01 - Memòria descriptiva.pdf - Ajuntament de Campins

MEMÒRIA DESCRIPTIVA
Setembre 2012
APROVACIÓ INICIAL
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
TRAMA URBANISME I
PAISATGE, SLP
Casp, 37 1r 4a
08018 Barcelona
T. 93-342-99-37
info@equiptrama.com
CAMPINS
AJUNTAMENT DE CAMPINS
Plaça de la Vila, 8
08472 Campins
T. 93-847-50-30
campins@diba.cat

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 2

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
ÍNDEX
1. ANTECEDENTS 6
2. EMMARCAMENT TERRITORIAL 7
2.1. Localització geogràfica 7
3. MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE 9
3.1. Geologia i geomorfologia 9
3.2. Pendent 9
3.3. Hidrografia 9
3.4. Cobertes de sòl. Vegetació forestal 10
3.5. Habitats d’interès 10
3.6. Espais naturals protegits 11
3.7. Paisatge 12
3.8. Usos del sòl 13
4. MEDI HUMÀ 14
4.1. Demografia 14
4.2. Activitat econòmica 18
4.3. Assentaments urbans 20
5. PATRIMONI CULTURAL 22
6. INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT 26
6.1. Sistema viari 26
6.2. Xarxa abastament 27
6.3. Xarxa de sanejament 29
6.4. Residus 29
6.5. Energia 30
7. EQUIPAMENTS 30
8. RISCOS 31
8.1. Risc d’inundacions 31
8.2. Risc d'incendis forestals 31
8.3. Risc geològic 33
8.4. Risc sísmic 33
8.5. Risc atmosfèric 34
9. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL 34
9.1. Necessitat d’adaptació al planejament de rang superior 34
9.2. El Pla Territorial General de Catalunya 35
9.3. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) 38
9.4. Directrius del Paisatge 46
9.5. Pla Especial de Protecció del Montseny 48
10. PLANEJAMENT URBANISTIC MUNICIPAL 49
10.1. Línies d’actuació i objectius d’ordenació de les normes subsidiàries 50
10.2. Classificació del sòl 51
10.3. Qualificacions Urbanístiques 53
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 3

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
10.4. Grau d’execució del planejament derivat 53
10.5. La capacitat màxima del planejament vigent. 54
11. ANNEX: REPORTATGE FOTOGRÀFIC 59
INDEX DE TAULES.
Taula 1. Evolució població Campins (1900-2010) .................................................................. 16
Taula 3. Projeccions de població. Campins 2010-2026/31 .................................................... 18
Taula 4. Percentatge ocupats per sectors d’activitat i àmbits ................................................ 19
Taula 5. Parc d'Habitatges segons localització ...................................................................... 21
Taula 6. Parc d'Habitatges segons tipus ................................................................................ 21
Taula 7. Inventari patrimoni arquitectònic a Campins d’acord al DCMC ................................ 23
Taula 8. Pre-Catàleg de Béns a protegir a Campins .............................................................. 23
Taula 9. Inventari de construccions en SNU (Excloses del Catàleg) ...................................... 25
Taula 10. Inventari de construccions en SNU (Incloses al Catàleg) ....................................... 25
Taula 11. Tipologia d’equipaments i titularitat ........................................................................ 30
Taula 12. Directrius amb major incidència per al POUM ........................................................ 47
Taula 13. Llistat Instruments de Planejament ......................................................................... 50
Taula 14. Dades classificació del sòl d’acord a la memòria de les NNSS any 1994 ............ 51
Taula 15. Classificació del sòl d’acord a la transcripció gràfica de les NNSS realitzada per
l’Equip redactor del Pla ........................................................................................................... 52
Taula 16. Dades classificació del sòl d’acord a la transcripció gràfica de les NNSS realitzada
per l’Equip redactor del Pla. .................................................................................................... 52
Taula 17. Qualificacions urbanístiques en zones i sistemes .................................................. 53
Taula 18. Grau d’Execució del Planejament Derivat ............................................................... 54
Taula 19. Previsions inicials sòl urbà i urbanitzable: NNSS any 1994 sòl urbà i urbanitzable 55
Taula 20. Masies i cases rurals existents en sòl no urbanitzable. ......................................... 55
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 4

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
INDEX DE GRÀFIQUES.
Imatge 1. Situació Geogràfica de Campins a Catalunya .......................................................... 7
Imatge 2. Situació Geogràfica de Campins a la comarca ........................................................ 7
Imatge 3. Plànol topogràfic i ortofomapa del municipi de Campins ........................................ 8
Imatge 4. Àmbit del Parc del Montseny a Campins ............................................................. 12
Imatge 5. Usos del sòl. Campins (2002) ................................................................................ 14
Imatge 6. Piràmide de població. Campins i Vallès Oriental 2011. .......................................... 15
Imatge 7. Evolució població Campins (1900-2011) ................................................................ 16
Imatge 8. Grans sectors d’activitat (Anys 2001 i 1996). ......................................................... 19
Imatge 9. Activitats econòmiques ........................................................................................... 20
Imatge 10. Evolució i tipologia del parc d’habitatges de Campins (1981-2001) .................... 22
Imatge 11. Xarxa Viaria ........................................................................................................... 27
Imatge 12. Estat actual de la xarxa d’abastament .................................................................. 28
Imatge 13. Índex del consum d’aigua de xarxa ...................................................................... 29
Imatge 14. Mapa de perill bàsic d’incendi forestal ................................................................. 32
Imatge 15. Risc geològic gravitatori potencial i Erosionabilitat potencial. .............................. 33
Imatge 16. Mapa d’intensitat sísmica present al SISMICAT. .................................................. 34
Imatge 17. Plànol de proposta del Pla Territorial General de Catalunya ................................ 36
Imatge 18. Estructura territorial de la proposta. Sistemes de reequilibri metropolità ............ 37
Imatge 19. Espais oberts proposta ......................................................................................... 41
Imatge 20. Espais oberts proposta més planejament de zones verdes. .............................. 41
Imatge 21. Sistema urbà estratègies urbanes. PTMB 2008. .................................................. 43
Imatge 22. Sistema urbà estratègies urbanes ........................................................................ 45
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 5

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
1. ANTECEDENTS
El dia 20 d’abril de 1994 varen ser aprovades definitivament les Normes Subsidiàries de
planejament de Campins i publicades al DOGC el dia 08 de juliol de 1994. El dia 20 d’abril
del 2005 va ser aprovat el Text Refós de la normativa urbanística i publicat el dia 24 d’ agost
del 2005.
Avui, després de 18 anys, ha transcorregut temps suficient per posar en evidència
discordances i deficiències que dificulten la gestió, però també per replantejar noves
propostes en el marc del Text Refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC 1/2010), el seu
Reglament 305/2006 (RLUC 305/2006) i la recentment aprovada Llei 3/2012, de 22 de febrer,
de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de
3 d’agost (MTRLUC 3/2012).
El dia 19 de gener de 2010, per acord del Ple Municipal de Campins es va acordar per
unanimitat l’adjudicació definitiva del contracte de serveis us per a redacció del POUM i
Catàleg de Masies i cases rurals del municipi a l’empresa Trama, Urbanisme i Paisatge SLP.
El dia 28 de gener es va signar el contracte a la seu de l’Ajuntament de Campins. Aquest
document forma part de la tramitació del POUM de Campins, com a primer pas en la
definició de l’estratègia de desenvolupament i ordenació urbanística del municipi.
Aquest primer document, anomenat Memòria Informativa, conté l’emmarcament territorial, el
medi físic i el paisatge, els assentaments actuals, el patrimoni cultural, les infraestructures
del transport, els serveis tècnics i ambientals, els equipaments actuals, els riscos i els plans
territorials i el planejament urbanístic vigent.
Per no fer feixuc el document de la Memòria Informativa es proposa que, per aquells
aspectes relacionats amb el medi ambient amb incidència i contingut clarament ambiental,
es consultin els documents ambientals següents: Informe Ambiental Preliminar (IAP) i
Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA).
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 6

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
2. EMMARCAMENT TERRITORIAL
2.1. Localització geogràfica
Província:Barcelona
Comarca: Vallès Oriental
Partit Judicial: Arenys de Mar
Imatge 1. Situació Geogràfica de Campins a
Catalunya
Ajuntament:
Plaça de la Vila, 8
Codi Postal: 08472
Telèfon: 93 847 50 30
Fax: 93 847 50 92
e-mail: ampins@diba.cat
Font:PTMB 2010
Superfície 7,3 km² (730 ha)
Altitud 321 m
Població (2011) 480 habitants
Densitat 65,8 hab/km²
Entitats de població 1
Imatge 2. Situació Geogràfica de Campins a la
comarca
Campins es troba a la comarca del Vallès Oriental, (vegeu imatges 1 i 2). amb una superfície
de 7,30 Km 2 i una població de 480 habitants d’acord a les dades del Padró municipal any 1-
01-2011. Es localitza a una altitud mitjana de 321 metres. Es troba situat entre els vessants
meridionals del Montseny i la plana ondulada per turons del relleu suau. Limita amb els
termes municipals de Fogars de Montclús al Nord-Oest, Gualba a l’Est i pel Sud-Est amb el
terme de Sant Celoni. Pertany a la subcomarca del Baix Montseny. La part septentrional del
terme és més accidentada, amb pendents que poden superar el 30%. Un terç del territori
municipal té un relleu amb pendents superiors al 20%.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 7

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Imatge 3. Plànol topogràfic i ortofomapa del municipi de Campins
Font:Elaboració pròpia a partir dades ICC 2010
Segons dades de l’Idescat (2011) Campins presenta una densitat de població de 65,8
hab/km 2 amb un creixement del 32% de població desenvolupat en l’últim decenni (2000-
2009). Això es deu principalment a l’arribada de nous habitants (1ª residència) en les
urbanitzacions residencials de baixa densitat a la perifèria del nucli tradicional. No obstant,
cal observar també com, amb tan sols un any la seva població ha augmentat amb més de
cinquanta habitants, un creixement impulsat, en part per població procedent de la 1 i 2
corona metropolitana.
El municipi, situat al peu del Montseny, no es creuat per cap infraestructura de la xarxa
bàsica principal de comunicacions, existint únicament la carretera secundària de Sant
Celoni a Santa Fe i Viladrau (BV-5114).
En la meitat nord del terme municipal, el paisatge està marcat per les estribacions del Parc
Natural del Montseny , destacant un relleu pronunciat i rica varietat ecològica. En la meitat
sud del terme municipal es caracteritza per una topografia amb fortes pendents que
superen el 20%, amb importants superfícies forestals.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 8

