Projecte d'un camí rural de Bovera a Bellaguarda a la ... - Recercat

Universitat de Lleida
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària
Projecte d’un camí rural de Bovera a
Bellaguarda a la comarca de les Garrigues
Treball Pràctic Tutorat
Julià Prunera Sas
ETA – MCR
Juliol 2010

Índex
ÍNDEX
DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA I ANNEXS ----------------------------------------------------- 9
1. OBJECTE DEL PROJECTE ------------------------------------------------------------------------------------------------------- 10
1.1 NATURALESA DE LA TRANSFORMACIÓ ---------------------------------------------------------------------------- 10
1.2 LOCALITZACIÓ --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 10
1.3 DIMENSIÓ DEL PROJECTE ---------------------------------------------------------------------------------------------- 10
2. ANTECEDENTS --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 10
3. BASES DEL PROJECTE ----------------------------------------------------------------------------------------------------------- 11
3.1 DIRECTRIUS DEL PROJECTE -------------------------------------------------------------------------------------------- 11
3.1.1 FINALITAT PERSEGUIDA ------------------------------------------------------------------------------------------------- 11
3.1.2 CONDICIONAMENT DEL PROMOTOR, AMB ELS SEUS CRITERIS DE VALOR ------------------------ 11
3.2 CONDICIONANTS DEL PROJECTE ------------------------------------------------------------------------------------ 11
4. ESTUDI D’ALTERNATIVES DEL PROJECTE ------------------------------------------------------------------------------ 15
4.1 IDENTIFICACIÓ D’ALTERNATIVES ----------------------------------------------------------------------------------- 15
4.2 RESTRICCIONS DELS CONDICIONANTS SOBRE LES ALTERNATIVES I EVALUACIÓ ------------- 16
4.3 ELECCIÓ D’ALTERNATIVES A DESENVOLUPAR ---------------------------------------------------------------- 16
5. ENGINYERIA DEL PROJECTE ------------------------------------------------------------------------------------------------- 17
6. SERVEIS AFECTATS --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 26
7. ZONES D’AFECTACIÓ O PROTECCIÓ ESPECIAL ----------------------------------------------------------------------- 27
8. OCUPACIÓ DELS TERRENYS -------------------------------------------------------------------------------------------------- 22
9. PLA D’ASSAIG DEL CONTROL DE QUALITAT --------------------------------------------------------------------------- 28
10. PROGRAMA D’EXECUCIÓ DE LES OBRES -------------------------------------------------------------------------------- 28
11. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT -------------------------------------------------------------------------------------------- 28
12. PRESSUPOST DEL PROJECTE ------------------------------------------------------------------------------------------------- 29
ANNEX 1: GEOTÈCNIA ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 30
1. TIPUS DE SÒL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 31
1.1 INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- 31
1.2 TIPUS DE ZONA GEOLÒGICA -------------------------------------------------------------------------------------- 31
1.3 HORITZONS TIPUS. --------------------------------------------------------------------------------------------------- 32
1.4 PUNTS ON S’HAN EXTRET LES MOSTRES. ------------------------------------------------------------------- 33

Índex
1.5 ASSAJOS REALITZATS ------------------------------------------------------------------------------------------------- 39
1.5.1 FORMACIÓ DE PILOTA AMB LA HUMITAT NATURAL --------------------------------------------------- 39
1.5.2 AIXAFAMENT DE LA PILOTA -------------------------------------------------------------------------------------- 41
1.5.3 FORMACIÓ D’UN CILINDRE PER DETERMINAR LA PLASTICITAT --------------------------------- 42
1.5.4 DETERMINACIÓ SI HI HA ARGILES I LLIMS ----------------------------------------------------------------- 44
1.5.5 DETERMINACIÓ D’ARGILES PER FREGAMENT DE LES MOSTRES A LES MANS. ------------- 46
1.5.6 DETERMINACIÓ DE SÒLS GRANULARS ----------------------------------------------------------------------- 46
1.5.7 CONCLUSIONS ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- 46
ANNEX 2: CLIMATOLOGIA ------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 47
1. INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 48
ANNEX 3: TRÀNSIT ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 52
1. INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 53
ANNEX 4: TRAÇAT ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 55
1. VELOCITAT BASE DEL PROJECTE I RADI DE CORBA ---------------------------------------------------------- 56
2. SOBREAMPLES ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 57
3. ACORDS VERTICALS -------------------------------------------------------------------------------------------------------- 61
ANNEX 5: FERM --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 63
1. FERM ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 64
ANNEX 6: MOVIMENT DE TERRES ------------------------------------------------------------------------------------------------ 69
1. MOVIMENT DE TERRES --------------------------------------------------------------------------------------------------- 70
ANNEX 7: HIDROLOGIA I DRENATGE ------------------------------------------------------------------------------------------- 77
1. OBJECTIU ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 78
2. ELECCIÓ PERÍODE DE RETORN I CÀLCUL DE LA PRECIPITACIÓ MITJANA. ------------------------ 78
3. CÀLCUL DELS CABALS ESCORRENTIA ------------------------------------------------------------------------------- 82
4. CÀLCUL DE LES SECCIONS DE LES CUNETES -------------------------------------------------------------------- 83
5. CÀLCUL DE LES OBRES DE PAS ---------------------------------------------------------------------------------------- 87

Índex
ANNEX 8: PLA DE CONTROL DE QUALITAT ----------------------------------------------------------------------------------- 89
1. INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 90
2. CRITERIS ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ 90
3. PRESSUPOST I AMIDAMENTS CONTROL DE QUALITAT ----------------------------------------------------- 98
ANNEX 9: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT LABORAL -------------------------------------------------------------------- 102
ANNEX 9: ESTUDI SEGURETAT I SALUT. DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA --------------------------------- 103
1. OBJECTE DE L’ESTUDI. ---------------------------------------------------------------------------------------------------- 104
2. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA -------------------------------------------------------------------------------------------------- 104
3. UNITATS CONSTRUCTIVES QUE COMPOSEN L’OBRA I TREBALLADORS. ----------------------------- 104
4. IDENTIFICACIÓ I EVALUACIÓ DELS RISCS LABORALS ------------------------------------------------------- 106
4.1 NORMES BÀSIQUES PER ESTIMACIÓ DE RISCS. ----------------------------------------------------------- 106
5. PREVENCIÓ DE RISCS PROFESSIONALS. --------------------------------------------------------------------------- 108
5.1 NORMES DE CARÀCTER GENERAL. --------------------------------------------------------------------------- 108
5.2 PROTECCIONS INDIVIDUALS ------------------------------------------------------------------------------------- 109
5.3 PROTECCIONS COL·LECTIVES. ---------------------------------------------------------------------------------- 110
5.4 NORMES DE CARÀCTER PARTICULAR ------------------------------------------------------------------------ 110
5.5 FORMACIÓ DEL PERSONAL OPERARI. ------------------------------------------------------------------------ 110
5.6 MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS. -------------------------------------------------------------- 120
5.7 PREVENCIÓ DE RISCS A TERCERS. ----------------------------------------------------------------------------- 121
5.8 SERVEIS HIGIÈNICS -------------------------------------------------------------------------------------------------- 121
6. LOCALITZACIÓ DE SERVEIS ASSISTENCIALS, SALVAMENT I SEGURETAT I MITJANS
D'EVACUACIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 122
7. CONCLUSIÓ -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 122
ANNEX 9: ESTUDI SEGURETAT I SALUT. DOCUMENT NÚM. 2 PLÀNOLS ---------------------------------- 123
1 SITUACIÓ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 124
2 ORDENACIÓ -------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 125
3.1 DETALLS. EPIS 1 --------------------------------------------------------------------------------------------------------- 126
3.2 DETALLS. EPIS 2 -------------------------------------------------------------------------------------------------------- 127
3.3 DETALLS. SENYALITZACIÓ ABALISSAMENT ---------------------------------------------------------------- 128
3.4 DETALLS. PROTECCIÓ DE RASES I PROTECCIONS ELÈCTRIQUES --------------------------------- 129

Índex
3.5 DETALLS. SENYALS DE PROHIBICIÓ --------------------------------------------------------------------------- 130
3.6 DETALLS. SENYALS D’ADVERTÈNCIA ------------------------------------------------------------------------- 131
3.7 DETALLS. SENYALS D’OBLIGACIÓ I IMPERATIVES DE PERILL ------------------------------------- 132
3.8 DETALLS. TREBALLS EN RASES ---------------------------------------------------------------------------------- 133
3.9 DETALLS. PROTECCIONS EN RASES FORATS I OBERTURES ----------------------------------------- 134
3.10 DETALLS. PROTECCIONS EN MAQUINÀRIA ----------------------------------------------------------------- 135
3.11 DETALLS. ABALISSAMENT TIPUS, ELEVACIÓ I SENYALITZACIÓ DE CÀRREGUES
(GRUES) -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 136
3.12 DETALLS. ABALISSAMENT DE GÀLIB --------------------------------------------------------------------------- 137
ANNEX 9: ESTUDI SEGURETAT I SALUT. DOCUMENT NÚM. 3 PLE DE CONDICIONS ------------------ 138
PROTECCIONS INDIVIDUALS ------------------------------------------------------------------------------------------------ 139
1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES --------------------- 139
2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ -------------------------------------------------------------- 146
3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ---------------------------------------------------------------------- 147
4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI -------------------------------------------------------- 147
PROTECCIONS COL·LECTIVES ----------------------------------------------------------------------------------------------- 147
1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES --------------------- 147
2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ -------------------------------------------------------------- 149
3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ---------------------------------------------------------------------- 149
4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI -------------------------------------------------------- 149
SENYALITZACIÓ PROVISIONAL ---------------------------------------------------------------------------------------------- 150
SENYALITZACIÓ VERTICAL ---------------------------------------------------------------------------------------------- 150
1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES --------------------- 150
2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ --------------------------------------------------------------- 153
3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ---------------------------------------------------------------------- 153
4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI -------------------------------------------------------- 153
EQUIPAMENTS ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 154
EQUIPAMENTS PER A PERSONAL D'OBRA ------------------------------------------------------------------------- 154

