La UFEC amenaça de deixar Arenys La UFEC amenaça ... - L'Agenda

Febrer 2012 Número 91 Any VIII Publicació mensual d’informació d’Arenys Tirada: 5.000 exemplars Exemplar gratuït
Joan Aymerich
Mecenes
Jordi Espriu
Amics de la Crema de la Bota
La UFEC
amenaça
de deixar
Arenys
L’entitat vol que l’Ajuntament
pagui les pèrdues de la piscina P 13
Qui serà
l’arenyenc de
l’any 2011?
Sònia González
Gegantera
Pilar Martínez
Ballarina
Roger Pou
Director teatral
Joaquim Cassà
Activista cultural

2
CiU ja té al PSC com a soci preferent
previ a l’acord d’un pacte de govern
La relació política entre els
eterns rivals CiU i PSC passa
per un dels millors moments
de la història de la democràcia
arenyenca. Després de l’acord
que va possibilitar l’aprovació
dels pressupostos municipals,
les converses bilaterals han
continuat discreta però intensament
per aprofundir en un
pacte de més calat que podria
culminar amb l’entrada dels
socialistes al govern. Mentre
això no arriba, CiU ja considera
al PSC com a soci preferent
i han establert un guió de
temes claus de la legislatura
on posar-se d’acord. Algunes
d’aquestes qüestions són: el
desenvolupament del nou
model de recollida selectiva,
el nou Pla General
d'Urbanisme (PGOU), la prolongació
de la concessió dels
aparcaments a COMSA, la
canalització del rial del Bareu,
la resolució de l’adquisició del
convent de les clarisses, la
concessió per a la construcció
de la mesquita, el projecte de
la tercera platja o la reorganització
interna de l’Ajuntament,
entre altres.
PP i Bloc Municipal, socis
actuals de CiU al govern, estan
informats d’aquestes negociacions
amb el PSC. Igualment,
l’assemblea de militants socialista
també ha donat el vist-iplau
al moviment d’aproximació
a CiU per arribar a grans
acords del mandat. El pròxim
pas serà, segons les fonts con-
sultades, conèixer la proposta
d’incorporació al govern que
faria CiU als socialistes i que
contindrà un nou repartiment
de les carteres.
En aquest sentit, el PSC hauria
convençut els convergents
de la necessitat de tornar a
plantejar totes les àrees de
nou, sense el condicionant de
qui les lideri actualment. Per la
seva banda, CiU ha deixat clar
als socialistes que vol mantenir
PP i Bloc Municipal dins del
govern com a agraïment al seu
suport fins ara. De concretarse
l’entrada al govern del PSC,
també quedarien en qüestió les
dedicacions exclusives
actuals, un dels principals
esculls de la negociació.
Tal i com l’Agenda va avançar
el mes passat, les converses
avancen amb bon ritme i, fonts
d’una i altra banda de la negociació,
confirmen la bona sintonia
i no descarten que el des-
enllaç sigui en pocs mesos.
Sembla clar, però, que l’alternativa
d’un govern de les forces
d’esquerres que desbanqui
a l’actual govern és actualment
molt difícil. Especialment per
l’evident divorci que s’ha produït
entre ICV i ERC amb el
PSC arran de la reacció irada
dels ecosocialistes i republicans
al moviment polític del
PSC. Així les coses, els socialistes
es troben avui més còmodes
impulsant el seu programa
electoral amb CiU que amb els
seus antics socis del tripartit
compartint les fredes cadires
de l’oposició.
No obstant, una de les preocupacions
del PSC dins del nou
marc de relació amb CiU és
trobar la manera de visualitzar
que els socialistes estan darrera
de les principals polítiques
que aplica el govern de l’alcalde
Estanis Fors fruit dels pactes
polítics amb els conver-
Febrer 2012 ACTUALITAT
Els socialistes negocien els grans temes i esperen l’oferta per assolir carteres
◆ Enric Sierra
Vinyes i Fors parlant la nit electoral davant Zenon Tomàs
XAVI SALBANYÀ
gents. És estratègic que es noti
que manen. D’aquí vindria la
necessitat, a mig termini, de
plantejar-se l’entrada al govern
municipal precisament per
liderar i posar-se al davant d’algunes
d’aquestes polítiques,
com ara l’aplicació del nou sistema
de recollida selectiva o
les obres del Bareu, Cavaió o
l’aplicació del PGOU. Per això,
sembla clar que l’àrea
d’Urbanisme seria una de les
carteres que assumirien els
socialistes, a més de la primera
tinença d’alcaldia i l’àrea
d’Hisenda.
Un dels aspectes on hi ha més
diferències és en la cartera de
Governació que actualment
està en mans del PP i que els
socialistes plantejarien canviar-la
de titular. La regidora
Belén Quintero (PP) no vol
cedir aquesta àrea i, de
moment, l’alcalde li dóna
suport. A canvi, sí que es
podria descarregar de competències
al regidor Juanjo
Almansa (PP) que compta amb
un gruix important de carteres
(obres, serveis, medi ambient,
esports)
En aquest sentit, i atès que el
nou contracte de recollida
selectiva defensat pel PSC es
podria posar en marxa al març
o l’abril, el pròxim pas dels
socialiestes estaria a prop per,
precisament, liderar aquest
nou model. Abans, el compromís
dels regidors socialistes és
sotmetre a aprovació de l’assemblea
de militants la decisió
final d’entrar o no al govern.

ACTUALITAT Febrer 2012
3
Els arenyencs pagarem l’IBI
un 13,4% més car aquest any
Els empleats públics han de treballar dues hores menys
Males notícies per a les butxaques
dels arenyencs. La reforma
fiscal que ha aprovat el
govern central afectarà molt
negativament la nostra població.
El ministeri d’Hisenda ja
ha comunicat als Ajuntaments
l’increment que hauran d’aplicar
de l’Impost de Béns
Immobles (IBI), l’antiga contribució
urbana. En el cas
d’Arenys de Mar, l’augment
estatal de l’IBI serà del 10,3 %
als quals s’haurà d’afegir el
3,1% d’increment que el ple de
l’Ajuntament havia aprovat per
a aquest any 2011.
Aquest fet farà que els arenyencs
paguin de mitjana uns 60
euros més d’IBI aquest any. Per
a les arques municipals serà
significarà una injecció de
diners important perquè suposarà
un ingrés de mig milió
d’euros extres. El govern
d’Arenys sospita, però, que
aquests diners de més no arribin
mai i que el govern central
decideixi quedar-se’ls.
D’altra banda, les reformes
centrals també tindran una
conseqüència directa per als
empleats públics que hauran
de treballar dues hores menys
al mes (de 37,5 a 35) o bé,
reduir-se el sou proporcionalment.
Tampoc es podran fer
noves contractacions de personal
ni es podran cobrir les jubilacions.
Finalment, Arenys de
Mar no podrà realitzar noves
inversions en obres fins que no
realitzi la liquidació dels comptes
de l’any 2011.
L’Ajuntament ordena als taxistes
que cumpleixin la normativa
Una reunió mantinguda entre
representants de l’Ajuntament
i les dues parts enfrontades del
col·lectiu dels vuits taxistes
d’Arenys de Mar va acabar amb
el compromís ferm d’aquests
últims de complir el reglament
municipal.
En una trobada, els representants
municipals van deixar
ben clar que cal que segueixin
les normatives establertes. En
aquest sentit, els taxixtes es
van comprometre a començar
de nou i complir el reglament,
és a dir, fer els torns de guàr-
Quim Barris, regidor d’Hisenda
dia, entre altres aspectes.
Recordem que el conflicte
havia arribat a les amenaces i a
les denúncies davant el jutjat.
Tot i això, també van fer unes
peticions que caldrà estudiar
per parlar-ne en una propera
reunió, com ara disposar de
dies de festa després de cada
guàrdia i disposar d’una emissora.
Mentrestant, hi ha tres taxistes
que tindrien la llicència en
venda en un portal a internet,
tot i que l’Ajuntament diu que
no té constància oficial.
D’altra banda, l’Ajuntament
ha hagut de retornar la llicència
que va retirar al juliol passat
a un dels taxistes que, a la
vegada, és vicepresident de
l’Associació de Ràdio Taxi. La
llicència s’havia anul·lat perquè
el taxista havia deixat de
fer els torns de guàrdia reiteradament.
No obstant, el consistori
s’ha vist forçat a tornar-li a
concedir perquè l’Ajuntament
no hauria respectat el procediment
de comunicació de la
sanció i del seu expedient sancionador.
Nou govern,
igual panorama
◆ Montse Rovira
Hem començat el
nou any i sembla
que pinten bastos.
Tenim un nou govern de
dretes i no es diferencia
massa de l'anterior, d'esquerres.
L'any passat es van
congelar sous i pensions.
Per aquest any continuen
amb la mateix línia però hi
afegirem, entre d'altres,
l'augment de l'IRPF, cosa
que farà que el minvi moltíssim
el poder adquisitiu de
les persones sobretot si
tenim en compte que la
pujada de preus es d'un 3%,
més o menys.
És a dir, enlloc de buscar
els diners per altres vies, el
que fan es estrènyer el cinturó
del treballador que a
dures penes va fregint i
menjant. I mentre a nosaltres
ens van ofegant, a d'altres
se'ls ha permès omplirse
pressumptament les
saques fins ara. No estic
parlant de la parentela
monàrquica, sinó de gent
que tenim més a prop: alcaldes
i exalcaldes (Calella,
Maçanet) implicats pel fiscal
per delictes urbanístics
o investigats per l'oficina
antifrau de Catalunya per
incompatibilitat de càrrecs.
Realment, a aquesta gent
se'ls demanaran responsabilitats
pels actes comesos o
és el poble que ha de pagar
la mala gestió econòmica
dels polítics? Recordem el
cas Millet. Si algú sap si ha
tornat els diners, si us plau
que ho faci saber. Potser
crearíem un precedent i fins
i tot a algú li començarien a
tremolar les cames.
Parla't en
català,
prova-ho!
T'agradaràs!

