Revista 15 - esquima

Nous camins per la recuperació
Fins ara i de forma majoritària són
els professionals de la salut mental
els que aconsellen o deriven a
usuaris cap a recursos comunitaris
com el club social, com a complement
de la seva rehabilitació. És un
punt de partida per començar a treballar
junts cap al seu benestar. No
hi ha dubte que per part de les persones
afectades és un esforç important
però també és cert que ha
de ser constant per tal d’aconseguir
una estabilització positiva . No cal
dir que el resultat dependrà del
subjecte que hi treballi, del seu interès
i el seu nivell de compromís.
La millora s’adquireix mitjançant
entrenament, dia darrera dia, es pot
recuperar moltes de les coses que
havien quedat estancades per falta
d’ús. És essencial que la persona
afectada de malaltia mental prengui
consciencia que ha de fer alguna
cosa per tal de canviar allò que sent
que no funciona a la seva vida, que
la fa infeliç,que la incapacita, tant
que llença la tovallola i no hi ha res
a fer. Ja tot ha perdut interès, es
sent desconnectada i fora de lloc,
un lloc que perdrà si la desconnexió
és continua en el temps.
Actualment i com una important
evolució, existeixen moviments de
persones amb malaltia mental que
són elles les que decideixen anar a
un recurs o altre,que lluiten per
aconseguir ser ells els amos de la
seva vida, que intenten marcar cap
a on s’ha de caminar i que compten
amb els professionals com a recolzament
i acompanyament d’aquest
procés.
La nostra societat es caracteritza
per estar sempre en constant canvi
i a un velocitat de vertigen. Aquest
ritme afecta a tots els àmbits incloent
la recerca de nous models
d’intervenció en la recuperació.
Fins ara es parlava de rehabilitació,
un concepte positiu i complexa, era
el nom que s’escoltava quan parlàvem
del procés de millora de la
qualitat de vida i de l’augment de
l’autonomia de les persones afectades
de problemàtiques especials.
Actualment i com evolució del concepte
de recuperació, està marcant
la pauta una nova paraula desconeguda
però present al nostre discurs.
Té moltes coses en comú amb la
rehabilitació, però alhora marca un
nou paradigma, “Empoderament”.
El terme sorgeix per tots els
col·lectius desfavorits. És una opció
personal per iniciar un procés
de canvi mitjançant el qual la persona
és capaç; d’adquirir la responsabilitat
davant la seva vida, la qual
cosa li permetrà: sentir-se bé amb
sí mateixa, ser feliç i finalment
aconseguir l’ integració i cohesió
social.
Hi ha diferències considerables entre
ambdós conceptes, en el primer,
el poder de decidir majoritàriament
el tenen els professionals i la persona
afectada juga un paper de subjecte
passiu que accepta les propostes
de millora de la seva vida a
la mesura que pot. En la segona
proposta el subjecte afectat pren
consciència de la necessitat de ser
ell el que decideixi que és el que vol
fer i que necessita a la seva vida.
Passa de ser subjecte passiu a actiu
en el seu procés d’autonomia
amb la conseqüent millora de la
qualitat de vida.
Inicialment aquest moviment
l’abanderen persones afectades
però amb variables una mica diferents:
són persones més joves, menys
cronificades i per tant amb més
capacitats, volen ser protagonistes
d’un canvi d’enfocament en el procés
de rehabilitació. Cal dir que és
un aspecte molt positiu, el fet que
siguin els mateixos afectats els que
comencin a canviar la forma de fer.
D’aquesta manera és possible que
ESQUIMA
puguin contagiar a la resta de persones
que encara estan en altre estadi,
d’aquesta motivació tant necessària
per poder estructurar un
projecte de vida i portar-ho a terme.
S’ha de ser conscient que no totes
les persones tenen les mateixes limitacions,
capacitats, ni característiques,
però si m’atreviria a dir que
hi ha empoderament a la mesura de
cada persona. Hauran persones
que podran fer-se’n càrrec totalment
de la seva vida, d’altres que
seran capaços d’impulsar el funcionament
d’un club social o d’altres
recursos dins els seus paràmetres
amb èxit i d’altres que el seu nivell
d’empoderament passa per sortir
de casa cada dia. També hi ha persones
que confessen que pot ser
mai arribaran a ser “empoderats”,
però per nosaltres, els professionals
de l’acompanyament, aquests
són els que necessiten més atenció
per tal que s’adonin que no és cert,
que la situació no pugui canviar, encara
que sigui subtilment.
Què suposa l’empoderament?, primer
prendre consciència del moment
en el que es troba la persona,
fer un treball d’introspecció i valorar
el que vol fer per canviar en la mesura
que es pugui una situació traumàtica,
després obtenir informació
de com fer-ho i amb qui i especialment
sentir que son protagonistes
de la seva vida i atrevir-se. Val a dir
que no tot són flors i violes, que cal
una capacitat d’esforç important,
una continuïtat i un voler ser i estar
en aquest moment històric. Són
temps de renovació i de cercar horitzons
nous.
Com s’impulsa l’empoderament
des del club social?: donant informació
del què vol dir el concepte i
què implica, facilitar els mitjans perquè
siguin els usuaris els que proposin,
gestionin i executin. Proporcionant
acompanyament i recolzament
en tot el procés.
Celeste Flecha
Educadora Social i Coordinadora
Club Social Esquima
15