[ pdf ] Azur i Asmar - Ajuntament de Barcelona

L’apropament cultural
Des de temps immemorials, els contes han estat
instruments transmissors de coneixement i un mitjà per
explicar-nos el món. Els contes de fades reflecteixen els
models de comportament humà i expliquen els conflictes,
de tal manera que, des de l’àmbit d’allò imaginari, els
infants comprenen que per detectar els problemes més
habituals del món real no cal una narració realista.
La invenció, la faula, la màgia i els universos fantàstics
de les fades, dels follets i de les aus voladores que
ofereix la pel·lícula Azur i Asmar constitueixen l’àmbit
d’allò imaginari. És en aquest territori de somni on els
espectadors i les espectadores més menuts satisfan
certes il·lusions. En la història d’Azur i Asmar, la “veritat”
està en l’expectativa del públic infantil, que desitja que
els dos “germans” puguin estar sempre junts. A ulls dels
espectadors i les espectadores, el més inversemblant i
irreal no és el regne de fantasia o els dibuixos animats; el
més increïble i absurd és el comportament humà. Per què
un pot anar a escola i l’altre no? Per què els separen? Com
pot ser que un noi sigui rebutjat pel sol fet de tenir els ulls
blaus? O per parlar una llengua diferent?
La lectura dels infants és ben clara: la injustícia, la
discriminació i les ridícules rivalitats entre les civilitzacions
són un obstacle per assolir una convivència pacífica i una
relació en igualtat de condicions. Adonar-se que en la vida
real hi ha milers de nens i nenes que veuen vulnerat un
dret tan essencial com el dret a la diferència és l’objectiu
d’aquesta pel·lícula.
Azur i Asmar narra com els infants són massa sovint les
víctimes de pràctiques socials que fomenten l’enemistat
i la rivalitat entre els pobles. Veure el món, conèixer,
compartir i respectar les cultures i els seus costums, siguin
o no minoritàries, és un dels mitjans per poder superar
aquests prejudicis socials. En aquesta determinació hi ha
inclosa la concepció del viatge com a camí de descobriment,
i és el que farà Azur quan, amb el record dels contes i les
cançons de la Jénane, s’endinsi en l’època daurada de la
cultura i la ciència àrabs i s’adoni que encara li queden
moltes coses per aprendre d’aquest poble. El contrapunt
d’aquest aprenentatge el dóna un personatge tragicòmic i
beneit, en Crapoux, que renega de la terra i de la gent que
l’han acollit.
AZUR I ASMAR
Michel Ocelot
GUIA DIDÀCTICA - MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Per contra, després de ser ultratjats i expulsats pel
terratinent, Asmar i la seva mare fan fortuna al seu país
d’origen i adopten noves actituds. Jénane ara és poderosa
i mana amb aire dèspota els seus servents. Asmar, ple
de recel i ànsies de revenja contra aquella cultura que els
va discriminar, considera impossible una reconciliació
amb el seu amic d’infantesa, i no s’adona que ell i els seus
conciutadans actuen de la mateixa manera i menyspreen
Azur perquè té els ulls blaus.
La ciutat es representa com una gran Babilònia i la pel·lícula
desplega una posada en escena preciosista, resplendent,
engalanada amb sanefes, teles variades, espècies de tots
colors i sabors i d’aigua que brolla d’arreu. Aquesta és tan
sols la vibrant superfície d’un univers encara més fascinant:
el de la història cultural i científica de la civilització àrab,
en un relat influït pels contes de Les mil i una nits i per
la tradició de la rondallística persa, sufí, egípcia, índia i
assíria.