DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona

DOSSIER DE PREMSA

Barcelona es converteix en l'aparador de la
literatura basca actual de la mà de Literaldia'12
Presentacions de llibres, taules rodones, clubs de lectura, concerts, espectacles,
bertsolaris, concursos, rutes literàries, exposicions... La vuitena edició del festival de la
literatura basca a Barcelona, organitzat per l'Euskal Etxea en col·laboració amb la
Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Escola Ofcial
d'Idiomes, arriba farcida de propostes i novetats. Enguany, a més de posar de
manifest la consolidació d'aquest certamen hi ha diversos motius que el fan ser especial.
D'una banda, una oferta que creix any rere any amb la voluntat d'arribar a un públic més
ampli i divers. De l'altra, la de comptar amb dos obsequis molt especials per a tothom qui
s'acosti a Literaldia.
Dos motius de celebració
El primer d'aquests regals, és la traducció al català d'Orhipean, el país de la llengua
basca, en una coedició de l'Euskal Etxea i amb pròleg de Quimi Portet. L'obra, de la
qual se n'han fet mitja dotzena d'edicions i que ha estat traduïda a diverses llengües és
un treball divulgatiu sobre Euskal Herria i la cultura basca. Orhipean ajuda conèixer el
passat d'un poble, però també a entendre el present i el futur d'un país amb un paper
protagonista en l'actualitat informativa.
L'altre motiu que atorga un al·licient especial a aquesta edició de Literaldia és la
possibilitat que qualsevol persona pugui ser escriptor per un dia, o qui sap si per un mes.
Apostant per la participació i la interactivitat amb el públic, Literaldia'12 obre les pàgines
del llibre immens que són les noves tecnologies a un concurs literari ben especial: el
d'escriure a través de twitter un conte col·lectiu o bé microhistòries de 140
caràcters. Totes dues incursions en el món de la literatura seran premiades.
Un mes sencer de bona literatura
Durant més de trenta dies, Barcelona serà l'aparador de la literatura basca. De l'11
d'abril al 12 de maig l'Euskal Etxea omplirà les pàgines del calendari amb les propostes
més atractives del món editorial. Sota el lema: “L'Euskal Herria d'avui, en la literatura”
el festival ofereix un ampli ventall d'activitats -més d'una vintena-, la majoria d'elles
gratuïtes, per a totes les edats i paladars. Sense oblidar, com no podria ser d'altra
manera, la Diada de Sant Jordi, i presentant tant autors coneguts com els nous
descobriments i les joves promeses.
Per a més informació: http://www.literaldia.com/
Contactar amb Laia Alsina, responsable de Comunicació de l'Euskal Etxea: 654 14 70 15,
premsa@euskaletxeak.org

La programació

Les propostes de Literaldia'12
ABRIL 2012 ------------------------------------------------------------------------
11 | dc | 19.30h | Euskal Etxea | IK, club de lectura | Lehenago zen berandu d'Arantxa
Urretabizkaia | Gratuït
Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de
promoure la literatura basca a Catalunya. Els llibres són obres literàries
creades en euskera, però per a què les persones que no saben l'idioma també
hi puguin participar, s'utilitzen tant les versions originals com les traduccions.
Aritz Galarraga conduirà les sessions.
Euskal literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak
izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik
itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.

12 | dj | 20h | Euskal Etxea | Sexual Herria | Itziar Ziga | Presentació de llibre | Gratuït [cas]
La periodista inadaptada, feminista heretge, diamant en brut i vedet d'extraradi,
Itziar Ziga, després de nou anys de sexili a Barcelona, ha tornat a Euskal Herria,
preguntant-se si hem passat del sempitern sirimiri a la pluja daurada; si a més de
subvertir hem començat a pervertir; si de veure paisatges verds i verds en el
paisatge hem passat a ser velles i joves verds...
Ha tornat a la terra que la va veure néixer disposada a compartir la seva visió de la
lluita, del feminisme, del compromís, del plaer, disposada, a reputifcar la seva
pàtria: Sexual Herria.
Itziar Ziga va créixer en un barri de blocs d'Errenteria entre núvols tòxics i descampats verd fuor. Fins als
cinc anys ningú es va adonar que no veia ni la seva ombra, d'aquí potser la seva preferència per albirar
entre tenebres. Era una nena freaki que somiava amb ser lliure i amb estar bona. Després de llicenciar-se en
periodisme i emigrar a Barcelona, ha transitat pels més precaris treballs que el recentment estrenat mil·lenni
reserva a les dones pobres i extraviades. Fins ara no ha aconseguit donar el salt a la prostitució. Una
vegada va publicar un article en la prestigiosa revista juvenil You, però mai més la van trucar. Durant tres
meravellosos anys va ser reportera en l'extingit periòdic de dones Andra. És vegetariana a taula i omnívora
al llit. El feminisme és la seva religió, encara que en això també va sortir heretge.
Egokitu gabeko kazetari, feminista heretiko, diamante urtez bizi ostean. Betiereko zirimiritik urrezko eurira
igaro garen galdezka etorri zaigu; poliziak gu jipoitzeari utzi dion, eta orain egurra atzetik ematen ote digun;
kaleak azpikoz gora jartzeaz gainera gu geu ere atzekoz aurrera jartzen saiatu garen; paisaia berde eta
paisaian berdeak ikustetik zahar zein gazte berde izatera pasatu al garen… Sortzen ikusi zuen herrira itzuli
da, borrokari, feminismoari, konpromisoari eta plazerari buruz bere iritzia emateko prest, haren lurra
putifikatzeko prest: Sexual Herria.
Itziar Ziga Errenteriako bloke-auzo batean hazi zen, hodei toxiko eta berde fuor koloreko zelai artean. Bost
urte bete zituen arte inor ez zen konturatu etorkizuneko zakur honek ez zuela bere itzala ere ikusten, eta hau
izan ahal da iluntasun artean begiztatzeko duen zaletasunaren arrazoia. Aske eta ederra izatearekin amesten
zuen neskato friki bat zen. Kazetaritzan lizentziatu eta Bartzelonara migratu ondoren, estreinatu berri dugun
milurteko berri honek emakumeei gordetzen dizkien lan prekarioenetan jardun da. Oraindik ez du
prostituziora salto egitea lortu. Behin You gazte aldizkari prestijiotsuan artikulu bat idatzi zuen, baina ez
zioten berriro ere deitu. 3 urte zoragarritan zehar jada desagertua dagoen Andra emakume-egunkarian
erreportaria izan zen. Mahaiean barazkijalea eta ohean orojalea. Feminismoa da bere erlijioa, nahiz eta
hemen ere heretiko atera den.

