong>stinat, a propòsit,<br />

per a passejar-hi. Hi ha gent<br />

molt rara al món, però crec<br />

que la majoria <strong>de</strong> persones<br />

prefereixen, quan es tracta<br />

<strong>de</strong> passejar, un lloc il·luminat<br />

a un lloc fosc.<br />

Aleshores, tenint en compte<br />

que volem un passeig<br />

que s'allunyi <strong>de</strong>l que podria<br />

ser el Passatge <strong>de</strong>l Terror<br />

<strong>de</strong>l Tibidabo, un pensa que<br />

ens prenen el pèl o ens<br />

creuen imbècils, quan veu<br />

que el projecte modificat<br />

<strong>de</strong>l Passeig <strong>de</strong>l Cavaió<br />

entre <strong>Arenys</strong> i Canet no<br />

contempla cap il·luminació.<br />

Això comporta que <strong>de</strong><br />

nit o fins i tot a les tar<strong>de</strong>s<br />

d'hivern, la foscor dominarà<br />

el passeig, i ja sabem que<br />

la foscor atrau el pitjor <strong>de</strong><br />

cada espècie i comporta<br />

sensació d'inseguretat. Per<br />

tenir un passeig buit <strong>de</strong><br />

persones que l'utilitzen per<br />

passejar millor que no el<br />

fem. Així doncs, celebro<br />

que el consistori d'aquesta<br />

vila es mostri contrari al<br />

projecte tal i com està planificat<br />

ara mateix.<br />

Febrer 2012 ACTUALITAT<br />

L’obra <strong>de</strong> la tercera platja,<br />

camí d’un nou nyap oficial<br />

Retallen llums, arbrat, accessos i camins, i costarà 4,5 milions<br />

◆ Redacció<br />

El projecte <strong>de</strong> regeneració<br />

mediambiental <strong>de</strong> la tercera<br />

platja d’<strong>Arenys</strong> ha encès totes<br />

les alarmes a l’Ajuntament perquè<br />

presenta tots els símptomes<br />

<strong>de</strong> convertir-se en un nou<br />

nyap que les administracions<br />

superiors <strong>de</strong>ixin al municipi si<br />

les forces polítiques arenyenques<br />

ho acaben permetent.<br />

L’alerta ha arribat <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

les retalla<strong>de</strong>s que el Govern<br />

central i la Generalitat han<br />

incorporat a l’obra i que, entre<br />

altres qüestions, retallen dràsticament<br />

l’enllumenat i la vegetació,<br />

redueix 2 metres el passeig<br />

per a les persones, elimina<br />

el carril bici, impe<strong>de</strong>ix l’accés a<br />

la platja <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l rial <strong>de</strong> la Serp<br />

tant a persones com a cotxes, i<br />

no garanteix l’accessibilitat a<br />

les guinguetes. Tot això, sense<br />

oblidar que el projecte continua<br />

sense contemplar l’aparcament<br />

d’una platja que es troba<br />

a dos quilòmetres <strong>de</strong>l centre<br />

urbà. A més, el cost <strong>de</strong> l’obra es<br />

manté en 4,5 milions d’euros.<br />

Els alcal<strong>de</strong>s d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar i<br />

<strong>de</strong> Canet <strong>de</strong> Mar han presentat<br />

al·legacions reclamant les<br />

millores i ja han anunciat que si<br />

no s’accepten, no permetran<br />

que es faci el projecte. A<br />

banda, l’arquitecte municipal<br />

ha emès un informe negatiu <strong>de</strong><br />

la retallada <strong>de</strong>l projecte, mentre<br />

que el tècnic <strong>de</strong> mediambient<br />

ha redactat un informe<br />

molt crític on <strong>de</strong>talla els dèficits<br />

<strong>de</strong> l’obra i tot el que s’hauria<br />

d’afegir. Sorprenentment,<br />

però, informa favorablement.<br />

Responsabilitat política<br />

En l’àmbit polític, les forces<br />

estan dividi<strong>de</strong>s. CiU, PP i Bloc<br />

Municipal estan en contra <strong>de</strong>l<br />

projecte. El PSC, que abans<br />

estava a favor, ara hauria canviat<br />

d’opinió arran <strong>de</strong> les retalla<strong>de</strong>s<br />

presenta<strong>de</strong>s al projecte.<br />

En canvi, ICV, CUP i ERC es<br />

mantenen com a <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong>l<br />

projecte. Tant és així que a<br />

finals <strong>de</strong> mes van protagonitzar<br />

un acte <strong>de</strong> <strong>de</strong>slleialtat institucional,<br />

segons ho va qualificar<br />

l’alcal<strong>de</strong> Estanis Fors. Les tres<br />

forces van <strong>de</strong>manar una reunió<br />

amb la Generalitat en nom <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar,<br />