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
El municipi està constituït pel nucli tradicional i dues urbanitzacions. El nucli urbà tradicional,
inclou els barris de les Albes, el Serrat, Campins i Residencial Campins 1. Tots 3 són nuclis
de baixa densitat, constituïts per habitatges unifamiliars, principalment. Els altres dos nuclis,
corresponen a urbanitzacions producte de la tendència urbanitzadora de les dècades del
anys 80’s i 90’s: Can Joanet i les Esplanes, a la part oriental del terme municipal.
3. MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE
3.1. Geologia i geomorfologia
El sector que limita el terme de Campins amb el Massís del Montseny, la Serralada
Prelitoral, consta de dues franges adossades, una de conglomerats eocènics de la
Depressió Central (emmarcats sovint per falles), on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura
de Sant Llorenç del Munt i, la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per
granit, que en part encavalquen els conglomerats o una gran falla longitudinal, de Santa
Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins, separa la Depressió
Prelitoral. El municipi s’estén en pendent de Sud a Nord amb una altura mínima de 200
metres i una màxima de 800 metres en el seu extrem més septentrional. El municipi és
ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell (318 m d’altitud),
la serra d’en Mates (330 m) o el turó de Can Sidro (390 m).
3.2. Pendent
El sector septentrional del terme és accidentat, amb alçades que assoleixen fins a 800 m
amb pendents que poden superar el 30%. Els nuclis principals de població es concentren a
la meitat sud, on el relleu es suavitza amb alçades entre els 200 i 400 m i pendents
dominants inferiors al 15%. El 21% del municipi es situa en zones planes (amb pendents
inferiors al 10%), un 43% es situa a zones amb pendents entre el 10 i el 20% i el 36% en
zones amb pendents superiors al 20%.
3.3. Hidrografia
El terme de Campins se situa íntegrament a la conca del riu Tordera. La riera de Campins té
un cabal i règim torrencial escàs. La riera és el curs més important del municipi i discorre de
nord a sud drenant la part de ponent del terme municipal. El torrent de Campins n’és
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 9

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
tributari pel nord. A llevant, el curs principal és el format pel torrent de Can Garrell i el torrent
de Can Cambó que segueix el seu curs cap al terme de Gualba. Els diferents rierals o
torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de
Pertegàs, excepte algun petit corrent de la part Est que va a la riera de Gualba.
Cap dels cursos fluvials del municipi no està inclòs en la caracterització de les masses
d’aigua i la diagnosi i l’avaluació del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc
de l’aigua a Catalunya realitzada en el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua
2005). Per altra banda, no hi ha cap estació de control de la qualitat de les aigües
superficials o subterrànies al municipi.
Cal destacar les següents fonts: la font de Montserrat (font natural localitzada sota la pista
esportiva), la font de Sant Joan (connectada a la xarxa d'aigua municipal i situada en el
Passeig Tres Germanes) i la Font del Parc Infanti (connectada a la xarxa d'aigua municipal i
està situada davant de l'escola).
3.4. Cobertes de sòl. Vegetació forestal
En el municipi hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix
nom del poble indica, pins. De totes maneres, la vegetació ha estat molt alterada per
l'home, de manera que existeixen les comunitats vegetals de brolles cobertes de pi blanc o
de pi pinyer. Segons el mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF, 2007), el 84% de
la superfície del terme municipal està constituïda per espais forestals. D’aquests, el 52,1%
són alzinars, i el 26,2% pinedes de pi pinyer. Convé destacar també la notable presència de
sureda (7,6%) i de matollars (4,4%).
3.5. Habitats d’interès
Segons la cartografia dels hàbitats d'interès comunitari a Catalunya, un 59% del municipi
està ocupat per hàbitats d’interès comunitari, principalment alzinars i carrascars, amb
pinedes mediterrànies al sud i suredes al nord. També hi són presents comunitats de ribera i
algunes castanyedes al sector més septentrional. D’aquests hàbitats d’interès comunitari,
un 2,4% (1,4% de la superfície municipal) correspon a hàbitats de protecció prioritària, en
concret vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion, codi 91E0). Les vernedes
apareixen al nord del municipi a les ribes dels sots del Llops i de Can Perepoc i conflueixen
al sot del Purgatori, que més al sud dóna lloc al Torrent de Campins.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 10

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Segons l’índex de valoració botànica dels hàbitats elaborat en el marc del SITxell (Sistema
d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures), a Campins, el valor màxim assolit
correspon a les zones ocupades per vernedes (valor 8), les suredes (valors 6 i 7), i les
castanyedes (valor 6).
3.6. Espais naturals protegits
Un 34% de la superfície de Campins està inclosa dins el Parc del Montseny, regulat pel Pla
especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, document aprovat
definitivament amb data 11 de desembre de 2008.
Una part del terme municipal de Campins forma part d’un gran espai natural protegit: el
Parc Natural del massís del Montseny. El total de l’espai natural té una superfície de
28.959,74 ha, de les quals 207,85 ha corresponen a Campins, el que suposa el 0,72% de
conjunt de l’espai natural i el 35% del total del seu terme municipal.
Aquest espai té diverses figures de protecció, atès que forma part tant del PEIN com de la
Xarxa Natura 2000 i, des de l’any 2008, disposa d’instrument propi de protecció i gestió: el
Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge. Espais inclosos en PEIN i Xarxa
Natura 2000. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del
Montseny va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya amb data 11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC
número 5308 de 30 de gener de 2009. A partir del 31 de gener de 2009 ha entrat en vigor el
nou instrument d'ordenació del Parc Natural del Montseny.
PEIN- Xarxa Natura 2000 213,02 ha
Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge (DIBA) 256,05 ha
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 11

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
3.7. Paisatge
Imatge 4. Àmbit del Parc del Montseny a Campins
Font: elaboració pròpia a partir dades DMAH 2010
El paisatge de Campins presenta un caràcter natural, dominat clarament per les zones
forestals, que ocupen el 84% del municipi. La franja central del terme municipal és la que
presenta un major grau d’heterogeneïtat amb un marcat mosaic de zones urbanes, forestals
i de conreu, mentre que al nord i al sud del terme, la continuïtat forestal és significativa.
Entre els principals valors intrínsecs del paisatge del municipi, en destaquen els següents:
Estètics: relacionats amb el caràcter rural i forestal del municipi i la seva integració a
l’entorn, amb vessants que enllacen amb les parts altes del massís del Montseny.
Ecològics: especialment pel que fa a la connectivitat biològica associada als
principals elements de la xarxa fluvial i a les carenes de major relleu (serra
Mercadera, Serrat Margarit i serra de Sant Guillem).
Productius: lligats a les explotacions agràries i a les activitats turístiques i recreatives.
Històrics: el municipi compta amb diversos elements de patrimoni històric i cultural
Socials: la proximitat al Montseny, les activitats de lleure i turístiques atorguen un
gran valor d’ús social al municipi (restaurants, turisme rural, excursions guiades etc).
Culturals: lligats a elements del patrimoni tals com l’ermita i la Creu (que
commemora les missions que es varen portar a terme a principis de segle a
Campins) o la mateixa església parroquial de Sant Joan.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 12

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Les principals tipologies de mosaic de paisatges que s’identifiquen al terme de Campins
d’acord amb l’anàlisi realitzat en el marc del projecte SitXell de la Diputació de Barcelona
són les següents:
Mosaic forestal dominat per pinedes: abasta la meitat septentrional del terme
municipal, amb petites àrees de conreus intercalades a les zones planeres.
Mosaic forestal dominat per alzinars i pinedes: abasta la part meridional del terme,
amb una major presència de conreus respecte a la part nord.
Urbà dispers en matriu agroforestal: aquests tipologia de mosaic de paisatge es
delimita a l’entorn de la carretera BV-5114 que discorre per fora del terme de
Campins, però amb espais delimitats que penetren dins del terme en el tram baix de
la riera de Campins i a l’entorn de la carretera BV-5114. L’anàlisi amb detall mostra
que la implantació d’edificacions en aquest àmbit, en el terme de Campins, és
pràcticament inexistent.
3.8. Usos del sòl
D’acord a la cartografia de classificació dels usos del sòl a Catalunya, (Departament de
Medi Ambient i Habitatge), gran part del territori municipal es troba classificat com forestal,
atesa la seva adscripció al Parc del Montseny. Segons dades de l’any 2002, el 84,8% del
terme municipal és forestal 1 (613 ha). La superfície classificada com agrícola representa el
14,26% del total (103 ha) mentre que el 0,90% restant (6,50 ha) es considera improductiu
artificial (agrupant els valors dels usos urbans i les infraestructures viàries).
1 El percentatge de superfície forestal s’ha incrementat arran la variació del perímetre del Parc Natural en el seu pas pel
terme de Campins. S’abandonen els límits que defineixen la cota 400 metres per seguir uns límits associats a elements
físics territorialment reconeixibles.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 13

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Imatge 5. Usos del sòl. Campins (2002)
Usos del sòl Sup.(ha) Sup.(%)
forestal 613,00 84,84
agrícola 103,00 14,26
improductiu artificial* 6,50 0,90
Total 722,50 100
*Agrupa la suma dels usos urbans i infraestructures viàries
Font: Classificació dels usos del sòl a Catalunya 2002. DMAH
Malgrat trobar-se a les faldilles del Montseny, l’escassa presència de recursos hídrics propis
fa que l’activitat agrícola i ramadera s’hagi anat reduint en els darrers anys, fins pràcticament
la desaparició.
4. MEDI HUMÀ
4.1. Demografia
D’acord amb el padró municipal, a data gener de 2011, Campins compta amb 480 habitats.
El component demogràfic de Campins es troba clarament vinculat al procés de
metropolitanització de la regió metropolitana vinculant-se amb processos d’expulsió de
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 14

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
població de les ciutats madures i la transformació d’habitatges de segona residència en llar
principal.
4.1.1. Evolució poblacional
Mentre gran part del segle passat la tendència poblacional de Campins era la progressiva
pèrdua de població (l’any 1900 hi havia empadronats 293 habitants reduint-se la xifra fins
assolir els 151 l’any 1981) atesa la manca d’un teixit econòmic prou potent que pogués fixar
i mantenir la població resident. A partir de la dècada dels 80, aprofitant, d’una banda, les
millores en la xarxa d’infraestructures bàsica de la comarca i de la regió 1, i d’altra banda, la
consolidació del massís del Montseny com un àmbit natural que permet l’esbarjo i el
contacte amb la natura d’un gruix important de població metropolitana és quan Campins
comença el seu punt d’inflexió demogràfica. En aquests darrers anys els processos s’han
anat consolidant i incrementant en la mesura que, a més, s’ha produït una expulsió de
residents de les ciutats madures de població en edat de treballar i amb nens petits, que no
pot pagar els preus de “la centralitat” i opta per reconvertir la segona residència en primera
o buscar municipis amb un menor preu del sòl de l’habitatge. Tal i com queda clarament
representat en la piràmide d’edats.
De 85 anys i més
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
de 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 5 a 9 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys
Imatge 6. Piràmide de població. Campins i Vallès Oriental 2011.
‐8,00 ‐6,00 ‐4,00 ‐2,00 0,00 2,00 4,00 6,00
Dones
Homes
De 85 anys i més
De 80 a 84 anys
De 75 a 79 anys
de 70 a 74 anys
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
‐6,00 ‐4,00 ‐2,00 0,00 2,00 4,00 6,00
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 15
De 5 a 9 anys
De 0 a 4 anys
Font: elaboració pròpia a partir dades Idescat
Analitzant les dades es posa de manifest que el contingent de població majoritari correspon
a la franges d’edat entre 30 a 49 anys, principalment homes.
Dones
Homes

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Taula 1. Evolució població Campins (1900-2010)
Anys Habitants Anys Habitants
1900 293 1992 199
1910 300 1994 218
1920 298 1996 242
1930 262 1998 262
1940 279 2000 292
1950 252 2002 305
1960 196 2004 334
1970 174 2006 363
1981 151 2008 380
1990 195 2010 436
2011
Font: Idescat 2012
480
En l’últim decenni el nombre d’habitants ha augmentat de forma continuada, passant dels
292 habitants de l’any 2000 als 480 habitants de l’any 2011. Aquestes xifres representen un
increment del 39% sobre el total, en aquest període. Malgrat aquest increment, la densitat
de població del municipi és baixa; entorn els 65,8 habitants/km 2 . Un dels elements propis
d’aquest creixement demogràfic cal buscar-lo en el propi origen dels nouvinguts. La
població migrant correspon majoritàriament de la mateixa comarca de tal com ho confirma
la següent taula.
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Imatge 7. Evolució població Campins (1900-2011)
Font: Elaboració pròpia a partir dades Idescat més padró municipal
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 16

