Versió 1 - Ivitra

ACTUALITZACIÓ I TRADUCCIÓ A L'ESPANYOL D'UN FRAGMENT
DEL LLIBRE DE L'ORDE DE CAVALLERIA DE RAMON LLULL
III De examinar scuder qui vol entrar en l’orde de cavaylaria
III De l’examen que deu fer-se a l’escuder que vol entrar en l’orde de cavalleria.
III De cómo examinar al escudero que quiere entrar en la orden de caballería.
JOSÉ MARTÍNEZ ESPINOSA
ANÀLISI I REDACCIÓ DE TEXTOS
CURS ACADÈMIC 2010-2011
1. A examinar escuder cové examinador qui sie cavalyer amant l’orde de cavaylaria, cor alscuns
cavaylers són qui àman plus gran nombre de cavaylers, qui sien bons; e cor cavaylaria no guarde
multitut de nombre e ama nobilitat e corage e de bons nodriments, per aysò, si l’examinador ama
més multitut de cavaylers que nobilitat de cavaylaria, és inconvenient ésser eximinador, e auria
mester que fos examinat e reprès de la injúria que fa a la alta honor de cavaylaria.
1. Per a examinar un escuder convé que l’examinador siga cavaller amant de l’orde de cavalleria; ja
que hi ha alguns cavallers que s’estimen més el gran nombre de cavallers que no el que siguen bons.
I com la cavalleria no atén a la multitud del nombre i ama la noblesa de cor i els bons costums, per
això, si l’examinador s’estima més la multitud de cavallers que la noblesa de la cavalleria, és
inconvenient per ser examinador, i seria necessari que fos examinat i renyit per la injúria que fa a
l’alt honor de la cavalleria.
1. Para examinar a un escudero conviene que el examinador sea caballero amante de la orden de
caballería; pues hay algunos caballeros que prefieren más el gran número de caballeros que el que
sean buenos. Y como la caballería no atiende a la multitud del número y ama la nobleza de corazón
y las buenas costumbres, por eso, si el examinador estima más la multitud de caballeros que la
nobleza de la caballería, es inconveniente para ser examinador, y sería necesario que fuese
examinado y reprendido por la injuria que hace al alto honor de la caballería.
2. En lo començament, cové demenar al scuder qui vol ésser cavayler si ama ni tem Déu, cor sens
1

amar e tembre Déu nuyl home no és digne de entrar en l’orde de cavaylaria, e temor fa duptar los
falliments per los quals cavaylaria pren desonor. On, con s’esdevé que l’escuder qui no ama ni tem
Déu és fet cavayler, si l’escuder pren honor per reebre cavaylaria, cavaylaria reeb desonor en
l’escuder qui no la reeb honrant Déu, que ha hnrada cavaylaria. E cor reebre honor e donar desonor
no’s covenen, per aysò escuder sens amor e temor no és digne de ésser cavayler.
2. Per començar convé preguntar a l’escuder que vol ser cavaller si ama i tem Déu; perquè sense
amar ni témer Déu cap home és digne d’entrar en l’orde de cavalleria, i el temor fa dubtar davant les
faltes per les quals la cavalleria rep deshonor. Per la qual cosa, quan ocorre que l’escuder que no
ama ni tem Déu és armat cavaller, si l’escuder rep honor per rebre la cavalleria, la cavalleria rep
deshonor per l’escuder que no la rep honrant Déu, que ha honrat la cavalleria. I com rebre honor i
donar deshonor no concorda entre sí, per això un escuder sense amor ni temor no és digne de ser
cavaller.
2. Al principio conviene preguntar al escudero que quiere ser caballero si ama y teme a Dios; pues
sin amar ni temer a Dios ningún hombre es digno de entrar en la orden de caballería, y el temor
hace vacilar ante las faltas por las que la caballería recibe deshonor. Por lo que, cuando sucede que
el escudero que no ama ni teme a Dios es armado caballero, si el escudero recibe honor por recibir
caballería, la caballería recibe deshonor en el escudero que no la recibe honrando a Dios, que ha
honrado la caballería. Y como recibir honor y dar deshonor no concuerda entre sí, por eso un
escudero sin amor ni temor no es digno de ser caballero
3. Enaxí con cavayler sens cavayl no’s cové ab lo offici de cavaylaria, enaxí escuder sens noblesa
de coratge no’s cové ab orde de cavaylaria; cor nobilitat de coratge fou començament de cavalaria e
viltat de coratge és destruïment de l’orde de cavayler. On, si scuder ab vil coratge vol ésser
cavayler, doncs vol destruir l’orde que demana; e si és contra orde, ¿per qui demana orde? Ni
cavayler qui fa scuder ab vil coratge, per què desfà son orde?
3. Així com un cavaller sense cavall no té sentit per a l’ofici de la cavalleria, així un escuder sense
noblesa de cor no té sentit per a l’orde de cavalleria; ja que la noblesa de cor fou el començament de
la cavalleria i la vilesa de cor és la destrucció de l’orde de cavaller. Així doncs, si un escuder amb
cor vil vol ser cavaller, llavors vol destruir l’orde a què aspira; i si està contra l’orde, per què aspira
a l’orde? I qui fa cavaller a un escuder de vil cor, per què desfà el seu orde?
2

