Informe Ambiental 4 - Ajuntament de Bigues i Riells

• Alliberament de superficie de zones verdes en el PPU de la Calsina respecte
a les Normes Subsidiàries.
• Protecció de les planes agrícoles existents al municipi.
• Noves zones urbanitzables en terrenys de

del compliment dels objectius marcats i els requeriments normatius pel que fa a
aspectes ambientals.
En aquest sentit, es defineix una proposta de supervisió que estableix uns
procediments generals per tal de garantir el compliment de les indicacions i mesures
protectores, correctores i compensatòries recollides en apartats anteriors.
El seguiment i avaluació del compliment d’aquestes mesures en les diferents
fases del planejament correspondrà als responsables tècnics municipals.
5.9.1.- OBJECTE DEL SEGUIMENT
El seguiment ambiental té per objecte:
• Establir els procediments que garanteixin el compliment de les mesures
protectores, correctores i compensatòries.
• Assegurar la correcta aplicació i el grau d’eficàcia de les mesures
preventives, correctores i compensatòries incloses a l’informe ambiental.
• Identificar altres impactes significatius no previstos inicialment i definir les
mesures oportunes que cal aplicar.
5.9.2.- SISTEMA DE SEGUIMENT
Documents de planejament derivat
És de vital importància que el recull de mesures contemplades en aquest
informe siguin recollides en els documents que es generin alhora de desenvolupar
les actuacions contemplades en el POUM o altres de caràcter especial però que
afectin a l’ordenació urbanística del municipi.
Per tant, tots els documents que es generin corresponents al planejament
derivat hauran d’incorporar la documentació necessària per tal de verificar el
compliment de les mesures ambientals descrites en aquest informe.
POUM
Planejament general Planejament derivat
Sòl urbà Plans de Millora Urbana (PMU),
Plans Especials Urbanístics (PEU)
Sòl
Plans Parcials Urbanístics (PPU)
urbanitzable Plans Parcials de Delimitació (PPD)
Plans Especials Urbanístics (PEU)
Sòl no
urbanitzable Plans Especials Urbanístics (PEU)
Taula 5.1. Documents del planejament derivat que hauran de verificar el compliment de
les mesures ambientals descrites en el present capítol
Els projectes constructius o llicències d’obres que es derivin d’aquest
planejament hauran d’incorporar aquestes mesures en funció de la fase
295
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
d’execució en què es trobin i el nivell de detall que els sigui aplicable.
Fase d’execució
Una part important dels impactes o alteracions que pateix el medi es
produeixen durant l’execució de les obres. És per aquest motiu que una gestió
ambiental correcta durant la posta en obra pot suposar una minimització de les
afeccions (evitant accions innecessàries) i també una reducció dels efectes negatius
inherents a l’activitat. Els sistemes de gestió ambiental de qualsevol activitat es
centren en dos pilars bàsics.
• La definició d’un organigrama de funcions i responsabilitats ambientals
• La definició d’un pla de gestió ambiental.
S’haurà d’elaborar i definir un sistema de gestió ambiental (S.G.A.) de les
obres a l’inici de l’execució dels projectes que es derivin del planejament, tot i que es
tractarà d’un S.G.A. dinàmic que s’haurà d’anar actualitzant i revisant a les diferents
fases. El contingut del S.G.A. haurà de contemplar les directrius i documents que es
recullen a continuació:
• Organigrama ambiental de l’obra
• L’empresa constructora ha de definir un organigrama que contindrà els
càrrecs, funcions, i els noms de cada un dels responsables de la
correcta gestió ambiental de l’obra, essent el responsable principal de
la gestió el Cap d’Obra.
• Pla de gestió ambiental de l’obra
• El pla de gestió ambiental per a l’execució de l’obra haurà de
contemplar els següents aspectes:
- Els abocadors d’obra, per a la disposició d’excedents i de materials
no aptes.
- Els préstecs de materials (activitat extractiva).
- La gestió dels residus d’obra.
- La gestió dels efluents i emissions.
- La gestió d’emissions acústiques i atmosfèriques.
Control de l’execució i eficàcia de les mesures correctores
Tant en la fase d’execució com de funcionament del planejament urbanístic,
es realitzaran els controls necessaris per tal de garantir la correcta execució i
eficàcia de les mesures correctores definides.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
296

Aquests controls es centraran especialment en les següents mesures
ambientals:
• Mesures d’estalvi energètic i de reducció de les emissions.
• Mecanismes d’ús sostenible i estalvi d’aigua.
• Correcta gestió de residus.
• Mesures d’integració paisatgística de les noves edificacions.
• Mesures de protecció de l’ambient acústic, atmosfèric i lumínic.
• Manteniment i utilització de vegetació autòctona en l’arbrat urbà i
espais verds.
En cas de detecció de desviacions respecte als objectius de qualitat
ambiental previstos inicialment o d’aparició de nous efectes no previstos, es
procedirà a la definició de noves mesures correctores per tal de corregir aquestes
situacions.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
297

