El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...

Turisme a l’Ebre
Divendres, 25 de juny de 2010
Diari
El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l’Ebre, un mar d’arrossars P 3.
Els atractius de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta P 4 I 5. La batalla de l’Ebre, més propera P 6.
El riu Ebre, l’ànima d’un gran territori P 7.
FOTO: JOAN REVILLAS

02
NAT U RA ■ A Q U E S TA Z O N A O F E R E I X N O M B R O S E S R U T E S A P E U O E N C O T X E
El massís dels Ports, un
parc natural per descobrir
Una extensió muntanyenca de
800 quilòmetres quadrats,
situada a la serralada Prelitoral i
on conflueixen cinc comarques i
tres comunitats autònomes.
Aquestes són les coordenades
del Parc Natural dels Ports, un
dels paratges naturals més
importants de Catalunya i on
campa la cabra hispànica.
REDACCIÓ
Des del punt més alt dels Ports,
el cim del Montcaro a 1.447 metres
d’altitud, en un dia clar es
pot veure l’extensa planura del
Delta endinsant-se al mar. La panoràmica
és impressionant i és
només un exemple del que podrem
trobar si ens endinsem en
aquest paisatge immens que són
els Ports de Tortosa-Beseit.
Les rutes són nombroses, a
peu o en cotxe; així, més al nord
del Montcaro i molt a prop d’Alfara
de Carles, trobem el nucli
abandonat del Toscar. Es tracta
d’un paratge de zona volcànica plagat
de fonts naturals. Als Ports
d’Horta hi ha les roques de Benet,
el paradís dels escaladors.
Afloraments rocosos, de parets
pràcticament llises, que de lluny
sembla impossible poder escalar.
Sens dubte, l’espectacle aquàtic
més impressionant el constitueixen
les Gúbies del Parrissal
a Beseit, on conflueixen el riu
Matarranya i el rierol de la Coscollosa.
Un canó natural que es
pot recórrer per aigua o per terra
a través d’una sendera perfectament
senyalitzada.
No només natura és el que es
pot veure, sentir, escoltar i olorar
en aquest indret de solitud i
Als Ports d’Horta
de Sant Joan hi ha
les roques de
Benet, el paradís
dels escaladors
aïllament, els Ports també tenen
els seus pobladors, gent acollidora
que veu ara en el turisme
un complement a la seva economia
tradicional i que conserven
encara molts dels costums de la
terra. Una ruta alternativa ens
pot portar a conèixer aquests pobles:
Arnes, per on passa el riu
Algars; Alfara de Carles, conegut
arreu per l’artesania de la
pauma; Horta de Sant Joan, que
encara conserva les empremtes
del poble medieval que va ser;
Mas de Barberans, que és famós
per la pauma i el seu ternasco;
Paüls, amb la seva famosa ermita
de Sant Roc; el municipi de
Roquetes, amb el cim més alt dels
Ports, el Montcaro; la Sénia, poble
conegut per la indústria del
moble i que sempre ha viscut de
cara els Ports.
A la part de Terol i Castelló
també hi ha municipis com Beseit,
Vallderoures, la Pobla de Benifassà,
Fredes o Cretes, els quals,
a pesar del degoteig constant
d’habitants, mantenen un encant
extraordinari.
Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
◗ Camp d’oliveres amb les roques de Benet al fons, després d’una nevada
d’aquest hivern passat a la Terra Alta. FOTO: JOAN REVILLAS

Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
NAT U RA ■ U N A T E R R A P L A N A , P A R A D Í S D ’A U S
El delta de
l’Ebre, un mar
d’arrossars
El flamenc és una de les espècies més
espectaculars que habita en diverses
llacunes del parc natural
REDACCIÓ
Els arrossars quadriculats pels
centenars de camins i carreteres
que uneixen els pobles del
delta de l’Ebre amb les finques
de conreu. Aquest és el panorama
aeri d’una terra plana que comença
a Amposta i que acaba al
mar limitat per Sant Carles de la
Ràpita i l’Ampolla.