sense dir res a l’alcal<strong>de</strong> ni al<br />

govern. <strong>La</strong> reunió a la<br />

Generalitat es va celebrar l’en<strong>de</strong>mà<br />

<strong>de</strong> que totes les forces<br />

polítiques arenyenques mantinguessin<br />

una trobada per parlar<br />

precisament <strong>de</strong>l projecte <strong>de</strong>l<br />

Cavaió. En la trobada, ICV,<br />

CUP i ERC no van informar <strong>de</strong><br />

la seva intenció d’anar a<br />

Barcelona pel seu compte a<br />

saber com estava el projecte.<br />

Mentre uns i altres s’acusen<br />

d’infi<strong>de</strong>litat política, la ciutadania<br />

continua sense conèixer el<br />

projecte ja que ni el govern<br />

anterior ni l’actual han volgut<br />

explicar-lo públicament. Una<br />

falta <strong>de</strong> transparència que no<br />

ajuda a reduir el fort rebuig<br />

social que aquesta obra ha<br />

generat i que va en augment en<br />

un moment <strong>de</strong> crisi en el què<br />

s’estan retallant serveis bàsics.<br />

Recor<strong>de</strong>m que es van recollir<br />

més <strong>de</strong> 4.000 firmes en contra i<br />

que CiU va prometre no executar<br />

el projecte.


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

11<br />

OBRES MAL FETES A LA HISTÒRIA RECENT DE LA VILA (4)<br />

◆ Redacció<br />

L’AGENDA va iniciar el mes <strong>de</strong><br />

novembre una sèrie sobre<br />

nyaps, obres mal fetes, mal<br />

acaba<strong>de</strong>s o <strong>de</strong>fectuoses que<br />

han provocat reparacions posteriors<br />

i costos elevats. Aquest<br />

mes oferim una quarta entrega<br />

i continuem rebent la col·laboració<br />

<strong>de</strong>ls lectors per ampliar<br />

la llista. Po<strong>de</strong>u enviar les propostes<br />

a lagenda@lagenda.cat.<br />

Zona blava sobre nyap<br />

Aquí tenim un nyap sobre un<br />

altre. Durant les obres <strong>de</strong><br />

cobertura <strong>de</strong> la Riera, aquest<br />

tram <strong>de</strong> vorera es va enfonsar i<br />

així ha quedat sense que ningú<br />

hagi fet res per arreglar-ho.<br />

Però no contents amb això, s’ha<br />

pintat una zona blava d’aparcament<br />

a sobre <strong>de</strong> la vorera.<br />

El passeig a Cal<strong>de</strong>s<br />

Aquest és un camí paral·lel al<br />

mar que havia <strong>de</strong> connectar<br />

Nyaps d’<strong>Arenys</strong><br />

<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar amb Cal<strong>de</strong>s<br />

d’Estrac. Inicialment era així,<br />

però els diferents temporals i<br />

les reticències <strong>de</strong> les administracions<br />

superiors en admetre<br />

que aquest és un pas molt útil<br />

i aplaudit pels ciutadans, ha<br />

fet que el camí quedi interromput<br />

a l’alçada <strong>de</strong>l centre<br />

comercial <strong>de</strong> la Muvisa. Hi ha<br />

un projecte <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa anys,<br />

però no hi ha diners per executar-lo.<br />

Circuït tancat d’aigua<br />

<strong>La</strong> <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la Riera<br />

ha sortit en aquesta secció<br />

anteriorment. Però ara la tornem<br />

a portar per un fet bastant<br />

curiós. Es tracta d’aquest punt<br />

que s’omple d’aigua i on la<br />

bomba per treure-la aboca l’aigua<br />

en un punt per on torna a<br />

entrar novament al calaix.<br />

Rial Sa Clavella<br />

Una altra obra llargament reivindicada<br />

i mai realitzada és la<br />

XAVI SALBANYÀ<br />

canalització <strong>de</strong>l Rial <strong>de</strong> Sa<br />

Clavella. Aquest rial va arribar<br />

a ser un <strong>de</strong>ls més perillosos<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar i a la seva confluència<br />

amb la Riera va morir<br />

un fiscal ofegat i arrossegat per<br />

la rierada. Aquella víctima<br />

mortal va ser el <strong>de</strong>tonant per a<br />

que les administracions superiors<br />

donessin l’últim impuls a<br />

la canalització <strong>de</strong> la Riera principal.<br />

En canvi, el rial ha quedat<br />

pen<strong>de</strong>nt. Actualment, un<br />

grup <strong>de</strong> veïns recull firmes per<br />

<strong>de</strong>manar que es reactivi el projecte.<br />

<strong>La</strong> imatge mostra la part<br />

alta <strong>de</strong>l rial amb la confluència<br />

amb l’autopista.<br />

Font sense aigua<br />

<strong>La</strong> font <strong>de</strong>l Parc <strong>de</strong> l’Asil podríem<br />