Índex
MÒDULS PREFABRICATS -------------------------------------------------------------------------------------------------------- 154
1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES --------------------------- 154
2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ -------------------------------------------------------------------- 155
3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ---------------------------------------------------------------------------- 155
4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI -------------------------------------------------------------- 156
MOBILIARI I APARELLS PER A MÒDULS PREFABRICATS D'OBRA ---------------------------------------------- 157
1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES --------------------------- 157
2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ -------------------------------------------------------------------- 157
3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ---------------------------------------------------------------------------- 157
4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI -------------------------------------------------------------- 158
ANNEX 9: ESTUDI SEGURETAT I SALUT. DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOST ------------------------------ 159
ANNEX 10: IMPACTE AMBIENTAL ------------------------------------------------------------------------------------------------- 166
ANNEX 11: PLA DE TREBALL --------------------------------------------------------------------------------------------------------- 167
ANNEX 12: FOTOGRAFIES ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 170
DOCUMENT NÚM. 2 PLÀNOLS --------------------------------------------------------------------- 176
1 SITUACIÓ I EMPLACEMENT ------------------------------------------------------------------------------------------ 177
2.1 TRAÇAT I DRENATGES. PART 1 -------------------------------------------------------------------------------------- 178
2.2 TRAÇAT I DRENATGES. PART 2 -------------------------------------------------------------------------------------- 179
2.3 TRAÇAT I DRENATGES. PART 3 -------------------------------------------------------------------------------------- 180
2.4 TRAÇAT I DRENATGES. PART 4 -------------------------------------------------------------------------------------- 181
2.5 TRAÇAT I DRENATGES. PART 5 -------------------------------------------------------------------------------------- 182
2.6 TRAÇAT I DRENATGES. PART 6 -------------------------------------------------------------------------------------- 183
2.7 TRAÇAT I DRENATGES. PART 7 -------------------------------------------------------------------------------------- 184
2.8 TRAÇAT I DRENATGES. PART 8 -------------------------------------------------------------------------------------- 185
2.9 TRAÇAT I DRENATGES. PART 9 -------------------------------------------------------------------------------------- 186
3.1 PERFIL LONGITUDINAL. PK 0 – PK 830 ---------------------------------------------------------------------------- 187

Índex
3.2 PERFIL LONGITUDINAL. PK 830 – PK 1660 ----------------------------------------------------------------------- 188
3.3 PERFIL LONGITUDINAL. PK 1660 – PK 2490 ---------------------------------------------------------------------- 189
3.4 PERFIL LONGITUDINAL. PK 2490 – PK 3320 ---------------------------------------------------------------------- 190
3.5 PERFIL LONGITUDINAL. PK 3320 – PK 4150 --------------------------------------------------------------------- 191
3.6 PERFIL LONGITUDINAL. PK 4150 – PK 4980 --------------------------------------------------------------------- 192
3.7 PERFIL LONGITUDINAL. PK 4980 – PK 5810 --------------------------------------------------------------------- 193
3.8 PERFIL LONGITUDINAL. PK 5810 – PK 6640 --------------------------------------------------------------------- 194
3.9 PERFIL LONGITUDINAL. PK 6640 – PK 7470 --------------------------------------------------------------------- 195
3.10 PERFIL LONGITUDINAL. PK 7470 – PK 8300 --------------------------------------------------------------------- 196
3.11 PERFIL LONGITUDINAL. PK 8300 – PK 9130 --------------------------------------------------------------------- 197
3.12 PERFIL LONGITUDINAL. PK 9130 – PK 9664,94 ----------------------------------------------------------------- 198
4 PERFIL TRANSVERSAL TIPO ---------------------------------------------------------------------------------------- 199
4.1 PERFILS TRANSVERSALS. PK 0 – PK 900 -------------------------------------------------------------------------- 200
4.2 PERFILS TRANSVERSALS. PK 1000 – PK 2500 -------------------------------------------------------------------- 201
4.3 PERFILS TRANSVERSALS. PK 2550 – PK 3500 -------------------------------------------------------------------- 202
4.4 PERFILS TRANSVERSALS. PK 3650 – PK 5000 ------------------------------------------------------------------- 203
4.5 PERFILS TRANSVERSALS. PK 5050 – PK 6050 -------------------------------------------------------------------- 204
4.6 PERFILS TRANSVERSALS. PK 6100 – PK 7300 -------------------------------------------------------------------- 205
4.7 PERFILS TRANSVERSALS. PK 7350 – PK 8450 -------------------------------------------------------------------- 206
4.8 PERFILS TRANSVERSALS. PK 8600 – PK 9500 -------------------------------------------------------------------- 207
4.9 PERFILS TRANSVERSALS. PK 9550 – PK 9664,94 ---------------------------------------------------------------- 208
5 GRÀFIC VOLUM MOVIMENT DE TERRES ----------------------------------------------------------------------- 209
6 DETALLS DRENATGES ------------------------------------------------------------------------------------------------- 210
7 IDENTIFICACIÓ DE CONQUES ------------------------------------------------------------------------------------- 211
DOCUMENT NÚM. 3 PLEC DE CONDICIONS ------------------------------------------------- 212
PLEC DE CONDICIONS D’INDOLE TÈCNICA --------------------------------------------------------------------------- 213
CONDICIONS D’ÍNDOLE FACULTATIU ------------------------------------------------------------------------------------ 251
CONDICIONS D’ÍNDOLE ECONÒMIC -------------------------------------------------------------------------------------- 261
CONDICIONS D’ÍNDOLE LEGALS -------------------------------------------------------------------------------------------- 273
CONDICIONS D’ÍNDOLE GENERAL ---------------------------------------------------------------------------------------- 276

DOCUMENT NÚM. 4 PRESSUPOST ---------------------------------------------------------------- 279
Índex
AMIDAMENTS ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 280
QUADRE DE PREUS NÚM. 1 ---------------------------------------------------------------------------------------------------- 288
JUSTIFICACIÓ DE PREUS -------------------------------------------------------------------------------------------------------- 294
PRESSUPOST ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 301
RESUM DEL PRESSUPOST ------------------------------------------------------------------------------------------------------ 307
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I PROGRAMARI ------------------------------------------------- 308

Memòria
DOCUMENT NÚM. 1
MEMÒRIA I ANNEX
9

1. OBJECTE DEL PROJECTE
1.1 NATURALESA DE LA TRANSFORMACIÓ
En aquest projecte es descriu la solució adoptada per la millora i construcció del camí rural que
uneix les poblacions de Bovera i Bellaguarda de la comarca de les Garrigues.
1.2 LOCALITZACIÓ
El camí projectat es troba situat entre les poblacions de Bovera i Bellaguarda, ambdues es
troben situades al sud de la comarca de les Garrigues.
Són dos pobles on l’activitat econòmica principal és l’agricultura, es cultiva majoritàriament
l’olivera i l’ametller; a zones trobem boscos de pins, roures i matolls.
És una zona amb un relleu abrupte el qual forma part de la depressió de l’Ebre, la primera capa
de substrat en gran part està formada per terra argilosa, llims i margues, trobem també algun
aflorament rocós a mesura que el camí avança cap a Bellaguarda.
1.3 DIMENSIÓ DEL PROJECTE
El camí tindrà unes dimensions de 9.664,9 m, un ferm amb una amplada de 5 m, el llarg
d’aquest traçat superarà un desnivell de 341 m.
2. ANTECEDENTS
El present projecte de construcció, ha estat encarregat pel departament de cooperació
municipal de l'Excel·lentíssima Diputació de Lleida, l’ajuntament de Bovera i l’ajuntament de
Bellaguarda.
Actualment el camí més curt que uneix les dos poblacions té una dimensió de 13.266 m.
Entre els termes municipals de les dos poblacions hi ha instal·lada part de la canonada general
de la tercera fase del Reg del Garrigues Sud. Aquesta és un obra realitzada per la Generalitat de
Catalunya la qual té la finalitat de dur aigua de la presa de Flix fins al terme municipal de
Bellaguarda i des d’allí fer la distribució pel mateix poble de Bellaguarda i dels pobles veïns,
Torms, Juncosa i Granadella.
Per la instal·lació de la canonada general és va tenir que fer una actuació important pel que fa
al moviment de terres, es va fer per aconseguir una esplanada prou uniforme per poder fer
passar la canonada de l’aigua i que aquesta transcorregués el més plana possible i de la forma
més senzilla. Aquesta esplanada intercepta l’antic camí que uneix la població de Bovera i
Bellaguarda i transcorre per un nou traçat que va des de la intersecció del camí actual, aquesta
remunta pel nou traçat al llarg de la Vall Major, fins arribar a la intersecció que la mateixa vall
major té amb un camí de la població de Bellaguarda.
Memòria
10

Els diferents consistoris després de fer-se les obres de Reg de la tercera fase del Garrigues Sud,
les quals tenien la finalitat de dur aigua des del terme municipal de Flix fins al terme municipal
de Bellaguarda, van decidir de construir conjuntament el camí que unia les dos poblacions
aprofitant l'esplanació que s’havia fet per a la instal·lació de la canonada general.
Per fer el camí, s’aprofitaran els antics camins que unien les dos poblacions, hi haurà una
variació amb el traçat antic, la qual correspondrà amb un tram que transcorrerà per la traça de
la canonada de l’aigua, aquest desviament ens permetrà reduir distància.
També s’ha estudiat una tercera opció la qual ha estat descartada ja que hi havia més distància,
aquesta també aprofitava l’esplanació feta per la instal·lació de les canonades de la segona fase
del Garrigues Sud, la qual duia aigua fins al terme municipal de la Granadella.
3. BASES DEL PROJECTE
3.1 DIRECTRIUS DEL PROJECTE
3.1.1 FINALITAT PERSEGUIDA
La finalitat perseguida pels consistoris és fer un camí que uneixi les dos poblacions amb unes
condicions més idònies que les actuals, a més aprofitaran un tram del nou traçat de la canonada
de l’aigua al que li donaran un us de pas. Amb aquesta opció aconseguim abaratir el pressupost
de l’obra ja que aprofitem l’esplanació dels camins actuals a més d’aprofitar l’esplanació de la
canonada de l’aigua, a més la construcció del camí, amb la millora del ferm i la construcció de
les cunetes ens permetrà conservar el traçat de la canonada de l’aigua i evitar el seu
deteriorament.
3.1.2 CONDICIONAMENT DEL PROMOTOR, AMB ELS SEUS CRITERIS
DE VALOR
Els condicionants del promotor són:
- El ferm del camí ha de ser el suficientment resistent al pas de maquinària agrícola
transitant amb grans càrregues.
- El camí ha de permetre el manteniment normal de les instal·lacions de reg en el trams que
transcorren conjuntament.
- El camí haurà de tenir un manteniment mínim
- S’haurà de preveure el possible augment del trànsit.
3.2 CONDICIONANTS DEL PROJECTE
INTERNS
- Medi físic
Hi ha tres parts diferenciades que les classificarem amb dos zones. La primera part s’acota des
de Bovera fins a la intersecció amb la traça del reg, aquesta part del camí passa al llarg de
finques d’ametllers i oliveres per una zona més o menys plana, amb pocs desnivells i la segona
part és la que coincideix amb la traça de l’aigua, és un tram que passa entre zones ermes i zones
Memòria
11

oscoses, és una vall molt estreta on als laterals està ple d’afloraments rocosos. Aquest tram
empalma a un camí existent del terme municipal de Bellaguarda, des d’aquest punt comença la
tercera zona, aquesta zona té les mateixes característiques que la primera.
- Sòl
El tipus de sòl és poc granular i amb plasticitat mitja, aquest tipus de terreny es considera
acceptable per tant no hi haurà problemes a causa del tipus de terra. (veure annex de
Geotècnia)
1 WWW.ICC.ES
2 WWW.ICC.ES
Memòria
Plànol geològic 1
Plànol geològic+topogràfic 2
12