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Taula 2 Migracions. Immigrants segons municipi de destinació i lloc de procedència
Campins. Sèrie temporal.
Any
A la mateixa
comarca
A la resta de la
província
A la resta de
Catalunya
A la resta
d'Espanya
Total
2010 52 28 4 3 87
2000 6 15 0 1 22
1990 5 7 4 0 16
Font Elaboració pròpia a partir dades Idescat més
En el cas de les emigracions observem com aquests fluxos migratoris s’efectuen també a
dins de la pròpia comarca.
Taula 3 Migracions. Emigrants segons municipi procedència i lloc de destinació
Campins. Sèrie temporal.
Any
A la mateixa
comarca
A la resta de la
província
Total
2010 22 5 5 1 33
2000 5 9 4 2 20
1990 8 1 3 0 12
4.1.2. Projeccions demogràfiques
A la resta de
Catalunya
A la resta
d'Espanya
Font Elaboració pròpia a partir dades Idescat més
Pel que fa a l’estimació de creixement de la població, s’han considerat les Projeccions de
Població de Catalunya (base 2009) de l’IDESCAT. Les projeccions de població s’han
elaborat amb el mètode dels components. Aquest mètode consisteix a afegir anualment a la
piràmide de partida els components del creixement demogràfic (naixements, defuncions,
immigracions i emigracions). La piràmide de partida de les noves projeccions és la població
estimada a 1 de gener del 2009, calculada a partir de la informació del Cens de població
2002. La data de referència de les poblacions projectades és l'1 de gener de cada any.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 17

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Per a estimar el creixement de la població a Campins, s’han aplicat les projeccions més
desagregades, les comarcals (Vallès Oriental), a l’horitzó 2026 i 2031, és a dir, a un període
entre 15 i 20 anys. Dels valors resultants es prenen com dades de referència les que
s’estableixen en l’escenari mitjà, atès que és en aquest escenari on es donen unes pautes
de creixement més ajustades al comportament de Campins en els darrers anys.
Taula 3. Projeccions de població. Campins 2010-2026/31
Anys E. baix E.mitjà E.alt
2010 426 426 426
2011 434 437 442
2012 447 452 458
2013 461 466 474
2014 474 481 490
2015 487 496 506
2016 501 511 522
2017 514 527 539
2018 528 542 556
2019 541 558 573
4.2. Activitat econòmica
Font: Elaboració pròpia
2020 555 573 591
2021 568 589 609
2022 586 610 633
2023 604 631 658
2024 623 654 684
2025 643 677 710
2026 663 700 738
2027 683 725 767
2028 705 751 797
2029 727 777 829
2030 749 804 861
2031 773 833 895
Avui en dia l’agricultura té un valor més testimonial que productiu. No passa el mateix amb
el sector serveis que s’erigeix com un sector econòmic associat amb les activitats de
restauració vinculades amb el Parc del Montseny.
En els darrers anys, com a conseqüència del creixement del sector de la construcció,
Campins ha vist augmentar de forma significativa el percentatge de població dedicada al
sector de la construcció en detriment del sector industrial.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 18

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Imatge 8. Grans sectors d’activitat (Anys 2001 i 1996).
61,2 61,5
7,2
25,9
5,8
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 19
2,9
27,7
7,7
2001 1996
agricultura indústria construcció serveis
Font: elaboració pròpia a partir dades Idescat.
El principal sector d’activitat al municipi pel que fa a població ocupada és el sector serveis,
amb un 61% seguit de la indústria, amb un 26%. L’agricultura ha mantingut la població
ocupada, mentre que la construcció ha incrementat passant d’un 3% l’any 1996 a un 7% el
2001 (vegeu imatge adjunta). Gairebé el 62% de la població resident ocupada treballa fora
del municipi.
Taula 4. Percentatge ocupats per sectors d’activitat i àmbits
Ocupats (%)
agricultura indústria construcció serveis Total
Campins 2001 5,8 25,9 7,2 61,2 139
1996 7,7 27,7 2,9 61,5 104
Vallès Oriental 2001 1,2 36,9 9,9 52,0 151.935
1996 1,8 44,5 7,4 46,4 110.920
Catalunya 2001 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126
Font: Idescat
1996 3,2 32,1 7,0 57,7 2.204.652
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Pel que fa a les activitats econòmiques, segons dades facilitades per l’Ajuntament de
Campins, al municipi hi ha un total de 25 activitats econòmiques en actiu, majoritàriament
de serveis i de restauració
Imatge 9. Activitats econòmiques
Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per l’Ajuntament de Campins.
4.3. Assentaments urbans
El nucli de Campins se situa al voltant de la carretera BV-5114 que és la que delimita
l’expansió del municipi a banda i banda d’aquesta, aprofitant els sectors on el pendent es fa
més suau. L’ocupació del sòl ha estat més extensiva que intensiva, fruit d’aquesta procés
encara hi ha borses prou importants de parcel·les sense edificar en el centre de la vila.
En relació a aquest procés i a l’especialització, en els darrers anys del segle passat, de
Campins com a municipi de segona residència proliferen gran quantitat d’urbanitzacions
que connecten amb el nucli urbà mitjançant una xarxa de camins rurals de major o menor
jerarquia, és el cas de les urbanitzacions de Can Joanet o les Esplanes.
4.3.1. Parc d’habitatges existent
Per establir el nombre total d’habitatges existents en sòl urbà i urbanitzable agafem les
dades de l’anàlisi fet de les Previsions Actualitzades amb 160 habitatges existents en sòl
urbà i urbanitzable. Per establir el nombre d’habitatges en sòl rural, es recull les dades del
Catàleg de Masies i Cases rurals del municipi. Existeixen 49 masies i 39 cases rurals.
D’acord a l’anàlisi realitzat, Campins compta amb 248 habitatges dels quals,160 estén en
sol urbà i 88 en sòl no urbanitzable. El que es tradueix en que un 35% d’aquestes, resten en
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 20

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
sòl no urbanitzable. Per tant és molt significatiu el pes que té aquest parc d’habitatges del
mon rural.
Taula 5. Parc d'Habitatges segons localització
En sòl urbà i urbanitzable En sòl no urbanitzable Total
160 88 248
64,52% 35,48% 100,%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades Pla Director de l’Abastament domiciliari d’Aigua de
Campins i el Catàleg de Masies i Cases Rurals de Campins
4.3.2. Tipologia
A efectes d’analitzar les dades del tipus d’habitatge: habitatges principals i segones
residencies, s’agafen com a punt de partida els percentatges del Pla Director de
l’Abastament domiciliari d’Aigua de Campins realitzat l’any 2009. El 60% d’habitatges són
principals i un 40% d’habitatges són secundaris i buits.
Principals
Taula 6. Parc d'Habitatges segons tipus
Secundaries i Buits Total
60% 40% 100%
149 99 248
Font: Elaboració pròpia a partir de dades Pla Director de l’Abastament domiciliari d’Aigua de
Campins
L’evolució en relació a la tipologia d’habitatges el que fa es corroborar els elements que
s’han posat de manifest en l’apartat precedent, a través de les dades de l’Idescat. El
transvasament en el número d’habitatges secundaris a principals s’ha fet d’una forma
completament clara i directa. Si bé per l’any 1991 el percentatge d’habitatge secundari
representava més del 70% del parc total, aquesta xifra s’ha vist reduïda l’any 2001 amb un
percentatge que és inferior al 1% dels habitatges totals. Així doncs, a l’any 2001, el 84,29%
dels habitatges de Campins són primera residència, amb una bossa del 15% d’habitatges
vacants.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 21

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Imatge 10. Evolució i tipologia del parc d’habitatges de Campins (1981-2001)
225
200
175
150
125
100
75
50
25
0
34
74
45
4.3.3. Dimensió mitjana de les llars
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 22
1
144
59
21
1
118
1981 1991 2001
Principals Secundaris Vacants
Font: elaboració pròpia a partir dades Idescat.
La dimensió mitjana de llars en els darrers anys s’ha anat reduint-se passant dels 3,2
habitants/llar de l’any 1991 als 2,49 de l’any 2001, en consonància amb la tendència creixent
a la reducció de les unitats familiars i al nombre de persones per habitatge de la comarca i
de Catalunya. Marcant una tendència a la demanda de habitatges amb superfícies inferiors.
5. PATRIMONI CULTURAL
A l’inventari del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya es troben inventariats 12 elements en el registre. Aquests tenen una cronologia
des del romànic (s. XII), fins a l’època moderna (s. XX). Per contra, no consten cap element
catalogat com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).

Memòria descriptiva. POUM de Campins Aprovació Inicial
Taula 7. Inventari patrimoni arquitectònic a Campins d’acord al DCMC
INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC A CAMPINS
Nom Estil Època
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN
Romànic Eclecticisme XII
RECTORIA VELLA - EL PIS Obra popular
CA L'ERMENGOL Obra popular
CAN MASÓ Obra popular XVIII Mitjan
CAN PERERES NOU Obra popular XVII - XVIII XX
CAN PERERES VELL Eclecticisme XIX - XX
CAN PITARRA - CAN COLELL Eclecticisme XIX - XX
ERMITA DE SANT GUILLEM Obra popular XVI - XVII
CREU DE SANT GUILLEM Modernisme XX Mitjan
LA RAJOLERIA Obra popular XIX
FORN DE CIMENT Obra popular XIX XX Inici
FONT DE MONTSERRAT- FONT DE CAN PONS Obra popular XX Mitjan
Font: departament de cultura i mitjans de comunicació, octubre 2009
Font:Departament de Cultura Gencat
El municipi compta amb un primera proposta de catàleg de Masies, Cases Rurals i
patrimoni cultural del municipi de Campins redactat per l’arquitecte Sr. Gandullo (abril 2006).
Aquest no va ser aprovat pel ple municipal.
Seguidament es mostra un llistat dels elements inclosos en el Pre-Catàleg de Béns a
Protegir que s’ha elaborat per incorporar-los al Catàleg definitiu.
Taula 8. Pre-Catàleg de Béns a protegir a Campins
Béns arquitectònics
01A Església de Sant Joan 27A Can Pere Poc
02A Ermita de Sant Guillem 28A Can Pereres Nou
03A Can Vialó 29A Can Pereres Vell
04A El Pis 30A Can Perxacó
05A Can Pons 31A Can Pitarra
06A Forns de ciment 32A Can Plana
07A Rajoleria 33A Can Prat
08A Ca l'Armengol 34A Can Quaranta
09A Cal Pagès 35A Can Regàs
10A Cal Rectoret 36A Can Romà
11A Cal Teixidor 37A Can Salvi
12A Cal Trabaian 38A Can Sidro
13A Can Bellver 39A Can Sura
14A Can Benet 40A Casa Nova
15A Can Canal 41A Comartina
16A Can Cullell 42A El Ciment
17A Can Feló de Baix 43A El Figueral
18A Can Garrell 44A Mas Sant Guillem
19A Can Gensanó 45A Vil·la Montseny
20A Can Jepic 46A Creu de Missions
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 23

