Normes urbanístiques.pdf - Ajuntament de Campins

NORMES URBANISTIQUES 

Setembre 2012 

APROVACIÓ INICIAL 

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 

TRAMA URBANISME I 

PAISATGE, SLP 

Casp, 37 1r 4ª 

08018 Barcelona 

T. 93-342-99-37 

info@equiptrama.com 

CAMPINS 

AJUNTAMENT DE CAMPINS 

Plaça de la Vila, 8 

08472 Campins 

T. 93-847-50-30 

campins@diba.cat

Normativa POUM de Campins - Aprovació Inicial - 

TRAMA, Urbanisme i Paisatge, SLP Pàg. 2


ÍNDEX 

1. TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ..................................................................................... 10 

CAPÍTOL I: Objecte i àmbit territorial ............................................................................................ 10 

ARTICLE 1. ÀMBIT TERRITORIAL I OBJECTE DEL POUM ........................................................................................... 10 

ARTICLE 2. NATURALESA JURÍDICA ....................................................................................................................... 10 

ARTICLE 3. MARC LEGAL ..................................................................................................................................... 10 

CAPÍTOL II: Contingut i seguiment del POUM............................................................................... 10 

ARTICLE 4. CONTINGUT I INTERPRETACIÓ .............................................................................................................. 10 

ARTICLE 5. AJUST DE LÍMITS ................................................................................................................................ 11 

ARTICLE 6. VIGÈNCIA, OBLIGATORIETAT I PUBLICITAT DEL POUM ............................................................................ 12 

ARTICLE 7. REVISIÓ DEL POUM .......................................................................................................................... 12 

ARTICLE 8. MODIFICACIÓ DEL POUM .................................................................................................................. 12 

2. TÍTOL II. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM ..................................................... 14 

CAPÍTOL I: Desplegament del POUM en relació a la classificació del sòl .................................... 14 

ARTICLE 9. DESPLEGAMENT DEL POUM EN SÒL URBÀ .......................................................................................... 14 

ARTICLE 10. DESPLEGAMENT DEL POUM EN SÒL NO URBANITZABLE ...................................................................... 14 

CAPÍTOL II: Figures de planejament derivat i catàlegs. ................................................................ 15 

ARTICLE 11. PLANS ESPECIALS ........................................................................................................................... 15 

ARTICLE 12. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI NATURAL I DEL PAISATGE DEL PARC DEL MONTSENY ............... 15 

ARTICLE 13. PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE LA XARXA VIARIA (BV-5114) ................................................................. 15 

ARTICLE 14. CATÀLEGS DE BÉNS I DE MASIES A PROTEGIR ...................................................................................... 16 

CAPÍTOL II: Instruments de gestió i execució urbanística ............................................................. 17 

ARTICLE 15. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT ........................................................................................................... 17 

ARTICLE 16. POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANA ...................................................................................................... 17 

ARTICLE 17. SISTEMES D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA ................................................................................................. 18 

ARTICLE 18. PROJECTES D’URBANITZACIÓ ............................................................................................................ 18 

ARTICLE 19. PROJECTES DE REPARCEL·LACIÓ ....................................................................................................... 19 

ARTICLE 20. CONVENIS URBANÍSTICS ................................................................................................................... 19 

ARTICLE 21. ACTUACIÓ AÏLLADA D'URBANITZACIÓ .................................................................................................. 20 

CAPÍTOL III: Instruments de política de sòl i habitatge ................................................................. 21 

ARTICLE 22. RESERVA PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICA ............................................. 21 

ARTICLE 23. PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I D’HABITATGE ..................................................................................... 21 

CAPÍTOL IV: Instruments i mesures ambientals ............................................................................ 21 

ARTICLE 24. DIRECTRIUS AMBIENTALS ................................................................................................................. 21 

ARTICLE 25. DIRECTRIUS AMBIENTALS EN RELACIÓ AMB L’AMBIENT ATMOSFÈRIC ...................................................... 24 

ARTICLE 26. DIRECTRIUS DE PAISATGE ................................................................................................................. 24 