- TTrà
ànssit
AAqu
uest cammí
esttà
pens p sat perr
se er uutilit
tzatt
peer
úús
aagríícol
la pperò
ò taamb
bé ss’ha
a tinngu
ut en
com c mpte e ell
3
WWW W W.IC CC.EES
Mem M mòri ia
PPlà
ànool
gene g era
LLLE
GE ENNDA
A
Cong
glommer
ratss,
luutittes
s i ggres
sóss,
EEoc
cè ssup
peri ior-Olligoocè
è innfer
riorr.
Arg A gilees,
llim ms, , mmarggue
es i gr resóós
ffins.
Cat C tià.
Dip D pòs sitss
fluuvi
iotoorreenc
cialls
i dee
ffonss
de d vvall
l coorr
relaacio
onaable
es ammb
lla
TTe
rra assaa
3.
Llu L ums,
ssorrres
s i grav g ves s. PPlisstoccè
sup s periior.
Tra T am ms ccon
ngloome
erààtic
cs leent
ticuular
rs i so ovinnt
tabu t ula ars. Caatiàà
al 3
13

- CClim
ma atollog
gia
EEl
cllimma
dde
la a zoona
a és coonsiider
rat me editterraani
temmp
eraat.
EEl
cllim
ma dde
la a zoona
a éss
coonsideerat
meeditterr
ranii
teemp
pera at. AArr
ribaant
a uunes
teemp
perratuuress
mitja m anes s
mmàxime
es dde
32,5 3 5ºC C al me es dde
juliool
i a uune
es mmíni
imees
mitj m jane es dde
-1.7 - 7 ºC C ell
mmés
dde
gen g ner. .
LLa
ppreccipiitac
ció acu umuulad
da és de 464 4,1 mm m. El mees
més m s plujóós
és é eel
sete s embbre
i eel
mmés
sec
el
ju uliool.
LLa
ppluvviomme
triaa
dee
laa
zo onaa
no o eens
condi
icioonarrà
eel
ttraççat
ja qque
e éss
bastaant
t seec,
i enn
qquann
laa
te empperatuura
tammpo
oc nno
ens
conddiciionnarà
à ja quue
lles
temmpe
eratture
es mmín
nimmes
sónn
poc p ba aixes,
a
mmés
les s mitge
es mmín
nimmes
me mensu
ualss
en ns inndi
ica quee
lees
gela g ades s noo
sóón
perrsistennts;
aqu uesstes
daades
s
en ns iind
diquuen
quue
nno
hhem
m dee
te enirr
prroblem
mes en n el moome
ent dee
l’execcuci
ió dde
ll’obbra.
.
S’agaafa
el perríodde
de d retornn
éss
dee
50 0 anys
s, laa
xiifraa
qu ue rrepr
reseent
ta aaque
est per ríodde
de rettornn
és s
un
mmàx
ximm
de e prreciipitaacióó
de
94,77
mmm/
/h, respec
cte el màx m xim m quue
és é uun
per p ríod de dde
rretoo
dee
10000
0
an nyss
els s 500
annys
s reppre
esennta
un 700
% dee
la preecip
pitaacióó
mmàxiimaa
qu ue hhi
pot p haaverr.
(V Veuure
annnex
x
hidroolo
ogiaa
i dren d natgges)
).
- JJur
rídiic
EEls
ppro
opieetar
ris ddels
s teerre
enyss
af fecttats
s reebraan
uuna
a aju udaa
coomp
pennsattòriia
per p part
dde
lla
ccom
munnitat
t
de
reega
antss,
a méés
lees
rrom
mpuudes
dee
marg m ges es rep possara
an.
4
WWW W W.MMETEEO.C
CAT
Mem M mòri ia
PPlàn
nol 4
14

a
anadella
DI DI
o s O b a c s
g
l l e r s
l o P o u
a l l d e l s O l l e r s
D I
DD
I
DD
I
I
DD
I
I
DD
I
I
D I
D
D I
I
D I
V a l l
H o r t s
D
AA
DI
DD
d e B o v e r a
Era de l’Esquerrers
DD
DD
Era del Perico
Era de l’Agustí
D
D
l e s C r e u s
D
D
Era del Mano
D
Cam íde Bellaguarda
l a S é n i a
d e
P a u
DD
D
DD
DD
D
D
DR
l e s B a l s a n o v e l l e s
D
AA AA
D
D
D
D RA
RA
D
D
DI
D
D
D
RA
RA
AA AA
D
RA
Cam íde la B isba l de Falset
RA
AA AA
AA AA
D
D
l o s O l l e r s
l e s C r e u s
Era de Gatano
Era de l’Avelino
Cam íde Be llaguarda l a P l a n e t a
Era de l’Isidret
Mas del Pubill
RA
RA
D
AA
D
AA
D
les Fonts
Era del Pubill
l e s B a l s a n o v e l l e s
l o s O b a c s
AA
D
AA
D
RA
RA
RA
RA
D
D
AA
D
AA
D
D
D
AA
DR
S o l a n s
R a c ó d e l s
Maset del Dona
Cam í de la G ranade lla a Bovera
D
D
AA
D
D
D
AA
AA
AA
DI
Mas del Vidal
l o s O l l e r s
Mas del Portal
AA
D
D
D
D
D
AA
D
D
D
AA
DR
Mas de l’Elies
EXTERNS
- Normativa
En quan a la normativa dels dos municipis afectats no s’ha trobat cap aspecte que obligui o
limiti les pautes de disseny i constructives
D
- Medi ambient i contaminació
Les finques per on passarà el camí no es troben ni dins d'una zona PEIN., ni ZEPA., ni
formen part de cap parc natural, per tant no estan obligats a la realització d’un estudi
d’impacte ambiental.
SITUACIÓ ACTUAL
Actualment el camí passa per zones de conreu, on es cultiva ametllers i oliveres, l’amplada del
camí és de 3,5 m de mitja, hi ha un parell de zones més estretes que tenen una amplada de 3 m.
El tram que tindrà el traçat nou transcorrerà entremig d’una zona boscosa i per damunt de
l’esplanació de la traça de l’aigua.
D
Mas del Fanxec
D
D
AA
D
AA
AA
D
D
AA
AA
AA
Cam íde la B isba lde Fa lset
D
AA
D
D
AA
AA
BO
PO
D
Cam í de la G
l e s C o m e s
4. ESTUDI D’ALTERNATIVES DEL PROJECTE
4.1 IDENTIFICACIÓ D’ALTERNATIVES
AA
V a l l d e l s C o m a r s
D
D
D
D
D
D
D
l o P i V e r
l e s C o n v i e l l e s
Memòria
AA
AA
AA
D
D
AA
AA
D
D
AA
AA
D
D
D
D
l o s S o l a n s
BO
AA
AA
Mas del Gatano
del Pastoret
D
D
D
AA
AA
DR
AA
AA
D
D
AA
AA
AA
AA
D
AA
e s
V a l l d e l e s C o m
D
D
D
AA
D
l a V a l l d e l e s N e g r o s e s
RA
AA
D
D
D
AA
D
AA
DR
Cam íde lesNegroses
DR
AA
V a l l
Mas del Benito
V a l l d e l e s N e g r o s e s
d e B o v e r a
l a V a l l M a j o r
AA
AA
AA
AA
AA
AA
D
D
AA
D
AA
l e s N e g r o s e s
D
AA
D
D
D
D
D
AA
AA
AA
AA
AA
Mas del França Mas del Massot
D
D
D
AA
AA
AA
D
D
DR
Cam í de les Negroses
AA
AA
AA
D
AA
D
D
D
Mas de Gatano
l o s M o n t o l i n s
l o s P a r a p e u s
D
AA
D
AA
RA
Mas del Romaldo
AA
RA
D
AA
D
AA
AA
AA
D
D
AA
D
D
D
AA
D
D
AA
AA
BO
AA
D
D
D
D
V a l l d e l e s N
C o m e l l a r
AA
d e
P r u n e r e s
D
AA
AA
AA
DR
D
AA
AA
D
D
e g r o s e s
D
AA
D
D
DR
RA
AA
AA
D
AA
AA
R a có d e l C om e l l a r d e P r u n e r a
D
D
AA
AA
BO
D
D
AA
AA
AA
D
D
D
D
AA
l o C o m e l l a r d ’ e n P r u n e r a
D
D
D
AA
AA
AA
D
DR
AA
Mas de l’Atxa
D
D
AA
AA
D
D
AA
D
RA
D
D
D
D
AA
D
AA
AA
AA
AA
AA
DR
AA
D
D
AA
l o C a m í d e l M o l í
V a l l d e B o v e r a
AA
BO
D
ZE
D
AA
ZE
D
AA
Cam í dels So lans
l o C a m í d e l M o l í
D
AA
D
D
D
DR
D
D
AA
D
D
D
l e s V i n y e s
AA
D
ZE
D
D
AA
D
D
AA
D
Cam í de l M o lí
AA
ZE
DR
Cam í de les Ero les
Cam í dels Aubarzers
D
D
D
DR DR DR
BO BO
D
D
D
RA
D
Carre tera de Fraga a Reus C−242
Carre tera de Fraga a Reus C−242
Cam ídelM o lí
Era del Pere Ferrer
Erola Erola del del Seté Seté
ll ee ss EE rr oo ll ee ss
Cam íde lM o lí
Cam ídelM o lí
D
Cam íde les Ero les
Cam íde les Ero les
D
D
D
D
Cam íde laCova de lM oro
Cam íde laCova de lM oro
D
Era del Manuel Prats
D
ll aa FF oo nn tt dd ee l l ’ ’ HH ee rr ee uu
Font Font de de l’Hereu l’Hereu
RA
D
DR DR
AA AA
D
D
M a j M a j oo rr
ll ll aa VV ll oo ss CC oo rr nn ii gg uu ee rr ss
D
AA AA
DR DR
D
D
ZE ZE
D
D
D
Pallissa Pallissa del del Matevó Matevó
D
D
DR DR
AA AA
Mas Mas del del Quico Quico
del del Bepo Bepo
AA AA
D
DR DR
Cam Cam
la la Cova Cova delM oro
íde íde
D
D
D
delM oro
D
AA AA
RA
D
AA AA
Mas Mas del del Sastre Sastre
D
CS
D
l o s C o r n i g u e r s
l a C o v a
d e l
M o r o
V a l l d el a C o v a d e l M o r o
B o s c
d e
l a C o v a d e l M o r o
DR DR
Cam íde les Tanes
Cam íde les Tanes
BO BO
l o C o m e l l a r
Era del Josep Beà
Cam íde ls Com e llars
Cam íde ls Com e llars
D
Mas Mas de de
l’Arturo l’Arturo l’Hostaler l’Hostaler
ll ee ss FF oo nn tt ss
D
AA AA
DR DR
D
D
AA AA
AA AA
AA AA
ZE ZE
Mas Mas de de Magí Magí
ll aa CC oo vv aa dd ee ll MM oo rr oo
AA
l o s C l o t e r o s
d e
l ’ A r b o n é s
l a S o l a n a
d e l
D
e llars llars e
Com Com
ls ls Cam Cam íde íde
l a S o l a n a
d e l
M a s s o t
DR
DR DR
RA
DR DR
DR DR
Mas de l’Arbonés
Era de l’Arbonés
AA
D
Carretera de Fraga aReus C−242
Carretera de Fraga aReus C−242
Mas Mas de de Tanet Tanet
Mas Mas del del Ros Ros
de de la la Carme Carme
D
D
D
Maset Maset del del Marian Marian
de de la la Pobla Pobla
DR DR
l a S o l a n a
d e l
P a n a
AA AA
AA AA
AA AA
D
DD
AA AA
DD
ZE ZE
AA AA
ll oo ss CC oo mm ee ll ll aa rr ss
D
RA
DD
RA
DD
AA AA
V a l l
ll ee ss PP ll aa nn ee ss
Mas Mas del del Pucolí Pucolí
DR DR
V a l l
DD
DD
AA AA
DR DR
M a j o r
M a j o r
Mas Mas del del Flanxo Flanxo
AA AA
AA AA
AA AA
DR DR
DR DR
AA AA
Cam íde les Tanes
Cam íde les Tanes
AA AA
AA AA
DD
AA AA
DD
RA
DD
DD
AA AA
AA AA
DR DR
AA AA
AA AA
l o s C l o t e r o s
d e
l a F i l o m e n a
Punta dels Corbs
DD
AA AA
RA
RA
RA
Mas Mas de de Cal Cal Barber Barber
Mas Mas del del Mília Mília
Cam íde les Fonts de ls Caus
Cam íde les Fonts de ls Caus
RA
D
DI
RA
DI
D
DI DI
RA
RA
DD
DD
DD
DD
DD
RA
DI DI
DD
AA AA
AA AA
AA AA
l a S o l a n a d e l R o s
AA AA
AA AA
Font de la Terra
DD
DD
DI DI
DD
DD DD
DD
AA AA
DI DI
DD
DI DI
DD
DI DI
Mas Mas del del Tonet Tonet
Mas Mas de de la la Bessona Bessona
ll oo ss OO ll ll aa rr ss
RA
AA AA
RA
VV aa ll ll dd ee ll HH oo rr tt ss
AA
AA AA
DD
AA AA
DR DR
DD
AA AA
AA AA
AA AA
DR DR
D
ee la la dd CC ll VV aa ll ova ova
Coves Coves les les íde íde Cam Cam
AA
D
RA
DR DR
D
RA
RA
DD
DD
DR DR
dd ee ll MM oo lí lí
l o R a c ó d e l V e n d r e l l
l o R a c ó d e l V e n d r e l l
AA AA
DD
RA
DD
DD
AA AA
AA AA
AA
AA AA
DD
AA AA
AA AA
DR DR
AA AA
DD
AA AA
dd ee SS aa nn tt PP ee rr ee
BO BO
Carre tera de Fraga a Reus C−242
Carre tera de Fraga a Reus C−242
AA AA
AA AA
AA AA
AA AA
AA
ZE ZE
RA
ll ee ss BB aa dd ii ee tt ee ss
AA
D
D
AA
D
l o R a có
l o R a có
dd ee ll PP ii jj aa nn ee tt
BO BO
DD
RA
RA
AA AA
D
D
AA
AA AA
AA
AA AA
lo R acó d e les F on ts
ll oo CC ee ll
ll oo PP ll aa dd ee ll VV ee nn dd rr ee ll ll
Cam íde
íde la Vallde San tPe re
íde la Vallde San tPe re
les So lanes
Cam íde les So lanes
AA AA
lo R acó d e les F on ts
DI DI
RA
DD
ll ee ss CC oo vv aa rr xx ee ss
AA AA
l e s C o v e s d e l V e n d r e l l
C a p e l l a d e s
S’han estudiat varies alternatives possibles, aquestes són.
Alternativa 1 (Tram 1-2-3-4): És un traçat amb 10.389 m, inicialment aquest traçat transcorre
fins al punt dos passant al llarg de la vall major, va guanyant metres a mesura que es puja per la
vall; en el punt 2 s’intercepta la traça de l’aigua de la segona fase del Garrigues Sud, aquesta
traça va des del punt 2 al 3, en el punt 3 s’aprofita un camí que arriba fins al punt 4, on hi ha la
població de Bellaguarda.
Alternativa 2 (Tram 1-2-4): És un traçat de 9.664 m de longitud, igual que l’altra proposta
primera passa pel tram 2, des d’aquest punt es va fins al punt 4; aquest tram 2-4 es per on hi
passa la canonada de l'última fase de reg.
Hi hauria una tercera alternativa (Tram 1-3-4) però aquesta ja la desestimem ja que té més
longitud i salva molt desnivell amb poca longitud.
Cova del Moro
V a l l d e B o v e r a
l a S o l a n a
d e l
Cova del Vendrell
Cova del Bony
l e s C o v e s
d e
F r a n c
Mas de Franc
l a S o l a n a
d e l
T ò f o l
l a C o v a
d e l s
T e s t o s
l a T a n a
d e l
M a r i a n o
Tossal de Morull
l a S o l a n a
d e l
T o m a s ó
D
AA
AA AA
AA
RA
AA
DC DC
AA AA
RA
DD
AA AA
AA
D
BO BO
DD
AA AA
Pallissa Pallissa del del Tonet Tonet
de de Peret Peret
DD
l e s C o v e s d e l M o l í
B arran c de la C ova de l M olí
DD
Carre
DD
DD
D
DD
BO BO
AA AA
D
AA AA
l o s N o g u e r e t s
l e s B a d i e t e s
l a R a e l a d a
AA
AA
D
AA
BO
BO
l o R a c ó d e l B a s t e r
BO
AA
AA
lo Pou Nou
tera de Fraga a ReusC−242
Pallissa del Ballester
l o s P l a n s
RA
RA
D
BO
D
DI D
DI D
Pallissa d’Abella
l e s D e s d i t e s
S E R R A D E L C A S S O L
AA
Cam íde les So lanes
Cam íde les So lanes
Cam íde la Cova d ’en So là
l o s N o g u e r e t s
DR
l e s B a d i e t e s
AA
AA
D
DR
D
D
R a c ó d e l a C o s t a
D
DI
DI
DI
AA
AA
D
D
D
Era del Tomaseta
Era del Petitot
l e
l a C o v
l o M a s d e l Q u e l
AA
D
AA
DI DI
D
AA
AA
D
AA
RA
DI
DI
I
DI
DI
D
D
15
D
D
AA
Granja d’Abella
Cam íde les Bàssie
l o B a
AA
V a l l d
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
I
V a l l d e
RA
DI
IDI
DI
I
DI
I
I
DI
I
DI
I
D
AA
AA
AA
D
RA