Amb els peus a terra, només cal
mirar atentament al voltant per
veure un paisatge ric en vegetació
i fauna salvatge, on les aus
són les protagonistes. L’experiència
del Parc Natural del Delta
de l’Ebre encetada per decret
de la Generalitat el 1983, a petició
dels habitants del Delta, ha
demostrat que l’equilibri sostenible
entre l’home i el medi és
possible.
El delta de l’Ebre, amb 35.000
hectàrees de superfície, 7.736 de
les quals estan protegides, és actualment
l’hàbitat aquàtic més
important del Mediterrani occidental,
després de la Camarga
(Parc Regional Francès), i el segon
d’Espanya, després de Do-
ñana. Al delta de l’Ebre es comptabilitzen
prop de 325 espècies
d’aus, de les 600 que existeixen
a Europa. Només 95 d’aquestes
espècies crien al Delta, per a la
resta d’aus és zona de pas o d’hivernació.
Segons dades del parc,
uns 300.000 ocells utilitzen
aquesta important zona humida
com a quarter d’hivernada.
Aus espectaculars
Els flamencs, corbs marins o bernats
són les aus més espectaculars
que es poden veure al Delta.
Una de les espècies que hi nidifica
és la gavina corsa, un ocell
endèmic a la Mediterrània que
es reprodueix en molt pocs indrets,
entre ells el delta de l’Ebre.
Per tal de poder observar aquesta
gran diversitat de fauna, hi ha
localitzats en diferents punts estratègics
de l’esplanada deltaica
diversos miradors.
Però més enllà de la fauna, el
Delta és paisatge, un paisatge repartit
entre set municipis: l’Aldea,
l’Ampolla, Amposta, Camarles,
Deltebre, Sant Carles de la
Ràpita i Sant Jaume d’Enveja.
◗ Un grup de joves amb bicicleta fent una excursió pel delta de l’Ebre. FOTO: JOAN REVILLAS
◗ Diversos exemplars de flamenc, en una llacuna del Delta. FOTO: J. REVILLAS
Cadascun té la seva oferta particular
per al turisme.
Els llocs de més interès turístic
són ara per ara la llacuna de l’Encanyissada
al costat de la Casa
de Fusta, a Amposta, on hi ha instal·lat
el museu ornitològic. A
Deltebre hi ha l’Ecomuseu, punt
de pas obligat per als qui vulguin
fer-se una idea força aproxima-
03
da del que és el Delta. L’illa de
Buda, al terme municipal de Sant
Jaume, oberta al públic amb visites
guiades, és un dels únics indrets
del delta de l’Ebre on encara
es conserva sense alteracions
l’autòcton bosc de ribera.
El Poble Nou del Delta, urbanització
que pertany a Amposta, té
l’encant d’un poble de carrers
amb palmeres i cases blanques
d’una sola planta i amb patis interiors.
La bassa de les Olles, la
gola de Migjorn, la punta de la
Banya o les illes de Sapinya i
Gràcia són altres indrets que destaquen
per la bellesa del seu paisatge.
Una de les millors maneres
de conèixer el Delta i copsar la
seva bellesa és passejar en bicicleta.
Des del Parc Natural del
Delta de l’Ebre s’han potenciat alguns
dels camins agrícoles menys
transitats com a carrils bici.

04
PER J. JOAQUIM BUJ
Ens trobem al límit entre les comarques
catalanes i la Franja de
Ponent, o d’Aragó, com prefereixen
dir-ne aquests aragonesos
que comparteixen llengua i
cultura amb Catalunya, a través
d’un riu que crea una línia invisible
i indivisible d’unió.
Passat l’enorme llac artificial
de Mequinensa, per anar cap a la
Ribera passem per Faió, al Matarranya,
i ja a Catalunya, abans
d’arribar a Riba-roja d’Ebre, vora
el pantà trobarem una colònia
alemanya. En un raconet idíl·lic
del riu, les casetes de fusta contrasten
els seus colors marrons
clars amb el verd del riu i de la
serra que es reflecteix al cabal
fugisser del riu.