dir que no ha funcionat mai<br />

i ha quedat <strong>de</strong> la manera que<br />

mostra la fotografia. En aquest<br />

cas, l’efecte <strong>de</strong>l mosquit tigre<br />

també hi ha influït.<br />

Retorn al futur<br />

◆ Jaume Amar<br />

Aquest era el<br />

curiós títol<br />

d'una pel·lícula<br />

estrenada ja fa<br />

anys. Dic curiós perquè<br />

sembla impossible que es<br />

pugui retornar a un "lloc"<br />

on mai no s'hi ha estat.<br />

En aquest cas, el futur. No<br />

obstant això, aquest fet a<br />

més <strong>de</strong> ser assolible, ha<br />

resultat ser ben quotidià.<br />

Fa anys, havia arribat a<br />

pensar que el rellotge <strong>de</strong><br />

les càmeres <strong>de</strong> la<br />

Direcció General <strong>de</strong><br />

Trànsit anava (tres<br />

minuts) avançat. Vaig<br />

pensar que se n'adonarien<br />

i ja el posarien en<br />

hora. Però <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ben<br />

bé sis anys veient cada<br />

matí per televisió el<br />

rellotge avançat d'hora<br />

que ens mostren les<br />

càmeres <strong>de</strong> trànsit, he<br />

arribat a la conclusió que<br />

quan veiem les cues a la<br />

Ronda <strong>de</strong>l Litoral o allà<br />

on siguin, estem veient<br />

una imatge <strong>de</strong>l futur.<br />

S'ha acabat la dualitat <strong>de</strong><br />

la televisió que només es<br />

podia veure en directe o<br />

en diferit. Ara també<br />

tenim una tercera opció:<br />

futur.<br />

Demanaria a Trànsit dues<br />

coses, si és possible, a<br />

saber: que avancin el<br />

rellotge una mica més<br />

(una horeta per exemple)<br />

per veure si plourà i així<br />

po<strong>de</strong>r agafar el paraigua a<br />

temps i que posin una<br />

càmera d'aquestes a can<br />

Barça i així ens podrem<br />

estalviar els patiments<br />

<strong>de</strong>ls últims minuts.


12<br />

“Algú ha fet un muntatge<br />

<strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta d’Amèrica”<br />

◆ Marisa Montes<br />

Jordi Bilbeny torna a <strong>de</strong>fensar<br />

el protagonisme <strong>de</strong>ls catalans al<br />

<strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong>l nou continent<br />

al llibre Petit manual <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta<br />

catalana d’Amèrica, un<br />

conjunt <strong>de</strong> textos que representen<br />

“el que es va salvar <strong>de</strong> la<br />

censura i la manipulació”.<br />

Què <strong>de</strong>scobreixen els lectors en<br />

aquest nou llibre?<br />

Una sèrie <strong>de</strong> documents <strong>de</strong>l<br />

segle XV, <strong>de</strong>l XVI i <strong>de</strong>l primer<br />

terç <strong>de</strong>l XVIII, alguns manuscrits<br />

i d’altres editats, que<br />

<strong>de</strong>mostren allò que estic dient<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 20 anys: que els catalans<br />

no només van participar a<br />

la <strong>de</strong>scoberta d’Amèrica, sinó<br />

que a més els castellans no hi<br />

pinten res. El lector es trobarà<br />

els textos en ordre cronològic,<br />

comentats, relatius a documents<br />

com a les Capitulacions<br />

<strong>de</strong> Santa Fe, en què ja es manifesta,<br />

entre altres curiositats, la<br />

cal·ligrafia pròpia <strong>de</strong> la cancelleria<br />

catalana.<br />

Quins textos sorprenen més?<br />

Un <strong>de</strong>ls que més em van sorprendre<br />

és el <strong>de</strong> l’escriptor<br />

Cristòfor Despuig, que diu<br />

expressament que aquesta<br />

gesta <strong>de</strong>l Nou Món no s’ha d’atribuir<br />

als castellans. I el text<br />

que s’anomena Summari, que<br />

igualment diu que no tothom<br />

sap el pes que tenen els <strong>de</strong><br />

Catalunya al <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong>l<br />

Nou Món.<br />

Els catalans, no podien haver<br />

estat participants a la <strong>de</strong>scoberta<br />

<strong>de</strong>l Nou Món amb altres<br />

homes d’altres llocs?<br />

Els catalans no podien haver<br />

estat només participants. Els<br />

cronistes els haurien esmentat.<br />

A més, Catalunya tenia una<br />

gran tradició cartogràfica i<br />

naval. Els castellans, no. Ara els<br />

historiadors reconeixen que els<br />

catalans van participar a la<br />

gesta, però el que jo dic és que<br />

tothom era d’aquí.<br />

En aquest cas, per què era tan<br />

important esborrar les traces<br />

<strong>de</strong>ls catalans? Per què posar-hi<br />

tant d’esforç?<br />

S’ha d’interpretar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls interessos<br />