4
“Gastar 4,5 milions en el projecte de
la tercera platja és llençar els diners”
◆ Sílvia Cano
Pateix el govern en minoria?
L’equip de Govern funciona
correctament i amb cohesió. Hi
ha grups de l'oposició que pretenen
crear una falsa imatge del
Govern. El govern no patiria si
tinguéssim una cultura de la
negociació. Si els que estan en
majoria es dediquen a fer la
guitza tot es complica. Amb
acords puntuals amb diversos
partits podem funcionar bé. No
podem fer joc brut. Hem de treballar
de cara al ciutadà encara
que sigui des de posicionaments
diferents.
Què en pensa d'una nova repartició
de les carteres si s'arribés
al pacte amb el PSC?
Ja es veurà, primer de tots ens
hem de conèixer els uns als
altres i veure què som capaços
de treballar en equip abans de
fer pactes. Les carteres les ha
de tenir la gent vàlida per a les
tasques que s'han de gestionar.
Vostè és partidari d'una reestructuració
funcional i organitzativa
de l'Ajuntament.
Sí, ens hem de modernitzar. Els
processos són molt lents, hem
de ser ràpids però amb garanties.
Les instàncies, per exemple,
són molt lentes. S'hauria de
mecanitzar tot amb les tecnologies
per modernitzar els procediments
interns.
És prioritari l'aparcament al
Mercat Municipal?
Estem estudiant la possibilitat
de fer un aparcament a la part
posterior del mercat, on està
situada la penya. Cada parcel·la
no té la mateixa regulació urbanística
i la negociació va per
llarg. És important poder fer
aparcament perquè solucionem
el problema de carregar les bosses
i a més tenim més supermercats
que estan interessats
en entrar a formar part del mercat.
Amb un supermercat obtindriem
finançament per a la
reforma i milloraríem la dinàmica
comercial del mercat.
Els paradistes hi estan d'acord?
Sí, la major part d'ells. A més
tenim molt bona comunicació
amb tots ells. Actualment amb
els dinamitzadors volem grabar
spots publicitaris i reportatges
sobre cada comerç del mercat
per a que la gent conegui la historia
de cada parada. A més es
penjaran a la pàgina del mercat
per dinamitzar-la.
Hi ha una cadena de supermercats
interessada en entrar dins
del mercat sense la necessitat
de construir més places d'aparcament.
Ho veu factible?
Sí, l’opció de les 25 places de
pàrquing soterrades és inviable
no només pel preu sinó per la
situació del mercat. No sabem
quant pot costar realment perquè
els fonaments dels mercat
són molt antics.
El mercat però necessita una
reforma integral
És cert, però esperant aquesta
reforma no hem fet res per al
mercat. Està en condicions
tenebroses. La regidoria de
Promoció Econòmica no ha
funcionat mai com a tal, sempre
ha estat més dedicada a
l'administració de recursos i
això s'ha d'acabar. Estem buscant
possibles negocis als que
estiguin interessats en tenir una
parada al mercat. La prioritat és
el client i treballem per a ell.
Anem a buscar les coses que
ens manquen. Treballem per
dignificar l'espai amb petites
reformes com millorar la higiene
i canviar les portes del
carrer de les Margarides.
Alguns veïns es queixen del
xivarri que causen bars de la
Riera. Què farà al respecte?
Ha d'haver-hi un equilibri i una
bona entesa amb els veïns. Sóc
partidari de veure què passa
amb les ordenances existents i
si hi ha deficiències corregirles.
El problema que hi ha és de
manca d'ordre i no se soluciona
fent noves ordenances sinó
aplicant les que ja existeixen.
Hi ha moltes terrasses que
demanen excepcions a la
norma i aquí sorgeix el problema.
Hi ha molts bars que tenen
permisos per tancar a hores
diferents. O corregim la norma
o no podem fer més excepcions.
Les televisions al carrer
no es poden posar perquè això
significa fer vida al carrer i
molestar als veïns.
ERC, ICV i la CUP van mantenir
una reunió amb la Generalitat
per parlar del projecte de la
platja del Cavaió d'esquenes a
l'Ajuntament. Què en pensa?
La forma de fer-ho és inapropiada.
Aquesta reunió posarà més
traves al que volen aconseguir
perquè no s'ha de parlar amb la
Generalitat sinó amb Costas del
Estado amb seu a Madrid.
Tenen tot el dret, però vam
tenir una reunió el dia abans i
no van tenir la decència de dirnos
que estava aquesta reunió
pactada. Aquesta no és la forma
de treballar. Han trucat en nom
de l'Ajuntament d'Arenys de
Mar i això suposa una usurpació,
un ús inapropiat del nom
Febrer 2012 ENTREVISTA
Alex
Acero
Regidor del
Bloc Municipal
de l'Ajuntament i la sensació
que em donat a la Generalitat és
la d'un Ajuntament descontrolat.
És una deslleialtat.
Vostè és contrari al projecte.
Sí, totalment. És un malbaratament
de diners en la situació en
la que estem. Aquests diners
surten de la butxaca del ciutadà
i ara mateix no és prioritari.
Aquests 4,5 milions d'euros els
llançarem a un passeig que no
ens fa cap falta. A més els guinguetaires
sortirien mal parats si
s'elimina l'aparcament i és una
gran font d'ingressos per a
l'Ajuntament. Si aquests partits
volen conservar el medi tal i
com és, que es quedi com està.
Quina creu que és la solució per
a les Clarisses?
Les negociacions amb els centres
comercials no s'han trencat
encara i estem mirant d'arribar
a un acord. L'Ajuntament
no pot pagar més per les
Clarisses del seu preu màxim
legal, que no arriba als diners
que es demanen actualment. La
solució seria buscar un promotor
per fer uns habitatges tutelats
per a la gent gran.