Una vegada arribats al poble,
es pot visitar l’església romànica
de Santa Magdalena, desmuntada
i reconstruïda en un cim
perquè no quedés negada per l’aigua
de l’embassament, aprofitat
per produir electricitat.
Al mes d’agost, per Sant Bertomeu,
podreu gaudir de la festa
major i del seu reconegut correfoc.
Una reformada carreterera
local ens durà fins a l’Eix de l’Ebre
i la primera vila industrialitza-
da a la comarca fa més de cent
anys: Flix, un municipi situat
dins d’un meandre únic a la zona.
Just davant les instal·lacions
químiques, però a l’altra banda
de riu, es troba la reserva natural
de Sebes, des d’on s’està fent
una important feina de recuperació
i conscienciació mediambiental.
Pels antics camins de sirga
Després de deixar enrere les immenses
factories d’Erkímia-Flix,
comencem a contemplar la central
nuclear d’Ascó de la qual treu
el nas, superant les serralades
de l’entorn, la torre de refrigeració.
Ascó conserva encara els
tortuosos carrers de la vila antiga,
fidel reflex d’un passat medieval
esplendorós.
Seguint pels antics camins de
sirga, riu avall farem cap a Vinebre,
on hi ha la casa museu de
sant Enric d’Ossó, fundador de
les Teresianes. Passem per la
Torre de l’Espanyol i Garcia fins
arribar a Móra la Nova, vila gastronòmica,
feta gran a partir de
l’arribada del ferrocarril, on es
pot gaudir del nou museu del ferrocarril
i s’hi pot tastar la clotxa,
el menjar que els pagesos de
la Ribera, Terra Alta i Priorat
s’enduien quan anaven al tros.
Havent dinat ens acostarem
a Tivissa, un veritable mirador
de la cubeta de Móra i el Baix
Camp amb el blau de la mar Mediterrània
al fons. Tivissa, a més
de la singularitat dels seus car-
rers i edificis, conserva el poblat
ibèric del Castellet de Banyoles.
Creuant el pont d’arcades sobre
el riu arribem a la dinàmica capital
comarcal, Móra d’Ebre, veritable
centre de comerç i serveis
del nord de les Terres de
l’Ebre.
El pròxim punt que marca l’itinerari
és Benissanet, on s’ha rehabilitat
un refugi antiaeri de la
Guerra Civil i ha pres renom la Festa
de la Diversitat abocada a la
immigració que treballa al municipi.
Miravet és el poble veí presidit
per l’impressionant castell
de l’orde del Temple, el qual comparteix
ruta turística amb el Baix
Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
V I ATG E S ■ U N A À M P L I A P R O P O S TA T U R Í S T I C A E N S P E R M E T C O N È I X E R A Q U E S T E S D U E S C O M A R Q U E S D E L’ E B R E
Els atractius de la Ribera i Terra Alta
Per fer les rutes que proposem no cal sortir
a l’estranger ni disposar d’un alt poder
adquisitiu. Amb aquest viatge podrem
conèixer les comarques de l’interior
◗ Vista des del riu Ebre del poble de Miravet, coronat pel castell dels templers. FOTO: JOAN REVILLAS
Ascó conserva els
tortuosos carrers
de la vila antiga,
fidel reflex del seu
ric passat medieval
Ebre i la Terra Alta. Amb el pas de
barca anirem fins a Ginestar i
Rasquera, on encara es treballa
l’artesania del margalló i han fet
el nom del poble sinònim de bons
pastissets.
Terra Alta: art i natura
A l’extrem nord de la comarca,
tocant amb la Ribera, la Fatarella,
Vilalba dels Arcs i la Pobla de
Massaluca, encara conserven
tant en obra agrària com civil la
tècnica arquitectònica de la pedra
en sec, molt preuada a la comarca.
