You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Taller d’escriptura creativa<br />
Persones compromeses<br />
Aquest any hem estat nomenats ENTITAT<br />
COL·LABORADORA DE LA UNESCO y em aportat<br />
el nostre granet de sorra amb una activitat dirigida<br />
per la nostra gran amiga i voluntària Amparo Vàzquez<br />
i em treballar les rondalles. Aquest any ha estat<br />
l’any dels arbres hem intentat posar-nos a<br />
l’alçada fent una petita aportació de fantasia,<br />
il·lusió i paraules.<br />
Per la gespa del camp l’escarabat negre es va<br />
apropar al Pi. Va veure una papallona molt maca<br />
de color groc, vermell i blau. L’escarabat era lleig i<br />
l’esquirol li va dir que mai seria tan bonic com la<br />
papallona. La papallona, originalment, era un cuc<br />
bastant lleig, però amb el temps s’havia convertit<br />
en un insecte increïblement bonic. L’esquirol continuava<br />
dient-li a l’escarabat que mai podria volar<br />
com la papallona i apropar-se al núvols. Però al Pi<br />
s’estava l’aranya amb la seva teranyina i va atrapar<br />
la papallona. Aleshores, l’escarabat li va dir a<br />
l’esquirol que preferia no volar i o ser tan bonic<br />
com la papallona i no caure així en la trampa de<br />
l’aranya.<br />
RAMON TORMO<br />
Su padre le había inculcado el amor por los árboles.<br />
Le decía que los árboles eran como las personas.<br />
Al principio son muy frágiles y tal como las<br />
personas cuando nacen, necesitan muchos cuida-<br />
ESQUIMA<br />
dos: abono, agua, sol y aunque no lo parezca, el<br />
amor de otros seres vivos. Su padre le dijo que<br />
cuando él nació planto un árbol para él y que tendría<br />
que aprender del árbol y como el ir haciéndose<br />
fuerte mientras crecía. El árbol crecía i el niño<br />
crecía, el árbol se hacia fuerte i el niño también. Todos<br />
los días miraba su árbol y veía los cambios<br />
que experimentaba, sentía las estaciones pasar<br />
por que siempre tenia presente a su árbol. Se alegraba<br />
cuando llegaba el buen tiempo y veía como<br />
florecía y se llenaba de hojas, daba gozo. Era<br />
cuando su espíritu mas contento estaba. Un día,<br />
cuando se hizo mayor, tuvo que dejar su casa para<br />
ir a trabajar. Le apenaba por que se iba a alejar<br />
de su árbol, que se había convertido en su otro<br />
“Yo”. Le saco una foto para poder llevar-lo siempre<br />
consigo. Al cabo de unos años le hicieron llamar<br />
por que su padre estaba muy enfermo. Volvió al<br />
pueblo temeroso de que llegara el final para su padre.<br />
Al acercar-se a su casa vio con horror que su<br />
árbol había sido destruido por un rayo. Le dio muy<br />
mala espina. Al entrar en casa le dijeron que su padre<br />
estaba en su lecho de muerte y que quería hablar<br />
con él. Le pidió que hiciera algo por él, que<br />
plantara un árbol al lado del suyo y que lo abonara<br />
con sus cenizas y que siempre se acordara de él a<br />
través de ese árbol.<br />
CRISTINA CEBRIAN ARTUÑEDO<br />
Els arbres son macos, sobretot els grans i si son<br />
florits encara més.<br />
Hi havia una vegada un arbre<br />
que parlava, però deia<br />
tantes paraulotes que no sabien<br />
que fer amb ell. Fins<br />
que un dia va venir un policia<br />
a parlar amb ell i li va dir<br />
que si no parava de dir paraulotes<br />
li tallaria les fulles i<br />
les branques. I així va ser<br />
com va deixar de dir paraulotes.<br />
Mª TERESA<br />
GIBERNAU<br />
33