La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda
La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda
La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
12<br />
“Algú ha fet un muntatge<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta d’Amèrica”<br />
◆ Marisa Montes<br />
Jordi Bilbeny torna a <strong>de</strong>fensar<br />
el protagonisme <strong>de</strong>ls catalans al<br />
<strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong>l nou continent<br />
al llibre Petit manual <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta<br />
catalana d’Amèrica, un<br />
conjunt <strong>de</strong> textos que representen<br />
“el que es va salvar <strong>de</strong> la<br />
censura i la manipulació”.<br />
Què <strong>de</strong>scobreixen els lectors en<br />
aquest nou llibre?<br />
Una sèrie <strong>de</strong> documents <strong>de</strong>l<br />
segle XV, <strong>de</strong>l XVI i <strong>de</strong>l primer<br />
terç <strong>de</strong>l XVIII, alguns manuscrits<br />
i d’altres editats, que<br />
<strong>de</strong>mostren allò que estic dient<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 20 anys: que els catalans<br />
no només van participar a<br />
la <strong>de</strong>scoberta d’Amèrica, sinó<br />
que a més els castellans no hi<br />
pinten res. El lector es trobarà<br />
els textos en ordre cronològic,<br />
comentats, relatius a documents<br />
com a les Capitulacions<br />
<strong>de</strong> Santa Fe, en què ja es manifesta,<br />
entre altres curiositats, la<br />
cal·ligrafia pròpia <strong>de</strong> la cancelleria<br />
catalana.<br />
Quins textos sorprenen més?<br />
Un <strong>de</strong>ls que més em van sorprendre<br />
és el <strong>de</strong> l’escriptor<br />
Cristòfor Despuig, que diu<br />
expressament que aquesta<br />
gesta <strong>de</strong>l Nou Món no s’ha d’atribuir<br />
als castellans. I el text<br />
que s’anomena Summari, que<br />
igualment diu que no tothom<br />
sap el pes que tenen els <strong>de</strong><br />
Catalunya al <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong>l<br />
Nou Món.<br />
Els catalans, no podien haver<br />
estat participants a la <strong>de</strong>scoberta<br />
<strong>de</strong>l Nou Món amb altres<br />
homes d’altres llocs?<br />
Els catalans no podien haver<br />
estat només participants. Els<br />
cronistes els haurien esmentat.<br />
A més, Catalunya tenia una<br />
gran tradició cartogràfica i<br />
naval. Els castellans, no. Ara els<br />
historiadors reconeixen que els<br />
catalans van participar a la<br />
gesta, però el que jo dic és que<br />
tothom era d’aquí.<br />
En aquest cas, per què era tan<br />
important esborrar les traces<br />
<strong>de</strong>ls catalans? Per què posar-hi<br />
tant d’esforç?<br />
S’ha d’interpretar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls interessos<br />
polítics: hi havia una<br />
monarquia catalana amb Ferran<br />
el Catòlic; <strong>de</strong>sprés hi va haver<br />
Carles I i Felip II, qui va prohibir<br />
les universitats estrangeres i va<br />
intentar que tot s’imprimís en<br />
castellà. També cal tenir en<br />
compte que els castellans no<br />
podien vanagloriar-se <strong>de</strong> les<br />
seves gestes, així que havien <strong>de</strong><br />
convertir en pròpies les <strong>de</strong>ls<br />
altres.<br />
Quan va començar a posar en<br />
dubte la història oficial?<br />
Va ser un procés molt lent. Jo<br />
volia escriure una novel·la<br />
sobre Colom perquè havia sentit<br />
parlar que era català. Vaig<br />
començar a consultar documents<br />
i vaig trobar autors que ja<br />
ho <strong>de</strong>ixaven veure, com és el<br />
cas <strong>de</strong> Washington Irving.<br />
Dels seus arguments, quins són<br />
més difícils <strong>de</strong> rebatre?<br />
Crec que molt pocs. De fet, a mi<br />
no m’han rebatut aquesta tesi,<br />
ni em contesten ni em tracten<br />
<strong>de</strong> boig ni res. <strong>La</strong> resposta que<br />
he tingut a vega<strong>de</strong>s ha estat el<br />
menyspreu i fins i tot insults,<br />
però no he trobat encara un<br />
argumentari que digui que es<br />
tracta d’un muntatge meu. El<br />
que jo <strong>de</strong>mostro és que algú ha<br />
fet un muntatge <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scoberta<br />
<strong>de</strong>l Nou Món.<br />
Mai ha tingut dubtes sobre la<br />
seva pròpia tesi?<br />
Sempre... Al principi m’ho creia<br />
tot i ho he anat <strong>de</strong>scobrint mica<br />
en mica. Però quan més gran<br />
em faig, més increïble em sembla<br />
i a la vegada més evi<strong>de</strong>nt.<br />
Li molesta que li consi<strong>de</strong>rin un<br />
autor polèmic?<br />
No em consi<strong>de</strong>ro polèmic, perquè<br />
la polèmica la fan els ignorants.<br />
Entre la gent que investiga<br />
no hi ha polèmica; en tot cas,<br />
gent amb molta més informació<br />
que la majoria. Jo simplement<br />
apunto una possibilitat més.<br />
Què suposaria que la comunitat<br />
científica acceptés aquesta tesi?<br />
Penso que no l’acceptaran mai,<br />
perquè <strong>de</strong>mostraria que la<br />
comunitat científica no és tan<br />
científica. Quedarien com a trituradors<br />
<strong>de</strong> consciències, que<br />
en el fons és el que són els<br />
Estats.<br />
Però la ciència en alguna ocasió<br />
ha acceptat teories que abans<br />
eren consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s inversemblants...<br />
A la ciència passa, però és molt<br />
lent. <strong>La</strong> veritat és que la Història<br />
Febrer 2012 ENTREVISTA<br />
Jordi<br />
Bilbeny<br />
Escriptor<br />
MOLT PERSONAL<br />
Té 50 anys. És llicenciat en<br />
Filologia Catalana per la UAB i cap<br />
<strong>de</strong> recerca <strong>de</strong> l’Institut Nova<br />
Història. És una persona polifacètica,<br />
que a més té publicats quatre<br />
llibres <strong>de</strong> poesia. Solter i sense<br />
fills, alguna vegada ha <strong>de</strong>clarat<br />
sobre la censura <strong>de</strong> la història catalana:<br />
“No puc dir tot el que sé perquè<br />
no es pensin que estic penjat”.<br />
és un <strong>de</strong>ls grans dogmes que no<br />
es po<strong>de</strong>n tocar.<br />
Diu que està segur que la <strong>de</strong>scoberta<br />
d’América va ser portada<br />
a terme per catalans, i que<br />
Colom era català... Què pensa<br />
<strong>de</strong> les teories que fan a Colom<br />
portuguès, mallorquí o gallec?<br />
Per a mi la teoria que més da<strong>de</strong>s<br />
ha aportat és la <strong>de</strong> Colom<br />
gallec, perquè aporta documents.<br />
Però penso que reforça<br />
la meva teoria, perquè els noms<br />
que hi apareixen és probable<br />
que siguin els mateixos que<br />
comento jo. Un altre argument<br />
que posa en relació aquestes<br />
dues teories és que els catalans<br />
tenien a Galícia un centre d’avituallament.