13 | dv | 20h | Euskal Etxea | Hitzen Kutxa eta Manual Literaturazkoa | Jon Elordi | Presentació
dels llibres Hitzen Kutxa i lectura d’una antologia de textos bascos| Gratuït [cat]
Presentació dels llibres on es poden trobar quaranta textos seleccionats de la literatura basca i claus i
preguntes per treballar-los. Entre els autors i autores, hi trobem els més coneguts escriptors i escriptores de
la història de la literatura basca. D’aquest recull naixerà la lectura de l’antologia de textos.
Llicenciat en Filologia Basca per la EHU-UPV, professor de llengua i literatura
basca en la Universitat Autònoma de Barcelona, escriptor i traductor. Jon Elordi
ha rebut el premi literari Becerro de Bengoa de la Diputació d'Àlaba per l'assaig
Lizardi eta erotismoa, realitzat juntament amb Kirmen Uribe (1995) i el Primer Premi
en el IV Concurs de Poesia organitzat per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz (1999).
Des de 1995 ha publicat diversos llibres i articles a la premsa. En l'àmbit de la
traducció pot presumir d'una gran experiència en diferents camps.
Euskal literaturako 40 testu hautatu eta horiek lantzeko galderak eta giltzarriak eskaintzen dituen liburuen
aurkezpena. Testuen egileen artean, euskal literaturen historiako ezagunenak daude. Testu irakurketa autore
hauek idatzi dituztenen arteko hautaketatik aterako da.
Jon Elordi Euskal Filologian lizentziatua da EHU-UPV unibertsitatean, euskara eta euskal literatura irakasle
Bartzelonako Universitat Autònoman, idazle eta itzultzailea. Arabako Diputazioaren “Becerro de Bengoa”
saria irabazi du Lizardi eta erotismoa entsaioagatik, Kirmen Uriberekin batera egina (1995) eta Gasteizko
udaletxeak antolaturiko IV. Olerki Lehiaketan lehen saria irabazi zuen 1999an. 1995tik hona hainbat liburu
dauzka argitaratuak, prentsan hainbat artikuluz gain. Itzulpenaren alorrean hainbat eremu ezberdinetan
esperientzia du.

14 | ds | 11h | La Barcelona Prodigiosa – La ciutat d’Eduardo Mendoza | Ruta Literària | 5€
(socis gratuït) | Cal inscripció prèvia [cat]
Barcelona és una ciutat encisadora i plena d’històries, motiu pel qual s’ha
convertit en moltes ocasions en font d’inspiració literària. Eduardo Mendoza
caricaturitza com ningú la ciutat que el va veure néixer i entre una gran varietat de
personatges i trames policíaques presenta una visió personal, sorprenent i
divertida de la ciutat.
Amb aquest recorregut, construït a través d’obres com La verdad sobre el caso
Savolta, La ciudad de los prodigios i Sin noticias de Gurb entre d’altres,
coneixerem de la mà de Mendoza la Barcelona de les exposicions universals, la
del pistolerisme sindical o la ciutat preolímpica. Amant de llicències literàries,
Mendoza converteix la ciutat en l’escenari ideal on el carnaval de les seves
novel·les desxifra el veritable rostre de l’ésser humà urbà actual.
Bartzelona istorioz betetako hiri liluragarria da, eta hori medio askotan bihurtu da inspirazio literario iturria.
Eduardo Mendozak inork ez bezala karikaturizatu du jaiotzen ikusi zuen hiria, eta hiriaren ikuspegi pertsonal,
harrigarri eta dibertigarria eskaintzen digu pertsonaia eta trama poliziako aniztasun handi baten bidez.
Ibilbide honekin, La verdad sobre el caso Savolta, La ciudad de los prodigios eta Sin noticias de Gurb
bezalako lanen bidez erakia, erakusketa unibertsalen Bartzelona, sindikatu pistolerismoa edo Olinpiaden
aurreko hiria ezagutuko dugu. Mendozak hiria eskenatoki ideiala bilakatzen du gaur egungo gizaki hiritarraren
benetako aurpegia ezagutu ahal izateko. Androna Culturaren eskutik.