4.2 RESTRICCIONS DELS CONDICIONANTS SOBRE LES
ALTERNATIVES I EVALUACIÓ
Observant les 2 primeres alternatives anteriors a l’hora de decidir la millor ens caldrà fixar amb
la longitud del traçat, el desnivell més constant que puguem tenir; a més dels possibles factors
econòmics.
En la primera opció la longitud del traçat és més llarga, a més aquesta presenta salvar un gran
desnivell amb pocs metres. Tenint en compte el factor econòmic sembla que hagi de ser més
car traçar el camí per aquest tram, ja que, s’haurà de fer un moviment de terres important per
acabar d’eixamplar el camí per la mateixa base a part d’eixamplar la part de la cuneta.
En la segona opció, la longitud del traçat és menor, el desnivell al llarg del trajecte és més
constant. Com a inconvenient trobem que el tram, per on passa la rasant de la canonada del
reg, està més malmès, tanmateix sembla que visualment les terres d’aquesta zona siguin més
aptes ja que sembla que continguin una granulometria més dispersa i amb ocasions hi ha tot-u
natural. Un altre inconvenient d’aquesta opció seria la possible recrescuda de la subbase, per tal
de guanyar alçada respecte el llit de la vall i també per poder executar les cunetes.
4.3 ELECCIÓ D’ALTERNATIVES A DESENVOLUPAR
Considerant que el camí està desenvolupat principalment per unir els dos pobles i donar servei
al trànsit agrícola, s’ha cregut més oportú triar l’alternativa 2.
Aquesta elecció se deu principalment a la menor longitud del traçat, a més la longitud de les
noves esplanacions és menor, aprofitant al màxim els camins actuals. Per altra banda, el tram
que aprofitem del traçat del reg és una canonada principal de la tercera fase del Garrigues sud,
tal i com s’ha dit, aquest traçat està bastant malmès, la rasa de la canonada en diferents trams
està oberta; llavors fent passar el nou camí per aquesta esplanació, per la instal·lació de la
canonada de reg, podrem aconseguir tapar aquestes rases, impedirem que es continuï
deteriorant, a més de donar més facilitats als de manteniment de la instal·lació del reg. Amb tot
això mencionat, aquesta alternativa sembla la més senzilla.
Tenint en compte la part econòmica aquesta opció sembla la més barata, ja que, el traçat és
més curt, hi haurà menys corbes i per fer l’esplanació podrem aprofitar les terres dels
desmunts.
Memòria
16

5. ENGINYERIA DEL PROJECTE
TRÀNSIT
Per a determinar el trànsit de la zona hem de tenir en compte l’ús que es farà del camí i de la
quantitat i tipus de trànsit que es preveu que passarà per la zona (veure annex trànsit)
Els vehicles que circularan pel camí seran bàsicament turismes i tractors agrícoles amb poca
carga dinàmica, és té en compte que en l’època de recol·lecció de l’oliva augmentarà el trànsit
pesat.
En l’època on hi haurà més trànsit es considera que passaran menys de 50 vehicles pesats i al
voltant d’uns 50 cotxes en l’època de recol·lecció de l’oliva. També es preveu un augment de
transit que utilitzarà la via com a eix d’unió entre les zones de les Garrigues orientals(la Pobla
de Cérvols, l’Albi, Juncosa, etc...), el nord del Priorat(Prades, Ulldemolins, etc...), la Conca de
Barberà (Vimbodí, Poblet, etc...) i la zona nord de la Ribera d’Ebre (Flix, Ascó, etc...) i nord de
la Terra Alta (la Fatarella, Gandesa, etc...)
Tenint en compte tot l’esmentat a l’annex del trànsit, el tipus de trànsit podem considerar que
serà del tipus T42 segons Del Val i Bardesis 1 .
VELOCITAT BASE DEL PROJECTE
Tenint en compte que la zona on es construirà el camí és un terreny muntanyós i l’afluència de
trànsit no és molt alta, la velocitat base del projecte és de 50 km/h, ja que al ser una zona amb
molta dificultat pel traçat degut al fort desnivell i tenint en compte la poca afluència de trànsit,
hem considerat que és millor agafar una velocitat base més baixa per així poder tenir un radis
de corba més petits i disminuir els moviments de terra. (Veure annex traçat)
RADIS DE CORBA
El radi de corba mínim el fixem a partir de la velocitat base del projecte.(Veure annex traçat)
Memòria
Rmín = 35 m
Aquest radi s’ha considerat amb un peralt del 10 %
1 MIQUEL ANGEL DEL VAL MELUS, ALBERTO BARDESI ORUE-ECHEVARRIA, MANUAL DE PAVIMIENTOS ASFÁLTICOS
PARA VIAS DE BAJA INTENSIDAD DE TRÁFICO, ESPAS DL, MADRID, 1991.
17