ACTUALITAT Febrer 2012
5
Arenys ofereix la Raureta
per construir la mesquita
Es donaria en concessió de 20 anys i amb un lloguer mensual
◆ Redacció
El solar municipal de la finca
de La Raureta on fins a final
d’any hi havia l’escola bressol
municipal és el lloc que
l’Ajuntament d’Arenys de Mar
ha ofert a la comunitat musulmana
per a que construeixin la
nova mesquita. Els musulmans
estan estudiant la proposta que
comportaria la convocatòria
d’un concurs per a la concessió
pública d’aquests terrenys.
Govern i oposició haurien
arribat a un consens en aquest
tema i els serveis tècnics i jurídics
de l’Ajuntament ja tenen
preparades les clàusules de la
concessió. Es tractaria de
cedir el solar 1.722 metres quadrats
durant 20 anys, tot i que
el període de temps encara
està per negociar.
La comunitat musulmana
pagaria un cànnon d’entrada i
un lloguer mensual durant tot
el temps de concessió. Quan
s’exhaurís el contracte, el solar
i l’edifici que hi hagi a sobre
passaria novament a mans
Solar on aniria la mesquita i on fins ara hi havia l’escola bressol
municipals.
Fonts municipals han explicat
a l’AGENDA que en aquest
solar només s’hi podrà construir
una edificació d’uns 200
metres quadrats, dels quals 180
m2 seran útils. Aquesta superfície
és més del doble del que
ocupa l’actual mesquita al
carrer Escolàpies, però fa
impossible l’habilitació d’una
mesquita comarcal, com algunes
veus havien indicat.
En el cas que la comunitat
musulmana accepti la proposta
municipal, hauran de pre-
sentar l’oferta al concurs
públic i si el guanyen, tindran
dos mesos per començar les
obres i hauran d’acabar l’edifici
en un termini màxim de 18
mesos.
El consistori també ha recordat
als musulmans que l’edifici
haurà de respectar les normes
urbanístiques exteriors i que,
per tant, no podrà tenir característiques
especials, com ara
minarets o altres elements
característics de les mesquites.
Els musulmans compten amb
la subvenció del Marroc.
‘Si no plou...
◆ Antoni Sintas
...pel gener, mal va
el graner. Aquest
gener ens ha fet
oblidar durant gaire bé tot
el mes que ens trobem a
l’hivern. La major part dels
dies han estat clars, assolellats
i amb temperatures
primaverals. Fins el 27, llevat
d’algun dia puntual, les
màximes han voltat entre
els 14º i els 16º. Les nits
tampoc han estat fredes i
les mínimes s’han instal·lat
entre els 6º i els 8º.
L’absència de pluja ha estat
la nota dominant ja que en
total han caigut 2,5 litres
repartits en tres períodes.
Tampoc ha estat remarcable
l’estat del mar que, amb
una constant de vents fluixos
o encalmats, s’ha mantingut
entre mar arrissada i
marejol. Tot plegat ha estat
causat per la permanència
de l’anticicló de les Açores
que ha fet que les depressions
circulessin a latituds
més al Nord. A partir del
dia 28, va entrar de ple l’hivern,
a causa d’una “gota
freda” amb una baixada
sobtada de les temperatures
d’entre 5º i 6º i neu a
cotes baixes.

6
Nova frenada immobiliària
Després de la revifalla en el 2010,
el mercat immobiliari s’ha aturat al 2011
◆ Francesc Castell
Un IVA més reduït i les desgravacions
per la compra dels
habitatges, van ajudar per una
transitòria i puntual recuperació
del sector durant bona part
de l’any 2010. A Arenys i rodalies,
com a quasi tot arreu. La
major activitat va quedar
reflectida en que, per exemple,
les compra-vendes que van
passar de 96 (el 2009) a 244 (el
2010), un 154% més; si bé les
hipoteques i novacions van
pujar menys: un 14% i un 28%
respectivament.
Els mateixos agents immobiliaris
ja preveien, però, que la
millora seria una flor d’estiu.
Efectivament, un cop sense els
dos incentius, amb la pujada
de l’IVA i la supressió de desgravacions,
la situació va fer
un gir de 180º, gairebé en caiguda
lliure durant tot el 2011.
Així, segons les dades facilitades
amablement cada any per
la Notaria d’Arenys, aquest
passat 2011, en el seu despatx,
només s’han formalitzat 151
compra-vendes, molt per sota
de les 244 que l’any anterior
(un 38,1% menys).
Com també es pot veure en el
quadre adjunt, les hipoteques
han passat de 221 a 120 (una
baixada del 47%). En canvi,
altres operacions han registrat
un lleuger augment.
La Notaria també ens ha fet a
mans les dades anuals des del
2005 fins ara. En aquest lustre,
el total d’escriptures han passat
de 3.139 a 1.746 (un 45%
menys); i les compravendes,
de 531 a 151 (un 71% menys).
Actualment, a Arenys de Mar
només queden 8 immobiliàries,
de les més de 20 que hi
havien fa 5 anys. I les que resten
obertes, ho fan en la mínima
expressió, degut al poc
moviment i poc negoci. En un
petit sondeig fet per l’Agenda a
alguns gerents, aquests han
confirmat la forta davallada
del sector aquest 2011. La
majoria qualifiquen com el pitjor
balanç dels darrers 20 anys.
Alguns també admeten que els
lloguers, més que les vendes,
els permeten subsistir. També
afirmen que la majoria de vendes
d’habitatges són les de per
sota els 120.000 euros. Aquesta
gran frenada l’emmarquen dins
la profunda crisi econòmica, a
l’alta taxa d’atur, al poc consum
i la dificultat d’obtenir
crèdits bancaris.
Un efecte detectat en l’actual
crisi, i en el cas dels lloguers,
és la marxa dels llogaters;
molts immigrants, però també
del país, doncs alguns, davant
les dificultats, retornen a casa
de familiars o amics.
Atès el retraïment, hi han
moltes més ofertes que demandes.
Sobretot de lloguer, degut
a la poca sortida.
Pel que fa als preus, tant de
venda com de lloguer, es calcula
que han baixat entre un
25% i un 35%. I que encara hauran
de baixar més, malgrat que
els propietaris s’hi resisteixen.
Un altre fet que denuncien
els agents immobiliaris és la
competència deslleial que els
fan entitats bancàries, per
donar sortida al gran estoc que
tenen de patrimoni immobilitzat,
promocions no venudes...
Febrer 2012 ACTUALITAT
Aquí falten
collons
◆ Faust Padrós
En Joan Manel
Serrat cantava
allò de: “...que
bonita és Badalona
en invierno y en verano...”.
El nou alcalde de
Badalona, el popular Sr.
Garcia Albiol, li deu agradar
molt aquesta cançó, ja
que ha publicat un anunci
en el que diu que multaran
als amos del gossos que
caguin al carrer i no recullin
la caca amb 600 euros,
(sis-cents euros) de multa.
Amb aquesta quantitat
l’Ajuntament badaloní
espera que la gent , al
veure afectada la seva butxaca,
reculli les caques.
Aquí a casa nostra, poso
en dubte que hi hagi un
cens real de gossos, encara
que el carrers tornen a
estar una vegada i un altra
plens de caques, amb
bossa o sense.
I ja que parlem de gossos,
tornen a circular pels
carrers d’Arenys gossos
perillosos, sense el
morrió.
Quina Regidoria controla
això?

