Memòria - Ajuntament de Bigues i Riells

More documents

Recommendations

Info

1 MEMÒRIA SOCIAL 1.1 Introducció El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal proposat per a Bigues i Riells té ben present la necessitat de contribuir des dels instruments de planejament urbanístic a pal·liar les dificultats d'accés a l'habitatge, que constitueix actualment un problema social de primer ordre. D'aquesta manera, al costat dels objectius de requalificació mediambiental com a fonament del desenvolupament de Bigues i Riells, i d'equilibri i diversificació de la seva estructura socio-econòmica, el POUM de Bigues i Riells integra també l'objectiu d'equitat social. Els diversos col·lectius que constitueixen la població de Bigues i Riells han de poder participar tots de les dinàmiques de revitalització i millora de la qualitat de vida que el POUM pretén impulsar. I la política d'habitatge social és una eina fonamental per aconseguir-ho. És per això que el POUM de Bigues i Riells comprèn diverses mesures destinades a potenciar l'habitatge social. D'aquesta manera, el POUM de Bigues i Riells s'insereix plenament en l'esperit i el contingut Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’Urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, la qual té entre les seves principals raons de ser la voluntat d'impulsar les polítiques d'habitatge social. Responent als requeriments d'aquesta Llei, el POUM incorpora aquesta memòria social per explicitar i justificar els objectius i les propostes relatives a la producció d'habitatge assequible, d'acord amb el que disposa l'article 59.1.h de la Llei d'urbanisme. 1.2 Necessitat i objectius de la política d'habitatge social a Bigues i Riells A l'hora d'avaluar la necessitat d'habitatge assequible cal considerar diversos indicadors com ara els preus de mercat, el règim de tinença, la producció d'habitatge protegit en els darrers anys i el pes de la immigració. Mercat de l’habitatge La tipologia edificatòria típica al municipi és la unifamiliar aïllada malgrat fa uns tres anys, es comença a construir blocs plurifamiliars al centre de la Vila (és el que es coneix com a nova zona de desenvolupament: el Matadero, Front del Pavelló polisportiu, avinguda Prat de la Riba i el carrer Anna Mogas). La tensió dels preus es produeix des de 5 anys enrera. Bigues i Riells es distribueix mitjançant tres zones diferenciades: - Can Barri: s’incrementa un 50% en cinc anys unifamiliar aïllades de 250-280 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs). 4 habitacions 2 banys i un lavabo 480.000-540.000 € - Font del Bou i Font Granada: s’incrementa un 50% unifamiliar aïllades de 180-200 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs). 3 habitacions 1 bany i un lavabo 390.000-421.000 € - Castell de Montbui: s’incrementa un 100% unifamiliar aïllades de 120 m2 sup. construïda (pàrking no inclòs). 3 habitacions 1 bany i un lavabo 300.000 € - Blocs plurifamiliars (mostra del centre 3 pisos) Obra nova: 3.000-4.000 €/ m2 58 m2 (sup. útil): 233.800 € 100 m2 (sup. útil): 282.476 € 60 m 2 (sup. útil): 237.400 € Resta: 2.500 – 2.700 €/ m 2 Segons un estudi de mercat realitzat a través de diverses immobiliàries, els preus de l'habitatge a Bigues i Riells són molt elevats. Això i el fet que Bigues i Riells presenta característiques socio-econòmiques similars als municipis de la zona, fa que aquestes altres poblacions es caracteritzin també pels alts preus de l’habitatge, constituint en tota l’àrea el primer factor de la dificultat per accedir als habitatges. HI ha tres segments diferenciats de demanda d’habitatge a Bigues i Riells: En primer lloc la parella jove, que representaria un 60% del total, pels quals la possibilitat de trobar un habitatge radica en el nivell de suport dels pares. Seguidament hi ha la franja corresponent a famílies actives amb nens que provenen de Barcelona. Aquest sector representaria el 35% del total. Finalment estarien aquelles famílies actives amb nens residents ja a Bigues i Riells i que el que busquen és un salt qualitatiu. Preus de mercat de l'habitatge nou Bigues i Riells Can Barri Font del Bou i Font Granada Àmbit Habitatge nou (€/m 2 ) 1.925 2.150 Castell de Montbui 2.500 Centre 3.500 Resta 2.600 Font: elaboració pròpia a partir de preus immobiliaris de gener de 2005 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA SOCIAL 1