6.- DOCUMENT DE SÍNTESI I CONCLUSIONS
6.1.- INTRODUCCIÓ
L’Informe Ambiental es realitza amb l’objecte de donar compliment a la
legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del terme municipal de Bigues i Riells.
L'àmbit territorial on es troba el municipi objecte d’estudi és a la comarca del
Vallès Oriental, i més concretament al centre d’aquesta regió. El municipi de Bigues i
Riells ocupa una superfície de 28,67 Km 2 .
El POUM és un instrument d’ordenació integral del territori segons la Llei
2/2002 i li correspon la definició del model d’implantació urbana al municipi d’acord
amb criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.
6.2.- ANTECEDENTS I CONTINGUT DEL POUM
Després del capítol introductori, el segon capítol es centra en la descripció
breu dels objectius i criteris ambientals del planejament, els antecedents existents i
de les actuacions previstes sobre el medi en l’àmbit del POUM.
Les Normes Subsidiàries de Planejament vigents actualment al municipi
de Bigues i Riells, van ser redactades entre el l980 i el l983, i aprovades
definitivament per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el 23 de
maig de l984 i acordada la seva executivitat el 27 de juny de l984.
Passats 20 anys i havent-se produït canvis substancials en el model de poble
i en l’àmbit urbanístic, l’Ajuntament de Bigues i Riells, en Ple celebrat en data 2 de
maig de 2004, va aprovar l’adjudicació dels treballs de redacció del nou Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal.
D’acord amb això, es realitzaren els treballs previs encaminats a l’establiment
de criteris, objectius i possibles solucions, que es concretaren en forma d’Avanç de
planejament i foren presentats i exposats al públic durant un dilatat període de
temps de finals de l’any 2004 i principis del 2005, obrint-se el període de participació
ciutadana i de recollida de suggeriments. La valoració d’aquests i la concreció de les
idees inicials, determinaren els objectius de la present proposta es presenten en els
següents apartats.
Es objectius ambientals generals plantejats en la redacció del POUM es
corresponen amb els exposats en l’auditoria ambiental del municipi i es concreten en
una sèrie de criteris i propostes ambientals que s’han recollit tant en la proposta
d’ordenació del nou POUM com en les mesures ambientals definides en el present
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
299
informe.
El POUM planifica crear una zona de centralitat situada al Rieral, i el seu
entorn que va des del turó de la Calsina fins la parròquia de Bigues, funcionant com
a polaritat de tot el municipi on s’hi emplaçaran els principals serveis, equipaments,
zones verdes i comerços. Per garantir el seu bon funcionament es preveu crear una
nova xarxa de vialitat bàsica municipal que connectarà la zona amb les diferents
urbanitzacions. Al mateix temps es construiran noves zones d’aparcament i carrils
bici.
Vialitat
Millora del model de mobilitat mitjançant nous vials que alleugereixin el centre
urbà, tot facilitant i reduint distàncies per a una bona connexió de les zones
urbanitzades residencials i industrials, amb el centre i amb la xarxa viària exterior.
Aquests nous vials han estat dissenyats tenint en compte el pla de carreteres vigent
que li donarà continuïtat.
Zona urbana
Regulació i reordenació dels teixits urbans de caràcter residencial, industrial i
terciari ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració i
dotació de serveis i espais lliures.
Sòl urbanitzable
Aportació de nou sòl industrial i establiment de noves àrees de creixement
amb usos residencials en continuïtat amb el nucli urbà, responent a les necessitats
de creixement del municipi en el marc territorial on es troba, seguint criteris de
sostenibilitat i preservació del medi a fi de garantir la qualitat de vida.
Previsió de nous habitatges per a règim de protecció pública amb la finalitat
de millorar l’accés a un habitatge digne i adequat pels ciutadans.
Sòl no urbanitzable i medi ambient
Regularització i reordenació del sòl no urbanitzable atenent a les sensibilitats
medi ambientals, garantint la permanència del corredor biològic est-oest en el futur.
També posa especial interès en establir les eines necessàries per poder protegir la
llera del riu Tenes que funciona com a corredor nord sud relacionat amb el Pein dels
cingles de Bertí. Al mateix temps també es fan canvis de qualificacions permetent
preservar la vegetació i al mateix temps formar una xarxa de rieres i torrents
funcionant com a corredors biològics.
Béns d’interès
Es fa un catàleg de bens a protegir dins del terme municipal que engloba
conjunts arquitectònics, edificis, elements arquitectònics, obra civil, jaciments, fonts,
zones d’interès natural i espècimens botànics, garantint la conservació del patrimoni
300
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL

i la identitat social per les futures generacions.
6.3.- ANÀLISI AMBIENTAL
En aquest capítol es realitza una diagnosi de l’estat actual del medi on es
desenvoluparà el planejament i comprèn l’estudi del medi natural (biòtic i abiòtic), del
medi socio-econòmic i del patrimoni cultural.
En apartats posteriors es realitza una breu anàlisi de riscs potencials per al
futur desenvolupament i finalment, de la situació actual dels vectors ambientals a
tenir en compte en el planejament (atmosfera, soroll, aigua, energia i residus).
Les dades obtingudes de l'estudi de l'estat inicial del medi permeten
caracteritzar la situació inicial de la zona, de manera que amb posterioritat es
podran avaluar els efectes que probablement hagi de suportar el medi, i
s’adoptaran, si són necessàries, les mesures atenuadores que permetin minimitzar
les possibles afeccions.
6.3.1.- ESTUDI DEL MEDI
El municipi de Bigues i Riells té com a eix central la riera del Tenes,
travessada en la seva major part per la carretera de la Garriga a St. Feliu de
Codines o de Llinars a St. Llorenç Savall, amb la qual enllaça, a l’extrem SE del
terme, la de Bigues a Parets.
Limiten el terme pel nord els cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700
m i forts espadats, mentre que per la part S té el turó de Montbuí (541 m d’altitud),
que configura l’altre pendent de la vall.
La zona d’estudi presenta un clima de tipus mediterrani. El clima mediterrani
és un clima on les temperatures no són gaire extremes, els hiverns són bastant
suaus i els estius calents. La precipitació mitjana anual a Bigues i Riells és de 650 a
700 mm
Des del punt de vista de la litologia, la zona d’estudi està formada, a la
meitat occidental i al SE per materials granitoides. Una bona part del curs del Tenes
discorre per un sector format per graves amb sorres, argiles i llims. Aquesta litologia
es troba també al sector de Can Margarit. Vorejant el límit nord del terme, hi ha una
àmplia franja formada per argiles, guixos, dolomies i travertins. En amplis sectors
centrals del terme, especialment prop de la vall del Tenes, la litologia està formada
per gresos i calcàries.
Pel que fa a la hidrologia, tota la zona d’estudi pertany a la Vall del riu
Congost, a l’inici de la plana Vallesana. Aquí coincideixen dues conques
hidrogràfiques: la del Besòs i la de la Tordera. Des del punt de vista administratiu
ens trobem a la conca dels Pirineus Orientals. El municipi de Bigues i Riells es
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
301
drenat pel riu Tenes.
A l’àrea estudiada s’hi localitzen un nivell aqüífer superficial de tipus lliure
format pels quaternaris de la llera del la riera de Tenes i un altre aqüífer profund,
format pels trams margo-calcaris del Cenozoic. A la zona d’estudi no hi ha cap
aqüifer protegit ni cap zona humida.
Pel que fa al Tenes, les dades del 2000-2002 per a les aigües de l’estació de
mostreig de Riells del Fai, assenyalen que la qualitat de les aigües és prou bona
amb valors superiors als propis d’aigües amb una bona qualitat.
La vegetació potencial de la zona d’estudi és, fora dels marges dels cursos
fluvials, l’alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum). Això vol dir
que en condicions naturals (amb l’efecte del clima i el sòl i sense la interferència
humana) la vegetació clímax que es desenvoluparia seria l’alzinar litoral. Però
aquests alzinars sovint són substituïts per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pi
pinyer (Pinus pinea). En moltes zones, per efecte dels incendis, s’hi troben brolles.
La vegetació de ribera estaria constituïda per alberedes (Vinco-Populetum
albae), vernedes (Lamio-Anetum glutinosae), salzedes (Saponaria-Salicetum
purpureae) i omedes (Ulmetum minoris). Canyissars, creixenars, jonqueres i
poblaments de llenties d’aigua formarien la vegetació lacustre i dulciaqüícola.
Els hàbitats presents al municipi de Bigues i Riells són els següents:
• Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa
• Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.)
• Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o
garrigues
• Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles
calcícoles, de les contrades mediterrànies
• Garrigues de coscoll sense plantes termòfiles -o gairebé- d'indrets secs,
sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà
• Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda
(Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria), etc. calcícoles de
terra baixa
• Matollars -estepars i brolles- silicícoles de terra baixa,
• Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata,
Galium lucidum (espunyidella blanca), etc. xeromesòfils, de sòls profunds
de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània
• Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea
302
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL

europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua).
• Conreus herbacis extensius de secà
• Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa
densa
• Conreus abandonats
Com a espècies de fauna més sensibles a les alteracions derivades de la
presencia humana, trobem l’eriçó fosc, el teixó i la mostela entre els mamífers i
l’àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, el blauet, la merla d’aigua, el falcó
mostatxut, la tallareta cuallarga, el blauet, el martinet de nit i possiblement l’àliga
marcenca entre les aus. També cal tenir en compte les espècies de rèptils i amfibis
presents en determinats ambients, totes elles protegides per la Llei de Protecció
dels Animals 3/88 de la Generalitat de Catalunya.
En relació a espais naturals protegits, al nord de Bigues i Riells, es troba
l’EIN dels Cingles de Bertí. Una part d’aquest espai corresponen al municipi de
Bigues i Riells. Així mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap espai natural de protecció
especial com reserva de fauna, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc. A la
zona d’estudi hi ha alguns hàbitats d’interès comunitari (HIC), segons la Directiva
67/97/CE, la majoria de caràcter no prioritari. Els més destacables són els alzinars
situats a llevant del municipi i els boscos de ribera situats al NE i al S. Al torrent de
la Llòbrega, hi ha un HIC prioritari format per vernedes i altres boscos de ribera
afins.
S’ha identificat un corredor biològic de caire territorial: el riu Tenes. Per altra
banda, a la zona d’estudi hi ha diversos corredors biològics de caire local. Els més
importants serien els torrents afluents del Tenes com el torrent de la Llòbrega. Al
sector nord del terme municipal, hi ha un ampli connector format per zones forestals,
zones amb brolles-garrigues i zones agrícoles, que abasta tota la amplada del
municipi. Aquest ampli connector quedaria al nord de la urbanització dels Saulons
de Déu, passant pel Pla del Camp Gran, pel Serrat de les Fargues, per la Baga de
Can Camps, pels camps de Can Margarit, per la Baga de Can Quintanes i per la
zona anomenada Bosc de Can Canals. La sortida de llevant d’aquest connector es
trobaria al voltant del cim del Puiggraciós.
El paisatge té com a tret fonamental la diversitat formada pels camps
agrícoles, les zones forestals combinades amb les superfícies residencials, els
imponents murs rocallosos dels Cingles de Bertí, el continu forestal del sector Nord
del terme i el bosc de ribera –més o menys dens i continu- que cobreix la llera del
Tenes. Bigues i Riells és un municipi desenvolupat en zones de vocació forestal. Per
aquest motiu actualment tenen bona part de la seva població està distribuïda en un
mosaic de zones residencial molt properes o envoltades per espais forestals (per
exemple les urbanitzacions de Can Fabrera, de Can Barri, de Can Traver, etc..).
Com a elements del patrimoni cultural, destaca la presència de tres Béns
Culturals d’Interès Nacionals (B.C.I.N.) existents al terme municipal de
303
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
Bigues i Riells que són la Torre del Prat, el Castell de Montbuí i Sant Miquel del Fai.
Per altra banda, existeixen nombrosos elements del patrimoni arquitectònic i
arqueològic catalogats pels inventaris de Patrimoni Arqueològic i Patrimoni
Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i per l’Inventari del Patrimoni Cultural de
Bigues i Riells el·laborat per la Diputació de Barcelona.
La població del municipi de Bigues i Riells es concentra en diversos nuclis
com el de Riells del Fai, Bigues i diverses urbanitzacions. El 2004 hi havia 6.636
habitants, un 1,9% de la comarca. Pel que fa a la demografia, la població al
municipi ha augmentat entre el 1996 i el 2001, quasi en un 50%.
Si analitzem els sectors d’activitat, la superfície agrícola utilitzada
representa menys d’un 20% del terme municipal. Els conreus més representatius del
municipi són els cereals de secà i en menor mesura les oliveres, la vinya i les
hortalisses. La superfície forestal representa el 56% del total del municipi, però
comercialment és poc rendible per la baixa productivitat forestal de les espècies
forestals mediterrànies. El sector secundari és clau per a l’economia del municipi. El
sector de la transformació dels metalls és molt important i representava un 32% dels
establiments del sector, el 2002. El sector terciari és un sector econòmic important i
el 2004 suposava un 36,9% de la població ocupada de Bigues i Riells. Per ordre
d’importància tenim les empreses que es dediquen als transports i comunicacions
(29,2% dels establiments) i les que realitzen serveis personals (25%).
La principal via d'accés a Bigues i Riells és la carretera BP-1432 que uneix
Llinars amb St. Llorenç Savall passant per La Garriga, L’Ametlla del Vallès i St. Feliu
de Codines. La BV-1483 uneix Riells del Fai amb la BP-1432 i la BV-1484 comunica
Bigues amb la BP-1432. La xarxa viària comarcal o supramunicipal estaria formada
per la C-17 (antiga N-152) ara semblant a una autovia. Algunes urbanitzacions de
Bigues i Riells tenen l’accés per la B-143 que uneix Caldes de Montbui i Moià.
6.3.2.- SENSIBILITAT DEL MEDI NATURAL I ESPAIS PROTEGITS
A partir de l’estudi del medi i dels mapes de vegetació, usos del sòl, fauna i
hidrologia podem constatar la diferent sensibilitat ambiental que presenten els
sistemes naturals de la zona d’estudi.
Les àrees amb una sensibilitat molt alta són aquelles zones que per acollir
comunitats vegetals o ecosistemes d'interès especial (com espais protegits), per la
seva importància per a la connexió biològica o per la presència d'espècies amb una
situació poblacional molt compromesa fa que sigui aconsellable la preservació del
territori i un impacte humà el més baix possible. Aquestes àrees solen constituir
zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació i evitar el seu aïllament.
Les àrees amb una sensibilitat alta són espais naturals (com els hàbitats
d'interès comunitari prioritaris), les zones forestals i de brolles, la xarxa fluvial, etc.
on els valors faunístics i/o florístics rellevants o el seu interès estratègic, fan que les
actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes que els
puguin causar.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
304

