Memòria - Ajuntament de Bigues i Riells

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
BIGUES I RIELLS
MEMÒRIA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
ÍNDEX MEMÒRIA
BIGUES I RIELLS
MEMÒRIA INFORMATIVA
MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
ANNEXOS:
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
MEMÒRIA SOCIAL
ESTUDI DE MOBILITAT
ABREVIACIONS
PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA

Equip redactor del Pla D’ordenació Urbanística Municipal
Director del pla: Carles Doñate Font
BADOSA/DOÑATE arquitectes, scp
Equip redactor: Josep Badosa Cañellas, arquitecte
Albert Clusella Vilaseca, arquitecte
Carles López Oros, arquitecte
Carlos Fernández Rovira, arquitecte
Salvador Matas i Dalmases, arquitecte
Alícia Escobedo Griñón, administrativa
Col·laboradors: Enric Acero Casas, assessoria jurídica
TAPADA INGENIERÍA, SL
TEC ENGINEERING, SA
Agustí Jover Armengol, economista
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós

MEMÒRIA INFORMATIVA

INTRODUCCIÓ
Les Normes Subsidiàries de Planejament vigents actualment al municipi de Bigues i Riells,
van ser redactades entre el l980 i el l983, i aprovades definitivament per la Comissió
d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el 23 de maig de l984 i acordada la seva
executivitat el 27 de juny de l984.
Passats 20 anys i havent-se produït canvis substancials en el model de poble i en l’àmbit
urbanístic, l’Ajuntament de Bigues i Riells, en Ple celebrat en data 2 de maig de 2004, va
aprovar l’adjudicació dels treballs de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal.
El nivell de desenvolupament de les Normes vigents i l’aplicació de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d’Urbanisme, reforcen encara la conveniència i l’oportunitat de la redacció del POUM.
Cal fer esment especial de l’article 3 de la referida Llei, que planteja el concepte de
desenvolupament urbanístic sostenible com a marc legal al qual caldrà referir en endavant el
planejament.
D’acord amb això, es realitzaren els treballs previs encaminats a l’establiment de criteris,
objectius i possibles solucions, que es concretaren en forma d’Avanç de planejament i foren
presentats i exposats al públic durant un dilatat període de temps de finals de l’any 2004 i
principis del 2005, obrint-se el període de participació ciutadana i de recollida de
suggeriments. La valoració d’aquests i la concreció de les idees inicials, determinaren els
objectius de la present proposta que són els següents:
- Regulació i reordenació dels teixits urbans de caràcter residencial, industrial i
terciari ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració i
dotació de serveis i espais lliures.
- Aportació de nou sòl industrial i establiment de noves àrees de creixement amb
usos residencials en continuïtat amb el nucli urbà, mitjançant la classificació de sòl
urbanitzable i ulterior desenvolupament en sectors subjectes a Pla Parcial.
- Millora del model de mobilitat mitjançant nous vials que alleugereixin el centre urbà,
tot facilitant la connexió de les zones urbanitzades residencials i industrials, amb el
centre i amb la xarxa viària exterior.
El desenvolupament urbanístic previst per aquest Pla, en coherència amb les previsions del
planejament de rang superior, considera un horitzó de 17.000 habitants a l’any 2018. En
base a aquestes previsions i als seus requeriments, s’han dimensionat els continguts
d’aquest document.
Contingut documental
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells, consta de:
- Memòria informativa, descriptiva i justificativa del Pla, que inclou el Programa
de participació ciutadana i la memòria social.
- Normes urbanístiques.
- Catàleg de béns a protegir, d’acord amb l’article 69 LUC.
- Catàleg de masies i cases rurals.
- Agenda i avaluació econòmica i financera.
- Informe ambiental.
- Plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori.
1 MEMÒRIA INFORMATIVA
1.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL.
El terme municipal de Bigues i Riells té una superfície de 2860 hectàrees i està situat a la
conca del Tenes, a ambdós costats del riu i sota la capçalera dels Cingles de Bertí i Sant
Miquel del Fai, a la comarca del Vallès Oriental. El riu té altres petites valls tributàries i els
nuclis de població més antics i consolidats es troben en les zones més planeres del terme,
mentre que algunes urbanitzacions més recents s’enfilen pels turons propers.
Limita amb els termes de Sant Quirze Safaja (N), Figaró-Montmany (NE), L’Ametlla (E), Sta.
Eulàlia de Ronçana (S), Caldes de Montbui (SO) i Sant Feliu de Codines (O).
El municipi té una població de 7144 habitants (any 2004) i un nombre d’habitatges de
2406.La densitat de població és d’uns 2,50 habitants/ha. i de 2,97 persones/habitatge.
Les principals vies de comunicació són: a nivell supramunicipal, l’eix del Congost, la C-17,
(antiga N-152), amb característiques d’autovia, que vincula tota la zona amb la capital
comarcal, Granollers, i la ciutat de Barcelona. A nivell comarcal, la BP-1432 uneix l’Ametlla
del Vallès amb Sant Feliu de Codines i travessa el terme municipal d’est a oest; aquesta
carretera és el principal eix viari i lliga els sectors residencials més importants del municipi.
L’activitat principal del municipi és, actualment, la relacionada amb els serveis, seguida de
prop per la industrial; més lluny queda el sector de la construcció, en tant que l’activitat
agrària, fonamental en la història del municipi, tot i haver-se reduït els darrers anys, manté
una importància rellevant si es compara amb el pes específic del sector a la comarca i a
Catalunya.
1.2 MEDI FÍSIC I PAISATGE.
Situat en el que es coneix com a Depressió del Vallès-Penedès, el terme municipal de
Bigues i Riells té un gran interès geomorfològic i uns sistemes hidrològic i forestal molt
interessants en el context dels espais naturals del Vallès Oriental.
La conca del Tenes vertebra de nord a sud el municipi i el connecta amb altres nuclis del
Vallès, entre les conques veïnes del Congost i de la Riera de Caldes.
El relleu ve dominat pels cingles, al nord, i dues grans valls, la de Riells i la de Bigues, amb
altres petites valls solcades per torrents tributaris del riu.
La part nord, Serralada Prelitoral, resta enlairada i els antics sediments eocens i triàsics
formaren Puiggraciós i els Cingles de Bertí. Riells i Bigues són a la zona de falles i de
contacte entre els diversos materials.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
1

Posteriorment al plegament alpí, els diversos corrents fluvials han erosionat les muntanyes,
formant fondalades com les de St. Miquel del Fai. Al final del terciari, es van sedimentar els
gruixos de materials a la plana, margues i argiles més o menys toves.
Durant el quaternari es va formar el Tenes actual i els seus afluents, excavant les seves
valls sobre els materials miocens, més fondes i estretes a les capçaleres i més amples i
suaus cap al sud.
Els darrers sediments que han dipositat els corrents fluvials formen l’actual terrassa baixa, la
plana al·luvial que acompanya el Tenes. Els seus materials són els més fèrtils i han estat
explotats intensament per l’agricultura.
Dins el terme municipal hi ha dos àmbits d’interès geològic recollits en l’Inventari d’Espais
d’Interès Ecològic de Catalunya: Cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai i Encavalcaments de
la vall del Tenes.
El municipi de Bigues i Riells és dins d’un entorn geològic una zona de gran interès integral,
donat que en aquest espai concret es permet seguir cronològicament e interpretar la història
geològica de la terra dels últims 350 milions d’anys.
En el municipi de Bigues i Riells afloren materials d’edat Paleozoic, i vinculats a l’orogènia
hercínica, amb una antiguitat entre 350 i 300 milions d’anys. En concret aflora en un punt
puntual del rieral, materials metamòrfics de pissarres i esquistos. Així mateix i intruint
aquests materials afloren en tot el Sud i Est del municipi les roques ígnies intrusives de
granodiorites i dics d’aplites i pegmatites. Donada l’amplitud d’aquests afloraments granítics,
s’ha pres com element testimonial de referència, els afloraments del Castell de Montbui, que
ja són zones protegides com espai natural i com a conjunt arquitectònic.
Aquests materials paleozoics present un contacte estructural amb els materials
cronològicament posteriors del Mesozoic. Aquest contacte estructural es desenvolupa al
municipi de Bigues mitjançant un encavalcament i està lligat a la falla tectònica i fossa del
Vallès, d’Edat Miocè (Terciari), aproximadament el fenomen estructural s’inicià fa uns 10
milions d’anys, i actualment es considera que està estancat temporalment. Aquest
encavalcament aflora en diferents zones: en diagonal seguint la Vall Roja, de Oest a Est,
seguint la carretera BP-1432 i la finca de Can Garriga, i al sud del municipi entre Can
Carreres i Can Granada. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat els
afloraments de Can Prat de la Riba i de Can Roca.
En contacte discordant —a través de l’encavalcament descrit—, amb els materials
cronològicament inferiors del Paleozoic, hi ha aflorant de Nord-est a Sud-oest del municipi la
sèrie Sedimentària Triàsica, del Secundari o Mesozoic, i que actualment s’explota en part en
la cantera del Margarit. Són materials amb una antiguitat entre 210 i 240 milions d’anys.
Aquest materials permeten interpretar el període cronològic on Catalunya i la major part de
la Península Ibèrica resta sota el nivell del mar.
En el municipi afloren àmpliament els Gresos i Argilites vermelles de les Fàcies
Buntsandstein. Els localitzem seguint la Vall Roja, en la zona del Rieral i Can Granada. Com
elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat els afloraments dels paleocanals
fluvials que afloren a la Font de Can Granada.
Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren
les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris. Com en el cas anterior afloren
de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i
tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el
POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com
espai natural.
Del final de la sèrie Triàsica coneguda com els guixos de les Fàcies Keuper, només hi ha un
únic punt testimonial d’aflorament en tot el municipi i es localitza a la Urbanització de Can
Granada a la zona de l’Alzina Surera de Can Granada. Com que és l’únic punt del municipi
on aflora , hem cregut necessari destacar-lo com a element d’interès geològic a protegir.
Cronològicament, després de la sèrie triàsica del Mesozoic inferior, hi ha un hiatus d’uns 150
milions d’anys sense sedimentació aflorant en el municipi de Bigues, i per sobre la sèrie
estratigràfica afloren els materials Terciaris del Paleocè, lligats a la Conca de l’Ebre i al
Sistema Catalànid. Aquest materials formen part de l’orogènia alpina i Conques d’Avantpaís
dels Pirineus.
Aquest materials Terciaris del Paleocè i Eocè Inferior, amb una antiguitat de 68 a 38 milions
d’anys, està representada a la zona del Racó del Bosc i els Cingles del Bertí i està formada
principalment per conglomerats, gresos i argil·lites en fàcies al·luvials. Localment aquests
materials es coneix amb el nom col·loquial de Roca Codina. Al sostre d’aquesta sèrie i a la
part superior dels Cingles de Bertí comença a desenvolupar-se el Delta de Gallifa, que
cronològicament i estratigràficament està lligat amb els materials deltaics de Sant Llorenç-
La Mola i Montserrat. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat els
Cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai.
Cronològicament, després de la sèrie del terciari inferior, hi ha un hiatus d’uns 36 milions
d’anys sense sedimentació aflorant en el municipi de Bigues, on només l’encavalcament
estructural Miocè lligat a la Fossa tectònica del Vallès, ens senyala activitat geològica.
Per últim la història geològica que es pot interpretar en el municipi de Bigues i Riells la
formen el Sistema Càrstic de Sant Miquel del Fai, i els sediments de les terrasses
quaternàries del riu Tenes i dels torrents que en són afluents. Aquest elements permeten
interpretar la geologia més recent del territori i que actualment encara està en procés de
formació.
Per la seva ubicació i relativa proximitat al mar, Bigues i Riells gaudeix d’un clima típicament
mediterrani, amb un règim de temperatures suau. La mitjana anual és d’uns 15º C . Les
precipitacions es distribueixen de manera irregular al llarg de l’any, i s’acostumen a
concentrar a la primavera i a la tardor. La mitja anual és d’uns 575mm. Els estius es
caracteritzen per ser calorosos i secs, mentre que els hiverns solen ser temperats, amb
poques pluges i freqüents inversions tèrmiques.
Els vents predominants són els de NO i SE. Menys importants són els de N i E,
obstaculitzats per la barrera natural de la serralada prelitoral. La humitat mitjana del municipi
se situa a l’entorn del 80%, amb els valors més elevats a la tardor i a l’hivern.
El terme municipal pertany, íntegrament, a la conca hidrològica del riu Besòs, on van a parar
les aigües drenades per la xarxa local. Aquesta, formada per diversos torrents o rieres i pel
riu Tenes, presenta un caràcter marcadament mediterrani, amb una gran irregularitat en el
transport d’aigua en superfície. El cabal natural dels esmentats torrents està constituït
bàsicament per l’aigua de pluja, de manera que la major part de l’any romanen eixuts per la
manca de precipitacions típica del clima mediterrani.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
2

El riu Tenes, que recull aquestes aigües, juntament amb el Mogent, el Congost, la Riera de
Caldes i el Ripoll, integra el feix d’afluents que convergeixen en el Besòs. Es forma al nord
de la serralada prelitoral, al terme de Collsuspina, i mor prop de Lloret, havent recorregut
uns 40 km. Flueix per dues zones molt diferenciades, quant al relleu, situades amunt i avall
de les cingleres de St. Miquel del Fai. La part nord, aproximadament un terç del curs del riu,
transcorre entre els relleus muntanyosos i els altiplans calcaris de Castellcir i de St. Quirze
Safaja. La part central i meridional del curs, és una zona de relleus argilosos suaus i baixos.
En conjunt, la conca defineix una superfície de 167,5 km2.
El Tenes, com els seus veïns, presenta un règim plenament mediterrani, molt irregular. Sol
portar aigua bona part de l’any i només resta sec durant l’estiu, unes setmanes. Més
esporàdicament arriba a assecar-se durant l’hivern. Les crescudes sobtades o rierades, que
segueixen les pluges torrencials de la tardor o de la primavera, poden inundar,
circumstancialment, alguns sectors de la plana.
La vegetació existent al terme municipal, és una clara mostra de la influencia secular
antròpica sobre el territori, manifestada per intervencions constants com ara les rompudes i
artigues forestals per al conreu de la terra, l’aprofitament dels recursos del bosc, les
alteracions de l’estructura florística en benefici d’espècies de major rendiment econòmic, la
introducció d’espècies vegetals al·lòctones, els incendis forestals o la urbanització de l’espai
físic.
Els boscos cobreixen les zones més elevades i representen un 66% de l’extensió del
municipi. Els cultius aprofiten els replans de les valls a l’entorn de les rieres i les zones
properes als nuclis habitats. Representen un 19% del territori municipal.
La superfície forestal ocupa unes 1900 ha. distribuïdes en zones de bosc dens, bosc clar i
matollar. La principal coberta forestal la constitueixen les zones de bosc dens representades
principalment per les següents formacions: les pinedes de pi blanc; els boscos mixts
d’alzina, pi blanc i pi pinyer; i l’alzinar.
Les cobertes arbustives estan formades principalment per les brolles de romaní, el bruc, la
gatosa, l’estepa, etc. totes elles típiques de la terra baixa mediterrània.
Cal tenir en compte també, per la seva diferenciació, la vegetació de ribera existent a
l’entorn del riu Tenes i dels diversos torrents del municipi.
També cal remarcar la riquesa funcional de les zones creades a partir de l’abandó
d’importants àrees abans conreades, de cara a la permeabilitat del territori i la seva cohesió.
La diversitat d’ambients presents al terme de Bigues i Riells, afavoreix l’existència d’una
elevada riquesa faunística, que va dels mamífers de mida mitjana, com el porc senglar, la
guineu i el toixó, als petits mamífers, com l’esquirol, el ratolí de bosc, el talp; els rèptils
(saures i ofidis); els amfibis (granotes, gripaus i salamandres); així com tota mena d’aus
característiques de la zona mediterrània, ja siguin espècies sedentàries, estivals, hivernants
o de pas.
Pel que fa a la connectivitat ecològica, el terme té una posició central entre els parcs
naturals de Sant Llorenç del Munt - Serra de l’Obac i del Montseny, i disposa de diversos
elements essencials per afavorir aquesta connexió.
Les rieres, torrents i boscos constitueixen uns corredors biològics que faciliten la
connectivitat ecològica entre els espais naturals de l’entorn, a redòs de la Serralada
Prelitoral, i el conjunt posseeix uns valors paisatgístics i alguns indrets rellevants de cara a la
conservació de la biodiversitat.
Els punts de màxima visibilitat de l’espai físic del municipi, es poden situar als Cingles de
Bertí, als Cingles del Perer, al cim del Puiggraciós, a la zona de boscos del Flix i a les
Costes d’en Traver. Són llocs amb significació pròpia, d’especial interès i situats en punts
definitoris de la morfologia del territori.
Dins del terme municipal de Bigues i Riells existeixen diversos espais i elements
(especialment fauna) que pel seu interès ecològic i/o paisatgístic disposen actualment
d’algun règim de protecció, ja sigui a nivell local o bé a nivell supramunicipal. En aquest
sentit, cal destacar l’espai protegit dels Cingles de Bertí, situat al nord del terme, que està
integrat dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, ateses
les seves particulars condicions ecològiques, geològiques i geomorfològiques. A nivell de
fauna, destaca la presència de l’àliga cuabarrada, espècie protegida per la legislació
sectorial vigent, i que nidifica en els Cingles de Bertí dins del terme de Bigues i Riells.
A banda de la seva consideració dins del PEIN, la protecció d’aquest espai natural, es
fonamenta en un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, aprovat
definitivament l’11 de juny de 2002.
En conjunt, l’espai dels Cingles de Bertí comprèn una superfície de 1598,5 ha., de les quals
285,2 ha. pertanyen al terme de Bigues i Riells, el que representa el 17,2% del total d’aquest
espai del PEIN, i el 10,2% del total del terme municipal.
A nivell local, el planejament urbanístic recull diversos tipus de zones protegides dins del sòl
no urbanitzable: la zona de reserva integral (amb els Cingles de Bertí i el Turó del Pollancre
o de Puiggraciós), la zona de protecció forestal i paisatgística, la zona de protecció de lleres,
la zona de protecció agrícola, etc.
D’altra banda, cal tenir en compte, però, que el conjunt de factors que caracteritzen el
bioclima mediterrani, configuren un paisatge fràgil, amb escassa capacitat de regeneració i
molt vulnerable davant de les intervencions urbanístiques i infrastructurals, i amb poca
capacitat per restaurar espontàniament les ferides inherents a aquestes intervencions.
El municipi es veu avui tacat de forts creixements desordenats del tipus residencial, que fan
perillar la qualitat del seu territori. Malgrat tot, encara es conserven bona part dels valors que
històricament l’han constituït.
1.3 ASSENTAMENTS ACTUALS.
L’estructura dels assentaments urbans en el terme municipal de Bigues i Riells, es
caracteritza per l’ocupació a l’entorn dels dos nuclis originaris: Bigues i Riells, i una
proliferació d’urbanitzacions esteses pel territori i més o menys connectades amb els nuclis
inicials, així com per un escampall d’antigues masies que humanitzen el territori i
contribueixen a la seva conservació. S’ha creat el catàleg de masies i cases rurals amb un
total de 99 registres.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
3

Hi ha referències de poblament a la Vall del Tenes, concretament a Bigues, des de l’època
del Paleolític Superior i persisteixen els assentaments al llarg de totes les èpoques
posteriors – s’han trobat restes de sepulcres de fossa, camps d’urnes, poblats ibèrics i vil·les
romanes –fins que als segles X, XI i XII, sorgeixen les parròquies i els castells com a control
i defensa del territori i organització del poblament. Això va fer estabilitzar la població i s’inicià
un procés de creixement, només interromput per la pesta. Durant aquests segles i els
posteriors, la base econòmica de la població és gairebé exclusivament agrària, basada
principalment en el cultiu del blat i altres cereals. El conreu de la vinya no es va implantar
fins al segle XIX. Les activitats artesanals eren oficis relacionats amb les feines agrícoles:
ferrers, carreters, construcció, tèxtil. Amb l’augment de la producció agrícola, al segle XVIII,
proliferen els molins de farina i els d’oli.
El segle XIX significa l’entrada en un període de creixement i de transformacions a tots
nivells: econòmics, industrials i culturals. Canvia l’estructura territorial i administrativa i als
anys 1842-43 s’organitzen definitivament els ajuntaments independents.
Amb l’entrada del segle XX – i superada la crisi de la fil·loxera – s’incrementa el policultiu a
la vall del Tenes. També les primeres fàbriques – principalment tèxtils – daten de principis
del segle XX.
La primera meitat del segle ve marcada pels esdeveniments polítics i l’arribada dels primers
immigrants. A la segona meitat del segle, a la vall del Tenes, es donaren una sèrie d’etapes
de transformació del territori:
Als anys 50 era una àrea rural tradicional amb tots els elements físics i humans que
defineixen aquestes àrees a Catalunya.
A partir de 1960 es desenvolupà un procés urbanitzador i va augmentar la construcció de
segones residències en el municipi.
La crisi de 1973 frenà l’activitat constructora i per tant el nombre d’urbanitzacions va
augmentar poc.
Molts dels habitants de segones residències es van inscriure finalment als censos dels
municipis de la vall, provocant un fort creixement demogràfic.
Les diverses tipologies urbanes, amb el predomini de les edificacions aïllades, configuren el
paisatge urbà del municipi. Aquesta imatge general ve reforçada per la qualitat del seu
patrimoni arquitectònic i natural.
L’evolució demogràfica del municipi als anys cinquanta i principis dels seixanta, derivats de
l’economia rural, era d’estancament. A partir dels anys seixanta - setanta, accelera el seu
dinamisme demogràfic, beneficiant-se de la redistribució industrial i residencial que afavoreix
les zones amb disponibilitat de sòl a preus més assequibles i no gaire allunyades dels nuclis
metropolitans centrals.
Una ullada a l’evolució durant els anys 90, demostra que la tendència a l’augment progressiu
de població arriba fins a l’actualitat, coincidint amb la instal·lació definitiva al poble,
d’habitants de segona residència.
En el context del Vallès Oriental, Bigues i Riells és un municipi que en l’etapa recent creix a
un ritme mig-alt. A diferència del desenvolupament de la resta de la comarca o fins i tot de
Catalunya, on el desenvolupament demogràfic va ser als anys 60, cal remarcar que la
pujada demogràfica en el municipi, s’està produint en l’actualitat.
Aquest creixement accelerat expressa, a més d’una forta dinàmica de la construcció al llarg
dels darrers anys, una accelerada substitució de la segona residència per la primera o
habitual.
Combinant aquesta població amb els valors resultants de l’enquesta de mobilitat obligada,
ens mostra una gran interrelació amb Barcelona, on es manté el lloc de treball, i sovint
d’estudi, de molts dels nous residents.
El caràcter tradicional de poble, cedeix el lloc a un hàbitat de primera residència amb
costums i hàbits propis de la cultura urbana, i amb un canvi en les activitats tradicionals
implantades en el municipi i en les desenvolupades pels seus habitants.
La imatge urbanística del poble de Bigues i Riells és la del seu caràcter no dens, amb
predomini de l’edificació de poca alçada i amb jardí al voltant, amb un creixement en taca
d’oli i una ocupació pràcticament indiscriminada del territori. Aquesta imatge es veu
contrarestada per densificacions puntuals als centres històrics, principalment a l’entorn de la
carretera, en la zona del Rieral de Bigues. L’estat de conservació en el sòl residencial és, en
general, correcte.
D’altra banda, la tipologia dispersa de les urbanitzacions, provoca una gran extensió de la
vialitat, que dificulta en gran manera el seu manteniment.
En les zones consolidades la conservació dels vials és acceptable i en les zones no
consolidades hi ha mancança, en molts casos, de pavimentació, d’enllumenat o de
clavegueram.
El sòl industrial, concentrat a la zona de Can Barri, està pràcticament esgotat i presenta
certes mancances d’urbanització. El nou Pla preveu un petit creixement adossat.
El sòl urbà residencial consolidat en el nucli urbà, té una superfície de 27,97 ha i en les
urbanitzacions o barris, té una superfície de 395,04 ha.
El sòl urbà residencial no consolidat en el nucli urbà, té una superfície de 10,37 ha i en les
urbanitzacions o barris, té una superfície de 141,65 ha.
D’altra banda, el sòl urbà industrial, no consolidat, té una superfície de 34,02 ha.
1.4 MONUMENTS I LLOCS D’INTERÈS.
Les Normes Subsidiàries vigents, defineixen la protecció dels elements d’interès històricoartístic
i arqueològic existents en el municipi i determinen que qualsevol intervenció en
aquests béns ha d’estar precedida d’un Estudi de detall.
La relació la componen el conjunt de St. Miquel del Fai, el castell de Montbui, la Parròquia
de Riells, la Parròquia de Bigues, quatre ermites (de St. Martí del Fai, de Villar, de St.
Bartomeu i de Can Carreras) i vint-i-quatre masies del terme municipal: Can Batlles, Can
Camp, La Madella, Can Margarit, La Pineda, Can Quintana, Can Regasol, Can Vilaplana,
Can Adzet, Can Badell, Can Barri, Can Bermell, Can Canals, Can Carreras, Can Granada,
Can Maspons, Can Noguera, Can Ribes, Can Roca, Can Torruella, Can Viver, Can Garriga
del Solei, Can Prat de Baix i Can Mas de Dalt.
Sant Miquel del Fai, el castell de Montbui i la Torra, estan classificats com a Béns Culturals
d’Interès Nacional (BCIN). Els altres són Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
4

També figuren en la relació divuit sectors d’interès arqueològic: Can Granada, Turó el Rull,
Turó el Pollancre, Can Badell, Can Garriga, Can Margarit, Can Perera, Can Pou, Les
Madrigueres, Can Mas de Baix, Grau de les Escaletes, Serrat Santa Creu, Can Isidret Vell,
Puig Alt del Viver, Can Lladó, Can Pastor, Vallderros i Can Jeroni.
El terme de Bigues i Riells és molt ric en patrimoni històrico-artístic, arquitectònic geològic i
ambiental, tan en àrees urbanes com en el medi rural, i el nou Pla – atenent als
requeriments de la nova Llei d’urbanisme – amplia en bona mesura la catalogació de tot
tipus d’elements, sota els epígrafs de Catàleg de béns a protegir.
Així doncs, en el Catàleg de Béns a protegir s’hi classifiquen com a Béns Culturals: 9
conjunts arquitectònics, 92 edificis, 28 elements arquitectònics, 14 béns d’obra civil, 32 fonts
i 67 jaciments arqueològics. I com a Béns Naturals: 6 zones d’interès, 17 espècimens
botànics i 14 zones d’interès ambiental.
1.5 INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ I DE TRANSPORT.
La xarxa viària supramunicipal està formada per:
L’eix del Congost, la C-17, (antiga N-152), amb característiques d’autovia, que vincula el
territori amb la capital comarcal Granollers i la ciutat de Barcelona.
Al límit per l’oest hi ha la carretera de Caldes de Montbui i St. Feliu de Codines, la C-59, que
facilita l’accés a algunes urbanitzacions de Bigues i Riells.
La xarxa de carreteres, competència de la Diputació de Barcelona, està composta pels eixos
viaris següents:
BP-1432: Creua el terme municipal d’est a oest. Es la carretera que uneix l’Ametlla del
Vallès amb St. Feliu de Codines passant per Bigues i Riells.
BV-1435: Arriba al terme pel sud, vinculant en el seu recorregut diversos nuclis: Sta. Eulàlia
de Ronçana, Lliçà de Munt, Lliçà de Vall.
BV-1484: La carretera del Rieral de Bigues al barri de la Parròquia de Bigues. (Av.
Catalunya).
BV-1483: La carretera que uneix la BP-1432 amb Riells del Fai. (Av. de St. Vicenç).
La xarxa urbana bàsica és la que regula les connexions entre els principals eixos i els nuclis
urbans i urbanitzacions del terme:
L’eix que connecta la sortida de St. Feliu de Codines amb el centre de Bigues. Des de la
carretera C-59, l’Avinguda del Castell de Montbui i de Francesc Maspons, baixa de les
urbanitzacions situades en les cotes més altes (Saulons d’en Deu, Can Yàñez, Bigues-
Castell de Montbui, Can Regasol, La Pineda de Can Carreras, Can Traver i Font Granada)
fins a Bigues.
L’eix de la carretera BP-1432, en el seu tram urbà de Bigues, rep el nom d’Avinguda Prat de
la Riba. Aquest tram fa d’eix vertebrador.
L’eix del carrer Camí del Bandà (BV-1484), que uneix l’Avinguda Prat de la Riba amb el Barri
del Veïnat i Can Badell Montparadís.
L’eix del carrer Bon Repòs, que uneix l’Av. Prat de la Riba amb les urbanitzacions Diamant
del Vallès i Can Fabrera.
L’eix del Camí del Flix, que uneix l’av. Prat de la Riba amb la urbanització de Font del Bou.
A Bigues i Riells, l’any 1996, es realitzaren un total de 2944 desplaçaments diaris per
mobilitat obligada (treball i estudi) amb origen o destinació el seu terme municipal.
El 31,79% (936) són desplaçaments interns del municipi de Bigues i Riells.
El 49,52% (1458) són desplaçaments de residents de Bigues i Riells cap a altres municipis
del voltant.
La resta, el 18,68% (550) són efectuats per residents externs que venen a treballar o
estudiar a Bigues i Riells.
El municipi és més residencial que generador de llocs de treball (per cada persona que
diàriament entra a Bigues i Riells, en surten 2,65).
Pel que fa als desplaçaments dels residents cap a fora del municipi, les destinacions més
importants són: Barcelona (29,84%), Sta. Eulàlia de Ronçana (12,76%), Granollers
(11,18%), i La Garriga (4,80%), que representen el 58,58% dels desplaçaments totals dels
habitants de Bigues i Riells cap a fora del municipi.
En els viatges obligats procedents de fora, el principal origen és Granollers (14,73%), seguit
de Barcelona (11,64%), Canovelles (6,73%), l’Ametlla del Vallès (5,82%), Sta. Eulàlia de
Ronçana (4,91%), Lliçà de Munt (4,73%) i La Garriga (4,55%). Tots els orígens plegats
representen el 53,10% dels desplaçaments d’entrada al municipi.
De l’anàlisi dels gràfics de repartiment modal se’n desprèn que:
El transport públic representa un 15,75% dels desplaçaments que efectuen els residents de
Bigues i Riells quan es desplacen a altres municipis. El flux d’entrada al municipi és del
6,91%.
Barcelona és el destí en què el transport privat té major incidència (376 desplaçaments) el
que representa el 30,72% dels desplaçaments amb vehicle privat a fora del municipi.
La mobilitat interna del municipi té lloc bàsicament amb vehicle privat (un 58,55% del total
dels desplaçaments), i el transport públic s’utilitza en un 23,08% del total, realitzant-se la
resta de desplaçaments a peu (18,37%).
Hi ha actualment tres línies comarcals de transport públic en autobús que passen per Bigues
i Riells.
La línia Barcelona-Granollers-Sant Feliu de Codines.
La línia Barcelona-Parets del Vallès-Sant Feliu de Codines.
La línia Riells del Fai-PK 22,2 de la carretera BP-1432.
Les connexions més freqüents de sortida del municipi són: Barcelona, Sta. Eulàlia de
Ronçana, Granollers, La Garriga i L’Ametlla del Vallès, amb 894 desplaçaments, el que
representa un 61,32% del total.
Per altra banda, d’entrada al municipi, les connexions més importants es donen amb
Granollers, Barcelona, Canovelles, l’Ametlla del Vallès i Sta. Eulàlia de Ronçana, amb 211
desplaçaments, el que representa un 43,82% del total. (sempre sobre dades del 1996).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
5