polítics: hi havia una<br />

monarquia catalana amb Ferran<br />

el Catòlic; <strong>de</strong>sprés hi va haver<br />

Carles I i Felip II, qui va prohibir<br />

les universitats estrangeres i va<br />

intentar que tot s’imprimís en<br />

castellà. També cal tenir en<br />

compte que els castellans no<br />

podien vanagloriar-se <strong>de</strong> les<br />

seves gestes, així que havien <strong>de</strong><br />

convertir en pròpies les <strong>de</strong>ls<br />

altres.<br />

Quan va començar a posar en<br />

dubte la història oficial?<br />

Va ser un procés molt lent. Jo<br />

volia escriure una novel·la<br />

sobre Colom perquè havia sentit<br />

parlar que era català. Vaig<br />

començar a consultar documents<br />

i vaig trobar autors que ja<br />

ho <strong>de</strong>ixaven veure, com és el<br />

cas <strong>de</strong> Washington Irving.<br />

Dels seus arguments, quins són<br />

més difícils <strong>de</strong> rebatre?<br />

Crec que molt pocs. De fet, a mi<br />

no m’han rebatut aquesta tesi,<br />

ni em contesten ni em tracten<br />

<strong>de</strong> boig ni res. <strong>La</strong> resposta que<br />

he tingut a vega<strong>de</strong>s ha estat el<br />

menyspreu i fins i tot insults,<br />

però no he trobat encara un<br />

argumentari que digui que es<br />

tracta d’un muntatge meu. El<br />

que jo <strong>de</strong>mostro és que algú ha<br />

fet un muntatge <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta<br />

<strong>de</strong>l Nou Món.<br />

Mai ha tingut dubtes sobre la<br />

seva pròpia tesi?<br />

Sempre... Al principi m’ho creia<br />

tot i ho he anat <strong>de</strong>scobrint mica<br />

en mica. Però quan més gran<br />

em faig, més increïble em sembla<br />

i a la vegada més evi<strong>de</strong>nt.<br />

Li molesta que li consi<strong>de</strong>rin un<br />

autor polèmic?<br />

No em consi<strong>de</strong>ro polèmic, perquè<br />

la polèmica la fan els ignorants.<br />

Entre la gent que investiga<br />

no hi ha polèmica; en tot cas,<br />

gent amb molta més informació<br />

que la majoria. Jo simplement<br />

apunto una possibilitat més.<br />

Què suposaria que la comunitat<br />

científica acceptés aquesta tesi?<br />

Penso que no l’acceptaran mai,<br />

perquè <strong>de</strong>mostraria que la<br />

comunitat científica no és tan<br />

científica. Quedarien com a trituradors<br />

<strong>de</strong> consciències, que<br />

en el fons és el que són els<br />

Estats.<br />

Però la ciència en alguna ocasió<br />

ha acceptat teories que abans<br />

eren consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s inversemblants...<br />

A la ciència passa, però és molt<br />

lent. <strong>La</strong> veritat és que la Història<br />

Febrer 2012 ENTREVISTA<br />

Jordi<br />

Bilbeny<br />

Escriptor<br />

MOLT PERSONAL<br />

Té 50 anys. És llicenciat en<br />

Filologia Catalana per la UAB i cap<br />

<strong>de</strong> recerca <strong>de</strong> l’Institut Nova<br />

Història. És una persona polifacètica,<br />

que a més té publicats quatre<br />

llibres <strong>de</strong> poesia. Solter i sense<br />

fills, alguna vegada ha <strong>de</strong>clarat<br />

sobre la censura <strong>de</strong> la història catalana:<br />

“No puc dir tot el que sé perquè<br />

no es pensin que estic penjat”.<br />

és un <strong>de</strong>ls grans dogmes que no<br />

es po<strong>de</strong>n tocar.<br />

Diu que està segur que la <strong>de</strong>scoberta<br />

d’América va ser portada<br />

a terme per catalans, i que<br />

Colom era català... Què pensa<br />

<strong>de</strong> les teories que fan a Colom<br />

portuguès, mallorquí o gallec?<br />

Per a mi la teoria que més da<strong>de</strong>s<br />

ha aportat és la <strong>de</strong> Colom<br />

gallec, perquè aporta documents.<br />

Però penso que reforça<br />

la meva teoria, perquè els noms<br />

que hi apareixen és probable<br />

que siguin els mateixos que<br />

comento jo. Un altre argument<br />

que posa en relació aquestes<br />

dues teories és que els catalans<br />

tenien a Galícia un centre d’avituallament.


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

13<br />

<strong>La</strong> <strong>UFEC</strong> <strong>amenaça</strong> <strong>de</strong> marxar d’<strong>Arenys</strong><br />

si el govern no li paga les pèrdues<br />

El 2010 han perdut 86.000 euros, però <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2003 han guanyat més <strong>de</strong> 750.000 euros<br />

◆ Fe<strong>de</strong> Cedó<br />

<strong>La</strong> concessionària <strong>de</strong> la piscina<br />

municipal i <strong>de</strong>l pavelló <strong>de</strong> bàsquet<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar, la Unió<br />

<strong>de</strong> Fe<strong>de</strong>racions Esportives <strong>de</strong><br />