18 | dc | 20h | Euskal Etxea | Kanonaren gaineko nazioaz | Ibai Atutxa | Presentació de llibre |
Gratuït [cat]
Quins són els textos que el lector basc necessita? Quins són els i les autores que
se’ns han presentat de obligada lectura? Quin és el subjecte basc que
construeixen aquests textos? Què ens fan ser? La necessitat que tenim de revisar
el cànon literari basc de l’art per l’art és inevitable. Això és, en poques paraules, el
que aquest llibre intenta mostrar. Ziutateaz de Bernardo Atxaga i Bilbao-New
York-Bilbao ens parlen des de la centralitat del cànon, i des d’aquí subordinaran la
comunitat basca al mapa geopolític dels estats-nacions. Damunt el cànon, les
possibilitats que hi ha són escasses: ser un perillós terrorista o convertir-se en una
cosa sense importància, curiosa i diferenciada. La nació sobre el cànon busca
entre línies les alternatives.
Ibai Atutxa (Galdakao, 1984) es va llicenciar en Filologia Basca a Bilbao i va fer els màsters de Literatura
Comparada i Filosofa Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, fa el Doctorat
a la Universitat de València. Treballa a la revista científca sobre literatura comparada 452ºf (www.452f.com)
i col·labora, de tant en tant, a Lapiko Kritikoa (www.basque.criticalstew.org). Abans d’aquest llibre, va
publicar Tatxatuaren azpiko nazioaz (2010).
Zeintzuk dira irakurle euskaldunak ezagutu behar dituen testuak? Zeintzuk, ezinbestean irakurri beharrezko
gisa erakutsi zaizkigun autoreak? Zein da testuok eraikitzen duten subjektu euskalduna? Zer izanarazten
gaituzte? Artea artearengatiko euskal kanon literarioa berrikusteko dugun beharrizana saihestezina da.
Horixe da hitz laburretan eskuartean duzun liburu honek erakutsi nahi diguna. Kanonaren erdigunetik hitz
egiten dute Bernardo Atxagaren Ziutateaz eta Kirmen Uriberen Bilbao-New York-Bilbaok eta bertatik,
berezkotutako Estatu-nazioen mapa geopolitikora subordinatuko dute komunitate euskalduna. Kanonaren
gainean dituzun aukerak murritzak dira: izan zaitez terrorista arriskutsu ala bilaka zaitez txikikeria, bitxikeria
eta berezikeria. Alternatiben bila lerro artean dabil Kanonaren gaineko nazioaz.
Ibai Atutxa (Galdakao, 1984). Euskal Filologian Lizentziatu zen Bilbon eta Bartzelonako UABn Literatura
konparatuan eta Filosofia Garaikidean egin ditu masterrak. Gaur egun, Doktoradutza ikasketak egiten ari da
Universitat de Valèncian. 452ºf (www.452f.com) literatura konparatuari buruzko aldizkari zientifikoan egiten
du lan eta Lapiko Kritikoan (www.basque.criticalstew.org) hartzen du parte noizean behin. Diptiko baten
beste zatia den liburu hau baino lehen, Tatxatuaren azpiko nazioaz (2010) argitaratu zuen.

19 | dj | 15h | Universitat Autònoma de Barcelona | La importància de no ser franc (o de com
s'ha de ser infdel en literatura) | Hasier Etxeberria | Xerrada | Gratuït [cas]
Hasier Etxeberria és una institució a la literatura basca. I també a la
televisió. Fa tretze anys que presenta i dirigeix el programa de literatura
Sautrela a la televisió pública basca. Des de l’experiència acumulada ens
parlarà de televisió i literatura, de la relació entre tots dos, explicant com
es fa un programa de televisió sobre literatura, com es realitza, com no
s’ha de ser sempre fdel a la literatura ni a la televisió.
Instituzio bat da Hasier Etxeberria euskal literaturan. Baita telebistan ere. Azken 13 urteak daramatza
Sautrela literatur saioa aurkeztu eta zuzentzen euskal telebista publikoan. Bertan pilatutako eskarmentutik
hitz egingo digu literaturaz eta telebistaz, bien arteko harremanaz, azalduz bide batez literaturari buruzko
telebista saio bat nola prestatzen den, nola egiten den, nola gauzatzen den, nola beti ez zaion fidel izan
behar ez literatura ez orobat telebistari.

19 | dj | 20h | Euskal Etxea | Literatura i televisió | Taula rodona | Aritz Galarraga, Beñat Sarasola
i Hasier Etxeberria | Gratuït [cas-cat]
Com ha de ser la relació entre la literatura i la televisió? Com s'ha integrar el
llenguatge d’un a l’altre? Quina presència ha de tenir la literatura als mitjans de
comunicació i com hauria de ser? En aquesta taula rodona analitzarem també
el cas del programa Sautrela, dedicat a la literatura i als llibres, que fnalitza,
amb Hasier Etxeberria, escriptor i director del programa.
Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) és una institució a la literatura basca. I també a la televisió. Porta els
darrers 13 anys presentant i dirigint el programa de literatura Sautrela a la televisió pública basca. Des de
l’experiència acumulada ens parlarà de televisió i literatura, de la relació entre tots dos, explicant com es fa
un programa de televisió sobre literatura, com es realitza, com no s’ha de ser sempre fdel a la literatura ni a
la televisió.
Beñat Sarasola (Donostia-Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de maig de 1984). Poeta i crític literari. Es va
llicenciar en Filosofa, i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat de Barcelona). Ha publicat
dos llibres de poesia en basca i ha traduït al mateix idioma el llibre Nemesis de Philip Roth (editorial
Meettok). Va publicar els seus primers textos literaris a la pàgina web Eremulauak i va editar el seu primer
llibre de poesia, Kaxa huts bat, a l'abril de 2007, de la mà de l'editorial Susa i Alea al 2009, també amb
Susa).
Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Ha fet estudis d’Art i Literatura a Bilbao i Barcelona. Avui en dia és
professor a Universitat Autònoma de Barcelona i està preparant el doctorat. Col·laborador habitual a la
premsa basca. Treballa de crític literari a Argia, Deia i Erlea. I al diari Berria té una columna sobre televisió.
Nolakoa behar du literatura eta telebistaren arteko harremanak? Nola lotu literaturaren eta telebistaren
lengoaia ezberdinak? Zer nolako presentzia izan behar du literaturak komunikabideetan eta nolakoa izan
beharko luke? Mahai-inguru honetan Sautrela telebista saioaren kasua ere aztertuko dugu, literatura eta
liburuei eskainitako saio hau amaitu den momentu honetan, Hasier Etxeberria idazle eta saioaren
zuzendariarekin.
Instituzio bat da Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) euskal literaturan. Baita telebistan ere. Azken 13 urteak
daramatza Sautrela literatur saioa aurkeztu eta zuzentzen euskal telebista publikoan. Bertan pilatutako
eskarmentutik hitz egingo digu literaturaz eta telebistaz, bien arteko harremanaz, azalduz bide batez
literaturari buruzko telebista saio bat nola prestatzen den, nola egiten den, nola gauzatzen den, nola beti ez
zaion fidel izan behar ez literatura ez orobat telebistari.
Beñat Sarasola (Donostia, Gipuzkoa, 1984olerkaria eta literaturako kritikaria da.Filosofian, eta Literatur
Teoria eta Literatura Konparatuan (Universitat de Barcelonan) lizentziatua. Euskaraz bi poema-liburu
argitaratu ditu eta Philip Rothen Nemesis liburua euskaratu du (Meettokek argitaratua). Eremulauak web
gunean hasi zen lehen literatur testuak argitaratzen eta 2007ko apirilean publikatu zuen Susarekin bere
estreinako lana, Kaxa huts bat poesia liburu eta Alea 2009an, hau ere Susarekin.
Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Arte eta Literatura ikasketak egin ditu Bilbo eta Bartzelonan.
Bartzelonako Unibertsitate Autonomoan ari da gun irakasle eta doktoretza prestatzen. Ohiko kolaboratzailea
da euskarazko prentsan. Argia, Deia eta Erlea agerkarietan aritzen da literatur kritikari. Eta Berria egunkarian
dauka telebistari buruzko zutabea.