3. Así como un caballero sin caballo no tiene sentido para el oficio de la caballería, así un escudero
sin nobleza de corazón no tiene sentido para la orden de caballería; pues la nobleza de corazón fue
el principio de la caballería, y la vileza de corazón es la destrucción de la orden de caballero. Así
pues, si un escudero con vil corazón quiere ser caballero, entonces quiere destruir la orden a la que
aspira; y si está contra la orden, ¿por qué aspira a la orden? Y quien hace caballero a escudero de vil
corazón, ¿por qué deshace su orden?
4. Noblesa de coratge no la demans a la boca, cor tota hora no diu veritat; ni no la demans a honrats
vestiments, cor sots alcun honrat manteyl stà vil cor e flac, on a malvestat e engan; ni noblea de
coratge no la demans a cavayl, cor no’t porà respondre; ni no demans noble cor a guarniments ni
arnès, cor dins los grans guarniments pot ésser volpey cor e malvat. On, si vols trobar nobelitat de
coratge, demana a fe, sperança, caritat, justícia, fortitudo, leyaltat e a les altres virtuts, cor en
aquelles stà noblea de coratge, e per aquellas noble cor de cavayler se deffèn a malvestat e angan e a
los enamics de cavalyaria.
4. La noblesa de cor no la busques en la boca, perquè no diu sempre la veritat; ni la busques en
riques robes, ja que baix d’algun ric abrigall hi ha un cor vil i feble on resideix maldat i engany. Ni
la busques la noblesa de cor en el cavall, perquè no et podrà respondre; ni busques un noble cor en
l’armadura i l’arnés, ja que dins dels més rics adorns pot haver-hi un cor mentider i malvat. Per
això, si vols trobar noblesa de cor l’has de cercar en la fe, esperança, caritat, justícia, fortitud,
lleialtat i en la resta de virtuts, puix que en elles resideix la noblesa de cor; i per elles el noble cor
del cavaller es defén de la maldat i de l’engany i dels enemics de la cavalleria.
4.La nobleza de corazón no la busques en la boca, porque no dice siempre la verdad; ni la busques
en ricos ropajes, pues debajo de alguna rica capa hay un corazón vil y flaco en el que reside maldad
y engaño. Ni la busques la nobleza del corazón en el caballo, pues no te podrá responder; ni busques
un noble corazón en la armadura y el arnés, pues dentro de los más ricos adornos puede haber un
corazón mentiroso y malvado. Por eso, si quieres encontrar nobleza de corazón, búscala en la fe,
esperanza, caridad, justicia, fortaleza, lealtad y en las demás virtudes, pues en ellas reside la nobleza
de corazón; y por ellas el noble corazón del caballero se defiende de la maldad y del engaño y de los
enemigos de la caballería.
3

5. Edat covinent se cové a noveyl cavayler. E si és trop jove l’escuder qui’s vol fer cavayler, no pot
aver apreses los nodriments qui pertayen a scuder ans que sie cavayler; e no porà tant bé remenbrar
so que promet a la honor de cavaylaria, si és en infantesa fet novell cavayler. E si l’escuder és veyl e
ha dibilitat de cors e vol ésser cavayler, enans que fos veyl féu injúria a cavaylaria, qui és
mantenguda per los forts combatadors e és avilada per flacs, despoderats, vensuts, fugidors.
5. Al nou cavaller li és necessària una edat convenient, ja que si l’escuder que vol fer-se cavaller és
massa jove, no pot haver aprés els costums propis de l’escuder abans de convertir-se en cavaller, i
tampoc no podrà recordar allò que promet a l’honor de la cavalleria, si és armat nou cavaller en la
infantesa. I si l’escuder és vell i té el cos dèbil i vol ser cavaller, abans d’arribar a vell féu injúria a
la cavalleria, la qual és mantinguda pels forts combatents i és envilida per febles, desvalguts i
vençuts que fugen.
5. Le es necesaria una edad conveniente al nuevo caballero, pues si el escudero que quiere hacerse
caballero es demasiado joven, no puede haber aprendido las costumbres propias del escudero antes
de convertirse en caballero; y no podrá tampoco recordar lo que promete al honor de la caballería, si
es armado nuevo caballero en la infancia. Y si el escudero es viejo y tiene su cuerpo débil y quiere
ser caballero, antes de llegar a viejo hizo injuria a caballería, que es mantenida por fuertes
combatientes y es envilecida por débiles, desvalidos y vencidos que huyen.
6. Enaxí con mesura stà en lo mig de virtut e son contrari stà en los II tèrmens, qui són vici, enaxí
cavalyaria stà en l’edat qui’s cové a cavayler; cor si no ho fahia, seguir-s’ie que contrarietat fos
entre mesura e cavaylaria, e si ho era, virtut e cavaylaria serien contraris. E si ho són, tu, scuder qui
massa’t cuytes et tardes a ésser cavayler, ¿per què vols ésser en l’orde de cavaylaria?
6. Així com la mesura de la virtut està en el mig, i el seu contrari, que és el vici, en els dos extrems,
així la cavalleria està en l’edat que convé per ser cavaller; si no es fa açò, ocorreria que hi hauria
contrarietat entre mesura i cavalleria; i si l’haguera, la virtut i la cavalleria serien contràries. I si ho
són, tu, escuder, que massa t’afanyes o t’endarrereixes a ser cavaller, per què vols entrar en l’orde
de cavalleria?
6. Así como la medida de la virtud está en el medio, y su contrario en los dos extremos, que es el
4

vicio, así la caballería está en la edad que conviene para ser caballero; de no hacerlo, ocurriría que
habría contrariedad entre medida y caballería; y si la hubiera, virtud y caballería serían contrarias. Y
si lo son, tú, escudero, que demasiado te apresuras o te retrasas en ser caballero, ¿por qué quieres
entrar en la orden de caballería?
7. Si per bellesa de faysons ni per gran cors cordat, per rosses cabeyls ni per mirayl en borsa,
escuder deu ésser adobat a cavayler, de bell fiyl de pagès o de bella fembra poràs fer cavayler; e si
ho fas, entequitut de linatge honrat desonres e menysprees, e la nobilitat que Déus ha donada a
home major que a fembra devales en viltat. E per aytal menyspreu e desonor aviles e baixes l’orde
de cavalyaria.
7. Si per la bellesa de les faccions i per un gran cos harmoniós, per tenir rossos els cabells o portar
un espill a la bossa, l’escuder deuria ser armat cavaller, podries llavors fer escuder i cavaller al bell
fill d’un camperol o a una dona bella; i si ho fas, deshonres i menysprees l’antiguitat d’un llinatge
honrat; i la noblesa major que Déu ha donat a un home que a una dona l’abaixes fins a la vilesa; i
per tal menyspreu i deshonor envileixes i abaixes l’orde de cavalleria.
7. Si por la belleza de las facciones y por un gran cuerpo armonioso, por tener rubios los cabellos o
llevar un espejo en la bolsa, el escudero debiese ser armado caballero, podrías entonces hacer
escudero y caballero al bello hijo de un campesino o a una mujer hermosa; y si lo haces, deshonras
y menosprecias la antigüedad de un linaje honrado; y la nobleza que Dios ha dado mayor a un
hombre que a una mujer la rebajas a la vileza; y por tal menosprecio y deshonor envileces y rebajas
la orden de caballería.
8. Paratge e cavaylaria se covenen e’s concorden, cor paratge no és àls mas continuada honor
ansiana, e cavaylaria és orde e regla qui té el comensament en lo temps hon fo comensada, d’entrò
are en lo temps en què som. On, per ço cor paratge e cavallaria se covenen, si fas cavayler home
que no sie de paratge, tu fas ésser contraris paratge e cavaylaria en so que fas; e per aysò, aqueyl
que fas cavayler és contra paratge e cavaylaria, e si ho és e és cavayler, ¿què és so en què stà
cavaylaria?
8. La noblesa de sang i la cavalleria s’avenen i concorden entre sí; ja que la noblesa de sang no és
5