Catalunya (<strong>UFEC</strong>), vol que les<br />

pèrdues que han sofert el<br />

darrer any les assumeixi<br />

l’Ajuntament d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar.<br />

De no ser així, amenacen amb<br />

abandonar la concessió. Abans<br />

d’arribar a aquest extrem, però,<br />

s’avenen a negociar una solució.<br />

L’<strong>amenaça</strong> no ha estat ben<br />

rebuda <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l govern municipal,<br />

que no <strong>de</strong>scarta agafar-los<br />

la paraula i recuperar la gestió<br />

<strong>de</strong> la zona esportiva al municipi,<br />

tal com havia reclamat CiU<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2001 quan el<br />

govern <strong>de</strong>l PSC va <strong>de</strong>cidir atorgar<br />

la concessió, <strong>de</strong>sprés d’un<br />

concurs públic, a l’entitat que<br />

presi<strong>de</strong>ix l’incombustible David<br />

Moner i Codina fins al 2028.<br />

A canvi <strong>de</strong> gestionar els dos<br />

pavellons, la concessionaria<br />

construiria una piscina coberta,<br />

on ja n’hi havia una <strong>de</strong>scoberta,<br />

així com els espais necessaris.<br />

Beneficis en silenci<br />

El 2003, inici <strong>de</strong> la concessió, la<br />

gestora va començar a guanyar<br />

diners, 2.525 euros. I va tenir un<br />

creixement espectacular l’any<br />

següent amb 147.009 euros que<br />

va arribar fins els 193.330 euros<br />

Reparat a <strong>Arenys</strong> el veler<br />

Fortuna on va navegar el rei<br />

Les drassanes Varador 2000<br />

d’<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar han estat les<br />

encarrega<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la reparació<br />

<strong>de</strong>l veler Fortuna amb el que va<br />

competir el rei Joan Carles I<br />

als Jocs Olímpics <strong>de</strong> Munic el<br />

1972.<br />

<strong>La</strong> reparació ha suposat un<br />

cost superior als 60.000 euros<br />

Interior <strong>de</strong> la piscina que gestiona actualment la <strong>UFEC</strong>.<br />

que han pagat 36 persones, la<br />

majoria d’elles vincula<strong>de</strong>s al<br />

rei.<br />

El vaixell va ser regalat al<br />

monarca i aquest el va donar al<br />

Museu Olímpic <strong>de</strong> Barcelona<br />

on romandrà exposat. Malgrat<br />

això, el vaixell està en condicions<br />

<strong>de</strong> tornar a navegar.<br />

l’any 2007. L’any següent va<br />

començar la davallada fins<br />

guanyar “només” 9.298 euros el<br />

2009. L’any 2010 les pèrdues<br />

van ser <strong>de</strong> 86.623,42 euros. Cal<br />

conèixer encara si el 2007 va<br />

<strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> pagar tributs i si el<br />

2008 va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> dotar el fons<br />

<strong>de</strong> reversió, en cas <strong>de</strong> retornar<br />

la concessió.<br />

En el mateix to <strong>amenaça</strong>dor,<br />

Aspecte <strong>de</strong> com ha quedat el ‘Fortuna’<br />

XAVI SALBANYÀ<br />

ara la <strong>UFEC</strong>, aprofita el <strong>de</strong>sgavell<br />

administratiu <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament que, en no haver<br />

recepcionat la pista <strong>de</strong>l pavelló<br />

<strong>de</strong> bàsquet, anuncia que a partir<br />

<strong>de</strong> l’1 <strong>de</strong> febrer “finalitzarem les<br />

tasques <strong>de</strong> gestió, tant pel que<br />

fa a la neteja com a la gestió<br />

<strong>de</strong>ls vestidors i manteniment”.<br />

Tot fa creure que, una entitat<br />

externa que s’atreveix a <strong>amenaça</strong>r<br />

un govern “ha d’estar molt<br />

ben informada i assessorada<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dins mateix la casa”<br />

apunten fonts <strong>de</strong>l govern.<br />

<strong>La</strong> <strong>UFEC</strong> argumenta que la<br />

gestió és <strong>de</strong>ficitària a causa <strong>de</strong><br />

la crisi generalitzada, però<br />

inclou altres motius en l’argumentari<br />

com la competència<br />

directa que ha suposat l’apertura<br />

<strong>de</strong> la nova instal·lació <strong>de</strong><br />

Canet oberta el 2008, amb unes<br />

ofertes molt més competitives;<br />

l’ampliació <strong>de</strong>ls espais esportius,<br />

tals com pistes <strong>de</strong> bàsquet<br />

i sala <strong>de</strong> fitness també els ha<br />

donat més feina; i la congelació<br />

<strong>de</strong> les tarifes <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2009.