El camí de les Camposines i
la N-420 comuniquen la Ribera

Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
El Poble Vell de
Corbera d’Ebre
es conserva tal com
va quedar després
dels bombardejos
d’Ebre i la Terra Alta. La carretera
nacional ens conduirà fins a
Corbera d’Ebre, on es manté viva
l’empremta de la batalla de
l’Ebre: el Poble Vell és testimoni
fidel dels efectes dels bombardejos
de l’última guerra. El nou
poble de Corbera és als peus de
l’antic, rendint culte a la intolerància
humana i lletrejant l’abecedari
de la Pau per tot el món.
Quatre quilòmetres separen
Corbera de Gandesa, la capital
de la comarca. Ens dóna la benvinguda
la seua cooperativa declarada
Monument Artístic Nacional
i dissenyada per l’arquitecte
modernista Cèsar Martinell,
deixeble d’Antoni Gaudí.
La cooperativa no és l’únic
monument històric i artístic de
Gandesa, també ho és l’església
arxiprestal de l’Assumpció, amb
elements romànics.
Al peu de la serra de Cavalls,
hi trobem el santuari de la Fontcalda,
lloc paradisíac de visita
obligada, igual que la restaurada
Via Verda, la qual segueix l’an-
◗ La Via Verda de la Terra Alta és un dels actius turístics més destacats de la comarca. FOTO: JOAN REVILLAS
tiga línia ferroviària de la Valdesafàn
per travessar tota la comarca
entre Tortosa i Aragó i conèixer
pobles com Prat de Comte
o Bot.
Des de la Via Verda es pot accedir
a una part del recent creat
Parc Natural dels Ports, que
comparteixen la Terra Alta, el
Baix Ebre i el Montsià, un massís
muntanyenc ple d’una fauna
molt diversa, entre la qual destaca,
per la seua quantitat i exuberància,
la cabra salvatge. En-
tre els indrets naturals que mereixen
visitar-s’hi destaquen les
roques de Benet, les moles del
Don i els estrets d’Arnes. Per la
cova del Conill passa el segon
riu subterrani més important de
Catalunya.
«Tot el que sé, ho he après a
Horta», va dir Pablo Picasso en
una ocasió, el pintor malagueny
estigué dos estius, el de 1898 i el
de 1909, a la Terra Alta, algunes
de les seues obres més importants
estan inspirades en la gent
i el poble d’Orta, escrit com reivindiquen
els veïns de la vila terraltina.
De la segona estada destaquen
La bassa, La fàbrica, Retrato de
Fernande Olivier i Tors d’home nu,
entre d’altres.
Al Centre Picasso d’Horta de
Sant Joan hi ha reproduccions
de quadres i els originals de les
fotografies que l’artista va fer
servir per confeccionar bona
part de la seua important obra
cubista.
05
Al Centre Picasso
d’Horta de Sant
Joan hi ha
reproduccions dels
quadres de l’artista
La Terra Alta, com les altres tres
comarques de l’Ebre, té un bon
nombre de poblats ibèrics. A Batea,
magnífica vila medieval, hi ha
el tossal del Moro de Pinyeres i
a Caseres, el poblat de Gesseres.
Amb l’arribada dels romans es
va posar fi a l’antiga colonització
per imposar la nova cultura
romana.
Signe de la col·laboració entre
les Terres de l’Ebre, la Ruta de
les Tres C posa en contacte tres
pobles veïns de tres comarques
germanes d’un mateix territori:
la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i
el Baix Ebre. Una de les tres ces
correspon a la Catedral del Vi,
nom amb què es coneix popularment
el celler cooperatiu del Pinell
de Brai, obra mestra de l’arquitecte
modernista Cèsar Martinell.
Una altra ce és per al castell
de Miravet, i la ce que ens queda
l’atorguem a les coves Meravelles
de Benifallet, on destaquen l’espectacularitat
de les formes que
adquireixen les estalactites i estalagmites.