altra cosa que honor antic continuat; i la cavalleria és orde i regla que es manté des del temps en què
fou constituïda fins al temps present. Per això, com que la noblesa de sang i la cavalleria s’avenen
entre sí, si armes cavaller un home que no siga noble, fas que siguen contràries la noblesa de sang i
la cavalleria en açò que fas; i per això a qui fas cavaller és contra la noblesa i la cavalleria; i si ho
és, i és cavaller, on és la cavalleria?
8. La hidalguía y la caballería se avienen y concuerdan entre sí; pues hidalguía no es otra cosa que
continuado honor antiguo; y caballería es orden y regla que se mantiene desde el tiempo en que fue
instituida hasta el tiempo presente. Por eso, como hidalguía y caballería se avienen entre sí, si armas
caballero a un hombre que no sea hidalgo, haces que sean contrarias la hidalguía y la caballería en
lo que haces; y por eso aquel a quien armas caballero está contra la hidalguía y la caballería; y si lo
está, y es caballero, ¿dónde está la caballería?
9. Si tu has tant de poder en l’orde de cavaylaria que hi pusques metre cel qui ni li cové, de
necessitat se cové que tu ajes tant de poder que pusques trer de l’orde de cavaylaria aqueyl qui per
paratge és covinent a ésser cavayler. E si cavaylaria ha tanta de virtut que tu no li pusques tolra
honor ni cels qui per paratge li covenen, doncs tu no pots aver poder en fer cavayler home vil de
linatge.
9 . Si tu tens tant de poder en l’orde de cavalleria que pots fer entrar-hi a qui no li convé,
necessàriament cal que tingues tant de poder que pugues traure de l’orde de cavalleria a qui per
noblesa de sang és convenient per a ser cavaller. I si la cavalleria té tanta virtut que tu no hi pots
llevar el seu honor, ni a tots aquells que per noblesa de sang li convenen, llavors tu no pots tenir
gens de poder per a armar ningú de llinatge plebeu.
9. Si tú tienes tanto poder en la orden de caballería que puedes hacer entrar en ella al que no le
conviene, necesariamente tienes que tener tú tanto poder que puedas sacar de la orden de caballería
a aquel que por hidalguía es conveniente para ser caballero. Y si la caballería tiene tanta virtud que
tú no le puedas quitar su honor, ni a aquellos que por hidalguía le convienen, entonces tú no puedes
tener poder de armar caballero a nadie de linaje plebeyo.
10. En quant natura corporal, aytant honrada és natura en los arbres e en les bèstias con en los
hòmens; mas, per la nobilitat d’anima rahonable qui participa tant solament ab lo cors de l’home,
6

per aysò, natura ha major virtut en cors humà que en cors bestial. On, per aysò l’orde de cavaylaria
consent que, per moltes nobles costumes e per molts nobles fets e per nobilitat de príncep, puscha
aver cavaylaria alcun home de novel honrat linatge. E si aysò no era enaxí, seguir-s’ia que
cavaylaria mils se convengués ab natura de cors que ab virtut d’ànima, e aysò no és ver, con sie
cosa que nobilitat de coratge, qui’s cové ab cavaylaria, se convengua mils ab ànima que ab cors.
10. Quant a la naturalesa corporal, tant honrada és la naturalesa en els arbres i en les bèsties com en
els homes, però per la noblesa de l’ànima racional, que forma part tant sol del cos de l’home, la
naturalesa té més virtut en cos humà que en cos animal. Per tant, l’orde de cavalleria consent que
puga ser cavaller algun home de nou llinatge honrat en atenció als seus molts nobles costums i les
seues moltes nobles accions i amb permís d’algun noble príncep. I si açò no fos així, ocorreria que
la cavalleria s’avindria millor amb la naturalesa del cos que amb la virtut de l’ànima; i això no és
veritat, perquè la noblesa de cor que s’avé amb la cavalleria, concorda millor amb l’ànima que amb
el cos.
10. En cuanto a la naturaleza corporal, tan honrada es la naturaleza en los árboles y en las bestias
como en los hombres, pero por la nobleza del alma racional, que forma parte tan solo del cuerpo del
hombre, la naturaleza tiene más virtud en cuerpo humano que en cuerpo de animal. Por tanto, la
orden de caballería consiente que pueda tener caballería algún hombre de nuevo honrado linaje en
atención a sus muchas nobles costumbres y sus muchas nobles acciones y con permiso de algún
noble príncipe. Y si esto no fuera así, ocurriría que la caballería se llevaría mejor con la naturaleza
del cuerpo que con la virtud del alma; y eso no es verdad, porque la nobleza de corazón que se
aviene con la caballería, concuerda mejor con el alma que con el cuerpo.
11. Segons examinació d’escuder qui dege ésser cavayler, se cové que hom deman de sos
nodriments e de ses custumes, cor si malvats nodriments e malvades custumes giten de l’orde de
cavaylaria los malvats cavaylers, ¡quant meyns és cosa covinent que malvat escuder sie cavayler, ni
que entre en l’orde d’on hagués exir per vils fets e desagradables custumes!
11. En l’examen de l’escuder que aspira a ser cavaller, és necessari que se li pregunte per la seua
vida i els seus hàbits; ja que si la mala vida i els mals costums expulsen de l’orde de cavalleria els
mals cavallers, quant menys convenient és que un mal escuder siga cavaller i que entre en l’orde
d’on hauria d’eixir per dolentes accions i per desagradables hàbits!
7