Dins el municipi existeix un servei de transport públic urbà que permet la connexió interna,
donada l’especial configuració, molt fragmentada, dels teixits qualificats com a sòl urbà.
Tenint en compte l’enquesta de mobilitat obligada del municipi (1996), tenim un total de 936
desplaçaments interns (60,79% per motius de treball i 39,21% per motius d’estudi);
d’aquests desplaçaments, 216 (23,08%) es realitzen amb transport col·lectiu.
L’anàlisi de la intensitat de trànsit de les carreteres que passen pel municipi, o sigui, la
mobilitat en la xarxa viària, donava els següents resultats:
Trànsit mitjà (de 5000 a 10000 vehicles/dia) a la BP-1435.
Trànsit mitjà al tram de la BP-1432 procedent de l’Ametlla del Vallès fins al centre de Bigues.
Trànsit reduït (de 3000 a 5000 vehicles/dia) al tram de la BP-1432 entre el centre de Bigues i
l’inici de la BV-1483 d’accés a Riells del Fai.
Trànsit molt reduït (menys de 3000 vehicles/dia) al tram restant de la BP-1432 i a les
carreteres BV-1483 (d’accés a Riells del Fai) i BV-1484, del Rieral de Bigues a Bigues.
Degut a la dispersió en l’ocupació del territori, no existeix, en el municipi, una gran
problemàtica pel que fa a l’aparcament de vehicles, llevat en el tram central de l’Av. Prat de
la Riba (BP-1432) on es concentra el major nombre de comerços. Qualsevol futura actuació
urbanística a desenvolupar en aquesta zona, sí que haurà de tenir en compte aquest fet i
preveure una bona reserva de places d’aparcament.
La nova xarxa viària proposada pretén solucionar, d’una banda, la dificultat de pas de la BP-
1432 pel centre del nucli urbà (Av. Prat de la Riba), i de l’altra, connectar millor les
urbanitzacions del sud-oest del terme municipal, amb el centre de la població i amb la C-59,
que voreja el límit del terme per ponent.
1.6 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS.
Abastament d’aigua.
La xarxa actual de Bigues i Riells és tota propietat de SOREA, tant la xarxa d’alta, és a dir
de pous a dipòsit, com la de distribució, és a dir de dipòsits a abonats.
La xarxa d’alta funciona, de forma general, captant aigua en les zones baixes i bombejant-la
cap a les urbanitzacions de la muntanya.
La major part d’aquesta xarxa està realitzada en canonades de PVC, encara que hi ha certs
trams amb canonada de polietilè i de fibrociment.
La xarxa en alta està, en general, en bon estat, però en alguns punts està insuficientment
dimensionada degut al creixement experimentat en algunes zones.
Sanejament.
El municipi de Bigues i Riells té delegades les competències de sanejament en alta, així com
el control d’abocaments d’aigües residuals, al Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu
Besòs.
L’aigua residual és recollida per una antiga xarxa existent; es va construir un col·lector
addicional i un pont per connectar amb l’estació depuradora d’aigües residuals
(EDAR).L’aigua arriba des de diferents punts de la zona d’influència, per gravetat, excepte
de la urbanització de Can Barri, ubicada aigües avall de l’EDAR, que utilitza un equip de
bombament.
Les instal·lacions d’arribada a l’EDAR estan constituïdes per una estructura de formigó,
ubicada quatre metres per sota de la cota de l’EDAR, a la llera del riu Tenes. El col·lector
principal té un diàmetre de 400 mm.
Aquesta estructura compleix la funció de desarenador i de pou de bombament. Té un
sobreeixidor ubicat a mitja alçada que permet evacuar al riu els excessos de cabal.
Per altra banda, la xarxa de col·lectors en alta del sistema de sanejament, en general, van
paral·lels als diferents cursos d’aigua superficial del municipi. La longitud total dels
col·lectors és de 17.240 m.
El material dels col·lectors és divers: formigó (12.395 m.); Ribloc (3.800 m.); PVC 1.051 m.).
Al llarg de la xarxa, podem trobar 341 pous de registre (252 de registre, 76 de ressalt i 13
cambres).
Pel que fa a les xarxes locals, no totes les zones del municipi estan connectades. El
clavegueram de Bigues i Riells es pot desglossar en tres tipus de xarxa: xarxa residual,
xarxa unitària i xarxa de pluvials. Pel que fa als trams de xarxa separativa de pluvials,
aquests aboquen les aigües als torrents del municipi; la xarxa unitària i la xarxa de residuals,
aboquen als col·lectors en alta que finalment van a l’EDAR.
Subministrament elèctric.
A Bigues i Riells existeix una línia elèctrica d’alta tensió (220 KV) que creua el terme
municipal de SO a NE, amb 15 torres dins el terme. La xarxa elèctrica està formada també
per les subestacions, línies de mitja tensió i centres de transformació.
Actualment el subministrament elèctric l’efectuen dues companyies: FECSA-ENDESA i
ESTEBANELL – ENERGIA (E.E.).
Ambdues companyies donen subministrament. Estebanell Energia té una subestació en el
municipi per abastar la zona, mentre que Fecsa – Endesa abasteix la zona des d’una
subestació situada a Les Franqueses.
L’ús majoritari del consum elèctric del municipi, és l’industrial amb un 77,84%, seguit del
domèstic amb un 19,73% i el municipal amb un 2,43%. Es consumeixen més de 80.500
KWh en total (2002).
Xarxes de telecomunicacions.
La xarxa bàsica de telefonia es composa per les Centrals, els Armaris de Distribució i el
cablejat de fibra òptica que uneix ambdós. A Bigues i Riells l’únic operador que hi ha és
Telefònica SA, la xarxa és aèria i no es considera cap xarxa per cable. Per a la comunicació
per ones existeix un repetidor entre Bigues i Riells.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
6

Energies renovables: energia solar i energia eòlica.
El municipi de Bigues i Riells disposa d’una instal·lació d’energia solar fotovoltaica situada
en el CEIP El Turó, a Can Badell-Montparadís. Aquesta instal·lació realitza la conversió
directa de radiació electromagnètica del sol en corrent elèctrica (dins de les cèl·lules
fotovoltaiques), per posteriorment realitzar la venda de l’energia generada a l’empresa
Estebanell Energia.
Dins del mapa eòlic, Bigues i Riells es troba situat en una zona compatible, pel que fa a
l’aprofitament d’aquest tipus d’energia renovable, exceptuant la zona nord del municipi que
forma part del PEIN dels Cingles de Bertí, que es considera incompatible.
Tractament de residus.
El municipi de Bigues i Riells, pel fet de tenir més de 5.000 habitants censats, està obligat a
complir amb la Llei 6/93 de 15 de juliol, reguladora dels residus, i el Programa de Gestió dels
residus municipals a Catalunya.
Els objectius genèrics de valorització i deposició per al 2.003, eren del 57% (valorització)
enfront del 43% (deposició) i per al 2.006, del 69% (valorització) enfront del 31% (deposició).
A Bigues i Riells, segons dades del 2.002, es produeixen un total de 4.630,35 tones anuals
de residus d’origen municipal, de les quals 3.465 t. són de rebuig, (deposició controlada),
275,62 t. (133,91 t. de vidre, 105,08 t. de paper-cartró i 36,63 t. d’envasos) corresponen a
materials que s’han recuperat mitjançant els contenidors de recollida selectiva al carrer,
868,60 t. s’han recollit a la deixalleria i la resta amb altres recollides, 21,13 t.
La xifra de 3.465 tones de residus de rebuig, significa que es produeixen 1,55 Kg/ habitantdia,
enfront dels 1,44 de la comarca del Vallès Oriental i dels 1,49 de mitjana de Catalunya.
També es realitzen recollides de piles, de poda, d’olis, de medicaments, d’elements
voluminosos i de roba.
No es disposa de dades sobre la producció de residus de construcció ni sobre la recollida de
residus sanitaris.
L’estimació de residus ramaders, d’acord amb els diferents tipus de caps de bestiar, dóna
una xifra (entre fems i purins) de 25.037 tones.
Pel que fa als residus industrials, cal tenir en compte que Bigues i Riells no té una gran
implantació industrial.
L’any 2.001, es produïen 51 t. (2,71%) de residus inerts, 1.361 t. (72,20%) de residus no
especials i 473 t. (25,09%) de residus especials, en total 1.885 t. que representaven un 0,3%
dels residus produïts a la comarca, i dels quals, 1.063 t. rebien tractament o deposició
controlada, 773 t. de valorització i 49 t. sense gestió especificada.
1.7 - EQUIPAMENTS ACTUALS.
El municipi disposa, actualment, d’una escola i un institut, com a equipaments docents; un
poliesportiu i un camp de futbol, com a equipaments esportius; un C.A.P. com a equipament
sanitari; un cementiri i diversos equipaments socio-culturals, religiosos i lúdics.
Les Normes Subsidiàries preveien una necessitat potencial de 135.679 m2 d’equipaments
públics i en varen reservar un total de 235.120 m2.
Atenent a les mancances detectades actualment, el nou pla preveu un nou CEIP i un nou
IES, un equipament administratiu destinat al nou ajuntament, un espai destinat a
aparcament i l’ampliació del cementiri. En conjunt, fa una reserva d’uns 249.750,10m² per a
equipaments públics, distribuïts de la següent manera: 41.916,50m² (4 parcel·les) per a
equipament esportiu; 14.018,80m² (4 parcel·les) per a equipament lúdic; 25.674,40m² (4
parcel·les) per a equipament docent; 25.711,80m² (7 parcel·les) per a equipaments cultural,
social i religiós; 1.138,70m² (1 parcel·la) per a equipament sanitari; 20.345m² (1 parcel·la)
per a equipament de cementiri; 1.562,90m² (1 parcel·la) destinats a aparcament; 4.942,40m²
(1 parcel·la) per a equipament administratiu; i 139.733,40m² (18 parcel·les) com a reserva
d’equipaments, sense instal·lacions previstes, de moment.
Les reserves d’equipaments previstes a les NNSS han estat objecte d’anàlisi amb l’objectiu
de resoldre dos aspectes problemàtics de la situació actual del municipi:
• la mancança de sòls d’equipaments que donin servei a tot el municipi situats de
manera estratègica
• la determinació dels criteris per resoldre la situació dels terrenys destinats a
equipaments, existents en diverses urbanitzacions i que no es troben desenvolupats
degut a la dificultat topogràfica, a les dimensions petites, etc
Les NNSS determinaven dos tipus d’equipaments, els públics i els privats i la propostes del
nou POUM respecte els mateixos són les següents:
1. Els equipaments públics en sòls no aptes per edificar degut a les dificultats
topogràfiques, s’han requalificat com a Espais lliures – zona verda, clau VP, com és
el cas de:
a. c. de la Vallblanca – PERI 1 Vallblanca
b. c. del Pi – PERI 4 can Yáñez: excloent de l’àmbit la meitat de la parcel·la de
cessió
c. c. del Bosc – UAU 4 Racó del Bosc
d. c. d’Osona – UAU 5 Saulons d’en Déu (s’ha resituat al costat de l’equipament
existent al c. del Pallars en terrenys de zona verda)
e. c. de la Guatlla / c. de la Garça – UAU 6 Regasol
f. c. de Can Mainou – UAU 9 Manantials
g. c. del Bruc – UAU 11 Font del Bou
h. av. del Castell de Montbui – UAU 15 Castell de Montbui
2. Alguns equipaments públics s’han reconvertit en parcel·les, en cap dels casos hi
existia alguna instal·lació:
a. c. del Pi – PERI 4 can Yáñez: per tal de facilitar la gestió del sector i, per tant,
la urbanització del carrer
b. c. del Bruc – UAU 11 Font del Bou: s’ha traslladat l’equipament al carrer del
Boix on existeix el centre cívic, actualment qualificat de zona verda. Les
parcel·les es consideren aptes per edificar i d’aquesta manera es consolida
l’edificació de tot el carrer
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
7

c. c. de can Carreras – UAU 8 can Carreras: àmbit de dimensions similars a les
de les parcel·les de l’entorn d’habitatge unifamiliar aïllat sense previsions d’ús
per la zona
d. av. del Castell de Montbui – UAU 8 can Carreras: no es considera necessari
conservar l’equipament per la zona ja que es troba molt propera al centre de
Bigues tot i això es manté part la part que inclou un dipòsit
3. Respecte els equipaments privats, les NNSS preveien una sèrie de parcel·les
qualificades de e/6 que obligaven a instal·lar una activitat combinada amb un
habitatge unifamiliar. La situació actual d’aquestes parcel·les és la d’un habitatge
unifamiliar en clau 6, per tant en la seva majoria s’ha optat per requalificar-les com a
clau 5:
a. c. de la Gírgola – UAU 14 can Barri
b. c. del Torrent de Can Garriga – UAU 9 Manantials
c. c. de can Carreras - UAU 8 can Carreras
d. c. de la Font – UAU 4 Racó del Bosc
4. D’altres zones qualificades d’equipament privat es troben sense cap activitat i alguns
en estat de degradació optant per requalificar-les:
a. av. del Castell de Montbui / c. del Xiprer– UAU 15 Castell de Montbui, ara
PMU4 amb cessió per equipament
b. c. del Torrent de Can Garriga – UAU 9 Manantials, parcel·la de petites
dimensions igual a la dels habitatges unifamiliars que l’envolten
5. i els restants s’han mantingut en clau 8, dotacions i serveis
1.8 RISCOS.
Riscos naturals:
Risc d’incendi.
En el context de la regió bioclimàtica mediterrània, caracteritzada per oferir uns estius
altament calorosos i eixuts i un règim de precipitacions prou irregular al llarg de l’any, els
espais forestals de les nostres contrades són propensos a patir els incendis forestals amb
una certa facilitat. A banda de les particularitats del clima hi ha altres factors que col·laboren
a augmentar el risc: el tipus de vegetació dominant, l’abandonament rural del territori,
l’expansió de les activitats de risc, com ara les línies de distribució elèctrica i les carreteres,
els abocadors de residus o les urbanitzacions.
El foc, sens dubte, és una de les principals pertorbacions que afecten els ecosistemes
terrestres. Els seus efectes sobre els boscos i d’altres zones forestals són prou coneguts:
eliminació de la coberta vegetal, degradació del mantell edàfic, trastorns sobre el poblament
faunístic, canvis hidrològics, etc.
D’altra banda, cal tenir molt en compte també les implicacions sobre la seguretat i la
integritat de moltes persones i també sobre els béns materials particulars i públics.
En municipis com Bigues i Riells, situats en zones històricament forestals i que tenen bona
part del seu gruix poblacional distribuït en un conjunt de zones residencials molt properes o
fins i tot situades al bell mig dels espais forestals, el perill sobre les persones i els béns
materials en cas d’incendi forestal és prou evident, i així es posa de manifest quan es
produeix un incendi de magnituds considerables com va ser el de 1994.
El Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis
forestals, considera Bigues i Riells zona d’alt risc d’incendi forestal, especialment entre el 15
de juny i el 15 de setembre, i, per tant, el municipi està obligat a realitzar i mantenir al dia el
corresponent Pla de Prevenció d’Incendis. De fet es disposa d’aquesta eina des de l’any
1999.
Integren també el marc legal de referència, la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb
trama urbana, el Decret 268/1996, de 23 de juliol, sobre mesures a prendre en la zona d’
influència de les línies de distribució elèctrica, i el Decret 130/1998, de 12 de maig, sobre les
àrees d’influència de carreteres.
El nombre total d’incendis que ha patit el municipi de Bigues i Riells en el període 1975-
2002, és de 42 i s’han cremat un total de 770 ha., de les quals 629 ha. corresponen a zones
arbrades (82%) i 141 ha. a zones no arbrades (18%).
De fet, tots els grans incendis forestals que han ocorregut al municipi en les darreres
dècades, han afectat, en major o menor grau, als espais integrats dins dels Cingles de Bertí,
amb les conseqüències negatives que això suposa per als sistemes naturals d’una àrea
d’elevat interès ecològic. D’altra banda, la majoria dels incendis produïts, en concret el 90%,
han comptat amb la intervenció directa o indirecta de les persones.
En el marc del Pla Municipal de prevenció d’Incendis Forestals, l’Ajuntament ha efectuat
durant el període 1999-2002, diverses accions preventives: neteja d’abocadors incontrolats;
informació als propietaris de parcel·les urbanitzables i a les companyies elèctriques, per tal
que compleixin les seves obligacions; arranjament dels principals camins que travessen
zones forestals; adequació de franges de seguretat perimetrals d’algunes urbanitzacions,
etc.
L’Ajuntament de Bigues i Riells també compta amb un Pla d’Actuació Municipal (PAM)
d’emergències per incendis forestals, que té per finalitat garantir la seguretat de les
persones i els béns materials, i organitzar i executar d’una manera coordinada els
procediments d’actuació en cas d’incendi forestal.
D’altra banda, la zona nord del municipi i també una part de la franja situada a llevant del riu
Tenes, està integrada dins del que es coneix com a perímetre de protecció prioritària (PPP)
de l’espai natural dels Cingles de Bertí.
Al cim del Puiggraciós (807 m. d’altitud) hi ha un punt de guaita i de vigilància per a la
prevenció d’incendis forestals, de la Direcció General del Medi Natural. Aquest és un
enclavament estratègic, atès que és un excel·lent mirador de gran part de la plana del
Vallès, de la Serralada Litoral i també de la Serralada Prelitoral.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
8

Risc d’inundació.
En el context de la regió bioclimàtica mediterrània, amb un règim de precipitacions irregular
al llarg de l’any i que destaca per les sobtades i torrencials pluges de tardor i també de
primavera, amb conques generalment de poca superfície i cursos d’aigua principals
relativament curts, existeix un determinat risc potencial d’inundació en aquells espais de les
planes al·luvials situades a l’entorn dels sistemes de drenatge.
En el cas concret del terme de Bigues i Riells cal tenir en compte, a més, l’específica
geomorfologia de la zona i la seva influència en la dinàmica hidrològica, ja que el municipi es
troba en la zona de contacte entre el que podríem dir la Plana del Vallès i la Serralada
Prelitoral, en aquest cas, els Cingles de Bertí. En aquest sentit, cal remarcar la substancial
diferència d’altitud entre aquestes dues tipologies de relleu, atès que l’alçada dels Cingles
oscil·la aproximadament entre els 500 i els 800 metres, i la major part de la superfície del
municipi se situa entre els 200 i els 300 metres.
D’altra banda, també cal considerar l’efecte negatiu dels incendis forestals, especialment
l’incendi de l’estiu de 1994 que va afectar bona part dels Cingles de Bertí. Val a dir que una
de les principals avingudes d’aigua que ha patit el riu Tenes en els darrers anys ha sigut la
produïda l’octubre de 1944, pocs mesos després del devastador incendi. Aquesta forta
avinguda, originada per unes excepcionals precipitacions de 200 mm. en pocs instants, però
també per la manca de capacitat de retenció de l’aigua per part de la conca del Tenes, va
provocar la inundació de les zones més properes del riu, afectant tant les zones residencials
com les industrials i ocasionant nombroses pèrdues materials i econòmiques.
Segons un estudi realitzat l’any 2001 per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) les zones
potencialment inundables del terme se situen a banda i banda del riu Tenes: espais de la
plana al·luvial del riu com els situats entre la carretera BV-1483 i les zones de Can Rector i
el Molí de Can Camps, l’espai planer situat entre el marge dret del riu i la zona dels
Manantials, el meandre del riu a l’alçada del Rieral de Bigues i tota la zona del polígon
industrial de Can Barri.
Aquest Estudi i el Pla Director de protecció contra avingudes a la conca del Besòs,
determinen que hi ha tres trams del riu Tenes catalogats com a trams crítics, atès que tenen
un especial perill d’inundació, i s’estableixen determinades mesures de gestió i d’actuacions
estructurals per donar solució als riscos potencials identificats: endegament del riu i defensa
dels seus marges, delimitació d’una plana d’inundació, realització de diverses plantacions
d’arbres, substitució del pont de l’Av. Francesc Maspons. Finalment, està prevista la creació
d’un camí que resseguirà el riu Tenes pel seu marge esquerra.
Riscos geològics.
Un dels riscos associats als sistemes naturals de Bigues i Riells, és el dels riscos geològics
externs o el risc d’inestabilitats gravitatòries, que es concentren fonamentalment al llarg dels
vessants dels Cingles de Bertí.
A grans trets, els principals riscos detectats són:
Els despreniments o caigudes de blocs, que són moviments gravitatoris de materials
inestabilitzats. La seva característica principal és que parcialment ( quan el bloc de material
va rebotant pel talús de caiguda ) o de manera total, la trajectòria de la massa
desestabilitzada és aèria. Es produeixen fonamentalment en roques dures i consolidades.
Aquest risc és el més present al llarg dels vessants dels Cingles de Bertí.
Les esllavissades, que són moviments de la massa de materials inestabilitzats a partir d’una
superfície de ruptura, i poden ser esllavissades planes o bé esllavissades rotacionals.
Sovint, el front d’esllavissada acaba originant un moviment de flux. Aquest risc és palès en
un punt concret dels Cingles de Bertí, segons especifica el Pla especial de protecció del
medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí, elaborat pel departament de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya, l’any 2002.
Riscos tecnològics derivats dels usos del sòl:
Riscos derivats de les activitats.
Pel que fa a la incidència sobre la contaminació atmosfèrica, a Bigues i Riells hi ha una
activitat inclosa en el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera
(CAPCA). Per grups d’activitats econòmiques, aquesta empresa pertany al grup de la
indústria de la fusta, suro i mobles de fusta, i s’ubica en el polígon industrial de Can Barri.
Presenta dos focus industrials d’emissió de contaminants a l’atmosfera, un dels quals és de
sistemes de combustió (caldera) i l’altre correspon a sistemes de ventilació/aspiració
d’equips o processos.
D’acord amb la seva classificació, el període de control de caràcter ambiental que li
correspon, és cada 5 anys. Aquesta temporalitat s’ha d’entendre de mínims, supeditada a
allò que s’estableix de manera específica en el document de concessió de l’autorització de
llicència. Les darreres revisions realitzades, han suposat la inspecció dels dos focus
esmentats.
D’altra banda, cap activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera es localitza, a
Bigues i Riells, en zona urbana.
Respecte a la producció de residus industrials, de les 89 empreses actives inscrites en el
registre d’Activitats Econòmiques del municipi (any 2001), 42 estan registrades com a
productores de residus industrials i, per tant, estan inscrites en l’Inventari de Productors de
Residus.
El sector d’activitat de fabricació d’Altres productes químics es manifesta com el primer
productor de residus industrials del municipi: de les prop de 1885 tones de residus
industrials declarades, aquest sector d’activitat és el responsable del 38,99%. Juntament
amb el sector de Fusta i suro (26,15%) i el d’Alimentació (21,54%) generen plegats 1634 t.
anuals de residus industrials (86,68%) del total de residus generats en el municipi.
Pel que fa a la tipologia, el 72,20% dels residus industrials declarats l’any 2001, eren residus
no especials, el 25,09% eren residus especials i el 2,71% residus inerts. Els tipus de residus
especials que es produeixen en més quantitat, són els de descontaminació. Dels no
especials, els generats en més quantitat són els llots de depuració. Dels inerts, són els
plàstics els que presenten la xifra més elevada.
Pel que fa a la producció d’aigües residuals industrials, i segons l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA), a Bigues i Riells, un total de 30 empreses han realitzat la Declaració d’Us i
Contaminació de l’Aigua (DUCA) (2001). Es a dir, que només el 33,71% de les empreses
actives al municipi, declaren abocar aigües residuals.
Segons dades de desembre de 2002, (Consorci per a la defensa del riu Besòs), hi ha
llistades 56 indústries (62,92% del total) amb diferents graus de contaminació; d’aquestes,
27 indústries (48,21%) es troben situades dins el Polígon industrial de Can Barri.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
9

No existeix cap empresa classificada amb el màxim grau de capacitat contaminant (4) i
només cinc empreses (8,73%) amb un grau potencial de (3-2).
D’altra banda, no es disposa de dades específiques respecte als contaminants emesos per
les activitats agrícoles desenvolupades en el terme municipal. Cal considerar, però, que com
a resultat de les diferents operacions de preparació de les terres de conreu, moviment de
sòls, crema de rostolls, etc., es produeixen emissions de partícules en graus diversos i en
funció del grau d’humitat de la zona i del tipus de terreny.
Un altre problema detectat és el de les males olors, produïdes per les activitats agrícoles i
ramaderes. També i a causa de l’aplicació dels productes fitosanitaris, s’emeten tot un seguit
de compostos orgànics volàtils.
Riscos derivats dels assentaments.
S’han detectat al terme municipal, diversos abocaments incontrolats de tota mena de
deixalles sòlides. S’han identificat diversos punts en els que s’acumulen residus abandonats
de manera il·legal, situats al bosc, als marges de carreteres o camins i als marges de
torrents. En relació als abocaments observats cal tenir en compte que l’acumulació il·legal i
incontrolada de residus a l’entorn natural, degrada la seva qualitat i incrementa el risc de
contaminació i especialment el risc d’incendi forestal, atès que majoritàriament es tracta de
materials força combustibles. Els abocaments incontrolats de residus comporten les
següents pertorbacions dels sistemes naturals:
L’ocupació física d’un espai on no podrà proliferar la vegetació esperable en aquell indret.
La contaminació de l’entorn en el que es fa l’abocament, en funció de les característiques
del material abocat.
L’increment del risc d’incendi, molt especialment si els materials abocats són restes
d’esporgues, plàstics, paper i cartró o vidre.
L’alteració visual i paisatgística de l’entorn, degradat per l’abocament incontrolat.
Riscos derivats de la mobilitat.
La mobilitat comporta el risc d’accidentalitat. En el terme municipal de Bigues i Riells es
dóna un baix grau de sinistralitat. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, aquesta
ha augmentat els darrers anys degut, probablement, a l’increment de l’activitat. D’un total de
32 accidents produïts en el període 1998-2002, 19 s’han produït en zona urbana i 13 en
zona interurbana. D’un total de 10 ferits greus, 9 corresponen a la zona urbana i del total de
26 ferits lleus, 11 corresponen a la zona urbana i 15 a la zona interurbana. L’accident amb
resultat d’una persona morta es va produir en zona interurbana. La majoria d’accidents
correspon a la col·lisió entre vehicles i en zona urbana. En zona interurbana, la quasi totalitat
dels accidents s’ha produït entre els PK 24 i 27 de la BP-1432.
1.9 PLANEJAMENT VIGENT.
El Pla Territorial General de Catalunya va ser aprovat el març del 1995. Té com a objectius
definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i augmentar les accions per crear
les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis.
El desenvolupament del Pla territorial general s’ha de fer mitjançant els Plans territorials
parcials, i ha de desplegar les determinacions del PTGC precisant-ne l’abast, però no
alterant-ne les prescripcions.
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (regió 1) s’inscriu en aquesta figura. L’objectiu
dels seus instruments de planificació és actuar com a factors d’atracció coneguts i fomentar
l’ordre en l’evolució de les dinàmiques metropolitanes. Pretén dotar el territori d’una
estructura mínima estable i evitar les situacions indesitjables (congestió, dispersió,
destrucció de la naturalesa,...).
Controlar les densitats de l’ús del sòl per garantir un marge de nivells adequats de seguretat
i qualitat ambiental. Ampliar l’espai on les relacions de caràcter urbà són possibles.
Descentralitzar sense perdre qualitats urbanes.
Delimitar prèviament i preservar com espais oberts un sistema continu i interrelacionat
d’àrees essencialment no urbanitzades, per motius ambientals, paisatgístics i estratègics.
Afavorir la mobilitat i la comunicació, elements imprescindibles per assegurar la flexibilitat de
localització i, per tant, l’eficiència econòmica, en tot l’espai urbanitzat, base de qualsevol
desenvolupament social autosostenible.
L’àmbit metropolità coincideix amb el territori delimitat pel Pla Director de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, aprovat el 1968.
L’ocupació urbana en l’actualitat, representa unes 50.000 ha. de les 323.500 ha. totals de
AMB, és a dir, més d’un 15%, xifra alta tenint en compte que només el 33% del sòl té un
pendent inferior al 10%. Un 56% del sòl residencial, on s’estima que resideix un 73% de la
població de Catalunya, està afectada en diferents graus, per dèficits de qualitat. Existeixen
zones amb dèficit d’elements d’urbanització primària, fins aquelles altres amb dèficits que
probablement exigiran remodelacions integrals.
Dins dels diversos sistemes de proposta establerts per la planificació general, Bigues i Riells
està situat en el que s’anomena Sistemes d’articulació entre àmbits funcionals territorials.
Són aquells sistemes que engloben polaritats existents, però amb demografia i lligams
encara dèbils, són sistemes urbans naixents que es caracteritzen pel fet de tenir un
potencial de recursos i una capacitat d’acollida del territori, elevats.
Per la seva peculiar posició en l’extrem de l’àmbit metropolità, són sistemes que tan poden
exercir funcions de reequilibri metropolità, com de reequilibri global de Catalunya.
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és un instrument de planificació sectorial de
desenvolupament del PTGC, aprovat mitjançant el Decret 328/1992 del 14 de desembre,
que té com a objectius:
Establir una xarxa d’espais naturals representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat
biològica dels sistemes naturals de Catalunya.
Delimitar i establir les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais
naturals.
Part del territori de Bigues i Riells queda englobat dins de l’àmbit territorial del PEIN Cingles
de Bertí.
A Catalunya, els espais naturals protegits sovint estan associats a un pla especial de
protecció, mitjançant el qual s’estableixen normes de protecció i d’ordenació del territori.
El Pla Especial de Protecció dels Cingles de Bertí fou aprovat definitivament amb data 11-6-
2002 i té com a finalitat la protecció dels valors naturals i paisatgístics de l’espai del PEIN
Cingles de Bertí. Es proposa també, millorar l’estat de conservació dels sistemes naturals i
assegurar-ne, en el possible, el desenvolupament natural.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
10

