Revista 15 - esquima

15a. Diada
de la Salut
Mental
9 Octubre 2011
“No hi ha perill,
si riem i caminem junts”

EDITORIAL
ESQUIMA
Any darrera any la gent que forma part d’Esquima us conviden perquè el primer diumenge d’octubre
ens acompanyeu al desenvolupament de les Jornades de Salut mental. La nostra màxima aspiració
és aconseguir l’ acceptació per part de la societat de les persones amb trastorn mental.
Cada vegada són més presents al món aquestes problemàtiques especials, diuen que és un 3% de
la població la que està afectada i sembla ser que el ritme i les necessitats d’aquesta societat afavoreix
que cada vegada aquest percentatge sigui més elevat.
Els que hi treballem fa anys, em viscut l’evolució dels recursos per aquestes persones, però encara
falta molt per aconseguir. Hem de continuar expandint el nostre discurs per tal que cada vegada arribi
a més gent i aquesta pugui comprendre què vol dir no tenir salut mental. D’aquesta manera pot
ser l’estigma que ens envolta es diluirà.
Ja comptem amb moltes persones que creuen en nosaltres i ens ho demostren dia a dia; uns fan de
voluntaris al club social, d’altres fan donacions, d’altres col·laboren comprant números del sorteig,
d’altres estan presents pel seu amor i tracte amable, gràcies us estem molt agraïts per la vostra solidaritat,
cosa poc habitual als nostres dies. També hi ha d’altres que ens ajuden a preparar la tan laboriosa
Diada de Salut Mental i aquest any igual que sempre ha estàt preparada amb molta il·lusió i
especialment per les persones afectades que col·laboren en la seva preparació i estan allà a la seva
execució.
Ens agradaria que el poble no s’ha acostés només un dia a nosaltres. Volem fer que sigui cada dia de
la nostra vida. És per això que esteu tots convidats a la 15ena DIADA DE SALUT MENTAL cercant
nous camins per la integració.
No cal dir-vos que serà com sempre al pati del Casino del Masnou el dia 9 d’octubre, durant tot el dia.
Gràcies
ESQUIMA
Agraïm a les administracions, comerços, empresses, i tots els col·laboradors les seves
aportacions al Dia Mundial, sense ells no seria possible portar-ho a terme.
Coberta: Eduard Pla Roma
Mossèn Cinto Verdaguer, 53 - 08320 El Masnou - Telèfon 93 540 43 38 - Fax 93 540 52 48
E-mail: esquima@telefonica.net - www.esquima.org
NIF: G-61250486 - Entitat associada a FECAFAMM
3

58 anys
Av. de la Palma, 12
17320 TOSSA
Tel. 972 34 03 08
Fax 972 34 09 53
E-mail: hflorida@telefonica.net
www.hotelflorida.biz
racart
cerca de ti
INFORMATICA
PROFESIONAL
SERVEI TÉCNIC
Tel. 93 540 14 58
E-mail: comercial@dracart.com
4
Zona
peatonal
Tel. 972 34 10 30
TOSSA DE MAR
(Girona-Espanya)
88ANYS
Desde 1969
Dintre les muralles, davant el Museu
terrassa amb vista al mar,
cuina catalana
info@germans-segarra.cat
www.germans-segarra.cat

Una Mica d’empenta
Hola, amics, amigues, col·la -
boradors, familiars, i totes las
persones que tinguin ganes
de passar-ho bé,us convido a
que vingueu amb nosaltres el
proper dia 9 de Octubre al pati
del Casino del Masnou. On
com cada any celebrarem la
nostra festa, la 15ª Diada de
la Salut Mental, espero que
vingueu tots i ens ajudeu
amb la vostra presencia i solidaritat
a passar un bon dia,
gaudint de totes les activitats
que farem junts.
Penseu que val la pena tot el
que es fa en benefici de les
persones afectades de malaltia
mental. Necessiten del
nostre recolzament perquè
continuïn tirant endavant. Esquima
els ofereix un espai per
fer activitats que contribueixen
al seu benestar. Aquest
any he sentit anomenar un
nou concepte “Empoderament”,
després de molt escoltar
en diferents sessions
de treball, jornades i demés ,
entenc que vol dir que la persona
afectada pren cons-
ciència de sí mateix i que comença
a pensar que pot ser
ell el que decideixi que és el
que vol fer i finalment fer-ho.
Sembla molt fàcil de dir, però
no de fer, sota el meu punt de
vista, sembla que sigui molt
positiu, però alhora em pregunto
quanta gent pot fer-ho?
La meva experiència que no
és molta en l’aspecte de seguir
de prop un procés de rehabilitació
sembla que no totes
les persones poden tenir
la mateixa responsabilitat davant
la seva vida. Les persones
afectades que m’envolten
no sembla que puguin aconseguir-ho
fàcilment. D’altres
amb molt esforç i entrenament
o tenacitat , cada dia
aconsegueixen un pas més.
Des d’Esquima tota la força i
empenta per tal de donar recolzament
i orientació a tots,
cadascú a la seva mesura. És
per això que us demano una
vegada més que m’acom -
panyeu en aquest dia com a
reconeixement a aquestes
ESQUIMA
persones que cada dia lluiten
per ser visibles a la societat.
S’ha de dir que actualment la
festa la preparem conjuntament
amb ells, pares, familiars
i tothom que sigui sensible
a les problemàtiques especials.
També us convido a una trobada
de corals: Xabec i Polifònica
Joia d’Alella, que
tindrà lloc el dissabte 22
d’octubre a les 21’30 h. A la
parròquia de Mare de Deu del
Pilar de la nostra vila.
MªRosa Rodriguez Vidal
Presidenta.
Lo que me consuela es que estoy
empezando a considerar la locura como una
enfermedad más, y la acepto como tal.
5

GLAMOUR
Moda, calçats i c omplements
Calçat per a peus delicats
Calçat laboral, hosteleria
Prat de la Riba, 10 (davant Estació dʼOcata)
El Masnou • Tel. 93 540 48 97
Cap de la Vila, 1
08870 SITGES
Tel. 93 894 17 73
Prat de la Riba, 21 - Tel. 93 540 07 60
08320 EL MASNOU
6
CERVECERIA CANARIAS
SERVIAT VIATGES
LA TEVA AGÈNCIA
VIATGES IBERIA
DEL MASNOU
Prat de la Riba, 4
EL MASNOU
Tel. 93 555 04 60
Gran surtido en tapas
de todas clases
Más de 50 años
a su servicio
Plaza Real, 4
Tel. 93 318 10 24
08002 BARCELONA
INFORMACIÓ I RESERVES
Plaça Llibertat, 6
08320 El Masnou,
Barcelona
Tel.: 93 555 71 13