SOBREAMPLES
Els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora del càlcul dels sobreamples són, el tipus de
vehicles que hi passaran i el radi de gir d’aquests. (veure annex traçat)
Quadre de sobreamples:
PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m)
0,00 0,00
113,98 0,00 1.897,52 0,81 4.383,35 0,41 6.312,36 0,00 8.295,63 0,00
143,98 0,81 1.986,99 0,81 4.390,85 0,00 6.339,11 0,00 8.325,63 0,16
172,72 0,81 2.016,99 0,00 4.412,26 0,00 6.342,36 0,81 8.330,49 0,16
177,75 0,00 2.093,19 0,00 4.419,76 0,54 6.392,83 0,81 8.348,19 0,00
202,72 0,00 2.123,19 0,16 4.470,79 0,54 6.400,33 0,00 8.360,49 0,00
207,75 1,16 2.141,02 0,16 4.478,29 0,00 6.408,15 0,00 8.378,19 0,81
231,39 1,16 2.155,27 0,00 4.492,90 0,00 6.415,65 0,81 8.426,16 0,81
238,89 0,00 2.171,02 0,00 4.500,40 0,54 6.428,63 0,81 8.453,19 0,00
243,36 0,00 2.185,27 0,20 4.560,65 0,54 6.442,99 0,00 8.456,16 0,00
250,86 1,16 2.279,09 0,20 4.590,65 0,00 6.458,63 0,00 8.483,19 0,81
296,58 1,16 2.309,09 0,00 4.658,70 0,00 6.472,99 0,81 8.502,26 0,81
326,58 0,00 2.364,46 0,00 4.688,70 0,41 6.489,54 0,81 8.508,85 0,00
349,32 0,00 2.394,46 0,41 4.737,07 0,41 6.519,54 0,00 8.532,26 0,00
379,32 1,16 2.465,90 0,41 4.767,07 0,00 6.534,74 0,00 8.538,85 0,81
417,83 1,16 2.479,93 0,00 4.861,29 0,00 6.564,74 0,41 8.548,59 0,81
425,33 0,00 2.495,90 0,00 4.891,29 0,54 6.591,92 0,41 8.578,59 0,00
430,12 0,00 2.509,93 0,20 4.947,69 0,54 6.621,92 0,00 8.641,57 0,00
437,62 0,81 2.546,28 0,20 4.955,19 0,00 6.634,03 0,00 8.671,57 0,68
475,03 0,81 2.576,17 0,00 4.963,43 0,00 6.664,03 0,81 8.712,42 0,68
492,33 0,00 2.576,28 0,00 4.969,84 0,81 6.685,49 0,81 8.742,42 0,00
505,03 0,00 2.606,17 0,41 4.976,26 0,81 6.715,49 0,00 8.826,94 0,00
522,33 0,81 2.683,56 0,41 5.006,26 0,00 6.812,62 0,00 8.856,94 0,20
570,65 0,81 2.713,56 0,00 5.029,47 0,00 6.842,62 0,54 8.884,44 0,20
581,57 0,00 2.743,44 0,00 5.059,47 0,54 6.896,45 0,54 8.891,00 0,00
600,65 0,00 2.773,44 0,20 5.099,33 0,54 6.912,46 0,00 8.914,44 0,00
611,57 0,81 2.836,24 0,20 5.129,33 0,00 6.926,45 0,00 8.921,00 0,20
630,44 0,81 2.866,24 0,00 5.129,83 0,00 6.942,46 0,20 8.970,72 0,20
640,44 0,00 2.965,74 0,00 5.159,83 0,16 7.051,85 0,20 8.995,23 0,00
660,44 0,00 2.995,74 0,16 5.166,01 0,16 7.073,94 0,00 9.000,72 0,00
670,44 0,81 3.019,82 0,16 5.196,01 0,00 7.081,85 0,00 9.025,23 0,20
729,02 0,81 3.049,82 0,00 5.271,51 0,00 7.103,94 0,41 9.056,16 0,20
732,49 0,00 3.077,03 0,00 5.301,51 0,81 7.146,59 0,41 9.086,16 0,00
759,02 0,00 3.107,03 0,20 5.310,86 0,81 7.176,59 0,00 9.201,62 0,00
762,49 0,81 3.180,93 0,20 5.340,86 0,00 7.187,20 0,00 9.231,62 0,16
776,30 0,81 3.195,49 0,00 5.366,71 0,00 7.217,20 0,20 9.267,14 0,16
783,80 0,00 3.210,93 0,00 5.396,71 0,20 7.232,98 0,20 9.297,14 0,00
790,14 0,00 3.225,49 0,41 5.410,60 0,20 7.262,98 0,00 9.339,49 0,00
797,64 0,41 3.269,62 0,41 5.440,60 0,00 7.278,24 0,00 9.369,49 0,81
Memòria
18

PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m) PK (m) Valor (m)
847,26 0,41 3.299,62 0,00 5.452,82 0,00 7.308,24 0,41 9.397,67 0,81
854,76 0,00 3.411,43 0,00 5.482,82 0,41 7.339,86 0,41 9.427,67 0,00
874,61 0,00 3.441,43 0,41 5.581,77 0,41 7.369,86 0,00 9.503,23 0,00
882,11 0,41 3.469,66 0,41 5.611,77 0,00 7.393,55 0,00 9.533,23 0,20
921,36 0,41 3.482,33 0,00 5.638,68 0,00 7.423,55 0,81 9.551,22 0,20
951,36 0,00 3.499,66 0,00 5.668,68 0,41 7.461,72 0,81 9.581,22 0,00
1.004,85 0,00 3.512,33 0,16 5.722,08 0,41 7.469,22 0,00 9.664,94 0,00
1.034,85 0,54 3.534,22 0,16 5.752,08 0,00 7.484,98 0,00
1.058,62 0,54 3.555,16 0,00 5.896,96 0,00 7.492,48 0,20
1.075,88 0,00 3.564,22 0,00 5.926,96 0,41 7.527,43 0,20
1.088,62 0,00 3.585,16 0,41 5.947,54 0,41 7.557,43 0,00
1.105,88 0,41 3.635,28 0,41 5.957,60 0,00 7.570,34 0,00
1.128,60 0,41 3.665,28 0,00 5.977,54 0,00 7.600,34 0,81
1.148,91 0,00 3.672,98 0,00 5.987,60 0,81 7.623,24 0,81
1.158,60 0,00 3.702,98 0,41 6.017,27 0,81 7.653,24 0,00
1.178,91 0,41 3.768,19 0,41 6.024,77 0,00 7.663,72 0,00
1.203,20 0,41 3.798,00 0,00 6.038,59 0,00 7.693,72 0,81
1.224,10 0,00 3.798,19 0,00 6.046,09 0,81 7.715,40 0,81
1.233,20 0,00 3.828,00 0,41 6.074,12 0,81 7.745,40 0,00
1.254,10 0,41 3.892,98 0,41 6.089,75 0,00 7.784,04 0,00
1.298,77 0,41 3.904,08 0,00 6.104,12 0,00 7.814,04 0,20
1.318,28 0,00 3.922,98 0,00 6.119,75 0,81 7.845,65 0,20
1.328,77 0,00 3.934,08 0,41 6.134,06 0,81 7.875,65 0,00
1.348,28 0,41 3.978,06 0,41 6.164,06 0,00 7.908,97 0,00
1.376,48 0,41 4.008,06 0,00 6.193,34 0,00 7.938,97 0,81
1.406,48 0,00 4.114,81 0,00 6.223,34 0,81 7.982,87 0,81
1.814,45 0,00 4.144,81 0,41 6.241,38 0,81 7.985,97 0,00
1.844,45 0,81 4.205,73 0,41 6.246,80 0,00 8.012,87 0,00
1.858,67 0,81 4.235,73 0,00 6.271,38 0,00 8.015,97 0,81
1.867,52 0,00 4.272,89 0,00 6.276,80 0,81 8.081,21 0,81
1.888,67 0,00 4.302,89 0,41 6.309,11 0,81 8.111,21 0,00
Els sobreamples es faran en la part interior de la corba, perquè en una calçada de dos sentits de
circulació, el vehicle que circula per la part exterior de la corba necessita una banda de menor
amplada que el que ho fa per l’interior, ja que el radi de la corba que descriu és major.
Memòria
19

PERFIL LONGITUDINAL
A l’hora de fer el perfil longitudinal hem de tenir en compte dos aspectes:
• Els pendents màxim i mínim
• Els acords verticals
El pendent màxim del traçat és del 12 %, s’ha considerat aquest valor per reduir la quantitat del
moviment de terres a executar. El pendent màxim l’hem intentat adaptar al traçat del terreny.
Aquesta pendent màxima del 12 % es considera adequada ja que es localitza en trams curts i
amb poques corbes.
Els punts de màxima pendent són entre:
- Pdt del 12 % entre PK 4.064,10 – 4.103,13
- Pdt del 12 % entre PK 4.799,44 – 4.912,10
- Pdt del 11 % entre PK 5.383,96 – 5.413,15
- Pdt del 10 % entre PK 7.280,93 – 7.796,06
- Pdt del 12 % entre PK 9.123,03 – 9.126,5
Comprovem que la màxima pendent del 12 % es troba en trams curts del traçat; hi ha un tram
amb pendent del 10 % d’ aproximadament 500 m de longitud .
Memòria
12 %
12 %
11 %
El pendent s’ha elegit per aconseguir una conducció còmoda i minimitzar el màxim possible el
moviment de terres. Els pendent seleccionats no representen cap perill per la circulació, la
màxima pendent,del 12 %, es troba en trams curts i zones on no hi ha corbes tancades.
En referència al pendent mínim l’hem fixat al 1% per tal que no quedi l’aigua estancada al
camí.
ACORDS VERTICALS
Per al càlcul dels acords verticals es compleixen els requisits mínims de AASHTO 5
5 AASHTO. A policy on Geometric Design of Highways and Streets. Washington, 1994
AASHTO. Guidelines for Geometric Design of very Low-Volume Local Roads (ADT ≤ 400). Washington, 2002.
10 %
12 %
20