06
PER A. CARALT
Les Terres de l’Ebre, especialment
les comarques de la Terra
Alta i la Ribera d’Ebre, són l’espai
històric més valuós de la Guerra
Civil Espanyola existent a l’Estat.
Ho són perquè aquí s’hi va
desenvolupar entre el mesos de
juliol i novembre de 1938 la batalla
crucial del conflicte, la batalla
de l’Ebre.
Desenes de milers de soldats
de múltiples nacionalitats van
oferir, i moltes vegades perdre,
les seves vides per defensar una
petita franja de territori en un
enfrontament d’una duresa i violència
esfereïdora. Avui, més
de 70 anys després, encara són
molt visibles els testimonis
d’aquella guerra.
El Consorci Memorial dels
Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe)
ha estat el principal organisme
públic encarregat de recuperar-los,
a més de potenciar
tot l’entorn amb l’objectiu d’oferir
un actiu turístic únic a Catalunya.
La comarca de la Terra Alta
aplega la gran majoria d’espais
visitables. La ruta s’ha de començar
al Poble Vell de Corbera d’Ebre,
semidestruït durant el conflicte.
El conjunt, declarat Lloc Histò-
ric protegit per la Generalitat
l’any 1992, és un grup de carrers
i cases en runes presidit per l’església
de Sant Pere, pendent de
rehabilitació.
A la serra del Pàndols, un dels
principals escenaris dels combats,
s’alça l’espai museïtzat de
la Cota 705, on la lleva del Biberó
hi celebra cada 25 de juliol un
acte de record als caiguts. A l’entrada
de Vilalba dels Arcs, un segon
escenari dels combats, encara
es conserven els dos monuments
construïts pel Terç de
Requetés en record dels sagnants
combats que hi van tenir lloc. Als
afores de Gandesa, d’altra banda,
també es conserva el lloc de
comandament del general Franco
al turó del coll de Moro; i als
municipis de la Fatarella, Vilalba
i Gandesa, tres conjunts de
trinxeres recuperades i museïtzades
pel Comebe i el Cebe.
Cinc centres d’interpretació
En els últims anys, a més, el Comebe
ha realitzat un enorme esforç
per obrir diversos centres
d’interpretació on s’exposen de
manera didàctica i amb moderns
elements audiovisuals tots els
detalls del conflicte. Corbera
d’Ebre acull el museu central de
la xarxa, el centre 115 dies. Batea,
al seu torn, disposa d’un centre
dedicat a l’atenció sanitària; Vilalba
dels Arcs, a la vida dels soldats
a les trinxeres; Pinell de Brai,
a la premsa i propaganda; i finalment,
la Fatarella, a la internacionalització
del conflicte.
A la veïna comarca de la Ribera
d’Ebre, al seu torn, el Comebe
ha intervingut també en la recuperació
dels refugis antiaeris
de Flix i Benissanet. Cal destacar,
finalment, el camp d’aviació
de la Sénia, al Montsià, base per
a l’aviació republicana en un inici,
i per a la Legió Còndor alemanya
a mitjan 1938.
Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
ME M Ò R I A H I ST Ò R I C A ■ E L C O M E B E H A R E A L I T Z AT U N G R A N E S F O R Ç E C O N Ò M I C P E R C O N S T R U I R U N A X A R X A D E M U S E U S
La batalla de l’Ebre, més propera
La Terra Alta i la Ribera d’Ebre disposen de
diversos espais històrics de la batalla més
decisiva de la Guerra Civil i de cinc centres
d’interpretació per conèixer a fons el conflicte
◗ Al municipi de la Fatarella, el Comebe ha recuperat i museïtzat les trinxeres de les Devees. FOTO: JOAN REVILLAS
El Comebe ha posat en
funcionament els
nous horaris d’estiu
amb el clar objectiu de
convertir-se en una
de les millors alternatives
d’oci cultural
de les Terres de l’Ebre.