20 | dv | 20h | Euskal Etxea | Conta-contes | Gratuït | [cat-eus
Sessió de contes en euskera i català, on s’uniran totes dues tradicions
compartint una mateixa anima però no una única veu, ja que les dues tenen
molt a contar.
Una nit on et sorprendràs, gaudiràs, t’emocionaràs... una nit de contacontes.
Euskaraz eta katalanez egingo den ipuin-saioa, bi ahozko tradizioak batuko direlarik, arima bakarrean baina
bi ahotsetan, biek ala biek gauza asko baitituzte kontatzeko.
Harrituko zaituen gaua, gozatuko duzun gaua, hunkituko zaituen gaua... ipuin-kontalarien gaua.

21 | ds | 20h | Euskal Etxea | Estankona | Concert | Indie [cicle El Rebost] | Anticipada 3€ (socis
gratuït), taquilla 5€ (socis 3€)
Estankona és un cantautor especial. El vigor i la fragilitat es combinen amb
bellesa en la seva música. Ell s’expressa amb la veu i la guitarra. La seva
música toca diversos estils, però es manté en la proximitat del pop i el rock.
Va ser membre d’AREAN amb qui va editar dos discos (Gaztelupeko Hotsak,
2005). Les seves lletres sempre han estat prop de la poesia. Destaca la
relació que manté amb poetes bascos i com d'aquesta relació neix el disc
Atera dena (Euskal Idazleen Elkartea, 2008). Ha publicat el disc Estankon, on
hi recull 10 cançons i ha estat acompanyat per Itsaso Etxebeste i Jimmy
Arrabit.
Estankona kantautore berezia da. Indarra eta hauskortasuna edertasunarekin nahasten dira bere musikan.
Ahots eta gitarraren bidez adierazten da. Bere musikak hainbat estilo ukitzen ditu baina pop eta rocketik
hurbil mugitzen da. AREAN taldearen partaide izan zen. Bi diska editatu zituzten (Gaztelupeko Hotsak, 2005).
Bere letraj olerkitik oso hurbil egon dira beti. Hainbat euskal poetekin duen erlazioa medio, “Atera dena”
diska jaio da (Euskal Idazleen Elkartea, 2008). Disko luzea argitaratu berri du: Estankona. Diskoak 10 kantu
ditu eta Itxaso Etxebeste (baxua) eta Jimmy Arrabit izan ditu lagun.

23 | dl | Tot el dia | Sant Jordi | L’Euskal Etxea a les Rambles | Signarà llibres Xamar, autor
d’Orhipean, el país de la llengua basca
Com cada any, l’Euskal Etxea s’afegirà el dia 23 d’abril a la gran festa de Sant
Jordi, amb la parada que posarà a les Rambles. A més a més, signarà llibres
l’autor d’Orhipean, el país de la llengua basca, Xamar.
Una obra que estrena traducció al català en la coedició feta amb l'Euskal
Etxea de Barcelona i amb pròleg de Quimi Portet.
Urtero bezala, Euskal Etxeak Sant Jordi eguneko jai erraldoiean parte hartuko du datorren apirilak 23an
Rambletan. Gainera, “Orhipean” liburuaren egile den Xamarrek liburuak sinatuko ditu.