11. En el examen del escudero que aspira a ser caballero, conviene que se le pregunte por su vida y
hábitos; pues si la mala vida y las malas costumbres expulsan de la orden de caballería a los malos
caballeros, ¡cuánto menos conveniente es que un mal escudero sea caballero y que entre en la orden
de donde tendría que salir por viles acciones y por desagradables hábitos!
12. Si cavaylaria se convé tant fortment ab valor que tots los amics de desonor gite de son orde, si
cavaylaria no resebia aqueyls qui valor han e amen e mantenen, seguir-s’ia que en cavaylaria se
pogués destruir en viltat, que no pogués reffer en nobilitat. E cor aysò no és ver, per aysò tu,
cavayler qui eximines scuder, ets obligat pus fortment a ensercar valor e nobilitat en scuder que
neguna altra cosa.
12. Si la cavalleria coincideix tan estretament amb el valor que expulsa del seu orde a tots els amics
del deshonor; si la cavalleria no rebera a tots aquells que tenen valor i l’amen i el mantenen,
ocorreria que la cavalleria es podria destruir amb la vilesa i no podria refer-se amb la noblesa. I com
això no és veritat, per això mateix tu, cavaller, que examines l’escuder, estàs obligat a cercar en
l’escuder el valor i la noblesa més que qualsevol altra cosa.
12. Si la caballería coincide tan estrechamente con el valor que expulsa de su orden a todos los
amigos del deshonor; si la caballería no recibiese a aquellos que tienen valor y lo aman y lo
mantienen, ocurriría que la caballería se podría destruir con la vileza y no se podría rehacer con la
nobleza. Y como eso no es verdad, por eso tú, caballero, que examinas al escudero, estás obligado a
buscar en el escudero valor y nobleza más que ninguna otra cosa.
13. Saber deus per qual intenció scuder ha voluntat de ésser cavayler; cor si avia cavaylaria per
ésser rich o per senyorajar o per ésser honrat, sens que no fassa honor a cavaylaria ni honre los
honradors qui a cavaylaria fan honrament e honor, amant cavaylaria ama sa desonor, per la qual
desonor és indigne que per cavaylaria haja riquesa ni benanança ni honrament. Enaxí con intenció
se desment en los clergues qui són elets a ésser prelats ab simonia*, enaxí malvat escuder desment
son voler e sa intenció con vol ésser cavaler contra l’orde de cavaylaria; e si clergue en tot quant fa
és contra preladia, si à en si simonia, escuder en tot quant fa és contra l’orde de cavaylaria, si a falsa
intenció ha lo offici de cavalyaria.
8

13. Has de saber per quina intenció l’escuder té voluntat de ser cavaller; ja que si vol la cavalleria
per ser ric o senyorejar, o per ser honrat sense donar honor a la cavalleria ni honrar els honradors
que a la cavalleria donen honor, amant la cavalleria ama el seu deshonor, deshonor pel qual és
indigne d’obtenir riquesa per mitjà de la cavalleria, benaurança ni honra. Així com es desmenteix la
intenció en els clergues que per simonia* són elegits prelats, així el mal escuder desmenteix la seua
voluntat i la seua intenció quan vol ser cavaller contra l’orde de cavalleria. I si el clergue, si és
simoníac, en tot quant fa és contrari a la prelacia, l’escuder en tot el que fa està contra l’orde de
cavalleria si amb falsa intenció posseeix l’ofici de cavalleria.
13. Debes saber por qué intención el escudero tiene voluntad de ser caballero; pues si quiere
caballería para ser rico o señorear, o para ser honrado sin dar honor a la caballería ni honrar a los
honradores que a la caballería dan honor, amando la caballería ama su deshonor, por cuyo deshonor
es indigno de obtener por medio de la caballería riqueza, buenaventura ni honra. Así como se
desmiente la intención en los clérigos que por simonía son elegidos prelados, así el mal escudero
desmiente su voluntad y su intención cuando quiere ser caballero contra la orden de caballería. Y si
el clérigo, si es simoníaco, en todo cuanto hace es contrario a la prelacía, el escudero en todo cuanto
hace está contra la orden de caballería si con falsa intención posee el oficio de caballería.
14. A l’escuder qui vol cavaylaria cové saber lo gran càrrec de cavaylaria e los grans perills qui son
apareylats a aquells qui cavaylaria volen mantenir; cor cavayler més deu dubtar blasme de gents que
mort, e vergonya deu donar major passió a son coratge que fam ni set ni calt ni fret ni altra passió,
trebayl, a son cors. E per assò, tots aquests perils deuen ésser mostrats e denunciats a scuder ans que
sie adobat cavayler.
14. A l’escuder que vol la cavalleria li és necessari conéixer la gran càrrega de la cavalleria i els
grans perills a què estan exposats tots aquells que la volen prendre i mantenir. Perquè el cavaller ha
de dubtar més davant el blasme de la gent que davant la mort, i la vergonya ha de donar major
patiment al seu cor que la fam, la set, la calor, el fred o qualsevol altre patiment i esforç al seu cos. I
per això tots aquests perills han de ser mostrats i anunciats a l’escuder abans de ser armat cavaller.
14. Al escudero que quiere la caballería le conviene conocer la gran carga de la caballería y los
grandes peligros a los que están expuestos aquellos que la quieren tomar y mantener. Pues el
9

caballero debe vacilar más ante el insulto de la gente que ante la muerte, y la vergüenza debe dar
mayor sufrimiento a su corazón que el hambre, la sed, el calor, el frío o cualquier otro sufrimiento y
esfuerzo a su cuerpo. Y por eso todos estos peligros deben ser mostrados y anunciados al escudero
antes de ser armado caballero.
15. Cavaylaria no pot ésser mantenguda sens l’arnès qui pertany a cavaler, ni sens los honrats fets e
les grans messions qui’s covenen a l’offici de cavaylaria. E per aysò escuder sens armes e qui no
haja tanta de riquesa que no pusca mantenir cavaylaria no deu ésser cavayler; cor per defayliment
de riquesa defayl arnès e, per deffayliment d’arnès e de messió, malvat cavayler esdevé robador,
traÿdor, ladre, mentider, fals e d’altres vicis que són contraris a orde de cavayler.
15. La cavalleria no pot ser mantinguda sense l’arnés que és propi al cavaller i sense les honrades
accions i grans despeses que pertanyen a l’ofici de cavalleria. I per això, un escuder sense armes i
que no posseïsca la suficient riquesa com per a poder mantenir la cavalleria no ha de ser cavaller, ja
que si falta la riquesa, falta l’arnés, i per falta de l’arnés i de diners per a gastar el mal cavaller es fa
furtador, traïdor, lladre, mentider, fals i té d’altres vicis que són contraris a l’orde de cavaller.
15. La caballería no puede ser mantenida sin el arnés que es propio del caballero y sin las honradas
acciones y grandes gastos que pertenecen al oficio de caballería. Y por eso, un escudero sin armas y
que no posea la suficiente riqueza como para poder mantener la caballería no debe ser caballero,
pues por falta de riqueza falta el arnés y por falta de arnés y de dinero para gastar el mal caballero
se hace robador, traidor, ladrón, mentiroso, falso y tiene otros vicios que son contrarios a la orden
de caballero
16. Home contret o massa gros o qui haja altre vici en son cors per lo qual no pusca usar de offici de
cavayler no deu ésser en l’orde de cavaylaria; cor viltat és de l’orde de cavaylaria si reseb home qui
sie entacat ni corromput ni despoderat a portar arnès. E tant és noble e auta cavalaria en son
honrament, que riquesa ni nobilitat de cor ni de linatge no abasta a scuder qui sie affoylat en alcun
membre.
16. L’home contrafet, o massa gros, o que tinga un altre defecte en el seu cos que li impedisca
complir amb el seu ofici de cavaller no ha d’entrar en l’orde de cavalleria, perquè és vilesa de l’orde
10