ACTUALITAT Febrer 2012
7
La greu crisi econòmica manté a
uns 1.100 arenyencs a l’atur
La mitjana mensual del 2011 ha sigut de 1.088 d’aturats, un 7,9% més que el 2010
Evolució de l’atur a Arenys de Mar els tres darrers anys
◆ Francesc Castell
Dins la profunda i persistent
crisi econòmica, el balanç de
l’atur a Arenys en aquest passat
2011 no podia ser positiu.
Amb les dades anuals a la mà,
el balanç és negatiu, confirmant
els mals auguris. Però,
com que es poden fer diferents
lectures, es podria dir que la
tendència no ha sigut tan negativa
com les dels dos anys anteriors.
Sobretot la del 2009, en
que es van disparar les dades
de d’atur registrat. Com es pot
veure en el gràfic adjunt, llavors
va créixer molt ràpid; i
ara, en canvi, s’està frenant el
ritme de creixement. Així,
podem veure que la gràfica en
els darrers dos anys està fitada,
dins la franja dels 1.150 per
dalt, i dels 1.000 per sota. Pel
que fa al passat 2011, la mitjana
mensual va ser de 1.088 arenyencs
aturats, xifra que representa
una taxa del 15,32% i una
variació anual negativa de
quasi el 8%, percentatge que
significa 84 aturats més.
Aquestes són dades oficials
que publica l’Observatori de
Desenvolupament Econòmic
del Consell Comarcal del
Maresme cada mes i fan referència
a les persones inscrites
a l’atur i la recerca de feina.
Tanmateix, si féssim cas de
l’Enquesta de Població Activa
(EPA), que resta del nombre
de persones en edat laboral,
les que efectivament tenen treball,
resulten unes dades encara
pitjor. Es calcula que, ara
per ara, entre un 10% i un 15%
més.
El màxim absolut - i històric -
d’aturats a Arenys estava en
1.144 persones, el febrer de
2010; a finals de desembre passat
(2011) va ser superat en 5
persones. Això dóna idea de la
persistència de la crisi i del
conseqüent enquistament del
nombre d’aturats. I que amb el
quasi nul creixement econòmic
actual i de les dades demogràfiques,
tot indica que la
situació encara va per llarg.
Com és ja habitual, i es pot
veure també en el gràfic, cada
any es donen dos períodes de
petita millora: un més apreciable
als estius i un altre molt
menor prèvia les campanyes
de Nadal. És el fenomen estacional,
en què hi ha un repunt
d’activitat a l’hosteleria, el
comerç i els serveis.
Tot i que no pot servir de consol,
Arenys, amb una taxa del
15,32%, està en la mitjana dels
30 pobles de la comarca, que
és del 16,86%, i que dóna un
total de 38.533 aturats, el doble
que els que hi havia el 2007, al
començament de la crisi. A
Catalunya la taxa és del 15.5%
(614.244 desocupats). A la
franja alta d’atur trobem les
poblacions grans: Pineda
(22,6%), Mataró (20,8%) o
Tordera (20,6%); i amb menys
atur, les petites com Cabrera,
Teià o Alella, a l’entorn del 9%.
Cal tenir present que, des de
fa uns anys, en el primer pis de
l’edifici Xifré hi ha el Servei
Local d’Ocupació. Aquest passat
2011 ha atès i assessorat
300 persones, de els quals 272
eren aturades i les restants era
per canviar o promocionar en
algun lloc de treball. A més, en
diferents plans d’ocupació subvencionats,
s’han donat feina,
per a 6 mesos, a 20 aturats.
També, dins aquest any hi ha
previst reactivar el Club de la
Feina, amb coordinació del
Consell Comarcal.

8
Febrer 2012 ACTUALITAT
Un supermercat vol instal·lar-se al
mercat tot i que no hi hagi pàrquing
Els paradistes ho veuen amb bon ulls perquè revitalitzaria l’activitat a l’espai
◆ Mar Sánchez
Bones notícies per al mercat
municipal. Una cadena de
supermercats, el nom de la
qual es manté en secret per evitar
que les negociacions es
trenquin, estaria interessada
en instal·lar-s’hi. Aquest era, de
fet, un dels aspectes que es
contemplaven en la reforma de
l’edifici, de moment aparcada.
Fins i tot, el supermercat s’hi
posaria encara que no hi
hagués un aparcament.
El president del mercat,
Roberto Garbí, diu que paradistes
i govern volen potenciar el
mercat municipal. Tot i que són
conscients que un projecte de
remodelació integral és inviable
a nivell econòmic, saben
que és necessaria alguna actuació
al respecte i aquest supermercat
seria una bona oportunitat
per dinamitzar-lo.
A hores d’ara les negociacions
estan en un punt de partida
però el col·lectiu dels paradistes
confia que puguin tirar
endavant. Garbí destaca que
“des del mercat tenim moltes
ganes que això pugui ser una
realitat. Pensem que sortirà,
som molt optimistes”. També
explica que si en aquest mandat
no es fa alguna cosa per
revitalitzar el mercat hi ha
diversos paradistes que aniran
plegant aviat per jubilació i
l’espai encara quedarà més
buit perquè la gent no se sentirà
atreta a anar a preguntar per
fer-se càrrec de les parades.
Mentre totes aquestes negociacions
no tiren endavant,
Garbí creu que cal reordenar
les parades perquè hi hagi persones
interessades en explotarles.
“Fer el projecte més senzill
no és tan complicat (…)
actualment totes les parades
del mercat caben perfectament
només a la part de l’entrada, hi
ha paradistes que estan ocupant
la del costat perquè està
buida i aprofiten per deixar-hi
coses. S’ha de fer alguna cosa,
no és que tinguem un capritxo”.
Una idea seria desplaçar al
fons les parades de peix.
L’Ajuntament continua treba-
L’alcalde (CUP) d’Arenys de Munt porta als jutjats ERC
Tot i que a principi de mandat la CUP d’Arenys de
Munt deixava les portes encara obertes perquè ERC
entrés a formar part del govern, els possibles acostaments
entre els dos partits podrien haver quedat
allunyats del tot. La denúncia contra els republicans
per un presumpte atac a l’honor de l’alcalde, Josep Manel
Ximenis (CUP), ha estat segurament la gota que ha fet vessar el
got. A finals de gener, es va celebrar el judici oral als Jutjats
d’Arenys de Mar i ha quedat vist per sentència
La secció local d’ERC lamenta que se’ls hagi portat al jutjat per
assegurar mitjançant cartells penjats pel poble que Ximenis els
limita presentar mocions al ple. Defensen que presentar mocions
als plens és una manera de fomentar el debat democràtic.
“Nosaltres defensem el dret a opinar. Si comparem les mocions
Els paradistes del mercat fa temps que reclamen un canvi
llant per intentar que el mercat
municipal tingui un aparcament
al darrere. Malgrat tot, el
finançament i el planejament
urbanístic dificulten el projecte
inicial que preveia una zona
per a l’estacionament de més
de cent vehicles. El consistori
però, vol que n’hi hagi el major
nombre possible.
que presentàvem el mandat anterior amb les que ara
podem presentar no hi ha color. Abans podíem presentar-ne
moltes i ara mocions que se presenten a
Arenys de Mar i altres municipis a Arenys de Munt
no ens les accepten a ple”, destaca el portaveu, Joan
Rabasseda. I afegeix que el seu partit no és partidari de judicialitzar
la política. També critica el temps i els recursos destinats
a la defensa de l’alcalde. Per la seva banda, Ximenis no vol fer
declaracions a l'espera de la sentència. Fins i tot va intentar que
la notícia no sortís per Ràdio Arenys, trucant diverses vegades
criticant el mitjà i els seus professionals per fer simplement la
seva feina. També es va posar en contacte amb el regidor de
Comunicació, Roman Pascual, i va enviar un escrit a l’alcalde,
Estanis Fors, mostrant la seva queixa.
XAVI SALBANYÀ