26 | dj | 20h | Euskal Etxea | Lo que dije y digo | Mariano Ferrer | Presentació de llibre | Gratuït
[cas]
Des dels seus inicis el 1971 a Ràdio Popular-Herri Irratia, Mariano Ferrer ha
estat una referència imprescindible per a milers de bascos: una referència
informativa pel seu rigor i fabilitat, i una referència ètica i moral per la
coherència i compromís amb la veritat i amb una sèrie de principis compartits.
Els valors que van fer a Ferrer estimat i respectat als programes de ràdio són
els mateixos que s'observen en els seus articles de premsa: claredat en
l'exposició, capacitat de síntesi, anàlisis precises, una àmplia cultura posada al
servei del lector i no per a lluïment propi, criteri i valentia per a sostenir-lo en
condicions adverses, respecte, sensibilitat, etc... Tot el que fa de Mariano
Ferrer un gran periodista, i dels seus articles peces que no han perdut interès,
si no que, ans al contrari, passats els anys sorprenen per la coherència i
clarividència.
Els articles recopilats en Lo que dije y digo han estat seleccionats pel periodista Imanol Murua Uria i
abasten des del 1991 fns al 2010. Els primers van veure la llum en la revista cultural Jakin i en el diari El
Mundo del País Basc. Aquest mateix mitjà va seguir publicant els seus articles fns al 2008; des del 2009
fns al 2010 ho ha fet a Noticias de Gipuzkoa.
Lo que dije y digo permet fer-se amb una precisa i interessant radiografa sobre dues dècades d'història
principalment política, però també, social, cultural i econòmica d'aquest país.
1971an Herri Irratian lanean hasi zenetik, Mariano Ferrer erreferentziazko kazetaria bihurtu da milaka
euskaldunentzat: erreferentzia informazioari dagokionez –informazioa zintzo eta zuzen ematen zuelako–, eta
erreferentzia etikoa eta morala bere koherentziagatik, egiazko informazioa jasotzen egin duen lanagatik eta
oinarrizko printzipioak gordetzen izan duen konpromezuagatik.
Irratsaioetan Ferrer errespetatua eta baloratua izatea ahalbidetu duten baloreak bere prentsa artikuluetan
ageri diren berberak dira: azalpen garbiak, sintesi gaitasuna, azterketa zehatzak, irakurleari eskainitako
kultura zabala, irizpide propioa eta ausardia egoera zailetan horri eusteko, errespetua, sentsibilitatea...
Mariano Ferrer kazetari handia egiten duen guztia. Bere artikuluek ez dute interesik galdu, guztiz kontrakoa,
urteak pasa ahala harritu egiten baitigute duten koherentzia eta argitasunagatik.
Lo que dije y digo liburuan bildutako artikuluak Imanol Murua Uria kazetariak aukeratu ditu eta 1991tik
2010ra bitartean idatzitako milatik gora artikuluen artean aukeratutakoak dira. Jakin, El Mundo del País Vasco
eta Noticias de Gipuzkoa egunkarietan idatzitakoak dira.

27 | dv | 20h | Euskal Etxea | The Sparteens | Concert (Comedia / Powerpop / Surf) | Anticipada
3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€)
Encara que tota una generació baby-boomer no els ha oblidat, són
pocs els teenagers que els coneixen. I encara que el llegat musical que
van deixar va ser molt gran, és poca la gent que podria identifcar
cançons seves que posteriorment molts grups de diferent estil (grunge,
hip-hop, heavy metal, punk...) han interpretat.
Com un estel que només travessa el frmament una vegada cada
cinquanta anys, el quartet que va saber il·luminar els anys Twist per
eclipsar-se a l'alba dels anys de la Disco Music, torna arai acompanyat
de la Slipepery Twist Orchestra, una secció de cordes i vents composta
de velles glòries i joves talents.
Maribel de Iriarte (veu), Douglass Nightingale (guitarra), Sardock Klein (bateria) i Paul Lux (baix) han decidit
reprendre el camí de l’escenari per reinterpretar els seus grans èxits: God Save The Queen, Jo ta Ke, Zoom
zoom zang, Txus, etc...
Guateque, twist, bon humor i una nit de grans clàssic reinventats per aquest original grup que no us deixarà
ni indiferents, ni asseguts a les cadires.
Baby-boomer belaunaldi oso batek ahaztu ez dituen arren, gutxi dira gaur egun berauek ezagutzen dituzten
«teenager»ak. Eta nahiz eta haien atzean utzi izan duten ekarpen musikala handia izan, gutxik ezagutu ahal
izango lukete azken 30 urte hauetan beste talde ezberdinek (talde grunge, hip hopero, heavy metal edo
punkek)interpretatu izan dituzten abesti andana hau.
Zerua 50 urtean behin bakarrik zeharkatzen duen kometa bat bezalaxe, Twistaren urteak argitzen jakin izan
zuen laukotea berriz ere itzuli da, oraingoan Sllipepery Twist Orchestraz lagundurik, pertsonaia ezagunez eta
berriez osaturikokorda eta haize sekzio batekin.
Maribel de Iriarte (ahotsa), Douglass Nightingale (gitarra), Sardock Klein (bateria) eta Paul Lux (baxua)
taldekideek eskenatokietara berriz igotzea erabaki dute haien arrakastarik handienak interpretatzeko: God
Save the Queen, Jo ta Ke, Zoom zoom zang, Txus, eta abar.
Kontzertu bat baino gehiago, The Sparteenek proposatzen duena garai mitiko baterako ontziratze-txartela
da. Benetako guatekea, garaiko trajeekin, vintage musika tresnekin, epaimahai prestigiotsua duten twist
lehiaketekin eta sorpresa gehiagorekin. Honek guztiak datzan jarriko ditu txiki,gazte eta nagusi guztiak!