Aquest pla divideix el seu àmbit territorial en dues zones principals i quatre subzones, de la
següent manera:
Zona 1: agrícola (clau 1). Comprèn el conjunt d’àrees on s’ha desenvolupat activitat agrícola
fins el moment de l’aprovació del Pla especial.
Zona 2: forestal (clau 2). Comprèn el conjunt dels terrenys de caràcter forestal permanent.
En part del seu àmbit, s’estableixen les subzones següents, on són d’aplicació algunes
determinacions específiques complementàries a les normes generals:
Subzona 2a: àrees d’atenció especial per l’existència de coberta arbrada.
Subzona 2b: àrees d’atenció especial pels seus sistemes naturals de cinglera.
Subzona 2c: àrees d’atenció especial pel seu interès faunístic.
Subzona 2d: entorn de Sant Miquel del Fai.
Comprèn part dels termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues
i Riells. Comprèn una superfície de 1598,5 ha., de les quals, 285,2 ha. (17,2%) corresponen
al municipi de Bigues i Riells.
Les Normes Subsidiàries de Planejament de Bigues i Riells, són l’instrument vigent per a
l’ordenació integral del territori municipal, aprovat definitivament per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona, el 23 de maig de 1984.
El planejament preveu la seva revisió en les següents situacions:
Alteració substancial de les previsions sobre creixement urbà del municipi.
Saturació de les 2/3 parts de les previsions sobre el sòl urbanitzable, tant de tipus
residencial com industrial.
Modificació necessària d’usos, conseqüència de la instal·lació de centres vinculats a
finalitats nacionals que requereixin extensions de terreny.
Aprovació d’un Pla Director Territorial o altres documents de planejament urbanístic d’ordre
superior que afectin al terme municipal.
La superfície del terme municipal de Bigues i Riells es classifica, als efectes del seu règim
jurídic i de conformitat amb el seu destí urbanístic bàsic, en Sòl Urbà, Sòl Urbanitzable i Sòl
No Urbanitzable.
El Sòl Urbà és constituït pels terrenys inclosos en àrees consolidades per l’edificació o que
estiguin dotats dels serveis urbanístics bàsics previstos per la reglamentació que regula
específicament la classificació d’aquest tipus de sòl.
El Sòl Urbanitzable és constituït pels terrenys que no tenen consideració jurídica de Sòl
Urbà, però que les Normes Subsidiàries de Bigues i Riells declara aptes per a ser
urbanitzats. El desenvolupament d’aquest Sòl Urbanitzable, és a dir, la seva transformació
en Sòl Urbà, es realitza mitjançant Plans Parcials d’Ordenació específica per aquestes àrees
i sotmesos al que preveuen les Normes Subsidiàries per aquest tipus de superfícies.
Les Normes Subsidiàries determinen com a Sòl No Urbanitzable els terrenys que cal
preservar pels seus valors paisatgístics, ambientals, culturals, agrícoles, forestals i
ramaders, així com els no adients pel desenvolupament urbà. Un terreny qualificat com a No
Urbanitzable té uns usos restringits, per tal d’assegurar la conservació dels elements
naturals d’aquests tipus de sòl.
A Bigues i Riells, la distribució del sòl (en funció de la seva classificació jurídica) que
preveuen les Normes Subsidiàries, és la següent:
- Sòl Urbà: 613,40 ha 21,40%
- Sòl Urbanitzable: 29,02 ha 1,01%
- Sòl No Urbanitzable: 2.224,58 ha 77,59%
- En total: 2.867,00 ha 100,00%
La primera conclusió que se n’extreu d’aquest planejament és que més de les ¾ parts,
concretament el 77,59% de la superfície del terme municipal, és exclosa d’urbanització. A
més, d’acord amb el Planejament previst, les possibilitats de creixement de la taca urbana a
Bigues i Riells es limiten només a un 1,01% de la superfície del territori, la qual cosa
representa que pot arribar a assolir el 22,41% del terme (642,42 ha.).
Sòl Urbà. Genèricament, en el moment de l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries
(1984), catorze de vint urbanitzacions de segona residència originàries ja es van classificar
com a sòl urbà, atenent les determinacions de l’Avanç de Planejament, als compromisos
notarials que van subscriure els promotors originaris i finalment als acords municipals
d’acceptació d’aquests compromisos. Les àrees incloses en el règim jurídic de sòl urbà són
de la UAU-1 fins la UAU-14.
Les sis urbanitzacions restants, van romandre catalogades com a Sòl Urbanitzable, fins a
l’aprovació provisional de les NNSS, on van passar a ser incloses a Sòl Urbà. Les àrees
incloses van ser les UAU-15 fins a la UAU-19, i la UAU-24. A aquestes àrees s’ha d’afegir la
UAU-20 sector Can Barri Industrial, que paral·lelament a les cinc urbanitzacions abans
esmentades, es van incloure per donar resposta a la promoció d’aquests sectors.
Finalment i com a conseqüència de propostes presentades de cinc sectors més del municipi
(tres de Riells i dues del Rieral de Bigues), i amb el corresponent acord municipal, es van
incloure aquestes cinc zones com a UAU-21 fins a 23 i UAU-25 i 26
La inclusió de les 26 UAU com a sectors en sòl urbà, va ser deguda a l’acceptació per part
dels promotors originaris, del compromís de formalitzar la cessió gratuïta dels respectius
sistemes locals (vials, zones verdes,...) i en determinats casos, dels terrenys destinats a
patrimoni municipal (aprofitament mitjà), així com un compromís d’acabar les obres
d’urbanització en l’àmbit de la corresponent UAU, excepte en algunes UAU que havien
d’implantar i gestionar els corresponents serveis i infrastructures.
La CUB (Comissió d’Urbanisme de Barcelona), va supeditar l’executivitat d’aprovació
definitiva de les NNSS, en els àmbits de les 26 UAU, a que es formalitzessin les cessions
dels sistemes locals i de l’aprofitament mitjà, i es presentessin les garanties de cost de l’obra
urbanitzadora.
En l’actualitat (2003) ja és executiva l’aprovació definitiva de les NNSS a les UAU,
exceptuant la UAU-3 Can Castanyer, UAU-16 Can Traver Bernaguera i la UAU-24 Vinya de
Can Pruna.
Alhora, amb data de 22/07/1992, la CUB va aprovar definitivament el Pla Especial de
Reforma Interior (Peri-Riells), que va incorporar en el seu àmbit territorial les UAU 21,22 i 23,
alhora que va delimitar vuit noves unitats d’actuació.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
11

La superfície de Sòl Urbà prevista en el planejament és de 613,40 ha., que en funció dels
usos previstos es distribueix de la següent manera: 430,91 ha. són d’ús residencial, 28,02
ha. són industrials i 154,47 ha. són destinades a serveis generals.
El 95,43% de la superfície urbana és destinada a usos residencials i només el 4,57% està
destinada a usos industrials.
Per l’especial configuració, molt fragmentada, dels teixits qualificats com a sòl urbà, s’ha
recorregut a diversos àmbits de planejament i/o gestió. Les normes desenvolupen en sòl
urbà i determinen:26 Unitats d’Actuació Urbanística (UAU) (20 unitats d’àrees existents de
segona residència, 1 unitat de zona industrial i 5 unitats de situacions urbanístiques
puntuals).
Pel que fa a la distribució del Sòl Urbà d’ús residencial, abasta una superfície de 585,38
ha.(només un 20,41% de la superfície del terme municipal).
Pel que fa a sistemes generals, que aquí han estat incorporats al sòl urbà, les 154,47 ha.
previstes, el planejament en destina el 41,92% al que anomena sistema general de parcs i
jardins urbans que correspon a àrees destinades a parcs i jardins dintre el sòl urbà d’ús i
titularitat pública. El 9,75% el destina a equipaments i dotacions, és a dir, sòl destinat a usos
públics o col·lectius al servei directe dels ciutadans, amb edificacions, instal·lacions i tots els
altres accessos o serveis sobre els mateixos. El 48,19% restant, unes 74,44 ha. de sòl urbà,
estan destinades al que el planejament anomena com a sistema viari de sòl urbà, és a dir,
carrers i carreteres de connexió dels diferents espais urbans.
Sòl urbanitzable. La superfície que les Normes Subsidiàries destina a aquest tipus de sòl és
de 29,02 ha., és a dir, el 1,01% de la superfície del terme municipal. Fonamentalment els
usos previstos per aquests tipus de superfícies es limiten exclusivament a ús industrial i a
residencial.
El caràcter urbanitzable industrial implica la destinació de 12,85 ha. de sòl urbanitzable i la
resta 16,17 ha., a usos residencials.
Aquest sòl urbanitzable és delimitat, en aquest planejament, en tres Plans Parcials
d’ordenació a desenvolupar:
PPO-1 Can Margarit (industrial)
PPO-2 La Calsina (residencial)
PPO-3 El Rieral (mixt).
Sòl no urbanitzable. El planejament previst destina la major part de la superfície municipal a
Sòl no urbanitzable, en concret 2224,58 ha. (77,59% del total del municipi). Bona part
d’aquest sòl no urbanitzable, el 67,85% (1509,42 ha., el 52,65% del terme municipal), és
protegit per diferents figures.
Les figures de protecció es concreten en: 333,86 ha. de protecció integral, 901,57 ha. de
protecció forestal i paisatgística, 61,42 ha. de protecció vegetal i de lleres, 102,85 ha. de
protecció agrícola i 109,72 ha. de protecció d’Infraestructures.
Dins el sòl no urbanitzat es poden trobar altres figures com: 687,53 ha. (30,91%) de rústica
lliure permanent, 8,34 ha. (0,37%) d’àrees extractives i 11,81 ha. (0,53%) com a Nuclis
rurals. Finalment, el planejament vigent destina un total de 7,48 ha. (0,34% de sòl no
urbanitzable) per a sistemes d’equipaments (públics i privats) en sòl no urbà.
La zona de protecció agrícola, correspon a sòl que tradicionalment s’hi ha desenvolupat
activitat agrícola i que les normes subsidiàries preserven dels processos d’edificació o
instal·lació d’activitats que no siguin totalment compatibles amb el seu actual destí agrícola.
Majoritàriament, les superfícies designades com a zona de Reserva Integral, es localitzen a
la zona nord del terme municipal, tot envoltant l’àmbit identificable dels Cingles de Bertí i el
Turó del Pollancre o de Puiggraciós.
Per altra banda, i dins del municipi, es consideren com a àrees extractives, la zona de
l’actual pedrera de Can Margarit; un cop esgotada l’explotació, la zona es requalificarà com
a lliure permanent.
Elements d’interès històrico-artístic i arqueològic.
Independentment del règim urbanístic del sòl, les normes subsidiàries defineixen la protecció
dels elements d’interès històrico-artístic i arqueològic existents en el municipi, on qualsevol
intervenció ha d’estar precedida d’un estudi de detall.
Espais verds urbans.
El municipi de Bigues i Riells presenta una elevada diversitat d’espais verds, destinats a l’ús
social i de lleure de la població dins de la seva trama urbana, com jardins i parcs urbans. La
importància d’aquests espais és deguda a què desenvolupen un conjunt de funcions
essencials per a la població i la qualitat de vida de tota ciutat, com són les següents:
Garanteixen l’equilibri intern del casc urbà, entre el que és pròpiament l’espai edificat i el que
són els espais oberts.
Satisfan les necessitats de lleure i oci de la població, en especial dels grups d’edat més
joves, que disposen en aquests espais dels elements d’esbarjo adients.
Generen efectes positius per a la salut humana, en el marc d’una societat cada cop més
industrialitzada i urbanitzada, que necessita d’espais propers que li garanteixin un seguit de
qüestions primordials: contacte amb la natura, tranquil·litat, ambients més saludables i
menys contaminats, etc.
Garanteixen i fomenten les relacions socials entre els habitants de la població.
Contribueixen a compensar els efectes negatius de la contaminació ambiental pròpia de tota
ciutat, actuant com a veritables punts de neutralització de part d’aquesta contaminació.
Trenquen la percepció de monotonia i uniformitat que origina la predominança d’asfalt i
edificis, típica de la part urbanitzada.
Aquestes funcions generals dels espais verds urbans, tenen una clara relació amb les
funcions d’un dels seus elements principals: els arbres.
El total de zones verdes del municipi és de 64,39 ha. de les quals, 60,96 ha. són de zona
verda residencial i 3,43 ha. de zona verda industrial.
Si tenim en compte que la població de Bigues i Riells és de 7144 habitants (dades de 2004),
la ratio de superfície d’espais verds urbans per habitant és de 90,13 m2/hab. És elevada,
tenint en compte que la ratio de les zones verdes fixada per la llei del sòl és de 5 m2/hab.
Construcció d’habitatges els darrers anys.
La construcció d’habitatges a Bigues i Riells ha anat en augment progressiu en els darrers
anys, aproximant-se al centenar d’habitatges construïts per any en el període 1998-2002.
L’any 1993 va suposar l’increment més important pel que fa a la construcció d’habitatges en
el municipi, passant de 48 a 91 habitatges (89,58% d’increment).
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
12

Desenvolupament del planejament.
El planejament aprovat a partir de les Normes Subsidiàries és el següent:
Nom expedient Acord Publicació
- NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT 27/06/1984 20/07/1984
- MODIF. N.S. article 7.4.3 ÀMBIT P.E.R.I. can Traver vell 08/06/1988 21/11/1988
- MODIF. N.S. U.A. 26, quitana de can Badell 04/10/1995 15/11/1995
- MODIF. N.S. usos admesos per a residència avis 12/03/1997 02/05/1997
- MODIF. N.S. can Coromines 22/07/2003 11/11/2003
- MODIF. N.S. ús hostaler al nucli Fàbrica vella 16/06/2004 28/07/2004
- AVANÇ P.P. PPO3, el Rieral 18/02/2004 22/04/2004
- P.P. PPO4 can Coromines 16/06/2004 05/08/2004
- P.E.R.I. zona Industrial 1 22/12/1987
- P.E.R.I. Riells 25/11/1992 22/02/1993
- P.E.R.I. la Fusteria 23/11/1994 01/03/1995
- P.E. volums edifici Pg. mn. Jaume Plans, 37-39-41-43 a
Riells
16/09/1998 10/11/1998
- MODIF. P.E.R.I. Riells U.A. mn. Jaume Plans 07/10/1998 24/11/1998
- P.E. infraestructures el Turó, PEI8 28/04/1999 01/07/1999
- P.E. sistema tècnic dipòsits G.L.P. zona serveis av.
Catalunya
22/03/2000 23/05/2000
- MODIF. P.E.R.I. 5, la Fusteria 03/05/2000 16/06/2000
- PE. Residència 3a edat a l’equipament privat U.A.U. 6,
Regasol
19/01/2005 06/04/2005
- P.E.R.I. can Traver vell 20/06/2001 27/08/2001
- P.P. 3, el Rieral 16/06/2004 10/09/2004
- PE. Reforma paràmetres solar equipament cruïlla av.
Catalunya i Prat de la Riba
21/01/2004 25/03/2004
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
13

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS D’ACTUACIÓ.
ANTECEDENTS
La voluntat municipal de redactar el POUM ja es posa de manifest als anys 2002–2003 amb
la redacció de l’Avaluació Ambiental i l’Informe Ambiental del futur planejament urbanístic de
Bigues i Riells, febrer 2004.
En aquest darrer document es recollien les pautes ambientals a tenir en compte en el nou
planejament. Els objectius a assolir en el POUM són:
1. Facilitar i dotar de les infrastructures i serveis necessaris d’accés al municipi per poder
ser la base de les actuacions de desenvolupament del planejament.
2. Des del punt de vista urbanístic el primer gran repte del nou planejament hauria de ser
dotar dels serveis necessaris de les urbanitzacions actuals que no en disposin i
dimensionar correctament aquells que hagin quedat obsoletes.
3. Marcar i delimitar les futures zones de creixement residencial, de l’activitat industrial i
d’equipaments tant públic com privats, minimitzant l’ocupació del territori.
4. Preveure, dins les actuacions urbanístiques, intervencions de recuperació i protecció
d’elements d’interès mediambiental i hisòric-cultural que es conservin, per tal d’assolir
alts graus de convivència d’integració entre l’espai urbanitzat i el territori en espai
natural, així com de preservació dels elements artístics, arquitectònics i arqueològics.
5. Les propostes de futur del nou planejament urbanístic de Bigues i Riells, a part de
marcar i delimitar les futures zones de creixement residencial, de l’activitat industrial i
d’equipaments, també ha de configurar i preveure una sèrie d’infrastructures i
sistemes de serveis que han d’estructurar i vertebrar el territori i model de Vila.
Aquests sistemes han de donar resposta clara als nous factors, públics i privats, que
es creen i que influeixin en el desenvolupament urbanístic de Bigues i Riells.
6. Planificar de manera específica dins el nou planejament de problemàtica dels
aparcaments de la vila, donant especial èmfasi a l’estacionament de camions dins el
casc urbà.
7. Protegir els espais naturals del municipi sobretot la zona del PEIN i el corredor natural
entre Riells i Bigues degut la seva important funció de connector ecològic a escala
comarcal. Alhora no permetre que s’incrementi la degradació de l’espai fluvial del Riu
Tenes dins el terme municipal, sobretot en el seu pas pel nucli urbà, per poder
mantenir-se com a connector ecològic.
8. Generar dins del sòl Urbà (urbanitzacions) certes polaritats amb serveis per crear un
comerç de proximitat i zona d’equipaments per a minvar la mobilitat interna de la vila.
Sense detriment d’una major potenciació d’un nucli urbà central –social i comercial- de
la vila.
9. Aprofitant aquestes zones per permetre un creixement poblacional sostingut de la vila
sense un increment en l’ocupació territorial.
L’Ajuntament, al realitzar l’encàrrec de la redacció del POUM, va determinar els següents
objectius:
1. Anàlisis del context social, econòmic, cultural, urbà i comarcal del municipi, en
especial dels municipis veïns.
2. Un estudi en el que es detallin els potencials i les necessitats del municipi amb
l’objecte de fomentar un urbanisme econòmicament viable i sostenible.
3. Un estudi en detall de les edificabilitats en sòl urbà (alçades, profunditats) atenent a la
tipologia de la parcel·lació i a les particularitats de cada illa. Incorporar en aquest
estudi el catàleg del Patrimoni Arquitectònic recollit en les Normes Subsidiàries, amb
l’objecte de recollir en la normativa les mesures de protecció tant del bé immoble com
del seu entorn.
4. Estudi detallat de les zones de sòl urbà no desenvolupades.
5. Estudi de la xarxa viària comarcal, analitzant la seva influència sobre el municipi.
6. Estudi de la xarxa viària local per establir una jerarquia de carrers que possibiliti el
desenvolupament de la població. Aquest estudi ha de recollir propostes que tendeixin
a reduir la circulació en el centre del casc urbà i la recerca de zones per a la ubicació
de petites àrees d’aparcament.
7. La redefinició de la carretera, amb l’objecte de resoldre la seva connexió amb la
població i que les actuacions que les diferents administracions hi duguin a terme,
millorin el paisatge urbà.
8. Un estudi detallat de les zones verdes de tot el terme tot i fent-se una proposta
d’articulació entre elles, oferint a la població itineraris i recorreguts alternatius per a
vianants i bicicletes.
9. Estudi del sistema hidrològic.
10. Redefinició de les peces d’equipament públic existents del municipi adaptant-les a les
necessitats actuals i a la localització de noves àrees per a nous equipaments futurs.
11. Localització de noves àrees de creixement residencial amb tipologies de blocs en
baixa densitat, aptes per a la construcció d’habitatges de règim protegit, alternatiu al
model generalitzat de ciutat jardí.
12. Estudi de les urbanitzacions independents del casc urbà, amb propostes de millora de
la seva integració amb la resta del sòl urbà.
13. Definició de la xarxa de sanejament per tal de resoldre els dèficits actuals.
14. Tractament i mesures de protecció del sòl no urbanitzable en base als diferents usos
existents. Estudi de les àrees potencialment adscrivibles a la possible ampliació de
l’àmbit del límit de l’àmbit del Pla especial de protecció dels Cingles del Bertí. Estudi i
formulació de la xarxa bàsica de camins agrícoles i forestals, amb les determinacions
que calguin per a la seva correcta funcionalitat.
15. Incorporació en el planejament de la protecció dels valors mediambientals i de criteris
de sostenibilitat.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
1

16. Estudi de les infrastructures de serves urbans existents, amb un inventari del seu grau
d’implementació (enllumenat, clavegueram, gas, electricitat i telèfon) i fent les
proposes i programació necessària per ala millora i, en el seu cas, establiment de
reserves i mesures per a la implantació de les futures xarxes (fibra òptica, TV per
cable,...).
17. Estudi de detall de les zones de protecció arqueològica.
Pel que fa referència a la consulta i participació pública també es va constituir una Comissió
Municipal de Seguiment per la redacció del POUM amb un representant de cada partit polític
que forma part de l’Ajuntament durant el període d’exposició pública de l’avanç del POUM.
D’altra banda, es va crear una pàgina web específica del POUM a fi de que, per part dels
interessats, es pogués fer un seguiment. També es va obrir una oficina per atendre les
consultes un dia a la setmana durant set mesos, en la que es van rebre 112 ciutadans
interessats per a la redacció del P.O.U.M..
Per part de la Comissió Municipal de Seguiment es va creure convenient afegir com a
objectius del P.O.U.M. diversos temes urbanístics que s’havien iniciat dins el marc de les
Normes Subsidiàries i eren de difícil solució, la gestió del nou POUM permetria el seu
desenvolupament. Entre aquests temes destacarien la desqualificació de Can Margarit i
l’obtenció d’una zona d’equipaments públics de cessió per a ubicar-hi les noves
dependències municipals.
El model que es pretén assolir és el d’un municipi per viure-hi, tenint cura dels nous
creixements amb una atenció especial al lleure (espais cívics, espais culturals, espais
esportius), al comerç i a la mobilitat.
El Pla fa seus els principis de sostenibilitat respecte el model de creixement del municipi
que, entre d’altres criteris, implica l’adopció d’un model de creixement compacte i equilibrat,
de densitats més elevades, i que tendeix a ocupar una superfície de sòl adequada per poder
donar cobertura a les futures necessitats d’habitatge.
Donades les diferències dels límits del terme municipal de la diferent cartografia existent
procedent de l’Ajuntament, de l’Institut Cartogràfic i del Cadastre, s’ha optat com a més
fiable per a la redacció del POUM, les bases del Cadastre, si bé entenem que seria
convenient que per assenyalar els límits amb els municipis veïns, amb la col·laboració entre
els Ajuntaments i el Departament de governació de la Generalitat de Catalunya, es
poguessin determinar amb sistemes digitals.
OBJECTIUS I ESTRATÈGIES A TENIR EN COMPTE PER A LA REDACCIÓ DEL POUM.
Vistos els documents anteriorment citats, el POUM assumeix com objectius principals els
següents:
• Definició d’un nou model de creixement basat en la concentració, en la zona
central de Bigues, de sectors de mitja-alta densitat i agrupació de zones
d’equipament i espais lliures, a fi d’evitar que el futur creixement es desenvolupi
d’una forma dispersa tal com es va produir als anys 70.
• Situació dels nous sector de creixement de manera estratègica a fi d’unificar el
teixit urbà existent.
• Apropament dels actuals barris a aquesta nova zona de creixement mitjançant la
nova xarxa viària i nous ponts.
• Integrar dins de la nova central la llera del riu Tenes, com element important de
lleure i d’interès paisatgístic.
• Regulació i ordenació dels teixits urbans de caràcter residencial, industrial i
terciari ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració
i dotació de serveis i espais lliures.
• Constitució de noves àrees de creixement amb usos residencials de continuïtat
amb el nucli urbà, mitjançant la classificació de sòl urbanitzable i ulterior
desenvolupament en sectors subjectes a Pla Parcial i aportació de nou sòl
industrial recolzat en el sector industrial actual.
El sector òptim per situar aquest nou centre és la zona del Rieral donada la seva
situació estratègica, capaç de poder unir, a través de dos nous ponts, barris com
Font Granada, Can Traver Vell i Can Badell, a més d’incorporar el riu Tenes com
un element urbà i no com un element de frontera entre zones urbanes. Aquest
sector es preveu amb una edificabilitat bruta de 0,70 m² de sostre/m² de sòl per
tal que pugui assumir una major despesa en els costos d’urbanització.
• Definició de nou model de mobilitat mitjançant dues rondes de circumval·lació
que permeti endreçar els nous creixements residencials i industrial i racionalitzar
els desplaçaments interns.
• Desclassificació del sector urbanitzable de Can Margarit, com a resposta de les
demandes realitzades per la població per tal de recuperar un àmbit important
mediambientalment.
• Delimitació d’un nou sector industrial, adjacent a l’actual Can Barri Industrial de
Bigues, com a localització estratègica tant per les vies d’accés com per la
proximitat amb l’existent de Bigues i de Santa Eulàlia de Ronçana. El que
permetrà la construcció d’un aparcament de camions entre els dos polígons
industrials.
• Delimitació de les distintes classes de sòl definides per la LUC. Aquest Pla
preveu sòl urbà (624 Ha. 21,78%), sòl urbanitzable (80,6 Ha. 2,81%) i sòl no
urbanitzable (2.160 Ha. 75,4%).
• Definició de l’estructura general amb aportació d’infraestructures i dotacions
públiques tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni cultural i la identitat
del municipi.
En consideració als estàndards de la legislació urbanística, la promoció de sòl
urbanitzable aportarà al municipi una estructura viària i un conjunt de dotacions
públiques, particularment pel que fa referència als següents aspectes:
Els diversos sectors residencials, particularment els de més densitat, PPU1 i
PPU3.2 i PPU9 can Vilanova que tenen com a objectiu el de donar contingut al
sector central del municipal amb possibilitat de crear un nou centre de polaritat –
actualment situat al llarg de la carretera– introduint en aquest centre el meandre
del riu Tenes a fi de crear el que en podríem denominar un parc fluvial, al mateix
temps es dota aquest sector d’àmbits importants d’equipaments. Aquests sectors
participen en la realització dels dos nous vials bàsics de circumval·lació.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
2

• Previsió d’una reserva del 20% dels nous habitatges, en els sectors amb major
densitat d’habitatge, per a règim de protecció pública amb la finalitat de millorar
l’accés a un habitatge digne i adequat pels ciutadans i el 10% d’habitatge
concertat.
• Promoure la conservació del patrimoni natural, preservant els espais amb una
major biodiversitat i els cursos d’aigua, tant naturals com artificials.
CRITERIS D’ACTUACIÓ.
Els criteris en què es basen les actuacions del POUM, en relació als diversos àmbits,
queden resumits en el següent esquema:
18. Estructura general del territori
Millora de la vialitat actual completant i facilitant al màxim els recorreguts que
permetin un millor accés a la zona del Rieral com a principal pol d’activitat i
residència, amb les zones confins. També es facilitarà la connexió entre diversos
barris del municipi.
Fomentar zones de passeig, sobretot properes als marges del riu Tenes, per tal de
possibilitar un millor desplaçament a peu o en bicicleta.
Establir espais d’aparcament als nous sectors propers a la zona central.
Doblar l’actual carretera BP–1432 per aconseguir itineraris alternatius de vehicles i
camions.
Redefinir i millorar el vial, ja previst a les Normes Subsidiàries, creant nous enllaços
des de l’avinguda de Francesc Maspons fins a Saulons d’en Déu passant per
Regasol, com alternativa des del centre de Bigues fins a Sant Feliu de Codines i
Caldes de Montbui.
19. Dotacions: Espais lliures i equipaments
Creació de nous espais lliures i equipaments dels que en destaquen:
- Zona d’equipament escolar situada al sud del restaurant de Can Traver.
- Espai central situat dins el PPU 1 av. de Francesc Maspons, el PPU3.2 el Rieral i
el PMU de can Vilanova de més de 3 ha.
- Reserva important d’equipament esportiu situat a Can Badell, d’aproximadament
3 ha.
- Reserva d’una zona d’equipament en el PPU 5 camí del Bandà, propera a l’actual
zona d’equipament educatiu de la Parròquia de Bigues.
- Nou àmbit de cessió de més de 4,5 ha. situat a Can Margarit.
- Recuperació com espai fluvial els marges del riu Tenes afectades pels sectors
urbanitzables del PPU 3.2 el Rieral, el PPU 1 avinguda de Francesc Maspons i el
PMU 7 Can Vilanova.
Reestructuració de les zones existents que es troben en desús:
- Requalificació a zona verda d’aquells equipaments que per la seva situació o
condicions topogràfiques no són aptes per a edificar.
- Ampliació dels límits d’aquelles zones d’equipament amb possibilitats de noves
instal·lacions.
20. Teixits urbans existents
Definir operacions urbanes estructurants encaminades a millorar qualitativament
l’oferta de sòl residencial.
Ajustar l’ordenació prevista en el planejament actual per tal d’agilitzar-ne la seva
gestió.
Delimitar plans de millora urbana per reestructuració de sectors i polígons d’actuació
per a la millora de determinats àmbits.
21. El medi rural
Protecció del patrimoni natural i arquitectònic existent.
Mantenir la protecció urbanísticament les zones d’interès agrícola i paisatgístic.
Ampliar les zones de protecció amb vegetació de ribera al llarg dels torrents i els
paratges naturals i assegurar la continuïtat en el temps i l’espai dels antics cursos
d’aigua.
Limitar d’acord amb l’article 50 de la LUC, les possibilitats d’edificació del sòl no
urbanitzable i protegir les edificacions existents amb valors arquitectònics, històrics,
mediambientals, paisatgístics o socials.
22. Nous creixements
Residencial:
A grans trets es tracta d’incrementar l’oferta de sòl residencial amb tipologia variada.
La tipologia més important és en blocs amb una densitat mitja–alta per crear aquest
nou centre de polaritat a la zona central del Rieral de Bigues.
D’altres sectors residencials de nova creació de baixa densitat han de servir per
facilitar la connexió entre els barris existents. Es mantenen la majoria dels previstos a
la zona de Riells del Fai.
Industrial:
Creació d’un nou sector discontinu que acaba d’estructurar l’actual zona industrial de
Can Barri i al mateix temps fa una cessió del 50% de l’actual sector de Can Margarit.
L’àmbit de sòl industrial de Riells del Fai es redueix als terrenys ja pràcticament
edificats, requalificant la resta per a ús residencial.
El POUM doncs se centra en la definició de:
a) L’estructura general del municipi, basada en la mobilitat, la concreció dels espais
lliures, equipaments i serveis tècnics i ambientals, el patrimoni públic de sòl i
habitatge, així com la protecció dels béns d’interès cultural i local.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
3

