Memòria - Ajuntament de Bigues i Riells

Dins el municipi existeix un servei de transport públic urbà que permet la connexió interna,
donada l’especial configuració, molt fragmentada, dels teixits qualificats com a sòl urbà.
Tenint en compte l’enquesta de mobilitat obligada del municipi (1996), tenim un total de 936
desplaçaments interns (60,79% per motius de treball i 39,21% per motius d’estudi);
d’aquests desplaçaments, 216 (23,08%) es realitzen amb transport col·lectiu.
L’anàlisi de la intensitat de trànsit de les carreteres que passen pel municipi, o sigui, la
mobilitat en la xarxa viària, donava els següents resultats:
Trànsit mitjà (de 5000 a 10000 vehicles/dia) a la BP-1435.
Trànsit mitjà al tram de la BP-1432 procedent de l’Ametlla del Vallès fins al centre de Bigues.
Trànsit reduït (de 3000 a 5000 vehicles/dia) al tram de la BP-1432 entre el centre de Bigues i
l’inici de la BV-1483 d’accés a Riells del Fai.
Trànsit molt reduït (menys de 3000 vehicles/dia) al tram restant de la BP-1432 i a les
carreteres BV-1483 (d’accés a Riells del Fai) i BV-1484, del Rieral de Bigues a Bigues.
Degut a la dispersió en l’ocupació del territori, no existeix, en el municipi, una gran
problemàtica pel que fa a l’aparcament de vehicles, llevat en el tram central de l’Av. Prat de
la Riba (BP-1432) on es concentra el major nombre de comerços. Qualsevol futura actuació
urbanística a desenvolupar en aquesta zona, sí que haurà de tenir en compte aquest fet i
preveure una bona reserva de places d’aparcament.
La nova xarxa viària proposada pretén solucionar, d’una banda, la dificultat de pas de la BP-
1432 pel centre del nucli urbà (Av. Prat de la Riba), i de l’altra, connectar millor les
urbanitzacions del sud-oest del terme municipal, amb el centre de la població i amb la C-59,
que voreja el límit del terme per ponent.
1.6 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS.
Abastament d’aigua.
La xarxa actual de Bigues i Riells és tota propietat de SOREA, tant la xarxa d’alta, és a dir
de pous a dipòsit, com la de distribució, és a dir de dipòsits a abonats.
La xarxa d’alta funciona, de forma general, captant aigua en les zones baixes i bombejant-la
cap a les urbanitzacions de la muntanya.
La major part d’aquesta xarxa està realitzada en canonades de PVC, encara que hi ha certs
trams amb canonada de polietilè i de fibrociment.
La xarxa en alta està, en general, en bon estat, però en alguns punts està insuficientment
dimensionada degut al creixement experimentat en algunes zones.
Sanejament.
El municipi de Bigues i Riells té delegades les competències de sanejament en alta, així com
el control d’abocaments d’aigües residuals, al Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu
Besòs.
L’aigua residual és recollida per una antiga xarxa existent; es va construir un col·lector
addicional i un pont per connectar amb l’estació depuradora d’aigües residuals
(EDAR).L’aigua arriba des de diferents punts de la zona d’influència, per gravetat, excepte
de la urbanització de Can Barri, ubicada aigües avall de l’EDAR, que utilitza un equip de
bombament.
Les instal·lacions d’arribada a l’EDAR estan constituïdes per una estructura de formigó,
ubicada quatre metres per sota de la cota de l’EDAR, a la llera del riu Tenes. El col·lector
principal té un diàmetre de 400 mm.
Aquesta estructura compleix la funció de desarenador i de pou de bombament. Té un
sobreeixidor ubicat a mitja alçada que permet evacuar al riu els excessos de cabal.
Per altra banda, la xarxa de col·lectors en alta del sistema de sanejament, en general, van
paral·lels als diferents cursos d’aigua superficial del municipi. La longitud total dels
col·lectors és de 17.240 m.
El material dels col·lectors és divers: formigó (12.395 m.); Ribloc (3.800 m.); PVC 1.051 m.).
Al llarg de la xarxa, podem trobar 341 pous de registre (252 de registre, 76 de ressalt i 13
cambres).
Pel que fa a les xarxes locals, no totes les zones del municipi estan connectades. El
clavegueram de Bigues i Riells es pot desglossar en tres tipus de xarxa: xarxa residual,
xarxa unitària i xarxa de pluvials. Pel que fa als trams de xarxa separativa de pluvials,
aquests aboquen les aigües als torrents del municipi; la xarxa unitària i la xarxa de residuals,
aboquen als col·lectors en alta que finalment van a l’EDAR.
Subministrament elèctric.
A Bigues i Riells existeix una línia elèctrica d’alta tensió (220 KV) que creua el terme
municipal de SO a NE, amb 15 torres dins el terme. La xarxa elèctrica està formada també
per les subestacions, línies de mitja tensió i centres de transformació.
Actualment el subministrament elèctric l’efectuen dues companyies: FECSA-ENDESA i
ESTEBANELL – ENERGIA (E.E.).
Ambdues companyies donen subministrament. Estebanell Energia té una subestació en el
municipi per abastar la zona, mentre que Fecsa – Endesa abasteix la zona des d’una
subestació situada a Les Franqueses.
L’ús majoritari del consum elèctric del municipi, és l’industrial amb un 77,84%, seguit del
domèstic amb un 19,73% i el municipal amb un 2,43%. Es consumeixen més de 80.500
KWh en total (2002).
Xarxes de telecomunicacions.
La xarxa bàsica de telefonia es composa per les Centrals, els Armaris de Distribució i el
cablejat de fibra òptica que uneix ambdós. A Bigues i Riells l’únic operador que hi ha és
Telefònica SA, la xarxa és aèria i no es considera cap xarxa per cable. Per a la comunicació
per ones existeix un repetidor entre Bigues i Riells.
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA INFORMATIVA
6