de cavalleria rebre un home que siga neulit, malaltís o incapaç de portar armes. I és tan noble la
cavalleria i tan alta en la seua honra que la riquesa i la noblesa de cor o de llinatge no basten a
l’escuder que estiga lesionat en algun membre.
16. El hombre contrahecho, o demasiado gordo, o que tenga otro defecto en su cuerpo que le impida
cumplir con el oficio de caballero no debe entrar en la orden de caballería, pues vileza es de la
orden de caballería recibir a un hombre que sea enclenque, enfermizo o incapaz de llevar armas. Y
es tan noble la caballería y tan alta en su honra que la riqueza y la nobleza de corazón o de linaje no
bastan al escudero que esté lisiado en algún miembro.
17. Demenat e enquest deu ésser scuder qui demana cavalyaria si à feyta malvestat ne engan que sie
contra l’orda de cavalyaria; cor tal faylement porà aver fet, e tant pot pujar lo fayliment que ha fet,
que no és digne que cavaylaria lo reeba en son orde, ni que’l fassa companyó d’aquells que
mantenen la honor de cavaylaria.
17. Ha de ser-li preguntat i inquirit a l’escuder que demana la cavalleria si ha comés maldat o
engany que siga contra l’orde de cavalleria, ja que potser tal falta haja pogut cometre, i tant pot
significar la falta que ha comés, que no siga digne de què la cavalleria el reba en el seu orde i el faça
company d’aquells que mantenen l’honor de la cavalleria.
17. Ha de ser preguntado e inquirido al escudero que pide la caballería si ha cometido maldad o
engaño que sea contra la orden de caballería, pues tal falta habrá podido cometer, y tanto puede
significar la falta que ha cometido, que no sea digno de que la caballería lo reciba en su orden y lo
haga compañero de aquellos que mantienen el honor de la caballería.
18. Si scuder à vanaglòria de ço que fa, no és semblant que sie bo a cavayler, cor vanaglòria és vici
qui destreu los mèrits e’ls guardons dels benifets qui són donats per cavaylaria. Ni escuder legoter
no’s cové ab offici de cavalyer, cor legoter ha corrompuda intenció, per la qual corrupció destrueix e
affoyla la voluntat e la leyaltat qui cové a coratge de cavayler.
18. Si l’escuder es vanaglòria d’allò que fa, no sembla que siga bo per a ser cavaller, perquè la
vanaglòria és un vici que destrueix els mèrits i els guardons dels beneficis que atorga la cavalleria. I
11

l’escuder adulador no concorda amb l’ofici de cavaller, ja que l’adulador té la intenció corrompuda,
per la qual corrupció destrueix i anul·la la voluntat i la lleialtat que són pròpies del cor del cavaller.
18. Si el escudero se vanagloria de lo que hace, no parece que sea bueno para ser caballero, pues la
vanagloria es un vicio que destruye los méritos y galardones de los beneficios que la caballería
otorga. Y el escudero adulador no concuerda con el oficio de caballero, pues el adulador tiene la
intención corrompida, por cuya corrupción destruye y anula la voluntad y la lealtad que son propias
del corazón de caballero.
19. Erguylós escuder, mal ensenyat, sutze en ses paraules e en sos vestiments, ab cruel cor, avar,
mentider, desleyal, pererós, irós e luxuriós, enbriac, glot, perjur, ni qui haja d’altres vicis semblants
a aquests no’s cové ab l’orde de cavaylaria. On, si cavaylaria podie reebre aquells qui són en contra
de son orde, seguir-s’ia orde e desordenació fossen una cosa mateixa; on, con cavaylaria sia pura
ordonació de valor, per aysò deu ésser examinat tot scuder ans que sia cavayler.
19. L’escuder orgullós, mal educat, brut en les seues paraules i en els seus vestits, de cruel cor, avar,
mentider, deslleial, peresós, iracund i luxuriós, borratxo, golafre, perjur o que tinga vicis semblants
a aquests, no convé a l’orde de cavalleria. Per tant, com la cavalleria és pura ordenació del valor,
per això mateix cal ser examinat tot escuder abans de ser armat com a nou cavaller.
19. El escudero orgulloso, mal educado, sucio en sus palabras y en sus vestidos, de cruel corazón,
avaro, mentiroso, desleal, perezoso, iracundo y lujurioso, borracho, glotón, perjuro o que tenga
vicios semejantes a estos, no conviene a la orden de caballería. Por tanto, como la caballería es pura
ordenación del valor, por eso mismo debe ser examinado todo escudero antes de ser armado nuevo
caballero.
IV De la manera segons la qual scuder deu reebre cavaylaria.
IV De la manera segons la qual un escuder ha de rebre l’orde de cavalleria.
12

IV De la manera según la cual un escudero debe recibir la orden de caballería.
1 . En lo començament con scuder deu entrar en l’orde de cavaylaria, cové que’s confés dels
fayliments que ha fets contra Déu, lo qual vol servir en l’orde de cavaylaria; e si és sens peccat, deu
reebre lo cor de Jesucrist segons que’s cové.
1. Per començar, abans d’entrar l’escuder en l’orde de cavalleria, és necessari que confesse les faltes
que ha comés contra Déu, al qual vol servir en l’orde de cavalleria, i si està sense pecat, ha de rebre
el preciós cos de Jesucrist com cal.
1. Al principio, antes de entrar el escudero en la orden de caballería, conviene que se confiese de las
faltas que ha cometido contra Dios, al cual quiere servir en la orden de caballería, y si está sin
pecado, debe recibir el precioso cuerpo de Jesucristo como corresponde.
2. A fer cavayler se cové alcuna festa de les honrades de l’any, per so que, per la honor de la festa,
se ajusten molts hòmens en aquell die e’n aquell loc on l’escuder deu ésser cavayler; e que tuyt
preguen Déu per l’escuder, que Déu li dó gràcia e benedicció per la qual sie leyal a l’orde de
cavaylaria.
2.Per a armar un cavaller convé alguna festa de les honrades de l’any, perquè per l’honor de la festa
es reunisquen molta gent en aquell lloc en què l’escuder ha de ser armat cavaller, i que tots preguen
a Déu per l’escuder, que Déu li done gràcia i benedicció per la qual siga lleial a l’orde de cavalleria.
2. Para armar a un caballero conviene alguna fiesta de las honradas del año, para que por el honor
de la fiesta se junte mucha gente en aquel lugar en que el escudero debe ser armado caballero, y que
todos rueguen a Dios por el escudero, que Dios le dé gracia y bendición por la cual sea leal a la
orden de caballería.
3. L’escuder deu dejunar la vigília de la festa, per honor del sant de qui és feta festa. E due venir a
l’esgleya pregar Déu l nit ans del die que deu ésser cavayler; deu vetlar e star en pregueres e en
contemplació e en hoir paraules de Déu e de l’orde de cavaylaria; e si escolta juglars qui canten e
13