28 | ds | 20h | Euskal Etxea | Zast | Contes musicats | Gratuït [eus]
Zast! és un espectacle de contes musicats. Però, a més a més de
contes hi ha molts tipus de textos. El nom Zast! ve de l’idea que
arrodoneix l’espectacle, la d’un calaix desastre. Els artistes de
l’espectacle es veuen d’aquesta manera, com fls, agulles, tisores, etc,
que organitzen i uneixen les idees, sons i lletres d’aquest calaix
desastre.
L’objectiu és fer un espectacle entretingut. No serà un espectacle tranquil de relaxació. Zast! intenta oferir, a
més a més de contes tranquils, ritme, positivisme i un puntet de disbauxa.
El grup està format per Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) a la percussió, Maialen Arratibel Garcia
(Arrasate 1993) a la guitarra i veus, Iñaki San Miguel (Gasteiz 1971) al clarinet, Beñat Zamalloa Akizu
(Aretxabaleta, 1986) com a conta-contes, i Eñaut Zubizarreta Mendieta al violoncel.
Zast! Helduentzako kontakizun musikatuen ikuskizuna da. Ipuin musikatuetatik eratorritako ikuskizuna da,
baina askotariko testuak daude ipuinez gain ere, eta horregatik da kontakizun musikatuen ikuskizuna. Zast!
izena jarri diogu ikuskizuna borobiltzen duen ideia saski-naskiarena (gaztelaniaz, kajon de sastre) delako.
Gure buruak hala irudikatzen ditugu, eta gure buruak diren saski-naski horretan dauden hari, orratz, artazi
eta abarretatik atondutako ideiak, gogoak, doinuak eta letrak sortu, antolatu eta bateratu ditugu.
Helburua ikuskizun entretenigarria egitea da. Ez da erlaxazio ikuskizun lasaia izango. Saiatzen gara
kontakizun lasaiez gainera, erritmoa, positibismoa eta puntutxo ganberroa ere ematen. Denetik du pixka bat
gure buruetan, gure saski-naskian, eta bizitzan askotik den bezala argitik eta ilunetik. Ikuskizun bakoitza
berezia ere izango da: saiatuko gara saioz saio kontakizunak berritzen, moldatzen eta berriak sortzen. Gerta
litezke saio antzekoak ala desberdinagoak eskaintzea emanaldiz emanaldi, eta hori ere nahi dugu
etengabeko sortze prozesuaren eta emanaldiz emanaldiko ibilbidean.
Taldearen oinarria osatzen dugu: Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) perkusioetan, Maialen Arratibel
Garcia (Arrasate, 1993) gitarran eta tartekako kantuetan ahotsean, Iñaki San Migel (Gasteiz, 1971)
klarinetean, Beñat Zamalloa Akizu (Aretxabaleta, 1986) kontalari eta Eñaut Zubizarreta Mendieta
(Aretxabaleta, 1993) txeloan.

MAIG 2012 -------------------------------------------------------------------------
2 | dc | 19.30h | Euskal Etxea | IK, club de lectura | Zulo bat uretan, d’Iñigo Aranbarri |Gratuït [cas]
Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de promoure la literatura basca a
Catalunya. Els llibres són obres literàries creades en euskera, però per a què les persones que no saben
l'idioma també hi puguin participar, s'utilitzen tant les versions originals com les traduccions.
Aritz Galarraga conduirà les sessions.
Primavera de 2003. Mentre el govern de Navarra decideix desallotjar els pobles
que quedaran sota les aigües del pantà d'Itoiz, un ancià ingressat en una
residència de Pamplona busca ajuda amb angoixa: hi ha un cadàver que és
necessari recuperar abans que les aigües inundin el terreny. Imanol Arellano, un
periodista apassionat de velles històries serà l'encarregat de narrar en primera
persona tot el que s'esdevéal voltant d'aquesta cerca.
Cavant l'aigua (“Zulo bat uretan” Premi Euskadi de Plata 2008) és una novel·la on vencedors i vençuts
conviuen sota una arrogància present al llarg de tota la narració. És una novel·la de suspens perquè hi ha
una víctima de la postguerra que cal rescatar abans que la sepultin les aigües. És un novel·la d'amor
perquè és impossible imaginar els personatges sense que busquin l'altre. Però és sobretot una novel·la que
es pregunta què hi ha entre la memòria i l'oblit, una novel·la que planteja una lectura del passat sense
deixar de proposar la del present.
Euskal literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak
izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik
itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.
Itoizko urtegia betetzeko herriak husten ari dira Longidan eta Artzibarren 2003ko udaberrian. Bizidunekin
batera kanposantuetako hilak ere atera egin behar ordea. Horretan ari da Maite Andueza antropologoforentsea,
Oscar Iriarte etorkin argentinarraren laguntzaz, bertakoak izan zirenen gorpuzkinak berreskuratzen
urak betirako irentsi baino lehen. Iñigo Aranbarriren bigarren nobelak Imanol Arellano du narratzailea,
“Historiaren zabortegiak irentsi aurretik” edertasunak zikindutako istorioak biltzea maite duen kazetaria.
Denbora kontra jarri zaion ikerketan murgildua, jakin dituenak idazteko premiak larrituta dauka, lurpean
ezkutatuta dagoena azalera ekarri ezean erreportajeko kontakizunak ezin frogatuzkoak bihurtuko baitira
urpean. Historia hurbilak akuilaturik, ahanzturaren eta egin beharrekoen artean dabiltza pertsonaiak,
egunerokotasunak batetik bestera daramatzan bitartean, oroimenaren eta bizitzen jarraitu beharraren artean
moldatzera kondenatuak.

3 | dj | 20h | Euskal Etxea | Mihiluze [Bocamoll] | Concurs entre alumnes d’euskera de
Barcelona
Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a Euskal Telebista (ara
també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas
l’alumnat d’euskera de tota Barcelona, hauran de superar unes proves
jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar
versos, contestar preguntes… Al fnal, en aquest divertit concurs, l’equip
guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.
Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat
froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun...
'Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri
honetan'.

4 | dv | 20h | Euskal Etxea | Utopia basca i escriptura | Taula rodona | Mariasun Landa, Arantxa
Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]
Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe
tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les infuències que
reconeixen en els seus treballs fns als temes que han escollit o que s'han
vist obligades a tractar, passant per la importància d'escriure en basc i de
ser dona.
Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofa a París el 1973 i en
Filosofa i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i
Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.
Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients
culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de
les primeres fgures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i
televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).
Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l'especialitat de
Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió
editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000;
El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l'autora rebia el
premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa
del penya-segat, Edebé, 2004).
Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare
Euskal Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz
arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz
idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…
Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia
eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala,
Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.
Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik
panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak,
egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak
egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.
Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz,
eta Euskal Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan
egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia
da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte
literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.