14<br />

Edita l’Agenda<br />

L’Associació d’Informadors d’<strong>Arenys</strong> (l’AIA)<br />

Publicitat Producció Imprimeix<br />

625 483 074 Nacho Solano Grupo Gráfico 2005 S.L.<br />

Dipòsit legal: B-32292/2004<br />

L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES<br />

PODEU CONSULTAR AQUEST EXEMPLAR I ELS ANTERIORS<br />

PUBLICATS A WWW.LAGENDA.CAT<br />

L’Agenda no es responsabilitza <strong>de</strong> l’opinió <strong>de</strong>ls col·laboradors<br />

en qualsevol <strong>de</strong> les formes d’expressió escrita o gràfica.<br />

Cartes i fotos a: lagenda@lagenda.cat<br />

(No podran tenir més <strong>de</strong> 800 caracters)<br />

Píndoles econòmiques<br />

Febrer 2012 MISCEL·LÀNIA<br />

◆ Carles Barceló<br />

Doctor en Ciències Econòmiques<br />

1.- De què serveixen els ministeris d'Hisenda i Economia si tota<br />

política bé dictada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora? No hem d’estalviar?<br />

2.- I posats a dir, <strong>de</strong> què ens serveix un nou Ajuntament si es limita<br />

a fer el que feia el d’abans. Si més no, manté en la pràctica el<br />

mateix pressupost.<br />

3.- Tothom diu que cal una profunda reforma laboral; però ningú<br />

concreta com.<br />

4.- Si vols guanyar diners, fes-te venedor! És l'única feina segura<br />

5.- Per sortir <strong>de</strong> la crisi calen més diners al carrer. Solució? Una<br />

lleugera inflació i que l'Estat pagui tothom a 30 dies.<br />

INSERTI GRATIS ELS SEUS ANUNCIS A WWW.LAGENDA.CAT


ACTUALITAT Febrer 2012<br />

15<br />

<strong>Arenys</strong> vol aprovar una or<strong>de</strong>nança<br />

contra la proliferació <strong>de</strong> coloms<br />

<strong>La</strong> norma preveurà sancions als qui els<br />

donin <strong>de</strong> menjar<br />

◆ Mar Sánchez<br />

<strong>La</strong> proliferació <strong>de</strong> coloms a<br />

<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar continua creixent.<br />

Per aquest motiu, una <strong>de</strong><br />

les i<strong>de</strong>es en les que s’està treballant<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la regidoria <strong>de</strong><br />

Sanitat <strong>de</strong> l’Ajuntament és<br />

crear una or<strong>de</strong>nança sancionadora<br />

per a tots aquells que els<br />

donen menjar, tenint en compte<br />

el que estableix la Diputació<br />

<strong>de</strong> Barcelona respecte aquesta<br />

temàtica.<br />

A més es realitzarà una campanya<br />

informativa i es faran<br />

recomanacions als propietaris<br />

<strong>de</strong> cases priva<strong>de</strong>s perquè facin<br />

actuacions. I és que s’han<br />

<strong>de</strong>tectat també diferents punts<br />

concrets on es dóna <strong>de</strong> menjar<br />

als coloms, ja sigui en espais<br />

públics com privats.<br />

A més, l’empresa que està<br />

acabant <strong>de</strong> fer la poda <strong>de</strong>ls plataners<br />

<strong>de</strong> la Riera té aquesta<br />

Carta<br />

AGRAÏMENT DES DE CÀRITAS<br />

Des <strong>de</strong> Càritas Parroquial<br />

d'<strong>Arenys</strong> <strong>de</strong> Mar, agraïm a tots<br />

els arenyencs les aju<strong>de</strong>s que<br />

rebem durant tot l'any: aportacions<br />

econòmiques, sbscrivint<br />

una quota, col·lectes als temples,<br />

donatius anònims i entregues<br />

<strong>de</strong> menjar i roba, etc.<br />

En el passat Nadal ens varen<br />

ajudar els col·legis <strong>La</strong><br />

Presentació, Joan Maragall i<br />

Sinera, l'Organització <strong>de</strong>l Tió i<br />

el Complex Esportiu Fondo <strong>de</strong><br />

les Creus, que varen recollir<br />

menjar i varem po<strong>de</strong>r fer un 120<br />

lots. Amb les joguines aporta<strong>de</strong>s<br />

al Convent i la col·laboració<br />

<strong>de</strong> casa Badosa, el grup <strong>de</strong><br />

joves <strong>de</strong>l mateix Convent varen<br />

preparar 63 lots <strong>de</strong> Reis per a<br />

115 nens entre Càritas i la Creu<br />

Roja. També agraïm la <strong>de</strong>dicació<br />

<strong>de</strong>sinteressada <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong><br />

persones que imparteixen classes<br />

<strong>de</strong> reforç a nens que ho<br />

necessiten. A tothom, moltes<br />

gràcies. L'equip <strong>de</strong> Càritas<br />

Parroquial.<br />

vegada una doble funció: retallar<br />

les branques i comptar els<br />

nius <strong>de</strong> coloms que hi ha.<br />

D’aquesta manera, es podrà<br />

saber exactament la quantitat<br />

<strong>de</strong> nidificacions per actuar. En<br />

el moment <strong>de</strong> tancar l’edició<br />

d’aquesta revista, la poda<br />

encara havia <strong>de</strong> finalitzar i no<br />

se sabien quants nius hi ha als<br />

plataners, tot i que <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’Ajuntament s’ha apuntat que<br />