ACTUALITAT Febrer 2012
9
L’Ajuntament només comprarà les
Clarisses si baixa el preu de venda
Propietat i consistori negocien contrarrellotge amb valoracions econòmiques diferents
◆ Francesc Castell
Segon intent de compra que
fracassa. Poc abans d'acabar
l'anterior mandat, el tripartit
va fer una proposta de compra
no reeixida, degut a la diferència
entre el preu ofert i el que
en demanaven (i demanen) els
propietaris, Tuctant Invest S.L.
També perquè l'oferta, a part
d'insuficient, era poc definida
en quant a la paga i senyal, el
fraccionament del
restant,...etc.
Fa poques setmanes, just després
de Nadal, es va escenificar
una segona versió de quasi
el mateix. Com que ja se
sabien les exigències de cada
part, gairebé no es va parlar de
preu. Ja es va donar per entès
que la diferència era insalvable.
Més aviat la reunió va ser
per analitzar el per què, desprès
de 6 anys, s'havia avançat
tan poc. Indirectament, també
es va parlar del nou escenari
en la política municipal, esdevingut
des del ple del 21 de
desembre, en que el govern en
minoria (CiU+PP+CUP) pot
tenir suports puntuals del
PSC. O gairebé totals, si arribés
a entra en el govern. Es va
tantejar com aquesta nova
entesa podria afavorir per desencallar
diferents temes, entre
ells l'obtenció del convent de
les Clarisses per ubicar-hi en
un futur la Casa de les Lletres.
Com si fos un gran puzle, es
tracta d'ajustar tres grans
peces. A saber: 1.- Les monges
han de cobrar els 1,2 milions
Imatge de les golfes del convent de les clarisses
d'euros, acordats al marxar fa
6 anys. 2.- La propietat no ha
de perdre diners, un cop pagada
a la congregació, recuperant
les despeses i impostos
pagats i tenir, si és possible, un
mínim benefici. 3.- El convent
ha de ser pel poble, a un nul o
mínim cost.
En el ple municipal
del 18 de
gener els grup
d'IC-V i d'ERC
van preguntar a
l'alcalde sobre
l'estat del tema.
Estanis Fors, a l'igual que dies
després en el Dominical de
Ràdio Arenys, encara amb un
pel d'optimisme, va dir que no
estava tot perdut i que, en
qualsevol cas, l'Ajuntament no
podia pagar la quantitat exigida.
Que per ell el que calia era
reiniciar el procés, començant
perquè les monges s'avinguessin
a rebaixar el preu acordat
fa 6 anys; preu d'abans de la
Ramon Vinyes torna
a jugar el paper de
mediador en el cas
crisi, però no l'actual. I que a
partir d'aquí tot podria ser més
fàcil. Es va recolzar en valoracions
dels serveis tècnics i
jurídics, segons els quals avui
per avui el convent es valora
en uns 450.000 euros i el solar
circumdant en uns 600.000
euros. I com van dir el govern
anterior, va fer
seva la frase: “Hi
ha d'haver un equilibri
entre el guany
públic i el privat”. I
que, si no ho respectava:
“Podria
anar a la presó”.
Situats quasi a finals de
gener, es podria dir que no tot
està perdut definitivament.
Encara que cada cop es fa més
complicat trobar una solució
(fer el puzle) satisfactòria per
a tothom. I el temps, en molts
sentit s'està exhaurint. Es té
constància de que el diputat
arenyenc per CiU al
Parlament, Benet Maimí,
XAVI SALBANYÀ
també ha fet gestions amb la
cúpula de Bonpreu per mirar
de reconduir l’operació descartada
d’instal·lar un supermercat
a canvi de la cessió del
convent. Per una altra part, hi
ha un cautelós silenci a l'entorn
de l'operació Mercadona
de voler obrir un super al costat
de la Renault a la N-II, cosa
que va fer retirar-se a Bonpreu.
Cal afegir el paper de mediador
que pot tornar fer el cap de
l'oposició, el socialista Ramon
Vinyes, a partir de la nova
entesa "sociovergent".
Mentrestant, el govern estaria
cercant un altre "bonpreu" o
un inversor i/o promotor per
tirar endavant allí una promoció
d'habitatge tutelat,
emprant l'aval de la Caixa
Unnim de 2,7 milions d'euros
que té el Consistori en concepte
de vivenda social no executada
en el nou barri Bareu-
Paraiso.
Tanmateix, el temps juga en
contra; entre d'altres coses
perquè perilla la subvenció del
PUOSC de 845.000 euros per a
rehabilitar el convent per
posar-hi la Casa de les Llletres
(Biblioteca,....) i que ja no
admet cap més pròrroga.
També el temps s'acaba per
Tuctan, que ja ha anunciat i té
a punt un contracte amb una
immobiliària d'àmbit internacional
que ajudaria a trobar un
comprador per tota la finca.
En el cas de venda, després
encara seria molt més complicat
per l'Ajuntament aconseguir
el convent.

10
El Cavaió
◆ Oriol Miralles
L'IEC defineix el
mot passeig de la
següent manera:
Lloc destinat, a propòsit,
per a passejar-hi. Hi ha gent
molt rara al món, però crec
que la majoria de persones
prefereixen, quan es tracta
de passejar, un lloc il·luminat
a un lloc fosc.
Aleshores, tenint en compte
que volem un passeig
que s'allunyi del que podria
ser el Passatge del Terror
del Tibidabo, un pensa que
ens prenen el pèl o ens
creuen imbècils, quan veu
que el projecte modificat
del Passeig del Cavaió
entre Arenys i Canet no
contempla cap il·luminació.
Això comporta que de
nit o fins i tot a les tardes
d'hivern, la foscor dominarà
el passeig, i ja sabem que
la foscor atrau el pitjor de
cada espècie i comporta
sensació d'inseguretat. Per
tenir un passeig buit de
persones que l'utilitzen per
passejar millor que no el
fem. Així doncs, celebro
que el consistori d'aquesta
vila es mostri contrari al
projecte tal i com està planificat
ara mateix.
Febrer 2012 ACTUALITAT
L’obra de la tercera platja,
camí d’un nou nyap oficial
Retallen llums, arbrat, accessos i camins, i costarà 4,5 milions
◆ Redacció
El projecte de regeneració
mediambiental de la tercera
platja d’Arenys ha encès totes
les alarmes a l’Ajuntament perquè
presenta tots els símptomes
de convertir-se en un nou
nyap que les administracions
superiors deixin al municipi si
les forces polítiques arenyenques
ho acaben permetent.
L’alerta ha arribat després de
les retallades que el Govern
central i la Generalitat han
incorporat a l’obra i que, entre
altres qüestions, retallen dràsticament
l’enllumenat i la vegetació,
redueix 2 metres el passeig
per a les persones, elimina
el carril bici, impedeix l’accés a
la platja des del rial de la Serp
tant a persones com a cotxes, i
no garanteix l’accessibilitat a
les guinguetes. Tot això, sense
oblidar que el projecte continua
sense contemplar l’aparcament
d’una platja que es troba
a dos quilòmetres del centre
urbà. A més, el cost de l’obra es
manté en 4,5 milions d’euros.
Els alcaldes d’Arenys de Mar i
de Canet de Mar han presentat
al·legacions reclamant les
millores i ja han anunciat que si
no s’accepten, no permetran
que es faci el projecte. A
banda, l’arquitecte municipal
ha emès un informe negatiu de
la retallada del projecte, mentre
que el tècnic de mediambient
ha redactat un informe
molt crític on detalla els dèficits
de l’obra i tot el que s’hauria
d’afegir. Sorprenentment,
però, informa favorablement.
Responsabilitat política
En l’àmbit polític, les forces
estan dividides. CiU, PP i Bloc
Municipal estan en contra del
projecte. El PSC, que abans
estava a favor, ara hauria canviat
d’opinió arran de les retallades
presentades al projecte.
En canvi, ICV, CUP i ERC es
mantenen com a defensors del
projecte. Tant és així que a
finals de mes van protagonitzar
un acte de deslleialtat institucional,
segons ho va qualificar
l’alcalde Estanis Fors. Les tres
forces van demanar una reunió
amb la Generalitat en nom de
l’Ajuntament d’Arenys de Mar,
sense dir res a l’alcalde ni al
govern. La reunió a la
Generalitat es va celebrar l’endemà
de que totes les forces
polítiques arenyenques mantinguessin
una trobada per parlar
precisament del projecte del
Cavaió. En la trobada, ICV,
CUP i ERC no van informar de
la seva intenció d’anar a
Barcelona pel seu compte a
saber com estava el projecte.
Mentre uns i altres s’acusen
d’infidelitat política, la ciutadania
continua sense conèixer el
projecte ja que ni el govern
anterior ni l’actual han volgut
explicar-lo públicament. Una
falta de transparència que no
ajuda a reduir el fort rebuig
social que aquesta obra ha
generat i que va en augment en
un moment de crisi en el què
s’estan retallant serveis bàsics.
Recordem que es van recollir
més de 4.000 firmes en contra i
que CiU va prometre no executar
el projecte.