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
21A Can Guilla 47A Can Fèlix Nou
22A Can Llorenç 48A Pont de Can Masó
23A Can Masó 49A L'Hostal
24A Can Miquelic 50A Cal Carnisser
25A Can Mon 51A Habitatge plaça de la Vila, 1
26A Can Patiràs 52A Can Parroqui
Béns arqueològics i paleontològics
01J Torre dels Moros 05J Can Pauplana
02J Mas Torrent 06J Can Pereprat
03J Mas Poc 07J Can Giol
04J El Casolot 08J Jaciment paleontològic de Campins
Béns socioculturals i etnològics
01E Forn dels Frares 09E Forn del Sot del Verinal
02E Mina d'aigua de Can Dama 10E Mina de Can Pons
03E Mina i safareig de Can Feló de Baix 11E Forn de Can Garrell
04E Forn de calç del Sot de Mitjans 12E Barraca del Sot del Purgatori
05E Font d'Aluia 13E Barraca d'en Bieló
06E Font de St. Joan (Passeig de les Tres
Germanes)
14E Corral de l'Abril
07E Font de Sant Joan (Can Ramis) 15E La Fonteta
08E Font de Montserrat 16E Fonts Vives
01N Pi Gros
Béns naturals
02N Cova de Sant Guillem
Font:Elaboració pròpia
S’ha realitzat l’Inventari i el Catàleg tant dels Béns a protegir com el de masies i cases rurals.
Seguidament es detallen els elements a catalogar. Els elements inclosos es llisten a
continuació.
S’ha realitzat l’Inventari i el Catàleg tant dels Béns a protegir com el de masies i cases rurals.
Seguidament es detallen els elements a catalogar. Els elements inclosos es llisten a
continuació.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 24

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
1
Taula 9. Inventari de construccions en SNU (Excloses del Catàleg) 1
1 Ca l'Aznar 12' Can Castillo 24 Can Quim 36 Estudi Tàpies
2 Ca l'Ermità 13 Can Corbella 25 Can Rafel 37 La Casona
3 Cal Rosso 14 Can Dama 26 Can Sidro (casa) 38 La Masia
4 Can Barba 15 Can Felonet 27 Can Sura (vivenda 1) 39 La Pineda
5 Can Bartolome 16 Can Fernández 28 Can Sura (vivenda 2) 40 Les Feixes
6 Can Batlle 17 Can Gonel 29
Casa Germans
Campins
41 Les Heures
7 Can Blanche 18 Can Joan 30 Masriera 42 Mas d'Oreig
8 Can Bofill 19 Can Merida 31 El Feliu 43 Masoveria de Can Dama
9 Can Bru 20
Can Miguel
Angel Delgado
32 El Turó 44 Refugi de fusta
10 Can Carlí 21 Can Miquel 33 Els Dos Avets 45 Vila Joiosa
11 Can Carrasco 22 Can Nicolau 34 Els Ginebrers
12 Can Carrillo 23 Can Pere Bonic 35 Els Padrins
Font:Elaboració pròpia
Taula 10. Inventari de construccions en SNU (Incloses al Catàleg)
1 Ca l’Abril 14 Can Gensanó 27 Can Plana 40 Can Fèlix Vell
2 Cal Pagès 15 Can Gepic 28 Can Prat 41 Can Filosot
3 Cal Rectoret 16 Can Guilla 29 Can Quaranta 42 Can Pitarra
4 Cal Teixidor 17 Can Llorens 30 Can Regàs 43 Can Tomàs
5 Cal Trabaian 18 Can Masó 31 Can Romà 44 El Ciment
6 Can Bellver 19 Can Miquelic 32 Can Salvi
7 Can Benet 20 Can Mon 33 Can Sidro
8 Can Bruguera 21 Can Parroqui 34 Can Sura
9 Can Canal 22 Can Patiràs 35 Casa Nova
10 Can Collell 23 Can Pere Poc 36 Comartina
11 Can Fèlix Nou 24 Can Pereres Nou 37 El Figueral
12 Can Feló de Baix 25 Can Pereres Vell 38 Mas Sant Guillem
13 Can Garrell 26 Can Perxaco 39 Vil·la Montseny
Font:Elaboració pròpia
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 25

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
6. INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
6.1. Sistema viari
El municipi està situat a 6 quilòmetres de Sant Celoni, centralitat econòmica i laboral de
Campins, a 28 quilometres de Granollers, capital i centre comercial de la comarca, i a 57 km
de Barcelona.
Pel que fa a les infraestructures de transport, el municipi es creuat per la carretera BV-5114
(de Sant Celoni a Santa Fe - Viladrau). Malgrat el municipi no disposa ni d’accés a la xarxa
primària d’infraestructures (autopistes, carreteres nacionals) ni a la xarxa ferroviària, el fet
que en el municipi de Sant Celoni si que hi hagi aquestes connexions permet als residents
de Campins tenir un accés molt ràpid en aquests nodes, a la vegada que s’eviten les
externalitats negatives que d’aquestes se’n desprenen.
Campins disposa d’una línia de transport interurbana, atorgada a l’empresa Sagalés, que
realitza 3 viatges al dia en ambdós sentits des de: Granollers a Mosqueroles. La ubicació de
la parada es localitza a la carretera de Sant Celoni a Santa Fe, en el km 5,4. Recentment ha
entrat en funcionament una llicència de taxi, aquest servei ve a suplir l’antiga reivindicació
dels seus habitants pel fet que havien d’anar fins a Sant Celoni per poder disposar del
servei.
D’altra banda, existeix una important xarxa de camins i pistes forestals que comuniquen el
nucli urbà de Campins amb Sant Celoni, Santa Fe i Gualba, en destaquen el GR-5 (Sender
dels miradors o Parcs Naturals, amb un recorregut de Sitges a Canet de Mar) i El Camí (una
ruta social i cultural en procés de creació de forma participativa, per fer a peu i que recorre
totes les comarques i illes de parla catalana) Aprofitant aquesta xarxa, i vinculant-se amb el
Parc del Montseny es poden realitzar diferents passejades turístiques pel terme de Campins
per tal de poder descobrir indrets del municipi amb elevats valors arqueologic-paisatgístics:
La Rajoleria de Can Pons (1,7 km). Itinerari circular que parteix del centre de Campins i
discorre pel nord d’aquest i que permet conèixer les ruïnes d’aquesta antiga rajoleria on es
feren els rajols per construir el gran casal de Can Pons, al s. XVIII.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 26

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Can Pitarra i Sant Guillem (3,4 km). Itinerari circular que també parteix del centre de Camins i
que discorre per la banda de llevant del nucli. Passa per Can Collell, mas que fou comprat
per en Serafí Pitarra a finals del segle XIX (des de llavors, també es conegut per Can
Pitarra), per la creu de la Missió, per la capella de Sant Guillem (s.XVI).
Cal esmentar també la drecera de Campins, que comunica Sant Celoni amb el municipi i a
través de la Serra de Can Felonet, que constitueix un eix per al passeig i el gaudi de l’entorn.
6.2. Xarxa abastament
Imatge 11. Xarxa Viaria
Font: Elaboració pròpia
La Xarxa d’abastament d’aigua potable de Campins és gestionada pel servei municipal
d’aigua del mateix Ajuntament. L’origen de les captacions és bàsicament de 3 punts:
Riera de Can Cerdanya (bassa i mina). La bassa, amb una capacitat total de 12.000
m 3 funciona com a dotació d’emmagatzematge en alta.
Riera de Campins
Xarxa de Sant Celoni
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 27

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Ocasionalment, el municipi ha hagut de recórrer a camions cisterna per fer front a episodis
de sequera. El volum d’aigua captada en el període 2000 – 2008 oscil·la entre els 36.766 m 3
de l’any 2002 i els 50.530 m 3 de l’any 2007. Convé destacar que a partir de l’any 2008 s’han
deixat d’utilitzar captacions de la riera de Campins que han estat substituïdes per
captacions provinents de Sant Celoni.
La xarxa compta amb 2 dipòsits d’emmagatzematge:
El de l’estació de bombeig, de 100 m3
El de Can Guilla, de 500 m3, que compta amb un grup de filtració.
Imatge 12. Estat actual de la xarxa d’abastament
Font: Pla Director de l’Abastament domiciliari d’Aigua de Campins. Serveis tècnics i Servei Municipal
d’Aigua. Ajuntament de Campins. Maig 2009
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 28

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
L’índex del consum d’aigua de xarxa (volum comptabilitzat respecte nombre d’habitants) va
ser de 211 L/hab/dia a l’any 2008, després d’una certa tendència a la baixa des de l’any
2003.
Imatge 13. Índex del consum d’aigua de xarxa
Font: Elaboració pròpia a partir del Pla Director de l'Abastament Domiciliari d'Aigua Potable
(Ajuntament de Campins 2009)
6.3. Xarxa de sanejament
La xarxa de clavegueram de Campins és gestionada pel mateix Ajuntament i cobreix els 3
nuclis urbans del municipi. Les aigües residuals del nucli urbà son depurades a l’Estació
Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) situada al sud de la Carretera BV-5114, entre el
cementiri i el Figueral, i abocades a la riera de Campins. Actualment està en fase de
construcció la nova EDAR del nucli urbà prevista en el Pla de Sanejament d’Aigües
Residuals Urbanes (PSARU) de 2005, ubicada al costat de l’existent. Les aigües residuals
de Can Joanet son bombejades fins a Residencial Campins, i conduïdes fins a l’EDAR del
nucli urbà. Pel que fa al nucli de les Esplanes, les seves aigües residuals son conduïdes a
l’EDAR de les Esplanes, que aboca les aigües a un curs tributari del Torrent de Can Cambó.
6.4. Residus
A l’any 2006 l’Ajuntament de Campins es va adherir al Consorci per a la Gestió de Residus
del Vallès Oriental, dins del pla de remodelació de la recollida d’escombraries municipal. Cal
aclarir que la fracció altres inclou: residus voluminosos, residus de poda i jardineria, piles,
medicaments, tèxtils i altres residus recollits a les deixalleries comarcals de Santa Maria de
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 29

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Palautordera i Sant Celoni, ja que Campins no disposa de deixalleria pròpia. La generació
de residus municipals a l’any 2008 va ser de 260 tones.
L’índex de generació per a l’any 2008 va ser de 1,87 kg/hab/dia, xifra sensiblement superior
a la mitjana comarcal i amb tendència a l’increment. El percentatge de recollida selectiva es
va situar entorn el 60% al mateix any i, tot i que s’ha reduït sensiblement respecte l’any 2006,
en que va arribar a ser de gairebé el 90%, encara és molt superior a la mitjana comarcal.
6.5. Energia
Pel límit sud-oest del municipi hi transcorre una línia d’alta tensió de 220 kV que va de la
central tèrmica de Cercs, fins a la subestació transformadora de Sant Celoni, just a l’extrem
sud del terme municipal. Aquesta línia transcorre a més de 200 m de les Albes, la zona
urbana més propera. Pel que fa a altres fonts energètiques, al municipi no hi ha xarxa de
distribució de gas natural, tot i que hi ha diversos dipòsits de gas associats a activitats.
També hi ha dipòsits de gasoil, dels que en destaca el de l’escola, de 5.000 L de capacitat.
No es disposa de dades de consum global d’energia pel conjunt del municipi. L’única
informació de la que es disposa és el consum d’energia elèctrica per l’any 2006, que va ser
de 1.686 MWh segons l’Atles dels municipis rurals de Catalunya (Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural). Aquesta xifra implica un índex de consum de 4.645 kWh/habitant i
any, front els 3.527 kWh/hab i any de Catalunya a l’any 2007 (Font: Minuartia a partir de
dades d’ICAEN i IDESCAT).
7. EQUIPAMENTS
El municipi disposa de diversos equipaments, entre els quals cal destacar:
Taula 11. Tipologia d’equipaments i titularitat
Administratius Ajuntament Públic
Esportius Pista poliesportiva Públic
Religiós
Església parroquial / Privat
Cementiri Públic
Educatiu Escola pública CEIP Públic
Socio-Cultural Casa de Cultura
Font: Elaboració pròpia
Públic
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 30