en són força.<br />

<strong>La</strong> regidora <strong>de</strong> Sanitat té<br />

sobre la taula una diagnosi <strong>de</strong><br />

la població <strong>de</strong> coloms elaborada<br />

pel biòleg arenyenc Pere<br />

Alzina i s’ha realitzat un disseny<br />

d’actuació a la plataneda<br />

<strong>de</strong> la Riera. De totes les<br />

opcions contempla<strong>de</strong>s, final-<br />

Migdiada gloriosa<br />

◆ Belisari Gonzàlez<br />

Les tropes fi<strong>de</strong>ls,<br />

guia<strong>de</strong>s per<br />

l ’ A s s e m b l e a<br />

Nacional Catalana <strong>de</strong>l Maresme,<br />

sortien <strong>de</strong> diferents punts <strong>de</strong> la<br />

comarca i avançaven cap a l’objectiu:<br />

la rotonda <strong>de</strong> trobada <strong>de</strong><br />

la caravana per l’estat propi, a la<br />

Nacional II <strong>de</strong> Canet. No portaven<br />

canons, tancs, avions ni<br />

camions blindats. Eren tractors,<br />

caravanes, bicicletes, motos,<br />

motards i cotxes. A les 12 <strong>de</strong>l<br />

migdia era la cita. Van trigar una<br />

bona estona a arribar tots i la frisança,<br />

contrastada amb la<br />

<strong>La</strong> presència <strong>de</strong> coloms ha augmentat els darrers anys<br />

ment s’ha optat per una xarxa<br />

anticoloms ja que és el que pot<br />

provocar menys danys a l’arbre.<br />

Donat que els coloms no<br />

podran entrar en els forats<br />

<strong>de</strong>ls arbres, buscaran altres<br />

llocs on nidificar. De fet, ja<br />

il·lusió <strong>de</strong>l moment, s’apo<strong>de</strong>rava<br />

<strong>de</strong>ls milers <strong>de</strong> “soldats” que, <strong>de</strong>sarmats<br />

però armats <strong>de</strong> cor, esperàvem<br />

impacients la total arribada.<br />

Van fer acte <strong>de</strong> presència<br />

varis polítics <strong>de</strong> la comarca, que,<br />

a través <strong>de</strong> manifestos, ens van<br />

<strong>de</strong>lectar amb promeses sinceres<br />

<strong>de</strong>l que esperem que succeeixi<br />

abans d’acabar el 2014. A les<br />

para<strong>de</strong>s podies comprar les<br />

begu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l futur, fetes a<br />

Catalunya i tot tipus <strong>de</strong> records<br />

com samarretes i estela<strong>de</strong>s vermelles<br />

i blaves. El dia era gris<br />

però al final va sortir el sol, com<br />

a preludi <strong>de</strong> que tot aniria bé <strong>de</strong><br />

cara al futur. Ironies <strong>de</strong>l <strong>de</strong>stí: ja<br />

estan localitzats els punts en<br />

<strong>de</strong>pendències priva<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />

vila on hi ha presència d’aquestes<br />

aus. Tot això, sense<br />

oblidar les gavines que també<br />

s’han acostumar a fer els nius<br />

als terrats <strong>de</strong> les cases i que<br />

també provoquen molèsties.<br />

és coincidència que, el mateix<br />

dia que ens <strong>de</strong>ixa en Fraga<br />

Iribarne, nosaltres volguem<br />

substituir la seva política per<br />

una altra més acurada i més dins<br />

<strong>de</strong>l tarannà <strong>de</strong>l poble català. Ens<br />

veurem al març.