Les àrees que presenten una sensibilitat mitjana són hàbitats transformats
per l'home però que integren un paisatge en mosaic ric en ecotons o espais naturals
amb una important influència humana (per exemple zones residencials). Aquests
mosaics de vegetació oberta i forestal, les zones forestals perifèriques de pobles i
ciutats en una zona on l'empremta humana és força intensa, constitueixen un
important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font d'aliment i de biodiversitat, i un
notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint la plana conreada amb
nous colors i formes.
Les àrees de sensibilitat baixa són els camps de conreu situats en un entorn
humanitzat, els fenassars, la vegetació arvense, ruderal, les zones urbanes, etc. En
aquestes zones, la implantació d'activitats humanes tindrà un impacte reduït perquè
es tracta de comunitats -si es que no han estat eliminades- que han sofert una
intensa modificació per les activitats humanes (camps de conreu i vegetació
arvense) i perquè representen (cas dels fenassars) les etapes inicials de la
successió -per tant tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.
A la zona d’estudi tindrien una sensibilitat ambiental baixa les zones
urbanitzades i zones agrícoles en entorn urbà
Les zones amb una sensibilitat ambiental mitjana serien les zones agrícoles
en entorn forestal, zones forestals en entorn urbà i els HICs no prioritaris.
Les zones forestals i zones de brolles, els espais fluvials (inclou corredors
biològics d’àmbit local) i els HICs prioritaris presentarien una sensibilitat ambiental
alta.
Finalment, el PEIN dels Cingles de Bertí, el Corredor biològic d’abast
territorial de la riera del Tenes i el Corredor biològics en sentit EW, presenten una
sensibilitat ambiental molt alta.
Veure plànol de sensibilitat del medi natural.
6.3.3.- SENSIBILITAT DEL PATRIMONI CULTURAL
Els elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en
funció del grau de protecció de l’element patrimonial que la Llei (9/1993, Llei del
Patrimoni Cultural Català) li atorga. En conseqüència, cadascun d’ells té un Nivell de
Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió és la següent:
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan
declarats B.C.I.N. (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la llei 9/1993, Llei del
Patrimoni Cultural Català). Els elements patrimonials amb aquesta catalogació reben
la més alta protecció, segons l’esmentada legislació. Els seu nivell de sensibilitat és
molt alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent d’aquest patrimoni,
sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o
correctores.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
305
Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i
conseqüentment protegits segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català.
Degut a aquest grau de protecció, cada un d’aquests elements té un nivell de
sensibilitat alt i el seu entorn més immediat un nivell de sensibilitat moderat. Per
això, s’hi hauran d’aplicar mesures correctores o protectores severes.
Veure plànol de sensibilitat del patrimoni cultural
6.3.4.- ANÀLISI DE RISCS
L’anàlisi de riscs és fonamental de cara a la prevenció d’aquests en la
planificació urbanística. Tot i ser una disciplina específica i no estrictament
ambiental, s’ha efectuat una caracterització global de les àrees on existeixen riscos
potencials deguts bàsicament a fenòmens de tipus natural.
Per tal de poder obtenir una visió global del risc d’incendis al municipi de
Bigues i Riells, s’han definit quatre nivells de risc en base a l’anàlisi del plànol de
vegetació i usos del sòl, dels tipus de combustibles existents, la seva inflamabilitat i
la causalitat dels incendis al municipi. El mapa de risc d’incendis permet avaluar
aquest risc segons aquest sigui molt alt, alt, moderat o baix.
Veure plànol de risc d’incendis.
Ha estat elaborada una cartografia de delimitació de zones inundables al
terme municipal de Bigues i Riells a partir del pla especial d’emergències per
inundació de Catalunya (INUNCAT) i per altra banda, una caracterització més en
detall del límit d’inundació corresponent a 500 anys de període de retorn en el
moment de la redacció del projecte d’endegament de la Riera del Tenes en el terme
de Bigues i Riells per part de l’ACA. L’execució d’aquest projecte ha afectat bona
part del curs del Tenes en l’àmbit del municipi i els límits de les zones inundables
s’han vist modificats.
De la consulta dels citats estudis i documents s’ha el·laborat un plànol de les
zones potencialment inundables del terme de Bigues i Riells, que se situen a banda i
banda del riu Tenes. El mapa de delimitació de zones inundables confeccionat pel
terme municipal de Bigues i Riells, defineix tres zones inundables atenent a diferents
criteris i estudis realitzats.
Veure plànol de risc d’inundacions
Els riscos associats a dinàmica de vessants existents en el terme municipal
de Bigues i Riells, estan lligats a l’existència de fenòmens gravitatoris, que originen
principalment despreniments o caigudes de blocs i esllavisades. Aquests són una
tipologia de riscos geològics, anomenats geomorfològics, que estan condicionats
principalment per les característiques litològiques del substrat, als condicionaments
estructurals d’aquests (disposició i facturació), a la tipologia de relleu i la confluència
de factors externs tant antròpics com naturals.
La cartografia de risc d’inestabilitats gravitatòries realitzada al
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
306

