GLAMOUR Moda, calçats i c omplements Calçat per a peus delicats Calçat laboral, hosteleria Prat de la Riba, 10 (davant Estació dʼOcata) El Masnou • Tel. 93 540 48 97 Cap de la Vila, 1 08870 SITGES Tel. 93 894 17 73 Prat de la Riba, 21 - Tel. 93 540 07 60 08320 EL MASNOU 6 CERVECERIA CANARIAS SERVIAT VIATGES LA TEVA AGÈNCIA VIATGES IBERIA DEL MASNOU Prat de la Riba, 4 EL MASNOU Tel. 93 555 04 60 Gran surtido en tapas de todas clases Más de 50 años a su servicio Plaza Real, 4 Tel. 93 318 10 24 08002 BARCELONA INFORMACIÓ I RESERVES Plaça Llibertat, 6 08320 El Masnou, Barcelona Tel.: 93 555 71 13
“Borroses les persones” Fa uns dies, en el diari El País , hi havia una aclaridora vinyeta de l’humorista El Roto en la que es veia un home, un dels seus ombrívols i severs executius o alts funcionaris, d’avant d’un ordinador que amb perplexitat deia: “ Qué curioso. Si miro mucho tiempo a los números, luego veo borrosa a la gente”. Fa entendre, així interpretem, que els números es refereixen a diners o recursos, i a com quadrar, guanyar o no perdre, o bé, com distribuir el que disposa, o quelcom semblant. Però, els contraposa a les persones. Com si quadrar els números exigís el sacrifici d’allò que té que veure amb les persones. Questions d’aquestes estan darrerament sobre la taula. La viabilitat pressupostària sembla que passa pel sacrifici dels aspectes socials, dels serveis a les persones, de la protecció i suport d’allò on darrera estan les necessitats de les persones. Però les xifres, per molt negatives que siguin, no poden fer perdre de vista que les persones son l’objectiu de tot el que es fa i es desfà en aquest mon. Les xifres son un instrument, el reflex de l’estat de les coses, no rés més. Evidentment, en una situació de crisi econòmica com la que vivim en aquests temps, cal que tots aquells que maneguen les grans xifres, els que diuen cap a on han d’anar els diners, especialment els diners públics, han de ser molt curosos. Han de tenir molt clar quines les fites i quines les prioritats, quins els temps i quines les maneres. I, tots plegats, s’han d’acostumar a una nova cultura de recursos limitats. Tothom estaria d’acord en que els actuals han de ser moments d’ajusta - ment, d’austeritat i de rigor. Ara bé, quan estem parlant de diners públics i, per tant, diners que s’han de dedicar a allò que entenem per bé comú, les coses prenen una dimensió encara més seriosa. Tot i que és cert que és imprescindible potenciar l’activitat econòmica, sense la qual rés és possible, també ho és proveir allò que el ciutadà no pot assolir per si sol, com és l’ensenyament, la seguretat, la salut, etc. I també la protecció dels col·lectius vulnerables, com son les persones grans, les persones greument malaltes, les persones amb discapacitats, les persones amb precàries condicions de vida. Amb ironia, El Roto assenyala que els números fa tèrbola la visió de l’objectiu que son les persones. Això passa quan hi ha una visió exclusivament tecnocràtica o mercantilista de les coses, especialment de les que tenen a veure amb les persones. És la mateixa visió que dona per bona la versió contraria: estar molt centrat en l’atenció a les persones acaba fent trontollar els números. Però, de fet, el que realment fa borroses tant a les persones com als números és una manera de veure les coses que implica una distribució dels recursos on el ser humà no és el protagonista, on no es privilegia l’equitat, la solidaritat i la justícia. Això genera una societat discriminatòria, de privilegis i de desigualtat i, en poc temps, empobrida. L’atenció a la salut mental en sap molt de discriminació i desigualtat: ha estat menystinguda durant segles, en mans de la beneficència i amagada darrera dels murs del manicomi; no al servei de les persones afectades sinó en nom de la pau social. Posteriorment, tot i que se li va anar reconeixent la pertinença a l’àmbit de l’atenció a la salut, no acabava de trobar-s’hi, tant a causa de vacil·lacions dels seus responsables com perquè no se li acabava de concedir un lloc d’igualtat amb la resta de l’atenció a la salut. Darrerament anava en el bon camí d’aconseguir les condicions mínimes necessàries per, tenint la mirada clarament posada en la persona que pateix una malaltia mental, assolir allò que és l’objectiu de tot tractament, la millora de la qualitat de vida. Les restriccions pressupostàries i la direcció de les retallades no haurien de repercutir de forma significativa en l’atenció a la salut mental, afectada per un retard històric en comparació amb la resta de la l’atenció a la salut i en la que la disminució de recursos ESQUIMA incideix directament en la qualitat de vida de les persones i en un augment de la càrrega familiar i social. Possiblement no hi ha cap altre àmbit de la salut en que tant les entitats assistencials com els professionals, les famílies, les entitats ciutadanes, les empreses i les Administracions, no estiguin tan compromeses en sostenir i promoure l’atenció integral al col·lectiu de malalts, objectiu final del qual és la integració social, segurament la més greu de les seves dificultats. Tot i sabent que és poc i que es necessita més. Molt més. Aquesta atenció ja va patir una retallada del 3,2% l’any passat i, aquest any, entre el 7 i el 9% que abasta, de forma desigual, als recursos de Salut, de Benestar Social, de Treball, en la part dedicada a la salut mental. Alguns programes, com l’atenció a les drogodependències, un 10%. Altres, més. Es diu que les retallades és probable que continuïn l’any vinent. Des de l’Administració s’insisteix en que aquesta disminució pressupostària no ha d’afectar a la qualitat assistencial. S’ha de veure com això és possible i de quin costat ha de caure el sacrifici. S’ha d’entendre que la salut mental no pot retornar a un temps de més precarietat i inestabilitat. Seria tornar a un temps prou conegut per aquest col·lectiu i, sens dubte, indesitjable. No es pot renunciar a seguir en el camí de la “normalització” d’aquesta assistència que és especialment sensible a les variacions en els esforços que s’hi dediquen, vinguin per on vinguin. Estem parlant de persones molt vulnerables i en les que només una acció conjunta de moltes bandes els hi pot permetre assolir un bon grau de dignitat i poder enfrontar-se a l’estigma social que els dificulta la seva integració i, fins i tot, la seva milloria. En temps de dificultats ha d’haver-hi un esforç per part de tothom però també cal introduir factors de mesura i correcció, en funció de les necessitats i de les desigualtats. Sense perdre de vista les persones. El Roto ens ho diu: el maneig dels números no és innocent: amaga unes intencions i porta molta cua. Els números tenen sempre el sentit que se’ls hi vol donar: per si sols, son matèria freda, quasi morta. Dr. Guillem Homet Psiquiatra i Director Mèdic Comunitat Terapèutica del Maresme 2011 7
Change language