ACTUALITAT Febrer 2012
11
OBRES MAL FETES A LA HISTÒRIA RECENT DE LA VILA (4)
◆ Redacció
L’AGENDA va iniciar el mes de
novembre una sèrie sobre
nyaps, obres mal fetes, mal
acabades o defectuoses que
han provocat reparacions posteriors
i costos elevats. Aquest
mes oferim una quarta entrega
i continuem rebent la col·laboració
dels lectors per ampliar
la llista. Podeu enviar les propostes
a lagenda@lagenda.cat.
Zona blava sobre nyap
Aquí tenim un nyap sobre un
altre. Durant les obres de
cobertura de la Riera, aquest
tram de vorera es va enfonsar i
així ha quedat sense que ningú
hagi fet res per arreglar-ho.
Però no contents amb això, s’ha
pintat una zona blava d’aparcament
a sobre de la vorera.
El passeig a Caldes
Aquest és un camí paral·lel al
mar que havia de connectar
Nyaps d’Arenys
Arenys de Mar amb Caldes
d’Estrac. Inicialment era així,
però els diferents temporals i
les reticències de les administracions
superiors en admetre
que aquest és un pas molt útil
i aplaudit pels ciutadans, ha
fet que el camí quedi interromput
a l’alçada del centre
comercial de la Muvisa. Hi ha
un projecte des de fa anys,
però no hi ha diners per executar-lo.
Circuït tancat d’aigua
La desembocadura de la Riera
ha sortit en aquesta secció
anteriorment. Però ara la tornem
a portar per un fet bastant
curiós. Es tracta d’aquest punt
que s’omple d’aigua i on la
bomba per treure-la aboca l’aigua
en un punt per on torna a
entrar novament al calaix.
Rial Sa Clavella
Una altra obra llargament reivindicada
i mai realitzada és la
XAVI SALBANYÀ
canalització del Rial de Sa
Clavella. Aquest rial va arribar
a ser un dels més perillosos
d’Arenys de Mar i a la seva confluència
amb la Riera va morir
un fiscal ofegat i arrossegat per
la rierada. Aquella víctima
mortal va ser el detonant per a
que les administracions superiors
donessin l’últim impuls a
la canalització de la Riera principal.
En canvi, el rial ha quedat
pendent. Actualment, un
grup de veïns recull firmes per
demanar que es reactivi el projecte.
La imatge mostra la part
alta del rial amb la confluència
amb l’autopista.
Font sense aigua
La font del Parc de l’Asil podríem
dir que no ha funcionat mai
i ha quedat de la manera que
mostra la fotografia. En aquest
cas, l’efecte del mosquit tigre
també hi ha influït.
Retorn al futur
◆ Jaume Amar
Aquest era el
curiós títol
d'una pel·lícula
estrenada ja fa
anys. Dic curiós perquè
sembla impossible que es
pugui retornar a un "lloc"
on mai no s'hi ha estat.
En aquest cas, el futur. No
obstant això, aquest fet a
més de ser assolible, ha
resultat ser ben quotidià.
Fa anys, havia arribat a
pensar que el rellotge de
les càmeres de la
Direcció General de
Trànsit anava (tres
minuts) avançat. Vaig
pensar que se n'adonarien
i ja el posarien en
hora. Però després de ben
bé sis anys veient cada
matí per televisió el
rellotge avançat d'hora
que ens mostren les
càmeres de trànsit, he
arribat a la conclusió que
quan veiem les cues a la
Ronda del Litoral o allà
on siguin, estem veient
una imatge del futur.
S'ha acabat la dualitat de
la televisió que només es
podia veure en directe o
en diferit. Ara també
tenim una tercera opció:
futur.
Demanaria a Trànsit dues
coses, si és possible, a
saber: que avancin el
rellotge una mica més
(una horeta per exemple)
per veure si plourà i així
poder agafar el paraigua a
temps i que posin una
càmera d'aquestes a can
Barça i així ens podrem
estalviar els patiments
dels últims minuts.

12
“Algú ha fet un muntatge
de la descoberta d’Amèrica”
◆ Marisa Montes
Jordi Bilbeny torna a defensar
el protagonisme dels catalans al
descobriment del nou continent
al llibre Petit manual de la descoberta
catalana d’Amèrica, un
conjunt de textos que representen
“el que es va salvar de la
censura i la manipulació”.
Què descobreixen els lectors en
aquest nou llibre?
Una sèrie de documents del
segle XV, del XVI i del primer
terç del XVIII, alguns manuscrits
i d’altres editats, que
demostren allò que estic dient
des de fa 20 anys: que els catalans
no només van participar a
la descoberta d’Amèrica, sinó
que a més els castellans no hi
pinten res. El lector es trobarà
els textos en ordre cronològic,
comentats, relatius a documents
com a les Capitulacions
de Santa Fe, en què ja es manifesta,
entre altres curiositats, la
cal·ligrafia pròpia de la cancelleria
catalana.
Quins textos sorprenen més?
Un dels que més em van sorprendre
és el de l’escriptor
Cristòfor Despuig, que diu
expressament que aquesta
gesta del Nou Món no s’ha d’atribuir
als castellans. I el text
que s’anomena Summari, que
igualment diu que no tothom
sap el pes que tenen els de
Catalunya al descobriment del
Nou Món.
Els catalans, no podien haver
estat participants a la descoberta
del Nou Món amb altres
homes d’altres llocs?
Els catalans no podien haver
estat només participants. Els
cronistes els haurien esmentat.
A més, Catalunya tenia una
gran tradició cartogràfica i
naval. Els castellans, no. Ara els
historiadors reconeixen que els
catalans van participar a la
gesta, però el que jo dic és que
tothom era d’aquí.
En aquest cas, per què era tan
important esborrar les traces
dels catalans? Per què posar-hi
tant d’esforç?
S’ha d’interpretar des dels interessos
polítics: hi havia una
monarquia catalana amb Ferran
el Catòlic; després hi va haver
Carles I i Felip II, qui va prohibir
les universitats estrangeres i va
intentar que tot s’imprimís en
castellà. També cal tenir en
compte que els castellans no
podien vanagloriar-se de les
seves gestes, així que havien de
convertir en pròpies les dels
altres.
Quan va començar a posar en
dubte la història oficial?
Va ser un procés molt lent. Jo
volia escriure una novel·la
sobre Colom perquè havia sentit
parlar que era català. Vaig
començar a consultar documents
i vaig trobar autors que ja
ho deixaven veure, com és el
cas de Washington Irving.
Dels seus arguments, quins són
més difícils de rebatre?
Crec que molt pocs. De fet, a mi
no m’han rebatut aquesta tesi,
ni em contesten ni em tracten
de boig ni res. La resposta que
he tingut a vegades ha estat el
menyspreu i fins i tot insults,
però no he trobat encara un
argumentari que digui que es
tracta d’un muntatge meu. El
que jo demostro és que algú ha
fet un muntatge de la descoberta
del Nou Món.
Mai ha tingut dubtes sobre la
seva pròpia tesi?
Sempre... Al principi m’ho creia
tot i ho he anat descobrint mica
en mica. Però quan més gran
em faig, més increïble em sembla
i a la vegada més evident.
Li molesta que li considerin un
autor polèmic?
No em considero polèmic, perquè
la polèmica la fan els ignorants.
Entre la gent que investiga
no hi ha polèmica; en tot cas,
gent amb molta més informació
que la majoria. Jo simplement
apunto una possibilitat més.
Què suposaria que la comunitat
científica acceptés aquesta tesi?
Penso que no l’acceptaran mai,
perquè demostraria que la
comunitat científica no és tan
científica. Quedarien com a trituradors
de consciències, que
en el fons és el que són els
Estats.
Però la ciència en alguna ocasió
ha acceptat teories que abans
eren considerades inversemblants...
A la ciència passa, però és molt
lent. La veritat és que la Història
Febrer 2012 ENTREVISTA
Jordi
Bilbeny
Escriptor
MOLT PERSONAL
Té 50 anys. És llicenciat en
Filologia Catalana per la UAB i cap
de recerca de l’Institut Nova
Història. És una persona polifacètica,
que a més té publicats quatre
llibres de poesia. Solter i sense
fills, alguna vegada ha declarat
sobre la censura de la història catalana:
“No puc dir tot el que sé perquè
no es pensin que estic penjat”.
és un dels grans dogmes que no
es poden tocar.
Diu que està segur que la descoberta
d’América va ser portada
a terme per catalans, i que
Colom era català... Què pensa
de les teories que fan a Colom
portuguès, mallorquí o gallec?
Per a mi la teoria que més dades
ha aportat és la de Colom
gallec, perquè aporta documents.
Però penso que reforça
la meva teoria, perquè els noms
que hi apareixen és probable
que siguin els mateixos que
comento jo. Un altre argument
que posa en relació aquestes
dues teories és que els catalans
tenien a Galícia un centre d’avituallament.