parlen de putaria ni de peccat, en lo començament que entre an l’orde de cavaylaria comensa a
dsonrar e a menysprear l’orde de cavaylaria.
3. L’escuder ha de dejunar el dia d’abans de la festa en honor del sant la festa del qual se celebra. I
ha d’anar a l’església i pregar a Déu la nit abans del dia en què ha de ser cavaller, i ha de vetlar i
estar en oració i en contemplació, i escoltar paraules de Déu i de l’orde de cavalleria. I si escolta
joglars que canten o parlen de puteries i de pecat, des del primer moment comença a deshonrar i a
menysprear l’orde de cavalleria.
3. El escudero debe ayunar la víspera de la fiesta en honor del santo cuya fiesta se celebra. Y debe ir
a la iglesia a rogar a Dios la noche antes del día en que ha de ser caballero, y debe velar, y estar en
oración y en contemplación, y oír palabras de Dios y de la orden de caballería. Y si escucha a
juglares que cantan o hablan de puterío y de pecado, desde el primer momento comienza a
deshonrar y a menospreciar la orden de caballería.
4. A l’endemà, cové ésser cantada la missa sollempnialment. E l’escuder deu venir devant l’autar e
deu-se offerre al prevere, qui té loc de Déu, e a l’orde de cavaylaria, per tal que sie servidor de Déu.
E cové que s’oblic e’s sotsmeta a honrar e a mantenir l’orde de cavaylaria de tot son poder. En
aqueyl die cové ésser fet sermó, en lo qual sien recomptats los XIIII articles en los quals és fundada
la fe, e los X manaments e los VII sagraments de la sancta Esgleya, e les altres coses qui pertanyen
a la fe. E l’escuder deu fort remenbrar totes estes coses, per ço que sàpia acordar lo offici de
cavalaria ab les coses qui pertanyen a la sancta fe catòlica.
4. Al dia següent convé que es cante missa solemnement; i l’escuder ha d’anar davant de l’altar i
oferir-se al sacerdot, que està en lloc de Déu, i a l’orde de cavalleria, per a ser servidor de Déu; i és
necessari que s’obligue i se sotmeta a honrar i a mantenir el dit orde amb tot el seu poder. Aquell dia
convé que haja sermó, en el qual s’expliquen els catorze articles en què està fundada la fe, i els deu
manaments, i els set sagraments de la Santa Església, i la resta de coses que pertoquen a la fe. I
l’escuder ha de recordar molt totes aquestes coses perquè sàpia concordar l’ofici de cavalleria amb
les coses que pertoquen a la santa fe catòlica.
4. Al día siguiente conviene que se cante misa solemnemente; y el escudero debe ir ante el altar y
ofrecerse al sacerdote, que está en lugar de Dios, y a la orden de caballería, para ser servidor de
14

Dios; y es necesario que se obligue y se someta a honrar y a mantener la dicha orden con todo su
poder. Aquel día conviene que haya sermón, en el cual se expliquen los catorce artículos en que está
fundada la fe, y los diez mandamientos, y los siete sacramentos de la Santa Iglesia, y las demás
cosas que atañen a la fe. Y el escudero debe recordar mucho todas estas cosas para que sepa
concordar el oficio de caballería con las cosas que atañen a la santa fe católica.
5. Los XIIII articles són aquests: Creure I Déu és lo primer articla. Creure en lo Pare e en lo Fiyl e
en lo Sant Sperit són III articles; e cové que hom crea que lo Para e el Fil e el Sant Sperit sien I Déu
eternalment, sens fi e comensament. Creure que Déu sie creador de quant és, és lo sinquè. Lo sizè és
creure que Déu sie recreador, so és, que haja reemunt l’umà linatge del peccat que Adam e Eva
faeren. Setè és creure que Déus darà glòria a aquells qui són en paradís. Aquests set articles
pertanyen a la deïtat. Aquests altres VII pertanyen a la humanitat que’l Fiyl de Déu pres en nostra
dona sancta Maria, los quals VII són aquests: Creure que Jesucrist fou concebut de Sant Sperit con
sant Gabriel saludà Nostra Dona és lo primer. Segon és creure que Jesucrist sie nat. Ters és que sie
crucifficat e nort per nós a salvar. Quart és que devaylàs la sua ànima en infern per deliurar Adam e
Abraam e les altres profetas qui creÿen en lo seu avaniment ans que murissen. Sinquè és creure que
Jesucrist sie ressucitat. Sizè és creure que se’n pujà al cel lo die de la Essenció. Setè és creure que
Jesucrist vendrà al die del judici, con tuyt serem ressucitats e jutjarà bons e mals. Tot home és
tengut que crea aquests XIIII articles qui són testimonis de Déu e de les suas obres; e sens aquests
articles null hom no’s pot salvar.
5. Els catorze articles són aquests: creure en un Déu és el primer. Creure en el Pare i en el Fill i en
l’Esperit Sant són tres articles. I és necessari que l’home crega que el Pare i el Fill i l’Esperit Sant
són un sol Déu eternament, sense fi ni principi. Creure que déu és creador de tot quan existeix és el
cinqué. El sisé és creure que Déu és recreador, açò és, que ha redimit el llinatge humà del pecat que
Adam i Eva cometeren. El seté és creure que Déu donarà glòria a qui estan en el paradís.
Aquests set articles concerneixen a la divinitat. Aquests altres set concerneixen a la humanitat que el
Fill de Déu prengué en la Nostra Senyora Santa Maria, els quals són aquests: creure que Jesucrist
fou concebut per obra de l’Esperit Sant quan San Gabriel saludà a la Nostra Senyora és el primer. El
segon és creure que Jesucrist nasqué. El tercer és que fou crucificat i mort per a salvar-nos. El quart
és que la seua ànima descendí als inferns per a alliberar a Adam i a Abraham i a la resta de profetes
que cregueren abans de morir en el seu adveniment. El cinqué és creure que Jesucrist ressuscità. El
sisé és creure que pujà als cels el dia de l’Ascensió. El seté és creure que Jesucrist vindrà el dia del
15