) La definició del règim jurídic del sòl, les seves qualificacions, així com els sectors
de desenvolupament.
ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
D’acord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text Refós de
la Llei d’Urbanisme, l’estructura general del territori està integrada per:
• el sistema de comunicacions viàries i les seves zones de protecció
• el sistema de espais lliures i zones verdes
• el sistema d’equipaments
• les xarxes i instal·lacions de serveis tècnics.
LA MOBILITAT
Tenint en compte les disposicions de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat, el pla
s’implica en la definició d’un model de mobilitat que permeti relacionar la planificació de l’ús
del sòl amb les demandes concretes de desplaçaments que genera el municipi.
Suposa establir una jerarquia de vies que suposaran un esforç inversor important en els
propers anys però que determinen una nova lògica urbana adequada als requeriments futurs
de creixement industrials i residencials. Aquest és, sens dubte, un dels reptes clau que cal
afrontar a fi d’assolir la dinamització econòmica i social que persegueix el pla.
1. Sistema general viari i comunicacions
L’accés a Bigues i Riells que actualment es realitza a través de l’Ametlla del Vallès BP–1432
i de Sta. Eulàlia de Ronçana BV–1435, per connectar amb la C–17 és, sobretot en hores
punta, lent i dificultós. És necessari que entre els tres municipis la Diputació i la Generalitat
es plantegi una alternativa que en esquema ja s’ha estudiat per als tres municipis afectats,
que connecti la rotonda d’entrada a Bigues i Riells amb l’encreuament de l’accés a
Canovelles i la C–17. Existeixen dues alternatives que s’estan valorant. Les incògnites del
traçat definitiu del quart cinturó i de l’autopista i de la Riera Tenes fan difícil l’elecció del
traçat. Tot i això aquest vial es considera necessari per al futur creixement, tant residencial
com industrial de Bigues i Riells.
Quant a la xarxa viària bàsica es preveuen dos vials –en part ja es grafiava en les N.N.S.S:–
un de nord a sud com a alternativa a la carretera actual que, des del límit nord del sòl urbà
de Bigues, passant paral·lel al riu, enllaçant amb el sector del Rieral i a través d’un nou pont
passa pel camí d’en Flix arribant a la carretera de Santa Eulàlia de Ronçana. L’execució
d’aquest vial bàsic l’assumeix en gran part els propietaris de la pedrera com a camí
alternatiu i la resta el sector PPU3.2 el Rieral.
L’altre vial de xarxa bàsica municipal permetria la circulació des de l’avinguda de Francesc
Maspons, travessant el barri de Font Granada, seguint pel camí de Can Ribes que amb un
nou traçat final enllaçaria amb el carrer del Passarell del barri de Regasol. En l’altre extrem
del vial, carrer del Regasol, es preveu un nou vial que connectaria amb l’avinguda del
Castell de Montbui. Aquesta intervenció en la xarxa viària evita que, per anar de Sant Feliu
de Codines a Bigues, sigui necessari creuar els barris de Castell de Montbui, Can Carreras i
Can Traver Vell.
Part dels costos d’aquest vial aniran a càrreg del PPU 1 avinguda Francesc Maspons, del
Pla Especial de Can Ribes, del PPU 7 Regasol i del PMU Can Carreras.
Amb la unió dels dos vials es permet creuar el municipi de est a oest, des de la carretera de
Santa Eulàlia de Ronçana fins a la C-59 a Sant Feliu de Codines.
2. Actuacions
Com a resultat d’aquesta jerarquització de vies, s’ha prestat especial cura en la connexió de
les diferents parts de l’actual sòl urbà, omplint buits existents, amb l’objectiu de:
• facilitar un accés directe des de la majoria de barris del municipi al nou àmbit
central de desenvolupament urbà mitjançant la nova proposta de xarxa viària i la
construcció de 3 nous ponts: un de trànsit rodat i dos per a vianants.
• Dotar de la secció suficient el vial que transcorre paral·lel a l’actual carretera, per
tal d’alliberar aquesta de part del trànsit, tot i creant espais de recorregut peatonal
i carril bici.
• En els nous àmbits de creixement residencial, en la urbanització de la nova trama
viària creada es tindrà especial cura en utilitzar materials respectuosos amb el
medi i tractaments de paviments que permeti diferenciar els diferents tipus de
trànsits.
3. Projectes d’urbanització complementaris
En general, l’estat de conservació del paviment té algunes mancances, s’observen diferents
acabats, materials de pavimentació, apareixen fissures importants en carrers asfaltats...
Caldrà doncs millorar el manteniment i establir criteris per a l’elecció i manteniment de
paviments existents i noves previsions. En aquest sentit es proposa realitzar mitjançant
projectes d’urbanització complementaris:
- Pavimentació de tots aquells vials del nucli urbà que no en disposin.
- Tractaments especials en zones de l’interior del nucli amb ús preferent per a vianants i
espais lliures. S’intentarà establir un criteri de material i acabats (formigó, llosa de pedra
natural,...) que permeti veure continuïtat a través de les diferents operacions de millora.
En els punts de trobada del nucli antic que conformen places s’incideix en la necessitat de
condicionar-se amb tractaments d’urbanització i pavimentació adients a fi d’alliberar-ne els
vehicles aparcats i retrobar-ne l’ús com espais de lleure i relació del ciutadà.
- En la urbanització de nova trama viària i especialment en la de caràcter complementari
utilitzar materials respectuosos amb el medi.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
4

ESPAIS LLIURES
Els espais lliures del municipi s’estructuren en dos grups, el de protecció de sistemes viari i
infraestructures i el de Zones Verdes específiques per al lleure i esbarjo quotidià dels
habitants de Bigues i Riells.
Quant a les zones verdes trobem que estan repartides per tot el municipi com a resultat del
sistema de planejament que es va portar a terme en les Normes Subsidiàries, corresponen a
les cessions de les Unitat d’Actuació. Moltes d’aquestes zones estan situades en torrenteres
i en terrenys amb pendents importants, d’aquesta manera s’han pogut preservar de
possibles construccions que en resultarien costoses tant des del punt de vista econòmic com
ambiental, d’altres són zones boscoses dins del sòl urbà.
Les noves zones verdes del POUM provenen de la requalificació d’aquells terrenys
d’equipaments que per les seves característiques no en fan possible cap instal·lació. I de les
cessions corresponents als nous Plans parcials.
Resum de les zones verdes:
Zona verda Superfície
En SUC fora de sector
Parròquia de Riells 417,92 m²
Riells 13.313,17 m²
Boscos de Riells 21.204,90 m²
Racó del Bosc 7.012,18 m²
Saulons d’en Déu 39.320,30 m²
Regasol 103.143,00 m²
la Pineda de Bigues 12.657,80 m²
Manantials 14.313,70 m²
Can Carreras 21.641,80 m²
Font Granada 30.957,60 m²
Font del Bou 34.286,70 m²
el Rieral i Can Pruna 32.527,10 m²
Parròquia de Bigues i Can Barri 193.100 m²
Can Fabrera i Diamant del Vallès 36.807,50 m²
Total 560.703,67 m²
En SUC i SNC dins polígons d’actuació
PAU 2 font dels Ermots 22.049,03 m²
PAU 4 la Sagrera 438,67 m²
PAU 5 carrer Nou 882,47 m²
PAU 6 can Guerri 2.241,05 m²
PAU 9 ca la Maria 3.582,73 m²
PAU 10 camí de la Pineda 1573,11 m²
PAU 12 can Boneto 1.785,20 m²
PAU 13 Santiago Rusiñol 846,98 m²
PAU 16 castell de Montbui 107.076,00 m²
PAU 18 carrer de l'Arboç 911,95 m²
PAU 22 can Badell - Montparadís 5.799,90 m²
PAU 25 can Barri Industrial 35.672,10 m²
PAU 26 carrer de les Garrigues 613,26 m²
Total 183.472,45 m 2
Suma
(fora sector de planejament)
Estàndard m 2 zona verda/100
m 2 st residencial
sostre: 1.954.769,93 m²
En SNC dins de pla de millora urbana
744.176,12
PMU 1 Vallblanca 2.878,24 m²
PMU 2 Mossèn Jaume 1.548,75 m²
PMU 4 can Viver 676,69 m²
PMU 5 can Carreras 90,00 m²
PMU 6 can Traver - restaurant 180,00 m²
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
38
5

PMU 7 can Gaietà - ca n'Ainé 3.552,00 m²
PMU 8 can Masgrau - el Turó 3.438,32 m²
PMU 9 Parròquia de Bigues 1.834,75 m²
PMU 10 celler de can Barri 1.340,96 m²
Total 15.539,71 m 2
En SUD dins de pla parcial urbanístic
PPU 1 avda. Francesc Maspons 14.410,43 m²
PPU 2 la Calsina 45.729,77 m²
PPU 3.1 el Rieral Sector 1 3.717,87 m²
PPU 3.2 el Rieral Sector 2 25.587,10 m²
PPU 4 can Corominas 47.972,00 m²
PPU 5 camí del Bandà 16.208,10 m²
PPU 6 can Barri industrial 2 32.594,50 m²
PPU 7 Regasol 36.620,85 m²
PPU 8 can Traver 7.412,58 m²
PPU 9 can Vilanova 6.255,77 m²
PPU 10 can Badell 5.614,5 m²
Total
242.123,47 m²
Superfície total 1.001.839,30 m²
Estàndard m 2 zona verda per habitant
(15.808 hab)
63,37 m 2 /hab
EQUIPAMENTS
El sistema d’equipaments comprèn els centres públics, els edificis de caràcter religiós, sociocultural,
docent, esportiu, sanitari, assistencial, administratiu, ambiental, de transport, i tots
aquells equipaments amb un interès públic o social.
Les NNSS van disseminar les zones d’equipaments en els diferents barris o urbanitzacions
existents. Sigui per la seva petita superfície o sigui per la seva situació, la gran majoria són
de difícil desenvolupament. Amb el model del nou creixement municipal s’aglutinen les
zones d’equipaments a fi de crear tres grans zones al centre del nucli amb la intenció de
reforçar la polaritat dels nous sectors.
D’altra banda es preveu l’ampliació del cementiri actual.
Resum dels equipaments:
Equipament
Superfície m 2
En sòl urbà Riells 2.760,42 m²
Parròquia de Riells 3.915,36 m²
Saulons d’en Déu 11.524,30 m²
Regasol 11.403,14 m²
la Pineda de Bigues 6.068,85 m²
Manantials 782,94 m²
Can Carreras 2.432,79 m²
Font Granada 21.356,20 m²
Font del Bou 6.427,51 m²
el Rieral i Can Pruna 34.041,20 m²
Parròquia de Bigues i Can Barri 23.792,30 m²
Can Fabrera i Diamant del Vallès 1.542,28 m²
PAU 10 camí de la Pineda 5.112,39 m²
PAU 11 la Pinassa 7.246,54 m²
PAU 21 plaça del Mercat 1.445,59 m²
PAU 23 ca n'Adzet 1.383,27 m²
PAU 25 can Barri industrial 18.480,95 m²
PMU 2 Mossèn Jaume 1.548,75 m²
PMU 4 can Viver 1.894,72 m²
Total 163.159,50 m²
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
6

En sòl
urbanitzable PPU 1 avda. Francesc Maspons
20.960,62 m²
PPU 2 la Calsina 7.444,38 m²
PPU 3.1 el Rieral Sector 1 10.022,02 m²
PPU 3.2 el Rieral Sector 2 16.282,70 m²
PPU 4 can Corominas 9.342,00 m²
PPU 5 camí del Bandà 8.644,32 m²
PPU 6 can Barri industrial 2 23.087,77 m²
PPU 7 Regasol 6.408,65 m²
PPU 8 can Traver 2.965,03 m²
PPU 9 can Vilanova 4.047,85 m²
PPU 10 can Badell 14.972,00 m²
Total 124.177,34 m²
Superfície total 287.336,84 m²
Estàndard d’equipament per habitant (15.808 hab) 18,17 m 2 s/hab
INFRASTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS
Abastament d’aigua
Noves infrastructures
La principal infrastructura que s’ha de construir a la xarxa bàsica és la canonada d’Aigües
Ter-Llobregat que alimentarà a un nou dipòsit de 5.000 m 3 i continuarà fins a un dipòsit
existent. Aquesta canonada té una longitud aproximada de 5,5 km i és de fundició dúctil.
Aquesta canonada servirà per reforçar l’abastament d’aigua de les zones de La Pineda de
Bigues i de Regasol.
Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els Projectes d’Urbanització
Les noves xarxes projectades en els Plans Parcials i en els Projectes d’Urbanització
s’ajustaran tant a les indicacions de Sorea, com a les normes establertes per l’Ajuntament,
que prevaldrà sobre la resta de determinacions que es contemplen en les presents normes.
Les dotacions mínimes exigides són (cabal promig):
• Habitatge multifamiliar
Superfície habitatge ≤ 120m 2 0,9m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 120m 2 ≤ 180m 2 1,05m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 180m 2 1,20m 3 /habitatge/dia
• Habitatge unifamiliar
Superfície habitatge ≤ 200m 2 1,20m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 200m 2 ≤ 400m 2 1,60m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 400m 2 ≤ 600m 2 2,00m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 600m 2 ≤ 800m 2 2,50m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 800m 2 ≤ 1000m 2 3,00m 3 /habitatge/dia
Superfície habitatge > 1000m 2 3,50m 3 /habitatge/dia
• Terciari, dotacional i industrial
8,64l/m 2 /dia
S’aplicarà un cabal punta equivalent a: Qp=1,80(Qm+√Qm) que s’utilitzarà per al càlcul de la
xarxa d’aigua.
La xarxa de distribució d’aigua s’executarà per les voreres de la xarxa viària o pels espais
lliures, amb el tipus de canonada que exigeixi Sorea. Preferentment s’utilitzaran canonades
de polietilè o de polipropilè, i s’evitarà la utilització de PVC i de fibrociment. La conducció
tindrà un recobriment mínim de 1 metre des de la clau del tub.
Les escomeses de la xarxa interior de cada parcel·la es resoldran segons el criteri exigit per
Sorea, amb claus de pas i amb l’armari tipus.
La xarxa d’abastament d’aigua es separarà del clavegueram un mínim de 60cm en
horitzontal, i 50cm en vertical, i de la xarxa d’energia elèctrica un mínim de 30cm en
horitzontal i 30cm en vertical.
S’establirà una xarxa d’hidrants amb les característiques indicades per la CPI-96, amb un
mínim d’un hidrant cada 200m, amb calibre i boca fixats per Sorea o l’Ajuntament,
connectats a una conducció de diàmetre 150mm com a mínim.
Sanejament
Noves infrastructures
Degut a la important càrrega contaminant d’entrada a l’EDAR, al present POUM es preveu el
desviament cap a l’EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana dels cabals d’excés, especialment
els cabals industrials de Can Barri. En aquest sentit, hi ha un projecte de l’Agència Catalana
de l’Aigua en el que es contempla aprofitar el col·lector que impulsa les aigües del Polígon
Industrial de Can Barri cap a l’EDAR de Bigues i Riells, com a tram del col·lector previst
d’unió entre l’EDAR de Bigues i Riells i la de Santa Eulàlia de Ronçana.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
7

S’ha redactar un projecte per a la construcció d’un col·lector en alta que des del barri de
Regasol, passant per Caldes de Montbui, arribi a l’EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana.
Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els Projectes d’Urbanització
Tots els Plans Parcials i Projectes d’Urbanització que contemplin una zona que pugui tenir
un fàcil abocament a una riera haurien de tenir una xarxa separativa, de manera que les
aigües residuals arribin a la xarxa existent i les pluvials s’aboquin a la riera. La resta de
zones podran tenir una xarxa unitària amb un acurat estudi de disposició i dimensionament
de dipòsits de tormenta (que retindrien les primeres aigües de pluja) i sobreeixidors de
crescuda amb una dilució mínima de 5/1 (cinc parts de pluja per una d’aigües residuals).
La xarxa municipal es dimensionarà per un període de retorn de 10 anys, però en zones
inundables o de gran interès la xarxa es dimensionarà per un període de retorn de 25 anys.
Els coeficients d’escorrentia a utilitzar en el dimensionament de les noves xarxes de
sanejament són:
Tipus de superfície Coeficient d’escorrentia
Paviment de formigó o bituminós 0,70 - 0,95
Llambordes 0,50 - 0,70
Grava 0,15 - 0,30
Zones arbrades 0,10 - 0,20
Zones de vegetació 0,15 - 0,50
Superfície d’edificació neta 0,70 - 0,90
Zones cultivades 0,20 - 0,90
Per les aigües residuals es considera un abocament equivalent al 80% de l’aigua potable
consumida pel sector i el càlcul s’efectuarà de manera que no superi el 50-60% del calat de
les canonades.
Les xarxes de sanejament quedaran vinculades al traçat de la xarxa viària i espais lliures,
excepte en casos excepcionals, en els quals serà imprescindible la consolidació de
servituds.
Es disposarà un pou de registre en cada cantonada de cruïlla de carrer y un cada 40m
aproximadament, excepte en casos excepcionals, en els quals no superarà la distància entre
ells de 50 m.
Les xarxes de sanejament tindran una secció mínima de 30 cm la de residuals i de 40cm la
de pluvials, i una profunditat mínima de 1,20 m.
El traçat de les xarxes de sanejament s’efectuarà per una velocitat mínima de 0,5m/s i una
màxima de 4m/s. El pendent mínim serà de 0,3%.
Les juntes de la xarxa hauran de ser estanques. Tota escomesa d’aigües residuals o pluvials
es farà a pou de registre.
Subministrament elèctric
Noves infrastructures
Segons el creixement indicat en aquest nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal,
Estabanell Energia té previst una ampliació del nombre de centres de transformació en els
diferents sectors a desenvolupar; aquests venen reflectits en el següent quadre:
SECTOR PREVISIONS DE
CT’S
PPU 3.1 el Rieral 1
PPU 4 can Corominas ---
PAU 22 can Badell 2
PPU 2 la Calsina Sector Endesa
PPU 3.2 el Rieral 1
PMU 6 can Traver rest. 1
PAU 19 can Traver vell 1
PPU 9 can Vilanova 1
PPU 5 camí del Bandà 3
PPU 1 avda. Fcs. Maspons 1
Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els Projectes d’Urbanització
Les xarxes d’energia elèctrica s’ajustaran a:
• Instruccions d’Indústria per a xarxes de Baixa Tensió.
• Reglament de línies elèctriques aèries en Alta Tensió.
• Decret 131/1997 de 16 d’Octubre referent a esteses elèctriques existents.
• Decret 2.619/1986 de 29 d’Octubre referent a l’obtenció de passadissos elèctrics.
Quant a dotacions es preveuran les càrregues mínimes fixades en les Instruccions del
M.I.B.T. El càlcul de les xarxes es realitzarà amb els coeficients de simultaneïtat que indica
la instrucció.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
8

Les xarxes d’energia elèctrica en sòl urbà i urbanitzable, seran subterrànies, excepte quan
discorrin pels passadissos elèctrics continguts en el pla d’actuació. Les característiques
d’aquestes xarxes seran les indicades en els Reglaments Elèctrics vigents, així com les
indicades per la Companyia Subministradora.
Els Centres de Transformació s’instal·laran sempre d’acord amb les normes de la
Companyia Subministradora.
Quan la xarxa d’Alta Tensió sigui subterrània es fixarà una separació mínima de 30cm dels
conductors de Baixa Tensió. La profunditat mínima serà de 1,10m. Quan les línies siguin
esteses elèctriques, hauran de respectar-se les servituds i no es podrà construir a menys de
5m del conductor.
Les xarxes de Baixa Tensió s’alimentaran des dels Centres de Transformació, que tindran
una tensió de la xarxa de 380/220 V. La xarxa de Baixa Tensió serà per subministraments
d’energia elèctrica a edificacions, i es realitzarà independentment de la xarxa d’Enllumenat
Públic. La secció constructiva de la xarxa s’acordarà segons els criteris i normes de la
Companyia Subministradora.
Telecomunicacions
Noves infrastructures
Els armaris de distribució com a molt poden estar ubicats a 1,5 km dels abonats. Donat que
tots els nuclis (PPU) a desenvolupar en el present Pla General es troben a menys de 1,5 km
de les Centrals existents, no caldrà col·locar més armaris de distribució ja que a la Central
existent ja n’hi ha i en poc temps se’n col·locaran dos més; per tant no caldrà ampliar la
xarxa bàsica.
Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els Projectes d’Urbanització
La xarxa de telecomunicacions es realitzarà segons les normes de la Companyia
Subministradora, i hauran de complir:
• Real Decret 279/1999 de 22 de Febrer
• Ordre de 26 d’Octubre de 1999
• Norma espanyola per a Infrastructures de xarxes de telecomunicacions. Part1:
canalitzacions subterrànies. Gener 2002. UNE 133100-1.
• Norma espanyola per a Infrastructures de xarxes de telecomunicacions. Part2:
arquetes i cambres de registre. Gener 2002. UNE 133100-2.
Enllumenat
Criteris per al disseny de la xarxa en els Plans Parcials i els Projectes d’Urbanització
La xarxa d’Enllumenat Públic estarà ajustada a les determinacions exigides per les Normes
d’Indústria i les Normes internes de l’Ajuntament, així com per la LLEI 6/2001, de 31 de
maig, d’Ordenació Ambiental de l’Enllumenament per a la Protecció del Medi Nocturn i el
Reglament 82/2.005 sobre Contaminació Lluminosa.
La xarxa d’enllumenat públic serà subterrània i discorrerà pel viari públic.
Únicament seran admissibles xarxes d’alimentació per façanes, quan estiguin degudament
protegides. Es situarà aquest tipus de xarxa en les voreres que no disposin d’enllumenat en
el carrer d’ample inferior a 5,5m.
Els nivells d’il·luminació han de ser:
Tipus de via lux
Carrers per a vianants 14-18
Carrers vianants - vehicles 18-20
Carreteres 22-26
Camins i vies rurals 5-10
Zones verdes 5-7
En tots els casos (excepte en les zones verdes, on no requereix uniformitat) la uniformitat
mitjana estarà entre 0,40 i 0,60.
En quan a criteris de disseny i instal·lació es complirà tot lo establert en el R.E.B.T. Tots els
punts de llum estaran adequadament cimentats i connectats a terra mitjançant pica de terra
o estesa a l’efecte.
Els Centres de Comandament s’instal·laran preferentment al costat dels transformadors,
tenint cura de la seva integració en l’espai urbà. Tindran un comandament manual i
automàtic, dotat de rellotge i cèl·lula fotoelèctrica. El rellotge permetrà establir circuit
permanent, de nit sencera o circuit reduït, de mitja nit. Tots els centres de comandament
portaran un equip de mesura activa de doble tarifa, activa i reactiva, pany homologat i
preses de terra adequades. El factor mínim de potència serà ϕ=0,90.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
9

Les lluminàries seran preferentment tancades i amb un tancament pla, armonitzant el seu
disseny i mida amb l’emplaçament, funció i alçada de muntatge. Les làmpades a utilitzar
seran preferentment de Vapor de Sodi d’Alta Pressió (V.S.A.P.) i en zones de vianants i
parcs es podran utilitzar làmpades de Vapor de Mercuri de Color Corregit (V.M.C.C.), encara
que s’admetran altres solucions que unifiquin un bon rendiment amb unes bones
característiques cromàtiques. Les lluminàries hauran de ser opaques en la seva meitat
superior amb objecte d’evitar excessos de contaminació lumínica. Les pantalles no han de
dirigir més del 10% de flux lluminós per sobre de la línia paral·lela a l’horitzó. La inclinació
màxima de les lluminàries per dirigir el flux lluminós cap a la calçada no superarà els ±10º.
Correspondrà a la promotora/constructora el manteniment de la xarxa d’enllumenat públic
durant l’execució de les obres i fins la recepció de les obres, tenint en compte el seu cost en
el corresponent projecte previ d’urbanització.
Relació entre xarxes de serveis
Les distàncies mínimes de separació entre les xarxes de serveis seran les següents:
XARXA S. Horitzontal (m) S. Vertical (m)
Sanejament 60 50
Electricitat Alta Tensió 30 30
Electricitat Baixa Tensió 20 20
Telecomunicacions 20 20
Sistema fluvial
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua en el document “Criteris tècnics a tenir en compte per
l’Agència Catalana de l’Aigua en l’Elaboració dels Informes Preceptius en la Tramitació del
Planejament Urbanístic” es defineixen tres zones que es superposen, quedant compreses
una dins l’altre, i en les que es determinen diferents usos possibles.
Zona Fluvial
La zona fluvial ve definida per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de
l’avinguda de període de retorn 10 anys.
En la franja o franges així determinades no és aconsellable permetre cap ús. Es considera
que només podrien dur-se a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a
afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora mantenir una capacitat hidràulica mínima.
Quant a les infrastructures canalitzades, s’evitarà sempre que sigui possible el traçat per la
zona fluvial. Si per raons degudes a condicionants diversos no es pogués respectar aquesta
premissa, es defensarà adequadament l’obra tenint en compte el règim d’avingudes, l’erosió
potencial total, la naturalesa del fons de la llera i la seva capacitat de desguàs.
Sistema Hídric
El sistema hídric es considera com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de
retorn. Aquest criteri també es complementarà amb consideracions de caràcter històric,
geomorfològic i biològic.
Els usos permesos en el Sistema Hídric, fora de la Zona Fluvial, serien els següents, restant
expressament desaconsellat, per a l’establiment d’aquests usos, qualsevol construcció o
moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny:
• Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura,
vivers a l’aire lliure i conreus silvestres. No es permetran els hivernacles, ni
tancaments de cap classe entre parcel·les.
• Ús industrial - comercial: zones verdes.
• Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.
• Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure,
zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats
de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació. La implantació d’aquestes
activitats recreatives no haurà de suposar en cap cas, l’alteració significativa de
les condicions naturals dels terrenys afectats.
Les estacions de bombament, tant d’aigües residuals com potables, es podran situar en la
zona de sistema hídric, sempre que els accessos es localitzin a una cota en la que no es
produeixi la condició d’inundació greu per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn.
Les infrastructures canalitzades soterrades degudament protegides front a l’erosió en
avinguda, només podrien autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única
alternativa viable. No s’haurien d’autoritzar en cap cas, instal·lacions per al transport de
productes que puguin representar un risc de contaminació del Domini Públic Hidràulic.
La Zona Inundable
La zona inundable es defineix per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de
l’avinguda de període de retorn 500 anys. Els usos que es proposen siguin permesos en la
zona inundable, fora del sistema hídric (per Q100), no van encaminats a preservar el règim
de corrents, sinó a evitar danys importants. Es prenen les següents limitacions:
• Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota tal
que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda de 500
anys de període de retorn. La zona d’acampada de càmpings quedarà fora de la
zona d’inundació de l’avinguda de 500 anys de període de retorn.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
10

• Les futures edificacions comercial-industrial haurien de situar-se a una cota tal
que no es produeixi la condició de inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de
període de retorn. Aquestes mateixes condicions caldria aplicar-les a les
estacions depuradores d’aigües residuals (E.D.A.R.) de caràcter convencional i a
les instal·lacions associades a estacions de tractament d’aigües potables
(E.T.A.P.). En canvi, per les EDAR de tipologia verda, l’únic condicionant serà la
de situar-se fora del sistema hídric (per Q100). A la zona inundable caldria
prohibir instal·lacions de d’abocadors de qualsevol tipus.
En els plànols s’ha grafiat la línia d’inundació del “Projecte d’Endegament de la Riera de
Tenes entre Can Camps i el Pont de Parets del Vallès, als termes municipals de Bigues i
Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès” de
l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya.
Tots els Plans Parcials i Projecte d’Urbanització de les zones adjacents a la zona inundable
hauran de comptar amb el corresponent estudi d’inundabilitat.
Estat actual
L’Estat del sistema fluvial de la conca del riu Tenes segons l’estudi “Recomanacions al
Planejament Urbanístic Municipal per la Incorporació de la Delimitació de les Zones
Inundables i pel Desenvolupament del Pla Director dels Espais Fluvials de la Conca del Riu
Besòs” del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs és el següent:
• Tram des de passat l’encreuament de Sant Miquel de Fai fins el Pont del Molí de
Can Camps.
A la zona de “La Madella”, el riu segueix mantenint un llit de roca i graves, amb
gorges i ràpids. La vegetació associada a la ribera presenta plataners i salzes –
especialment Salix cinerea-. S’observen restes de riuada en dos punts: (a) al
marge esquerra del riu, al costat del restaurant conegut com “La Pineda”, hi ha
un arbre monumental - plataner -, i una font; i (b) aigües avall, a l’alçada del pont
de la carretera BP-1432, de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla del Vallès, al Molí
de can Camps, el llit segueix una estructura molt semblant i està excavat en
roca.
• Tram de riu paral·lel a la carretera de Bigues a l’Ametlla del Vallès BP-1432.
L’alt grau d’encaixonament del riu, unit a la presència de la carretera al seu costat
amb proteccions de mur i escullera limiten i condicionen qualsevol tasca de
recuperació. En aquest tram, a més, hi ha abocaments de la pedrera.
• Immediacions del pont proper a Els Manantials, a Bigues.
El riu té un gran predomini d’espècies invasores: vegetació nitròfila, bardisses i
canyes.
• Des del meandre del Tenes a Bigues, fins a l’inici del polígon de Bigues.
En el meandre de Bigues, a l’alçada de l’escorxador, apareix una zona de gran
interès: a part de l’existència del meandre poc alterat, hi ha una gran diversitat de
llera. Tot i així, la vegetació de ribera no és important, hi ha predomini de canya i
plataner. La vegetació de ribera és molt puntual. Hi ha captacions d’aigua (al
costat del marge hi ha una caseta amb una bomba). En aquesta zona, el riu
també fa un petit rabeig i hi ha un gorg. S’observen peixos: Leuciscus cephalus
(bagra) i Barbus meridionalis (barb de muntanya).
• Des del polígon de Bigues fins a l’inici del polígon de Santa Eulàlia.
A la zona del polígon de Bigues l’entorn està molt degradat. El terreny ha estat
explanat i atalussat amb escullera. El marge forestal està limitat. Hi ha una
absència gairebé total de vegetació de ribera.
Impactes reals i potencials associats:
• Captacions d’aigua.
• A la zona de La Madella (La Pineda) hi ha un abocament d’aigües residuals
procedents dels lavabos del restaurant.
• Ocupació i estrenyiment de llera degut a la presència de naus industrials del polígon
de Bigues i del camí que és un itinerari paral·lel pel marge dret.
• Presència d’espècies invasores i absència de vegetació de ribera.
• Impactes derivats de la proximitat de la carretera BP-1432 al costat del riu.
• Pedrera Clapés, al Rieral de Bigues. L’activitat de la pedrera provoca l’abocament de
molts llims. No duen tenir basses de decantació i aboquen directament al riu. Del
terraplè surten dos tubs col·lectors cap el riu.
PATRIMONI PÚBLIC DEL SÒL I HABITATGE
L’objectiu fonamental és aconseguir que l’espai conformat per la vialitat, les zones verdes,
els equipaments i d’altres elements patrimonials que caracteritzen el municipi s’incorporin
progressivament al patrimoni públic del sòl.
D’acord amb els articles 153-157 de la LUC cal vetllar també per a constituir d’altre patrimoni
públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la
conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model
urbanístic adequat pel municipi.
Una d’aquestes estratègies és la política de sòl i habitatge. Per aquest motiu el Pla
d'Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells reserva un 20,03% del sostre per a l’ús
residencial de nova implantació i el destina a la construcció d’habitatge de protecció pública,
amb la finalitat de millorar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
11