ACTUALITAT Febrer 2012
13
La UFEC amenaça de marxar d’Arenys
si el govern no li paga les pèrdues
El 2010 han perdut 86.000 euros, però des de 2003 han guanyat més de 750.000 euros
◆ Fede Cedó
La concessionària de la piscina
municipal i del pavelló de bàsquet
d’Arenys de Mar, la Unió
de Federacions Esportives de
Catalunya (UFEC), vol que les
pèrdues que han sofert el
darrer any les assumeixi
l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
De no ser així, amenacen amb
abandonar la concessió. Abans
d’arribar a aquest extrem, però,
s’avenen a negociar una solució.
L’amenaça no ha estat ben
rebuda des del govern municipal,
que no descarta agafar-los
la paraula i recuperar la gestió
de la zona esportiva al municipi,
tal com havia reclamat CiU
des de l’any 2001 quan el
govern del PSC va decidir atorgar
la concessió, després d’un
concurs públic, a l’entitat que
presideix l’incombustible David
Moner i Codina fins al 2028.
A canvi de gestionar els dos
pavellons, la concessionaria
construiria una piscina coberta,
on ja n’hi havia una descoberta,
així com els espais necessaris.
Beneficis en silenci
El 2003, inici de la concessió, la
gestora va començar a guanyar
diners, 2.525 euros. I va tenir un
creixement espectacular l’any
següent amb 147.009 euros que
va arribar fins els 193.330 euros
Reparat a Arenys el veler
Fortuna on va navegar el rei
Les drassanes Varador 2000
d’Arenys de Mar han estat les
encarregades de la reparació
del veler Fortuna amb el que va
competir el rei Joan Carles I
als Jocs Olímpics de Munic el
1972.
La reparació ha suposat un
cost superior als 60.000 euros
Interior de la piscina que gestiona actualment la UFEC.
que han pagat 36 persones, la
majoria d’elles vinculades al
rei.
El vaixell va ser regalat al
monarca i aquest el va donar al
Museu Olímpic de Barcelona
on romandrà exposat. Malgrat
això, el vaixell està en condicions
de tornar a navegar.
l’any 2007. L’any següent va
començar la davallada fins
guanyar “només” 9.298 euros el
2009. L’any 2010 les pèrdues
van ser de 86.623,42 euros. Cal
conèixer encara si el 2007 va
deixar de pagar tributs i si el
2008 va deixar de dotar el fons
de reversió, en cas de retornar
la concessió.
En el mateix to amenaçador,
Aspecte de com ha quedat el ‘Fortuna’
XAVI SALBANYÀ
ara la UFEC, aprofita el desgavell
administratiu de
l’Ajuntament que, en no haver
recepcionat la pista del pavelló
de bàsquet, anuncia que a partir
de l’1 de febrer “finalitzarem les
tasques de gestió, tant pel que
fa a la neteja com a la gestió
dels vestidors i manteniment”.
Tot fa creure que, una entitat
externa que s’atreveix a amenaçar
un govern “ha d’estar molt
ben informada i assessorada
des de dins mateix la casa”
apunten fonts del govern.
La UFEC argumenta que la
gestió és deficitària a causa de
la crisi generalitzada, però
inclou altres motius en l’argumentari
com la competència
directa que ha suposat l’apertura
de la nova instal·lació de
Canet oberta el 2008, amb unes
ofertes molt més competitives;
l’ampliació dels espais esportius,
tals com pistes de bàsquet
i sala de fitness també els ha
donat més feina; i la congelació
de les tarifes des del 2009.

14
Edita l’Agenda
L’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA)
Publicitat Producció Imprimeix
625 483 074 Nacho Solano Grupo Gráfico 2005 S.L.
Dipòsit legal: B-32292/2004
L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES
PODEU CONSULTAR AQUEST EXEMPLAR I ELS ANTERIORS
PUBLICATS A WWW.LAGENDA.CAT
L’Agenda no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors
en qualsevol de les formes d’expressió escrita o gràfica.
Cartes i fotos a: lagenda@lagenda.cat
(No podran tenir més de 800 caracters)
Píndoles econòmiques
Febrer 2012 MISCEL·LÀNIA
◆ Carles Barceló
Doctor en Ciències Econòmiques
1.- De què serveixen els ministeris d'Hisenda i Economia si tota
política bé dictada des de fora? No hem d’estalviar?
2.- I posats a dir, de què ens serveix un nou Ajuntament si es limita
a fer el que feia el d’abans. Si més no, manté en la pràctica el
mateix pressupost.
3.- Tothom diu que cal una profunda reforma laboral; però ningú
concreta com.
4.- Si vols guanyar diners, fes-te venedor! És l'única feina segura
5.- Per sortir de la crisi calen més diners al carrer. Solució? Una
lleugera inflació i que l'Estat pagui tothom a 30 dies.
INSERTI GRATIS ELS SEUS ANUNCIS A WWW.LAGENDA.CAT