Els centres d’interpretació
Les Veus
al Front (Pinell de
L’A P U N T
Nous horaris d’estiu
Brai), Hospitals de
Sang (Batea) i Internacionals
a l’Ebre (la Fatarella)
romandran
oberts les tardes de dimarts
a dissabte de
les 17.00 a les 20.00 h
i els matins de dissabte
i diumenge de les
11.00 a les 13 .oo h.
D’altra banda el cen-
tre 115 dies de Corbera
d’Ebre manté l’horari
de matí de dimarts
a diumenge
d’11.00 a 14.00 h, mentre
que endarrereix
l’obertura i el tancament
de tarda de dimarts
a dissabte,
obrint des de les 17.00
fins a les 20.00 h.

Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
NAV E G A B I L I TAT ■ A I G Ü E S T R A N Q U I L · L E S
El riu Ebre,
l’ànima d’un
gran territori
L’Ebre és el riu més cabalós del
sistema fluvial de la península
Ibèrica i el tercer de la
Mediterrània, després del Nil
i el Roine. Té 908 quilòmetres
de curs total (els últims 168 per
les Terres de l’Ebre).
REDACCIÓ
L’any 1857, la Reial Companyia de
Canalització de l’Ebre va executar
les obres d’un projecte per
fer navegable l’Ebre des de Saragossa
fins al mar, entre les quals
havia la resclosa de Xerta, que
encara es conserva rehabilitada.
Des de mitjan segle XIX fins
a principis del segle XX, el trànsit
fluvial pel curs baix del Ebre
va viure moments d’esplendor:
els llaguts transportaven tota
classe de mercaderies i la fusta
dels Pirineus fins que la competència
del ferrocarril, les carreteres
i la construcció dels em-
bassaments de Mequinensa, Riba-roja
i Flix van fer decaure la
navegació fluvial de caràcter comercial.
L’Ebre és avui el lloc ideal per
practicar esports nàutics. Les
seves aigües tranquil·les i el bon
clima permeten gairebé totes
les especialitats esportives: des
del rem i el piragüisme fins a la
motonàutica i l’esquí aquàtic,
passant per la pesca, la natació
o la vela.
A principis dels anys noranta
la Generalitat va iniciar un
projecte de recuperació de la via
navegable de l’Ebre a fi de convertir
la navegació fluvial en una
oferta recreativa per a petits vaixells
familiars o comunitaris de
passeig, i potenciar així el turisme
de naturalesa. Actualment el
riu és navegable en el seu tram
català. Observar el paisatge riberenc
de l’Ebre és com fer un
viatge al passat: castells que ens
◗ El llagut ‘Lo Sirgador’, durant el viatge inaugural a Tortosa. FOTO: J. REVILLAS
saluden amb aires dels templers,
torres àrabs que semblen seguir
vigilant el comerç fluvial, camps
de fruita que exhibeixen ufano-
sos colors i olors mil·lenàries,
muntanyes que amaguen tresors
i pobles a banda i banda de riu
que viuen tranquil·litat.
L’A P U N T
07
‘Lo Sirgador’,
la nova oferta
d’aquest estiu
Des d’ahir, el tram català de
l’Ebre té un servei turístic fluvial:
el llagut Lo Sirgador, una iniciativa
del Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa de la
Generalitat per potenciar la navegabilitat
a les Terres de l’Ebre.
Lo Sirgador realitzarà la Gran
ruta de l’Ebre, una línia regular
que operarà durant la temporada
de navegabilitat tots els dissabtes,
diumenges i festius, així
com els dijous dels mesos d’estiu.
El nou servei turístic tindrà
el seu origen a Amposta i efectuarà
parades a Tortosa, Xerta,
Benifallet i Miravet, des d’on
realitzarà el viatge invers a la
tarda fins tornar a Amposta.
