la traducció interconfessional de la bíblia en català - Església ...
la traducció interconfessional de la bíblia en català - Església ...
la traducció interconfessional de la bíblia en català - Església ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
14<br />
consi<strong>de</strong>rant-<strong>la</strong> ree<strong>la</strong>boració <strong>de</strong>ls seus <strong>de</strong>ixebles.<br />
La introducció a Jonàs, <strong>en</strong>cara que no nega directam<strong>en</strong>t <strong>la</strong><br />
historicitat <strong>de</strong>ls fets, afirma que alguns són consi<strong>de</strong>rats «elem<strong>en</strong>ts<br />
meravellosos» , a més <strong>de</strong> dir que el fet que un peix s’empassi<br />
un home ve <strong>de</strong> <strong>la</strong> mitologia grega i no <strong>de</strong>l registre <strong>de</strong> fets reals<br />
que van es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>ir-se. Nega que sigui una «narració <strong>de</strong> caràcter<br />
estrictam<strong>en</strong>t històric», afirmant que és «una narració didàctica»;<br />
<strong>la</strong> qual cosa nega <strong>la</strong> literalitat històrica <strong>de</strong>ls fets. A més, diu que<br />
no hi ha altres textos a <strong>la</strong> Bíblia que testifiquin els fets <strong>de</strong>ls «tres<br />
dies passats per Jonàs dins <strong>de</strong>l peix, …<strong>la</strong> conversió <strong>en</strong> massa <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> gran ciutat <strong>de</strong> Nínive» 20 ; cosa que, <strong>en</strong> primer lloc, no és certa,<br />
doncs Jesús ho va fer (veure Mat 12.40-41), i, <strong>en</strong> segon lloc, el<br />
qüestionar <strong>la</strong> historicitat <strong>de</strong>ls fets és t<strong>en</strong><strong>de</strong>nciosa i vol negar tot<br />
fet miraculós <strong>de</strong>l text bíblic.<br />
La introducció al llibre <strong>de</strong> Miquees, nega <strong>la</strong> paternitat <strong>de</strong><br />
Miquees i atribueix a un recopi<strong>la</strong>dor que a més <strong>de</strong> reestructurar<br />
el material rebut va afegir-ne <strong>de</strong> nou.<br />
La introducció als Escrits<br />
Quan es fa referència al llibre <strong>de</strong> Daniel, <strong>en</strong> l’apartat titu<strong>la</strong>t<br />
«Profecia i apocalíptica», es nega <strong>la</strong> realitat <strong>de</strong>l llibre que par<strong>la</strong><br />
d’es<strong>de</strong>v<strong>en</strong>im<strong>en</strong>ts profètics, di<strong>en</strong>t-ne que l’autor (?) <strong>de</strong>l llibre «es<br />
proposa d’interpretar <strong>la</strong> història passada» 21 .<br />
De les notes introductòries als llibres que form<strong>en</strong> aquest apartat<br />
es <strong>de</strong>staqu<strong>en</strong> els com<strong>en</strong>taris que vén<strong>en</strong> tot seguit.<br />
La introducció al llibre <strong>de</strong> Job, vol situar l’autor, i conseqü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t<br />
l’escriptura <strong>de</strong>l llibre, <strong>en</strong> una data molt tardana, al segle VI a.<br />
C., <strong>en</strong> contra <strong>de</strong> <strong>la</strong> tradició jueva que el situava <strong>en</strong> l’època <strong>de</strong>ls<br />
patriarques.<br />
La introducció al llibre <strong>de</strong>ls Proverbis, pres<strong>en</strong>ta el nom <strong>de</strong><br />
Salomó com «típic i tòpic d’un quefer sapi<strong>en</strong>cial» 22 , negant <strong>la</strong><br />
paternitat <strong>de</strong> Salomó. A més, consi<strong>de</strong>ra el llibre inspirat <strong>en</strong> el<br />
llibre egipci <strong>de</strong> <strong>la</strong> Saviesa D’Am<strong>en</strong>emope, <strong>en</strong> lloc <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rarlo<br />
inspirat per Déu. Cronològicam<strong>en</strong>t, el situa <strong>en</strong>tre els segles<br />
V al III a. C., com a resultat d’un l<strong>la</strong>rg procés <strong>de</strong> formació. Tot