El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...
El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...
El massís dels Ports, un parc natural per descobrir P 2. El delta de l ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Diari<br />
Divendres, 25 <strong>de</strong> j<strong>un</strong>y <strong>de</strong> 2010<br />
<strong>El</strong> Poble Vell <strong>de</strong><br />
Corbera d’Ebre<br />
es conserva tal com<br />
va quedar <strong>de</strong>sprés<br />
<strong><strong>de</strong>ls</strong> bombar<strong>de</strong>jos<br />
d’Ebre i la Terra Alta. La carretera<br />
nacional ens conduirà fins a<br />
Corbera d’Ebre, on es manté viva<br />
l’empremta <strong>de</strong> la batalla <strong>de</strong><br />
l’Ebre: el Poble Vell és testimoni<br />
fi<strong>de</strong>l <strong><strong>de</strong>ls</strong> efectes <strong><strong>de</strong>ls</strong> bombar<strong>de</strong>jos<br />
<strong>de</strong> l’última guerra. <strong>El</strong> nou<br />
poble <strong>de</strong> Corbera és als peus <strong>de</strong><br />
l’antic, rendint culte a la intolerància<br />
humana i lletrejant l’abecedari<br />
<strong>de</strong> la Pau <strong>per</strong> tot el món.<br />
Quatre quilòmetres separen<br />
Corbera <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa, la capital<br />
<strong>de</strong> la comarca. Ens dóna la benvinguda<br />
la seua coo<strong>per</strong>ativa <strong>de</strong>clarada<br />
Monument Artístic Nacional<br />
i dissenyada <strong>per</strong> l’arquitecte<br />
mo<strong>de</strong>rnista Cèsar Martinell,<br />
<strong>de</strong>ixeble d’Antoni Gaudí.<br />
La coo<strong>per</strong>ativa no és l’únic<br />
monument històric i artístic <strong>de</strong><br />
Gan<strong>de</strong>sa, també ho és l’església<br />
arxiprestal <strong>de</strong> l’Assumpció, amb<br />
elements romànics.<br />
Al peu <strong>de</strong> la serra <strong>de</strong> Cavalls,<br />
hi trobem el santuari <strong>de</strong> la Fontcalda,<br />
lloc paradisíac <strong>de</strong> visita<br />
obligada, igual que la restaurada<br />
Via Verda, la qual segueix l’an-<br />
◗ La Via Verda <strong>de</strong> la Terra Alta és <strong>un</strong> <strong><strong>de</strong>ls</strong> actius turístics més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la comarca. FOTO: JOAN REVILLAS<br />
tiga línia ferroviària <strong>de</strong> la Val<strong>de</strong>safàn<br />
<strong>per</strong> travessar tota la comarca<br />
entre Tortosa i Aragó i conèixer<br />
pobles com Prat <strong>de</strong> Comte<br />
o Bot.<br />
Des <strong>de</strong> la Via Verda es pot accedir<br />
a <strong>un</strong>a part <strong>de</strong>l recent creat<br />
Parc Natural <strong><strong>de</strong>ls</strong> <strong>Ports</strong>, que<br />
comparteixen la Terra Alta, el<br />
Baix Ebre i el Montsià, <strong>un</strong> <strong>massís</strong><br />
m<strong>un</strong>tanyenc ple d’<strong>un</strong>a fa<strong>un</strong>a<br />
molt diversa, entre la qual <strong>de</strong>staca,<br />
<strong>per</strong> la seua quantitat i exuberància,<br />
la cabra salvatge. En-<br />
tre els indrets <strong>natural</strong>s que mereixen<br />
visitar-s’hi <strong>de</strong>staquen les<br />
roques <strong>de</strong> Benet, les moles <strong>de</strong>l<br />
Don i els estrets d’Arnes. Per la<br />
cova <strong>de</strong>l Conill passa el segon<br />
riu subterrani més important <strong>de</strong><br />
Catal<strong>un</strong>ya.<br />
«Tot el que sé, ho he après a<br />
Horta», va dir Pablo Picasso en<br />
<strong>un</strong>a ocasió, el pintor malagueny<br />
estigué dos estius, el <strong>de</strong> 1898 i el<br />
<strong>de</strong> 1909, a la Terra Alta, alg<strong>un</strong>es<br />
<strong>de</strong> les seues obres més importants<br />
estan inspira<strong>de</strong>s en la gent<br />
i el poble d’Orta, escrit com reivindiquen<br />
els veïns <strong>de</strong> la vila terraltina.<br />
De la segona estada <strong>de</strong>staquen<br />
La bassa, La fàbrica, Retrato <strong>de</strong><br />
Fernan<strong>de</strong> Olivier i Tors d’home nu,<br />
entre d’altres.<br />
Al Centre Picasso d’Horta <strong>de</strong><br />
Sant Joan hi ha reproduccions<br />
<strong>de</strong> quadres i els originals <strong>de</strong> les<br />
fotografies que l’artista va fer<br />
servir <strong>per</strong> confeccionar bona<br />
part <strong>de</strong> la seua important obra<br />
cubista.<br />
05<br />
Al Centre Picasso<br />
d’Horta <strong>de</strong> Sant<br />
Joan hi ha<br />
reproduccions <strong><strong>de</strong>ls</strong><br />
quadres <strong>de</strong> l’artista<br />
La Terra Alta, com les altres tres<br />
comarques <strong>de</strong> l’Ebre, té <strong>un</strong> bon<br />
nombre <strong>de</strong> poblats ibèrics. A Batea,<br />
magnífica vila medieval, hi ha<br />
el tossal <strong>de</strong>l Moro <strong>de</strong> Pinyeres i<br />
a Caseres, el poblat <strong>de</strong> Gesseres.<br />
Amb l’arribada <strong><strong>de</strong>ls</strong> romans es<br />
va posar fi a l’antiga colonització<br />
<strong>per</strong> imposar la nova cultura<br />
romana.<br />
Signe <strong>de</strong> la col·laboració entre<br />
les Terres <strong>de</strong> l’Ebre, la Ruta <strong>de</strong><br />
les Tres C posa en contacte tres<br />
pobles veïns <strong>de</strong> tres comarques<br />
germanes d’<strong>un</strong> mateix territori:<br />
la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i<br />
el Baix Ebre. Una <strong>de</strong> les tres ces<br />
correspon a la Catedral <strong>de</strong>l Vi,<br />
nom amb què es coneix popularment<br />
el celler coo<strong>per</strong>atiu <strong>de</strong>l Pinell<br />
<strong>de</strong> Brai, obra mestra <strong>de</strong> l’arquitecte<br />
mo<strong>de</strong>rnista Cèsar Martinell.<br />
Una altra ce és <strong>per</strong> al castell<br />
<strong>de</strong> Miravet, i la ce que ens queda<br />
l’atorguem a les coves Meravelles<br />
<strong>de</strong> Benifallet, on <strong>de</strong>staquen l’espectacularitat<br />
<strong>de</strong> les formes que<br />
adquireixen les estalactites i estalagmites.