Aquesta línia regular permetrà
crear tot un seguit de connexions
i paquets, que combinaran
un trajecte o diversos del llagut
amb la Via Verda, el lloguer de bicicletes,
la gastronomia de luxe,
visites al patrimoni de Tortosa,
Miravet o Benifallet, o als diferents
centres d’interpretació de la
batalla de l’Ebre.
El llagut Lo Sirgador també
ofereix trajectes per a grups
que ho demanin.

08
PER J.J.BUJ
La carretera de la Carrova, que
uneix el Baix Ebre amb el Montsià,
deu el seu nom a una de les torres
de guaita que, antany, vigilava
les costes i els rius per protegir
la població dels enemics que
la poguessin envair.
Presidint la capital del Montsià,
Amposta, s’alça encara majestuós
el Pont Vell, enmig de
l’Ebre, destruït a la Guerra Civil
i reconstruït anys més tard. En procés
de rehabilitació es troba l’antic
castell amb restes ibèriques.
El terme municipal d’Amposta
està a la marge dreta del delta
de l’Ebre, destacant la Llacuna
de l’Encanyissada, lloc de pesca
tradicional, i el Poble Nou del
Delta, creat als anys 50 arran de
la repoblació humana de la ribera
per conrear-hi l’arròs.
L’agroturisme és un altre dels
serveis característiques del Delta,
tant a Amposta com a Sant
Jaume d’Enveja, que, a més, encara
conserva l’antic pas de barca
per travessar d’una banda a
l’altra de riu per arribar a Deltebre.
La Ràpita, el somni il·lustrat
Un altre municipi del Montsià
situat al delta de l’Ebre és Sant Carles
de la Ràpita, ciutat que el rei
Carles III pretenia convertir en
el major port comercial del Mediterrani
peninsular.
La mort del monarca va esvair
els somnis reials, com a vestigi
d’aquella època en queda l’Església
Nova, al barri, la plaça porxada,
l’església neoclàssica i les
drassanes, on encara avui els calafats
construeixen barques per
fer-se a la mar.
La Ràpita, com l’anomenen
els seus habitants, té al seu davant
la badia natural dels Alfacs,
tancada per la Punta de la Banya.
Alcanar i Sant Carles de la Ràpita
constitueixen l’entrada sud
al Parc Natural del Delta de l’Ebre,
amb platges, llocs d’observació
d’aus, dunes, llacunes, flamencs
i altres espais i espècies protegides
que cal respectar.
A Alcanar es pot visitar l’ermita
i poblat ibèric de la Moleta
del Remei i la plaça del Mirador,
des d’on podrem gaudir d’una
impressionant vista des de la
Punta de la Banya fins a Peníscola.
El modernisme de la Casa
O’connor, la Torre del carrer Nou
( últim vestigi de l’antiga muralla
) o el tipisme mariner de les Cases
d’Alcanar són alguns dels
atractius del municipi.
Enfilant la carretera de Tortosa,
arribem a Ulldecona, vila
coneguda per la seua pedra i les
representacions de la Passió en
què hi participen tots els falduts
i faldudes, nom que els hi ve de la
ubicació del poble a la falda del
Montsià. Ben a la vora del santuari
de la Pietat hi ha un important
conjunt de pintures rupestres,
reconegut per la Unesco
com a patrimoni de la Humanitat.
Els dos municipis veïns tenen
en comú la celebració de les
festes Quinquennals els anys
acabats en 4 i 9.
La plana del Montsià
Parlar de la Plana es referir-se a
Santa Bàrbara situada al lloc més
pla de la serralada del Montsià,
el gentilici popular ( planers ) té
un gran component d’orientació
geogràfica com passa a Ulldecona.
A la cooperativa agrícola
es pot adquirir l’oli de la Sénia
i Santa Bàrbara. Masdenverge és
el proper punt d’interès, situat enmig
d’una important xarxa de
camins ibèrics i romans, entre
Santa Bàrbara i Amposta. Seguint
per la plana del Montsià, passem
per Godall, Freginals i la Galera,
on hi destaca la seua torre del
segle XIV i el barri dels terrissers
que l’agermana amb el municipi
riberenc de Miravet.