Àmbit % sostre HPP Habitatge de protecció
PMU 7 can Gaietà – ca
n’Ainer
30% 41
PPU 1 Fsc. Maspons 30% 224
PPU 3.1 el Rieral 1 30% 18
PPU 3.2 el Rieral 2 30% 314
PPU 5 camí del Bandà 25% 154
PPU 8 can Vilanova 30% 63
PPU 9 can Traver 30% 78
D’acord amb els criteris de l’article 57 de la LUC., les normes urbanístiques d’aquest Pla
regulen a l’article 15 amb caràcter general les reserves per habitatges de protecció pública.
En aquesta línia cal tenir present que a més dels sòls de cessió per a sistemes concretats
per a cada sector i àmbit de gestió, d’acord amb l’art. 156.2 LUC. el sòl corresponent al
percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, que determina el
POUM tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i
d’habitatge i que en el cas de terrenys d’ús residencial s’han de destinar a un règim de
protecció pública.
PRESERVACIÓ DELS BÉNS CULTURALS, PAISATGÍSTICS, ARQUITECTÒNIC
ARQUEOLÒGIC
Paral·lelament a l’elaboració d’aquest Pla, la Diputació de Barcelona ha encarregat la
redacció de l’Inventari del Patrimoni Cultural de Bigues i Riells, el qual classifica els
elements de la següent manera:
892
TIPOLOGIA NÚM. D’ELEMENTS
• Edifici 119
• Conjunt arquitectònic 17
• Element arquitectònic 49
• Jaciment 61
• Obra civil 8
• Element urbà 8
• Objecte 5
• Col·lecció 8
• Fons documental 5
• Fons bibliogràfic 2
• Manifestacions festives 12
• Tècniques artesanals 1
• Tradició oral 28
• Música i dansa 2
• Costumari 6
• Zones d’interès 14
• Espècimens botànics 18
A part dels edificis d’interès que apareixen a l’inventari del Departament de Cultura com a
BCIN, trobem els que les Normes Subsidiàries de l’any 1984 classificava com elements
d’interès històric-artístic-arquitectònic: masies i ermites, conjunts i sectors d’interès
arqueològic, que queden classificats en el catàleg com a BCIL. Els elements d’interès
escollits per aquest POUM, es classifiquen com a Element d’Interès Municipal.
En base a aquesta documentació i a la informació aportada per diferents persones
coneixedores del territori, s’ha elaborat el Catàleg de Béns a protegir.
Caldrà afrontar com a gran repte del nou planejament la protecció del conjunt d’elements
amb un nivell suficient d’interès local, el tractament dels conjunts dels nuclis històrics i la
protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic existent en el medi rural
com a configurador del paisatge del municipi.
Per assolir aquests objectius serà necessari implantar mesures de protecció i millora de tots
aquells elements que cal potenciar per la seva personalitat urbanística i el seu valor històric i
natural.
El Catàleg de Béns protegits està estructurat de la següent manera:
TIPOLOGIA NÚM. D’ELEMENTS
BÉNS CULTURALS
Conjunts arquitectònics 9
Patrimoni construït
Edificis
Elements
93
28
Obra civil 14
Jaciments 67
Fonts 31
BÉNS NATURALS Zones d’interès 6
Espècimens botànics 17
Zones d’interès ambiental 13
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
12

Tots aquests elements han estat catalogats i s’especifiquen al Catàleg de Béns a protegir
del municipi com a part integrant d’aquest Pla.
Per altra banda i també formant part del document del Pla s’ha elaborat el Catàleg de
masies i cases rurals. L’objectiu d’aquest és el d’estudiar totes aquelles edificacions en sòl
no urbanitzable que conserven les característiques i funcions relacionades amb el medi
rural.
Tal com dicta la Llei d’Urbanisme en l’article 47.3 i 50.2, serà permès reconstruir i rehabilitar
les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques,
històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials sempre que hagin estat incloses en el
catàleg, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, establiment hoteler, establiment de
turisme rural o a activitat d’educació en el lleure.
S’han catalogat 99 masies.
RÈGIM DE SÒL
D’acord amb les exigències del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text Refós de la
Llei d’Urbanisme i segons les directrius i previsions d’aquest Pla, al municipi de Bigues i
Riells s’estableix i es delimita la classificació del sòl en:
- - Sòl urbà: consolidat i no consolidat
- - Sòl no urbanitzable
- - Sòl urbanitzable: delimitat i no delimitat
SÒL URBÀ
Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts en l’art.25 LUC,
recollint com a sòl urbà les àrees consolidades per l’edificació, o bé que compten amb tots
els serveis urbanístics bàsics i aquelles que en execució del planejament urbanístic,
assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina.
Dins la delimitació de sòl urbà, s’han considerat consolidats els terrenys que tenen la
condició de solar (art.29 LUC), i les àrees a les quals només manca per assolir la condició
de solar, completar o acabar la urbanització. La resta de sòl urbà s’ha considerat no
consolidat.
El nivell de consolidació per la urbanització i per l’edificació del sòl urbà, així com l’estructura
de la propietat existent, determina que les cessions obligatòries i gratuïtes i els altres deures
dels propietaris del sòl urbà consolidat i no consolidat, estiguin subjectes a les especialitats
de gestió dels articles 42, 43 i 44 LUC.
La proposta del Pla defineix operacions urbanes estructurants encaminades a millorar
qualitativament l’oferta de sòl residencial, ajustant la normativa del planejament general de
forma que es faciliti la millora tipològica i es simplifiqui la seva gestió.
a) Aportació de nou sòl per al creixement residencial
La creació de nous sectors que puguin absorbir la demanda d’habitatge amb
tipologia de mitja i baixa densitat esdevé un dels objectius bàsics que es concreta
en la proposta de desenvolupament dels sectors PPU 1 Avinguda Francesc
Maspons, PPU 3.2 El Rieral sector 2, PPU 5 camí del Bandà i PPU 7 Regasol
que suposa un augment de sòl residencial del 55,25 Ha amb capacitat de 4.079
habitants (2,6 habitants/habitatge). La resta de Plans Parcials Urbanístics ja
estaven previstos en les Normes PPU 2 La Calsina, PPU 3.1 El Rieral sector 1 i
PPU 4 Can Coromines, alguns en estat de desenvolupament.
b) Aportació de nou sòl per a usos industrials
La demanda no excessiva de solars industrials frenada per la dificultat dels
accessos actuals al municipi de Bigues i Riells des de l’ametlla del Vallès o des
de Sta. Eulàlia de Ronçana ens condiciona a classificar com a sòl urbanitzable
només un sector discontinu de 13,73 ha. en el que les cessions representen el
50% de l’actual sector industrial de Can Margarit i la zona edificable omple els
espais colindants a l’actual zona industrial de Can Barri.
Altrament es crea una nova centralitat a l’entorn del Rieral amb aparcaments, equipaments
socioculturals, administratius i de lleure a través d’un nou eixample de densitat mitjana, al
voltant del riu Tenes.
Sòl urbà
Es proposa, segons les directius establertes pel Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat de Catalunya, la modificació dels codis d’identificació dels
diferents aspectes bàsics que regulen els POUMS, per, tal com es diu en aquests criteris de
sistematització, facilitar un llenguatge comú per la lectura urbanística d’aquests documents.
Per aquest motiu les noves claus urbanístiques en sòl urbà són:
Pels sectors residencials: nucli antic, (clau 1); edificació en filera alineada i reculada del vial -
clau 2a i 2b, respectivament -, eixample en illa semitancada - clau 3 -, zona de blocs aïllats -
clau 4a i 4b, segons intensitat - i habitatges unifamiliars aïllats - clau 5a, 5b, 5c, 5d, 5e i 5f
segons intensitat -.
La zona d’indústria es manté amb subzones que donen resposta a les diferents situacions
dels sectors, industrial artesana i industrial jardí – clau 7a i 7b, segons intensitat,
respectivament, i 7b1 segons estudi de detall aprovat.
La zona de dotacions, clau 8, per aquells equipaments privats existent.
Es crea una nova ordenació la qual regula l’àmbit corresponent amb una volumetria
específica per tal d’optimitzar els teixits urbans o edificacions existents proposant, per algun
dels casos, les condicions per a la nova edificació – clau OV. Per a cada una de les
ordenacions volumètriques s’ha elaborat la corresponent fitxa que en determina les
condicions.
La clau OE, ordenació existent, la trobem en diferents casos en que o per la conservació del
volum d’un edifici amb interès tipològic o per la voluntat de no afectació d’habitatges
consolidats s’ha considerat que és important mantenir la mateixa ordenació.
Les noves zones de creixement en blocs plurifamiliars millorarà l’oferta tipològica del sòl
residencial urbà i permetrà una major pluralitat respecte els actuals assentaments, un 80 %
dels quals s’ordenen en edificació unifamiliar aïllada.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
13

Dins del règim de sòl urbà consolidat s’han delimitat les següents figures de planejament:
PAU 1 font de la Pedra
PAU 7 mossèn Jaume Industrial
PAU 14 font de l'Alzinella
PAU 15 can Yañez
PAU 16 castell de Montbui
PAU 17 carrer de la Surera
PAU 19 can Traver vell
PAU 20 can Pruna
PAU 21 plaça del Mercat
PAU 22 can Badell - Montparadís
PAU 23 ca n'Adzet
PAU 24 carrer del Llobregat
PAU 25 can Barri industrial
PAU 27 av. de Sant Vicenç
Consolidació del sòl urbà no consolidat
El POUM delimita aquells sectors que per assolir la categoria de sòl urbà consolidat cal
tramitar el planejament derivat corresponent:
PAU 2 font dels Ermots
PAU 4 la Sagrera
PAU 5 carrer Nou
PAU 6 can Guerri
PAU 8 can Vileu
PAU 9 ca la Maria
PAU 10 camí de la Pineda
PAU 11 la Pinassa
PAU 12 can Boneto
PAU 13 Santiago Rusiñol
PAU 18 carrer de l'Arboç
PAU 26 carrer de les Garrigues
PMU 1 Vallblanca
PMU 2 Mossèn Jaume
PMU 4 can Viver
PMU 5 can Carreras
PMU 6 can Traver - restaurant
PMU 7 can Gaietà - ca n'Ainé
PMU 8 can Masgrau - el Turó
PMU 9 Parròquia de Bigues
PMU10 celler de can Barri
Classificació de sòl urbanitzable
Proposta de nous creixements i modificacions de sectors vigents per tal de garantir un model
més compacte de creixement.
• Creació d’un nou espai de centralitat a l’indret anomenat el Rieral que permetrà
completar aquest buit urbà dotant a la vila d’una zona amb serveis i zones
verdes.
• Amb un model menys densificat s’ha classificat l’àmbit situat al sud del Rieral, a
l’altra banda del riu Tenes, amb el qual s’unirà a partir d’un nou pont i on es
concentrarà una part important de zona d’equipaments.
• Per aconseguir una major unitat del teixit urbà s’ha classificat una zona d’ús
residencial situada entre els barris de Can Badell, de Can Barri i la Parròquia de
Bigues.
Amb aquestes intervencions s’aconseguirà una taca contínua de sòl urbà que permetrà la
comunicació d’una manera directa des del turó de la Calsina fins a la Parròquia de Bigues.
Al llarg d’aquest recorregut es van intercalant zones verdes, zones d’equipament i de
serveis.
Millora de fronts urbans:
Una de les propostes d’aquest Pla consisteix en condicionar els espais que confronten amb
l’avinguda Prat de la Riba, com a eix vertebrador del Bigues, dotant-los d’aquells serveis
necessaris per a complementar l’activitat que actualment s’hi genera.
Un altre propòsit del Pla és el de millorar la “façana” d’accés al municipi des de la carretera
de l’Ametlla i de Santa Eulàlia. Són terrenys d’ús parcialment industrial i la resta és sòl no
urbanitzable, una part del qual queda classificat de sòl urbanitzable on se situa una part de
l’ampliació del polígon industrial. Es pretén que aquest espai adopti un caràcter singular i de
qualitat a través de l’estudi de les naus de propera construcció.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
14

Transformació d’ús
• D’acord amb els criteris de l’ article 94 de la LUC, el sòl industrial previst en el
Rieral que forma part del teixit urbà del nucli es transforma en ús residencial amb
una gran reserva d’equipaments.
• Part de la zona industrial no consolidada de Riells del Fai, es requalifica de sòl
residencial.
• Sector industrial de Can Margarit: la meitat de l’àmbit es desclassifica i l’altre
meitat s’obté com a cessions obligatòries del Pla parcial de Can Barri Industrial.
SÒL NO URBANITZABLE
Estan classificats com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que, a més de complir els
requisits establerts a l’article 32 de la LUC, ateses les previsions de creixement racional i
sostenible del municipi, destaquen per la necessitat o conveniència d’evitar la seva
transformació per tal de protegir el seu interès connector, natural, agrari o paisatgístic; així
com la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o
urbanístic.
El planejament vigent determina les zones del sòl no urbanitzable amb les següents manera:
ZONA CLAU SUPERFÍCIE EN HA.
Reserva integral Clau 9 333,86
Protecció forestal i paisatgística Clau 10 901,57
Protecció vegetal i de lleres Clau 11 61,42
Protecció agrícola Clau 12 102,85
Protecció d’Infraestructures Clau 13 109,72
Rústic lliure permanent Clau 14 687,53
Àrees extractives Clau 15 8,34
Nuclis rurals Clau 16 11,81
Bigues i Riells compta amb una extensió de terrenys de característiques singulars que
mereixen una especial atenció, atès que es pretén la seva conservació com a sòls d’alt valor
agrícola, forestal i paisatgístic que són; i garantir així l’equilibri entre l’ecosistema agrari que
configuren, els seus usos predominants i l’ecosistema creat, format tant per les
infrastructures viàries que el travessen com pels nucli urbans.
Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en l’ordenació del sòl no
urbanitzable (plànols de la sèrie O.3), on s’especifiquen els diferents tipus de sòl, a partir
dels quals el POUM i l’Informe Ambiental defineixen l’estat del medi natural, els seus valors i
les línies d’actuació que garanteixen la seva conservació, mitjançant l’establiment de les
diferents mesures de protecció i condicions d’ús.
En general, els factors que interactuen en el sòl no urbanitzable de Bigues i Riells i que
defineixen la seva estructura, són: els camins rurals que configuren la xarxa local, l’espai
agrari, els reductes de vegetació i a les vores de les infrastructures hidràuliques (canals i
sèquies) i de comunicació, l’espai edificat i altres activitats en sòl no urbanitzable com
l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), el cementiri, antigues activitats extractives
abandonades o en actiu i l’antic abocador pendent de clausurar, entre d’altres.
La primera mesura a adoptar per protegir els terrenys d’alt valor natural i paisatgístic ha
estat la d’augmentar les zones de Protecció vegetal i de lleres en les següents zones:
• els torrents de Can Pagés i del Joncar amb una superfície de 78.000 m²
• el torrent de Can Canals amb 28.300 m²
• el torrent del Prat de Baix, del Sunyer i d’Aiguafreda, al límit amb el terme de Caldes
de Montbui, amb una superfície de 43.400 m²
• el torrent del Villar i de la Bassella, al límit amb Sant Feliu de Codines, amb 57.700
m²
• la zona del xaragall de les Alzines passant per la font de Can Garriga, amb 27.700
m²
• el torrent que passa per Can Duran amb 63.900 m²
• la prolongació del torrent de la Bernaguera amb una superfície de 34.500 m²
• el torrent de Can Ribes amb 51.500 m²
• el torrent que passa per Can Maspons, amb 6.000 m²
• el torrent que transcorre per la banda est del barri de Font del Bou, amb una
superfície de 12.600 m²
• com a prolongació de la zona protegida actual, des de Can Badell fins a Can Pilar,
amb 31.200 m²
• la prolongació del Salt de Núvia, amb un augment de superfície de 34.400 m²
• el torrent del Pollancre de 5.500 m²
• i el torrent del Traver, situat a Riells del Fai, amb una superfície de 8.300 m², com a
prolongació de l’actual.
La xarxa de camins del cadastre com elements estructuradors del medi rural i la xarxa de
regs com a mitjans naturals per un possible ús per les zones agrícoles actuals, queden
contemplades en el plànol d’ordenació de la sèrie 0.3. I queden regulats en els articles
corresponents de les Normes urbanístiques del POUM.
En aquest aspecte caldria dur a terme una recuperació dels camins locals; això no implica
l’obligatorietat de dotar-los d’una secció important ni d’asfaltar-los, sinó de mantenir cura
d’ells amb petits eixamplaments i un adient engravat.
Es protegeix també el patrimoni natural, paisatgístic, cultural i arqueològic del municipi, a
través del document del Catàleg de Béns a protegir.
Amb independència dels usos o valors a protegir, en les zones arqueològiques localitzades,
s’estableixen unes mesures de protecció al seu article corresponent de la normativa del
Catàleg de Béns.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
15

El territori de Bigues i Riells, caracteritzat per l’ús agrícola, té unes importants zones que fan
la funció de corredors biològics, la Vall Roja en sentit nord-sud i el turó del Castell de
Montbui de est a oest. Són connectors biològics naturals totes aquelles regs, canals i
l’ecosistema agrari que configuren el territori municipal.
La zonificació del planejament vigent en sòl no urbanitzable es manté amb les mateixes
característiques determinades en les Normes Subsidiàries exceptuant els terrenys de les
àrees extractives que es modifiquen de la següent manera:
• qualificació dels terrenys, actualment amb llicència d’activitat, de l’àrea extractiva de
Can Prat de Baix
• ampliació de la zona extractiva de la pedrera situada a Can Margarit, amb les
condicions que determina la fitxa del PEU corresponent.
SÒL URBANITZABLE
Es classifiquen com a sòl urbanitzable els terrenys que aquest Pla considera necessaris i
adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb
les solucions generals de planejament proposades a l’Avanç del POUM.
D’acord amb els criteris exposats anteriorment relatius al creixement del municipi en un medi
fonamentalment forestal i agrícola, amb uns deficients accessos des de la C–17, des de
l’Ametlla i Santa Eulàlia de Ronçana, el Pla proposa una ampliació del sòl industrial existent
així com nous sòls residencials situats entre la zona de la parròquia de Bigues i el turó de la
Calsina.
Els sòls de cessió destinats a zona verda i equipament es concentren en la zona definida
com a futura centralitat a Bigues i en la zona de Can Margarit, entre Bigues i Riells del Fai.
Es preveuen zones d’aparcament en superfície a l’avinguda de Prat de la Riba i per a
camions, entre Bigues i Riells i Santa Eulàlia de Ronçana per tal de donar servei tant a la
zona de Can Barri com a la zona industrial de Can Magre de Santa Eulàlia de Ronçana.
La situació del municipi dins de la comarca i la necessitat de crear un nou centre de polaritat
dins del nucli urbà es creen dos sectors residencials de densitat mitja en la zona del Rieral
que són el PPU1 Av. Francesc Maspons i el PP3.2 El Rieral.
També es creen dos sectors urbanitzables delimitats residencials de més baixa densitat,
PPU5 Camí del Bandà, PPU7 Regasol, PPU8 can Traver, PPU9 can Vilanova i el PPU10
can Badell. Continuen com a existents PPU3.1 El Rieral, el PPU2 La Calsina i el PPU4 Can
Coromines.
2.4.1. QUADRES NUMÈRICS
TERME MUNICIPAL Superfície
(m 2
)
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
%
(Municipi)
Zones SUC 3.745.906 13,08%
Sistemes SUC 1.954.167 6,82%
Zones SNC 234.220 0,82%
Sistemes SNC 65.153 0,23%
Superfície total
de sòl urbà SU
5.999.446 20,94%
zones SUD 411.161 1,44%
sistemes SUD 513.449 1,79%
Superfície total
de sòl urbanitzable delimitat
Superfície total
de sòl no urbanitzable SNU
Superfície total del
terme municipal
924.610 3,23%
21.723.075
75,83%
28.647.132 100%
16

Zones
en SU
Sistemes
en SU
SÒL URBÀ Clau
Superfície
(m 2
)
%
(municipi)
Casc antic 1 15.260 0,05%
En filera alineat a vial 2a 33.511 0,12%
En filera reculada del vial 2b 2.668 0,01%
Eixample en illa semitancada 3 9.490 0,03%
Bloc aïllat 4 7.669 0,03%
Unifamiliar aïllat 5 3.670.061 12,81%
Dotacions: equipament privat 8 55.060 0,19%
Vegetal i lleres 24 33.174 0,12%
Ordenació volumètrica OV 148.209 0,52%
Ordenació existent OE 5.024 0,02%
Superfície total de les zones 3.980.126
Viari XV 1.067.348 3,73%
Infraestructura i serveis TA 41.024 0,14%
Parcs i jardins VP 732.080 2,56%
Equipament EQ 178.869 0,62%
Superfície total
dels sistemes en SU 2.019.321 7,05%
Superfície total de sòl urbà 5.999.446 20,94%
Tipus de
sòl en
SNU
Sistemes
en SNU
Zones
(màxim)
Sistemes
(mínim)
Potencial total
SÒL NO URBANITZABLE Clau
Superfície
(m 2
) % (municipi)
Rústic 20 5.567.768 19,44%
Agrícola 21 853.540 2,98%
Forestal 22 9.594.895 33,49%
Vegetal i lleres 24 1.036.505 3,62%
Reserva integral 25 2.861.504 9,99%
Extractiu 26 548.025 1,91%
Superfície de tipus de sòl NU 20.462.237
Equipaments EQ 20.346 0,07%
Protecció de sistemes PS 873.122 3,05%
Servei Tècnic Ambiental TA 9.985 0,03%
Viari basic territorial XV1 84.574 0,3%
Viari basic local XV2 272.811 0,95%
Superfície dels sistemes de SNU 1.260.838
Superfície total de SNU 21.723.075 75,83%
SÒL URBANITZABLE Clau
Superfície
(m 2
)
%
(municipi)
Residencial 30 358.195 1,25%
Industrial 31 52.966 0,18%
Superfície de zones SUD
411.161
Viari XV 157.915
Zones verdes VP 241.924
Equipaments EQ 113.609
Superfície dels sistemes de
SUD
Superfície total de sòl
urbanitzable delimitat
513.485
924.610 3,23%
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
17

Creixement
Sòl urbà: Polígons d’actuació per millora de sectors (PAU)
Nom
Superfície
(ha)
Règim sòl
urbà % Total cessions
PAU 1 font de la Pedra 1,26 SUC 14
PAU 2 font dels Ermots 0,98 SNC 38
PAU 4 la Sagrera 0,20 SNC 53
PAU 5 Carrer Nou 1,76 SNC 25
PAU 6 can Guerri 0,75 SNC 33
PAU 7 mossèn Jaume Industrial 1,21 SUC
PAU 8 can Vileu 0,38 SNC 8
PAU 9 ca la Maria 1,09 SNC 50
PAU 10 camí de la Pineda 4,79 SNC
PAU 11 la Pinassa 1,45 SNC 65
PAU 12 can Boneto 1,79 SNC 34
PAU 13 Santiago Rusiñol 1,41 SNC 26
PAU 14 font de l’Alzinella 8,59 SUC
PAU 15 can Yañez 1,25 SUC
PAU 16 castell de Montbui 61,82 SUC
PAU-17 carrer de la Surera 0,26 SUC
PAU-18 carrer de l’Alborç 0,18 SNC 50
PAU-19 can Traver Vell 15,56 SUC
PAU-20 can Pruna 0,44 SUC
PAU-21 plaça del Mercat 0,32 SUC
PAU-22 can Badell - Montparadís 5,11 SUC
PAU-23 ca n’Adzet 1,24 SUC
PAU-24 carrer del Llobregat 0,64 SUC
PAU-25 can Barri Industrial 30,51 SUC
PAU-26 carrer de les Garrigues 0,47 SNC 13
PAU-27 av. de Sant Vicenç 0,56 SUC
Superfície total PAU 1.423.233 m 2
Sòl urbà: Plans de millora urbana (PMU)
Nom Superfície
(ha)
Règim
sòl
urbà
Edif.
bruta Densitat
hab/Ha
%Total
Cessió
PMU 1 Vallblanca 2,89 SNC 0,3 12,5 22
PMU 2 Mossèn Jaume 1,55 SNC 0,3 17 31
PMU 4 can Viver 0,68 SNC 0,35 20 45
PMU 5 can Carreras 1,23 SNC 0,40
PMU 6 can Traver - restaurant 1,80 SNC 0,93
PMU 7 can Gaietà - ca n'Ainé 1,61 SNC 0,6 32
PMU 8 can Masgrau - el Turó 2,87 SNC 0,5 20 27
PMU 9 parròquia de Bigues 0,73 SNC 0,4 16,5 25
PMU 10 celler de can Barri 1,34 SNC 0,4 0,75 15
Superfície total PMU 146.879 m 2
Sòl No Urbanitzable: Plans especials (PE)
Nom Superfície
Règim
(ha) sòl urbà %Total Cessions
PEU 1 can Ribes 10,93 SNU
PEU 3 la Torre del Prat 1,01 SNU
PEU 4 Àrea extractiva - SNU
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
18

Sòl Urbanitzable Delimitat Residencial consta de 10 sectors
Nom Superfície Edif.
Densitat %Total
(ha) bruta hab/Ha Cessions
PPU 1 av. Francesc Maspons 13,10 0,4 50
PPU 2 la Calsina 10,6 0,160 10,25 61
PPU 3.1 el Rieral Sector 1 2,89 0,646 55,6 62
PPU 3.2 el Rieral Sector 2 11,63 0,70 53
PPU 4 can Corominas 9,62 0,2 5 65
PPU 5 Camí del Bandà 10,81 0,40 38
PPU 7 Regasol 9,16 0,13 5 64
PPU 8 can Traver 3,71 0,4 36
PPU 9 can Vilanova 3,68 0,55 53
PPU 10 can Badell 3,74 0,16 7 70
Superfície total dels SUD Residencial 788.799 m2
Sòl Urbanitzable Delimitat Industrial consta d’1 sector
Nom Sup. Edif.
Densitat %Total
(ha) bruta hab/Ha Cessions
PPU-6 Can Barri Industrial 2 13,58 0,48 53
Superfície total del SUD Industrial 135.810 m 2
CÀLCUL D’HABITATGES POUM
Pel càlcul del potencial màxim de població previst pel POUM, s’ha considerat la culminació
de les àrees de sòl urbà i urbanitzable, en funció de l’edificabilitat màxima admesa en cada
zona, segons la normativa específica per a cada una.
1. Per al sòl no urbanitzable s’ha considerat els 100 habitatges que determinava les
NNSS.
2. Per al sòl urbà s’ha considerat:
• Solars que falten per edificar, segons plànols del POUM: 590 habitatges.
dels quals en resulta un promig de 49 hab/any, durant 12 anys
• Increment d’habitatges en sòl urbà, en figures de planejament: 303 habitatges.
dels quals en resulta un promig de 75 hab/any, durant 12 anys
3. Per a les zones de sòl urbanitzable
sexenni superfície
sector
(m 2 )
densitat
hab/Ha.
edificabilitat
m² sostre/m²
sòl
habitatges totals
PPU2 1r 105.556,33 10,25 0,16 99
PPU3.1 1r 28.884,19 55,6 0,65 161
PPU3.2 (50%) 1r 58.152,50 0,70 413
PPU4 1r 9.6152,00 5 0,20 48
PPU7 1r 91.552,13 5 0,13 45
PPU8 1r 37.062,90 0,40 167
PPU10 1r 37.430 7 0,16 26
TOTAL 959
PPU1 2n 131.003,90 0,40 591
PPU3.2 (50%) 2n 58.152,50 0,70 413
PPU5 2n 108.054,00 0,40 284
PPU9 2n 36.798,66 0,55 205
TOTAL 1.493
TOTAL
2.452
A nivell teòric, es podria estimar que la mitjana d’edificació durant el 1r sexenni és de 235
hab/any i pel 2n sexenni de 324 hab/any.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
19

CÀLCUL D’HABITANTS POUM
L’any 2004 la població de Bigues i Riells era de 7.144 habitants.
Considerant un índex d’habitants per habitatge de 2,6 segons les dades proporcionades per
l’IDESCAT.
El nombre màxim d’habitants previst pel POUM és de 15.808 habitants.
Abreviacions:
NNSS – Normes Subsidiàries de planejament
POUM – Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
LUC – Llei d’Urbanisme de Catalunya
RLU – Reglament parcial de la Llei d’Urbanisme de Catalunya
PTG – Pla territorial general
DMAH – Departament de Medi Ambient i Habitatge
SUC – Sòl urbà consolidat
SNC – Sòl urbà no consolidat
SUD – Sòl urbanitzable delimitat
SNU – Sòl no urbanitzable
UAU – Unitat d’actuació urbanística
PAU – Polígon d’actuació
PMU – Pla de millora urbana
PPU – Pla Parcial Urbanístic
PEU – Pla Especial urbanístic
PE – Pla Especial
PEIN – Pla d’Espais d’interès natural
UND – Sòl urbà no delimitat
BCIL – Bé cultural d’interès local
BCIN – Bé cultural d’interès nacional
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
20

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
1) Procés per a la redacció d’un nou planejament
2) Procés de redacció de l’Avanç del Pla
a) Les reunions
b) Els documents
c) L’Avanç del Pla
i) Objecte del document
ii) Model actual de planejament
iii) Marc normatiu territorial
iv) Anàlisi i diagnosi
v) Procés de participació ciutadana
vi) Criteris i objectius per a la redacció del nou POUM
d) La informació pública
3) Procés de participació per a l’aprovació inicial
a) Les reunions
b) Consultes i suggeriments
4) Procés de participació per a l’aprovació provisional
a) Les presentacions i reunions
b) Les al·legacions
1. Procés per a la redacció d’un nou planejament.
El planejament vigent del municipi de Bigues i Riells està regit per les Normes Subsidiàries
aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data de 27 de juny
de 1984, acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 1984.
Posteriorment han estat aprovades cinc modificacions, des del juny de 1988 fins el juny de
2004.
L’Ajuntament de Bigues i Riells, per acord de Ple celebrat en data de 29 de gener de 2005
va aprovar el Plec de Clàusules i de Prescripcions Tècniques i la convocatòria de concurs
públic per a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
S’adjudiquen els treballs per a la redacció del nou POUM en el Ple celebrat el 3 de maig de
2004.
Equip redactor:
Director del pla: Carles Doñate Font
BADOSA/DOÑATE arquitectes, scp
Equip: Josep Badosa Cañellas, arquitecte
Salvador Matas i Dalmases, arquitecte
Albert Clusella Vilaseca, arquitecte
Carles López Oros, arquitecte
Carlos Fernández Rovira, arquitecte
Col·laboradors: Marta Fàbrega Galleget, geòloga i geògrafa
Josep Maria Rabella Vives, geògraf
José Antonio Tapada Berteli, enginyer agrònom
Alfred Encuentra Martínez, biòleg
Gonzalo Rodríguez Parra, geògraf
Alícia Escobedo Griñón, administrativa
En el Ple en sessió extraordinària del 3 de maig de 2004 s’aprova una comissió municipal de
seguiment per la redacció del POUM.
Fins a l’exposició del primer document del Pla, l’Avanç, es mantenen reunions amb la
Comissió municipal creada pel seguiment del mateix.
El dia 27 de desembre s’inaugura l’exposició pública de l’Avanç del POUM que resta oberta
8 dies durant el període de les vacances de Nadal. És visitada per 170 persones, la majoria
de les quals van demostrar el seu acord amb les primeres propostes, exposades d’una
manera esquemàtica que reflectien els principis i bases del nou planejament.
A partir de la data de la cloenda de l’exposició, s’obre una oficina de consultes i
suggeriments per la qual s’ha donat cita a les persones que es relacionen en els quadres
finals del present document.
2. Procés de redacció de l’Avanç del Pla
a) les reunions
Les reunions mantingudes amb els membres de la Comissió, creada per realitzar el
seguiment i assessorament per a la redacció del POUM, van tenir lloc, durant els primers 3
mesos un cop al mes i els darrers 2 mesos, abans de l’aprovació de l’Avanç, cada 15 dies.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
1