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
L’equipament educatiu acull una comunitat formada per 9 mestres i 60 alumnes (2009). Pel
que fa a la casa de cultura té un aforament de 100 persones. Respecte a la pista
poliesportiva, l'aforament dels vestuaris de la pista esportiva és de 20 persones. La seu de
l’Ajuntament té prevista una ampliació per la part de darrera de l’edifici ja que les
dependencies administratives han quedat reduïdes. El municipi compta amb la casa de
cultura que té com a finalitat ser el centre aglutinador de les activitats socioculturals pròpies.
A part dels equipaments anunciats en la taula precedent , el municipi compta amb reserves
de sòl per equipaments comunitaris en els diversos sectors de polígons d’actuació
urbanística. Gran part d’aquests estan ubicats en terrenys amb fortes pendents (més del
20%) com el sector de Les Esplanes, residencial Campins I i el Serrat.
8. RISCOS
8.1. Risc d’inundacions
No es disposa d’informació relativa al risc d’inundacions al municipi. Els documents de la
Planificació de l'espai fluvial de la conca de La Tordera (ACA 2005) només inclouen
informació de Campins relativa a la conca, i no inclouen informació de cabals d'avinguda,
delimitació de zones inundables, zonificació de l'espai fluvial, ni propostes d'actuació.
8.2. Risc d'incendis forestals
El municipi no forma part dels catalogats com d’alt risc d’incendi forestal, segons el Decret
64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. No
obstant això, segons el mapa de perill bàsic d’incendi forestal elaborat per la Direcció
General del Medi Natural, el 44% del terme presenta risc alt, el 38% risc moderat i el 18%
risc baix. Per altra banda, el mateix pla INFOCAT identifica com a elements vulnerables el
nucli de les Esplanes i la zona acampada de l’ermita de Sant Guillem.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 31

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Imatge 14. Mapa de perill bàsic d’incendi forestal
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
Segons el pla INFOCAT (Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya,
actualització 2008), Campins ha de fer un Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals.
Per altra banda, el mateix pla INFOCAT identifica com a elements vulnerables el nucli de les
Esplanes i la zona acampada de l’Ermita de Sant Guillem.
La imatge adjunta mostra el mapa de perill bàsic d’incendi forestal elaborat per la Direcció
General del Medi Natural del DMAH. Les informacions que mostra són resultat de
l’agrupació dels conceptes de perill d’ignició per una banda i perill de propagació per una
altra. Entenent com a perill d’ignició la facilitat que s’iniciï un incendi forestal i com a perill de
propagació la facilitat amb què es pot expandir. És un mapa quantitatiu on cada punt del
territori té assignat un valor de risc numèric que va del 0 al 10, com a resultat de la
combinació analítica de les capes que representen els diferents factors que determinen el
risc d’incendi, amb valors que van del perill baix al perill molt alt. Tal i com es mostra en la
imatge anterior, el 44% del municipi presenta risc alt, el 38% risc moderat, i el 18% risc baix.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 32

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
8.3. Risc geològic
Segons informació del SITxell (Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures,
Diputació de Barcelona), la part nord del municipi presenta risc potencial de caiguda de
roques (imatge adjunta) i un potencial d’erosionabilitat alt (imatge adjunta).
Imatge 15. Risc geològic gravitatori potencial i Erosionabilitat potencial.
Font: Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures. Diputació de Barcelona.
8.4. Risc sísmic
Segons les dades del SISMICAT (Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya)
(homologat el 5/6/2002 per la Comisión Nacional de Protección Civil) Campins es troba en
una zona sísmica del grau VII segons l’escala MSK, com es mostra a la imatge adjunta.
Aquest grau representa que cal prendre mesures de planificació a nivell municipal amb la
redacció d’un Pla de Protecció Civil Municipal per a Sismes, que encara no s’ha redactat.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 33

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
8.5. Risc atmosfèric
Imatge 16. Mapa d’intensitat sísmica present al SISMICAT.
Font Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya.:
No s’hi ha detectat risc de contaminació, i per tant, no està declarada zona de protecció
especial de l’ambient atmosfèric.
9. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
9.1. Necessitat d’adaptació al planejament de rang superior
A banda del marc merament legislatiu, les dinàmiques generals han fet necessària una
planificació i programació d’actuacions sobre el territori, que s’han traduït en la redacció de
diversos plans, d’abast i naturalesa diferent, que tenen una incidència directa sobre el
planejament urbanístic municipal. En aquest apartat es detallen les determinacions dels
plans més significatius a nivell territorial i urbanístic.
D’acord amb la Llei de política territorial de 1983 (Llei 23/1983, de 21 de novembre, de
política territorial) i les seves modificacions posteriors i els instruments de planejament
territorial són:
El Pla Territorial General de Catalunya, que comprèn l’àmbit de Catalunya 1985.
Els plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 34

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Els plans territorials sectorials, que comprenen l’àmbit de Catalunya, però
específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial: carreteres,
ferrocarrils, espais d’interès
Els plans directors territorials, que estableixen la ordenació territorial en un àmbit
supramunicipal
Actualment son d’aplicació els següents Plans:
Pla Territorial de Catalunya (1985).
Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB 2010)
Pla d’espais d’interès natural PEIN (1992)
Directrius per la Gestió dels espais de la xarxa Natura 2000
Pla Especial de Protecció del medi Natural i Paisatge del Parc del Montseny 2008
Pla General de Política Forestal 2005-2014 (capítols 2,3 i 4)
Directrius per a la Gestió dels espais de la xarxa Natura 2000
9.2. El Pla Territorial General de Catalunya
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel
Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i
urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament
sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient i té com a
funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i
actuacions que afecten el territori.
El Pla inclou les determinacions generals següents:
La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del
potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.
La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran
d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.
La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó
d’interès general referida a tot el territori.
La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o
ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.
La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de
comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.
La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 35

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran
d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden
agrupar unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir
El Pla Territorial General de Catalunya defineix diversos àmbits funcional territorials, formats
per un sistema central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi
relacionen amb un cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una
unitat funcional definida i composada a partir de sistemes urbans de diferents comarques.
El PTGC subdivideix el territori català en els àmbits funcionals territorials (AFT) següents:
AFT de les Comarques Centrals
AFT de Ponent
AFT de les Comarques Gironines
AFT del Camp de Tarragona
AFT de les Terres de l’Ebre
AFT de l’Àmbit Metropolità de Barcelona
AFT de l’Alt Pirineu i Aran
Imatge 17. Plànol de proposta del Pla Territorial General de Catalunya
Font: Pla Territorial General de Catalunya
Pel que fa a les propostes del PTGC, Campins es troba dins l’AFT de l’Àmbit Metropolità de
Barcelona, sense estar inclosa en cap dels dos sistemes de proposta propers: El sistema
de reequilibri metropolità del Vallès Oriental (Granollers-Sant Celoni) i el sistema costaner
(Arenys-Blanes) Malgrat això, sí que el PTGC manifesta la voluntat de millorar la connexió
Vallès-Maresme existent entre Sant Celoni i Arenys (entre AP-7 i C-32), mitjançant l’actual
carretera C-61.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 36

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Cal destacar l’oportunitat derivada de la proximitat del municipi al sistema de Sant Celoni, ja
que el PTGC preveu, entre altres objectius, potenciar el desenvolupament d’aquest sistema
preservant la qualitat de vida que s’hi gaudeix, buscant una prestació elevada de serveis i
equipaments especialitzats. En aquest sentit, el PTGC proposa afavorir el desenvolupament
de sòl per a usos tant residencial, com industrial i terciari, acompanyat d’una adequada
dotació de serveis.
Imatge 18. Estructura territorial de la proposta. Sistemes de reequilibri metropolità
Font: DPTOP 1985.
Pel que fa al territori de Campins, no inclòs en cap sistema de proposta, la principal
determinació del Pla és la d’establir polítiques de preservació, tant a les àrees urbanes com
rurals, pels seus valors ambientals i culturals, amb la protecció dels seus recursos i la
recerca de formes de rendibilització de la seva economia, molt lligada al sector primari.
Entre altres, s’apunta a l’aprofitament de les possibilitats turístiques que ofereixen els seus
entorns privilegiats.
Les determinacions del PTGC, tant pel que fa a les polítiques de desenvolupament com a
l’establiment de paràmetres reguladors i estàndards mínims de serveis, s’han de
desenvolupar mitjançant el Pla Territorial Parcial de l’Àmbit Metropolità, actualment aprovat
el seu avantprojecte.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 37

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
9.3. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat el 20 d’abril del 2010, és un dels
set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla territorial general de Catalunya, i
comprèn el territori que abasten les comarques de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès,
Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície total de 3.236 km2
repartits entre 164 municipis.
El Pla estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del
programa de planejament territorial, i identifica unes estratègies de desenvolupament per a
cada nucli, deixant al planejament urbanístic la definició del model d’implantació urbana i les
determinacions concretes que regularan les iniciatives d’urbanització i d’edificació en funció
de les seves característiques físiques, socials i econòmiques.
En síntesi, cinc criteris operatius orienten la proposta del PTMB:
Ús eficient del sòl. La reutilització, renovació o reforma del sòl urbà existent són
preferibles a noves extensions de la urbanització. En tot cas, aquestes haurien de
tenir una suficient intensitat d’habitatge i usos urbans.
Nodalitat. L’extensió urbana, que serà també necessària, s’ha d’orientar
preferentment al reforçament nodal: augment del rang de les ciutats i creació de
centralitats i articulacions en els sistemes continus.
Usos mixtos i equilibrats. Les actuacions urbanístiques de transformació i d’extensió
urbana han d’afavorir una correspondència quantitativa entre població ocupada i
llocs de treball previsibles, ja sigui en l’àmbit de l’actuació o en un entorn significatiu.
Ordenació per xarxes. Les oportunitats de les actuacions ferroviàries s’han de tractar
conjuntament amb l’ordenació dels usos i l’habitatge per tal que es maximitzi la
població servida per aquests mitjans. També la xarxa viària d’escala metropolitana, a
més de les seves finalitats funcionals, ha de jugar un paper ordenador del conjunt
d’assentaments urbans i, en especial, de les seves trames perifèriques.
Integració amb els espais oberts. La xarxa d’espais oberts, que el Pla ha de
configurar reforçant la seva continuïtat espacial, ha de ser un component actiu de
l’ordenació.
La definició d’aquesta estructura nodal de referència ha buscat 15 objectius principals:
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 38

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
1. Consolidar i potenciar el paper de lloc central de la regió metropolitana de
Barcelona dins del context europeu i internacional.
2. Articular el sistema urbà de Barcelona, l’Àrea metropolitana central i les
ciutats de l’Arc Metropolità amb els seus entorns urbans i amb la resta de
polaritats que vertebren el territori català.
3. Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats
d’extensió.
4. Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin tant la
disminució de les necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic.
5. Mantenir o fomentar l’equilibri entre població i llocs de treball a les àrees
urbanes que presenten tendències al desequilibri o bé tenen desequilibris
inicials significatius pel que fa a aquestes variables.
6. Mantenir i fomentar el paper dels centres urbans tradicionals i possibilitar
operacions de nova centralitat a les àrees urbanes perifèriques.
7. Fomentar la misticitat d’usos dels teixits urbans.
8. Facilitar la integració dels creixements i combatre els riscos de segregació
urbana.
9. Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades que facilitin la
integració de la població immigrada.
10. Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori.
11. Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud.
12. Racionalitzar la implantació de les àrees especialitzades aïllades existents.
13. Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments.
14. Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada
dels equipaments d’interès plurimunicipal.
15. Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el
paisatge.
La línia d’actuació en què es troba l’àmbit de Campins estableix propostes i directrius que
facilitin un desenvolupament sostenible, capaç de donar resposta a les necessitats dels
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 39