“Borroses les persones”
Fa uns dies, en el diari El País , hi havia
una aclaridora vinyeta de
l’humorista El Roto en la que es veia
un home, un dels seus ombrívols i severs
executius o alts funcionaris,
d’avant d’un ordinador que amb perplexitat
deia: “ Qué curioso. Si miro
mucho tiempo a los números, luego
veo borrosa a la gente”.
Fa entendre, així interpretem, que els
números es refereixen a diners o recursos,
i a com quadrar, guanyar o no
perdre, o bé, com distribuir el que disposa,
o quelcom semblant.
Però, els contraposa a les persones.
Com si quadrar els números exigís el
sacrifici d’allò que té que veure amb
les persones.
Questions d’aquestes estan darrerament
sobre la taula. La viabilitat pressupostària
sembla que passa pel sacrifici
dels aspectes socials, dels serveis
a les persones, de la protecció i
suport d’allò on darrera estan les necessitats
de les persones.
Però les xifres, per molt negatives
que siguin, no poden fer perdre de
vista que les persones son l’objectiu
de tot el que es fa i es desfà en
aquest mon. Les xifres son un instrument,
el reflex de l’estat de les coses,
no rés més.
Evidentment, en una situació de crisi
econòmica com la que vivim en
aquests temps, cal que tots aquells
que maneguen les grans xifres, els
que diuen cap a on han d’anar els diners,
especialment els diners públics,
han de ser molt curosos. Han de tenir
molt clar quines les fites i quines les
prioritats, quins els temps i quines les
maneres. I, tots plegats, s’han
d’acostumar a una nova cultura de
recursos limitats.
Tothom estaria d’acord en que els actuals
han de ser moments d’ajusta -
ment, d’austeritat i de rigor.
Ara bé, quan estem parlant de diners
públics i, per tant, diners que s’han
de dedicar a allò que entenem per bé
comú, les coses prenen una dimensió
encara més seriosa.
Tot i que és cert que és imprescindible
potenciar l’activitat econòmica,
sense la qual rés és possible, també
ho és proveir allò que el ciutadà no
pot assolir per si sol, com és
l’ensenyament, la seguretat, la salut,
etc. I també la protecció dels
col·lectius vulnerables, com son les
persones grans, les persones greument
malaltes, les persones amb discapacitats,
les persones amb precàries
condicions de vida.
Amb ironia, El Roto assenyala que els
números fa tèrbola la visió de
l’objectiu que son les persones. Això
passa quan hi ha una visió exclusivament
tecnocràtica o mercantilista de
les coses, especialment de les que
tenen a veure amb les persones.
És la mateixa visió que dona per bona
la versió contraria: estar molt centrat
en l’atenció a les persones acaba fent
trontollar els números.
Però, de fet, el que realment fa borroses
tant a les persones com als números
és una manera de veure les coses
que implica una distribució dels
recursos on el ser humà no és el protagonista,
on no es privilegia l’equitat,
la solidaritat i la justícia.
Això genera una societat discriminatòria,
de privilegis i de desigualtat i,
en poc temps, empobrida.
L’atenció a la salut mental en sap
molt de discriminació i desigualtat:
ha estat menystinguda durant segles,
en mans de la beneficència i amagada
darrera dels murs del manicomi;
no al servei de les persones afectades
sinó en nom de la pau social.
Posteriorment, tot i que se li va anar
reconeixent la pertinença a l’àmbit de
l’atenció a la salut, no acabava de trobar-s’hi,
tant a causa de vacil·lacions
dels seus responsables com perquè
no se li acabava de concedir un lloc
d’igualtat amb la resta de l’atenció a
la salut.
Darrerament anava en el bon camí
d’aconseguir les condicions mínimes
necessàries per, tenint la mirada clarament
posada en la persona que pateix
una malaltia mental, assolir allò
que és l’objectiu de tot tractament, la
millora de la qualitat de vida.
Les restriccions pressupostàries i la
direcció de les retallades no haurien
de repercutir de forma significativa en
l’atenció a la salut mental, afectada
per un retard històric en comparació
amb la resta de la l’atenció a la salut i
en la que la disminució de recursos
ESQUIMA
incideix directament en la qualitat de
vida de les persones i en un augment
de la càrrega familiar i social.
Possiblement no hi ha cap altre àmbit
de la salut en que tant les entitats
assistencials com els professionals,
les famílies, les entitats ciutadanes,
les empreses i les Administracions,
no estiguin tan compromeses en sostenir
i promoure l’atenció integral al
col·lectiu de malalts, objectiu final del
qual és la integració social, segurament
la més greu de les seves dificultats.
Tot i sabent que és poc i que es
necessita més. Molt més.
Aquesta atenció ja va patir una retallada
del 3,2% l’any passat i, aquest any,
entre el 7 i el 9% que abasta, de forma
desigual, als recursos de Salut, de Benestar
Social, de Treball, en la part dedicada
a la salut mental. Alguns programes,
com l’atenció a les drogodependències,
un 10%. Altres, més.
Es diu que les retallades és probable
que continuïn l’any vinent.
Des de l’Administració s’insisteix en
que aquesta disminució pressupostària
no ha d’afectar a la qualitat assistencial.
S’ha de veure com això és
possible i de quin costat ha de caure
el sacrifici.
S’ha d’entendre que la salut mental
no pot retornar a un temps de més
precarietat i inestabilitat. Seria tornar
a un temps prou conegut per aquest
col·lectiu i, sens dubte, indesitjable.
No es pot renunciar a seguir en el camí
de la “normalització” d’aquesta
assistència que és especialment sensible
a les variacions en els esforços
que s’hi dediquen, vinguin per on vinguin.
Estem parlant de persones molt vulnerables
i en les que només una acció
conjunta de moltes bandes els hi pot
permetre assolir un bon grau de dignitat
i poder enfrontar-se a l’estigma
social que els dificulta la seva integració
i, fins i tot, la seva milloria.
En temps de dificultats ha d’haver-hi
un esforç per part de tothom però
també cal introduir factors de mesura
i correcció, en funció de les necessitats
i de les desigualtats. Sense perdre
de vista les persones.
El Roto ens ho diu: el maneig dels números
no és innocent: amaga unes
intencions i porta molta cua.
Els números tenen sempre el sentit
que se’ls hi vol donar: per si sols, son
matèria freda, quasi morta.
Dr. Guillem Homet
Psiquiatra i Director Mèdic
Comunitat Terapèutica del Maresme
2011
7

8
Matrícula oberta: Curs 11 / 12
c/ Mèxic,10
08320 EL MASNOU
Tel. 93 383 86 00
Especialitats amb:
– Pernils
– Embotits
– Formatges
– Preparem comandes
per a celebracions

El “joc teatral” a Esquima
El Setembre de 2009 vaig començar
a donar classes de teatre
al grup d’Esquima.
Ensenyar teatre és una tasca
molt enriquidora per l’intercanvi
que existeix entre tu i els teus
alumnes: treball d’equip, desinhibició
i divertiment.
Com a educadora havia treballat
amb grups de teatre infantils,
feia temps que no estava en
contacte amb el món de la
faràndula i el grup d’adults
d’Esquima m’oferia la possibilitat
de tornar-hi, era un repte i
com a tal encara es feia més
atractiu.
El plantejament va ser des del
començament: aprendre a fer
teatre mitjançant el JOC, una diversió
amb regles que s’han de
complir per el seu bon desenvolupament.
Aquests JOCS o exercicis repartits
en cada sessió fan referència
a un gran ventall de
tècniques teatrals, com per ex:
l’expressió motriu, el ritme,
l’expressió de sentiments, la
sensibilització de formes, la situació
en l’espai, l’orientació,
l’aprenentatge del joc d’equip,
el mim, la invenció narrativa, la
vocalització, la dicció, la memorització...entre
d’altres...totes
elles treballades a classe amb
gran èxit doncs inclús en els
exercicis més difícils els alumnes
complien les consignes donades
i superaven les expectatives.
També, des del principi vam treballat
L’ESCENARI. Dins el local
d’Esquima, que se’ns fa molt
petit, on sovint som unes 18
persones, vam marcat un espai
on es “fa veure” que transcorre
l’acció, es a dir un escenari (lloc
creat del no-res, fent servir la
imaginació).
El Gener de 2010, passat un trimestre,
vam començar a treballar
una petita obra teatral: “Arriguemuca”
introduint una nova
tècnica de treball : El teatre
d’ombres.
Amb el teatre d’ombres es tractava
de descobrir el seu propi
cos mitjançant la seva projecció
en la pantalla, de treballar la
imaginació representant històries
amb ombres. Vam anar treballant
aquesta nova tècnica
combinant amb l’obra de teatre.
Tot va agafar una dimensió màgica.
L’única dificultat: l’espai
teatral es va reduir considerablement
tenint en compte que
treballàvem entre la llum d’un
projector i un llençol, en un espai,
com he dit, molt petit.
El mes de Maig, l’obra ja estava
a punt, la por escènica dels
alumnes va impedir representarla
davant el públic i vam optar
per filmar-la.
La filmació va ser de gran ajuda,
doncs quan es van veure actuar
es van donar compte que ho
feien molt bé, i que es podien
atrevir amb una altra obra davant
de públic.
Aquest canvi d’actitud també
era fruit del treball intens i constant
que les educadores Celeste
i Alba fan en el grup d’Esquima i
que des del principi elles han fet
costat i col·laborat en aquesta
activitat de teatre.
Setembre del 2010, vam començar
el nou curs amb el projecte
d’una nova obra, l’adap -
ESQUIMA
tació teatral del conte popular
“En Pere sense por”.
Vam anar treballant l’obra a
l’aula sense deixar de banda els
exercicis de teatre que estaven
donant els resultats esperats.
A partir del mes d’Abril, ja vam
fer un pas de gegant: trepitjar
un escenari real, el del teatre de
Can Humet.
Dalt de l’escenari en pocs dies,
vam créixer com a actors, ens
vam sentir importants, érem capaços
de representar l’obra de
teatre en el lloc adient i sense
pors.
Vam posar una data d’estrena:
el 27 de Maig.
Aquell dia, el treball actoral
estava a punt, l’escenografia
(decorats treballats al local
d’Esquima dirigits amb molta
sensibilitat per l’ Isabel) també
estaven a punt, no ens havia donat
temps a treballar ni la música,
ni la luminotècnia, ni el maquillatge...ELLS,
els actors
d’Esquima, sí que estaven a
punt.
Vam representar “En Pere sense
por” davant un públic d’amics i
familiars que la van avaluar molt
positivament.
Aquell acte va segellar la confiança
de que sí podem, sí ho
sabem fer.....vam aconseguir
una meta difícil de preveure des
del començament i que poc a
poc vam anar conquerint i sobretot,
ens ho hem passat molt
bé, no hem parat de jugar , hem
après i ens hem divertit fins al final.
Rosa Bosch
Voluntària d’Esquima.
9

Navarra, 51 08320 EL MASNOU
TEL. 93 540 14 48 FAX: 93 540 90 48
10
ANÀLISIS CLÍNIQUES (Laboratori Echevarne)
CARDIOLOGIA DERMATOLOGIA
DIETÈTICA I NUTRICIÓ FISIOTERÀPIA INFERMERIA
LOGOPÈDIA MEDICINA DEL TREBALL MEDICINA
FAMILIAR I COMUNITÀRIA OFTALMOLOGIA
PEDIATRIA PSICOLOGIA PSIQUIATRIA
REHABILITACIÓ TRAUMATOLOGIA
CERTIFICATS MÈDICS PER A PERMISOS DE CONDUIR
HORARIS: De dilluns a divendres de 8 a 13 i de 16 a 20
Hores convingudes
Anàlisis: Diari de 8 a 9,45 excepte dijous de 7,45 a 9,45
Almeria, 7, 2º
Tel./Fax 93 555 75 15
670 59 79 74
609 60 37 04
08320 EL MASNOU
CONSTRUCCIONES REPARACIONES
DE OBRAS Y CANALIZACIONES