Aquesta comissió estava formada per un membre de cada un dels partit polítics que
conformen l’Ajuntament:
Jaume Vilaregut CiU
Yolanda Hernández PSC
Àngel Robert ERC
Daniel Peralta PP
Jordi Clua IC-V
Els temes principals que es van exposar en aquestes reunions van ser els següents:
Creació de serveis i habitatges per crear una zona central al poble.
Concentració del futur creixement de Bigues i Riells a la zona del Rieral (Pla parcial aprovat
parcialment) i als seus voltants, amb major índex d’edificabilitat, situant espais
d’equipaments i zones verdes. Aquest àmbit s’estén cap a al nord fins a la Parròquia de
Bigues i cap al sud fins al sector de la Calsina amb una zona verda important com a extrem
d’aquest recorregut.
La concentració d’activitats dins d’aquesta àrea faria necessària la creació de noves zones
d’aparcament en superfície.
Ampliació de l’oferta docent.
Amb el creixement de la població resident al municipi caldrà construir una segona escola i
un nou institut. Ambdós edificis es situaran prop de la zona central del poble, allà on es
concentren més habitatges i serveis.
Desclassificació de Can Margarit.
Les Normes Subsidiàries classificaven el sector de Can Margarit com a zona industrial
situada entre Bigues i Riells. Són uns terrenys sense urbanitzar envoltats de sòl no
urbanitzable i enmig del corredor biològic més important del terme municipal. El
desenvolupament d’aquests terrenys comportarien una sèrie de conseqüències que el
POUM vol evitar, per tant, es proposa desclassificar una part del sector i l’altra convertir-la
en zona verda i equipament públic.
Expansió de la zona industrial.
Actualment l’activitat industrial està concentrada en dos àmbits: la UAU Can Barri Industrial
de Bigues i la UA Mossèn Jaume de Riells.
La zona industrial de Riells es troba al costat de la BV-1483 i està desenvolupada
parcialment, per tant es redelimita aquest polígon per ajustar-lo a aquelles parcel·les amb
activitat.
La zona industrial de Bigues està més desenvolupada i té una dimensió superior, s’accedeix
a través de la rotonda que enllaça la carretera de l’Ametlla amb la de Santa Eulàlia.
L’expansió d’aquest àmbit es farà en les dues zones més properes, ampliant la seva
superfície un 22%. Es redueix l’espai de separació amb el sector industrial de Can Magre
amb la possibilitat de compartir algun servei amb ús comú.
Regularització de les àrees extractives.
Caldria qualificat d’àrea extractiva la zona de Can Prat de Baix, situada a de Saulons d’en
Déu, activitat no contemplada encara en el planejament vigent.
També es creu convenient reordenar la pedrera de Can Margarit, aturant l’extracció allà on
ja no és aconsellable per entrar aquesta en conflicte amb les edificacions veïnes. Caldria
tractar els talussos on no es continuarà extraient material, consolidant-los i tractant-los amb
vegetació.
Sistema de xarxa viària.
Els actuals accessos al municipi es realitzen a través de supramunicipals, tant des de la C-
59 com des de la C-17.
Bigues:
- BP-1432 des de l’Ametlla del Vallès
- BV-1435 des de Santa Eulàlia de Ronçana
- Av. Del Castell de Montbui des de Caldes de Montbui
- BP-1432 des de Sant Feliu de Codines
Riells
- BP-1432 des de Sant Feliu de Codines
- BV-1432 des de Bigues
Amb la problemàtica que comporta el pas d’aquestes vies per dins d’altres poblacions i amb
la incertesa que existeix respecte la construcció del IV cinturó les possibilitats de millorar de
l’accessibilitat a Bigues i Riells són escasses.
El POUM ha de preveure la millora de la comunicació entre les diferent zones del municipi
amb l’àrea central.
El paper de les urbanitzacions
A les Normes Subsidiàries es delimitaven Unitats d’Actuació per gestionar el
desenvolupament de les diferents urbanitzacions existents al municipi. En cada una d’elles
es reservaven els sòls corresponents a les cessions de zones verdes i equipaments públics
i, en algun cas, privats. Per permetre la possibilitat d’implantació de serveis terciaris es
qualificaven parcel·les amb la clau que combinava habitatge i equipament.
Degut a la baixa demanda d’aquest tipus de negoci, es concentrarà l’activitat comercial a la
zona central i voltants.
b) els documents
El document de l’Avanç del Pla incorporava en la part escrita: la memòria, i en la gràfica els
plànols d’informació, d’anàlisi i de proposta.
Memòria descriptiva i justificativa::
- 1. Objecte del document
- 2. Model actual del planejament
- 3. Marc normatiu territorial
- 4. Anàlisi i diagnosi
- 5. Avaluació ambiental
- 6. Procés de participació ciutadana
- 7. Criteris i objectius per a la redacció del nou POUM
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
2

Plànols
- Plànols d’informació
- Plànols d’anàlisi
- Plànols de proposta
c) l’Avanç del Pla
Els temes desenvolupats dins del document de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal varen ser els següents:
1. Objecte del document.
Es justifica la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística del municipi. S’especifiquen els seus
objectius i continguts a la vegada que es planteja l’estratègia del desenvolupament de la
planificació i la seva gestió.
2. Model actual de planejament.
Desenvolupament de les Normes Subsidiàries del 1984 en les diferents Unitats d’Actuació, Plans
Especials i Plans Parcials.
3. Marc normatiu territorial
En el que es plantegen les línies a seguir en el Pla Territorial, el Pla de Carreteres i el Pla d’Espais
d’Interès Natural (PEIN).
4. Anàlisi i diagnosi.
Anàlisi de la problemàtica del marc territorial i una avaluació ambiental on s’estudien les àrees
especialment sensibles de les zones protegides a l’hora que s’identifiquen les zones
importants per a la connectivitat. També es valora l’estructura urbana del municipi amb
la seva xarxa viària i mobilitat.
El creixement demogràfic de la població i l’evolució de l’habitatge també han estat considerats en
aquest punt, així com les actuals activitats productives.
5. Procés de participació ciutadana.
Es pauta la col·laboració a través dels diferents mitjans proposats.
6. Criteris i objectius per a la redacció del nou POUM
Es detallen els objectius i criteris generals per tal d’aconseguir una planificació sostenible. Es preveuen
noves àrees d’activitats i de residència.
d) la informació pública
El document de l’Avanç del Pla és presentat a l’Ajuntament el dia 27 de desembre de 2004.
El mateix dia s’inaugura la seva exposició al públic, que es mantingué oberta fins al 10 de
gener de 2005.
Durant vuit dies la sala va estar visitada per unes 170 persones.
L’exposició es presenta amb el següent escrit:
“Aquesta exposició de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells,
respon a la voluntat de donar a conèixer a la població els criteris bàsics i les directrius
fonamentals elaborades conjuntament entre l’equip redactor del Pla i la Comissió municipal
de seguiment de l’Ajuntament, a fi d’indicar el procés de participació ciutadana, amb la
voluntat de ser el més àmplia possible, per tal de recollir el màxim d’aportacions i contribuir
així, entre tots, al millorament del futur de la població.
El POUM és l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori i a ell li correspon la
classificació del sòl, la definició del model d’implantació urbana i la definició de l’estructura
general que cal aportar per a l’ordenació urbanística del territori, tot establint pautes per a
fer-ne el desenvolupament.
A grans trets, el POUM ha de servir per planificar el desenvolupament del poble, això sí,
sense perdre de vista els valors de sostenibilitat, el respecte pel medi ambient i la
conservació del patrimoni natural i cultural.”
Hi va haver molta gent interessada en conèixer i entendre els plànols. Altres persones van
venir a consultar el seu cas particular encara que l’exposició no tenia aquest objectiu. En
l’aprovació inicial, als voltant del mes de maig, serà quan es posarà en exposició pública els
plànols i normativa del nou POUM.
El dia 10 de gener es van dur a terme unes xerrades explicatives per a diverses entitats.
El dia 13 de gener les xerrades van anar dirigides als alumnes de l’escola i l’institut.
Paral·lelament a totes aquestes tasques informatives es va crear una pàgina web
(http://poumbir.biguesiriells.info/index.php) on es van penjar tots els documents de l’Avanç,
l’agenda del POUM i on es va formar un fòrum de debat on tothom podia expressar la seva
opinió.
3. Procés de participació per a l’aprovació inicial
A partir de l’obertura de l’oficina tècnica, s’han mantingut reunions setmanals amb tots
aquells particulars, associacions i promotors que volien realitzar alguna consulta o algun
suggeriment. A part es van recollir tots els documents entrats per registre al departament
d’Urbanisme de l’Ajuntament de peticions realitzades per propietaris i promotors, des de
l’aprovació de les Normes Subsidiàries fins a la data.
La Comissió del POUM es va dissoldre per la dimissió dels grups polítics de l’oposició, per
tant les reunions amb els membres de l’Ajuntament es van mantenir amb els regidors de CiU
un cop cada quinze dies durant els primers 3 mesos i setmanalment els últims mesos.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
3

Es van mantenir les següents reunions:
1. Propostes i sol·licituds referents al sòl no urbanitzable que s’han acceptat:
Interessat: Localització: Consulta:
Ricard Argelich
Can Noguera
Sol·licitud per a fer més habitatge dins la
casa
Ferran Ginem -
Dolors Valls -
Conxita Camp (Can Met?) protecció de llera
Can Ribes
Can Traver activitat “el Trull”
Gaietà Batlles oest de la parròquia
de Riells
Sol·licitud per a restaurar i fer noves
construccions
residencial amb activitat agrícola.
Ferran Capdevila (El Rull) habitatge (a dins)
Antonio Mas
FOTOS
Can Segimon
Sol·licitud per a habilitar les ruïnes com a
habitatge.
Josep Ma Morales la Sibèria
habitatge per poder vendre
activitat de cavalls
Jesús Valls legalitzar activitat en nucli rural (“garden”)
Emili Batlles
al costat de la vall
blanca
habitatge
Magda Pons activitat: ludoteca
Carmen Leonori Can Prat de Baix presentar documentació
Can Maspons Activitat de producció d’ous.
Josep Posas límit amb Sant Feliu activitat de cavalls
Pilar Comes Riells Parc de les olors
Antonio Pérez
Sol·licitud per a construir una instal·lació
de tractament de runes.
2. Propostes i sol·licituds referents al sòl no urbanitzable que s’han desestimat:
Interessat: Localització: Consulta:
Rosa Ventayol Riells
Barnasfalt
Fai ecològic Cingles de Bertí
Edelina Pisonero La Madella
Sol·licitud per a construir habitatge en
terreny no urbanitzable.
Sol·licitud per a construir una instal·lació
de tractament de runes.
Proposta per a la creació de la “La Ruta de
l’Aigua”
Sol·licitud per a edificar en una parcel·la
que es dins del PEIN.
Joan Siurans Poma Sol·licitud d’extracció de pedra
Pere Padrós
Campo
Albert Argemí
Ferrer
Josep Camp i
Camp
Albert Godeo
Navarro
Jordi Armadàs
Grau
Pla de l’Arnau
al costat de Can
Guerrri2
Font del Bou
Can Badell
Pilar Lara Fenoll Manantials
Francesc Tenas
Lara
Fernando Ginel
Zurita
la Riells
entre el Castell de
Montbui i Regasol
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a ordenar sòl no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Sol·licitud per a reclassificar terreny no
urbanitzable.
Pere Antoja 3 cases de turisme rural
Pere Antoja càmping
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
4

3. Propostes referents al sòl urbà que s’han acceptat:
Sol·licitant: Localització: Proposta:
Roberto Matas PERI 9 Can Masgrau- No perdre aprofitament: 2 habi/600
El turó
m²?
Alfons Peró PERI Riells carrer anul·lat, han de presentar escrit
firmat
Josep Griera Ca la Maria i Font dels
Ermots
Can Castanyer Argemí i Chicola: haurien de
Jaume Isern El Rieral
presentar una proposta
Proar inversión, Sr. Mendoza: ídem
Curto
amplada del c/ St. Miquel, de 8 a 6m?
Francisco Carballo PERI 5 no enderrocar habitatges
Francisco Saucedo PERI 5 allargar la PB pel pati del darrera
Sr. Basolí PAU el ronyó
PMU can traver vell
reordenació de la illa.
Rosa Arisa PEI 8 terrenys 6c a 6b
Barbany PAU c/ nou vial adaptat al camí existent -
PLÀNOL
Pere Clapés canviar a PB + 2
El Rieral-Can Pruna 1a proposta i 2ona presentades.
Rosa Maria Bosch El Rieral taller ceràmic i habitatge a l’antiga
fàbrica tèxtil
Joan Garrido Can Barri Industrial 3 locals en PB per llogar
Nadico
Toni Genís Ca N’Adzet
Rosa Fontseca PMU mossèn Jaume donar-li més jardí
Emili Batlles PAU font dels ermots
Parròquia de Bigues instal·lació gas propà + informe
desfavorable generalitat
Juan Carlos Varela Castell de Montbui,
restaurant desús
Futur ús?
Francesc Marcilla Parcel·les al costat del
ronyó
Carmen Lluch Habitatge en zona verda
Sr. Barbarà 4 a 5 parcel·les a Riells. Se li diu que
no.
Can Carreras Proposta d’ordenació
PMU Mossèn Jaume Proposta.
Vall blanca Desclassificació d’una part
Josep Lluís Pérez Castell de Montbui Reparcel·lació
Àngel Galiano López Riells Canvi qualificació d’una part d’una
parcel·la que s’agregarà a una altra
Regasol Parcel·la anterior 85 no compleix min.
però es podrà edificar sempre que
compleixi els pendents
Camp de futbol
4. Propostes i sol·licituds referents al sòl urbà que s’han desestimat:
Sol·licitant: Localització: Proposta:
Curto El Rieral Proposta de taller
Jordi Salvat PERI 6
Documentació aportada: canvi de
“Can Gaietà-Ca l’Ainé”
límits i del carrer
Maria Fontcuberta Parròquia de Riells amplada del c/ zamenhoff, de 13 a 11
Grupaba-gest Can Barri Industrial Proposta de naus amb 5 o 6 activitats
Argemí La Pinassa Proposta
Dionisio Paredes Castell de Montbui Poder segregar parcel·la +20% NO
Josep Casellas
Fernandez
barri de Can Badell canvi de qualificació d’un equipament
privat
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
5

5. Sòl urbanitzable
Sol·licitant: Localització:
Procam
Germanes Matas
PPU el rieral visita
Matadero – escrit residencial
Lluís Martínez La Calsina
PPU8 Barnasfalt industrial
6. Sòl no urbanitzable reclassificat a sòl urbà:
Sol·licitant: Localització: Ús:
Pere Codina camí del Puiggraciós residencial
Gaietà Batlles peri riells: 4 parcel·les residencial
Maria Fontcuberta can guerri: 3 parcel·les residencial
Mariano Pujades uau 17 font granada – residencial
ESCRIT
Ariadna Visa PMU comercial: el celler
de can barri
Lluís Corts del Til·ler –
ESCRIT
Merlos / Armadàs Camp de futbol
José Argemí Costat camí de la Pineda
(Riells)
no residencial
residencial
7. Sòl no urbanitzable reclassificat a sòl urbanitzable (nous plans parcials):
Sol·licitant: Localització: Proposta:
Josep Font
Can Badell / El Turó – residencial
Joan Civit
PPU 7
Joan Vila PMU La Benzinera residencial
Josep Papasseit Can Barri/Can Magre industrial
Jordi Roger Can Barri Industrial industrial
Maria Morral Can Traver
Pérez Est del barri de Can
Regasol
residencial
8. Peticions d’aixecament de la suspensió de llicències:
NOM SITUACIÓ
Javier Grande Saulons d’en Déu: projecte presentat – informe fet
Nicolás Arenas Castell de Montbui: construcció d’habitatge – informe fet
Declacas SL
Sr. Claret
Saulons d’en Déu: segregació i construcció
Félix Rincón carrer de l’Oreneta a Regasol, segregació
Salvador Garrido segregació a el castell – parcel·la amb la grua
Anabel Antequera projecte presentat a el Castell de Montbui
9. Altres consultes realitzades:
NOM SITUACIÓ
Lluís Castillo finca rústica a Can Fabrera menjada per una
zona verda – NO
Lourdes Olivé fàbrica que no apareix – SI
Víctor Pedrocchi la Vall Blanca
Lluís Duran pei 8 – proposta de parcel·lació
Francesc Marcilla quan s’urbanitzarà el ronyó
Ramon Cid parcel·la a el Castell
Joan Vila, Vila Valls terrenys a Saulons per fer urbans
Joan Umbert Macià proposta vials Saulons
Joan Puigdomenech límit sud del sòl urbà de Can Fabrera
PLÀNOL finques propietat d’Antonio Valls (exsoci d’en
Besolí)
Escrit conveni Armadàs-Merlos i Ajuntament
Comunitat de regants Fer constar el canal al POUM
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
6

4. Procés de participació per a l’aprovació provisional
a) les presentacions i reunions
Aprovat inicialment el POUM es va incrementar el procés de participació ciutadana i
es van fer diverses reunions per part de l’equip redactor i els regidors d’urbanisme,
de medi ambient i el de planificació estratègica i processos transversals amb totes les
persones i entitats interessades que sol·licitaven entrevistes per comentar les seves
al·legacions. Aquestes reunions es feien una tarda a la setmana pràcticament des de
l’aprovació inicial fins a la provisional.
L’equip compost pels regidors d’urbanisme de medi ambient i de planificació
estratègica i processos transversals, recolzats en alguns casos pels tècnics, van
presentar el POUM a ajuntaments, entitats i associacions com es detalla en el
següent quadre:
26/10/2005 Ajuntament de l’Ametlla del Vallès
27/10/2005 Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana
26/11/2005 Assemblea Saulons d’en Deu
26/11/2005 Assemblea Diamant del Vallès
27/11/2005 Assemblea de can Barri
09/11/2005 Assemblea de Riells
14/11/2005 Tècnics i promotors imobiliaris
16/11/2005 Assemblea de Bigues
20/11/2005 Assemblea de Regasol
21/11/2005 Escoles, Ampa i claustre de professors
02/12/2005 Diverses entitats
13/12/2005 Joventut
29/12/2005 Comerciants i industrials
Aquestes 13 presentacions en diferents locals situats dins les diferents zones
urbanes del municipi es va explicar el contingut del document aprovat inicialment.
Com a mitjà de l’explicació es va realitzar un audiovisual que es projectava en
pantalla gran. Al final de les presentacions s’indicava el període d’informació pública
del POUM i es convidava a presentar al·legacions.
b) Durant el termini d’informació pública i tenint en compte algunes a fora de termini
s’han entrat per registre un total de 1.032 escrits d’al·legacions.
La totalitat dels escrit entrats s’han organitzat en relació a la temàtica objecte
d’al·legació de la següent forma:
Tema al·legacions
1 Partits polítics i administració 18
2 Pedrera i temes generals 795
3 Sòl urbanitzable. Plans parcials 31
4 Sòl industrial de Bigues. Sòl urbà i
6
5
urbanitzable
Sòl urbà. Riells 28
6 Sòl urbà de Bigues. PAU i PMU 14
7 Sòl urbà consolidat. Bigues 31
8 Sòl no urbanitzable 36
9 normativa 43
10 Catàleg 30
D’aquestes 680 corresponen fotocòpies de 13 models diferents al grup “Pedrera i
temes generals”.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós PARTICIPACIÓ CIUTADANA
7

MEMÒRIA SOCIAL

1 MEMÒRIA SOCIAL
1.1 Introducció
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal proposat per a Bigues i Riells té ben present la
necessitat de contribuir des dels instruments de planejament urbanístic a pal·liar les
dificultats d'accés a l'habitatge, que constitueix actualment un problema social de primer
ordre. D'aquesta manera, al costat dels objectius de requalificació mediambiental com a
fonament del desenvolupament de Bigues i Riells, i d'equilibri i diversificació de la seva
estructura socio-econòmica, el POUM de Bigues i Riells integra també l'objectiu d'equitat
social. Els diversos col·lectius que constitueixen la població de Bigues i Riells han de poder
participar tots de les dinàmiques de revitalització i millora de la qualitat de vida que el POUM
pretén impulsar. I la política d'habitatge social és una eina fonamental per aconseguir-ho. És
per això que el POUM de Bigues i Riells comprèn diverses mesures destinades a potenciar
l'habitatge social.
D'aquesta manera, el POUM de Bigues i Riells s'insereix plenament en l'esperit i el contingut
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’Urbanisme, per al foment de
l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, la qual té entre les
seves principals raons de ser la voluntat d'impulsar les polítiques d'habitatge social.
Responent als requeriments d'aquesta Llei, el POUM incorpora aquesta memòria social per
explicitar i justificar els objectius i les propostes relatives a la producció d'habitatge
assequible, d'acord amb el que disposa l'article 59.1.h de la Llei d'urbanisme.
1.2 Necessitat i objectius de la política d'habitatge social a Bigues i Riells
A l'hora d'avaluar la necessitat d'habitatge assequible cal considerar diversos indicadors com
ara els preus de mercat, el règim de tinença, la producció d'habitatge protegit en els darrers
anys i el pes de la immigració.
Mercat de l’habitatge
La tipologia edificatòria típica al municipi és la unifamiliar aïllada malgrat fa uns tres anys, es
comença a construir blocs plurifamiliars al centre de la Vila (és el que es coneix com a nova
zona de desenvolupament: el Matadero, Front del Pavelló polisportiu, avinguda Prat de la
Riba i el carrer Anna Mogas).
La tensió dels preus es produeix des de 5 anys enrera.
Bigues i Riells es distribueix mitjançant tres zones diferenciades:
- Can Barri: s’incrementa un 50% en cinc anys
unifamiliar aïllades de 250-280 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs).
4 habitacions
2 banys i un lavabo
480.000-540.000 €
- Font del Bou i Font Granada: s’incrementa un 50%
unifamiliar aïllades de 180-200 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs).
3 habitacions
1 bany i un lavabo
390.000-421.000 €
- Castell de Montbui: s’incrementa un 100%
unifamiliar aïllades de 120 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs).
3 habitacions
1 bany i un lavabo
300.000 €
- Blocs plurifamiliars (mostra del centre 3 pisos)
Obra nova: 3.000-4.000 €/ m2
58 m2 (sup. útil): 233.800 €
100 m2 (sup. útil): 282.476 €
60 m 2 (sup. útil): 237.400 €
Resta: 2.500 – 2.700 €/ m 2
Segons un estudi de mercat realitzat a través de diverses immobiliàries, els preus de
l'habitatge a Bigues i Riells són molt elevats. Això i el fet que Bigues i Riells presenta
característiques socio-econòmiques similars als municipis de la zona, fa que aquestes altres
poblacions es caracteritzin també pels alts preus de l’habitatge, constituint en tota l’àrea el
primer factor de la dificultat per accedir als habitatges.
HI ha tres segments diferenciats de demanda d’habitatge a Bigues i Riells:
En primer lloc la parella jove, que representaria un 60% del total, pels quals la possibilitat de
trobar un habitatge radica en el nivell de suport dels pares.
Seguidament hi ha la franja corresponent a famílies actives amb nens que provenen de
Barcelona. Aquest sector representaria el 35% del total.
Finalment estarien aquelles famílies actives amb nens residents ja a Bigues i Riells i que el
que busquen és un salt qualitatiu.
Preus de mercat de l'habitatge nou
Bigues i Riells
Can Barri
Font del Bou i Font Granada
Àmbit
Habitatge nou
(€/m 2 )
1.925
2.150
Castell de Montbui 2.500
Centre 3.500
Resta 2.600
Font: elaboració pròpia a partir de preus immobiliaris de gener de 2005
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA SOCIAL
1

Règim de tinença de l'habitatge
El percentatge de llars en règim de lloguer a Bigues i Riells és molt baix, inferior a la mitjana
del Vallès Oriental, i molt inferior a la mitjana de Catalunya. Aquest poc pes de l'habitatge
de lloguer respecte a l'habitatge en propietat és un segon factor que contribueix a la dificultat
d'accedir-hi.
Sí existeix, en canvi, el règim de lloguer en els locals comercials dels darrers blocs
plurifamiliars edificats.
Règim de tinença de les llars
Àmbit En propietat De lloguer Altres
Bigues i Riells 2001 89,2% 5% 5,8%
Vallès Oriental 2001 83,7% 11,8% 4,5%
Catalunya 79,1% 16,6% 4,3%
Font: dades IDESCAT de 2001
Producció d'habitatge protegit
Tot i aquests factors que dificulten l'accés a l'habitatge, la producció d'habitatge protegit en
els darrers anys ha estat gairebé inexistent, aproximadament entre 10 i 15 habitatges, tot i
que en aquests moments pot ser que ja no estiguin acollits a aquest règim donat el temps
transcorregut des de la seva construcció. Entre 1992 i 2002, a Bigues i Riells no s’ha
construït cap habitatge protegit del total d'habitatges construïts.
L’edificació de nous habitatges protegits en el municipi suposaria la possibilitat d’accedir-hi
per a la gent jove del poble així com per a la gent gran que pretén apropar-se al centre de la
vil·la per la proximitat dels serveis.
Dinàmiques migratòries
La immigració ja té un pes important en l'evolució demogràfica de Bigues i Riells en els
darrers anys, en què l'increment de població es deu bàsicament a un saldo migratori positiu.
Tal i com preveuen els estudis demogràfics, la immigració seguirà essent el principal factor
del creixement de població en les properes dècades.
Variacions de població a Bigues i Riells taxa per mil habitants
Any Naixements Defuncions Saldo
natural
Saldo
migratori
creixement
total
2001 11,8 6,4 5,4 66,2 71,6
Font: IDESCAT
Al mateix temps, les dades sobre l'origen de la població resident a Bigues i Riells posen de
manifest l'increment continuat de la població provinent de la resta de Catalunya. Entre el
1996 i el 2001, el percentatge de població nascuda a la resta de Catalunya resident a Bigues
i Riells ha passat del 44% al 48%, mentre que el percentatge de població de la mateixa
comarca ha arribat a disminuir del 30% al 29%. També es important la població de la resta
d’Espanya, 20%, tot i que el flux migratori sembla disminuir. En aquest cas el percentatge
de població estrangera, tot hi haver augmentat sensiblement, és tan sols d’un 3% si el
comparem amb el fort flux de població estrangera que es dóna en la resta de Catalunya.
Lloc de naixement de la població resident a Bigues i Riells
Any Vallès Oriental Resta Catalunya Resta Espanya Estranger
2001 29% 48% 20% 3%
1996 30% 44% 24% 2%
Font: IDESCAT
De la consideració d'aquests diversos indicadors se'n dedueix en primer lloc que la
problemàtica de l'accés a l'habitatge, comuna a la pràctica totalitat de ciutats catalanes, és
present també a Bigues i Riells. Els elevats preus de l'habitatge, la baixa proporció de llars
en règim de lloguer i la manca d'habitatges protegits fan necessària una decidida política en
favor de l'habitatge assequible a Bigues i Riells.
D'acord amb aquestes premisses, el POUM de Bigues i Riells es fixa com a objectius en
matèria d'habitatge assequible destinar més del 20% del sostre residencial de nova
implantació a habitatge protegit, i completar-lo destinant un 10% del sostre residencial de
nova implantació a habitatge concertat, tot excloent alguns àmbits de densitats molt inferiors
als 25 hab./ha que, per llur tipologia edificatòria, considerant que no són adequats per a la
construcció d'aquest tipus d'habitatge.
1.3 Mesures de foment de l'habitatge assequible a Bigues i Riells
Atesa la manca de capacitat inversora que tenen fonamentalment els ajuntaments dels petits
municipis, i l'Ajuntament de Bigues i Riells no n'és una excepció (veure l'Avaluació
Econòmico i Financera), el POUM no es basa en actuacions d'iniciativa exclusivament
municipal, sinó que integra totes les intervencions proposades en sectors de planejament
derivat que poden ser desenvolupats amb el finançament del sector privat. Això inclou també
les actuacions de producció d'habitatge assequible. El POUM defineix l'habitatge assequible
que han de generar cada un dels diversos àmbits de planejament derivat proposats, tal i
com queda resumit en la taula de la pàgina següent.
Des d'un punt de vista quantitatiu, es constata que el POUM preveu que es destinin
61.421m 2 de sostre residencial a habitatge protegit, la qual cosa correspon a un 18,89% del
total de sostre residencial en sectors de Sòl Urbà No Consolidat (SNC) i en sectors en Sòl
Urbanitzable Delimitat (SUD).
Aquest sostre resulta, doncs, de la reserva per a habitatge protegit del 30% del sostre d'ús
residencial dels sectors que per la seva densitat, situació dins del municipi i tipologia
edificatòria prevista s’ha considerat que ho poden admetre. El POUM preveu dos operacions
que tenen entre els seus principals objectius el foment de l'habitatge assequible.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA SOCIAL
2

Sostre residencial de nova implantació amb reserves per habitatge de
protecció pública
Àmbit Nom
PMU 7
Can
Gaietà
ca
n’Ainer
PPU 1 Frsc.
Maspons
PPU 3.2 Rieral
sector 2
PPU 5 camí del
Bandà
PPU 8 can
Traver
PPU 9 can
Vilanova
Total Lliure Protegit
m 2 st m 2 st hab. % m 2 st hab.
9.687 6.781 67 30 2906 41
52.402 36.681 366 30 15.720 224
73.272 51.291 512 30 21.981 314
43.221 32.416 302 25 10.805 154
14.825 10.378 103 30 4.448 63
18.216 12.750 127 30 5.464 78
TOTAL 211.623 150.297 1477 61.324 874
El nombre total d’habitatges de protecció pública és de 892 considerant els 18 habitatges
previstos dins del PPU 3.1 el Rieral sector 1.
Al costat de les reserves per a habitatge protegit, el POUM també considera la constitució
del patrimoni municipal de sòl i habitatge al qual s'incorporen les cessions d'aprofitament
urbanístic en sectors residencials, d'acord amb l'article 156 del Text refós de la Llei
d’urbanisme. A més de les cessions d'aprofitament urbanístic dels sectors amb reserves per
a habitatge protegit, aquest patrimoni estaria constituït per les cessions d'aquells àmbits amb
densitat molt inferiors a 25 hab./ha que no són adequats per a acollir habitatges assequibles.
Aquestes cessions, incorporades al patrimoni de sòl i habitatge permetran a l'Ajuntament de
Bigues i Riells començar una política de promoció d'habitatge públic, malgrat la seva manca
actual de capacitat de finançament.
Aquesta política s'hauria d'articular també amb la gestió dels sòls d'equipaments. Bigues i
Riells disposa en aquests moments d'una quantitat important de sòls expectants qualificats
d'equipaments. En els propers anys, l'Ajuntament ha de definir el destí de molts d'aquests
sòls. El POUM ja preveu la qualificació d’Habitatge Dotacional en l’edifici de l’antiga sala de
ca n’Adzet en la zona de la parròquia de Bigues.
QUANTIFICACIÓ DELS HABITATGES ASSEQUIBLES GENERATS PEL POUM
SOSTRE D’HABITATGES PROTEGITS 61.326m²
SOSTRE D’HABITATGE DE NOVA IMPLANTACIÓ 306.147m²
% SOSTRE PROTECCIÓ / SOSTRE NOVA IMPLANTACIÓ 20,03%
Amb aquest conjunt de mesures, i considerant una dimensió dels habitatges assequibles de
70 m 2 , Bigues i Riells podria construir durant el període de desplegament del POUM uns 892
habitatges protegits.
Distribució de l'habitatge assequible generat pel POUM
Sector Nombre habitatges protegits i percentatge
PMU 7 Can Gaietà ca n’Ainer 41 5%
PPU 1 Av. Francesc Maspons 224 25%
PPU3.1 el Rieral sector central 1 18 2%
PPU3.2 el Rieral sector central 2 314 35%
PPU 5 camí del Bandà 154 17%
PPU 8 can Traver 63 7%
PPU 9 can Vilanova 78 9%
total 892
Amb aquestes mesures, el POUM fomenta decididament la producció d'un habitatge
assequible que faciliti l'accés a l'habitatge de les capes socials més desafavorides, que
respongui a les demandes de la nova immigració, i que ofereixi als joves millors possibilitats
d'emancipació dins mateix de Bigues i Riells. Al mateix temps, la distribució d'aquest
habitatge assequible constitueix una eina de cohesió espacial i social. Es tracta de mesures
que reflecteixen i concreten l'objectiu d'equitat social que fonamenta el POUM.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA SOCIAL
3