judici, quan tots hagem ressuscitat, i jutjarà els bons i els dolents. Tothom està obligat a creure
aquests catorze articles, que són testimonis de Déu i de les seues obres, i sense aquests articles cap
home no es pot salvar.
5. Los catorce artículos son estos: creer en un dios es el primer artículo. Creer en el Padre y en el
hijo y en el Espíritu santo son tres artículos. Y es necesario que el hombre crea que el Padre y el
Hijo y el Espíritu Santo son un solo Dios eternamente, sin fin ni principio. Creer que Dios es
creador de todo cuanto existe es el quinto. El sexto es creer que Dios es recreador, esto es, que ha
redimido al linaje humano del pecado que Adán y Eva cometieron. El séptimo es creer que Dios
dará gloria a aquellos que están en el paraíso.
Estos siete artículos conciernen a la divinidad. Estos otros siete conciernen a la humanidad que el
Hijo de Dios tomó en Nuestra señora Santa María, los cuales son estos: creer que Jesucristo fue
concebido por obra del Espíritu Santo cuando San Gabriel saludó a Nuestra Señora es el primero. El
segundo es creer que Jesucristo nació. El tercero es que fue crucificado y muerto para salvarnos. El
cuarto es que su alma descendió a los infiernos para liberar a Adán y a Abraham y a los demás
profetas que creyeron antes de morir en su advenimiento. El quinto es creer que Jesucristo resucitó.
El sexto es creer que subió a los cielos el día de la Ascensión. El séptimo es creer que Jesucristo
vendrá el día del juicio, cuando todos hayamos resucitado, y juzgará a buenos y malos. Todo
hombre está obligado a creer estos catorce artículos, que son testimonios de Dios y de sus obras, y
sin estos artículos ningún hombre se puede salvar.
6. Los X manaments que Déu donà a Moysès en lo mont Synaý són aquests: I Déu tant solament
adoraràs e serviràs. Non sies perjur. Colràs lo dissapte e honraràs ton pare e ta mare. No faràs omey.
No fornicaràs. No faràs ladrocini. No faràs fals testimoni. No envejaràs la muyler de ton proïsme.
No auràs enveja dels béns de ton proïsme. A tot cavayler cové saber aquests X manaments per so
que son orde no sie desobedient als manaments que Déus ha donats.
6. Els deu manaments que Déu donà a Moisés a la muntanya del Sinaí són aquests: a un Déu tan sol
adoraràs i serviràs. No sigues perjur. Guardaràs el dissabte. Honraràs ton pare i ta mare. No
cometràs homicidi. No fornicaràs. No furtaràs. No diràs fals testimoni. No envejaràs la dona del teu
proïsme. No tindràs enveja dels béns del teu proïsme. A tot cavaller li convenen saber aquests deu
manaments, perquè en el seu orde no siga desobedient als manaments que Déu ha donat.
16

6. Los diez mandamientos que Dios dio a Moisés en el monte Sinaí son estos: a un Dios tan solo
adorarás y servirás. No seas perjuro. Guardarás el sábado. Honrarás a tu padre y a tu madre. No
cometerás homicidio. No fornicarás. No robarás. No dirás falso testimonio. No envidiarás a la
mujer de tu prójimo. No tendrás envidia de los bienes de tu prójimo. A todo caballero le conviene
saber estos diez mandamientos, para que en su orden no sea desobediente a los mandamientos que
Dios ha dado.
7. Los VII sagraments són aquests, de sancta Esgleya: babtisme, confermació, lo sacrifici de l’altar,
la penitència que hom fa de sos peccats, les òrdines que’l bisbe fa con fa prevere e diaque e
subdiaque, matrimoni, onció. Per aquests VII sagraments nos avem a salvar. E a honrar e a complir
aquests VII sagraments és obligat lo sagrament de cavaylaraia; e per aysò, pertany a tot cavayler
que sàpia son offici a quals coses és obligat.
7. Els set sagraments de la Santa Església són aquests: baptisme. Confirmació. El sacrifici de l’altar.
La penitència que l’home fa dels seus pecats. Els ordes que fa el bisbe quan fa preveres, diàcans i
subdiàcans. Matrimoni. Unció. Per aquests set sagraments ens hem de salvar; i a honrar i complir
amb aquests set sagraments obliga el jurament de cavalleria, i per això concerneix a tot cavaller
saber a quines coses obliga el seu ofici.
7. Los siete sacramentos de la Santa Iglesia son estos: bautismo. Confirmación. El sacrificio del
altar. La penitencia que el hombre hace de sus pecados. Los órdenes que hace el obispo cuando hace
presbíteros, diáconos y subdiáconos. Matrimonio. Unción. Por estos siete sacramentos nos hemos
de salvar; y a honrar y cumplir con estos siete sacramentos obliga el juramento de caballería, y por
eso concierne a todo caballero saber a qué cosas obliga su oficio.
8. De totes aquestes coses amunt dites deu preÿcar lo prevere, e de les altres coses que pertanyen a
cavaylaria. E l’escuder qui vol ésser cavayler deu pregar Déu que li dó gràcia e benedicció con eyl
pusca ésser, empertotstemps de sa vida, son servidor.
8. De totes aquestes coses dites amunt ha de predicar el sacerdot, i de la resta de coses que
pertoquen a la cavalleria; i l’escuder que vol ser cavaller ha de pregar a Déu que li done gràcia i
benedicció perquè tot el temps de la seua vida puga ser el seu servidor.
17