16<br />

Candidats a Arenyenc <strong>de</strong> l’Any 2011<br />

Com cada any, l’Associació<br />

d’Informadors d’<strong>Arenys</strong> (l’AIA),<br />

entitat que edita aquesta revista,<br />

organitza la <strong>de</strong>sena edició <strong>de</strong> l’elecció<br />

<strong>de</strong> l’arenyenc <strong>de</strong> l’any.<br />

Enguany serà la cinquena vegada<br />

que aquest reconeixement serà<br />

sotmès a la voluntat popular.<br />

<strong>La</strong> cita serà a la plaça <strong>de</strong>l Mercat<br />

el proper dissabe 5 <strong>de</strong> març, al<br />

matí, i a la plaça <strong>de</strong> l’Església, el<br />

dissabte a la tarda i el diumenge 6<br />

<strong>de</strong> març al matí.<br />

<strong>La</strong> iniciativa pretén reconèixer<br />

aquelles persones que a través <strong>de</strong><br />

la seva trajectòria professional,<br />

social, cultural o d’altra mena<br />

hagin estat notícia o hagin <strong>de</strong>stacat<br />

durant el darrer any 2010.<br />

Per facilitar aquesta elecció la<br />

redacció <strong>de</strong> L’AGENDA ha revisat<br />

l’hemeroteca <strong>de</strong> l’any passat i fa la<br />

proposta <strong>de</strong>ls següents sis arenyencs.<br />

De les candidatures que es<br />

proposen se’n pot escollir un<br />

màxim <strong>de</strong> dues, marcant la casella<br />

en qüestió.<br />

No obstant, no és una llista tancada,<br />

és a dir, es po<strong>de</strong>n afegir nous<br />

candidats. Quan així sigui, s’haurà<br />

d’indicar el nom <strong>de</strong> la persona i el<br />

motiu pel qual se la vol fer mereixedora<br />

d’aquest reconeixement.<br />

En quedaran exclosos polítics i<br />

esportistes fe<strong>de</strong>rats en clubs arenyencs,<br />

i tampoc es donarà a títol<br />

pòstum.<br />

Finalment, cal recordar que els<br />

anteriors arenyencs <strong>de</strong> l’any han<br />

estat: Belisari González (2000),<br />

Rosa Nicolau (2001), Carles Pérez<br />

(2002), Joan Dulsat (2003), María<br />

Sánchez Carrillo (2004), Antoni<br />

Sintas (2005), Mn. Martí Amagat<br />

(2006), Joan Antoni Curto (2007),<br />

Joan Arenas (2008), Joan Fabregà<br />

(2009) i Cesc Fàbregas (2010).<br />

Febrer 2012 PROTAGONISTES<br />

<strong>La</strong> votació popular es farà el proper Carnaval: al mercat el dissabe 18 <strong>de</strong> febrer,<br />

al matí, i a la plaça <strong>de</strong> l’Església, el dissabte a la tarda i el diumenge 19, al matí<br />

JOAN AYMERICH<br />

mecenes<br />

Promou, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 15<br />

anys, els Premis <strong>de</strong> crítica<br />

teatral ‘Franscesc<br />

Ayemrich’ sobre les<br />

obres <strong>de</strong>l Concurs <strong>de</strong><br />

Teatre Amateur i que van adreçats als estudiants<br />

<strong>de</strong> batxillerat i dotats econòmicament.<br />

A més, el nombre d’alumnes que hi<br />

participa ha crescut consi<strong>de</strong>rablement en les<br />

últimes edicions.<br />

JORDI ESPRIU<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>ls Amics <strong>de</strong> la<br />

Crema <strong>de</strong> la Bóta<br />

325 anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />

consagració <strong>de</strong> l’església<br />

parroquial la tradició<br />

<strong>de</strong> cremar una bóta<br />

enquitranada i il·luminar el campanar<br />

segueix ben arrelada. Des <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> mig<br />

segle que s’hi incopora un popular castell <strong>de</strong><br />

focs. Espriu n’és un <strong>de</strong>ls principals impulsors<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 25 anys.<br />

PILAR MARTÍNEZ<br />

ballarina<br />

L’Escola <strong>de</strong> Ballet<br />

d’<strong>Arenys</strong>, que dirigeix i<br />

que va fundar amb 18<br />

anys, ha celebrat el seu<br />

50è aniversari. Per celebrar-ho<br />

va portar una companyia <strong>de</strong> Mèxic i<br />

un grup <strong>de</strong> Kíev que van actuar a l’estiu. I és<br />

que els intercanvis amb ballarins estrangers<br />

han estat marca <strong>de</strong> la casa durant aquestes<br />

cinc dèca<strong>de</strong>s.<br />

JOAQUIM CASSÀ<br />

activista cultural<br />

<strong>La</strong> seva inquietud per la<br />

història local l’ha portat a<br />

publicar una recerca<br />

inèdita sobre Benvingut i<br />

Joan Sala, artistes <strong>de</strong>l<br />

vidre, nascuts a <strong>Arenys</strong> i reconeguts internacionalment.<br />

En motiu d’aquest llibre, la família<br />

Sala va fer donatiu <strong>de</strong> dues obres al Museu<br />

d’<strong>Arenys</strong>, que s’integraran a l’exposició permanent.<br />

SÒNIA GONZÁLEZ<br />

cap <strong>de</strong> colla <strong>de</strong>ls<br />

geganters d’<strong>Arenys</strong><br />

<strong>La</strong> passada Festa Major<br />

<strong>de</strong> Sant Zenon, els geganters<br />

d’<strong>Arenys</strong> i Ràdio<br />

<strong>Arenys</strong> van reunir prop<br />

d’un centenar <strong>de</strong> gegants per gravar una<br />

Flashmob XXL a la Riera. L’es<strong>de</strong>veniment, <strong>de</strong><br />

gran afluència <strong>de</strong> públic, va obtenir ressò<br />

mediàtic a nivell nacional. Una mostra més<br />

<strong>de</strong>l ressorgiment <strong>de</strong> la colla.<br />

ROGER POU<br />

coordinador <strong>de</strong> la Mostra<br />

<strong>de</strong> Teatre Escolar<br />

Fa 25 anys que el seu<br />

pare, Juli-Manuel Pou i<br />

Vilabella, va iniciar<br />

aquest certamen on els<br />

alumnes <strong>de</strong> les escoles d’<strong>Arenys</strong> tenen l’oportunitat<br />

<strong>de</strong> mostrar el que han après durant<br />

el curs en els respectius tallers <strong>de</strong> teatre.<br />

Pou, ha continuat aquesta tasca per apropar<br />

els més joves als escenaris.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!