ESTUDI DE MOBILITAT

ÍNDEX
1 INFORME D'ACCESSIBILITAT FUTURA DE BIGUES I RIELLS.......................... 1
1.1 DISTRIBUCIÓ DEL PARC D’AUTOMÒBILS ..................................................................1
1.1.1 PARC D’AUTOMÒBIL DEL MUNICIPI DE L’ANY 2001 ......................................................... 1
1.1.2 ESTIMACIÓ DEL PARC D’AUTOMÒBILS DEL MUNICIPI PER L’ANY 2010........................ 2
1.2 MOBILITAT OBLIGADA ..................................................................................................2
1.2.1 MOBILITAT OBLIGADA 1996 ................................................................................................ 2
1.2.2 ESTIMACIÓ DE LA MOBILITAT OBLIGADA PER L’ANY 2010............................................. 4
1.3 LA LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL ...........................................................................4
1.3.1 EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA ............................................................ 4
1.4 LA LLEI DE LA MOBILITAT DE CATALUNYA...............................................................5
1.4.1 EL PLA DIRECTOR D'INFRAESTRUCTURES 2001–2010 DE LA RMB............................... 5
1.4.2 PLA DE CARRETERES ......................................................................................................... 5
1.4.3 PLA DIRECTOR D'INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES 2003 - 2025............................ 7
1.5 RESUM DE LES INFRAESTRUCTURES PLANIFICADES PEL MUNICIPI DE BIGUES I
RIELLS............................................................................................................................12
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1. Comparativa de distribució del parc de vehicles..................................................................... 1
Taula 2. Evolució de l’ Índex de vehicles/ 1000 Hab. al municipi de Bigues i Riells ............................. 1
Taula 3. Estimació del parc de vehicles de Bigues i Riells 2010 .......................................................... 2
Taula 4. Quadre resum dels desplaçaments totals del municipi........................................................... 2
Taula 5. Desplaçaments des d'altres municipis corresponents a l’any 2010........................................ 4
Taula 6. Desplaçaments estimats corresponents a l’any 2010............................................................. 4
Taula 7. Evolució històrica del Quart Cinturó. ...................................................................................... 6
ÍNDEX DE GRÀFICS
Gràfic 1. Distribució dels desplaçaments totals del municipi. ................................................................2
Gràfic 2. Desplaçaments interns en funció del mitjà de transport..........................................................2
Gràfic 3. Desplaçaments a altres municipis en funció del mitjà de transport. ........................................2
Gràfic 4. Desplaçaments des d'altres municipis en funció del mitjà de transport...................................2
Gràfic 5. Mobilitat Obligada amb origen Bigues i Riells. 1996..........................................................3
Gràfic 6. Mobilitat Obligada amb destinació Bigues i Riells. 1996 .................................................3
Gràfic 7. Traçat del futur Quart Cinturó..................................................................................................6
Gràfic 8. Xarxa de carreteres que afecten al municipi de Bigues i Riells...............................................7
Gràfic 9. Propostes futures de comunicació de Bigues i Riells............................................................12
1 INFORME D'ACCESSIBILITAT FUTURA DE BIGUES I RIELLS
1.1 DISTRIBUCIÓ DEL PARC D’AUTOMÒBILS
1.1.1 PARC D’AUTOMÒBIL DEL MUNICIPI DE L’ANY 2001
L’any 2001 la demarcació de Barcelona conté el 73,05 % del parc de vehicles de Catalunya
(3.008.205 vehicles) dels quals 219.779 vehicles (7,30%) són de la comarca del Vallès
Oriental. D’aquesta comarca un total de 4.632 vehicles (2,11%) pertanyen al municipi de
Bigues i Riells.
Taula 1. Comparativa de distribució del parc de vehicles
BIGUES I RIELLS VALLÈS ORIENTAL CATALUNYA
1998 2001 1998 2001 1998 2001
TURISME 68,13 68,78 72,39 72,43 71,60 71,19
CAMIONS I FURGONETES 19,81 19,17 17,36 17,12 15,80 16,05
MOTOS I ALTRES 12,06 12,05 10,25 10,45 12,60 12,77
TOTAL 3.690 4.632 191.985 219.779 3.730.449 4.117.786
FONT: Direcció General de Carreteres.
Taula 2. Evolució de l’ Índex de vehicles/ 1000 Hab. al municipi de Bigues i Riells
PER 1.000 HAB.
ANY TURISME MOTOS CAMIONS TOTAL
1991 452,08 79,09 128,25 667,97
1992 480,16 82,38 135,84 708,81
1993 467,29 76,62 132,65 689,58
1994 480,32 78,71 140,48 711,86
1995 503,81 79,16 145,27 740,48
1996 522,8 78,86 148,4 765,68
1997 583,27 87,18 171,08 861,17
1998 543,1 77,34 157,92 797,15
1999 602,94 83,17 176,71 885,07
2000 604,47 80,1 169,4 878,75
2001 538,72 70,85 150,15 783,23
FONT: IDESCAT.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
1

1.1.2 ESTIMACIÓ DEL PARC D’AUTOMÒBILS DEL MUNICIPI PER L’ANY 2010
Tenint en compte les dades anteriors podem determinar que l’índex de motorització mig dels
darrers 10 anys ha estat de 577,90 turismes per cada mil habitants, 87,35 motocicletes per
cada mil habitants i 165,62 camions per cada mil habitants.
Tenint en compte aquest índex de motorització i aplicant l’estimació feta de la població del
municipi corresponent a l’any 2010, podem determinar quin potser el parc de vehicles
corresponent a l’any 2.010 en els dos escenaris poblacionals establerts:
Taula 3. Estimació del parc de vehicles de Bigues i Riells 2010
BIGUES I RIELLS Parc de Vehicles 2010
1998 2001
Escenari
Baix
Escenari
Alt
TURISME 2.514 3.186 4.883 9.842
CAMIONS I FURGONETES 731 888 738 1.488
MOTOS I ALTRES 445 558 1.399 2.821
TOTAL 3.690 4.632 7.020 14.151
FONT: Informe Ambiental
1.2 MOBILITAT OBLIGADA
1.2.1 MOBILITAT OBLIGADA 1996
Les dades referents a la mobilitat obligada amb origen i destí a Bigues i Riells corresponen a
l’enquesta sobre mobilitat obligada realitzada per la Direcció General de Transports de la
Generalitat de Catalunya de l’any 1996.
A Bigues i Riells es realitzen un total 2.944 desplaçaments diaris per mobilitat obligada
(treball o estudi) amb origen o destinació el seu terme municipal. El municipi és més
residencial que generador de llocs de treball (per cada persona que diàriament entra a
Bigues i Riells surten 2,65).
Taula 4. Quadre resum dels desplaçaments totals del municipi
MITJANS DE TRANSPORTS
Col·lectiu Individual Altres Total
Desplaçaments interns 216 548 172 936
Desplaçaments a altres municipis 230 1.224 4 1.458
Desplaçaments des d'altres municipis 38 512 0 550
FONT: Informe Ambiental
2.944
18,68%
Gràfic 1. Distribució dels desplaçaments totals del municipi.
El repartiment modal el fem en funció del tipus de transport utilitzat
Gràfic 2. Desplaçaments interns en funció
del mitjà de transport.
18%
59%
49,52%
23%
col·lectiu individual altres
31,79%
Desplaçaments interns
Desplaçaments a altres municipis
Desplaçaments des d'altres municipis
Gràfic 3. Desplaçaments a altres municipis
en funció del mitjà de transport.
Gràfic 4. Desplaçaments des d'altres municipis en funció del mitjà de transport.
93,09%
83,95%
15,78%
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
6,91%
col·lectiu individual altres
0,27%
col·lectiu individual altres
2

Resta de
Catalunya
Sant Feliu de Codines
Col·lectiu: 3
Individual: 35
Altres: 0
Col·lectiu: 4
Individual: 31
Altres: 0
Caldes de Montbui
Barcelona
Col·lectiu: 59
Individual: 376
Altres: 0
Gràfic 5. Mobilitat Obligada amb origen Bigues i Riells. 1996
Col·lectiu: 17
Individual: 186
Altres: 0
Col·lectiu: 1
Individual: 25
Altres: 0
Lliça d’Amunt
L’Ametlla del Vallès
Col·lectiu: 5
Individual: 35
Altres: 0
Col·lectiu: 11
Individual: 151
Altres: 1
Granollers
1.458
Desplaçaments
La Garriga
Col·lectiu: 6
Individual: 64
Altres: 0
Col·lectiu: 115
Individual: 69
Altres: 2
Santa Eulàlia de Ronçana
Col·lectiu: 2
Individual: 35
Altres: 0
Canovelles
Caldes de Montbui
Col·lectiu: 0
Individual: 19
Altres: 0
Col·lectiu: 0
Individual: 27
Altres: 0
Gràfic 6. Mobilitat Obligada amb destinació Bigues i Riells. 1996
Col·lectiu: 0
Individual: 20
Altres: 0
Santa Eulàlia de Ronçana
Cerdanyola del Vallès
Col·lectiu: 3
Individual: 29
Altres: 0
Sant Feliu de Codines
Col·lectiu: 14
Individual: 50
Altres: 0
Parets del Vallès
Col·lectiu: 1
Individual: 25
Altres: 0
Lliça d’Amunt
Barcelona
Resta de
Catalunya
Col·lectiu: 14
Individual: 50
Altres: 0
550
Desplaçaments
Col·lectiu: 0
Individual: 9
Altres: 0
La Garriga
Col·lectiu: 0
Individual: 25
Altres: 0
L’Ametlla del Vallès
Col·lectiu: 0
Individual: 32
Altres: 0
Col·lectiu: 4
Individual: 77
Altres: 0
Granollers
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
3

1.2.2 ESTIMACIÓ DE LA MOBILITAT OBLIGADA PER L’ANY 2010
Un cop analitzades les dades de l’estudi de mobilitat obligada corresponent a l’any 1996, i
respectant els mateixos percentatges, podem actualitzar les dades en funció de l’augment
estimat de la població que sofrirà el municipi de Bigues i Riells per l’any 2.010 pel que fa als
desplaçaments interns i a altres municipis.
Per tal de valorar l’increment de desplaçaments des d’altres municipis cap a la vila es fa
proporcionalment a l’estimació de l’increment poblacional per l’any 2010 dels 10 municipis
amb majors desplaçaments cap a Bigues i Riells. Aquests municipis són: Granollers,
Barcelona, Canovelles, l’Ametlla del V., Santa Eulàlia de Ronçana, Lliça d’Amunt, La
Garriga, Sant Feliu C, Caldes de Montbui i les Franqueses del Vallès.
Taula 5. Desplaçaments des d'altres municipis corresponents a l’any 2010.
DESPLAÇAMENTS DES D’ALTRES MUNICIPIS:
Col·lectiu Individual Altres Total
Granollers 4 86 0 90
Barcelona 4 83 0 87
Canovelles 4 82 0 86
Ametlla del Vallès, l' 5 105 0 110
Santa Eulàlia de Ronçana 5 98 0 103
Lliçà d'Amunt 5 105 0 110
Garriga, la 5 91 0 96
Sant Feliu de Codines 5 94 0 99
Caldes de Montbui 4 86 0 90
Franqueses del Vallès, les 5 100 0 105
TOTAL 48 927 0 975
FONT: Informe Ambiental
Taula 6. Desplaçaments estimats corresponents a l’any 2010.
MOBILITAT Escenari baix Escenari alt
DESPLAÇAMENTS INTERNS 2.922 4.153
DESPLAÇAMENTS A ALTRES MUNICIPIS 4.552 6.468
DESPLAÇAMENTS DES D'ALTRES MUNICIPIS 975 975
TOTAL 8.459 11.596
FONT: Informe Ambiental
1.3 LA LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial constitueix el marc normatiu per a
la planificació territorial i sectorial que ha de desplegar la Generalitat de Catalunya.
La Llei preveu en el seu capítol IV la figura dels plans territorials sectorials, i defineix el seu
contingut, l’àmbit d’aplicació i el procés de tramitació.
1.3.1 EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA
El PTGC, redactat per la Direcció General de Planificació Territorial i Acció Comarcal i fou
aprovat pel Parlament de Catalunya en Març del 1995. L’esmentat pla té com a objectius
definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i augmentar les accions per crear
les condicions adequades que atreguin l’Activitat Econòmica als espais idonis. A nivell
general, el PTGC es basa en el Pla de Carreteres (1985) per definir una xarxa viària
sobreposada al territori en forma de teranyina i delimita com a sòl útil per urbanitzar
aquell que té un pendent inferior al 20%, que representa cap el 50% del territori Català.
El Pla Territorial de Catalunya marca unes directrius bàsiques per Pla Territorial Metropolità
de Barcelona, on està inclòs Bigues i Riells.
• Protecció, preservació i valoració del medi natural, fent-lo compatible amb el
desenvolupament econòmic i promovent l’anàlisi mediambiental.
• Constitució d’un sistema territorial integrat d’espais naturals que asseguren la
continuïtat del sol no urbanitzable al llarg del territori.
• Reglamentar els processos de transformació d’ús del sòl agrícola.
• Previsió d’un eix viari que possibiliti relacions al llarg del litoral, eix viari
perimetral, situat a la base de la serralada Pre-litoral.
• Previsió d’eixos viaris de connexió entre el litoral i les comarques
metropolitanes interiors.
• Previsió d’eixos viaris d’ interconnexió entre autopistes i vies urbanes.
• Introducció de manera progressiva de l’ample i les característiques ferroviàries
europees estàndards (UIC). Fent-les arribar als centres neuràlgics i de transport.
• Potenciar el Port de Barcelona com a gran port del Mediterrani.
• Dimensionar el sistema aeroportuari català per absorbir un mínim de 40 milions de
passatgers /any.
• Coordinació de les xarxes energètiques entre sí, i amb la infrastructura de transport
per integrar i optimitzar els seus traçats.
• Reforçar l’estructura policèntrica metropolitana evitant un major pes específic de
l’AMB respecte Catalunya
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
4

1.3.1.1 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Regió I)
A l’article 12, de la llei 23/1983, de 21 de Novembre, de política Territorial, defineix els
anomenats Plans Territorials Parcials, figura en la que s’inscriu el PTMB (Pla Territorial
Metropolità de Barcelona) que es detalla en la llei 7/1987 del 4 d’abril.
L’objectiu dels instruments de planificació del PTMB és actuar “com factors d’atracció
coneguts” i fomentar l’ordre en l’evolució de les dinàmiques metropolitanes. Es pretén dotar
d’una estructura mínima i estable i, evitar les situacions indesitjables (Congestió, Dispersió,
Destrucció de la naturalesa,...).
L’àmbit metropolità coincideix amb el territori delimitat pel Pla Director de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona “AMB-65” apropat al 1968. Engloba a 7 comarques i 164
municipis. Ocupa el 10% del territori de Catalunya. Conforme una extensió de 3.235,9 Km 2
amb una densitat de població de 1.663 h/ Km 2 . En aquesta àrea es concentra el 70 % de la
població. L’àmbit metropolità se situa a l’extrem oriental de Catalunya, amb 110 km de costa.
Les infrastructures ferroviàries es desenvolupen majoritàriament al final del segle passat,
induint a la densificació urbana dels entorns de les estacions. Les carreteres i autopistes es
desenvolupen als anys 60 i 70 de manera simultània a la motorització e indueix, en absència
d’una planificació urbanística supramunicipal., a una gran dispersió en l’ocupació urbana
dins l’àrea metropolitana.
1.4 LA LLEI DE LA MOBILITAT DE CATALUNYA
El passat 13 de juny es va aprovar la Llei 9/2003 de la mobilitat de Catalunya. Pretén
establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les
persones i les mercaderies orientada a la sostenibilitat i determinar els instruments per a
fomentar–ne l'assoliment per part de la societat catalana.
La Llei preveu diferents eines o instruments per a la planificació, la programació, l'avaluació i
el seguiment de les diferents accions que caldrà portar a la pràctica per a aconseguir els
objectius anteriorment establerts. Aquests instruments de planificació són les Directrius
nacionals de mobilitat, els plans directors de mobilitat, els plans específics i els plans de
mobilitat urbana.
Una de les eines que necessàriament caldrà desenvolupar, des del punt de vista de la Llei
de la mobilitat, serà tot allò referent a la planificació dels serveis a prestar i a la programació
de les inversions a realitzar en matèria d’infrastructures.
1.4.1 EL PLA DIRECTOR D'INFRAESTRUCTURES 2001–2010 DE LA RMB
El passat mes d'abril de 2002, el Consell d'administració de l'Autoritat del Transport
Metropolità (ATM) de Barcelona va aprovar el Pla director d’infrastructures 2001–2010
(PDI), el qual, ateses les àmplies competències en matèria de transport que aquesta té en el
seu àmbit geogràfic, fixa les previsions de noves actuacions en infrastructures relatives al
sistema de transport col·lectiu de viatgers a Barcelona i la seva àrea d'influència (Regió
Metropolitana de Barcelona).
Cal destacar que la majoria de les actuacions que proposa el PDI tenen a veure amb el
mode ferroviari, per la qual cosa les seves conclusions constitueixen un antecedent i punt de
partida fonamental per al PDIF.
Després d'establir una profunda diagnosi sobre la mobilitat a la RMB i sobre el sistema de
transport públic existent, el PDI es fixa unes "finalitats bàsiques" que són:
• Integral: Inclou totes les actuacions d’infrastructura en TPC a la seva àrea
d’influència, independentment de l’Administració responsable i de l’operador que
l’explota.
• Revisable: amb un informe anual sobre el seu grau de compliment, i una revisió
triennal o quadriennal.
• Amb informació i participació de les administracions, operadors i usuaris, a través
dels seus representants.
Principals actuacions:
• Programa d'Ampliació de xarxa.
• Programa d'Intercanviadors.
• Programa de Modernització i millora.
Actuacions amb Àrea d’afectació Bigues i Riells
De les actuacions previstes a part de les millores de les línies fèrries (veure apartat PDIF),
també es contempla l’actuació AX19 Plataforma reservada per a Bus al corredor Caldes-
Mollet/Santa Perpètua, tot i no incidir directament en el municipi de Bigues i Riells si que
permetria plantejar algun tipus d’actuació de connexió fins a Caldes que permetés la
utilització d’aquest servei fins a Mollet i/o Santa Perpètua.
1.4.2 PLA DE CARRETERES
Cal remarcar que la xarxa proposada en el Pla de Carreteres de Catalunya: es pot
desglossar en dos grans eixos: els eixos longitudinals paral·lels mar i muntanya i els eixos
de penetració mar-muntanya
1.4.2.1 Eixos longitudinals paral·lels a mar i a muntanya
1.4.2.1.1 Quart Cinturó
El Quart Cinturó de Barcelona és el projecte d'una nova autovia entre Sant Celoni i Abrera.
De fet, seria el primer tram de l'anomenat Eje Prelitoral Catalán que, paral·lel a l'actual
autopista A-7, aniria des de la frontera francesa fins al País Valencià.
Segons el Pla de Carreteres de Catalunya, on el projecte del Quart Cinturó és concebut com
una nova autopista entre Mataró i Vilafranca del Penedès passant per Granollers, Caldes de
Montbui, Sabadell, Terrassa i Martorell.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
5

Gràfic 7. Traçat del futur Quart Cinturó
El 3 de març de 1995 el Parlament de Catalunya, aprova el Pla territorial general de
Catalunya, en el qual les comarques del Vallès són sistemes de proposta per a la
descongestió de Barcelona i en la proposta de noves infrastructures de transport el Quart
Cinturó és una peça de la xarxa viària.
Taula 7. Evolució històrica del Quart Cinturó.
Programa Observacions
Plan Director Territorial del Área
Metropolitana de Barcelona, 1966
Pla de 1975 sobre la xarxa arterial
metropolitana.
L'11 de juliol de 1985 Pla de
Carreteres de Catalunya.
Al 1993, el MOPTMA en el Plan
Director de Infraestructuras 1993-
2007.
Una gran metròpoli que travessaria la Serra de Collserola
ocupant les comarques circumdants per mitjà de la
construcció de vials concèntrics, anomenats cinturons.
El MOPU torna a recollir aquest projecte.
El projecte del Quart Cinturó és concebut com una nova
autopista entre Mataró i Vilafranca del Penedès passant
per Granollers, Caldes de Montbui, Sabadell, Terrassa i
Martorell.
Incorpora el Quart Cinturó a un projecte molt més
ambiciós i entra a formar part d'un nou eix mediterrani
que transcorreria des de la frontera francesa fins a
Alacant, paral·lel a l'autopista A-7, anomenat Eix
Prelitoral.
Programa de Actuaciones
Prioritarias en Carreteras 1993-95.
Al 1994, la Generalitat presenta a
consulta institucional el Projecte
d'Adaptació del Pla de Carreteres
de Catalunya
El 3 de març de 1995 el Parlament
de Catalunya, aprova el Pla
territorial general de Catalunya,
El 26 de juliol de 1995
El maig de 2003
Futur
1.4.2.2 Eixos de penetració mar-muntanya
Aquest ministeri recollia en el la construcció de l'Autovia
orbital Abrera-Sant Celoni, la qual és un tram de
l'esmentat eix i part principal del Quart Cinturó.
Aquest pla manté el Quart Cinturó i inclou les
determinacions del MOPTMA.
En el qual les comarques del Vallès són sistemes de
proposta per a la descongestió de Barcelona i en la
proposta de noves infrastructures de transport el Quart
Cinturó és una peça de la xarxa viària
Es va inaugurar l'autopista Mataró-Granollers (B-40),
tram del Quart Cinturó.
El ministeri de foment treu a concurs els projectes
constructius corresponents al tram Abrera-Terrassa, amb
15,4 km de longitud.
El ministeri de foment ha anunciat la licitació d’un nou
estudi informatiu per al tancament de l’autovia orbital de
Barcelona entre Terrassa i Granollers.
1.4.2.2.1 Eix Barcelona-Puigcerdà (per Vic)
En aquest itinerari hi ha dos trams: el primer passa entre Barcelona i Vic (enllaç amb l’eix
transversal) i el segon, entre Vic o l’Eix pirenaic amb el qual enllaça precisament a Ripoll.
Des d’aquest nucli de població fins a Puigcerdà el tram és comú a l’eix Pirenaic descrit en el
mateix pla.
En el primer tram es pot considerar dos subtrams; el primer entre Barcelona i la Garriga i el
segon entre aquesta localitat i l’Eix Transversal.
El primer subtram està format en primer lloc per l’autopista A-17 (tram Barcelona-Montmelò)
i la prolongació d’aquesta des de Mataró fins el seu enllaç amb l’anomenat Quart Cinturó als
voltants de la Garriga i, a més, també per la carretera N-152 des de Barcelona a la Garriga.
A partir del Quart Cinturó i fins a l’Eix Transversal continua per una autovia i per la carretera
N-152. La carretera N-152 en tota la llargada del recorregut restarà desdoblada.
Les actuacions necessàries que es proposen per a l’obtenció d’un eix amb les
característiques abans descrites, són la construcció d’una nova autopista que, partint de
l’actual enllaç de Montmeló, es dirigeixi cap a la Garriga per la Vall de la Riera de tenes,
fins enllaçar amb el Quart Cinturó, i que a partir d’aquí es continuarà amb la construcció
d’una nova autovia fins enllaçar amb l’eix transversal.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
6

Gràfic 8. Xarxa de carreteres que afecten al municipi de Bigues i Riells
Bigues i Riells
1.4.3 PLA DIRECTOR D'INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES 2003 - 2025
El Pla director infrastructures ferroviàries de Catalunya (PDIF) 2003–2025 és un
document que es configura com una eina de planejament a mig i llarg termini destinada a
fixar quines hauran de ser les actuacions que, en l'esmentada matèria, s'hauran de
desenvolupar a Catalunya en el futur. El present PDIF té el caràcter de pla territorial sectorial
dels que defineix el PTGC.
El PDIF es configura amb una estructura temporal caracteritzada per 3 horitzons.
Aquests són:
Horitzó 2005:
És coincident amb el final del període de vigència del Pla de transports de viatgers (PTV) de
Catalunya i amb un escenari intermedi del Pla director infrastructures (PDI) 2001–2010 de la
Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Les actuacions que s'hi proposen es troben
majoritàriament ja emmarcades en aquests dos instruments de planificació del transport, així
com en les previsions del Ministeri de Foment pel que fa a la nova xarxa d'altes prestacions.
Horitzó 2010
És coincident amb el final període de vigència del Pla director infrastructures (PDI) 2001–
2010 de la RMB. A més d'assumir les previsions d'aquest, el propi PDIF desenvolupa
determinades propostes que bàsicament suposen la implantació de millores a la xarxa
ferroviària actual destinades a aconseguir millores dels temps de viatge o augments de la
qualitat del servei, de la capacitat de transport o de la seguretat.
Horitzó 2025
Es tracta d'un horitzó a llarg termini que s'adopta com escenari en el qual es preveuen
modificacions significatives de la xarxa més enllà d'aquelles ja previstes en horitzons
anteriors i que han d'anar destinades a aprofundir en la funció del ferrocarril com a eina
d'equilibri territorial en àmbits geogràfics cada cop més extensos per la via de la reducció
dels temps de viatge.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
7

Les propostes en l'horitzó 2005
A–10. Conversió de la línia el Papiol – Mollet del Vallès per al servei de viatgers
Objectiu
L’increment i la dispersió de la població del Vallès Occidental ha fet créixer la demanda
interna i l’actual estructuració de la xarxa induïda per la integració tarifària requereix de
l’existència de línies de connexió. Aquests dos arguments aconsellen la utilització de la línia
per al trànsit de viatgers.
Descripció
Per a l’habilitació d’aquesta línia s’han de condicionar les estacions existents, actualment
sense servei en la majoria, i la construcció d’una nova estació a Santa Perpètua de Mogoda.
Per a garantir les connexions amb la resta de línies és necessari construir noves estacions.
Es manté l'única estació que té servei de viatgers (Cerdanyola–Universitat) i es proposa la
creació d’una nova estació per a satisfer la demanda entorn del nucli terciari del centre
direccional de Cerdanyola.
Correspon a l'actuació XE01 prevista pel PDI 2001–2010 de la RMB i inclosa al PTV.
A–11. Desdoblament parcial de la via entre Montcada i la Garriga
Objectiu
La creixent demanda de la línia està provocant els primers símptomes de saturació. Aquesta
actuació permetrà un primer augment de les freqüències de pas i, especialment, uns majors
índexs de regularitat dels trens. També farà possible la prolongació fins a la Garriga d'alguns
trens que actualment comencen o acaben a Granollers. Suposarà la primera fase del
desdoblament de tota la línia de Rodalies fins a Vic.
Descripció
L’actuació suposa adaptacions en una longitud de 25,6 km, veient-se implicades 8
estacions, que ja disposen de doble via, per a permetre el desdoblament de la resta del
tram.
Correspon a l'actuació XE05 prevista pel PDI 2001–2010 de la RMB i inclosa al PTV.
A–32. Línia d'alta velocitat Madrid – Barcelona – França: by pass i estació del Vallès
Objectiu
L'objectiu d'aquesta infrastructura és múltiple: primer, disposar d'una via de connexió directa
per l'exterior de la ciutat de Barcelona; segon, permetre la sortida cap al nord dels trens de
mercaderies procedents dels ports de Barcelona i Tarragona; tercer, disposar d'una estació
de viatgers al Vallès que doni servei a la comarca i la seva rodalia.
Descripció
Es preveu una infrastructura aproximadament paral·lela a l'actual línia el Papiol – Mollet del
Vallès, però totalment independent d'aquesta, que connectaria en els seus extrems amb els
accessos de la línia principal a Barcelona pels seus dos costats. Al terme municipal de Sant
Cugat del Vallès se situaria una estació de viatgers que disposaria de possibilitats de
connexió amb FGC i amb Rodalies, un cop s'implanti aquest servei a la línia el Papiol –
Mollet del Vallès.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
8

Les propostes en l'horitzó 2010
B–12. Connexió de les línies de Vic i Girona a Granollers
Objectiu
Enllaçar les línies de Vic i Girona per poder desviar alguns trens entre línies i així reduir els
temps de desplaçament ja que s’evita el tram de menor velocitat comercial.
Descripció
Es tracta d’una connexió des de la línia de Vic a la de Girona d’1,5 km, serà de doble via i
amb possibilitat de soterrar-la ateses les condicions de zona potencialment urbanitzable.
Correspon a l'actuació XE04 prevista pel PDI 2001–2010 de la RMB.
B–24. Connexió entre la línia el Papiol – Mollet del Vallès i la línia de Barcelona –
Puigcerdà
Objectiu
Actualment les dues línies de Renfe no tenen cap connexió entre elles, passant una per
sobre de l'altra entre la Llagosta i Mollet del Vallès. Atesa la futura configuració de la xarxa i
l'increment de circulacions, cal realitzar la interconnexió de totes les línies per a la millora de
l'explotació.
Tot i que el seu ús intensiu derivarà de l'adaptació de la línia de Puigcerdà per al trànsit de
trens pesants de mercaderies (escenari 2025), en una primera fase podria servir per a
permetre el pas de trens lleugers.
A més, l'existència de la fàbrica de material ferroviari d'Alstom a la vora genera un trànsit
important de trens per al seu manteniment. Per a l'accés a la factoria el material mòbil
només pot entrar per la línia de Puigcerdà, que llavors veu reduïda la seva capacitat per la
necessitat de transport d'aquests combois. L'enllaç permetria tenir una altra via d'accés a la
fàbrica.
Descripció
Enllaç entre les dues línies a diferent nivell, preveient salts de moltó per a independitzar les
maniobres per a cada sentit de circulació i evitar el cisallament dels itineraris. Així mateix,
condicionar un nou accés a la factoria d'Alstom.
B–25. Implantació de l’ample de via mixt entre Mollet del Vallès i la Tor de Querol
Objectiu
L'existència de dos amples a la xarxa de ferrocarril provoca que els trens d'un ample no
puguin utilitzar les vies de l'altre i viceversa. Per tal d'aprofitar l'actual xarxa per a la
circulació dels trens d'ample internacional, es preveu establir vies amb tres carrils. Això
permetrà la circulació de tot tipus de trens d'ample internacional, però especialment dels de
mercaderies.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
9