terme de Bigues i Riells diferencia tres zones segons aquest risc sigui potencialment
elevat, moderat o baix.
Veure plànol de riscs d’inestabilitats gravitatòries
La vulnerabilitat o sensibilitat a la contaminació d’aqüífers està en funció
principalment de la naturalesa del terreny entre la superfície del sòl i el sostre de
l’aqüífer, la naturalesa de l’aqüífer i el flux de l’aigua subterrània
La cartografia de vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers realitzada al
terme municipal de Bigues i Riells, s’ha basat en les dues primeres característiques,
ja que la tercera s’ha de tenir en compte a l’hora de determinar l’afecció d’una
instal·lació concreta, sobre el medi hidrogeològic i especialment sobre les captacions
d’aigua existents a la zona a protegir. La cartografia presentada contempla en el
terme municipal de Bigues i Riells, tres zones en funció de la seva vulnerabilitat
segons aquesta sigui baixa, mitja i elevada.
Veure plànol de vulnerabilitat a la contaminació d’aqüífers
Respecte al risc sísmic, segons el SISMICAT, Pla Especial d’Emergències
Sísmiques a Catalunya elaborat per la Conselleria d’Interior de la Generalitat de
Catalunya, el terme municipal de Bigues i Riells, s’inclou dins de la categoria de
municipis que han d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal (PAM), ja que la intensitat
sísmica prevista per un període de retorn de 500 anys és igual o superior a VII.
6.3.5.- ANÀLISI DELS VECTORS AMBIENTALS
En aquest apartat es fa una diagnosi de la situació actual pel que fa a l’estat
dels vectors ambientals que tenen incidència a nivell de la gestió municipal,
concretament: residus, aigües, energia, atmosfera i soroll.
Des de l’any 1997 la producció de residus ha anat augmentant fins l’any
2002, passant de 2.482 a 3.465 Tn (augment mitjà anual es calcula sobre els 7,9%).
Tanmateix per l’any 2003 la producció de rebuig va disminuir lleugerament, molt
probablement per la introducció de la recollida selectiva de matèria orgànica
El nombre de tones de recollida selectiva augmenta d’any en any, sent de
l’any 2001 al 2002 quan més s’ha incrementat el nombre de kg de recollida selectiva
(21,1%). En els dos últims anys l’increment a sigut constant (8,5%). El rebuig
suposa el 64% del residu municipal recollit, en front el 35% de recollida selectiva.
Tenint en compte que producció total de residus municipals al municipi és de
5.343 tn (any 2003), es calcula un ratio de producció mitja diària de residu municipal
per habitant de 2,21 kg de residus per habitant i dia i de 1,42 kg/hab.dia respecte
al rebuig
L’empresa que subministra l’energia elèctrica al municipi és la companyia
FECSA – ENDESA , ESTABANELL i PAHISA. Pel que fa a l’aport d’energia
d’Estabanell, des de l’any 2002 l’increment de consum del sector domèstic
307
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
ha passat de 7.897.938 KWh a 9.459.309 KWh el que puposa un increment del 19,7
% en dos anys. Per altra banda el consum municipal i industrial ha variat poc. Així
en el cas de l’industrial es passa de 5.752.150 KWh a 5.720.415 KWh i el consum
públic de 1.018.458 KWh a 1.305.312 KWh.
El total consumit per l’any 2002 és de 80.155.793 Kwh, essent el sector
industrial el de major consum, seguit pel domèstic i per últim el municipal. Fent una
anàlisi del consum per habitant tenint en compte el consum domèstic anual
(15.884.239 kwh), i una població de 6.032 per l’any 2003, es pot establir un rati
d’uns 2.633 kwh per habitant i any.
Pel que fa al consum de gas propà, ha anat augmentant progressivament. El
major consum està en el sector industrial (173.274 kg) seguit del domèstic (43.919
kg) i municipal (5.409 kg).
L’energia total consumida en el municipi es calcula, segons informació
aportada per l’auditoria Ambiental Municipal en 22.149,37 Teps (any 2002) repartits
entre electricitat (31%), combustibles líquids fòssils (68%) i GLP (butà i propà) (1%).
El consum total per habitant i any atenent al percentatge de consum en l’àmbit
domèstic (7,7%) i transport (60,91%) és de 2,5 Teps/hab any, mentre que atenent al
total consumit va ser de 3,6 teps/hab.any. Aquest valor és força elevat atenent els
valors mitjans de Catalunya que per l’any 2001 es trobaven al voltant de 1,7
Teps/hab.
La xarxa d’abastament d’aigües, tant d’alta com de distribució és propietat de
SOREA. L’aigua és captada en les zones baixes i bombejada cap a les
urbanitzacions de la muntanya. La xarxa en alta general es troba en bon estat tot i
que en alguns punts està insuficientment dimensionada degut al creixement
d’algunes zones
Pel que fa a les captacions subterrànies, es diferencien els pous que fan la
captació de l’aqüífer i la dels pous que fan les captacions de les diferents rieres que
travessen el municipi. Tenint en compte les captacions inscrites i registrades en el
Registre d’Aigües de l’ACA, trobem un total de 83 captacions, la majoria per a reg,
amb un cabal màxim total de 1.093.176 m 3 /any.
L’Agència Catalana de l’Aigua disposa d’una Xarxa de Control de la Qualitat
de les aigües subterrànies. En aquest sentit, cal destacar les altes concentracions
trobades de nitrats, que sobrepassen en totes les mostres els valors de les
concentracions màximes admissibles.
Pel que fa al consum total d’aigua de xarxa és de 560.513 m3/any (sobre el
facturat). El consum domèstic d’aigua de xarxa sobre el facturat és de 545.876
m 3 /any, el que suposa un rati de consum aproximat per habitant de 82,26
m 3 /hab/any i 225,4 l/hab/dia. El consum d’aigua de xarxa per a usos industrials és
poc significatiu (2,6% sobre el total) respecte al volum consumit per a usos
domèstics (97,4%).
El municipi de Bigues i Riells disposa d’una xarxa de clavegueram
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
308