ARTICLE 27. CONNECTIVITAT ECOLÒGICA ............................................................................................................. 25 

ARTICLE 28. PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA I ECOLÒGICA EN SNU .............................................................................. 25 

ARTICLE 29. ESTUDIS D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA .............................................................................................. 25 

ARTICLE 30. PREVENCIÓ D’INCENDIS .................................................................................................................... 26 

ARTICLE 31. INFORME DE L’ÒRGAN COMPETENT EN MATÈRIA DE PAISATGE .............................................................. 26 



ARTICLE 32. AVALUACIÓ AMBIENTAL, INFORME AMBIENTAL I ESTUDIS D'IMPACTE AMBIENTAL ..................................... 27 

ARTICLE 33. CONDICIONS GENERALS PER A LES TRANSFORMACIONS DEL SÒL EN ELS PAISATGES RURALS .................. 28 

CAPÍTOL V: Llicències urbanístiques ............................................................................................ 28 

ARTICLE 34. ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIA URBANÍSTICA ..................................................................................... 28 

ARTICLE 35. INNECESSARIETAT DE LA LLICÈNCIA URBANÍSTICA ................................................................................ 29 

ARTICLE 36. LLICÈNCIES EN SÒL URBÀ ................................................................................................................. 29 

ARTICLE 37. LLICÈNCIES EN SÒL NO URBANITZABLE............................................................................................... 29 

ARTICLE 38. EDIFICIS I USOS FORA D’ORDENACIÓ ................................................................................................. 30 

ARTICLE 39. LLICÈNCIES EN CONSTRUCCIONS I USOS FORA D’ORDENACIÓ .............................................................. 31 

ARTICLE 40. EDIFICIS I INSTAL·LACIONS EN SITUACIÓ DE VOLUM O D'ÚS DISCONFORME ............................................. 31 

ARTICLE 41. LLICÈNCIES EN CONSTRUCCIONS I USOS AMB VOLUM DISCONFORME AMB EL PLANEJAMENT ................... 32 

ARTICLE 42. LLICÈNCIES EN SÒLS QUALIFICATS DE SISTEMES URBANÍSTICS .............................................................. 32 

3. TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ............................................................................... 34 

CAPITOL 1: Disposicions generals ................................................................................................ 34 

ARTICLE 43. INSTRUMENTS BÀSICS DEL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ....................................................................... 34 

ARTICLE 44. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL I DEL SUBSÒL ......................................................................................... 34 

ARTICLE 45. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL. .................................................................................................................. 35 

ARTICLE 46. REGULACIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL ......................................................................................... 36 

ARTICLE 47. QUALIFICACIÓ DEL SÒL. ................................................................................................................... 36 

ARTICLE 48. SISTEMES ....................................................................................................................................... 37 

ARTICLE 49. ZONES ............................................................................................................................................ 37 

ARTICLE 50. PLANEJAMENT DERIVAT I POLÍGONS D’ACTUACIÓ ................................................................................ 38 

ARTICLE 51. ELS PARÀMETRES URBANÍSTICS DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ I DE LA QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA ........... 38 

4. TÍTOL IV PARÀMETRES URBANISTICS COMUNS. ................................................................ 39 

CAPÍTOL I: Disposicions generals dels paràmetres urbanístics ................................................... 39 

ARTICLE 52. REGULACIÓ PARAMÈTRICA GENERAL .................................................................................................. 39 

ARTICLE 53. TIPUS D’ORDENACIÓ ........................................................................................................................ 39 

CAPÍTOL II. Paràmetres comuns d’ordenació ............................................................................... 40 

Secció 1a Paràmetres referits a la parcel·la .................................................................................. 40 

ARTICLE 54. PARCEL·LA ...................................................................................................................................... 40 

ARTICLE 55. FAÇANA DE PARCEL·LA ..................................................................................................................... 40 

ARTICLE 56. SOLAR ............................................................................................................................................ 41 

ARTICLE 57. SUBSÒL .......................................................................................................................................... 41 

ARTICLE 58. SERVITUD DE PAS ............................................................................................................................ 41 