Descripció
Canvi de les travesses i els aparells de via per a possibilitar la instal·lació d'un tercer carril
que permeti la circulació de trens de viatgers i mercaderies d'ample internacional per la línia.
També inclou l'adaptació de les estacions i instal·lacions fixes per a la circulació.
B–26. Implantació de l’ample de via mixt entre Mollet del Vallès i Portbou
Objectiu
L'existència de dos amples a la xarxa de ferrocarril provoca que els trens d'un ample no
puguin utilitzar les vies de l'altre i viceversa. Per tal d'aprofitar l'actual xarxa per a la
circulació dels trens d'ample internacional, es preveu establir vies amb tres carrils. Això
permetrà la circulació de tot tipus de trens d'ample internacional, però especialment dels de
mercaderies.
Descripció
Canvi de les travesses i els aparells de via per a possibilitar la instal·lació d'un tercer carril
que permeti la circulació de trens de viatgers i mercaderies d'ample internacional per la línia.
També inclou l'adaptació de les estacions i instal·lacions fixes per a la circulació.
B–32. Nova línia entre el Vallès i Barcelona sota la serra de Collserola
Objectiu
Permetre una entrada ràpida a la ciutat de Barcelona des del Vallès, amb l'objecte que els
trens de llarga rodalia procedents de Manresa i Igualada i els de curta rodalia procedents de
Terrassa i Sabadell puguin arribar més ràpidament al centre de Barcelona.
Descripció
Construcció d'una nova infrastructura entre Barcelona i Sabadell, anant a buscar la línia
orbital, on hi haurà una estació de correspondència, travessant la Serra de Collserola per un
túnel. S'establiran connexions amb la línia el Papiol – Mollet del Vallès. A la ciutat de
Barcelona només hi ha estacions en els punts d'intersecció amb totes les línies del metro i
de la xarxa de rodalia.
Actuació prevista al PDI 2001–2010 de la RMB pendent d'un estudi de viabilitat.
B–33. Desdoblament total de la via entre Montcada i la Garriga i entre Centelles i Vic
Objectiu
Augmentar substancialment la freqüència de pas a la línia Barcelona – Vic al tram amb més
demanda, entre la Garriga i Barcelona, i millorar el temps de recorregut entre les dues
ciutats, així com perllongar els trens de rodalia que actualment acaben a Granollers fins a la
Garriga.
Descripció
Com a complement a la primera fase de desdoblament parcial entre Montcada i la Garriga
(escenari 2005), es preveu completar aquest desdoblament i establir a la Garriga una
terminal intermèdia de trens de rodalia. Simultàniament es desdoblarà el tram entre
Centelles i Vic, amb la qual cosa només restarà per a una fase posterior el tram entre la
Garriga i Centelles, que presenta majors complicacions constructives.
Actuació inclosa al PTV.
B–35. Implantació de l’ample de via mixt entre Mollet del Vallès i el Papiol
Objectiu
L'existència de dos amples a la xarxa de ferrocarril provoca que els trens d'un ample no
puguin utilitzar les vies de l'altre i viceversa. Per tal d'aprofitar l'actual xarxa per a la
circulació dels trens d'ample internacional, es preveu establir vies amb tres carrils. Això
permetrà la circulació de tot tipus de trens d'ample internacional, però especialment dels de
mercaderies.
Descripció
Canvi de les travesses i els aparells de via per a possibilitar la instal·lació d'un tercer carril
que permeti la circulació de trens de viatgers i mercaderies d'ample internacional per la línia.
També inclou l'adaptació de les estacions i instal·lacions fixes per a la circulació.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
10

Les propostes en l'horitzó 2025
Entre Vic i Barcelona. La solució que, ara per ara i sense descartar cap altra, sembla més
raonable és la que consisteix a desviar els trens ràpids cap a Barcelona procedents de Vic
per la línia Barcelona – Girona a Granollers (o fins i tot per la línia d'alta velocitat, si això es
revelés possible en termes constructius i operatius). Això passaria establir una connexió
entre totes dues línies (prevista en l'horitzó 2010) que substituís l'antic enllaç entre
Granollers–Centre i les Franqueses del Vallès, actualment fora d’ús.
La línia orbital es planteja com una manera de connectar perifèricament les 7 grans
poblacions de la rodalia de Barcelona: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell,
Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. El PDI 2001–2010 planteja la possibilitat de
construir noves connexions entre Vilanova i Vilafranca, entre Martorell i Terrassa, entre
Sabadell i Granollers i entre Granollers i Mataró i aprofitar els actuals trams Vilafranca –
Martorell i Terrassa – Sabadell. Aquesta línia permetria configurar un veritable eix
transversal ferroviari que faria possible establir una connexió de Lleida amb Manresa,
Granollers, Girona i Figueres sense haver de passar ni per Barcelona ni per la línia el Papiol
– Mollet del Vallès. El present PDIF assumeix aquesta proposta, però amb l'objectiu de
sotmetre-la a estudis que permetin concretar-ne la viabilitat a partir d'una anàlisi acurada de
les seves aportacions al mercat de la mobilitat.
C–01. Línia orbital al voltant de la RMB: Mataró – Granollers – Sabadell, Terrassa–
Martorell i Vilafranca – Vilanova i connexió amb Manresa i el Port de Barcelona
per a mercaderies
Objectiu
Establir una línia de circumval·lació de l'àrea metropolitana de Barcelona per la segona
corona de municipis, amb l'objectiu de descongestionar les línies radials de rodalia de
Barcelona i permetre els desplaçaments entre municipis de la segona corona sense estar
obligats a passar per la ciutat comtal. Així mateix, aprofitar aquesta infrastructura per a la
connexió entre Manresa i el Port de Barcelona per Sabadell–Terrassa i Martorell.
Descripció
La línia comença a l'estació de Vilanova i la Geltrú i continua per un traçat nou fins
Vilafranca del Penedès passant per Canyelles i Sant Miquel d'Olèrdola. Després s'utilitza la
línia actual fins a Martorell. Amb un tram de nova construcció arribarà fins a Terrassa, per a
continuar per l'actual línia fins a Sabadell. Un segon tram de nova construcció connectarà
Sabadell amb Granollers i posteriorment amb Mataró.
Les connexions amb les línies actuals a Martorell i Sabadell–Terrassa podran permetre els
moviments en totes les direccions per a poder encaminar trens de mercaderies entre
Manresa i el Port de Barcelona i viceversa. Actuació prevista al PDI 2001–2010 de la RMB
com a pendent de la realització d'un estudi de viabilitat.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
11

1.5 RESUM DE LES INFRAESTRUCTURES PLANIFICADES PEL MUNICIPI DE
BIGUES I RIELLS
Caldes de Montbui
Sabadell
1
1
Gràfic 9. Propostes futures de comunicació de Bigues i Riells
Bigues i Riells
1
Barcelona
2
2
3
C-17
2
Mollet del Vallès
La Garriga
Xarxa de Transport públic per Carretera
Xarxa Transport públic per Ferrocarril
Xarxa de Carreteres
Les actuacions previstes per l’àmbit de Bigues i Riells són:
1
2
1
2
1
2
3
Transport públic per Carretera
AX19 Plataforma reservada per a Bus al corredor Caldes-Mollet/Santa Perpètua,
tot i no incidir directament en el municipi de Bigues i Riells si que permetria plantejar
algun tipus d’actuació de connexió fins a Caldes que permetés la utilització d’aquest
servei fins a Mollet i/o Santa Perpètua
Durant l’any 2004 entrarà en funcionament un autobús llançador fins a
Mollet (Estació de Renfe) impulsat pels diferents Ajuntaments (Bigues i
Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliça d’Amunt, Lliça de Vall), ATM i
l’empresa Sagalés amb una freqüència de 35-40’.
Transport públic per Ferrocarril
Dins el PDIF hi han previstes diverses actuacions a diferents horitzons de
temporalitat que permetran una utilització per al transport de persones i
mercaderies d’ambdues línies (línia de Vic i la Línia del Papiol-Mollet)
amb una major freqüència de pas, millors comunicacions amb altres línies.
Xarxa de Carreteres
Segons el Pla de Carreteres de Catalunya, on el projecte del Quart Cinturó
és concebut com una nova autopista entre Mataró i Vilafranca del
Penedès passant per Granollers, Caldes de Montbui, Sabadell, Terrassa i
Martorell.
Les actuacions necessàries que es proposen per a l’obtenció d’un eix
Barcelona Puigcerdà (per Vic) són la construcció d’una nova autopista
que, partint de l’actual enllaç de Montmeló, es dirigeixi cap a la Garriga
per la Vall de la Riera de Tenes, fins enllaçar amb el Quart Cinturó, i que a
partir d’aquí es continuarà amb la construcció d’una nova autovia fins
enllaçar amb l’eix transversal.
Una altra actuació prevista (ja que té reserva de sòl dins el PGO de
l’Ametlla del Vallès) és fer una variant al municipi de l’Ametlla del Vallès
i estudiar com fer arribar aquest nou vial fins el terme municipal de
Bigues i Riells, d’aquesta manera l’actual Carretera BP-1432 quedaria
integrada dins el casc urbà de l’Ametlla al reduir-se considerablement el pas
de vehicles, alhora que suposaria una millora per la comunicació amb una
via ràpida dels residents a Bigues i Riells.
FONT: Informe Ambiental
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
12

1.6 ESTUDI DE TRÀFIC EN CONCEPTE DE L’ACTIVITAT D’EXPLOTACIÓ D’ÀRIDS
DE LA PEDRERA DE CAN MARGARIT.
El present estudi s’ha elaborat com un document independent i està composat pels següents
apartats:
MEMÒRIA
1 ANTECEDENTS
2 OBJECTIUS
3 SITUACIÓ ACTUAL
3.1 TRÀFIC EXISTENT
3.2 TRÀFIC GENERAT
3.3 CAPACITAT VIÀRIA CARRETERA BP-1432
4 SITUACIÓ FUTURA
4.1 TRÀFIC EXISTENT
4.2 TRÀFIC GENERAT
4.3 CAPACITAT VIÀRIA
5 CONCLUSIONS
ANNEXOS
I. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
II. AFORAMENTS
III. DADES PRODUCCIÓ PEDRERA
IV. TAULES DE CÀLCUL
V. CONVENI ENTRE AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS I CANTERA
J.CLAPÉ,S.L.
PLÀNOLS
1. ANTECEDENTS
La pedrera “Can Margarit” està situada al pK 23.00 de la carretera BP-1432 i actualment
desenvolupa la seva activitat exclusivament com a pedrera.
Existeix un conveni signat entre Canteras J. Clapé, S.L. i l’Ajuntament de Bigues i Riells,
mitjançant el qual, es podrà construir una planta de formigó dintre del nou perímetre que el
nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Bigues i Riells preveu per a la pedrera “Can
Margarit”. Tanmateix aquest not POUM implicarà una nova distribució viària.
L’acord del conveni es realitza perquè el canvi del perímetre de la Pedrera i la
clausura/restauració de la part de la zona explotada, disminuirà l’impacte ambiental que
aquesta origina sobre les àrees urbanitzades més properes.
El sistema viari actual, carretera BP-1432, és el que absorbeix el trànsit generat per
l’explotació de la pedrera de “Can Margarit” ; en el present informe s’estudiarà com aquests
condicionants afecten al tràfic pesat actual de la BP1432 al seu pas per a Bigues i Riells.
2. OBJECTIUS
L’objectiu de l’estudi és analitzar les intensitats de trànsit a la carretera BP1432 entre els
PP.KK 23.0 i 24.0 al seu pas per l’explotació nº 23 d’ àrids “Pedrera Can Margarit”, en el
terme municipal de Bigues i Riells (Barcelona).
Es tracta de comparar els tràfic existents generats per l’explotació actualment i els tràfic que
resultaran deguts als canvis originats a partir del conveni signat entre Clapè i l’Ajuntament
de Bigues i Riells.
Primer de tot s’ha analitzat la situació actual de mobilitat de la BP-1432 a partir de les dades
d’aforaments facilitats per la Diputació de Barcelona comparada amb la mobilitat generada
per a la Pedrera de “Can Margarit”, i es demostrarà que la carretera no sobrepassa el valor
màxim de la seva capacitat.
En segon lloc s’analitza la futura mobilitat generada per a les noves activitats d’explotació de
“Can Margarit” juntament amb el tràfic existent de la BP-1432 comparat amb la màxima
capacitat viària i s’observarà que la intensitat de la via queda molt allunyada de la seva
capacitat total.
3. SITUACIÓ ACTUAL
3.1 TRÀFIC EXISTENT
A partir de les dades sobre els aforaments de trànsit a la carretera BP-1432 al voltat dels
PP.KK 23.00 i 24.00 , facilitades per el Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona
(Annex II), calculem la Intensitat de hora punta:
I =
Q
FHP
Q = IH30
= IMD × Factor de correcció a IH30
essent:
I :Intensitat hora punta en , vehicles/hora. Tràfic punta per al qual es
dimensiona una carretera
Q :Volum de tràfic equivalent a la intensitat de hora 30, IH30
IH30 :Valor de tràfic per a la trentena hora de més tràfic de totes les de l’any
Factor de correcció a IH 30 :Considerem una carretera classificada entre rural
bàsica i rural interurbana (taula 1)
FHP :Factor hora punta (taula 2)
IMD : Intensitat Mitja Diària. Segons les dades facilitades per la Diputació de
Barcelona per el any 2004 és de 3.291 vehicles per al PQ Aforament :23.00.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
13

Q = 3 . 291×
0,
12 = 395vehicles
/ hora
395vehicles
/ hora
I =
= 434vehicles
/ hora
0,
91
Per tant la Intensitat de hora punta és de 434 vehicles/hora.
3.2 TRÀFIC GENERAT
A partir del Qüestionari anual relatiu a l’estadística d’extracció de productes de pedrera el
total de volum útil extret és de 418.133 t/any. Considerant el número de dies laborables com
a 224, ja que l’explotació no desenvolupa la seva activitat els caps de setmana, festes, ni
durant el mes d’agost ; s’obté com a volum de venta diària de 1.867 t/dia
VOLUM TOTAL EXTRET 418.133 t/any
DIES LABORABLES 2005 224 dies
VOLUM VENTA DIÀRIA 1.867 t/dia
Es considera que el transport es realitza mitjançant camions que carreguen un promig de 27
tones per viatge.
CAPACITAT CAMIÓ 27 t
NOMBRE CAMIONS DIÀRIS 69 vehicles pesats/dia
DESPLAÇAMENTS PER CAMIÓ 2
(ANADA/TORNADA)
TOTAL DE DESPLAÇAMENTS A TRAVÉS
138
DELA POBLACIÓ DURANT DIA
LABORABLE
Considerant una jornada laboral a efectes del transport de l’àrid de 11 hores (inici a les 7:00 i
final a les 18.00); s’obté una periodicitat de pas de camions per hora de 12 vehicles
pesats/hora.
3.3 CAPACITAT VIÀRIA CARRETERA BP-1432
La capacitat d’una via ve definida per la màxima intensitat de vehicles que poden passar per
un perfil o segment uniforme de carril o carretera durant un període de temps determinat
sota les condicions dels vials, del tràfic i de la regulació; generalment s’expressa en
vehicles/hora.
Per a tenir en compte les condicions en que es desenvolupa la circulació en la carretera
s’utilitzen, segons el Manual de Capacitat sis nivells de serveis:
Nivell de servei A: La velocitat dels vehicles es pràcticament igual a la que escullen els
conductors, sense que es vegin obligats a modificar-la a causa d’altres vehicles. Correspon
a unes condicions de circulació lliure amb gran comoditat física i psicològica per als
conductors. L’espai mig entre vehicles es de 161m aproximadament (26 longituds de cotxe).
Intensitat de circulació de 0420 vehicles/hora.
Nivell de servei B: Condicions relativament bones dintre del règim de circulació lliure; la
velocitat dels vehicles ràpids està influïda i limitada per la presència de la resta de vehicles.
L’espai mig entre vehicles lleugers es de 100 m (18 longituds de cotxe). Intensitat de
circulació de 420-750 vehicles/hora.
Nivell de servei C: La circulació és estable, encara que les perturbacions localitzades són
importants i es formen petites cues. L’espai mig mínim es de 67 m (11 longituds de cotxe).
Intensitat de circulació de 750-1200 vehicles/hora.
Nivell de servei D: Tots els vehicles han de limitar la seva velocitat tenint en compte la
velocitat dels vehicles precedents. L’espai mínim es de 50 m (5 longituds de cotxe). Es
formen llargues cues amb poques possibilitats d’avançament. Intensitat de circulació de
1200-1800 vehicles/hora.
Nivell de servei E: Equival a la capacitat de la via; es dóna quan la intensitat del trànsit
arriba a la capacitat de la carretera. És una situació límit, només es pot mantenir durant
períodes curts, ja que s’acabarà produint alguna detenció i la circulació serà amb parades i
arrancades successives. Intensitat de circulació de 1800-2800 vehicles/hora.
Nivell de servei F: Situació de colapse, es produeix quan la intensitat de tràfic
d’entrada en un tram de carretera sobrepassa la capacitat de la sortida. La capacitat
es insuficient per a la demanda.
La carretera BP-1432 és una carretera de dos carrils; segons el Manual de capacitat, la
capacitat d’una carretera de dos carrils, en condicions ideals, és de 2800 vehicles
lleugers/hora, suma dels dos sentits de la marxa.
En aquest tipus de carretera les condicions ideals són les següents:
• Amplada de carrils superior a 3,60 metres
• Obstacles laterals a més de 1,80 metres del final de la calçada.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
14

• Tràfic constituït per cotxes
• Repartiment entre sentits 50-50%
En el cas particular de la nostra carretera BP-1432 entre els PP.KK 23.0 i 24.0, no es
compleixen aquestes condicions ideals per tant, s’aplicaran uns factors de correcció
mitjançant la fórmula següent:
essent:
C = ( veh / hora)
= 2.
800×
f × f × f × f
f a : Factor de correcció per reducció de l’amplada dels carrils i vorals (taula 4);
valor de 0,81.
f o :Factor de correcció per obstacles laterals en carreteres de dos carrils (taula X); el seu
valor és de 0,93.
f VP :Variable que determina la influència de la tipologia de vehicles pesants que
circulen per la via.
essent:
f VP
=
( 1
f
VP
+
1
=
( 1+
P ( E −1)
1
0,
1764
×
c
c
( 5,
0
a
o
=
−1)
VP
0,
586
P c : Proporció de camions en la circulació, expressada en tant per u. Valor
17,6%. (Dada estimada a partir de les dades d’aforament facilitades per la
Diputació de Barcelona)
E : Equivalent de camions (taula 6); valor de 5,0.
c
f R : Factor de correcció per a tenir en compte el repartiment real entre sentits (taula 7); el
seu valor es del 1,0.
R
El càlcul de la Capacitat i dels rangs de valors que determinaran els nivells de servei es
realitzen a partir de la següent expressió:
essent:
( veh / h)
= ( i ) × 2800 × f a × f o × fVP
f R
IS x
×
c i
( I ) : Paràmetre que reflexa una relació entre la velocitat, la intensitat de
C i
circulació i les característiques geomètriques de la carretera de dos carrils. El subíndex i
indica que varia amb el nivell de servei, el tipus de terreny i la magnitud de la prohibició
d’avançament (taula 3) ;valor 0,91.
Característiques de la carretera BP-1432 entre el PP.KK. 23.00 i 24.00
• Carretera de dos carrils (1+1)
• El terreny en el àmbit d’estudi es considera ondulat
• El percentatge de prohibició en el avançament es considera del 60%
• Nivell de servei E, ja que és el que ens determina la capacitat de la via
• Amplada de carril de 3.0 metres i amplada útil de voral de 0.6 metres
• Repartiment del 50% de circulació per sentit
• Percentatge tipus de vehicles pesants sobre el total en els dos sentits de circulació és del
17,6%
De l’aplicació d’aquests factors s’obté la següent capacitat viària;
Per tant,
IS x
( veh / hora)
= 0,
91×
2800×
0,
81×
0,
93×
0,
586×
1,
0 = 1124,
77
CAPACITAT MÀXIMA DE LA VIA : 1124,77 vehicles/hora
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
15

4. SITUACIÓ FUTURA
4.1 TRÀFIC EXISTENT
En la nova situació d’una planta de formigó dins la pedrera, el trànsit existent a la BP-1432
és el mateix que en la situació actual, 434 vehicles/hora en hora punta.
4.2 TRÀFIC GENERAT
En un futur hi haurà dos factors d’important pes a l’hora de disminuir l’impacte ambiental
causat pel tràfic de pesants sobre la població de Bigues i Riells. Un d’ells és l’entrada en
funcionament d’una planta de formigó en el mateix recinte de l’explotació “Pedrera Can
Margarit” i l’altre és la construcció del nou vial que preveu el POUM, en funcions de variant.
Com s’ha esmentat, la imminent entrada en funcionament d’una nova planta de formigó
adossada a la pedrera “Can Margarit” implicarà clarament, una disminució del transport de
l’àrid i per tant del tràfic pesat a través de la zona urbana. Aquest factor és molt important de
cara a la disminució de l’impacte ambiental, ja que hi haurà una reducció a gran escala de
les emissions de partícules (pols), reducció de contaminació per CO2 i d’ abocaments d’àrids
a la carretera per caiguda durant el transport.
Actualment el volum total d’explotació de l’àrid a la pedrera és el següent:
VOLUM TOTAL EXTRET 418.133 t/any
DIES LABORABLES 2005 224
VOLUM VENTA DIÀRIA 1.867 t/dia
Cal dir que la futura construcció de la planta de formigó de “Can Margarit” generarà dues
línies de venta; la venta d’àrid pròpiament dit i la venta de formigó.
Analitzarem cadascuna de les línies de venta per separat:
Del total d’àrid extret de la pedrera, segons les dades estadístiques de producció anual,
agafem per a calcular la periodicitat de pas de camions el valor de 122.831 t/any que són
utilitzats com a àrid pròpiament dit, és a dir, per a paviments, ferms, etc.
VOLUM ÀRID EXTRET PER
122.831 t/any
SUBMINISTRAMENT EN CAMIÓ
DIES LABORABLES 2005 224
VOLUM VENTA DIARIA ÀRID 548,35 t/dia
Línia 1: Volum venta àrid subministrat en camió
VOLUM VENTA DIÀRIA ÀRID 548,35 t/dia
CAPACITAT CAMIÓ 27 t
NOMBRE CAMIONS DIARIS 21 vehicles pesats/dia
DESPLAÇAMENTS PER CAMIÓ
(ANADA/TORNADA)
2
TOTAL DE DESPLAÇAMENTS A TRAVÉS
DELA POBLACIÓ DURANT DIA
LABORABLE
42
Considerant una jornada laboral a efectes del transport de l’àrid de 11 hores (inici a les 7:00 i
final a les 18.00); s’obté una periodicitat de pas de camions de 4 vehicles pesats/hora.
Cal esmentar també, pel que fa a la pedrera, el POUM, admet noves instal·lacions per tal de
modernitzar l’activitat extractiva de la zona corresponent a la fase II, que són: planta de
trituració i d’ensacat d’àrids, morter i derivats del ciment i planta de formigó. Admet una
producció màxima diària de 800 m 3 de formigó en tant no s’executin les obres per al vial
entre el pont de les Moles i Can Pruna, acondicionament del Camí de Flix i carril bici a la
carretera BP1432 entre el pont de les Moles fins el centre del sector Can Margarit , desprès
segons el POUM s’acceptarà una producció de 1200 m 3 diaris a partir de que s’executin les
obres anteriors; acceptant a llarg termini cap limitació de producció quan s’hagi executat el
vial alternatiu a la sortida L’Ametlla/Sta. Eulàlia.
Donades aquestes circumstàncies estudiarem el cas d’una producció de formigó de 1200
m 3 /dia, que entenem com a força conservador, doncs els volums de venda de formigó de les
plantes veïnes són de 300-400 m 3 /dia.
Cal dir que el volum d’àrid extret actualment és de 418.133 t/any amb un volum de venta
diari de 1.867 t/dia; si tenim en compte que el volum de venta diaria de formigó seria en un
futur de 2.760 t/any, queda clar, que la pedrera hauria d’incrementar el volum d’àrid extret
actualment, per tal de poder generar els 1200m 3 /dia de formigó.
Línia 2: Volum venta formigó per a una producció de 1200 m 3
diaris
VOLUM VENTA DIÀRIA FORMIGÓ 2760 t/dia
CAPACITAT CAMIÓ (CUBA)* 16 t
NOMBRE CAMIONS DIARIS 173 camió form/dia
DESPLAÇAMENTS PER CAMIÓ
(ANADA/TORNADA)
2
TOTAL DE DESPLAÇAMENTS A TRAVES
DELA POBLACIÓ DURANT DIA
LABORABLE
346
* Considerem un camió cuba de 7 m 3
i una densitat del formigó de 2,3 t/m 3
Considerant una jornada laboral de 11 hores (inici a les 7:00 i final a les 18.00); s’obté una
periodicitat de pas de camions de 31 camió formigonera/hora.
Com s’ha dit, els àrids que no estan destinats a la producció de formigó, actualment, se’n
produeix 122.831 t/any, es a dir 548 t/dia. Per produir els 1200 m 3 de formigó diaris se’n
necessitarien 2.418 t d’àrids. Com es pot apreciar amb la situació actual no es cobreix
aquesta demanda.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
16

Quant a la situació final del tràfic, es pot apreciar una considerable disminució del transport
dels àrids amb camió, ja que passem de 138 desplaçaments/dia a 42 desplaçaments/dia; es
a dir una reducció del tràfic pesat del 70% per al terme municipal de Bigues i Riells.
Per contra, però de manera favorable, a la situació futura ens apareix el transport de formigó
mitjançant camió formigonera amb un total de 346 desplaçaments al dia. Citem de manera
favorable pels motius següents:
1 El camió formigonera és un camió més petit i més maniobrable que els camions que
transporten l’àrid (16,5 m de longitud).
2 La majoria de desplaçaments actuals són deguts a la venta de roca calcària (àrid) a plantes
de formigó.
3 Per dins de Bigues la construcció d’un nou vial, en funcions de variant, provocarà un
repartiment del tràfic generat. Si per exemple, suposem una repartició del tràfic generat per la pedrera
del 60% per la nova variant i del 40% per l’antiga carretera BP-1432 s’obté:
VIAL BP-1432
CAMIÓ ÀRIDS 25 desplaçaments/dia 17 desplaçaments/dia
CAMIO FORMIGONERA 208 desplaçaments/dia 138 desplaçaments/dia
De tota manera la comprovació Intensitat-Capacitat cal realitzar-la al tram de carretera al
Nord de Bigues i Riells, on no es disposarà del vial variant.
Així si comparem les possibilitats de la via en quan a la circulació real en hora punta (dada
facilitada per la Diputació de Barcelona) i la circulació generada a partir de les activitats
d’explotació de la pedrera en un futur s’obté:
INTENSITAT DE HORA PUNTA 434 veh./hora
PERIOCITAT DE L’ACTIVITAT (EXPLOTACIÓ ÀRIDS) 4 veh./hora x 5*
PERIOCITAT DE L’ACTIVITAT (FORMIGÓ) 31 veh/horax4*
TOTAL 578 vehicles/hora
CAPACITAT MÀXIMA DE LA VIA 1124,77 vehicles/hora
*equivalent en vehicles lleugers de camions.
Per tant el valor de 578 vehicles/hora queda lluny de la capacitat màxima de la via, de
1124,77 vehicles/hora.
A més, cal esmentar que l’important volum de venda de formigó considerat en aquest Estudi
(1.200 m 3 /dia) hauria d’anar acompanyat - basant-nos en unes condicions de mercat de
formigó constants - d’una disminució de camions formigonera d’altres plantes veïnes, dada
que no s’ha considerat a efectes d’obtenir uns resultats més conservadors.
4. CONCLUSSIONS
Es pot concloure que el canvi del perímetre d’explotació, la clausura i restauració de part de
la zona explotada propera a les zones urbanitzades, la construcció d’una planta de formigó
en el propi recinte i la construcció d’un nou vial variant a la carretera existent BP-1432 no
augmentaran el tràfic de pesats a través de la població de Bigues i Riells de forma important,
i es pot considerar que reduiran l’impacte ambiental d’aquesta activitat.
Actualment, el número total de desplaçaments de camions d’àrids (tràfic pesat) a través de
la població és de 138 (anada i tornada).
Un cop estudiada la nova situació, contemplant l’entrada en funcionament de la nova planta
de formigó al mateix recinte que la pedrera el nombre de camions d’àrids (tràfic pesat) que
sortiran de la pedrera seran de 42 (anada i tornada).
Cal dir que per contra, tindrem l’aparició de camions formigonera que sortiran de la nova
planta que serà de 346 (anada i tornada). Essent, però, l’increment de trànsit pesat al tram
de carretera alternatiu de la variant, reduït (155 desplaçaments).
Però, el fet de que els camions formigonera (cubes) siguin més petits amb una capacitat de
16 tones en front als camions d’àrids de 27 tones, i que es tracta d’un transport més net ja
que no genera emissions de pols, CO2, caiguda d’àrids a la carretera durant el transport,
etc. ; resulta que s’està disminuint l’impacte ambiental causat per el tràfic de pesats.
La circulació actual en la hora punta de la via (BP-1432) és de 434 vehicles/hora, si li sumen
la intensitat de la nova activitat extractiva resulta de 578 veh/hora i la capacitat viària
màxima és de 1124,77 veh/hora; per tant estem lluny d’entrar en la capacitat màxima de la
via (carretera BP-1432).
Un altre factor a tenir en compte és el canvi del perímetre d’explotació de la pedrera que
s’allunya de la zona urbanitzada i la clausura i restauració de part de l’actual zona explotada.
Aquest estudi s’ha realitzat per a un cas força desfavorable, en quan a la producció de
formigó, un cop estigui construïda la nova planta, tot i així no es preveu que l’empresa
augmenti la seva producció fins a 1200 m 3 /dia , ja que actualment les empreses de la zona
generen entre 300-400 m 3 /dia.
Barcelona, Octubre de 2005.
L’enginyer,
BERNAT AYMERICH I SERRANO
Enginyer de Camins ,Canals i Ports
Col·legiat nº 9519
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
17

ANNEXOS
I.DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA
Foto 1. Carretera BP-1432 a l’entrada de la pedrera en el PK. 23.00 aproximadament.
Foto 2. Detall vial d’ accés a la pedrera des de la carretera BP-1432
Foto 3. Carretera BP-1432 entre la pedrera i el nucli urbà (zona Nord) del municipi de Bigues i Riells;
entre els PP.KK. 22.00 –26.00.
Foto 4. Carretera BP-1432 al seu pas per a Bigues i Riells. Foto 5. Carretera BP-1432 entre la
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
18

pedrera i sector Nord de Bigues i Riells.
II.AFORAMENTS
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
19

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
20

III.DADES PRODUCCIÓ PEDRERA
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
21

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
22

IV. TAULES DE CÀLCUL
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
23

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
24

V. CONVENI ENTRE AJUNTAMENT BIGUES I
RIELLS I CANTERA J.CLAPÉ,S.L.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
25

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
26

PLÀNOLSL
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
27

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ESTUDI DE MOBILITAT
28

ABREVIACIONS

Abreviacions
NNSS – Normes Subsidiàries de planejament
POUM – Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
LUC – Llei d’Urbanisme de Catalunya
RLU – Reglament parcial de la Llei d’Urbanisme de Catalunya
PTG – Pla territorial general
DMAH – Departament de Medi Ambient i Habitatge
SUC – Sòl urbà consolidat
SNC – Sòl urbà no consolidat
SUD – Sòl urbanitzable delimitat
SNU – Sòl no urbanitzable
UAU – Unitat d’actuació urbanística
PAU – Polígon d’actuació
PMU – Pla de millora urbana
PPU – Pla Parcial Urbanístic
PEU – Pla Especial urbanístic
PE – Pla Especial
PEIN – Pla d’Espais d’interès natural
UND – Sòl urbà no delimitat
BCIL – Bé cultural d’interès local
BCIN – Bé cultural d’interès nacional
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós ABREVIACIONS