Untitled - UdG

2.3. ANÀLISI D’EDIFICIS DE FÀBRICA
- 28 -
Introducció tècnica
L’estabilitat del conjunt de la fàbrica ve donada, per tant, per la compactació dels
diversos elements sota l’acció de la gravetat. Aquesta estructura estarà sotmesa a un
estat general de compressions, que només admetrà, sense dubte, traccions febles.
La forma de la construcció es mantindrà en peu si l’aparell entre els elements és
perfecte; ja que si existís qualsevol tendència al lliscament, les forces de fricció
actuarien en dites cares i erradicarien el problema. Per tant, les forces verticals de
compressió actuaran com una espècie de ‘pretensat’ de la fàbrica, mantenint
l’estabilitat general, i permetent que els esforços oblics interns es transmetin sense
causar traccions ni lliscaments.
Per estimar l’ordre de magnitud dels esforços de compressió procedents del pes propi
del material, sabem que la tensió a la base d’un mur simple d’espessor constant
deguda al pes propi és p·h, essent p el pes específic del material i h l’alçada del mur.
Resulta interessant comparar aquesta tensió deguda al pes propi amb la resistència de
ruptura a compressió de la pedra. En un càlcul aproximat, una pedra de qualitat mitja
pot presentar una resistència de ruptura a compressió d’uns 40.000 kN/m², mentre que
el seu pes específic ronda els 20 kN/m³. L’alçada h per a la que el mur trenca per
aixafada a la base és de 2.000 m. Si les tres quartes parts de la base fossin buides
per finestres, arcades, etc., la porció restant de mur encara podria suportar una alçada
de 500 m, un ordre de magnitud molt superior a l’habitual en construcció.
2.4. MANTENIMENT DELS EDIFICIS DE FÀBRICA
Les grans estructures de fàbrica precisen una vigilància i manteniment continu per
assegurar que la pedra no s’alteri excessivament i mantingui les seves característiques
estructurals. Per tant, és bo que s’analitzin
tres criteris estructurals per tal de garantir el
bon comportament. Aquests criteris són la
resistència, la rigidesa i l’estabilitat.
La resistència i la rigidesa no són rellevants
en el càlcul de les estructures de fàbrica,
FIG 13: exemple d’arc de dovelles
Font: Jacques Heyman.