ESQUIMA
Salutació de l’alcalde del Masnou
Enguany ja fa quinze anys
que l’entitat ESQUIMA, en el
marc de les Jornades de Salut
Mental, s’adreça a tots els
masnovins i masnovines amb
la finalitat de cercar la nostra
complicitat i demanar-nos implicació
en la millora de la
qualitat de vida de les persones
de la vila afectades per
trastorns mentals i les seves
famílies. Arribar a aquesta fita
al llarg de tots aquests anys
suposa per si mateix haver
assolit un gran repte i, solament
per aquest fet, ja cal felicitar
tots els membres i
col·laboradors d’ESQUIMA.
La bona feina que ESQUIMA
està realitzant en l’atenció als
nostres convilatans i convilata-
nes i a llurs famílies pren més
rellevància si tenim en compte
que han de saber treballar, a
més, fent front constant a la incomprensió
que les persones
afectades d’aquestes malalties
reben per part de la societat,
discriminació que sovint
pesa més que la mateixa afecció.
Tenim al nostre abast, com a
poble i com a societat, fer
possible la integració i la normalització
social d’aquest
col·lectiu, i tenim de nou una
molt bona oportunitat per fer
evident el nostre suport, ajut i
reconeixement a ESQUIMA
participant de manera noble i
generosa en la 15a Diada de
la Salut Mental.
Pere Parés
Alcalde del Masnou
No hay enfermedad más temible
que la locura, porque no puede ocurrirle
mayor desgracia a un hombre que verse
privado de su razón y conocimiento
11

32è Aniversari
Grans ofertes!
Almeria, 13 - 08320 EL MASNOU - Tel. 93 555 05 07 - Fax 93 540 16 89
jamateu@telefonica.net - www.comercmasnou.com
excepte lʼestiu
93 555 76 61
609 72 65 16
12
Àngel Guimerà, 12 bj. 08320 El Masnou (Barcelona)
Tel./fax 93 540 29 53
cellerdelmar@ferranpinel.net
www.cellerdelmar.com
També obert diumenges pel matí

L’estigma és ignorància
Superar l’estigma implicaria
treballar, no des de la tolerància,
sinó des de l’acceptació; i
per fer-ho cal oblidar les etiquetes
diagnòstiques. Tothom té
probabilitats de patir alguna
malaltia mental i, tal com succeeix
amb moltes altres, majoritàriament
es poden curar o
controlar amb un tractament
adequat.
Fins fa només unes dècades,
les persones afectades per malalties
mentals passaven la major
part de la seva vida ingressades
en centres o tancades a
casa. Actualment, la majoria de
pacients són tractats en l’àmbit
comunitari, però és en la integració
amb la societat on troben
la dificultat més gran, ja
Vida meva!!!
En el meu cor hi han espurnes i
tot està glaçat. No puc sentir, no
puc plorar no puc viure..
Tots els esforços que faig van a
parar a la brossa, i per la nit una
llum càlida m’acompanya en els
meus mals sons. Però somio en
una vida millor. On sonin pianos
i el dolor deixi d’existir en el meu
mal, on el meu cor es torni vermell
com les piruletes.
Em sento sense forcés, sola asseguda
davant de l’ordinador intentant
expressar l’inexpressa -
ble.
La soledat, la frustració i el cel
negre que veig al posar-se el sol.
Buscant l’esperança, buscant
l’ajuda dels altres. Una veu amiga
que comprengui els meus
anhels i que estigui disposada a
que, per molt que avancin els
tractaments, costa molt canviar
la mentalitat i l’estigma que els
persegueix. L’estigma és ignorància.
En funció de com ens
comuniquem socialment podem
provocar que una persona
se senti incòmoda i fins i tot
que es desbordi. Si no els coneixem,
per què els jutgem?
Al Masnou tenim la sort de
comptar amb ESQUIMA, una
entitat que lluita contra
l’estigma d’aquests malalts
promovent mesures de rehabilitació
psicosocial, comunitària i
sociolaboral, amb psicoteràpies,
activitats de lleure, i suport
emocional i familiar. La família
és un element clau en la
rehabilitació social del pacient i
escoltar els meus patiments.
Allà on jo encaixi i els demes no
em mirin malament ni em jutgin.
Potser si segueixo caminant trobaré
un dia aquest lloc.
I el camí que haig de seguir està
fosc i ple de paranys, m’amago i
em faig petita.
Després creixo i m’enfronto a tu.
Et planto cara i molts cops em
guanyes.
Trec les armes per no perdre la
batalla contra aquesta malaltia
que em té atrapada.
L’aigua. L’aigua sota l’aigua no
sento dolor, no sento que la vida
em menysprea.
Poso aigua, bec aigua i llenço
tota la roba. Em banyo al mar,
deixant que tot el malestar de-
ESQUIMA
rebre el suport d’entitats com
ESQUIMA és vital. Un malalt
mental hauria de poder dur una
vida normalitzada i gaudir d’un
entorn favorable, exercint els
seus drets i portant una vida
digna.
És responsabilitat de tothom
col·laborar per donar suport a
les persones que pateixen
aquestes malalties i a ESQUI-
MA. Per tant, us convido a trobar-nos
a la propera Diada de
Salut Mental, al Casino del
Masnou.
Feu que l’estigma formi part del
passat.
Noemí Condeminas Riembau
Regidora de Salut Pública
i Consum
saparegui, ni que sigui per uns
instants. Sola de nou. I veien un
cop mes el meu cos surar en
unes aigües salades que
m’abracen i em donen consol.
No et rendeixis, em diuen, has
de seguir caminant per la sorra.
Encara que cremi, encara que
costi, encara que molts cops em
quedaria al teu costat. Acaronant-te.
Dient i cridant que
t’estimo vida. Deixa’m cridar
que estic viva.
Per a tots aquells que com jo
pateixen i sols caminen amb sol
objectiu, sobreviure.
Lluna
13

PERRUQUERS
Body Piercing
Especialistes en rastas
C/ Puerto Rico nº 37
El Masnou (Ocata)
Tel. 93 555 29 60
C/ Pintor Domènech, 2-4 A
08320 El Masnou (Bcn)
Tel. 93 555 25 06 -
Fax 93 540 20 05
www.yuppi1974.com
www.jordidomenech.cat
Mercado-
Municipal
Edifici
Centre
C/ Itàlia, 50, Parada 29
Tel. 93 555 70 95
08320 EL MASNOU
www.totfresc.net
C/ Prat de la Riba, 6
08320 El Masnou
Telèfon 93 555 00 50
OPTICA EL MASNOU
C/ Barcelona, 4 Tel.: 93 555 78 12
08320 El Masnou (Barcelona) www.visionco.es
FLORS I PLANTES
www.flors-isabel.com
14
50 ANYS CREANT AMBIENTS
Pere Grau, 12-14
08320 El Masnou
Tel. 93 555 18 60

Nous camins per la recuperació
Fins ara i de forma majoritària són
els professionals de la salut mental
els que aconsellen o deriven a
usuaris cap a recursos comunitaris
com el club social, com a complement
de la seva rehabilitació. És un
punt de partida per començar a treballar
junts cap al seu benestar. No
hi ha dubte que per part de les persones
afectades és un esforç important
però també és cert que ha
de ser constant per tal d’aconseguir
una estabilització positiva . No cal
dir que el resultat dependrà del
subjecte que hi treballi, del seu interès
i el seu nivell de compromís.
La millora s’adquireix mitjançant
entrenament, dia darrera dia, es pot
recuperar moltes de les coses que
havien quedat estancades per falta
d’ús. És essencial que la persona
afectada de malaltia mental prengui
consciencia que ha de fer alguna
cosa per tal de canviar allò que sent
que no funciona a la seva vida, que
la fa infeliç,que la incapacita, tant
que llença la tovallola i no hi ha res
a fer. Ja tot ha perdut interès, es
sent desconnectada i fora de lloc,
un lloc que perdrà si la desconnexió
és continua en el temps.
Actualment i com una important
evolució, existeixen moviments de
persones amb malaltia mental que
són elles les que decideixen anar a
un recurs o altre,que lluiten per
aconseguir ser ells els amos de la
seva vida, que intenten marcar cap
a on s’ha de caminar i que compten
amb els professionals com a recolzament
i acompanyament d’aquest
procés.
La nostra societat es caracteritza
per estar sempre en constant canvi
i a un velocitat de vertigen. Aquest
ritme afecta a tots els àmbits incloent
la recerca de nous models
d’intervenció en la recuperació.
Fins ara es parlava de rehabilitació,
un concepte positiu i complexa, era
el nom que s’escoltava quan parlàvem
del procés de millora de la
qualitat de vida i de l’augment de
l’autonomia de les persones afectades
de problemàtiques especials.
Actualment i com evolució del concepte
de recuperació, està marcant
la pauta una nova paraula desconeguda
però present al nostre discurs.
Té moltes coses en comú amb la
rehabilitació, però alhora marca un
nou paradigma, “Empoderament”.
El terme sorgeix per tots els
col·lectius desfavorits. És una opció
personal per iniciar un procés
de canvi mitjançant el qual la persona
és capaç; d’adquirir la responsabilitat
davant la seva vida, la qual
cosa li permetrà: sentir-se bé amb
sí mateixa, ser feliç i finalment
aconseguir l’ integració i cohesió
social.
Hi ha diferències considerables entre
ambdós conceptes, en el primer,
el poder de decidir majoritàriament
el tenen els professionals i la persona
afectada juga un paper de subjecte
passiu que accepta les propostes
de millora de la seva vida a
la mesura que pot. En la segona
proposta el subjecte afectat pren
consciència de la necessitat de ser
ell el que decideixi que és el que vol
fer i que necessita a la seva vida.
Passa de ser subjecte passiu a actiu
en el seu procés d’autonomia
amb la conseqüent millora de la
qualitat de vida.
Inicialment aquest moviment
l’abanderen persones afectades
però amb variables una mica diferents:
són persones més joves, menys
cronificades i per tant amb més
capacitats, volen ser protagonistes
d’un canvi d’enfocament en el procés
de rehabilitació. Cal dir que és
un aspecte molt positiu, el fet que
siguin els mateixos afectats els que
comencin a canviar la forma de fer.
D’aquesta manera és possible que
ESQUIMA
puguin contagiar a la resta de persones
que encara estan en altre estadi,
d’aquesta motivació tant necessària
per poder estructurar un
projecte de vida i portar-ho a terme.
S’ha de ser conscient que no totes
les persones tenen les mateixes limitacions,
capacitats, ni característiques,
però si m’atreviria a dir que
hi ha empoderament a la mesura de
cada persona. Hauran persones
que podran fer-se’n càrrec totalment
de la seva vida, d’altres que
seran capaços d’impulsar el funcionament
d’un club social o d’altres
recursos dins els seus paràmetres
amb èxit i d’altres que el seu nivell
d’empoderament passa per sortir
de casa cada dia. També hi ha persones
que confessen que pot ser
mai arribaran a ser “empoderats”,
però per nosaltres, els professionals
de l’acompanyament, aquests
són els que necessiten més atenció
per tal que s’adonin que no és cert,
que la situació no pugui canviar, encara
que sigui subtilment.
Què suposa l’empoderament?, primer
prendre consciència del moment
en el que es troba la persona,
fer un treball d’introspecció i valorar
el que vol fer per canviar en la mesura
que es pugui una situació traumàtica,
després obtenir informació
de com fer-ho i amb qui i especialment
sentir que son protagonistes
de la seva vida i atrevir-se. Val a dir
que no tot són flors i violes, que cal
una capacitat d’esforç important,
una continuïtat i un voler ser i estar
en aquest moment històric. Són
temps de renovació i de cercar horitzons
nous.
Com s’impulsa l’empoderament
des del club social?: donant informació
del què vol dir el concepte i
què implica, facilitar els mitjans perquè
siguin els usuaris els que proposin,
gestionin i executin. Proporcionant
acompanyament i recolzament
en tot el procés.
Celeste Flecha
Educadora Social i Coordinadora
Club Social Esquima
15