Les condicions que hem complert amb la velocitat de projecte que és de 50 km/h, són un K v≥
400 m amb canvi de rasant convex, K v≥ 1.100 m amb canvi de ransant còncau i respectant
una tangent ≥ 15 m
Al realitzar el traçat longitudinal els pendents i els acords que ens han quedat són els següents:
Rasant P.K. (m) Cota (m) Kv (m) Tangent (m) Fletxa (m) Pendent
0,00 279,63 0,00 0,00 0,00 0,00%
1 128,95 280,00 462,97 15,00 0,24 6,77%
2 280,00 290,22 725,24 15,00 0,16 2,63%
3 898,14 306,48 535,59 15,00 0,21 -2,97%
4 1.045,60 302,10 1.101,90 22,85 0,24 1,18%
5 1.374,02 305,97 1.274,46 15,06 0,09 3,54%
6 1.487,95 310,00 1.810,04 15,05 0,06 1,88%
7 2.320,00 325,62 828,00 15,03 0,14 5,51%
8 2.431,69 331,78 831,54 15,00 0,14 1,90%
9 2.890,44 340,49 1.103,55 15,00 0,10 4,62%
10 2.995,86 345,36 849,62 16,00 0,15 0,85%
11 3.120,00 346,41 1.808,75 16,00 0,07 2,62%
12 3.272,75 350,42 1.711,13 15,00 0,07 0,87%
13 3.441,60 351,88 1.101,05 20,48 0,19 4,59%
14 3.640,00 360,98 1.847,38 15,00 0,06 2,96%
15 3.760,00 364,54 559,31 15,00 0,20 8,33%
16 3.832,06 370,54 799,88 56,38 1,99 -5,77%
17 3.920,00 365,47 1.101,00 57,44 1,50 4,66%
18 4.054,74 371,75 401,00 15,13 0,29 12,00%
19 4.167,20 385,48 800,03 64,57 2,61 -3,93%
20 4.306,69 380,00 1.101,00 58,11 1,53 6,62%
21 4.549,65 396,09 800,37 40,63 1,03 -3,53%
22 4.722,41 390,00 1.100,96 85,47 3,32 12,00%
23 4.931,32 415,07 401,00 19,22 0,46 2,41%
24 5.160,14 420,59 401,01 18,10 0,41 -6,62%
25 5.287,34 412,17 1.101,03 96,88 4,26 11,00%
26 5.440,00 428,94 400,96 26,85 0,90 -2,41%
27 5.574,23 425,70 1.100,79 48,22 1,06 6,35%
28 5.760,00 437,50 411,33 15,01 0,27 -0,95%
29 5.880,00 436,36 733,89 15,04 0,15 3,15%
30 6.075,12 442,50 460,10 15,00 0,25 9,67%
31 6.152,70 450,00 538,25 15,04 0,21 4,08%
32 6.520,31 465,00 512,13 15,01 0,22 9,94%
33 7.266,04 539,15 1.812,04 15,11 0,06 10,00%
34 7.864,13 608,59 800,12 68,06 2,90 -5,40%
35 8.186,12 591,19 1.100,78 48,69 1,08 3,44%
36 8.440,00 599,93 2.369,92 14,93 0,05 2,18%
37 8.680,00 605,18 925,20 15,03 0,12 5,43%
38 9.013,87 623,32 800,23 51,65 1,67 -7,48%
39 9.110,03 616,13 662,41 15,01 0,17 -12,01%
40 9.240,05 600,51 1.100,97 113,52 5,85 8,61%
41 9.480,00 621,18 799,87 51,50 1,66 -4,26%
42 9.586,31 616,65 1.101,00 51,69 1,21 5,12%
43 9.664,94 620,68 0,00 0,00 0,00
Memòria
21

SECCIÓ TRANSVERSAL
Amplada del camí:
Tenint en compte que pel camí hauran de passar dos vehicles alhora l’amplada del camí serà de
5 metres, suficient per a poder passar dos turismes a la vegada, ja que els camions no es
necessari que es puguin creuar dos a l’hora degut a que el trànsit d’aquest serà molt baix. A
l’hora de fer les obres el trànsit de camions serà més elevat però durant aquest període de
temps el trànsit estarà regulat i no serà necessari el pas de dos vehicles a la vegada.
Pendent transversal
El camí tindrà un pendent transversal del 3 % a dues aigües per tal d’evacuar l’aigua i no
malmetre el ferm.
Cunetes
Les cunetes seran triangulars amb unes dimensions de :
Memòria
1
1
1,00m
1
1
0,50m
22

Talús
A l’hora de definir els talussos hem de tenir en compte el tipus de terreny i l’alçada dels
talussos.
Observant l’annex del tipus de sòl veiem que tenim un sòl granular amb plasticitat mitja per
tant considerarem que és un sòl de consistència normal.
Si observem la taula 1
DESMUNT TERRAPLÈ
Zones inestables o on hi pugui existir
perill per un construcció propera
3:2
Terrenys de consistència normal 1:1
Entre 1:1 i 2:1
Terrenys de trànsit 2:3
Terrenys rocosos 1:4
Tot i els valors de la taula anterior s’ha decidit fer un talús tant de desmunt com de terraplè 3:2;
amb aquest valors aconseguirem que no hi hagi tanta erosió ja sigui al desmunt com al
terraplè, a més amb aquesta inclinació també s’afavorirà el desenvolupament de la vegetació
que també ens fa de sustentació del terreny.
FERM
Per tal de poder fer el ferm tindrem una esplanada de 5 metres d’amplada compactada amb un
CBR del 15. Aquesta esplanada serà de la categoria S2 6 i es considera de qualitat bona.
El ferm serà de categoria E2 de la via tipus T42 compost per dos capes, una de 25 cm de tot-u
natural i una altra de rodadura de 5 cm de mescla asfàltica; per sota d’aquestes és ficarà una
capa de mescla 20 cm de tot-u natural amb terres seleccionades per a millorar el ferm. La
compactació del tot-u serà del 100% del próctor modificat (veure annex ferm).
La capa de tot-u artificial s’executarà de Bovera a Bellaguarda, aquest motiu és perquè
s’instal·larà una matxucadora d’àrid prop de la població de Bellaguarda, d’aquest forma
s’evitarà passar amb trànsit pesat per la capa final de rodadura. La roca per fer el tot-u
s’extraurà en gran part de la pròpia excavació.
1
RAFAEL DAL-RÉ TENREIRO, CAMINOS RURALES PROYECTO Y CONSTRUCCIÓN, EDICIONES MUNDI-PRENSA,
MADRID-BARCELONA.-MÉXICO, 1994
6 La normativa estatal de diseño de firmes (Instrucción 6.1 y 2-IC, Secciones de Firmes, de 1.990) del PG-3
Memòria
23

De totes les dades anteriors traiem la secció tipus del camí:
3
2
Memòria
Perfil actual
Perfil modificat
1
0,05m
0,25m
1
1 1
0,20m
Superfície de desmunt
MOVIMENT DE TERRES
2
3
3%
5,00m
5,90m
6,60m
Mescla bituminosa
en calent S-12
3%
3
Tot-u artificial
Tot-u natural i selecció
de terres de la pròpia obra
2
Aportació de terres
de la pròpia obra
Després de realitzar el traçat del camí el moviment de terres que ens ha sortit és el següent:
(veure annex moviment de terres)
Volum total de desmunt = 31.302,46 m 3
Volum total de terraplè = 34.861,04 m 3
Mirant els resultats totals de desmunt i terraplè podem veure que hi ha més terraplè que
desmunt, per solventar això, l’adjudicatària de les obres pot ficar-se amb contacte amb algun
agricultor de la zona per què aquest pugui fer-li préstec, aquest canvi s’acceptarà si les terres de
préstec són adequades per al terraplè.
Les terres procedents de la capa vegetal s’hauran de treure i no es podran aprofitar per al
terraplè, aquestes s’hauran de portar a un abocador o es podran deixar de préstec a algun pagès
de la zona.
SENYALITZACIÓ
Les característiques adoptades per la senyalització vertical seran les mateixes requerides per la
construcció d’una carretera convencional sense voral. Els senyals verticals disposaran d’una
alçada lliure sobre la calçada de 1.800 mm.
Els senyals triangulars tindran una longitud de costat de 700 mm, els senyals octogonals
tindran una amplada de 600 mm i els senyals circulars tindran 600 mm de diàmetre.
La reflectància dels senyals de trànsit serà d’alta intensitat de nivell II. “Norma 8.1-IC
Señalización vertical del PG-3”
Desbroçada terreny natural
Terreny natural
0,10m
24

Les senyals verticals de circulació que és col·locaran al llarg del recorregut són les següents:
Memòria
TIPUS DE SENYAL PK
Senyal de límit de velocitat a 50 km/h 0 i 9.650
Senyal de perill de corba tancada 7.950
Senyal de perill de corbes entrellaçades 9.150 i 9.550
Senyal pendent excessiva 12% 4.200, 4.960 i 9.000
Senyal pendent excessiva 10% 7.880
Senyal d’ Stop 9.664
Els ancoratges per plaques i lames així com la tornilleria i perfils d’acer galvanitzat utilitzats
com a postes de sustentació de senyals i panells direccionals compliran les característiques
indicades per cada un d’ells segons la norma UNE 135 312 i UNE 135 314, respectivament.
Com a senyalització horitzontal és col·locarà un parell de línies longitudinals als extrems de la
calçada ja que aquesta no supera els 6,25 m. 7
OBRES DE PAS
Desprès de calcular la capacitat de les cunetes i la velocitat de l’aigua que passarà per aquestes
(veure annex hidrologia i drenatge), les obres de pas que s’han de col·locar al llarg del
recorregut del camí són les següents:
Conca PK punt
baix
conca
superfície
conca (ha)
Longitud de
la conca (m)
h i (m)
conca
h f (m)
conca
J (% )
pendent
conca
Q conca
(l/s)
7 NORMA 8.2-IC "MARCAS VIALES" DE LA INSTRUCCION DE CARRETERAS DEL PG-3
Q conca
(m 3 /s)
Ø tub
formigó
(m)
nº tubs
(ut)
Q tubs
(m 3 /s)
1 75 282,25 2.667,00 280,00 533,00 9,49% 7.057,23 7,06 1,00 4,00 7,26
4 1.050 123,02 2.239,00 303,00 540,00 10,59% 3.890,81 3,89 1,00 2,00 3,83
6 1.750 213,05 2.645,00 315,00 556,00 9,11% 5.657,75 5,66 1,00 4,00 7,11
7 2.150 42,62 1.250,00 320,00 446,00 10,08% 1.735,64 1,74 0,60 4,00 1,92
8 2.550 55,73 1.504,00 336,00 518,70 12,15% 2.223,69 2,22 0,80 2,00 2,26
10 3.200 120,11 1.758,00 348,00 557,90 11,94% 3.938,38 3,94 0,80 4,00 4,49
13 *
4.075 50,81 1.725,00 380,00 559,50 10,41% 1.996,02 2,00 0,60 4,00 1,95
14 4.450 62,84 1.849,00 387,00 588,70 10,91% 2.368,67 2,37 0,80 3,00 3,22
18 6.075 42,46 1.005,00 440,00 585,00 14,43% 1.893,08 1,89 0,60 4,00 2,29
25 8.100 87,60 1.553,00 597,00 666,60 4,48% 2.432,89 2,43 0,80 4,00 2,75
26 8.850 192,95 2.316,00 615,00 640,00 1,08% 3.081,55 3,08 1,00 5,00 3,06
conca PK punt
baix
superfície
conca (ha)
Longitud de
la conca (m)
obres de pas als diferents fons de vall
obres de pas en punts de la vall major
h i (m)
conca
h f (m)
conca
J (% )
pendent
conca
Q conca
(l/s)
Q conca
(m 3 /s)
Ø tub
formigó
(m)
nº tubs
(ut)
Q tubs
(m 3 /s)
17, 18, 19,20,
21, 22 i 24 5.300 223,32 2.257,00 420,00 592,00 7,62% 5.605,05 5,61 1,00 4,00 6,50
13, 14, 15, 16,
17, 18, 19, 20,
21, 22, 23 i 24 4.075 389,65 3.525,00 385,00 592,00 5,87% 7.972,48 7,97 1,20 4,00 9,28
25