ARTICLE 59. ÍNDEX D’EDIFICABILITAT NETA I BRUTA DE PARCEL·LA ........................................................................... 41 

ARTICLE 60. DENSITAT BRUTA I DENSITAT NETA D’HABITATGES ................................................................................ 42 

ARTICLE 61. OCUPACIÓ MÀXIMA DE LA PARCEL·LA ................................................................................................. 42 

ARTICLE 62. SÒL LLIURE D’EDIFICACIÓ DE LA PARCEL·LA ........................................................................................ 42 

ARTICLE 63. MODIFICACIONS DE LA TOPOGRAFIA DEL TERRENY D’UNA PARCEL·LA PER EDIFICAR ............................... 42 

Secció 2a: Paràmetres referits al carrer i de les edificacions en relació al carrer ......................... 43 

ARTICLE 64. AMPLADA DEL VIAL ........................................................................................................................... 43 

ARTICLE 65. EXPLANACIÓ DE VIALS I PAVIMENTACIÓ DE CALÇADES, VORADES, VORERES, I ESPAIS LLIURES .................. 43 



ARTICLE 66. IMPLANTACIÓ O REMODELACIÓ DE XARXES D'ABASTAMENT D'AIGUA I DE SANEJAMENT ............................ 44 

ARTICLE 67. SANEJAMENT .................................................................................................................................. 44 

ARTICLE 68. RASANTS ........................................................................................................................................ 44 

ARTICLE 69. ALINEACIÓ DE L’EDIFICACIÓ A VIAL ..................................................................................................... 45 

ARTICLE 70. FONDÀRIA EDIFICABLE ...................................................................................................................... 45 

ARTICLE 71. PATI D’ILLA ...................................................................................................................................... 45 

ARTICLE 72. TANQUES EN SÒL URBÀ .................................................................................................................... 45 

Secció 3a: Paràmetres referits a l’edifici ........................................................................................ 46 

ARTICLE 73. DESENVOLUPAMENT DEL VOLUM EDIFICABLE I EDIFICACIONS AUXILIARS ................................................ 46 

ARTICLE 74. LÍNEA DE FAÇANA ............................................................................................................................ 46 

ARTICLE 75. PATIS DE LLUM I VENTILACIÓ ............................................................................................................. 46 

ARTICLE 76. NOMBRE MÀXIM DE PLANTES ............................................................................................................ 47 

ARTICLE 77. ALÇADA REGULADORA I ELEMENTS PERMESOS PER SOBRE .................................................................. 47 

ARTICLE 78. PLANTA BAIXA I COTA DE REFERÈNCIA ................................................................................................ 48 

ARTICLE 79. PLANTA SOTERRANI ......................................................................................................................... 48 

ARTICLE 80. PLANTA PIS ..................................................................................................................................... 48 

ARTICLE 81. PLANTA SOTACOBERTA .................................................................................................................... 48 

ARTICLE 82. ELEMENTS TÈCNICS DE LES INSTAL·LACIONS ...................................................................................... 49 

ARTICLE 83. COSSOS SORTINTS I VOL MÀXIM PERMÈS ............................................................................................ 49 

ARTICLE 84. ELEMENTS SORTINTS ....................................................................................................................... 49 

ARTICLE 85. NIVELL D’HABITABILITAT EXIGIBLE EN L’ÚS D’HABITATGE ....................................................................... 50 

ARTICLE 86. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ (CTE) ..................................................................... 50 

ARTICLE 87. APROFITAMENT DE L'AIGUA DE PLUJA ................................................................................................. 50 

ARTICLE 88. ECOEFICIÈNCIA ALS HABITATGES ....................................................................................................... 51 

ARTICLE 89. PARÀMETRES I CONDICIONS GENERALS DE LES RESERVES DE SÒL PER A LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES 

DE PROTECCIÓ PÚBLICA (ZONES AMB SUBÍNDEX HPP) .............................................................................................. 51 

ARTICLE 90. CONDICIONS ESTÈTIQUES ................................................................................................................. 52 

CAPÍTOL III. Regulació de l’edificació alineada a vial ................................................................... 53 