MASNOU CENTRE, TEL. 93 555 11 78
08320 EL MASNOU
GESTORIA INTEGRAL, COMPRA-VENDA,
ADMINISTRACIÓ GENERAL DE FINQUES
Plaça de la Llibertat, 14 - 08320 EL MASNOU
Tel. 93 540 50 07 - Fax 93 540 50 42
Perfumeria, Juguets i
Mercería
Ja tenim l’equip de les
Escolapies Curs 2011-12
Prat de la Riba, 32 - El Masnou
Tel. 93 555 23 70
MASNOU
DONER KEBAB
COMIDA RAPIDA
Mohd Safeer
PRAT DE LA RIBA, 34
08320 EL MASNOU, BARCELONA
PH: 93 540 97 23 MOB: 666 14 15 17
16
Flors i Plantes Mateu “Can Mitra”
C. Roger de Flor, 31 Tel. 93 540 11 81
Realitzem tot tipus de casaments
Rams de Nuvia personalitzats
Pressupostos sense compromis
ISABEL i NEUS
T E I X I T S
M E R C E R I A
ARRANJAMENTS
Fontanills, 2 - Tel. 93 540 26 19
EL MASNOU
Sant Miquel, 6 • 08320 El Masnou
Tel. 935 551 538 • Fax 935 405 047

Cap a la millora pas a pas
Com cada any tornem a ser
aquí. Bé, de fet, en el meu
cas, és el meu primer aniversari
de participació a la revista
i m’agradaria celebrar-ho
recordant tot lo bo que ha
anat succeint aquest any a
Esquima.
Aquest any he pogut veure
com persones amb un trastorn
mental greu, s’organitzen
i lluiten per la seva rehabilitació
sota el concepte “Empoderament”.
Han estat aquestes persones,
a partir de diferents formacions,
les que ens han portat
a fer un canvi d’enfocament
en el nostre estimat Club So-
cial Esquima. En el nostre
afany per què les persones
del club prenguin les regnes
de les seves vides en la mesura
del possible, hem variat
la dinàmica del centre, intentant
que siguin els usuaris els
més implicats i els responsables
en les activitats del seu
club. Per fer això hem agafat
la assemblea com a òrgan de
govern que regeix el club, donant
veu i vot a tots i totes i
creant comissions encarregades
de les diferents tasques
in activitats que s’organitzen
a Esquima. Fins i tot s’ha
creat una comissió de voluntariat
extern, la qual ja ha començat
la seva tasca a la comunitat.
ESQUIMA
En fi, que hi ha molta feina a
fer, però creiem que anem pel
bon camí.
Salut a tothom.
Alba Sastre Martinez
Integradora Social
La locura, como la lluvia, cae sobre
los buenos y los malvados y aunque
sea una desgracia espantosa irreversible,
no debería conllevar más pecado
o vergüenza que lo que supone contraer
unas fiebres.
17

Buen ambiente en sus aseos
Poligon Industrial Els Garrofers
C/ Volta dels Garrofers 59
08340 Vilassar de Mar
Tel. 937 514 071 Fax 937 514 154
monelva@telefonica.net
Complements i accesoris
Servei a domicili
HORARIS:
Dilluns a divendres obert de 9 a 21 h.
Dissabtes de 10 a 13:30 h. i de 16,30 a 20 h.
Urgències 24 hores
J
18
Calle Navarra nº 13, El Masnou
637 178 850
C/ Lluís Millet, 3
08320 El Masnou
Tel. 93 555 19 40
Mobil 696 95 35 69
Hores convingudes
Navarra, 13 - El Masnou
Taller: 93 540 18 91
fservei oficial

Mitjans per sensibilitzar a la població
ESQUIMA
En el marc de la Diada de Salut Mental, professionals de diferents àmbits de la salut mental van ser convidats
a participar en el programa de debat “Pantalla Oberta” del canal M1tv. Entre ells la nostra coordinadora
Celeste Flecha y Cristobal Buitrago, familiar d’afectat, en representació d’Esquima. Es va parlar
de l’estigma de les persones amb malaltia mental, de l’atenció que necessiten i de capacitats i limitacions
dels usuaris dels recursos de salut mental. Va estar organitzat a instància del psiquiatra Guillem Homet
Director mèdic de la Comunitat Terapèutica del Maresme,
Ràdio
Fa relativament poc que els usuaris del club social
Esquima tenim veu en un mitjà de comunicació
que arriba a tanta gent. Ha estat un procés llarg
però satisfactori. Hem pogut treballar aspectes
com: la inseguretat, la vergonya, el compromís entre
d’altres. Hem hagut d’entendre i ha estat el més
difícil d’aconseguir, que era una oportunitat de poder
fer extensiu a la població: les nostres necessitats,
les prioritats, els desitjos, les nostres emocions
i especialment com ens sentim.
Hem de donar-li les gràcies a Lola Busquets locutora
de Radio Premià de Mar , del programa “Tot
d’una” de la dial 95.2 de la FM per ser sensible a
les problemàtiques especials i donar-nos un espai
perquè la nostra veu arribi a totes les llars.
Ens varem adonar que per tal de poder expressar-nos positivament havíem de preparar cada sessió pel
nostre compte per després contrastar-ho amb l’educadora. Varem començar a reunir-nos un matí de la
setmana que anàvem a la ràdio i entre tots escollíem un tema i cadascú ho desenvolupava sota el seu criteri.
El treball d’equip sempre és més enriquidor,el resultat és més positiu i aglutina més informació.
La primera vez estaba bastante nerviosa por la novedad
pero creo que ha sido una experiencia muy
positiva todas las veces que he ido. He podido dejar
manifiesto como es la gente con enfermedad
mental, desmontar tópicos, como que somos tontitos,
cuando no es así.
SILVIA MARCO MAJADAS
19

C/Italia, 56 - 08320 El Masnou-Barcelona
Tel. 93 125 44 27 Móv. 605 575 757
lalleteta@hotmail.com - www.lalleteta.com
20
COMUNITAT DE PROPIETARIS

La primera vez que fui estaba muy nerviosa, no me
salían bien las palabras. Al final salio como salio,
más o menos bien. Y la segunda ya fui con más
confianza, ya conocía a la presentadora salió muy
bien.
MARIBEL PORTILLO
ESQUIMA
Fa mes de dos anys que vaig a la ràdio de Premià
de Mar, al programa de Lola Busquets “Tot d’Una”.
M’ha sorprès el fet que la Lola està molt contenta
amb la nostra participació. Exposem a la ràdio les
nostres inquietuds i problemes que tenim les persones
amb malaltia mental dins la societat.
Hem parlat sobre l’ Empoderament de les persones
com nosaltres i sobre el taller d’ Autoajuda que
fem a Esquima. Hem parlat sobre l’ Assertivitat, les
habilitats socials i la intel·ligència emocional.
RAMON TORMO
Para mi la radio es como una forma de poder expresar la enfermedad de forma que nadie te vea y así estas
mas tranquilo y doy todo lo que se y trasmito a las personas que tenemos discapacidad como ayudarles
un poco mas y también como hacer comprender a los padres y familiares la enfermedad de su
amigo o familiar.
JOSE LOPEZ
Bajo el concepto de libertad de expresión me he
sentido muy bien al saber que muchas personas
me estaban escuchando. Fue una experiencia gratificante.
DAVID
21

MATRICULA GRATUÏTA EL PRIMER ANY
(de quota de club, res a veure amb l’escola)
22

ESQUIMA
Participació a la comunitat
Una costum que omple els sentits
L’exposició
Sovint quan fem el taller d’arteteràpia no som conscients que després allò que fem serà exposat
i pot ser no li posem tots el sentits necessaris però quan veiem les petites obres col·locades
a l’exposició és molt difícil d’expressar el que sentim. Sembla que de cop i volta el que fem és
important, que la gent s’ho mira amb curiositat i ens fa sentir que formem part de la societat perquè
contribuïm d’alguna manera. Realment estem orgullosos de fer el que fem, però fins a
aquell moment no ho valorem com toca.
La nostra presidenta recolzant allò
que fem
23