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
nuclis petits, on part de l’actiu econòmic resideix en la consolidació i rendibilització del
patrimoni i de l’entorn natural.
Sistema d’espais oberts: El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim
de no urbanitzable en el moment d’elaboració del pla territorial. Per tal d’adaptar-les a les
seves especificitats, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona estableix tres tipus de
protecció en el sistema d’espais oberts, dels quals a Campins només n’hi ha dos, són els
següents:
Espais amb protecció jurídica supramunicipal (Xarxa Natura 2000, espais PEIN,
Parcs de la Diputació i altres). Haurien de mantenir indefinidament el règim de no
urbanitzable i per a les actuacions que la Llei d’Urbanisme admet en aquesta classe
de sòl s’exigeixen unes certes cauteles i garanties de que no es malmetran els valors
que en motiven la protecció. El PTMB qualifica la part superior del municipi com a
sòl amb protecció jurídica supramunicipal, Xarxa Natura 2000, espai PEIN i parcs de
la Diputació de Barcelona, recollint el límit del PE del Parc Natural del Montseny, i
estableix la qualificació d’espai de protecció especial d’interès natural.
Espais de protecció especial d’interès natural i ambiental. Comprèn aquells espais
complementaris amb valors naturals similars als d’espais protegits i els
corresponents als connectors biològics que acaben d’estructurar el sistema. Haurien
de mantenir indefinidament el règim de no urbanitzable i per a les actuacions que la
Llei d’Urbanisme admet en aquesta classe de sòl s’exigeixen unes certes cauteles i
garanties de que no es malmetran els valors que en motiven la protecció. D’altra
banda es defineix un corredor fluvial que s’inicia a la riera de Campins desembocant
amb la Tordera en el municipi de Sant Celoni.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 40

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Imatge 19. Espais oberts proposta
Font:PTMB 2010
Imatge 20. Espais oberts proposta més planejament de zones verdes.
Font:PTMB 2010
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 41

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
El Pla Territorial fixa espais de protecció preventiva els quals resten definits en l’article 2.8.
de la normativa del mateix cos legal, de la seguen manera:
1. S’inclouen en aquest tipus els espais classificats com a no urbanitzables en
el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció
especial, però als quals es reconeix, en conjunt, un valor ambiental o
paisatgístic així com, sovint, la seva condició d’espai de transició entre els
assentaments urbans i els espais oberts de protecció especial.
2. El Pla considera que cal protegir preventivament aquests espais, sense
perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i
en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament,
es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau.
3. Tanmateix, el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies
establertes per a cada nucli, es puguin admetre en casos justificats
implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i
d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla
determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient de la
iniciativa.
Per Campins, el PTMB delimita una zona com a espai de protecció preventiva compresa
entre el nucli tradicional i el sector de Can Joanet; s’interpreta l’objectiu de donar continuïtat
al teixit urbà, aprofitant l‘infraestructura viaria i de serveis tècnics existent.
Sistema d’assentaments urbans
Pel que fa a l’estratègia de desenvolupament que estableix pel nucli principal, el PTMB
assigna un creixement de millora urbana i compleció en el nucli urbà de Campins, mentre
que per l’àmbit del Pla Parcial la Creu (encara sense desenvolupar) i la urbanització Les
Esplanes l’estratègia és la de reducció/extinció.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 42

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Imatge 21. Sistema urbà estratègies urbanes. PTMB 2008.
Estratègia de Millora urbana i compleció.
Font:PTMB 2010
El PTMB, a l’article 3.16 de la seva normativa, regula l’estratègia de “Millora urbana i
compleció”, a continuació es cita l’article esmentat:
1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per
la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions
urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la urbanització o que
tenen un baix nivell d’accessibilitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és la
recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant
el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats
professionals desconcentrades, i a la segona residència de reutilització, i
també als serveis turístics de qualitat i petita escala.
1. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal
corresponents s’han de centrar en el manteniment, la reconstrucció i millora
de les trames urbanes existents amb especial atenció al manteniment de la
tipologia arquitectònica dominant en el lloc. Tanmateix, els plans d’ordenació
urbanística municipal poden determinar, mitjançant la delimitació i
l’ordenació precisa del sòl urbà d’aquestes àrees, petites extensions
encaminades a la compleció de l’assentament, la regularització de la franja
perimetral o, en el seu cas, a ubicar correctament un nou element d’activitat
econòmica o equipament. Els petits creixements han de ser suficients per a
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 43

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
atendre les necessitats internes del nucli, llevat del cas que no fos possible
per les condicions físiques de l’entorn (forts pendents, talls orogràfics, riscos
o incompatibilitat per protecció paisatgística aprovada).
2. Les extensions dels nuclis que es proposin en els POUM només es poden
classificar com a sòl urbà i han de tenir una ordenació precisa de l’edificació
definida en el mateix Pla. Aquestes ordenacions poden ser constitutives de
polígons d’actuació quan calgui algun procés de reparcel·lació per a la
cessió del carrer o algun element públic. L’ordenació precisa que estableixi el
POUM té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el
nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un
Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau
d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior. estableixi el
POUM té com a criteri prevalent la integració morfològica i paisatgística en el
nucli existent. Tanmateix aquesta ordenació pot modificar-se mitjançant un
Pla de millora urbana si esdevingués convenient sense disminuir el grau
d’integració morfològica i paisatgística de l’ordenació anterior.
Estratègia de Reducció/Extinció
L’Article 3.19, de la normativa del PTMB, fa una reglamentació de les estratègies per a les
àrees especialitzades, fent especial referència a la minimització d’aquestes, quan es
caracteritzen per ser aïllades d’ús residencial. En el cas de Campins es senyala al plànol
d’estratègies urbanes l’àmbit del Pla Parcial la Creu (encara sense desenvolupar) i la
urbanització Les Esplanes, assignant l’estratègia de reducció i extinció per aquests
sectors.
A continuació es cita l’apartat 4b) de la normativa per a la regulació d’aquestes zones:
4b) Reducció o extinció: S’assenyala en aquelles àrees previstes pel
planejament urbanístic, i fins i tot existents, que comporten una extrema
contradicció amb els criteris de planejament territorial, en les quals, ja sigui
pel seu escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors
territorials que comporten, es considera socialment rendible abordar la seva
reducció o extinció.
Sempre que sigui possible, el planejament urbanístic ha d’optar per l’extinció
de les àrees especialitzades assenyalades. En cas contrari, s’ha d’aplicar la
reducció màxima possible en cada cas.
L’edificabilitat corresponent a aquestes àrees es pot traslladar als nuclis
urbans amb estratègies de continus urbans o de nucli, segons especifica
l’article 3.15.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 44

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Sistema d’infraestructures
Pel que fa a les infraestructures, el PTMB no defineix cap nou traçat a part de la carretera
actualment existent. A nivell gràfic senyala la carretera BV 5114 com a via estructurant
suburbana. Aquest sistema vial resta regular a l’article 4.4. de la normativa del PTMB
“Tipologies de la xarxa viaria”. A continuació es cita l’apartat corresponent:
Vies Estructurants Suburbanes. Són les més pròpies dels àmbits metropolitans,
vertebren sistemes urbans plurimunicipals i tenen, per tant, nombroses connexions
amb la xarxa local d’aquests sistemes. Unes tenen el rang de vies estructurants
primàries i altres de vies estructurants secundàries, però discorren majoritàriament
per entorns urbanitzats, la qual cosa condiciona les seves característiques
tècniques. La secció pot ser variable —nombre de carrils, tronc central segregat o
no, existència de laterals i altres elements significatius— d’acord amb les condicions
físiques i els requeriments de l’entorn. Aquestes vies, quan travessen àrees urbanes,
requereixen d’unes mesures d’integració ambiental específiques que les facin
compatibles amb el caràcter d’aquestes.
Imatge 22. Sistema urbà estratègies urbanes
Font:PTMB 2010
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 45

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
9.4. Directrius del Paisatge
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament a l’abril de 2010,
incorpora les directrius del paisatge per a l’àmbit metropolità. Les directrius del paisatge són
les determinacions que, basant-se en els catàlegs del paisatge, precisen i incorporen
normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials
parcials o en els plans directors territorials (article 12 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge).
Les directrius de paisatge dels plans territorials se centren en les regulacions que són
pròpies de l’escala de planejament territorial, amb el benentès que hi ha altres instruments
—per exemple, els plans especials urbanístics— que són adequats per a establir
normatives del paisatge amb més detall. Les directrius:
a) Es basen en els catàlegs del paisatge elaborats i en curs d’elaboració. Aquests
catàlegs han fonamentat la definició de les directrius de caràcter general.
b) Incorporen disposicions més específiques, com la delimitació d’unitats de paisatge,
derivades del catàleg de paisatge (en elaboració) de l’àmbit del PTMB.
c) Resten obertes a la incorporació, pel procediment reglamentari, de les noves
directrius específiques de l’àmbit del PTMB que, en funció del contingut del Catàleg
que s’aprovi definitivament, es considerin necessàries en el seu moment.
Les directrius de paisatge del PTMB són d’aplicació directa i obligatòria a tots els plans i
projectes que afecten la imatge del territori o de les seves condicions de percepció.
En tant que les directrius de paisatge formen part d’un pla territorial parcial que comprèn un
àmbit de gran extensió, el seu objecte és principalment la protecció i ordenació del paisatge
que es percep des dels espais oberts, deixant per a d’altres instruments de major detall, les
disposicions relatives als paisatges de proximitat, en especial els paisatges urbans que es
perceben des de l’interior de les poblacions.
Els POUM poden desenvolupar el grau d’ordenació del paisatge que és pròpia de la seva
escala de planejament, ja sigui en el marc d’un pla especial o director o en l’establert per les
directrius de paisatge del PTMB si no existeixen instruments intermedis de major detall.
Les directrius adopten el següent llistat de components o aspectes del paisatge que han
d’ésser objecte de regulació normativa:
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 46