Per calcular les longituds màximes entre obres de pas s’ha seleccionat una conca tipus “conca
23”, d’aquesta s’extreu l’aigua que rep per metre lineal i per tanteig, es treu la longitud màxima
del tram tenint en compte de no sobrepassar l’alçada d’aigua màxima de la cuneta i la velocitat
màxima segons el tipus d’acabat de la cuneta.
Longitud tram
conca (m)
Les pendent dels tubs al travessar el camí tindran unes pendents del 10 % com a mínim; els
tubs situats en els punts baixos dels trams i fons de vall es col·locaran perpendicularment al
traçat del camí, en canvi els tubs de desaigüe de cunetes és col·locaran amb una inclinació de
20 º respecte la perpendicular i el sentit d’evacuació de l’aigua.
El diàmetre dels tubs que s’utilitzarà per als embornals de les cunetes serà de 1 m, aquest
diàmetre facilitarà el manteniment dels embornals.
6. SERVEIS AFECTATS
No es preveu afectació de serveis. Així mateix en el moment de l’execució de les obres es
preveurà passos alternatius per accedir a les finques que quedin afectades per la nova
construcció del camí.
Memòria
Qtipus x m
(l/s·m)
obres de pas,
desaigüe cunetes
Punt PK
1 500
2 1.425
3 2.850
4 3.560
5 4.950
6 6.700
7 7.350
8 8.550
Q (m 3 /s) J (%) K
(m 1/3 ·s -1 )
h v (m/s) Ø tub
formigó
(m)
Q tub
(m 3 /s)
470,00 0,76 0,36 2,20% 25,00 0,49 1,49 0,80 0,48
650,00 0,76 0,50 2,20% 45,00 0,49 2,08 1,00 0,87
26

7. ZONES D’AFECTACIÓ O PROTECCIÓ ESPECIAL
En la zona d’actuació no hi ha cap zona amb afectació mediambiental específica.
Al dibuix anterior hi ha ombrejada la comarca de les Garrigues i els termes municipals de
Bovera i Bellaguarda; en aquestes dos zones no s’observa zones d’afectació.
Es tindrà en compte la plantació de petits arbustos per mitigar la futura erosió que pugui tenir
el terreny modificat.
8. OCUPACIÓ DELS TERRENYS
A part dels terrenys afectats pròpiament pel traçat del camí és preveu petites afectacions a les
finques adjuntes al llarg del traçat, aquestes es faran amb permís dels propietaris; les afectacions
que hi haurà seran:
- Pas de la maquinària en zones conreades
- Utilització de finques com a préstec de terres i abocador d’aquestes.
- Terrenys amb zones d’acopi.
En cas d’haver algun dels tipus d’actuacions esmentats s’haurà de deixar el terreny afectat amb
les mateixes condicions que estava a l’inici
Memòria
27

9. PLA D’ASSAIG
En compliment de la normativa vigent s’ha elaborat un Pla d’assaigs per a l’execució de les
obres. A l’annex núm. 8 queda reflectida la proposta del pla on s’assenyala les unitats objecte
de control, el tipus, la freqüència i la quantitat d’assaigs a realitzar.
Durant l’execució de l’obra, la Direcció d’Obra podrà determinar la modificació de les
freqüències establertes, així com la realització d’assaigs no previstos inicialment a la proposta
del pla del control de qualitat.
Pel tipus de control a realitzar, i d’acord amb el Decret 257/2003 de 21 d’octubre, els
laboratoris competents pel desenvolupament previstos al pla de control de qualitat hauran
d’estar acreditats en els següents apartats:
1. GRUP D’ÀMBITS DEL FORMIGÓ ESTRUCTUTAL (EH)
• Àmbit de control del formigó, dels seus components i de les armadures d’acer (EHA)
• Àmbit de control del formigó i dels seus components (EHC)
• Àmbit de control del formigó fresc (EHF)
2. GRUP D’ÀMBITS DE VIALS (VS)
• Àmbit de sòls, àrids, mescles bituminoses i materials constituents de vials (VSG)
• Àmbit de ferms flexibles i bituminosos de vials (VSF)
10. PROGRAMA D’EXECUCIÓ DE LES OBRES
En acompliment de l’apartat 1 paràgraf e) de l’article 124 del Reial Decret Legislatiu 2/2000 de
16 de juny, i l’article 132 del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre, s’elabora l’Annex del Pla
d’Execució. Pla d’obres, on s’estudia amb caràcter indicatiu el possible desenvolupament de les
obres.
En el present projecte s’ha estimat com a període òptim d’execució de les obres de sis mesos i
mig (veure annex del Pla d’Execució).
11. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
Atès el que disposa l’article 4 del R.D. 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’aproven les
disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (que desenvolupa la
vigent Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals), vist el programa de
treballs i el pressupost total de l’obra, es redacta l’ “Estudi de seguretat i salut”, que s’inclou
com annex de la present memòria.
Atès el que disposa l’article 7 del dit R.D. 1627/1997, el contractista adjudicatari de l’obra
elaborarà el “Pla de seguretat i salut en el treball” basat en l’”Estudi de seguretat i salut” del
present Projecte.
Memòria
28

12. PRESSUPOST DEL PROJECTE
El pressupost d’execució material del projecte, resulta d’aplicar els amidaments de les diferents
unitats d’obra als corresponents preus, és de 1.182.135,18 € ( un milió cent vuitanta-dos euros
amb divuit cèntims).
S’incrementa l’esmentat Pressupost d’Execució Material amb un 19 %, per Benefici Industrial
6% i Despeses Generals 13%, i l’IVA vigent que és del 16 %, llavors s’obté el pressupost
d’execució per contracta, aquest ascendeix a 1.631.818,40 € (un milió sis-cents trenta-un mil
vuit-cents dinou euros amb quaranta cèntims)
Memòria
29

Annex climatologia
ANNEX 1:
GEOTÈCNIA
30

1.
1.1
IN NTTRO
OD DUCCC
IÓ
Pe er rreali
itzaar
el e diisseeny
y de el caamí
í s’hha
ting t gut en comppte
el ttipuus
dde
sòls s s de e la zon na, noo
s’hha
ffet
un
assaigg
ex xhaausttiu,
aq quesst
s’hauurà
à dee
realittzar
r enn
el moom
entt
dee
duur
a terrme
e ell
pr rojeecte
e.
1.2
TIPPU
US DDE
E SÒÒL
L
Cong
glommer
ratss,
luutittes
s i ggres
sóss,
Eoc E cè ssup
peri ior-Olligoocè
è innfer
riorr.
Arg A gilees,
llim ms, , mmarggue
es i gr resóós
ffins.
Cat C tià.
Dip D pòs sitss
fluuvi
iotoorreenc
cialls
i dee
ffonss
de d vvall
l coorr
relaacio
onaable
es ammb
lla
Te T rra assaa
3.
Llu L ums,
ssorrres
s i grav g ves s. PPlisstoccè
sup s periior.
Tra T am ms ccon
ngloome
erààtic
cs leent
ticuular
rs i so ovinnt
tabu t ula ars. Caatiàà
Annne
ex cclimmat
toloogia
TI IPUUS
DEE
ZZO
ONAA
GGEO
OL LÒG GICCAA
PPlà
ànol
geeol
lòg gic
LLLE
GE ENNDA
A
31