ARTICLE 91. DEFINICIÓ ....................................................................................................................................... 53 

ARTICLE 92. ALINEACIÓ A VIAL I AMPLADA DE VIAL .................................................................................................. 53 

ARTICLE 93. ALTURA REGULADORA MÀXIMA I COTA DE REFERÈNCIA ........................................................................ 53 

ARTICLE 94. NOMBRE MÀXIM DE PLANTES ............................................................................................................ 54 

ARTICLE 95. MITGERES ....................................................................................................................................... 54 

ARTICLE 96. PROFUNDITAT EDIFICABLE ................................................................................................................ 54 

ARTICLE 97. PATI D’ILLA I ESPAIS LLIURES INTERIORS ............................................................................................. 55 

CAPÍTOL III. Regulació de l’edificació aïllada ................................................................................ 55 

ARTICLE 98. DEFINICIÓ ....................................................................................................................................... 55 

ARTICLE 99. DESENVOLUPAMENT DEL VOLUM EDIFICABLE ...................................................................................... 55 

ARTICLE 100. OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LA ................................................................................................... 56 

ARTICLE 101. SOL LLIURE D’EDIFICACIÓ ............................................................................................................... 56 

ARTICLE 102. ALÇADA REGULADORA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES ...................................................................... 56 

ARTICLE 103. SEPARACIONS MÍNIMES .................................................................................................................. 58 

ARTICLE 104. EDIFICACIONS AUXILIARS ................................................................................................................ 58 

ARTICLE 105. ADAPTACIÓ TOPOGRÀFICA I TANQUES ............................................................................................. 58 

CAPÍTOL IV. Regulació de l’edificació de volumetria específica ................................................... 58 

ARTICLE 106. DEFINICIÓ ..................................................................................................................................... 58 

ARTICLE 107. CONDICIONS DE VOLUM I ÍNDEX D’EDIFICABILITAT NETA ..................................................................... 58 



ARTICLE 108. COTA DE REFERÈNCIA DE LA PLANTA BAIXA ...................................................................................... 58 

ARTICLE 109. L’ALÇADA REGULADORA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES .................................................................... 59 

ARTICLE 110. ESPAIS LLIURES ............................................................................................................................. 59 

ARTICLE 111. SEPARACIONS MÍNIMES .................................................................................................................. 59 

CAPÍTOL V. Paràmetres comuns d’us ........................................................................................... 59 

ARTICLE 112. CLASSIFICACIÓ DELS USOS ............................................................................................................. 59 

ARTICLE 113. CLASSIFICACIÓ DELS USOS SEGONS LA FUNCIÓ URBANÍSTICA: USOS GENERALS I ESPECÍFICS ............... 60 

ARTICLE 114. CLASSIFICACIÓ D'USOS SEGONS LA PERMISSIBILITAT ......................................................................... 60 

ARTICLE 115. CLASSIFICACIÓ D'USOS SEGONS EL DOMINI ...................................................................................... 61 

ARTICLE 116. DEFINICIÓ DELS USOS SEGONS LA SEVA FUNCIÓ URBANÍSTICA ........................................................... 61 

ARTICLE 117. ARTICLE. PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’ÚS D’APARCAMENT .............................................................. 65 

ARTICLE 118. REGULACIÓ DELS USOS EN L’EIX URBÀ “CARRETERA VELLA DE SANT CELONI – PASSEIG DE LES TRES 

GERMANES” 67 

5. TÍTOL V. SISTEMES URBANÍSTICS ........................................................................................ 68 

CAPITOL II: Disposicions generals ................................................................................................ 68 

ARTICLE 119. DEFINICIÓ I NATURALESA DELS SISTEMES URBANÍSTICS. ..................................................................... 68 

ARTICLE 120. TIPUS DE SISTEMES ....................................................................................................................... 68 

ARTICLE 121. TITULARITAT I AFECTACIÓ DEL SÒL ................................................................................................... 69 

ARTICLE 122. GESTIÓ I EXECUCIÓ DELS SISTEMES URBANÍSTICS ............................................................................. 69 