5 | ds | 20h | Euskal Etxea | Haragizkoa | Espectacle de paraules, música i imatge | Rafa
Rueda, Edorta Jimenez, Joseba Barrenetxea i Jaime Nieto | Anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla
5€ (socis 3€)
Espectacle que uneix paraula, música i imatge, basat en el llibre de poemes
d’Omar Nabarro Haragizko amoreak (Amors de carn). Nou textos on la paraula
escrita mostra la seva llengua i on el so complementa les imatges de cada
lletra i les seves pròpies. Haragizkoa és un dels projectes més suggeridors de
l'any, un treball simbiòtic replet d'emocions, sentiments i mirades cap a un
costat i un altre de la vida.
L'expressió Haragizkoa, que es podria traduir en català com “en viu”, tant com
“carnal”, resumeix el contingut de l'espectacle al que dóna títol. Sobre
l'escenari, en viu, estan els músics Rafa Rueda i Jaime Nieto, al costat de
l'escriptor Edorta Jiménez que presenta en carn i os al seu heterònim Omar
Nabarro. Al fons de l'escenari, sobre una pantalla, es projecten les imatges
creades per Joseba Barrenetxea, donant alè visual a una trobada de dos
móns.
Rafa Rueda i Edorta Jiménez van deixar a la memòria una sèrie de concerts en homenatge al poeta
Lauaxeta, treball que va quedar refectit en el discEhungarrenean hamaika. A partir d'aquell treball en comú
els dos creadors han seguit col·laborant en diversos moments, fns a arribar a aquest espectacle,
Haragizkoa, en el qual han tractat d'unir els seus móns a través d'un mar de sensacions. En aquest mar, la
presència de Jaime Nieto aporta el color i el salnitre del músic especialment sensible que és. Al costat de
Joseba Barrenetxea, han creat un espectacle global i autònom, nou, que va més enllà de la combinació de
música i poemes ben cantats o recitats.
Ikuskizun osoa eta trinkoa, musika eta hitza zuzenean eta bat egiten dituena, hauxe da funtsean Haragizkoa
izenekoa. Hitz bakarra, haragizkoa, eta mundu oso bat. Taula gainean musikari bi, Rafa Rueda eta Jaime
Nieto, Omar Nabarro poeta eta Edorta Jimenez idazlearekin. Eta itzal moduan, Joseba Barrenetxea,
ikuskizunerako sortu dituen irudi eta bideokin. Hain zuzen ere, Omar Nabarroren izenaren atzean dagoen
haragizkoaren mundua da Haragizkoa ikuskizunaren ardatzetako bat. Haren olerki erotikoak, maitasunezkoak,
aldarrikapenezkoak, orotarikoak. Olerkariak hogei urteko isilaldia urratuz, publikoaren aurrera etorri nahi izan
du.
Rafa Ruedak eta Edorta Jimenezek batera lan egin dute lehenago ere, hala nola, Lauaxetaren omenezko
zuzeneko emanaldietan. Ehungarrenean hamaika izena izan zuen ikuskizun hark zaleen oroimenean bizirik
segitzen du, bakan eta ez-ohiko bezain arraskatsua izan baitzen. Rafa Rueda musikaren eta produkzioaren
arloan eta Edorta Jimenez gidoian eta zuzendaritzan, bientzat urratsa izan zen. Oraingoan, bada,
Lauaxetaren inguruan bildu zituen sentiberatasun bi haiek beste urrats bat egin dute.
Edorta Jimenezen eskutik, Rafa Ruedaren musikaz lagundurik etorri ere. Musikaria baita ikuskizunaren
bigarren ardatza. Rafa Ruedak Omar Nabarroren olerki zenbaiti musika ipini die Haragizkoa ikuskizunerako,
eta kantuak sortu. Kantuok grabatu gabekoak direla esan behar da. Horiez gainera, Rafa Ruedaren beraren
beste kantu diskoetan grabatu eta ezagun batzuk tartekatzen dira, baita ere Omar Nabarrok berak
irakurritako olerkiak eta Edorta Jimenezen hitzak. Hitzok Omar Nabarro itzalaren haragizko izaera azaldu nahi
dute. Baita era Rafa Rueda haragizkoena, publikoaren hatsari hats emanez. Ikuskizuna ez da ohiko kantu eta
olerkien txandaketa hutsa, ostera. Mundu biren bat egitea da, Omar Nabarroren eta Rafa Ruedaren
munduena, hitzarena eta musikarena. Biak uztarturik eszenatokia emozioen itsaso bakar bihurtzea da asmoa.
Itsaso hori emateko ahaleginean Jaime Nieto musikariak tresna ezberdinekin dihardu, haize eta kresal.
Emozioen itsaso horretan zurezko islatxo bat dago, taula gaineko elementu eszeniko bakarra dena:
arrantzaleen antzinako kutxa berezia, arkibea.

