Untitled - UdG

) El pas de la volta catalana a la de quatre punts
- 16 -
Introducció tècnica
Cap a mitjans del segle XX, es realitzaren diferents estudis i publicacions sobre les
voltes de maó de pla. En un moment en que la construcció travessava molt
inconvenients a causa de la crisi dels materials, especialment del ciment pòrtland i el
ferro, es buscaren solucions més racionals, econòmiques i sòlides, tenint com a base
les construccions tradicionals. Entre aquests estudis destacà el fet per l’arquitecte
Ignasi Bosch i Reitg, que es centrà en la tipologia de les voltes de quatre punts, un
sistema més econòmic, lleuger i estructuralment resistent que la seva predecessora.
Tanmateix, un cop arribat a aquest punt, cal definir amb certa exactitud els diferents
conceptes als quals ens referim, per tal de no confondre’ls:
• Anomenem volta catalana a la formada per maons col·locats de pla, uns
a continuació dels altres, en tota la seva curvatura i en diferents gruixos
o doblats. El primer gruix sol ser de rajola prima, es col·loca amb morter
de guix o de ciment ràpid, i els altres successius, amb morter de ciment
lent o pòrtland. Entre les diferentes capes o gruixos de la volta hi ha una
discontinuïtat completa de juntes, amb el que es crea una estructura
semblant a la d’una closca elàstica, on els seus elements treballen a
tracció i a compressió.
• Quan ens referim a volta de maó de pla ens centrem en un tipus de
volta catalana, aquella que només disposa d’un sol gruix de maó
foradat. Cal ser molt curós amb la diferenciació de les dues tipologies ja
que les conseqüències de fer tan sols el senzillat, són molt diferents a
les de realitzar senzillat més doblat. 3
Ignasi Bosch apostà per les voltes de maó de pla d’un sol gruix, però quins avantatges
aportava aquesta respecte les que s’havien estat utilitzant fins aquell moment?
3 Jordi Collell, Carles, 2005.
• En primer lloc, que la volta tan sols disposi d’un sol gruix de rajol
foradat, dóna una gran lleugeresa amb comparació a la seva
predecessora. Abans es considerava que la capacitat resistent de la
volta la donava el doblat. Tanmateix, sense el doblat, s’aconsegueix una
gran reducció de tota l’estructura, és a dir, en disminuir el pes de la volta