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
1. Geomorfologia, 2. Aigua, 3. Modelació agrària, 4. Fites visuals i fons escènics, 5. Extensió
urbana, 6. Construccions aïllades, 7. Infraestructures lineals, 8. Àrees especialitzades, 9.
Espais degradats i 10. Miradors i itineraris.
En cadascuna d’aquestes components, les directrius fan especialment referència a les
cauteles que cal tenir en les actuacions sobre el territori, moltes d’elles relatives a l’escala de
projecte i que hauran de ser respectades per tots aquells projectes que es desenvolupin en
l’àmbit del POUM de Campins.
Aigua
Modelació
Agrària
Fites visuals i
fons escènics
Taula 12. Directrius amb major incidència per al POUM
La xarxa d’aigua del territori és un component bàsic del paisatge i, com tal, ha d’ésser
considerada i respectada. L’abast espacial de la xarxa compren tots els terrenys
associats físicament als cursos i làmines d’aigua fins com a mínim l’àrea inundable en
un període de retorn de 500 anys.
El tractament naturalitzat o artificial dels espais associats als cursos o làmines d’aigua
ha d’aprofitar la potencialitat paisatgística derivada de la presència d’aigua.
L’ordenació de sectors de sòl urbanitzable, o sòl urbà no consolidat, que siguin
confrontants amb les rieres ha de considerar la seva presència com a factor
determinant de l’ordenació en el sentit de justificar espais de transició de qualitat entre
el front edificat i la ribera, on es localitzaran preferentment els sòls de cessió per a
espais lliures.
Els fronts urbans fluvials tindran en el planejament urbanístic un tractament acurat
encaminat a destacat el seu caràcter i a potenciar el seu valor paisatgístic. Els plans
urbanístics establiran mesures per recuperar la coherència formal en aquells fronts
que l’haguessin perduda.
L’espai agrari – agrícola, forestal i ramader – proporciona un fons paisatgístic que
constitueix un component identitari principal. Cal fer compatibles el respecte dels
valors paisatgístics d’interès públic i la seva funcionalitat agrària.
Es recomana la preservació dels elements estructurals de la configuració del paisatge
agrari i el manteniment de la imatge d’espai fragmentat pròpia del paisatge existent,
entenent com a element estructural els camins, la xarxa de drenatge natural, els
canals de rec, les separacions topogràfiques i de vegetació entre conreus i parcel·les i
les pautes de localització i de configuració de les construccions tradicionals.
Els plans especials urbanístics i altres instruments de més detall poden assenyalar
àmbits del paisatge rural que, pels seus valors extraordinaris, han d’esser objecte
d’una protecció estricta mitjançant el manteniment i millora dels seus elements
estructurals.
S’ha d’evitar en el possible l’obertura de nous camins, sense perjudici del que
requereixin les operacions de concentració parcel·lària, per tal de fomentar la
continuïtat territorial de les explotacions i evitar la fragmentació dels camps.
En molts paisatges la relació fites-fons té un paper rellevant en la composició de les
imatges que se’n perceben. Cal evitar la desfiguració de les fites paisatgístiques. Els
instruments d’ordenació urbanística han de tenir especial cura en la preservació de la
imatge de les fites paisatgístiques.
Cal preservar les possibilitats de percepció de fites i fons i en especial de les imatges
que conjuntament componen, evitant construccions i barreres visuals que impedeixin
o dificultin seriosament la percepció de les imatges més interessants del territori.
Els plans especials urbanístics d’ordenació del paisatge poden delimitar àrees amb
establiment de paràmetres limitatius de l’edificació per tal de preservar el que
estableix aquesta directiu.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 47

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Extensió
urbana
Construccions
aïllades
Infraestructures
lineals
Espais
degradats
Miradors i
itineraris
Les noves trames urbanes d’extensió de les poblacions han d’establir relacions de
continuïtat i harmonia formal amb les trames existents. Amb aquest objectiu, en el
planejament urbanístic s’ha de tenir cura de la imatge dels fronts perifèrics de
l’extensió prevista en tant que construiran noves façanes a l’àrea urbana.
Els criteris de compacitat i densificació que es deriven del criteri general d’estalvi de
sòl no són argument acceptable per a la ruptura estrident de les pautes formals de les
àrees i nuclis urbans existents. Cal vetllar per la qualitat de les seqüències visuals
d’aproximació i accés als nuclis i àrees urbanes des de carreteres.
Les trames urbanes d’extensió han de mantenir un nivell de coherència adequat amb
l’estructura paisatgística del seu entorn.
Els plans especials urbanístics d’ordenació del paisatge i els altres instruments de
planejament urbanístic han d’establir paràmetres per a la regulació de les edificacions
en sòl no urbanitzable, especialment d’aquelles motivades per les activitats agrícoles i
ramaderes. Els paràmetres han d’esser coherents amb el patró agrari i paisatgístic
que es deriva en cada cas de la xarxa de camins, el sistema de rec, la parcel·lació i la
topografia i no podran contradir el què es disposa amb les normatives sectorials en
relació amb les regles que han de respectar les instal·lacions pròpies de les activitats
agràries.
S’haurà de minimitzar la fragmentació física del territori i els canvis de configuració
dels terrenys generats com a conseqüència de la construcció de les infraestructures
lineals – xarxa viària, conduccions de gas i electricitat, etc.-. Cal preveure que el
respecte al paisatge comportarà la construcció de major longitud de túnels, falsos
túnels i viaductes que la que requereix un traçat que respongui només a criteris
funcionals.
Cal considerar com un objectiu la restitució dels valors paisatgístics a aquells llocs on
s’han perdut per causa de processos de degradació. És el cas de les extraccions
abandonades, sobre les quals cal actuar promovent la seva transformació física.
La recuperació d’espais degradats pot anar associada a la ubicació d’usos o
edificacions que s’haguessin de situar en l’espai rural o que poguessin treure profit de
la configuració de l’espai, sense perjudici dels requeriments d’ordre territorial,
urbanístic i ambiental que siguin procedents en cada cas.
És objectiu de caràcter general facilitar l’accés dels ciutadans a aquells llocs on la
percepció del paisatge és més amplia i suggerent: els miradors i els itineraris
paisatgístics.
Els poders públics han de promoure una xarxa de camins paisatgístics i de miradors
accessibles a peu o amb vehicles que permetin una suficient percepció dels valors
paisatgístics del territori. S’hauran de fer les actuacions necessàries per condicionar,
assenyalar i mantenir adequadament aquesta xarxa de camins i miradors per tal de
potenciar la seva funció.
Les actuacions en camins i miradors en els espais oberts han d’evitar l’artificialització
innecessària d’aquest espais.
Es prestarà especial atenció als miradors i itineraris més accessibles.
Font: Elaboració pròpia
9.5. Pla Especial de Protecció del Montseny
La part nord del terme municipal de Campins està inclosa en l’àmbit del Pla especial de
protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, aprovat definitivament pel
conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb data 11
de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 48

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
La zonificació del Pla especial dins del terme de Campins comprèn les categories que
s’exposen:
Zona d’interès natural (ZIN), integrada per l’àmbit inclòs en el Pla especial que no està
qualificat ni de Zona de reserva natural ni de Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic
–les quals tenen major grau de protecció, però que comprèn mosaics de paisatges que
mereixen ser protegits amb caràcter general. La major part de l’àmbit de Parc al terme de
Campins correspon a aquesta zona.
Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic (ZAINE). Engloba un conjunt de peces
territorials de valor natural notable que justifiquen un grau de protecció elevat i la intervenció
activa per assolir els objectius de conservació. S’hi inclouen ecosistemes, hàbitats,
comunitats o espècies de gran interès, i terrenys que són especialment vulnerables a
l'erosió del sòl o a la degradació dels seus valors botànics, faunístics, ecològics, hidrològics
o paisatgístics, atès que aquesta zona conté elements singulars el deteriorament dels quals
pot considerar-se difícilment recuperable. L’objectiu és la conservació i millora dels
ecosistemes i la biodiversitat.
Àrees d’interès per a la connectivitat ecològica-. El Pla especial inclou directrius de
planificació i de gestió per a un seguit d’àrees del territori circumdant que no pertanyen a
l’àmbit de l’espai natural protegit. Es tracta d’àrees contigües al Parc del Montseny que, per
la seva posició de contacte, exerceixen un paper cabdal per la continuïtat del parc amb els
sistemes naturals confrontants o propers. Aquestes peces de territori delimitades pel Pla
especial, anomenades àrees d’interès per a la connectivitat ecològica. Es pot observar que
tot el curs i entorn de la riera de Campins i el sòl no urbanitzable del terme s’inclouen en
aquestes àrees d’interès connector. Aquests sòls formen part de la connexió entre el Parc
del Montseny i el Parc del Montnegre–Corredor.
10. PLANEJAMENT URBANISTIC MUNICIPAL
El planejament urbanístic municipal vigent a Campins son les Normes Subsidiàries,
aquestes foren aprovades el dia 20 d’abril de 1994 i publicades al DOGC el dia 8 de juliol
de 1994. Des de l’aprovació de les Normes Subsidiàries han estat aprovades per la
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) els següents expedients:
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 49

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Taula 13. Llistat Instruments de Planejament
Instrument Publicat Document
Normes subsidiàries tipus b 08‐07‐94 Normes subsidiàries de planejament
Modificació normes subsidiàries 11‐04‐03 Modificació puntual per canvi d'ús de NNSS
Modificació normes subsidiàries 23‐11‐06 Modificació puntual NNSS article 30
Text refós normes urbanístic planejament gral 24‐08‐05 text refós normes urbanístiques plan. gral.
Pla Parcial d'ordenació 28‐07‐97 Pla Parcial Can Joanet
Pla Parcial d'ordenació 05‐03‐01 Pla Parcial sector les Esplanes
Pla Especial Urbanístic 30‐01‐09 Pla Especial protecció medi natural i del
paisatge del Parc del Montseny
Font: RPUC.DPTOP.2012
10.1. Línies d’actuació i objectius d’ordenació de les normes subsidiàries
La memòria d’ordenació de les NNSS de 1994 de Campins plantejava les següents línies
generals d’actuació:
Evitar la continuïtat de la despoblació , dotant al municipi de Campins d’un sòl idoni
per a ésser utilitzat per sectors, de manera que es mantinguin les expectatives
suficients per mantenir l’actual població de manera que l’educació cultural i física
siguin anàlegs a les que poguessin aconseguir a l’exterior.
Incidir en el traçat circulatori de forma que esdevingui més funcional, fent possible
l’accés als indrets més freqüentats, mitjançant itineraris alternatius que mantinguin la
idoneïtat de circuits de mitja muntanya de fàcil accés i baix cost de manteniment.
Dotar al medi urbà de la comoditat i mitjans precisos, de tal forma que el
desenvolupament de l’activitat diària sigui agradable, a fi que els habitants que avui
hi viuen i aquells altres que poden venir, potenciïn llur terra, tant en el treball com en
el lleure.
Els objectius que es descrivien eren els següents:
Correcció de les distorsions del mercat del sòl actual, que es tradueixen en un quasi
nul i esporàdic creixement. La Norma proposa l’adequació de l’oferta a les
previsions de la demanda estimada per als diferents tipus de sòl, en especial, als
que es refereixen a residència tractant d’evitar tensions inflacionàries o deficitàries,
amb efectes alcistes i repercussions densificadores de sòls disponibles.
Definició d’una estructura urbana que estigui d’acord al model de creixement
adoptat i amb la realitat física del territori i, també amb les situacions de fet,
existents, que vingui a consolidar el poc teixit urbà i recolzi, ordenadament, els nous
creixements per mitjà del reforçament dels eixos actuals i generant d’altres, que
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 50

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
donin suport a les diverses activitats urbanes i articulin els espais necessaris per a
espais lliures públics i les dotacions que potenciï el caràcter-personalitat municipal.
Correcció dels dèficits d’urbanització, infraestructura i serveis existents, així com
control adequat dels nivells de qualitat quant les condicions d’execució de les noves
realitzacions, primant les actuacions en sectors, especialment deficitaris, i les obres
de marcat interès municipal.
Adequació de la reserva de sòls i instal·lacions existents, destinades a equipaments i
dotacions comunitàries així com a espais lliures, jardins i àrees de joc urbans,
establint mecanismes adequats a la gestió productora d’espais urbans, bo i
garantint el compliment dels deures inherents a la propietat que la llei arbitra.
S’estableix una xarxa viària de comunicació entre zones que es compatible amb les
previsions del traçat de la xarxa arterial de la comarca i d’altres planejaments
superiors.
Protecció del patrimoni artístic, cultural, ambiental i paisatgístic.
Aprofitament de les característiques morfològiques del territori a través de
l’adaptació i tractament adequat de les barreres físiques, naturals i artificials, que
condicionen l’actual estructura de creixement lineal del municipi.
Establiment dels usos del sòl que comporta cada zonificació urbanística, seguint els
règims de comptabilitat per a cada un d’ells així com per a cada una de les diverses
activitats, assenyalant les compatibles, tolerades i prohibides.
10.2. Classificació del sòl
Les NNSS a l’any 1994 definien la classificació del sòl al municipi amb una elevada
proporció de sòl no urbanitzable, que suposava el 93% del sòl total (686,06 ha). Mentre que
la superfície del sòl urbà és de 14,60ha (el 1,98% de la superfície total). Finalment, la
superfície del sòl urbanitzable pràcticament representa el 5% del terme municipal (36,69 ha).
Taula 14. Dades classificació del sòl d’acord a la memòria de les NNSS any 1994
Classificació del sòl Sup. (ha) Sup.(%)
Sòl urbà 14,60 1,98
Sòl urbanitzable 36,69 4,97
Sòl no urbanitzable 686,06 92,98
Total municipi 737,35 100
Font NNSS 1994
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 51