1.3 HORITZONS TIPUS.
Annex climatologia
32

Be llpu ig C−233
DD
DD
D
DD
DI DI
DD
DD
II
DD
II
DD
II
DD
II
DD
DD
II
II
DD
II
II
DD
II
II
DD
II
DD
DD
II
RA RA
DD
II
DD
DD
II
II
II
DD
II
DD
II
DD
II
RA RA
RA RA
II
DD
II
D
AA
DI DI
DD
II
D
DD
II
II
II
II
DD
DD
II
D
DD
DD
II
DD
DD
DD
DD
Sant Josep
II
DD
II
DD
II
DD
DD
Cam ívellde Flix a laG r
Carrer de la P b la
o
Carrer de la Palm a
Ajuntament
anade lla
Bovera
V a l l d e l s O l l e r s
l o s H o r t s
AA AA
R o i g
l o P o u
V a l l
DR DR
DD
DD
DD
DR DR
DD
r s
DD
DD
DD
DD
RA RA
RA RA
DD
DD
DI DI
DD
AA AA
DD
DD
DD
RA RA
RA RA
AA AA
l e s C r e u s
Era del Mano
Cam íde Be llaguarda
l a S é n i a
d e
P a u
d e B o v e r a
Era de l’Esquerrers
Era del Perico
Era de l’Agustí
l e s B a l s a n o v e l l e s
l o s O b a c s
Cam íde la B isbalde Fa lset
AA
AA
s O l l e r s
l e s C r e u s
Era de Gatano
Era de l’Avelino
Cam íde Be llaguarda l a P l a n e t a
Era de l’Isidret
Mas del Pubill
Era del Pubill
RA
RA
D
les Fonts
D
RA RA
AA
AA AA
RA
RA
RA
RA
D
l e s B a l s a n o v e l l e s
l o s O b a c s
DR
D
D
AA
D
D
D
D
D
D
D
D
AA
D
AA
D
D
D
AA
AA
AA
AA
Cam íde la B isbal de Fa lset
D
1.4 PUNTS ON S’HAN EXTRET LES MOSTRES.
AA
D
AA
AA
D
D
AA
V a l l d e l s C o m a r s
D
D
D
D
AA
l o P i V e r
AA
D
AA
AA
AA
D
AA
AA
D
AA
D
AA
AA
l a V a l l d e l e s N e g r o s e s
l e s C o n v i e l l e s
D
D
AA
DR
AA
AA
Al ser la distribució de cargues del moviment de terres bastant uniforme s’ha elegit varis punts
de mostreig al llarg del camí.
Mostra: 1 2 3 4 5
Annex climatologia
D
Cam íde les Negroses
D
DR
AA
RA
D
D
D
D
AA
V a l l
Mas del Benito
V a l l d e l e s N e g r o s e s
d e B o v e r a
l a V a l l M a j o r
AA
AA
D
D
DR
AA
D
D
Mas del França Mas del Massot
D
D
AA
D
D
D
D
D
D
AA
AA
DR
Cam íde les Negroses
AA
AA
AA
AA
AA
D
Mas del Romaldo
D
AA
AA
AA
AA
AA
AA
DR
Mas de Gatano
l o s M o n t o l i n s
l o s P a r a p e u s
D
AA
AA
D
RA
D
AA
D
D
AA
D
BO
V a l
AA
AA
D
C o m e l l a r
d e
P r u n e r e s
D
AA
AA
DR
D
AA
AA
AA
D
RA
R a có d e l C om e l l a r d e P r u n e r a
D
D
AA
D
D
DR
AA
AA
D
AA
D
l o C o m e l l a r d ’ e n P r u n e r a
AA
Mas de l’Atxa
D
D
D
D
D
D
D
D
AA
AA
D
D
D
D
D
AA
AA
RA
D
D
D
D
D
AA
D
AA
l o C a m í d e l M o l í
D
AA
AA
AA
DR
DR
AA
D
AA
RA
l o C a m í d e l M o l í
AA
D
D
D
D
V a l l d e B o v e r a
AA
D
D
ZE
D
AA
AA
AA
D
D
DR
D
D
D
D
AA
D
D
AA
D
elM olí
AA
Pto 1 Pk 1.000 m
Pto 2 Pk 2.850 m
Pto 3 Pk 4.800m
Pto 4 Pk 6.700 m
Pto 5 Pk 8.500 m
D
D
RA
D
D
Cam íde lM o lí
Era del Pere Ferrer
Cam íde lM o lí
Cam íde lM o lí
e d l V a l
D
Cova del Moro
D
B
Era del Manuel Prats
o
D
v
e
r
a
D
D
ll oo ss CC oo rr nn ii gg uu ee rr ss
V a l l d el a C o v a d e l M o r o
D
D
D
D
D
CS
D
l o s C o r n i g u e r s
l a C o v a
d e l
M o r o
AA AA
D
Cam íde la Cova de lM oro
Cam íde la Cova de l
B o c
d e
l a C o v a d e l M o r o
s
l o C o m e l l a r
Era del Josep Beà
AA AA
M oro
D
l o s C o r n i g u e r s
d e l
J o s e p B e à
D
ll aa CC oo vv aa dd ee ll MM oo rr oo
AA
l o s C l o t e r o s
d e
l ’ A r b o n é s
l a S o l a n a
d e l
P e l a r a n
e llars llars e
Com Com
ls ls Cam Cam íde íde
D
l a S o l a n a
d e l
M a s s o t
Mas de l’Arbonés
Era de l’Arbonés
DR
DR DR
DR DR
AA
DR DR
l a S o l a n a
d e l
P a n a
D
l a S o l a n a
d e
AA AA
AA AA
ll oo ss CC oo mm ee ll ll aa rr ss
D
AA AA
D
D
AA AA
j oo aa r
j r
l o s C l o t e r o s
d e
l a F i l o m e n a
DR DR
Mas Mas del del Flanxo Flanxo
Cam Cam Tanes Tanes
íde íde les les
D
AA AA
D
Punta dels Corbs
D
l a S o l a n a d e l R o s
D
DD
D
Font de la Terra
l a S o l a n a
d e l
J o a n d e l ’ I g n a s
D
DD
DR DR
AA AA
DR DR
AA
D
AA
D
D
l e s C o v e s d e l V e n d r e l l
C a p e l l a d e s
Cova del Vendrell
AA AA
Mas Mas de de Cal Cal Barber Barber
AA AA
AA AA
Cova del Bony
AA AA
VV aa ll ll dd ee ll HH oo rr tt ss
Cam í
V a l l d e la C ova
V a l l d e la C ova
Cam íde le s Coves
de le s Coves
l e s C o v e s
d e
F r a n c
Mas de Franc
AA AA
l a S o l a n a
d e l
T ò f
DD
AA AA
dd ee ll MM oo lí lí
l a C o v a
d e l s
T e s t o s
AA
AA AA
AA
R A
DD
AA AA
D
DD
RA
DD
DC DC
DD
AA
AA AA
AA AA
AA AA
AA AA
ll ee ss BB aa dd ii ee tt ee ss
D
D
AA
D
D
D
AA
l a T a n a
d e l
M a r i a n o
l e s B a d i e t e s
Tossal de Morull
l a S o l a
AA AA
l e s C o v e s d e l M o l í
AA
Cam íde les So lanes
Cam íde les So lanes
D
B r an e
a
r c
AA
AA
AA
AA AA
RA
ll ee ss CC oo vv aa rr xx ee ss
AA AA
RA
DD
DD
d a
l a R a e l a d a
l
AA AA
C o
v
a
AA
d e o
l M lí
D
l o s N o g u e r e t s
AA
D
AA AA
AA
D
l e
tera de Fraga a Reus C −242
Pallissa del Ballester
l o s P l a n s
Pallissa d’Abella
l e s D e s d i t e s
S E R R A D E L C A S S O L
AA
Cam íde les So lanes
Cam íde les So lanes
Cam íde la Cova d ’en So là
l o s N o g u e r e t s
DR
D
AA
D
D
D
AA
AA
Granja d’Abella
í del Bancal Gran
Carrer de les Eres
Bellaguarda
V a l l d e l s H o r t s
Era del Tomaseta
Era de l’Albanyil
D
AA
D
AA
D
Era del Petitot
D
I
DI
DI
D
I
D
DI
AA
RA
DI
Carrer de la Bassa
Sant Antoni Abat
Carrer de lVa ll
Carrer Major
Carrer de Va llvedat
Carrer del Pou
D a m u n t d e l s H o r t s
l e s C o
AA
AA
Pallissa del Vendrell
l e s S o r t s
CEIP Els Set Focs
Ajuntament
DI
DI
I
PR
I
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
DI
D D
D
I
I
I I
I
I
I
D
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
D
I
DI
I
DI
I
CE
DI D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
D
DI
RA
DI
I
DRI
D
D
I
I DI
I
DI
RA
PR
D
DI
PR
I
RA
D
DI
D
DI
D
DI
I
I
DI
D
RA
DI
DI
DI
DI
DI
HI
DI DI
AA
DR
D
DI
I
D DI
DR
D
DI
D
D
D
DI
I
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
D
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DIDI
I
DI
DI
DI
I
D
D
Carrer de les Esco le s
DR I
D
DR I
DI
Cam íde laCosta de lPou
C a p
d e
V i l a
RA
AA
l e s V i n y e s
DR
l a
l e
33

Mostra: 1
Annex climatologia
34

Mostra: 2
Annex climatologia
35

Mostra: 3
Annex climatologia
36

Mostra: 4
Annex climatologia
37

Mostra: 5
Annex climatologia
Tamís utilitzat 3x3 mm
38

1.5 ASSAJOS REALITZATS
Per tal de determinar el tipus de sòl que es troba al llarg del recorregut del camí s’ha fet els
següents assajos:
1. Formar una pilota amb la seva humitat natural, si no es pot, o és difícil de moldejar,
significarà que la mostra és menys plàstica o que la seva humitat està per sota la òptima.
2. Trencar la pilota aixafant-la amb els dits, si es desfà en fragments uniformes, significarà
que la humitat està per sota la òptima.
3. Formació d’un “xurro”, si s’aconsegueix fer un diàmetre aproximat de 3 mm es
confirmarà que el sòl té plasticitat.
4. Posar la mostra en un pot i remenar, deixar reposar 1,5 minuts, passat aquet temps si
l’aigua queda tèrbola i es distingeixen dues capes significarà que hi ha un % d’argila.
5. Per tal de determinar si la mostra conté argila o llim: s’agafa un tros de mostra amb la
seva humitat natural, i es frega sobre les mans, si queden tacades després de la fricció es
confirmarà que la mostra conté argila. Tanmateix si al fregar les mans els fins queden solts i
no empegats, són llims.
6. Fregar amb les dues mans el sòl, si aquest es descomposa fàcilment significarà que el sòl
és granular.
Altres aspectes en que ens hem de fixar per determinar el tipus de sòl:
EL QUE S’HA D’OBSERVAR SÒLS GRANULARS, ARENES FINES I LLIMS SÒLS PLÀSTICS (COHESIUS), ARGILES.
Aspecte i tacte
Moviment d’aigua als dits buits
1.5.1 Formació de pilota amb la humitat natural
No s’ha pogut fer cap pilota amb la humitat natural que tenia el terreny, llavors per suplir
aquesta humitat natural i aconsiguir realitzar la pilota s’ha humidificat les mostres.
Annex climatologia
Els gran grossos es veuen: el sòl té un tacte granós al agafarse
amb els dits
Es tira aigua a la palma de la mà, s’estén un petita quantitat
de sòl i es remena. Apareix aigua a la superfície. Al deixar de
remenar, l’aigua desapareix
Els grans no es poden veure, el sòl té un tacte
uniforme i sucós al agafar-lo amb els dits
Mateix assaig però hi ha indicis d’aigua sortint dels
forats.
Plasticitat Molt poca o gens plasticitat Plàstic i apegalós. Pot moldejar-se
Cohesió en estat sec
Sedimentació a l’aigua
Poca o gens resistència en estat sec. Es trosseja i fa escames
ràpidament
Alta resistència en sec. Es trosseja amb dificultat.
Baixa porositat
Es separa per sedimentació de forma ràpida Es manté en suspensió en aigua durant varies hores.
39

Mostra: 1 Mostra: 2
Mostra: 3 Mostra: 4
Annex climatologia
40

1.5.2 Aixafament de la pilota
Mostra: 1 Mostra: 2
Mostra: 3 Mostra: 4
Annex climatologia
Mostra: 5
41

1.5.3 Formació d’un cilindre per determinar la plasticitat
Mostra: 1
Mostra: 2
Annex climatologia
42

Mostra: 3
Mostra: 4
Annex climatologia
43

Mostra: 5
1.5.4 Determinació si hi ha argiles i llims
Annex climatologia
44

Mostra: 1
Annex climatologia
Mostra: 4
Mostra: 2 Mostra: 3
Mostra: 5
45

1.5.5 Determinació d’argiles per fregament de les mostres a les mans.
Per tal de determinar si és argila o llim: s’agafa un tros de mostra amb la seva humitat natural, i
es frega sobre les mans, si queden tacades després de la fricció, els fins són argiles, tanmateix si
al fregar les mans els fins queden solts i no empegats, són llims.
Un cop realitzats els assajos amb les mostres anteriors s’ha comprovat en totes les mostres
menys la segona que els fins queden solts i no s’han pegat a les mans.
1.5.6 Determinació de sòls granulars
Per determinar si el sòl és granular es frega amb les dues mans el sòl, si aquest es descomposa
fàcilment el sòl és granular.
Després de fer els assajos anteriors s’ha comprovat que tots els sòls són granulars excepte la
mostra 3.
1.5.7 Conclusions
Comparant les mostres analitzades es confirma que els sòls son lleugerament plàstics tret de la
mostra 2 que és molt plàstica; els sòls son granulars tret de la mostra 3 que sembla que sigui
una barreja de graves amb una fracció petita d’arenes i llims.
En general el sòl de les mostres són granulars amb arenes fines i llims; amb una poca
proporció d’argiles.
Annex climatologia
46