24
ESQUIMA
Voluntariat extern,
activitat autoorganitzada
Fa un parell d’anys que els usuaris del club social
hem començar a fer comissions per tal de
cuidar-nos d’aspectes que formen part de
l’estructura i funcionament d’Esquima i que no
necessiten el suport de les professionals. Una
d’aquestes comissions es dedica a cercar
quelcom que fer per tal de sentir-se realitzat i
en contacte amb la comunitat.
És un projecte que acabem d’encetar i que encara
és molt jove. Primer ens varem posar en
contacte amb la responsable de la protectora
Adams del Masnou i varem tenir vàries con-
Concurs de Cartells
de la Festa Major
Aquest any, ha estat el tercer any que els usuaris del club social
hem participat al concurs de “Cartells de la Festa Major”que organitza
l’ajuntament del Masnou. La preparació de l’obra sempre
es fa al taller d’arteteràpia que lidera la professional, Isabel.
Ens hem de fer presents a la societat per tal de formar-hi part.
La participació en actes de la comunitat és una manera de ferho.
Ho fem amb il·lusió, tot i que no hem estat els guanyadors,
l’any que ve tornarem a provar sort.
verses abans de començar. És essencial saber
que per fer un voluntariat cal adquirir un
compromís, la qual cosa no és dels nostres
punts més forts , però tenim moltes ganes i ho
farem perquè gaudim i ens fa sentir a gust
amb nosaltres mateixos. Els gossos que em
tret a passejar necessiten tanta tendresa i
amor com nosaltres en aquest sentit tenim
trets en comú. Continuarem el compromís que
hem pactat que té implícita la responsabilitat.
Una de les nostres motivacions és el repte
que representa per nosaltres i el intercanvi
d’energies amb els gossos.

MERCAT MUNICIPAL Parada n.º 31-32 c/ Itàlia, 50 EL MASNOU
Telèfon 93 540 03 52 / 93 540 18 38
JORDI REPARACIÓ CALÇAT
Plaça Llibertat, 3
N.I.F. 40.940.877-A
08320 EL MASNOU
93 555 43 43
N.I.F. B-61006201
MERCAT MUNICIPAL
ITÀLIA, 50
EL MASNOU
ESPAI
RESERVAT
PER LA
SEVA
PUBLICITAT
FISCAL
LABORAL
COMPTABILITATS
ASSEGURANCES
GESTIÓ IMMOBILIÀRIA
Sant Miquel, 21-A. baixos - 08320 El Masnou
Tels. 93 540 40 53 - 93 540 39 95
Fax: 93 540 46 53
C E: jordi.iglesias@alianzmed.es
25

26
ESQUIMA
15enes Jornades
del 9 d’octu
Aquest programa té per objectiu convidar a tots el memb
El lema d’a
“No hi ha perill, si rie
Esperem que la població gaudeixi d’un dia de festa que organitza Esquima
Moltes
Lloc CASINO DEL MASNOU (pati) C/ Barcelona Núm. 1
A partir de les 11 h. - Parades amb treballs del centre
- Parada de tot i més
- Parada de flors naturals
- Parades de llibres de segona mà
- Parades amb treballs artesans
- Paradeta amb menjar dolç i salat fet per les mares, no us ho
perdeu!!
A partir de les 11 h. No oblideu que la “Colla de l’Hort” muntarà la seva
incondicional fira al carrer Barcelona.
A partir de les 11’30 h. El Cercavila a càrrec de “La Colla dels diables
del Masnou” sortirà de L’Altell de les Bruixes
baixarà pel Torrent de L‘Ase fins a la Nacional-II
per tal d’arreplegar gent cap el pati del casino on
faran una exhibició a les 12H.
A partir de les 12h. Es posen a la venda numeros pel sorteig d’una
“Marina de Banyoles” obra del pintor Carles de la Torre
valorada en 500 euros.
A partir de les 12’30 h Sessió de Chi-kung gratuïta i voluntària a càrrec de la metgessa
Isabel Cusó, oberta a tothom que vulgui participar.
A partir de les 13’30 h Acte solidari, amb el tradicional enlairament
de Globus amb els nostres desitjos

de Salut Mental
bre de 2011
res de la comunitat a compartir un dia i gaudir tots junts
quest any:
m i caminem junts”
amb l’objectiu de fer un apropament i sensibilitzar envers la malaltia mental.
gràcies
A partir de les 17’30 h. Actuació dels “Cowboys de Can Malet “
A partir de les 18 h. La tradicional Xocolatada amb el tall de coca.
A partir de les 18’30 h. Espectacle a càrrec de l’escola de
dansa “Maribel’s”
A partir de les 19’00h La divertida i explosiva “Rafi i el seu show”
A partir de les 20 h. Sorteig Especial d’Esquima
- Viatge per dues persones a Istambul (Esquima)
- Una aspiradorra marca Hoover (un per número)
- Cap de setmana a Tossa de Mar
- Regal (Yuppi Nat)
- Regal cedit per la Perfumeria Eva
- Estació meteorològica (Òptica Masnou)
- MP3 (Mateu Electrodomèstics)
- Regal de kit de productes ecològics cedit(Glamour )
- Joia cedida per Ademar.
- Regal cedit per Joieria Roviralta (Sitges)
ESQUIMA
27

La teva mascota és xic?
Passeig Roman Fabra, 19
08320 - El Masnou
Tel. & Fax: 93 540 37 93
xic@xicmasnou.com
www.xicmasnou.com
NOU SERVEI DE NATUROPATA
PESCADERIA
OCATA
C/ Angel Guimera, 1
08320 El Masnou
Tel. 695 441 507
93 555 07 76
28
CARNICERIA
CANSALADERIA
JULIO
Mercado de Masnou, 35-36
08320 El Masnou
Tel. 93 540 10 31
ASSESSORIA
ARBÒ
LABORAL - FISCAL - COMPTABLE
CONSTITUCIONS DE SOCIETATS
ASSEGURANCES GENERAL
COMUNITATS DE PROPIETARIS
VENDES - LLOGUERS - TRASPASSOS
Navarra,71 Tel. 93 540 04 78
Tel./Fax 93 555 51 79 El Masnou

Ple de Riure
ESQUIMA
Aquest any hem col·laborat en el XV Festival Internacional de Teatre Còmic del Masnou, El Ple
de Riure.
Hem fet una activitat conjunta amb el Club Social Badiu, a instàncies de la tallerista Gabi que va
mostrar molt interès per què ambdós clubs participessin conjuntament en aquesta activitat.
La nostra participació va ser possible gràcies l’esforç de tots i totes els usuaris del club social:
Maribel, Sílvia, Ramon i Tony, la tallerista Isabel sempre fent un cop de mà.
IMMA
29

Taller de tai-chi per un usuari
del Club Social
ESQUIMA
Para mi el tai-chi es una formación cuerpo-mente-alma es como si quisieras transformar las tres
cosas en una sola. Primero se hace una relajación, luego se pasa a las formas: 8 y 24.
Para que una persona se inicie en el tai-chi es necesario que antes haya hecho chi-kung durante
un año. De esta manera se aprende a respirar para mover la energía, siempre guiado por el
maestro.
Mi estreno en Esquima ha sido una gran satisfacción porque he podido poner en práctica el
aprendizaje que llevo haciendo des de hace un año. No quiero recordar los tiempos en los que
no salía de casa, que fue largo. Tengo que decir que ha sido una pequeña sustitución que me ha
servido para hacer una reflexión. Hombre Jose!! Parece que no eres tan tonto como pareces. A
pesar de mi enfermedad mental he podido enseñarles algo a mis compañeros. Pero os digo la
verdad; ponerse delante de 20 personas y que hagan lo que tu dices y haces - es muy jodido!es
como si fueras su maestro durante unas horas. Cuando acabó la clase, los compañeros estaban
muy contentos y yo también y no puedo explicar lo que sentí. Por primera vez hice algo
que sirvió para los demás.
J.Antonio López Porto
31