Règim de tinença de l'habitatge El percentatge de llars en règim de lloguer a Bigues i Riells és molt baix, inferior a la mitjana del Vallès Oriental, i molt inferior a la mitjana de Catalunya. Aquest poc pes de l'habitatge de lloguer respecte a l'habitatge en propietat és un segon factor que contribueix a la dificultat d'accedir-hi. Sí existeix, en canvi, el règim de lloguer en els locals comercials dels darrers blocs plurifamiliars edificats. Règim de tinença de les llars Àmbit En propietat De lloguer Altres Bigues i Riells 2001 89,2% 5% 5,8% Vallès Oriental 2001 83,7% 11,8% 4,5% Catalunya 79,1% 16,6% 4,3% Font: dades IDESCAT de 2001 Producció d'habitatge protegit Tot i aquests factors que dificulten l'accés a l'habitatge, la producció d'habitatge protegit en els darrers anys ha estat gairebé inexistent, aproximadament entre 10 i 15 habitatges, tot i que en aquests moments pot ser que ja no estiguin acollits a aquest règim donat el temps transcorregut des de la seva construcció. Entre 1992 i 2002, a Bigues i Riells no s’ha construït cap habitatge protegit del total d'habitatges construïts. L’edificació de nous habitatges protegits en el municipi suposaria la possibilitat d’accedir-hi per a la gent jove del poble així com per a la gent gran que pretén apropar-se al centre de la vil·la per la proximitat dels serveis. Dinàmiques migratòries La immigració ja té un pes important en l'evolució demogràfica de Bigues i Riells en els darrers anys, en què l'increment de població es deu bàsicament a un saldo migratori positiu. Tal i com preveuen els estudis demogràfics, la immigració seguirà essent el principal factor del creixement de població en les properes dècades. Variacions de població a Bigues i Riells taxa per mil habitants Any Naixements Defuncions Saldo natural Saldo migratori creixement total 2001 11,8 6,4 5,4 66,2 71,6 Font: IDESCAT Al mateix temps, les dades sobre l'origen de la població resident a Bigues i Riells posen de manifest l'increment continuat de la població provinent de la resta de Catalunya. Entre el 1996 i el 2001, el percentatge de població nascuda a la resta de Catalunya resident a Bigues i Riells ha passat del 44% al 48%, mentre que el percentatge de població de la mateixa comarca ha arribat a disminuir del 30% al 29%. També es important la població de la resta d’Espanya, 20%, tot i que el flux migratori sembla disminuir. En aquest cas el percentatge de població estrangera, tot hi haver augmentat sensiblement, és tan sols d’un 3% si el comparem amb el fort flux de població estrangera que es dóna en la resta de Catalunya. Lloc de naixement de la població resident a Bigues i Riells Any Vallès Oriental Resta Catalunya Resta Espanya Estranger 2001 29% 48% 20% 3% 1996 30% 44% 24% 2% Font: IDESCAT De la consideració d'aquests diversos indicadors se'n dedueix en primer lloc que la problemàtica de l'accés a l'habitatge, comuna a la pràctica totalitat de ciutats catalanes, és present també a Bigues i Riells. Els elevats preus de l'habitatge, la baixa proporció de llars en règim de lloguer i la manca d'habitatges protegits fan necessària una decidida política en favor de l'habitatge assequible a Bigues i Riells. D'acord amb aquestes premisses, el POUM de Bigues i Riells es fixa com a objectius en matèria d'habitatge assequible destinar més del 20% del sostre residencial de nova implantació a habitatge protegit, i completar-lo destinant un 10% del sostre residencial de nova implantació a habitatge concertat, tot excloent alguns àmbits de densitats molt inferiors als 25 hab./ha que, per llur tipologia edificatòria, considerant que no són adequats per a la construcció d'aquest tipus d'habitatge. 