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Donat que la documentació gràfica de les NNSS, de l’any 1994, es troba en format paper
(físic) i mancant el format digital, l’equip redactor ha transcrit detalladament els límits de la
classificació del sòl, a l’igual que ha fet amb els límits de les qualificacions urbanístiques.
Una vegada fet aquest treball, es conclou que hi ha una diferència de 6 hectàrees en les
superfícies del sòl urbà, i una diferencia de 2 hectàrees en sòl urbanitzable, entre les dades
de transcripció gràfica i les dades de la memòria de les NNSS 1994.
Desprès de fer l’anàlisi comparatiu, es conclou que les dades pel sòl urbà (a la memòria de
les NNSS) no hi ha inclòs la superfície corresponent a les unitats d’actuació urbanística
proposades en aquell moment, les quals sumen un total de 6 hectàrees. A continuació es
presenten les dades actualitzades, sobre aquestes, són les que l’equip redactor les prendrà
com a punt de inici, a l’hora de fer les propostes i avaluar les diferents alternatives.
Taula 15. Classificació del sòl d’acord a la transcripció gràfica de les NNSS realitzada per l’Equip
redactor del Pla
Classificació del sòl Sup. (ha) Sup.(%)
Sòl urbà 20,17 2,73
Sòl urbanitzable 34,16 4,63
Sòl no urbanitzable 683,02 92,56
Total municipi 737,35 100
Elaboració pròpia
El desenvolupament dels 3 plans parcials: Can Joanet a l’any 1997, Les Esplanes i
Residencial Campins Fase 1, ha fet que les superfícies del sòl classificat com a urbà hagin
augmentat, disminuint el sòl classificat com a urbanitzable. El sòl No Urbanitzable resta
amb les mateixes superfícies que mostra el quadre anterior. Alguns dels sectors amb pla
parcial executat, estan pendents d’escripturar a l’ajuntament les cessions reservades per
equipaments, restant com sòl urbà consolidat pendent de fer escriptures de cessions.
Taula 16. Dades classificació del sòl d’acord a la transcripció gràfica de les NNSS realitzada per
l’Equip redactor del Pla.
Classificació del sòl Sup. (ha) Sup.(%)
Sòl urbà 45,82 6,21
Sòl urbanitzable 8,51 1,15
Sòl no urbanitzable 683,02 92,56
Total municipi 737,35 100
Font: Elaboració pròpia.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 52

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
10.3. Qualificacions Urbanístiques
A continuació s’exposen les qualificacions urbanístiques previstes a les NNSS. Les
superfícies, aprofitaments i potencial d’edificació, restaran incorporats a l’apartat de
“capacitat màxima del planejament”.
TIPUS DE
SÒL
SÒL URBÀ
SÒL
URBANITZ
ABLE
SÒL NO
URBANITZABLE
Taula 17. Qualificacions urbanístiques en zones i sistemes
ZONES CLAUS
1. Edificació antiga consolidada Clau 1
2. Residencial unifamiliar intensitat I Clau 2a
3. Residencial unifamiliar intensitat II Clau 2b
4. Residencial sector terciari Clau 4
Residencial unifamiliar III. Residencial Campins Clau 3a
Residencial unifamiliar IV Clau 3b
Zona de transformació d'ús a SNU de St. Josep
Forestal Clau 5a
Agrícola de secà Clau 5b
Agrícola de regadiu Clau 5c
Preparc i parc Montseny Clau 5d
Sistemes Locals Claus
Viari C
Aparcaments A
Serveis S
Equipaments públics E
Equipaments privats ep
Espais lliures corresponents a NNSS VPp:
Espais lliures corresponents a UA Vpn
Espais lliures privats Vpa
Espais lliures NNSS i UA VPn i VPp
Font: Text Refós any 2006.
10.4. Grau d’execució del planejament derivat
Les NNSS preveien 5 plans parcials i 5 unitats d'actuació urbanística D'aquests sectors s'han
desenvolupat 3 plans parcials i 3 unitats d'actuació. Si s'analitzen les superfícies es conclou
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 53

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
que s'ha desenvolupat un 70,89 % de la superfície prevista, quedant pendent un 29,11%, tal
com ho indica el següent quadre:
Taula 18. Grau d’Execució del Planejament Derivat
PLANS PARCIALS_ SUPERFICIE Ha. % EXECUCIÓ
Residencial Campins fase 1 3,61 8,85% 8,85%
Residencial Campins fase 2 2,59 6,35% 0,00%
La Creu 7,30 17,91% 0,00%
Can Joanet 3,63 8,91% 8,91%
Les Esplanes 17,02 41,74% 41,74%
Total 34,16 83,77% 59,51%
UNITATS D'ACTUACIÓ NNSS % EXECUCIÓ
UA-2 1,08 2,65% 2,65%
UA-3 0,35 0,87% 0,87%
UA-4 0,51 1,26% 0,00%
UA-5/1 3,21 7,87% 7,87%
UA-6 1,46 3,59% 0,00%
Total 6,62 16,23% 11,38%
Total 40,77 100,00% 70,89%
Font: Elaboració pròpia.
10.5. La capacitat màxima del planejament vigent.
Per calcular la capacitat del planejament vigent (potencial de nous habitatges) s’ha portat
ha terme una anàlisi de les parcel·les buides i les claus urbanístiques corresponents,
utilitzant com eina els sistemes d’informació geogràfica (SIG). La metodologia consisteix en
calcular el nombre de parcel·les buides i ocupades, i aplicar a les parcel·les buides els
paràmetres de la clau urbanística corresponent, en termes de edificabilitat i tipologia
d’habitatge (unifamiliar o plurifamiliar). Posteriorment s’han trobat algunes inconsistències.
Aquestes dades s’han validat mitjançant treball de camp.
Aquestes dades han sigut comparades amb les dades de les NNSS respecte al càlcul dels
habitatges i la població prevista. Desprès de fer l’anàlisi comparativa, es conclou que hi ha
una diferencia de 26 habitatges i al voltant de 400 habitants.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 54

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Respecte al nombre d’habitants (el qual comporta la diferencia més important), es deu a
que en el càlcul actual es computa amb 2,49 habitants per llar (font Idescat per l’any 2001) i
la projecció realitzada per les NNSS a l’any 1994, ho computava amb 4 habitants per llar,
donant per tant un resultat molt més alt.
Respecte al nombre d’habitatges, l’exercici actual comporta una diferencia de 26 unitats
respecte a les NNSS, que queda sustentada en els següent aspectes:
En la realitat actual, algunes parcel·les tenen un tamany major que l’indicat a la
normativa vigent (com a mida mínima), per tant en algunes zones en resulta un
menor numero de parcel·les.
En els càlculs realitzats en el present anàlisi s’ha suprimit un 40% del habitatges
previstos al Pla Parcial la Creu, donat que es la porció de sòl que té un pendent
superior al 20%, i per tant amb la impossibilitat d’edificació, la qual resta limitada
segons l’article 7 (preservació de terrenys amb pendent elevada) del TRLUC.
Per altra banda, en claus com la 1 i la 2b, resulta un nombre major d’habitatges,
segons s’ha constatat en el treball de camp.
Taula 19. Previsions inicials sòl urbà i urbanitzable: NNSS any 1994 sòl urbà i urbanitzable
Zones Nombre màxim
habitatges
Nombre màxim
d'habitants
1: Edificació antiga consolidada 5 20
2a: Residencial unifamiliar intensitat I 67 268
2b: Residencial unifamiliar intensitat II 31 124
3a: Residencial unifamiliar intensitat III 65 260
3b: Residencial unifamiliar intensitat IV 112 448
4: Residencial sector terciari 0 0
Total 280 1120
Font: NNSS any 1994 sòl urbà i urbanitzable
Taula 20. Masies i cases rurals existents en sòl no urbanitzable.
Nombre
Masies
Cases Rurals Total
Sòl no urbanitzable 49 39 88
Font: Catàleg de Masies i cases rurals municipal
Taula 21. Anàlisi de les superfícies en SU i SNU en zones i sistemes
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 55

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 56

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
EQUIP DE GOVERN DE CAMPINS
Sr. Andreu Tohà Brunet. Alcalde i Regidor de Governació, Hisenda, Medi Ambient, Serveis
Públics, Serveis Socials i Personal Ajuntament.
Sr. Andrés Sierra Dib. 1er. Tinent-Alcalde i Regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obra Pública i
Sanitat.
Sr. Carlos Iglesias Alvarez. Regidor de Cultura i Festes, Ensenyament i Esport
Sr. Xavier Fernandez de Mera Delgado. Regidor de Comerç, Turisme i Comunicacions.
TÈCNICS MUNICIPALS DE CAMPINS
Sr. Lluis Lliboutry i Aragay. Arquitecte Municipal.
Sr. Joan Danés. Responsable Servei de Manteniment.
Sra. Carme Argimon. Administració.
ASSISTENCIA TÈCNICA PER A L’APROVACIÓ INICIAL
TRAMA URBANISME I PAISATGE, SLP I COL·LABORADORS
Sra. Mariona Prat Vandellos Geògrafa urbanista
Sra. Lina Méndez Trujillo. Arquitecta urbanista
Sr. Àlex Gauthier Amigó. Arquitecte
Sr. Jordi Guerrero Martínez. Geògraf urbanista i Tècnic en GIS
Sr. Miquel Teixidó Gonzàlez. Delineant projectista
Sr. Vicenç Planas Herrero. Enginyer agrònom. Minuartia SL
Sra. Eulàlia Miralles Sabadell. Ambientòloga. Minuartia. SL
Sr. Marc Bosch de Doria. Historiador i arqueòleg. Antequem SLP
Sra. Marta Lloret Blackburn. Llicenciada en Humanitats. Antequem SLP
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 57

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
Aquest document forma part del contingut documental del Pla d'Ordenació Urbanística
Municipal de Campins que conté:
Memòria descriptiva
Memòria d’ordenació
Plànols d’informació
Plànols d’ordenació
Normes urbanístiques
Catàleg de béns a protegir
Catàleg de masies i cases rurals
Documentació mediambiental (Informe de Sostenibilitat Ambiental)
Memòria social
Programa de participació ciutadana
Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
Agenda, avaluació econòmica i financera i Informe de sostenibilitat econòmica
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha estat redactat per Trama Urbanisme i Paisatge
sota l’encàrrec de l’Ajuntament de Campins.
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 58

Memòria descriptiva POUM de Campins - Aprovació Inicial -
11. ANNEX: REPORTATGE FOTOGRÀFIC
TRAMA, Urbanisme i Paisatge Pàg. 59