32
ESQUIMA
Els meus amics d’Esquima
Mai m’hagués imaginat que als meus 70 anys escriuria
sobre uns amics i amigues als que estimo
perquè m’han fet aprendre a sentir la necessitat
de veure les coses com son em realitat i no com,
moltes vegades ens diuen que són pels ulls dels
demés.
Aquests amics que tan bones lliçons m’han donat,
són tots els que participen en el Club Social ES-
QUIMA al que vaig de tant en tant a fer un taller
d’escriptura creativa i de literatura en general.
Apropar-me a aquest grup de persones m’ha permés
aprendre moltes coses i millorar els meus
sentiments i coneixements sobre la seva problemàtica
i les seves necessitats.
Admiro el treball que es fa a ESQUIMA, per part
d’educadores i voluntaris, per afavorir la recuperació
d’una major autonomia personal i social de las
persones amb malalties mentals el que, a la vegada
promou la millora de la seva situació personal i
qualitat de vida. Ja és hora d’oblidar-nos dels estereotips
que ens feien veure a les persones amb
malaltia mental com essers aliens a la societat el
que donava com resultat un tracte discriminatori i
una falta d’igualtat amb la resta de ciutadans.
Quan estic treballant amb els meus amics
d’ESQUIMA me`n adono de tot el que porten a
dins, de les seves ganes d’expressar els seus sentiments
que són els mateixos que té qualsevol persona.
Hem d’entendre que les malalties mentals
són un mal més i que requereix molta atenció i dedicació;
però que alhora, no ha
de ser discriminatòria, em pregunto:
Quantes malalties hi ha
en l’actualitat tan greus o més
que de les que estem parlant i a
ningú se l’ocorreix discriminar
socialment a una persona que
pateix càncer, infermetat cardiovascular
greu, diabetis
o ha de fer diàlisi, per posar
alguns exemples?
Seria important que tothom
tingués relació amb
persones amb malaltia
mental per adonar-se
dels seus sentiments, de
les seves preocupacions
o dels seus interessos i
com són de participatius a l’hora d’escriure, de llegir,
d’expressar-se a través de la pintura i com els
agrada parlar i debatre sobre temes d’actualitat
que també els preocupen.
Pot ser que algú lector d’aquest escrit pensi que
m’estic passant en les meves apreciacions sobre
les persones afectades; si així fos pregaria a
aquesta persona que per un dia, només per un dia
i oblidant-se dels prejudicis que pugui tenir sobre
el tema, anés a fer un taller interessant o a xerrar
de temes actuals al centre ESQUIMA, i que desprès
de l’activitat i la vivència viscuda faci un anàlisi
profund del que ha vist i sentit.
Per la meva part, amics i amigues d’aquest Club
Social, aprofito per a donar-vos les gràcies per la
vostra amistat i ja sabeu que sempre que pugui
aniré a passar una tarda amb vosaltres i llegirem
poemes, contarem llegendes i xerrarem de les
nostres alegries i les nostres preocupacions i podrem
dir que si bé moltes vegades el llenguatge de
la paraula és una font de discriminació, també té la
gran força de ser un element integrador i un arma
contra la discriminació social o de qualsevol tipus.
Amparo Vàzquez
Col.laboradora

Taller d’escriptura creativa
Persones compromeses
Aquest any hem estat nomenats ENTITAT
COL·LABORADORA DE LA UNESCO y em aportat
el nostre granet de sorra amb una activitat dirigida
per la nostra gran amiga i voluntària Amparo Vàzquez
i em treballar les rondalles. Aquest any ha estat
l’any dels arbres hem intentat posar-nos a
l’alçada fent una petita aportació de fantasia,
il·lusió i paraules.
Per la gespa del camp l’escarabat negre es va
apropar al Pi. Va veure una papallona molt maca
de color groc, vermell i blau. L’escarabat era lleig i
l’esquirol li va dir que mai seria tan bonic com la
papallona. La papallona, originalment, era un cuc
bastant lleig, però amb el temps s’havia convertit
en un insecte increïblement bonic. L’esquirol continuava
dient-li a l’escarabat que mai podria volar
com la papallona i apropar-se al núvols. Però al Pi
s’estava l’aranya amb la seva teranyina i va atrapar
la papallona. Aleshores, l’escarabat li va dir a
l’esquirol que preferia no volar i o ser tan bonic
com la papallona i no caure així en la trampa de
l’aranya.
RAMON TORMO
Su padre le había inculcado el amor por los árboles.
Le decía que los árboles eran como las personas.
Al principio son muy frágiles y tal como las
personas cuando nacen, necesitan muchos cuida-
ESQUIMA
dos: abono, agua, sol y aunque no lo parezca, el
amor de otros seres vivos. Su padre le dijo que
cuando él nació planto un árbol para él y que tendría
que aprender del árbol y como el ir haciéndose
fuerte mientras crecía. El árbol crecía i el niño
crecía, el árbol se hacia fuerte i el niño también. Todos
los días miraba su árbol y veía los cambios
que experimentaba, sentía las estaciones pasar
por que siempre tenia presente a su árbol. Se alegraba
cuando llegaba el buen tiempo y veía como
florecía y se llenaba de hojas, daba gozo. Era
cuando su espíritu mas contento estaba. Un día,
cuando se hizo mayor, tuvo que dejar su casa para
ir a trabajar. Le apenaba por que se iba a alejar
de su árbol, que se había convertido en su otro
“Yo”. Le saco una foto para poder llevar-lo siempre
consigo. Al cabo de unos años le hicieron llamar
por que su padre estaba muy enfermo. Volvió al
pueblo temeroso de que llegara el final para su padre.
Al acercar-se a su casa vio con horror que su
árbol había sido destruido por un rayo. Le dio muy
mala espina. Al entrar en casa le dijeron que su padre
estaba en su lecho de muerte y que quería hablar
con él. Le pidió que hiciera algo por él, que
plantara un árbol al lado del suyo y que lo abonara
con sus cenizas y que siempre se acordara de él a
través de ese árbol.
CRISTINA CEBRIAN ARTUÑEDO
Els arbres son macos, sobretot els grans i si son
florits encara més.
Hi havia una vegada un arbre
que parlava, però deia
tantes paraulotes que no sabien
que fer amb ell. Fins
que un dia va venir un policia
a parlar amb ell i li va dir
que si no parava de dir paraulotes
li tallaria les fulles i
les branques. I així va ser
com va deixar de dir paraulotes.
Mª TERESA
GIBERNAU
33

34
Pça Pintor Vilallonga, 1
Tel. 972 34 07 08
17320 Tossa de Mar
Girona
MODA • DECORACIÓ
ARGENTERIA
c/ Pou de la Vila 11
Tel. 972 34 02 25
17320 TOSSA DE MAR (Girona)
C/ La Guardia, 19
Tel. 972 34 03 88 - Fax 972 34 04 88
17320 TOSSA DE MAR (GIRONA)
e-mail: farmant@grn.es
Nieves Requena Berenguel
34
MÉS DE 25 ANYS AL SEU SERVEI!
Plaza Ramón y Cajal, 2, local 6
08320 EL MASNOU - Barcelona
Tel. 93 555 25 11
belmon@grupoeuropa.com
www.grupoeuropa.com

ESQUIMA
Taller d’escriptura fácil sobre “El bosc”
LA TIERRA – EL BOSQUE DE CRISTAL
Animales corretean
En el bosque de cristal
Es el hielo que ha llegado
Todos quieren invernar
Cuando el río se detiene
Y se para a descansar
Blancos lobos juguetean
A su casa encontrar
Pronto el sol se desvanece
Y se va a soñar quizás
Con hermosas melodías
En el bosque de cristal
Mª JOSE ROCA BLANCO
EL BOSC
El barrufet que vivia a la pineda es va apropar al senyor
esquirol i li va dir que li havien sortit grans a la cara, per
què havia ensumat la rosa vermella. L’esquirol el va enviar
al barrufet que vivia a l’avet, que era un gran metge
i que amb gran mestria li va fer una poció en la qual
havia agafat la mel de les abelles del camp i el va curar
de la forma més satisfactòria possible. Després, el barrufet
de la pineda, va convidar al barrufet de l’avet a
casa seva, que era fet a en un gran pi i on vivia amb una
gran alegria.
RAMON TORMO
Nace un árbol entre mil
Pero este nació en abril
Y sus hojas apagadas
Empiezan a surgir
Una luz bella le da cada mañana
Y gracias a eso pudo crecer
Y ponerse guapo y hermoso
Como todos sus hermanos
También había una fuente
Que con su reflejo de cristal
Hace que todos los árboles
Allí se reflejen
Y crezcan hermosos
La naturaleza esta viva
Y no muerta
Como muchos creen.
JOSE ANTONIO LOPEZ PORTO
Había una vez una amiga y yo
no sabíamos donde ir, i decidimos
ir al bosque.
Que miedo sentíamos en
aquel sitio tan oscuro. Empezamos
a ver árboles y en los
árboles pájaros cantando,
que bonita la naturaleza. Después
más tarde empezó a llover.
Todo estaba muy oscuro.
Había truenos y relámpagos y
los árboles parecían estar mojados de la lluvia. Nunca
habíamos observado los árboles pero esta vez los descubrimos
y hablamos con ellos.
FINA MIRALLES
Aquel invierno fue devastador. La enfermedad se me
había agravado, ya casi no podía incorporar-me para
nada. Mi único sueño, era poder llegar a ver las montañas
del pirineo catalán. Tan solo las había imaginado i
en mi mente eran verdes en primavera y escachadas en
invierno. El frondoso bosque se ofrecía denso y majestuoso
a mis pies. Casi podía tocar-lo en mi mente. La
muerte de mama había amargado
el carácter de mi padre,
ya no podía hablar con él. El
médico me daba seis meses
de vida y yo seguía sin poder
ver el bosque, mi gran ilusión.
Pablo, mi novio me había prometido
llevarme al Pirineo algún
día, pero mi cuerpo era
demasiado débil para esto.
Al fin la primavera llego rotunda, fuerte y devastadora
con su brisa y su resplandor. El olor a rosas entraba por
el balcón de mi habitación y me transportaba sin límite
a otros mundos.
SÍLVIA MARCO MAJADAS
Era un bosc immens i frondós. Els raig del sol ni tan sols
es veien de la quantitat d’arbres que hi havia en aquell
indret tan peculiar. S’hi respirava un aroma a fulles humides
per què la nit anterior
havia plogut. L’aire que feia en
aquell indret humit i refrescant,
era agradable. Els arbres
es veien d’un color que
feia goig mirar-los i el creccrec
quan trepitjaves les fulles
et feia sentir bé.
ANNA MARGENAT
35