10 | dj | 20h | Euskal Etxea | Cramond Island | Irkus Zeberio | Presentació de còmic | Gratuït
[cas]
Cramond Island és el primer lliurament de la història de Jean Baptiste Baigorri,
creat pel virtuós autor basc Irkus M Zeberio.
Presentació de Jean Baptiste Baigorri: poeta, lluitador per la llibertat i superheroi
existencial. En el primer lliurament de les èpiques i absurdes aventures de Jean
Baptiste, el bard de barba gegantesca es veu embolicat en un món d'intrigues
clandestines, enrolat per un grup d'activistes anticapitalistes, que conspiren per
deslligar una revolució. El seu objectiu: omplir els caixers automàtics d'Escòcia
amb poesia marxista-anarco-pagana!
En aquesta primera aventura d'una sèrie que portarà el nostre heroi per diferents nacions, móns i
dimensions, trobem un elenc meravellós i trastornat d'amics i enemics, incloent-hi un matón amb cap de
falcó, un monstruós guardaespatlles de cap reduït, un psíquic dement, una membre de la resistència
sortida d'una peli de Russ Meyer, i fns a la més estranya versió de Karl Marx, que mai haguem vist.
Irkus M. Zeberio va néixer a Donostia i va venir a Barcelona fa 9 anys. Il·lustrador i artista de còmics,
conspira per a un nou ordre. No és un humanoide reptilià.
Cramond Island Jean Baptiste Baigorri-ren historiaren lehen alea da, Irkus M. Zeberio egile bertutetsuak
sortutakoa.
Jean Baptiste Baigorri olerkaria, askatasunaren aldeko borrokalaria eta superheroi existentziala da. Jean
Baptisten abentura epiko eta zentzugabeen lehen ale honetan, bizar erraldoiko bardoa intriga klandestinoko
mundu batean ikusi ahalko dugu, ekintzaile anti-kapitalistako talde batean sartua iraultza sortzeko
konspiratzen. Bere helburua: Eskoziako kutxazain automatikoak poesia marxista-anarco-paganoaz betetzea!
Gure heroia nazio, mundu eta dimentsio desberdinetatik eramango duen seriearen lehen abentura honetan,
lagun eta etsai zoro zerrenda zoragarribat aurkituko dugu: hasi buru txikiko bizkartzain batekin, zoro psikiko
bat, Russ Meyer-en pelikula batetik irtendako erresistentzia partaide bat, belatz-burudun handiputza, eta
bukatu sekula ikusi duzun Karl Marx-en bertsio arraroenarekin.
Irkus M. Zeberio Donostian jaio zen, eta Bartzelonara duela 9 urte etorri zen. Ilustratzaile eta komiki artista
honek, orden berri baten alde konspiratzen du. Ez da humanoide narrasti bat.

12 | ds | 21h | Euskal Etxea | Bertso afaria | Sopar amb bertsolaris | Igor Elorza eta Agin Rezola
(gaijartzaile Jone Uria) | 15 € (socis 12€) | Cal comprar el tiquet amb antelació
Sopar amenitzat pel bon saber dels bertsolaris, que s’encarregaran
d’apropar-nos l’art literari i oral més emblemàtic d’Euskal Herria. Ens
acompanyaran els bertsolaris Igor Elorza i Agin Rezola, i els temes els
posarà Jone Uria.
Igor Elortza Aranoa (Durango, Bizkaia, 1975) es va llicenciar a Enginyeria Topogràfca però viu de la
creació i del bertsolarisme. Un dels creadors d’experiències creatives com el “bertso-trama”, també escriu
articles d’opinió a la premsa i ha editat obres de literatura. Ha participat en diversos projectes musicals com
7 eskale o Gu ta gutarrak.
Agin Rezola (Astigarraga 1985). Guanyador de diversos premis en el món del bertsolarisme. És també
periodista a Info7 i acaba de guanyar el Premi Argia en l’àmbit radiofònic.
Bertsolariez lagunduriko afaria, Euskal Herriko literatur eta ahozko tradizio esanguratsuenetako batera
hurbilduko gaituztenak. Igor Elorza eta Agin Rezola izango ditugu gurean, eta gaijartzaile modura Jone Uria
edukiko dugu.
Igor Elortza Aranoa (Durango, 1975) Ingenieritza Topografikoan lizentziatu zen baina sormenetik eta
bertsolaritzatik bizi da. “Bertso-trama” moduko ekimen berritzaileen sortzaileetako bat da, prentsan iritzi
artikuluak ere idazten dituelarik eta literatur lanak ere argitatu dituelarik. “7 eskale” edo “Gora gu ta gutarrak”
moduko proiektu musikaletan parte hartu du.
Agin Rezola (Astigarraga 1985). Bertsolaritza alorrean hainbat sari irabazi ditu. Kazetaria da Info7 irratian,
eta irrati alorrean Argia Saria irabazi berri du.

CONCURSOS ----------------------------------------------------------------------
Microconte i conte col·lectiu a través de twitter:
* amb els hashtags: #mikroipuina #mikroconte #ipuintzarra #megaconte
Durant tot el Literaldia'12 es desenvoluparà un conte col·lectiu fent servir la plataforma Twitter. Hi podrà
participar tothom qui ho vulgui i es construiran dues històries: una en català (#megaconte) i una altra en
euskera (#ipuintzarra).
De la mateixa manera, també engeguem des del Literaldia un concurs de microcontes que anirem recollint
via Twitter. Les normes, les mateixes de la plataforma: es disposa de 140 caràcters per a sorprendre, per a
emocionar, per a explicar-nos un conte... En català (#mikroconte) i en euskera (#mikroipuina).
(Més informació i premis fent servir els hashtags corresponents)
Literatura jaialdi osoan zehar ipuin kolektibo bat garatzen joango da, Twitter erabiliz. Ipuin kolektibo honetan
nahi duen edonork parte hartu ahal izango du eta bi ipuin sortuko dira, bata katalanez (#megaconte) eta
bestea euskaraz (#ipuintzarra).
Era berean, Literaldiaren barnean mikroipuin lehiaketa bat ere martxan jarriko dugu, Twitter bidez hau ere.
Arauak, twitter berak ezartzen dituenak: 140 karaktere dituzu harritzekom hunkitzeko, ipuin bat azaltzeko...
Katalanez (#mikroconte) eta euskaraz (#mikroipuina).
(Informazio gehiago hashtag-ak erabiliz)
EXPOSICIONS ---------------------------------------------------------------------
10 d’abril – 21 d’abril: Isabel Monfort i Manoli Tapias, oli i acrílic sobre llenç (La naturaleza viva)
23 d’abril – 5 de maig: Eider Elizegi, fotografa (El hilo gris)

Col·laboradors i/o patrocinadors Literaldia'12