municipal que recullen les aigües residuals i pluvials del municipi. No tot el municipi
es troba connectat a aquesta xarxa de clavegueram municipal.
L’aigua residual es recollida per la xarxa de clavegueram municipal i dirigida a
través de col·lectors cap a la EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals)
ubicada a la llera del riu Tenes dins el terme municipal que tracta exclusivament les
aigües residuals de Bigues i Riells i les urbanitzacions que l’envolten. Les càrregues
contaminants que suporta la EDAR són superiors per les que va ser dissenyada
l’any 1987 (segons la memòria de l’any 2004 del sistema de sanejament de Bigues i
Riells), el que fa que la qualitat de l’efluent no sempre sigui el desitjat.
Els cabals rebuts s’han incrementat en els últims anys, en un 16 % respecte
l’any 2002 i en un 6% respecte l’any 2003 degut principalment a l’augment de
població fixa (4% respecte el 2003) i de segona residència.
El volum d’aigua residual entrada a l’EDAR per l’any 2004 ha estat de
474.564 m3/any. Donat que els abocaments són majoritàriament de tipus domèstic
es pot calcula un rati aproximat d’aigua abocada per habitant de 71,5 m3/hab.any i
195,9 l/hab dia.
S'han diferenciat les emissions a l’atmosfera generades pel consum de
combustible per fonts puntuals (indústria, comercial i domèstic) i del trànsit rodat.
Segons dades de l’Auditoria Ambiental del Municipi només hi havia una
indústria amb codi CAPCA dedicada a la fabricació de mobles de fusta. Es varen
avaluar 2 focus emissors, en concret s’obtenen dades de la cabina de pintura: el
contaminant HCT (hidrocarburs totals) amb un valor de 2.704 Tn/any emeses.
Pel que fa a les emissions de tipus domèstic, provenen principalment d’equips
de calefacció i per a la generació d’aigua calenta.
Pel que fa al trànsit, l’estimació de les emissions anuals a l'atmosfera originat
pel trànsit de vehicles conclou que el trànsit rodat és la font de major significància
pel que fa a les emissions atmosfèriques.
6.4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA
En el capítol 4 de Justificació de l’alternativa d’ordenació proposada es fa una
avaluació des del punt de vista ambiental de l’alternativa d’ordenació proposada
respecte al planejament vigent al municipi, amb el coneixement en detall tant del
medi com de les característiques de les alternatives.
En la generació de l’alternativa d’ordenació proposada per al nou POUM:
(aternativa 2), s’ha partit de la situació actual corresponent a les Normes
Subsidiàries, la qual es defineix com a alternativa 1 de planejament actual. Partint
de les qualificacions de sòl existents i tenint en compte una sèrie de condicionants
de partida de tipus territorial, del propi municipi i ambientals s’han establert les àrees
urbanitzables i no urbanitzables en base a les necessitats actuals del
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
309
municipi.
De la mateixa manera, es defineix la vialitat principal de nova construcció al
municipi tenint en compte els vials definits pel planejament vigent, els plans
territorials d’infraestructures existents i d’acord amb els corresponents estudis de
mobilitat.
Aquesta proposta d’ordenació es basa en els objectius establerts en el
POUM, que també intenten donar resposta a les recomanacions ambientals al
planejament urbanístic establertes en un informe ambiental previ i en l’auditoria
ambiental del municipi.
L’avaluació ambiental de les alternatives d’ordenació plantejades respon a
diferències bàsiques en la ubicació i en la superfície destinada a cada tipologia d’ús
del sòl en funció de si és urbà o urbanitzable, tenint en compte el seu ús principal
(residencial, industrial, equipaments, etc.) i també en el traçat dels vials i ubicació
d’àrees extractives.
Ús del sòl ALT 1 (%) ALT 2 (%)
Urbà 21,4 21,8
Residencial 0,7 1,2
Urbanitzable
Industrial
Equipaments i
zones verdes
0,3
0,2
0,25
1,5
No urbanitzable 77,4 75,3
TOTAL MUNICIPI 100 100
Taula 6.1. Comparació d’ocupació del sòl de les alternatives.
A continuació, es presenta una taula-resum de la valoració dels efectes per
a les dues alternatives, segons la classificació establerta per la normativa
d’avaluació d’impacte ambiental (compatible, moderat, sever, crític o positiu).
En la columna de la dreta, s’indica si existeix preferència d’alguna de les
alternatives respecte al vector ambiental estudiat (ALT1, ALT2: Preferència des del
punt de vista ambiental,=: sense diferències significatives entre les alternatives).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
310

Valoració de l’impacte per cada alternativa Preferència
Alternativa 1 Alternativa 2
Medi físic
Sòls (ocupacions) */** */** =
Geologia i
geomorfologia
* */** ALT1
Hidrologia */** */** =
Qualitat de l’aire * * =
Ambient acústic */** */** =
Ambient lumínic
Medi biòtic
* * =
Vegetació * * =
Fauna i connectivitat ** * ALT2
Espais d’interès natural * * =
Paisatge
Medi sòcio-econòmic
*/** */** =
Patrimoni cultural * * =
Activitats econòmiques * + ALT2
Accessibilitat i mobilitat + + =
Ordenació de l’espai
urbà
* + ALT2
Efecte global de
l’alternativa
Compatible
*
COMPATIBLE
/MODERAT
Sever ***
COMPATIBLE
/MODERAT
Moderat ** Crític ****
Taula 6.2. Resum de la valoració comparativa d’alternatives
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
=
Positiu +
Com s’observa a la taula, l’efecte global de les dues alternatives es
caracteritza com a COMPATIBLE/MODERAT, definits com l’absència de canvis
significatius entre la situació anterior i la posterior (compatible) a la realització de
l’activitat per als vectors del medi estudiats i aquell que requereix un cert temps per
restablir les condicions originals del medi (moderat).
Fruit de l’anàlisi d’alternatives realitzat, es conclou que entre l’alternativa 1
(planejament vigent) i l’alternativa 2 (nou POUM), no s’aprecien diferències
molt substancials pel que fa estrictament a llurs efectes ambientals a nivell
global.
311
Per tant, el fet d’adoptar l’alternativa 2 no respon a criteris ambientals
estrictes, sinó més aviat urbanístics i d’ordenació.
Com a diferències significatives en la comparació d’alternatives, cal fer
esment a que l’alternativa 2 suposa una millora general en la ordenació urbana i en
les activitats econòmiques induïdes pel futur creixement al ajustar-se a les
necessitats actuals del municipi. A més, es desclassifica el sòl industrial al sector de
Can Margarit que suposa una millora en els efectes sobre la fauna i la connectivitat
biològica. Per altra banda, a nivell local l’ampliació de les activitats extractives en
l’alternativa 2 suposa un efecte de forma temporal respecte a l’alternativa 1, per
l’extracció de materials i la modificació del relleu que comporta.
L’alternativa d’ordenació adoptada és
l’Alternativa 2
6.5.- MESURES PREVENTIVES, CORRECTORES I COMPENSATÒRIES
Les actuacions previstes en el POUM de Bigues i Riells resten condicionades
a l’adopció de mesures destinades a compatibilitzar els nous usos del sòl amb
l’entorn sota criteris de desenvolupament urbanístic sostenible.
En el capítol 5 de Mesures preventives, correctores i compensatòries
s’estableixen aquestes mesures, a partir de l’anàlisi ambiental realitzat de l’entorn
com receptor del Pla i la identificació dels principals efectes sobre el medi que es
derivarien de les actuacions planificades.
A continuació i a mode de resum, es presenta un llistat de les principals
mesures ambientals descrites en el capítol 5 tingudes en compte en el nou POUM i
a adoptar en el desenvolupament del planejament derivat.
6.5.1.- SÍNTESI DE LES PRINCIPALS MESURES AMBIENTALS
Medi natural
• Protecció del sistema hidrològic (zonificació dels usos segons criteris de
l’ACA per urbanisme: Q10, Q100, Q500).
• Inici de l’execució de la restauració de la cantera existent a Can Margarit un
cop es disposi dels permisos per a l’ampliació.
• Desafectació del sector industrial de Can Margarit, deixant el 50% per a
zones verdes o equipaments municipals compatibles amb la funció com a
connector biòlogic.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
312