Encara ens queda gaudir de
la comarca del Baix Ebre, amb
els seus pobles d’interior com
Benifallet, que reuneix nombrosos
atractius turístics -les Coves
Meravelles, la possibilitat de
navegar pel riu, la gastronomia
o la rehabilitació d’un jaciment
ibèric.
Aigües avall de Benifallet, trobem
l’Assut de Xerta, construït
en època àrab, d’on surten els canals
de la dreta i l’esquerra de
l’Ebre que reguen els arrossars del
Delta. L’Assut ha recuperat la seua
antiga importància amb el
projecte de navegabilitat de l’Ebre.
Marcats a la façana de l’església
hi veiem els diversos nivells
d’alçada on han arribat les riudades
al llarg de la història, unes
dades que també trobem inscrites
en diverses parets d’edificis
i carrers arreu de les Terres de
l’Ebre.
Riu avall trobem la bimil·lenària
ciutat de Tortosa, ja des de
l’època romana centre neuràlgic
d’una àmplia àrea d’influència
que abarca el baix Aragó, baix
Ebre – considerat, amb caràcter
genèric, des de Riba-roja a Deltebre
–, la ribera – com s’ha anomenat
sempre al Delta fins a la creació
del Parc Natural – i el baix Maestrat,
al nord del País Valencià.
Aquesta zona ve perfectament
delimitada pel Bisbat de Tortosa,
un dels més extensos del país.
Les institucions religioses
presents a Tortosa han aportat no-
Diari
Divendres, 25 de juny de 2010
M O N T S I À ■ L A G A S T R O N O M I A LO C A L S ’ E L A B O R A A M B U N A VA R I A D A G A M M A D ’A L I M E N T S P R O D U Ï T S A L E S D U E S C O M A R Q U E S
Del delta al Ports per la plana
Les comarques del Baix Ebre i Montsià ofereixen un extens catàleg d’atractius turístics, per exemple,
el patrimoni d’Amposta i Tortosa, els poblats ibèrics del Montsià i les platges del Baix Ebre
2
1 Imatge de l’espectacular pont penjant
d’Amposta sobre el riu Ebre. 2 Un dels
principals atractius del municipi d’Alcanar
és el seu poblat ibèric, la Moleta del Remei.
Des d’aquest puny s’albira una vista
magnífica del Delta. FOTO: JOAN REVILLAS
tables edificis a la ciutat, com ara
la catedral gòtica, el palau episcopal
o el Seminari, al nucli antic.
Els amants del modernisme
podran gaudir de tranquil·les
passejades pels jardins i racons
d’aquest estil artístic al Parc Teodor
Gonzàlez – lo Parque – autèntic
pulmó verd de la població,
a l’eixample de la qual s’hi
poden apreciar diverses cases
modernistes. A l’estiu, Tortosa
es vesteix d’època i tradicions
durant les festes del Renaixement
i de la Cinta, patrona del
municipi. Al costat de la capital
comarcal trobem Roquetes on
es poden contemplar els astres
des de l’Observatori de l’Ebre,
en funcionament des de 1904. Hi
ha una altra manera d’acostarse
al cel a Roquetes: pujant els
1.447 metres del Mont Caro.
La costa de l’Ametlla de Mar
Seguint la costa cap al Camp de
Tarragona deixem la comarca
per l’Ametlla de Mar, la Cala, com
es coneix entre els seus veïns,
per situar-se en una entrada que
fa el mar a la costa i que li dóna una
atractiu especial. L’Ametlla de
Mar ofereix una cuina marinera
de qualitat exquisida i un extens
tram de litoral amb platges i cales
envoltades de naturalesa salvatge.
Dins el nucli urbà, es pot
gaudir del recent inaugurat centre
interpretació de la pesca i de
l’espectacular port pesquer.
1