Untitled - UdG

- 30 -
Introducció tècnica
teòricament al límit de l’estabilitat i qualsevol alteració accidental de la geometria, o
qualsevol lleu asimetria a les càrregues, portaria a que les empentes deixessin d’estar
contingudes a la fàbrica i conseqüentment l’arc col·lapses. Per tant, s’arriba a
concloure que s’assegurarà l’estabilitat de l’arc en base una geometria satisfactòria,
que sigui capaç de contenir la línia d’empentes dins el seu gruix.
Per tal d’entendre millor l’afirmació exposada, es mostren les posicions límit de la línia
d’empentes en les figures 17 i 18, cada una corresponent a un estat diferent d’equilibri
amb esforços diferents que col·laboren en mantenir l’equilibri de l’arc.
FIG 17: posició límit de línia
d’empentes, l’empenta sobre el
contrafort està al seu valor mínim.
Font: Jacques Heyman.
FIG 18: posició límit de línia d’empentes,
l’empenta sobre el contrafort està al seu valor
màxim.
Font: Jacques Heyman.
Per exemple, si tenim un pont on els seus contraforts han cedit lleugerament, la llum
del pont haurà augmentat mentre que l’empenta sobre el contrafort haurà disminuït fins
arribar al seu valor mínim; si a més s’ha format una articulació a la clau com
s’exemplifica en la figura 17, es podrà afirmar que l’element es troba fora de perill, ja
que l’articulació per clivellament a la clau indica que els contraforts van cedir,
segurament fa molt temps.
Si a l’estructura hi ha evidència de deformacions progressives, o es preveu que en un
futur les càrregues permanents poden provocar aquests moviments, o be els
contraforts continuen cedint, llavors és precís prendre mesures per estabilitzar la
geometria global de l’estructura en el seu estat actual.
Si, al contrari, no hi ha cap evidència dels esmentats moviments o sembla, per posar
un exemple, que el terreny ha consolidat sota els fonaments, es considera que
l’estructura és estable i no requereix cap intervenció.