• Alliberament de superficie de zones verdes en el PPU de la Calsina respecte
a les Normes Subsidiàries.
• Protecció de les planes agrícoles existents al municipi.
• Noves zones urbanitzables en terrenys de

garantir el compliment de les indicacions i mesures protectores, correctores i
compensatòries recollides en l’informe.
El seguiment i avaluació del compliment d’aquestes mesures en les diferents
fases del planejament correspondrà als responsables tècnics municipals.
Documents de planejament derivat
Tots els documents que es generin corresponents al planejament derivat
hauran d’incorporar la documentació necessària per tal de verificar el compliment de
les mesures ambientals descrites en aquest capítol.
POUM
Planejament general Planejament derivat
Sòl urbà Plans de Millora Urbana (PMU),
Plans Especials Urbanístics (PEU)
Sòl
Plans Parcials Urbanístics (PPU)
urbanitzable Plans Parcials de Delimitació (PPD)
Plans Especials Urbanístics (PEU)
Sòl no
urbanitzable Plans Especials Urbanístics (PEU)
Taula 6.3. Documents del planejament derivat que hauran de verificar el compliment de
les mesures ambientals descrites en el present informe
Els projectes constructius o llicències d’obres que es derivin d’aquest
planejament hauran d’incorporar aquestes mesures en funció de la fase d’execució
en què es trobin i el nivell de detall que els sigui aplicable.
Fase d’execució
S’haurà d’elaborar i definir un sistema de gestió ambiental (S.G.A.) de les
obres a l’inici de l’execució dels projectes que es derivin del planejament, tot i que es
tractarà d’un S.G.A. dinàmic que s’haurà d’anar actualitzant i revisant a les diferents
fases.
Control de l’execució i eficàcia de les mesures correctores
Tant en la fase d’execució com de funcionament del planejament urbanístic,
es realitzaran els controls necessaris per tal de garantir la correcta execució i
eficàcia de les mesures correctores definides.
En cas de detecció de desviacions respecte als objectius de qualitat
ambiental previstos inicialment o d’aparició de nous efectes no previstos, es
procedirà a la definició de noves mesures correctores per tal de corregir aquestes
situacions.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
315
6.6.- CONCLUSIONS
Així doncs, i com a conclusió final, es pot afirmar que el medi objecte
d’aquest estudi pot admetre els nous usos del sòl que es preveuen, ja que el
planejament ha tingut en compte l’adopció de criteris de desenvolupament urbanístic
sotenible en la seva definició.
Per tal de garantir una minimització dels efectes sobre el medi de les
actuacions derivades del panejament, s’haurà de verificar el compliment de les
mesures ambientals definides i dur a terme un desenvolupament adecuat de les
actuacions a realitzar.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
316

ANNEX I: DOCUMENTACIÓ
FOTOGRÀFICA DELS JACIMENTS
ARQUEOLÒGICS

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
Foto 1: Can Barri.
Foto 2: Puig de Can Pou (Vinyes d’En Barri).
Foto 3: Can Pastor.
Foto 4: Església parroquial de Sant Pere.
1

Foto 5: Enterrament Escoles Públiques
Foto 6: Restes sota Can Isidret.
2
Foto 7: Can Vedell.
Foto 8: Can Margarit II.
3

Foto 9: Can Margarit II. Detall d’uns dels murs localitzats al nord de la masia.
Foto 10: Can Margarit.
4
Foto 11: Can Maspons.
Foto 12: El Colomer - Can Granada.
5

Foto 13: Can Granada.
Foto 14: Sot de Sant Celoni (Can Granada).
6
Foto 15: Can Lledó.
Foto 16: Camps sota Can Lledó.
7

Foto 17: Detall d’un fragment d’opus signinum localitzat al marge del camí d’accés a Can Lledó.
Foto 18: Turó de la Calzina.
8
Foto 19: Puig Alt del Viver. Detall d’una de les sitges seccionades al marge de la carretera.
Foto 20: La Torre.
9

Foto 21: Les Madrigueres.
Foto 22: Can Mainou.
10
Foto 23: Can Borrombó.
Foto 24: Can Mestre del Bosc.
11

Foto 25: Can Riera.
Foto 26: Can Sant.
12
Foto 27: Turó Arbocer.
Foto 28: Al NE de Can Riera.
13

Foto 29: Puiggraciós.
Foto 30: Can Isidret Vell.
14
Foto 31: Al SW del Serrat de la Creu.
Foto 32: Capella de Santa Creu.
15

Foto 33: Els Trencaments.
Foto 34: Can Noguera.
16
Foto 35: Can Perera.
Foto 36: Restes indeterminades a l’est de Can Perera.
17

Foto 37: Fons de cabana prehistòric Vinyes del Margarit.
Foto 38: Casalot al NW de Can Geroni.
18
Foto 39: Turó del Rull II.
Foto 40: Turó del Rull.
19

Foto 41: Turó de Can garriga.
Foto 42: Xalet Blau I i II.
20
Foto 43: Can Regasol.
Foto 44: Rectoria de Riells.
21

Foto 45: La Madella.
Foto 46: Vallderrós.
22
Foto 47: Can Quintanes.
Foto 48: Sota el Turó de les onze hores.
23