36
ESQUIMA
Taller d’Autoajuda
Com he viscut els meus ingressos
Yo solo he estado ingresado
una vez en el año 1999. Nunca
había estado compartiendo
vida con personas con enfermedad
mental. Fueron 15
días de nervios, confusión, y
soledad. No tenía prácticamente
relación con nadie. Fue
una experiencia dura. Las horas
se me hacían muy largas.
El abatimiento y la tristeza
eran habituales en mí día a día.
Lo que nunca se me olvidará es que mi madre me visitaba
todos los días. Era el único momento del día que esperaba
con anhelo. Han pasado muchos años desde
ese ingreso. No he vuelto a ingresar, pero he estado cerca.
Lucho cada día para no volver ahí.
PEDRO CABALLERO
Yo viví un ingreso muy agresivo,
porqué fue involuntario.
Me sentí como si estuviera encerrada
en la cárcel. No olvidaré
nunca cunado un chico
se autolesiono con un bolígrafo
delante mío y lo metieron en
contención.
Cuando mas lo vivía era cuando
mis padres y hermanos venían
a verme y nos dábamos
un paseo por los jardines y nos tomábamos algo en una
cafetería que había en este sitio que se llama Torribera.
ASCENSION NAVARRO BERNAL
Yo nunca he estado ingresada
pero tengo esta enfermedad
des de los 23 años y no me
siento nada bien. Cuando me
puse enferma, mis padres me
llevaron a un psiquiatra. La
verdad es que prefiero no recordarlo
porque lo pase muy
mal. Estuve yendo al mismo
psiquiatra hasta que se jubilo,
ahora me lleva una psiquiatra
des de el año 2000, la verdad es que con la medicación
estoy estable pero con altibajos. Tengo temporadas
buenas y otras que no se por qué me encuentro mal.
Pensaba que la enfermedad era para una temporada,
pero me equivocaba, es para toda la vida.
JOSEFINA MIRALLES
Me sentía extraña por que yo no era como una persona
normal que podía olvidarse una pastilla o simplemente
estar enamorada. Nunca olvidare las personas que allí
conocí. Las que ayude y me ayudaron. Y por supuesto
a mi compañera de cuarto, una buena persona.
Mª JOSE ROCA BLANCO
Quan em van ingressar estava
molt trista i nomes plorava.
Quan em van venir a buscar per
portar-me a casa, em vaig posar
molt contenta. Mai oblidaré
com s’estava de malament allà.
Em sentia molt malament i la
gent que hi havia allà també ho
estava. Tot per què no em volia
prendre la medicació.
Mª TERESA GIBERNAU LLADÓ
Quan vaig estar ingressat a Mataró el 2004, em sentia
escoltat emocionalment, per què llavors em sentia com
si em controles una altre persona. Jo, quan tinc al·luci -
nacions no puc dormir bé. Sento
que Deu es comunica amb mi i
em parla sobre qüestions religioses
de la bíblia. Sobre
l’apocalipsi i la destrucció del
mon en un futur proper. Llavors
em sento molt angoixat. Però
amb la gent amb la que ho parlo,
el infermer i el psiquiatra, no li
donen importància, malgrat que
una guerra mundial es factible i
podria causar una gran destrucció a la humanitat sencera.
En definitiva, que possiblement no li hauria de donar
importància a la religió per què ningú se la pren seriosament.
RAMON TORMO
Cuando estuve ingresado fue a
causa de la bebida y a consecuencia
de eso perdía los nervios.
Estuve mucho tiempo ingresado
sin salir y eso me hacia
sentir mal, me parecía que
estaba en una cárcel. No me
dejaban salir por que tenían
miedo que escapara. Al final,
cuando estaba mejor, pude
empezar a salir con los compañeros. Me hicieron ver
que el alcohol era malo.
TONY AYMA

Carnestoltes a Esquima
ESQUIMA
Cada any celebrem el carnestoltes, aquest any varem fer un concurs per escollir quina era la
disfressa més treballada i també com interpretàvem el personatge. Sense esperar-ho va ser
una tarda entranyable.
37

38
ESQUIMA
Carnestoltes a Esquima

Taller de cuina, avui “Paella”
ESQUIMA
Un cap de setmana a l’any els usuaris d’Esquima junt amb les nostres educadores fem un estupenda
“Paella” que ens fa pujar als núvols. Tots junts anem a comprar al mercat el peix i la resta
d’ingredients per la paella. Després cadascú fauna tasca: uns netegen el Peix, d’altres preparen
el sofregit i finalment la nostra educadora ens ajuda a cuinar-la.
Sempre és una bona experiència que deixa un grat record que fa que cada any hi hagi algú que
reclama; Quan es fa la paella?.bé aquí teniu una mostra del que expliquem.
39

Dr. Ramón Lucchini
Llicenciat en Odontologia
C.O.E.C. 1949
Implants i Protesi
Dra. Jaquelina Depompa
Llicenciat en Odontologia
C.O.E.C. 2191
Ortodòncia
Carrer Navarra, 68 (al costat de la Farmàcia)
Tel. 93 540 30 37 - El Masnou
Osteopatia
Acupuntura
Homeopatia
Massatge
Estètica
40
Psg. La Riera 102
93 555 32 68
Servei d'Urgències 24 hores
Avinguda Jaume Recoder, 41
08302 Mataró
Tel. 937 902 603
619164140

Sortides de cap de setmana
ESQUIMA
Les sortides de cap de setmana són una part important del sentit del club social aprendre a fer
ús del temps d’oci és un aspecte a treballar. També és una de les coses que costa més
d’aconseguir, a vegades no ens trobem prou bé com per arriscar-nos a passar-ho malament fora
de casa i no poder gaudir, però si no anem i ens quedem a casa tampoc ens ho passem bé i
a sobre hi ha el neguit d’haver perdut una oportunitat de sortir dels nostres pensaments i compartir
una bona estona. Els usuaris que les fem sovint convidem a la resta de companys que no
venen a què ens acompanyin.
41

42
ESQUIMA
Caps de setmana

Desde el anfiteatro:
ESQUIMA
Sentado en una butaca del anfiteatro esperando el momento en que se abra el telón. No nos damos
cuenta pero al otro lado, dentro del escenario, entre bastidores, se aprecia un ir y venir, comentarios
en voz baja preparando los últimos detalles..., las cortinas se mueven, se abren y nos
anuncian que la función “Pere Sense Por” va a comenzar.
Desde este punto de vista se puede apreciar la parte más importante de una obra. Se ve y se
nota cómo llega al espectador en un tiempo reducido aquello que ha costado muchos días y
esfuerzo elaborar. No sé que pasa pero la magia de unas palabras y una actuación llevadas a
cabo por unas personas en un pequeño escenario son capaces de transmitir de dentro a fuera
algo que puede despertar un gran interés hasta el punto de emocionar a quiénes están observando
el espectáculo.
Estas personas que pertenecen a Esquima y que con una dedicación absoluta han logrado que
unos espectadores estemos pendientes de ellos en todo momento durante el tiempo que dura
la obra y nos han demostrado que son capaces de hacer aquello que se proponen. Con esfuerzo,
si, pero lo han logrado.
Con los ojos humedecidos y con gran emoción hemos seguido cada uno de los actos de vuestra
obra esperando el desenlace final. Os animamos a seguir haciendo estas cosas tan maravillosas
que tanto representa para vosotros, pues con ello estáis sacando lo mejor que lleváis dentro
de cada uno y al mismo tiempo hacéis felices a personas que os ven desde este otro punto
de vista: el Anfiteatro.
Os doy las gracias a todos: A Ramón, a Pere, a Jaime, a Antonio, a Virginia, a Mª Teresa, a Imma
y a todos en general por haber logrado que pasemos un rato agradable y feliz con vuestra
actuación.
Un espectador que os anima a seguir.
Cristóbal.
43

44
ESQUIMA
Para mis amigos de Esquima
Os escribo esta carta para deciros que tranquilos que todo va a salir
bien con Rosa. Quiero que sepáis que yo creo que podemos hacerlo
muy bien. Estará toda nuestra familia, amigos, Celeste y Alba que nos
apoyan.
No quiero que estéis nerviosos porque os quiero mucho y quiero que
todo salgas bien. Por favor, pensad que hay días en los que estoy más
nerviosa, pero aún así, intentaré hacerlo lo mejor posible.
Vuestra amiga que os quiere mucho.
IMMACULADA 25.05.11
Tothom ha participat del muntatge de l’activitat de teatre.
Al tallet de teatre s’ha de confeccionar tot, comencem preparant els decorats al taller de
l’Isabel.
Els primers assajos
Ja em arribat a Ca N’humet!
Finalment estem molt satisfets per haver pogut ser capaços de mostrar el que podem fer. Era
un repte i l’hem aconseguit amb l’ajuda d’una gran mestre la nostra voluntària i estimada “Rosa”