ACTUALITAT Febrer 2012
15
Arenys vol aprovar una ordenança
contra la proliferació de coloms
La norma preveurà sancions als qui els
donin de menjar
◆ Mar Sánchez
La proliferació de coloms a
Arenys de Mar continua creixent.
Per aquest motiu, una de
les idees en les que s’està treballant
des de la regidoria de
Sanitat de l’Ajuntament és
crear una ordenança sancionadora
per a tots aquells que els
donen menjar, tenint en compte
el que estableix la Diputació
de Barcelona respecte aquesta
temàtica.
A més es realitzarà una campanya
informativa i es faran
recomanacions als propietaris
de cases privades perquè facin
actuacions. I és que s’han
detectat també diferents punts
concrets on es dóna de menjar
als coloms, ja sigui en espais
públics com privats.
A més, l’empresa que està
acabant de fer la poda dels plataners
de la Riera té aquesta
Carta
AGRAÏMENT DES DE CÀRITAS
Des de Càritas Parroquial
d'Arenys de Mar, agraïm a tots
els arenyencs les ajudes que
rebem durant tot l'any: aportacions
econòmiques, sbscrivint
una quota, col·lectes als temples,
donatius anònims i entregues
de menjar i roba, etc.
En el passat Nadal ens varen
ajudar els col·legis La
Presentació, Joan Maragall i
Sinera, l'Organització del Tió i
el Complex Esportiu Fondo de
les Creus, que varen recollir
menjar i varem poder fer un 120
lots. Amb les joguines aportades
al Convent i la col·laboració
de casa Badosa, el grup de
joves del mateix Convent varen
preparar 63 lots de Reis per a
115 nens entre Càritas i la Creu
Roja. També agraïm la dedicació
desinteressada del grup de
persones que imparteixen classes
de reforç a nens que ho
necessiten. A tothom, moltes
gràcies. L'equip de Càritas
Parroquial.
vegada una doble funció: retallar
les branques i comptar els
nius de coloms que hi ha.
D’aquesta manera, es podrà
saber exactament la quantitat
de nidificacions per actuar. En
el moment de tancar l’edició
d’aquesta revista, la poda
encara havia de finalitzar i no
se sabien quants nius hi ha als
plataners, tot i que des de
l’Ajuntament s’ha apuntat que
en són força.
La regidora de Sanitat té
sobre la taula una diagnosi de
la població de coloms elaborada
pel biòleg arenyenc Pere
Alzina i s’ha realitzat un disseny
d’actuació a la plataneda
de la Riera. De totes les
opcions contemplades, final-
Migdiada gloriosa
◆ Belisari Gonzàlez
Les tropes fidels,
guiades per
l ’ A s s e m b l e a
Nacional Catalana del Maresme,
sortien de diferents punts de la
comarca i avançaven cap a l’objectiu:
la rotonda de trobada de
la caravana per l’estat propi, a la
Nacional II de Canet. No portaven
canons, tancs, avions ni
camions blindats. Eren tractors,
caravanes, bicicletes, motos,
motards i cotxes. A les 12 del
migdia era la cita. Van trigar una
bona estona a arribar tots i la frisança,
contrastada amb la
La presència de coloms ha augmentat els darrers anys
ment s’ha optat per una xarxa
anticoloms ja que és el que pot
provocar menys danys a l’arbre.
Donat que els coloms no
podran entrar en els forats
dels arbres, buscaran altres
llocs on nidificar. De fet, ja
il·lusió del moment, s’apoderava
dels milers de “soldats” que, desarmats
però armats de cor, esperàvem
impacients la total arribada.
Van fer acte de presència
varis polítics de la comarca, que,
a través de manifestos, ens van
delectar amb promeses sinceres
del que esperem que succeeixi
abans d’acabar el 2014. A les
parades podies comprar les
begudes del futur, fetes a
Catalunya i tot tipus de records
com samarretes i estelades vermelles
i blaves. El dia era gris
però al final va sortir el sol, com
a preludi de que tot aniria bé de
cara al futur. Ironies del destí: ja
estan localitzats els punts en
dependències privades de la
vila on hi ha presència d’aquestes
aus. Tot això, sense
oblidar les gavines que també
s’han acostumar a fer els nius
als terrats de les cases i que
també provoquen molèsties.
és coincidència que, el mateix
dia que ens deixa en Fraga
Iribarne, nosaltres volguem
substituir la seva política per
una altra més acurada i més dins
del tarannà del poble català. Ens
veurem al març.

16
Candidats a Arenyenc de l’Any 2011
Com cada any, l’Associació
d’Informadors d’Arenys (l’AIA),
entitat que edita aquesta revista,
organitza la desena edició de l’elecció
de l’arenyenc de l’any.
Enguany serà la cinquena vegada
que aquest reconeixement serà
sotmès a la voluntat popular.
La cita serà a la plaça del Mercat
el proper dissabe 5 de març, al
matí, i a la plaça de l’Església, el
dissabte a la tarda i el diumenge 6
de març al matí.
La iniciativa pretén reconèixer
aquelles persones que a través de
la seva trajectòria professional,
social, cultural o d’altra mena
hagin estat notícia o hagin destacat
durant el darrer any 2010.
Per facilitar aquesta elecció la
redacció de L’AGENDA ha revisat
l’hemeroteca de l’any passat i fa la
proposta dels següents sis arenyencs.
De les candidatures que es
proposen se’n pot escollir un
màxim de dues, marcant la casella
en qüestió.
No obstant, no és una llista tancada,
és a dir, es poden afegir nous
candidats. Quan així sigui, s’haurà
d’indicar el nom de la persona i el
motiu pel qual se la vol fer mereixedora
d’aquest reconeixement.
En quedaran exclosos polítics i
esportistes federats en clubs arenyencs,
i tampoc es donarà a títol
pòstum.
Finalment, cal recordar que els
anteriors arenyencs de l’any han
estat: Belisari González (2000),
Rosa Nicolau (2001), Carles Pérez
(2002), Joan Dulsat (2003), María
Sánchez Carrillo (2004), Antoni
Sintas (2005), Mn. Martí Amagat
(2006), Joan Antoni Curto (2007),
Joan Arenas (2008), Joan Fabregà
(2009) i Cesc Fàbregas (2010).
Febrer 2012 PROTAGONISTES
La votació popular es farà el proper Carnaval: al mercat el dissabe 18 de febrer,
al matí, i a la plaça de l’Església, el dissabte a la tarda i el diumenge 19, al matí
JOAN AYMERICH
mecenes
Promou, des de fa 15
anys, els Premis de crítica
teatral ‘Franscesc
Ayemrich’ sobre les
obres del Concurs de
Teatre Amateur i que van adreçats als estudiants
de batxillerat i dotats econòmicament.
A més, el nombre d’alumnes que hi
participa ha crescut considerablement en les
últimes edicions.
JORDI ESPRIU
president dels Amics de la
Crema de la Bóta
325 anys després de la
consagració de l’església
parroquial la tradició
de cremar una bóta
enquitranada i il·luminar el campanar
segueix ben arrelada. Des de fa més de mig
segle que s’hi incopora un popular castell de
focs. Espriu n’és un dels principals impulsors
des de fa més de 25 anys.
PILAR MARTÍNEZ
ballarina
L’Escola de Ballet
d’Arenys, que dirigeix i
que va fundar amb 18
anys, ha celebrat el seu
50è aniversari. Per celebrar-ho
va portar una companyia de Mèxic i
un grup de Kíev que van actuar a l’estiu. I és
que els intercanvis amb ballarins estrangers
han estat marca de la casa durant aquestes
cinc dècades.
JOAQUIM CASSÀ
activista cultural
La seva inquietud per la
història local l’ha portat a
publicar una recerca
inèdita sobre Benvingut i
Joan Sala, artistes del
vidre, nascuts a Arenys i reconeguts internacionalment.
En motiu d’aquest llibre, la família
Sala va fer donatiu de dues obres al Museu
d’Arenys, que s’integraran a l’exposició permanent.
SÒNIA GONZÁLEZ
cap de colla dels
geganters d’Arenys
La passada Festa Major
de Sant Zenon, els geganters
d’Arenys i Ràdio
Arenys van reunir prop
d’un centenar de gegants per gravar una
Flashmob XXL a la Riera. L’esdeveniment, de
gran afluència de públic, va obtenir ressò
mediàtic a nivell nacional. Una mostra més
del ressorgiment de la colla.
ROGER POU
coordinador de la Mostra
de Teatre Escolar
Fa 25 anys que el seu
pare, Juli-Manuel Pou i
Vilabella, va iniciar
aquest certamen on els
alumnes de les escoles d’Arenys tenen l’oportunitat
de mostrar el que han après durant
el curs en els respectius tallers de teatre.
Pou, ha continuat aquesta tasca per apropar
els més joves als escenaris.