ANNEX II:CRITERIS TÈCNICS DE
L’ACA PER A LA REDACCIÓ DEL
PLANEJAMENT URBANÍSTIC

CRITERIS TÈCNICS A TENIR EN COMPTE PER L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA EN
L’ELABORACIÓ DELS INFORMES PRECEPTIUS EN LA TRAMITACIÓ DEL PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
Objectius
L’Agència, vol el caràcter vinculant pels informes urbanístics preceptius de l’ACA i declarar com a zona no
urbanitzable el “ sistema hídric “ en els termes en què ve definit pels presents criteris.
Així mateix, es pretén unificar la terminologia a emprar a l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb la llera i el
seu àmbit d’influència, terminologia que també serà d’aplicació a les empreses consultores.
Definicions
1. Zona fluvial (ZF).
Ve definit per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn 10 anys.
Aquesta definició vol superar l’ambigüitat de la definició legal del Domini Públic Hidràulic per la via d’englobar tant la llera legal com la seva
zona d’influència immediata que podríem catalogar de llera a efectes ecosistèmics. L’ambigüitat ve donada per la diferent torrencialitat dels
diversos rius a considerar, torrencialitat que amb la definició del cabal de període de retorn 10 anys (Q10) resta acotada a un nivell superior.
Zona fluvial
Q 10
L’estudi hidràulic del riu per a determinar la franja inundable amb el cabal de període de retorn 10 anys haurà de
realitzar-se en règim gradualment variat.
A més, en l’estudi de definició de la zona fluvial del riu cal considerar aspectes de caràcter històric,
geomorfològic i biològic per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes definiran
l’evolució històrica de la llera, existència de lleres secundàries recuperables, zones de vegetació de ribera i
d’altres característiques definitòries del sistema.
En la franja o franges així determinades no és aconsellable permetre cap ús. Es considera que només podrien
dur-se a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i
alhora, mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions haurien de ser autoritzades i tutelades per
l’Agència Catalana de l’Aigua.
Quant a les infrastructures canalitzades, s’evitarà sempre que sigui possible el traçat per la zona fluvial. Cal
apropar així la idea de què el domini públic hidràulic és una franja vital a respectar, allunyant la percepció del
mateix com una franja verge susceptible d’actuar com a galeria de serveis.
1
Si per raons degudes a condicionants diversos no es pogués respectar aquesta premissa, es defensarà
adequadament l’obra tenint en compte el règim d’avingudes, l’erosió potencial total, la naturalesa del fons de la
llera i la seva capacitat de desguàs.
2. Sistema hídric (SH):
Sota aquest concepte es pretén integrar l’ordenació de la llera i de la seva àrea d’influència dintre del procés de
planificació territorial i urbana.
El terme de “sistema general hídric” fou proposat en les “Jornades Parlamentàries sobre prevenció de riscos relacionats amb l’aigua”,
celebrades a Madrid el 24 i 25 de novembre de 1997.
Aquest “sistema hídric” de protecció fluvial, s’haurà de definir a partir de criteris basats en la consideració de
valors ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials, observant alhora determinades normes i
recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides en la planificació hidrològica i concretades sobre
el territori per la planificació territorial, dintre de les quals es considerarà el risc d’inundació com a factor clau per
a la reserva de sòl.
Mentre aquesta planificació no estigui disponible i per tal de no hipotecar-la, es proposa adoptar el criteri de
considerar el SH com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. Aquest criteri es
complementarà també amb consideracions de caràcter històric, geomorfològic i biològic.
Sistema Hídric
Q 100
Q 10
En tant no hi hagi una definició des del planejament urbanístic, els usos permesos en el SH, fora de la Zona
fluvial, serien els següents, restant expressament desaconsellat, per a l’establiment d’aquests usos, qualsevol
construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny:
a) Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a l’aire lliure i
conreus silvestres. No es permetran els hivernacles ni tancaments de cap classe entre parcel·les.
b) Ús industrial-comercial: zones verdes.
c) Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.
d) Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de descans, zones de
natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació. La
implantació d’aquestes activitats recreatives no haurà de suposar, en cap cas, l’alteració significativa de les
condicions naturals dels terrenys afectats.
e) Les estacions de bombament, tant d’aigües residuals com potables, es podran situar en el SH, sempre que
els accessos es localitzin a una cota en la que no es produeixi la condició d’inundació greu per a l’avinguda
de 500 anys de període de retorn.
2

f) Les infrastructures canalitzades soterrades degudament protegides front a l’erosió en avinguda, només
podrien autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única alternativa viable. No s’haurien
d’autoritzar en cap cas, instal.lacions per al transport de productes que puguin representar un risc de
contaminació del Domini Públic Hidràulic
3. Zona inundable (ZI).
Es defineix per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn 500 anys.
Zona inundable
Q 500
Q 100
L’estudi hidràulic del riu per a determinar la zona inundable amb el cabal de període de retorn 500 anys haurà de
realitzar-se en règim gradualment variat i considerant les condicions de contorn que afecten l’anàlisi del tram
estudiat i el seu règim hidràulic.
A més, en l’estudi de definició de la zona inundable del riu cal considerar igualment aspectes de caràcter històric,
geomorfològic i biològics per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes determinarà
avingudes històriques i la seva afecció, característiques geomorfològiques de les planes d’inundació,
característiques de la flora i fauna de la zona i altres trets determinants de la zona inundable.
Els usos que es proposen siguin permesos en la ZI, fora del SH, no van encaminats a preservar el règim de
corrents, sinó a evitar danys importants. Concretament, es prenen les següents limitacions:
Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició
d’inundació moderada amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Subratllar que la zona d’acampada de
càmpings restarà fora de la zona d’inundació de l’avinguda de període de retorn 500 anys.
Les futures edificacions de caràcter comercial-industrial haurien de situar-se a una cota tal que no es produeixi la
condició d’inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Aquestes mateixes condicions
caldria aplicar-les a les estacions depuradores d’aigües residuals (E.D.A.R.) de caràcter convencional i a les
instal·lacions associades a estacions de tractament d’aigües potables (E.T.A.P.). En canvi, per a les Edar de
tipologia verda, l’únic condicionant serà el de situar-se fora del SH. A la zona inundable caldria prohibir
instal.lació d’abocadors de qualsevol tipus.
Les tres zones definides com a zona fluvial (ZF), sistema hídric (SH) i zona inundable (ZI) es superposen,
quedant sempre compreses una dins l’altra. Els usos permesos proposats en cada cas serien sempre els
corresponents a la limitació més restrictiva.
3

PLÀNOLS

ÍNDEX PLÀNOLS
Plànol 1.1 Localització amb espais del PEIN propers
Plànol 1.2 Emplaçament
Plànol 1.3 Emplaçament sobre ortofotomapa
Plànol 2.1 Descripció projecte POUM
Plànol 3.1.1 Estudi del medi: Hidrologia superficial
Plànol 3.1.2 Estudi del medi: Geologia
Plànol 3.1.3 Estudi del medi: Pendents
Plànol 3.1.4 Estudi del medi: Orientacions
Plànol 3.1.5 Estudi del medi: Vegetació i usos del sòl
Plànol 3.1.6 Estudi del medi: Fauna i connectivitat ecològica
Plànol 3.1.7 Estudi del medi: Espais naturals protegits
Plànol 3.1.8 Estudi del medi: Patrimoni cultural
Plànol 3.2.1 Sensibilitat del medi: Medi natural i espais protegits
Plànol 3.2.2 Sensibilitat del medi: Patrimoni cultural
Plànol 3.3.1 Anàlisi de riscs: Risc d’incendis
Plànol 3.3.2 Anàlisi de riscs: Delimitació de zones inundables
Plànol 3.3.3 Anàlisi de riscs: Risc d’inestabilitats gravitatòries
Plànol 3.3.4 Anàlisi de riscs: Vulnerabilitat a la contaminació dels aqüífers
Plànol 4.1 Descripció alternativa 1: Planejament vigent
Plànol 4.2 Descripció alternativa 2: POUM
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós INFORME MEDIAMBIENTAL