ESQUIMA
Què necessiten les persones amb trastorn mental?
Carta a mi psiquiatra,
Durante estos 3 meses que no le he
visto, lo he pasado fatal; ataques de
pánico, no podía subir en el autobús
por que me daba como una sensación
de ahogo y cuado estaba solo
esperando a alguien la pierna no paraba
de temblarme y me pongo nervioso.
También cuando estoy esperando
el autobús solo puedo aguantar 5 minutos en la
parada, porque veo pasar los coches tan rápido que me
da la sensación que alguno se me va echar encima. Hay
días que no puedo hacer Tai Chi porque estoy muy cansado
y mentalmente me siento muy débil, todo se me
cae encima. No puedo hacer lo que yo quiero. No puedo
salir con mis amigos (de noche) por que tengo que
usar el bastón para todo. Ya empiezo a estar un poco
harto de todo, a veces pienso que prefiero estar muerto
que vivir así.
Doctor, mis fuerzas están llegando al final. No se lo que
hacer con mi tío, que es la única persona con la que
puedo salir, por qué me esa empezando a dar fobia salir
solo. Por eso cuando voy a Esquima con mi amigo
Ramon de Esquima, ir con él me da seguridad por que
yo no tengo seguridad en mi mismo. Además he observado,
o me parece a mí, que la pierna izquierda me va
más lenta que la derecha. A veces tengo la sensación
que me tambaleo, o eso me parece, tengo sensación de
inestabilidad. Yo se que cuando me levanto con dolor
de cabeza en el lado izquierdo, voy a tener vértigos fuertes,
es decir que voy a tener que usar el bastón todo el
día. No entiendo lo que me pasa ya que tomo la medicación
correctamente. Lo digo una vez más, para vivir
como vivo, siempre luchando y levantándome después
de caer. El caso es que ya no se si tengo fuerzas para levantarme,
me estoy rindiendo, ya no me quedan fuerzas.
Doctor, déme una solución.
JOSE ANTONIO LOPEZ PORTO
ÉS NECESSARI FER EXERCICI FÍSIC
L’exercici físic és molt saludable per
a la persona. Augmenta les endorfines
que fan estar a gust i bé a cadascú.
Jo particularment no en
practico massa però tinc el repte
d’anar a la muntanya amb els gossos
i anar a la piscina. L’exercici físic
fa que el cor i la ment es troba en harmonia. Es mitja vida,
a veure si espavilo.
JONATHAN CAMPOBADAL
Per mi fer exercici físic es passar una estona relaxantse,
estirant músculs i desfogant-se. Em diverteixo. Es
necessari moure’s per què si no et quedes com un moble.
Mª TERESA GIBERNAU
L’exercici físic és necessari per mantenir el cos el més
actiu possible. Jo com sóc nerviós necessito moure el
cos i mantenir-me exercitant els músculs i cal que mogui
els ossos del cos per mantenir-me en forma.
RAMON TORMO
Para mi el ejercicio físico es importantísimo.
A lo largo de los días, si no haces
algo de ejercicio te vas engordando ya
que no quemas las calorías que te sobran.
Por ejemplo, si tienes una dieta
de 2500 kl, consumes 3500 y no quemas
las 1000 restantes, poco a poco te
vas engordando. Y más si comes bollería,
frutos secos, coca cola, etc.
El ejercicio también va muy bien para desfogar-se y te
ayuda a no padecer o prevenir la artrosis o que se te dañen
les vértebras.
JOSE LOPEZ PORTO
L’ Exercici físic és necessari pel cos i
per la ment. Bellugues el cos i les articulacions.
En aquell moment la
ment la tens en blanc i no penses en
coses que et poden preocupar i a la
vegada et poses en forma.
ANNA MARGENAT
El ejercicio es muy importante para el
ser humano. Libera toxinas y distrae la
mente. Existen multitud de deportes y
es muy interesante para la circulación,
la relajación y divertir-se a la vez.
MARTÍ
Volem ser com qualsevol en tots els sentits,
tenim opinió i veu.
Quan una persona viu sense veure les injustícies que hi
ha al món, aquesta persona no entén el que passa al
seu voltant i no pot ajudar a la gent que ho necessita.
RAMON TORMO
Entiendo que hay que pensar y entender, antes de hablar
o actuar. Aquí entra la conciencia.
MARTÍ
Volem ser escoltats, ser recolzats, estimats, reconeguts,
no jutjats ni rebutjats, no tractats com a deixalles perquè
no donem la talla, perquè som lents, perquè som excessivament
sensibles, perquè no competim al ritme
d’aquest món, senzillament pot ser som més fràgils però
sentim. Només volia dir això i que tothom ho sàpiga
amb tot el meu cor.
ANÒNIM
45

46
ESQUIMA
Bons moments

Diada de Salut Mental 2010
ESQUIMA
Aquest acte ha existit des de sempre, però tenia altres objectius i es portava a terme de forma
diferent. Els nois i noies no hi eren presents al muntatge i desenvolupament. Deien que no podien,
que no es sentien bé i eren els familiars els que dissenyaven les activitats, feien el muntatge
i ho executaven, els afectats no ho vivien com a seu. L’objectiu principal era el fet de recaptar
diners per poder sustentar l’associació que llavors no gaudia de cap subvenció.
Des d’uns anys ençà ha canviat tot. S’ha portat a terme un treball de conscienciació amb les
persones afectades, de reforçar l’autoestima i la confiança en sí mateixos i hem de dir que els
resultats han estat molt positius. Actualment quasi tots els usuaris assisteixen per fer un cop de
mà i per estar tots junts i gaudir. Els objectius que es persegueixen actualment són: treballar per
trencar l’estigma, sensibilitzar a la població envers el que representa la malaltia mental, aproparnos
a la societat i passar un dia de gaudi junts, que siguin les pròpies persones afectades els
protagonistes d’aquest dia i que per tant siguin ells i elles els que participin de forma activa en
tot el que comporta portar a terme un dia d’esbarjo i gaudi a la comunitat.
47

48
ESQUIMA
Preparació de la diada
Tothom vol col·laborar a la festa, volen formar part.

Com vivim la Diada els usuaris
d’Esquima
Yo he vivido un día que no olvidare nunca. Me lo pase muy bien en la parada de
las plantas con mi hermana y mis amigos de Esquima. Me hizo mucha ilusión que
viniera mi hermano i mi padre. Me gustaron mucho las actuaciones. Fue un día
muy especial para mi. Me emociono mucho la presencia de mi hermana y que se
uniera al grupo de familiares de Esquima.
ASCENSION NAVARRO BERNAL
ESQUIMA
El día de la Diada me levante pronto, pase nervios para llegar a la hora pero lo
hice. Cuando llegue al Casino, lugar donde se celebraba el acontecimiento, estaban
algunos de mis compañeros. Ayude a subir cajas de libros, con los globos
y con todo lo que pude. Vino mi familia, me hizo mucha ilusión. Había un ambiente
guapo. Nos fuimos a comer todos juntos. Después de comer siguió la
fiesta. Me lo pase muy bien.
JOSEFINA MIRALLES
La Diada de salud mental fue muy bien, estuve con todos los compañeros de Esquima,
vi el espectáculo de la Rafi, hubo una Chocolatada y coca. Se hizo la rifa
del jamón i muchas cosas más. Me sentí muy bien, y ayude en todo lo que pude.
VIRGINIA MARTINEZ
De bon matí, a primera hora vaig baixar al casino del Masnou disposat a ajudar
en tot el necessari per la preparació de la diada de Salut mental d’aquest
any, muntar paradetes, fer entrepans i gaudir del dia festiu.
Em vaig trobar bé tot el matí, gaudint del dia assolellat i tirant globus al cel del
Masnou, desitjant una bona salut a tothom. Trobo que la Diada de Salut Mental
ha de seguir fent-se cada any, per la necessitat i el deure de sentir-nos inclosos en la societat
en que vivim.
JONATHAN CAMPOBADAL
El dia de la Diada me levante a las 7 i media. La noche anterior no dormí muy bien por los nervios,
tenia miedo a dormirme. Como sabia todo lo que había que montar y que me necesitaban,
llegue al casino a la 8 i cuarto. Una vez allí montamos toda la infraestructura necesaria para poder
hacer la Diada. Para mi, estar de 8 i cuarto a 9 i media como estuve, fue un reto. A veces me
notaba inseguro i creía que no iba a aguantar hasta el final, había momentos que quería decirle
a Celeste que estaba mareado y me quería ir. Pero aguante hasta el final. La fiesta la viví muy
divertida, como cada año. Siempre me he ido muy satisfecho de lo que he hecho.
JOSE LOPEZ PORTO
49

50
ESQUIMA
El festival que se hizo el domingo 3 de octubre en el casino del Masnou me encanto.
Pusimos paradas para vender cosas, cosas que habíamos hecho previamente
nosotros, se hizo un sorteo. Lo que me gusto mas es que vino mucha gente
y entre los compañeros que estábamos allí nos entendimos muy bien i nos organizamos
a la perfección. Ojala se pueda hacer muchos años más.
TONY AYMÀ
La 14ena Diada de Salut Mental d’Esquima ha estat molt gratificant per mi. He
vist molta gent coneguda del poble, inclosos els meus veïns, la Montse i l’Albert.
Tota la meva família ha vingut a la festa. La meva germana Carme, el meu cunyat
Rafael, la meva neboda Anna i el seu nuvi Guillem van participar en la
l’elaboració d’un karaoke, el que es molt d’agrair. Va venir la meva mare, la Llum,
que té 89 anys i va poder gaudir de la vetllada festiva. Vaig veure fins i tot
l’alcalde del Masnou que ens va comprar uns números per al sorteig del pernil. Va ser molt emotiu
veure els meus companys d’ Esquima, alguns que feia molt de temps que no veia pel Club,
i els familiars. Jo he gaudit molt de la festa. Per cert, la Rafi va estar apoteòsica. Espero poder
participar i gaudir moltes Diades més.
RAMON TORMO
La Diada com els altres anys m’ha agradat molt. Els dimonis va ser molt entretinguts
i l’actuació de la Rafi molt graciosa. Els globus es van enlairar amb una
cançó de la Pilar i el menjar del Xines on varem anar a dinar molt bo. Per mi la
Diada va significar un dia molt maco que m’agradaria tornar a repetir.
Mª TERESA GIBERNAU LLADO
El dia 3d’octubre va ser la Diada de les persones amb malaltia mental. Les persones
d’Esquima van muntar totes les paradetes i les carpes per tenir-ho tot enllestit
per quan vingués la gent a passejar i a fer donatius per Esquima. A les
12’30h varen passar el Diables del Masnou amb els tambors, tot ballant i animant
la festa. Fins a les 13’30h, que es va fer un acte molt emotiu llençant globus
amb els nostres desitjos que es una de les coses que més m’agraden a mi.
ANNA MARGENAT

Amb la col·laboració de:
14a. 4a. Diada Diada
de la Salut Salut
Mental Mental
3 Octubre Octubre 2010 2010