8. De todas estas cosas arriba dichas debe predicar el sacerdote, y de las demás cosas que atañen a
la caballería; y el escudero que quiere ser caballero debe rogar a Dios que le dé gracia y bendición
para que todo el tiempo de su vida pueda ser su servidor.
9. Con lo prevere ha fet so qui pertany a son offici, adoncs cové que lo príncep o l’aut baró qui vol
fer cavayler l’escuder que demana cavaylaria aja virtut e order da cavaylaria en si mateix, per tal
que puscha, per gràcia de Déu, dar virtut e orde de cavaylaria a l’escuder qui vol virtut e orde de
cavaylaria. E si lo cavayler no és ordonat ni virtuós en si mateix, no pot donar so que no ha, e és de
piyor condició que les plantes, qui han virtut de donar les unas a les altres lur natura, e aysò mateix
se segueix de les bèstias e de las aus.
9. Quan el sacerdot ha fet allò que és propi del seu ofici, llavors és necessari que el príncep o l’alt
baró que vol armar cavaller a l’escuder que demana cavalleria tinga en sí mateix virtut i orde de
cavalleria, perquè puga, per la gràcia de Déu, donar virtut i orde de cavalleria a l’escuder que vol
virtut i orde de cavalleria. I si el cavaller no és en sí mateix ordenat ni virtuós, no pot donar allò que
no té, i és de pitjor condició que les plantes, que tenen la virtut de donar-se les unes a les altres la
seua naturalesa, i això mateix ocorre amb les bèsties i amb les aus.
9. Cuando el sacerdote ha hecho lo que es propio de su oficio, entonces conviene que el príncipe o
el alto barón que quiere armar caballero al escudero que pide caballería tenga en sí mismo virtud y
orden de caballería, para que pueda, por la gracia de Dios, dar virtud y orden de caballería al
escudero que quiere virtud y orden de caballería. Y si el caballero no es en sí mismo ordenado ni
virtuoso, no puede dar lo que no tiene, y es de peor condición que las plantas, que tienen la virtud
de darse las unas a las otras su naturaleza, y eso mismo ocurre con las bestias y con las aves.
10. Aytal cavayler malvat qui desordonadament vol fer e multiplicar orde fa injúria a cavaylaria e a
l’escuder; e de asò per què eyl deuria ésser desfet, vol fer ço qui no cové ésser fet. E, per lo
fayliment d’aytal cavayler, s’esdevé algunes vagades que l’escuder qui pren cavaylaria no és tant
ajudat per la gràcia de Déu ni per la virtut de cavaylaria; on, per aysò, tot escuder és foyl qui d’aytal
cavayler pren cavaylaria.
18

10. El cavaller malvat que desordenadament vol fer i multiplicar l’orde, fa injúria a la cavalleria i a
l’escuder; i d’allò per la qual cosa hauria de ser desfet vol fer allò que no s’ha de fer. I per la falta de
tal cavaller succeeix que algunes vegades l’escuder que pren la cavalleria no és tan ajudat per la
gràcia de Déu ni per la virtut de la cavalleria; per això és un neci tot escuder que de tal cavaller pren
la cavalleria.
10. El caballero malvado que desordenadamente quiere hacer y multiplicar la orden, injuria hace a
la caballería y al escudero; y de aquello por lo que debería ser deshecho quiere hacer lo que no debe
ser hecho. Y por la falta de tal caballero sucede que algunas veces el escudero que toma la
caballería no es tan ayudado por la gracia de Dios ni por la virtud de la caballería; por eso es un
necio aquel escudero que de tal caballero toma la caballería.
11. L’escuder, devant l’autar, se deu agenoylar, e que leu sos uyls a Déu, corporals e spirituals, e ses
mans a Déu. E lo cavayler li deu senyir l’espaa, a significar castetat e justícia; e en significança de
caritat, deu besar s’escuder, e donar-li quexada per ço que sie menbrant de so que promet e del gran
càrrec a què s’obliga e de la gran honor que pren per l’orde de cavaylaria.
11. L’escuder deu agenollar-se davant de l’altar i alçar a Déu els seus ulls, els corporals i els
espirituals, i les seues mans a Déu. I el cavaller li ha de cenyir l’espasa, per a significar castedat i
justícia. I per a significar caritat ha de besar l’escuder i donar-li una galtada, perquè recorde allò que
promet i de la gran càrrega a què s’obliga i del gran honor que rep per l’orde de cavallaria.
11. El escudero debe arrodillarse ante el altar y levantar a Dios sus ojos, los corporales y los
espirituales, y sus manos a Dios. Y el caballero le debe ceñir la espada, para significar castidad y
justicia. Y para significar la caridad debe besar al escudero y darle un bofetón, para que se acuerde
de lo que promete y de la gran carga a la que se obliga y del gran honor que recibe por la orden de
caballería.
12. Aprés que lo cavayler spiritual e lo cavayler terrenal han complit lur offici en fer cavayler
noveyl, lo cavayler noveyl deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per so que tuyt sàpien que eyl és
cavayler e que s’és obligat a mantenir e a deffendre la honor de cavaylaria; cor, on més de gents
sabran sa cavaylaria, major reffrenament aurà lo noveyl cavayler a fer nuyls fayliments qui sien
19

contra son orde.
12. Després que el cavaller espiritual i el cavaller terrenal han complit amb el seu ofici d’armar el
nou cavaller, el nou cavaller ha de cavalcar i ha de mostrar-se a la gent perquè tots sàpien que ell és
cavaller i que s’ha obligat a mantenir i a defendre l’honor de la cavalleria, ja que com més gent
conega la seua cavalleria, major fre tindrà el nou cavaller a l’hora de cometre faltes contra el seu
orde.
12. Después de que el caballero espiritual y el caballero terrenal han cumplido con su oficio de
armar al nuevo caballero, el caballero nuevo debe cabalgar y debe mostrarse a la gente para que
todos sepan que él es caballero y que se ha obligado a mantener y a defender el honor de la
caballería, pues cuanta más gente conozca su caballería, mayor freno tendrá el nuevo caballero a la
hora de cometer faltas contra su orden.
13. En aqueyl die deu ésser feta gran festa de donar, de convits, de boornar, e de les altes coses qui’s
covenen a la festa de cavaylaria. E lo senyor qui fa cavayler deu donar al cavayler novell e als altres
cavaylers noveyls; e lo cavayler noveyl deu donar, aquell die, cor qui tan gran do reeb con és orde
de cavaylaria, son orde desment si no dóna segons que deu donar. Totes aquestes coses e moltes
d’altres qui serien longament a recomptar pertanyen a donar cavaylaria.
13. Aquell dia s’ha de fer una gran festa, donar convits, fer torneigs i la resta de coses que
corresponen a la festa de la cavalleria. I el senyor que arma el cavaller ha de repartir almoines al
nou cavaller i als altres cavallers nous. I el cavaller nou ha de ser generós aquell dia, perquè qui rep
do tan gran com ara és l’orde de cavalleria desment el seu orde si no dóna segons ha de donar. Totes
aquestes coses i moltes altres que serien llargues de contar es refereixen al fet de donar cavalleria.
13. Aquel día debe hacerse una gran fiesta, dar convites, hacer torneos y las demás cosas que
corresponden a la fiesta de la caballería. Y el señor que arma caballero debe repartir dádivas al
nuevo caballero y a los demás caballeros nuevos. Y el caballero nuevo debe ser generoso aquel día,
pues quien recibe don tan grande como es la orden de caballería desmiente su orden si no da según
debe dar. Todas estas cosas y muchas otras que serían largas de contar se refieren al hecho de dar
caballería.
20