Projecte final de carrera [2010] - Recercat

Establiments de Turisme Rural al Parc del Garraf;
Implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental
Les determinacions que estableix el Pla especial es duen a terme mitjançant el
concurs de l’administració del parc (la Diputació de Barcelona), i dos òrgans de
gestió: el Consell Coordinador (que fou constituït el 5 de març de 1987), que pretén
garantir la participació i col·laboració en la gestió de l’espai protegit, de les
diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest
àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament
interessades en la gestió de l’espai natural i la Comissió Consultiva, constituïda pels
representants d’aquells ciutadans que per raó de la seva activitat econòmica o
participació en els afers públics, volen tenir una participació més activa en el
desenvolupament del pla.
L'ús públic és un dels grans eixos de gestió dels espais naturals inclosos dins la
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, doncs és un tema clau per a
la dinamització dels municipis de l’espaí protegit. Però també cal tenir en compte
que l'ús social dels espais té un impacte sobre el medi natural. Per aquest motiu la
Diputació de Barcelona ha engegat la redacció del Pla d’Ús Públic dels Parcs del
Garraf, Olèrdola i Foix.
1.4. Aspectes socioeconòmics
El Parc del Garraf es troba actiu des de mitjans dels anys 80 i els Parcs d’Olèrdola i
el Foix des dels 90. Els canvis socials i econòmics que aquests parcs han produït en
el territori proper als mateixos poden haver influenciat tant en els usos com en els
impactes ambientals d’aquests espais. És destacable la situació dels Parcs del
Garraf, Olèrdola i Foix, en zones econòmicament molt influenciades per Barcelona i
la seva àrea metropolitana, el que fa que la influència dels parcs sigui difícilment
destriable de l’economia general del municipi.
Pel que fa a la comarca del Garraf i als seus municipis, aquests estan basats en la
indústria i els serveis, principalment aquells relacionats amb el turisme. La indústria
es concentra a Vilanova i la Geltrú, sobretot indústria metal·lúrgica, tèxtil i de la
construcció. En relació a la comarca de l’Alt Penedès, és la que encara conserva
aspectes més rurals i per tant és alhora una comarca agrària però també industrial.
El pes de l’agricultura –vinya, cereals –i la ramaderia, és liderat pel sector
vitivinícola.
- 10 -