1.3 Mesures de foment de l'habitatge assequible a Bigues i Riells Atesa la manca de capacitat inversora que tenen fonamentalment els ajuntaments dels petits municipis, i l'Ajuntament de Bigues i Riells no n'és una excepció (veure l'Avaluació Econòmico i Financera), el POUM no es basa en actuacions d'iniciativa exclusivament municipal, sinó que integra totes les intervencions proposades en sectors de planejament derivat que poden ser desenvolupats amb el finançament del sector privat. Això inclou també les actuacions de producció d'habitatge assequible. El POUM defineix l'habitatge assequible que han de generar cada un dels diversos àmbits de planejament derivat proposats, tal i com queda resumit en la taula de la pàgina següent. Des d'un punt de vista quantitatiu, es constata que el POUM preveu que es destinin 61.421m 2 de sostre residencial a habitatge protegit, la qual cosa correspon a un 18,89% del total de sostre residencial en sectors de Sòl Urbà No Consolidat (SNC) i en sectors en Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD). Aquest sostre resulta, doncs, de la reserva per a habitatge protegit del 30% del sostre d'ús residencial dels sectors que per la seva densitat, situació dins del municipi i tipologia edificatòria prevista s’ha considerat que ho poden admetre. El POUM preveu dos operacions que tenen entre els seus principals objectius el foment de l'habitatge assequible. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Bigues i Riells – text refós MEMÒRIA SOCIAL 2
Page 1 and 2: PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUN
Page 3 and 4: Equip redactor del Pla D’ordenaci
Page 5 and 6: INTRODUCCIÓ Les Normes Subsidiàri
Page 7 and 8: El riu Tenes, que recull aquestes a
Page 9 and 10: També figuren en la relació divui
Page 11 and 12: Energies renovables: energia solar
Page 13 and 14: Risc d’inundació. En el context
Page 15 and 16: Aquest pla divideix el seu àmbit t
Page 17 and 18: Desenvolupament del planejament. El
Page 19 and 20: OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS D’AC
Page 21 and 22: • Previsió d’una reserva del 2
Page 23 and 24: ESPAIS LLIURES Els espais lliures d
Page 25 and 26: En sòl urbanitzable PPU 1 avda. Fr
Page 27 and 28: Les xarxes d’energia elèctrica e
Page 29 and 30: • Les futures edificacions comerc
Page 31 and 32: Tots aquests elements han estat cat
Page 33 and 34: Transformació d’ús • D’acor
Page 35 and 36: Zones en SU Sistemes en SU SÒL URB
Page 37 and 38: Sòl Urbanitzable Delimitat Residen
Page 39 and 40: PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Page 41 and 42: Aquesta comissió estava formada pe
Page 43 and 44: Es van mantenir les següents reuni
Page 45 and 46: 5. Sòl urbanitzable Sol·licitant:
Page 47: MEMÒRIA SOCIAL
Page 51 and 52: ESTUDI DE MOBILITAT
Page 53 and 54: 1.1.2 ESTIMACIÓ DEL PARC D’AUTOM
Page 55 and 56: 1.2.2 ESTIMACIÓ DE LA MOBILITAT OB
Page 57 and 58: Gràfic 7. Traçat del futur Quart
Page 59 and 60: Les propostes en l'horitzó 2005 A-
Page 61 and 62: Descripció Canvi de les travesses
Page 63 and 64: 1.5 RESUM DE LES INFRAESTRUCTURES P
Page 65 and 66: Q = 3 . 291× 0, 12 = 395vehicles /
Page 67 and 68: 4. SITUACIÓ FUTURA 4.1 TRÀFIC EXI
Page 69 and 70: ANNEXOS I.DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFIC
Page 71 and 72: Pla d’Ordenació Urbanística Mun
Page 81: Abreviacions NNSS - Normes Subsidi

Memòria - Ajuntament de Bigues i Riells

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?