Untitled - UdG

1. OBJECTIUS
1.1. ANTECEDENTS
- 2 -
Objectius
Històricament, el sector de la construcció ha estat el centre de les activitats
quotidianes del que entenem per civilització. La construcció és una activitat molt
habitual en la societat i per aquest motiu podríem pensar que coneixem el
comportament estructural de qualsevol edifici. Però això no és així, sobretot en el cas
de construccions que tot i ser antigues no han arribat a ser prou emblemàtiques per
que algú es decideixi analitzar-les. Aquest és el cas en que es troba la volta de quatre
punts, una volta de maó de pla desenvolupada per l’arquitecte gironí Ignasi Bosch, que
sorprèn per la seva gran lleugeresa i la demostrada resistència a compressió.
Des d’antic les aproximacions al càlcul de les voltes han estat moltes i variades, i la
conclusió encertada a la que s’ha arribat amb el pas del temps, és que aquests
elements mantenen la seva estabilitat gràcies a un correcte traçat de la seva
geometria. Malgrat això, l’arquitecte Ignasi Bosch afirmà que aquestes teories de
càlcul no eren aplicables a la seva tipologia de voltes, ja que la forma de treball és
diferent 1 .
1.2. OBJECTE
Tot i que en un principi la fi principal es centrava en l’estudi d’una volta de quatre punts
situada en algun edifici dissenyat per Ignasi Bosch, l’elecció de l’església de Sant
Narcís com edifici objecte del treball va conduir a adoptar, a més de la volta de quatre
punts, una segona tipologia de volta de maó de pla utilitzada per l’arquitecte, la cúpula
semiesfèrica.
L’objecte d’aquest treball contempla, doncs, la modelització de les dues tipologies de
voltes, situades a l’església de Sant Narcís de Girona, amb la finalitat d’establir un
model de mesura i estudi aproximat de la seva capacitat portant.
1 Bosch, Ignasi, 1949.