ARTICLE 123. PROTECCIÓ DELS SISTEMES ............................................................................................................ 70 

CAPÍTOL II: Sistema de comunicació i transport (Clau X) ............................................................. 71 

ARTICLE 124. DEFINICIÓ I TIPUS ........................................................................................................................... 71 

ARTICLE 125. TITULARITAT .................................................................................................................................. 71 

ARTICLE 126. REGULACIÓ DE L’OCUPACIÓ DEL SUBSÒL EN EL SISTEMA VIARI ........................................................... 71 

ARTICLE 127. REGULACIÓ DE XARXA TERRITORIAL BÀSICA TERRITORIAL (CLAU X1) .................................................. 72 

ARTICLE 128. REGULACIÓ DE XARXA TERRITORIAL LOCAL (CLAU X2) ...................................................................... 72 

ARTICLE 129. REGULACIÓ DE XARXA COMPLEMENTÀRIA RURAL (CLAU X3) ............................................................ 72 

ARTICLE 130. VIALITAT TRANSIT RESTRINGIT (CLAU XV2) ........................................................................................ 73 

ARTICLE 131. ÀREES D’APARCAMENT, (CLAU XA) ................................................................................................. 73 

ARTICLE 132. CONDICIONS DE LA URBANITZACIÓ DEL SISTEMA VIARI EN SÒL URBÀ .................................................. 74 

ARTICLE 133. RESERVES D'APARCAMENT PER A CÀRREGA I DESCÀRREGA A LA VIA PÚBLICA ....................................... 75 

ARTICLE 134. MOBILIARI URBÀ I SENYALITZACIÓ .................................................................................................... 75 

ARTICLE 135. CONSTRUCCIONS PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE LA XARXA VIÀRIA .............................................. 75 

CAPÍTOL III: Sistema d’espais lliures (Clau VP) ............................................................................. 76 

ARTICLE 136. DEFINICIÓ I TIPUS. .......................................................................................................................... 76 

ARTICLE 137. TITULARITAT .................................................................................................................................. 76 

ARTICLE 138. ESPAIS LLIURES D’ENTORN (CLAU VP1) ........................................................................................... 76 

ARTICLE 139. PACS I JARDINS URBANS (CLAU VP2) ............................................................................................. 76 

ARTICLE 140. CONDICIONS DELS PROJECTES D’URBANITZACIÓ DELS ESPAIS LLIURES (CLAU VP1 I VP2) ................... 77 

CAPÍTOL IV: Sistema hidrogràfic (Clau H) ..................................................................................... 77 

ARTICLE 141. DEFINICIÓ, IDENTIFICACIÓ I ÀMBITS .................................................................................................. 77 

ARTICLE 142. REGULACIÓ ................................................................................................................................... 78 

CAPÍTOL V: SISTEMES D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS .......................... 78 



Secció 1a: Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E) ............................................................. 78 


ARTICLE 144. TITULARITAT I GESTIÓ ..................................................................................................................... 79 

ARTICLE 145. RÈGIM GENERAL ............................................................................................................................ 79 

ARTICLE 146. CONDICIONS GENERALS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ ......................................................................... 80 

ARTICLE 147. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ EQUIPAMENTS DE NOVA EDIFICACIÓ ..................................... 80 

ARTICLE 148. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ EQUIPAMENTS PREEXISTENTS .............................................. 80 

ARTICLE 149. REGULACIÓ DELS USOS .................................................................................................................. 81 

Secció 1a: Sistema de serveis tècnics i ambientals (Clau T) ........................................................ 81 


ARTICLE 151. TITULARITAT I GESTIÓ ..................................................................................................................... 82 

ARTICLE 152. RÈGIM GENERAL ............................................................................................................................ 82 

ARTICLE 153. CONDICIONS D’US ......................................................................................................................... 82 

ARTICLE 154. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ ......................................................................................... 82 

6. TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ .................................................................................. 84 

CAPÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS ....................................................................................... 84 

ARTICLE 155. ESTRUCTURA DE L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ ............................................................... 84 

ARTICLE 156. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL SÒL URBÀ ................................................................................ 84 

CAPÍTOL II: REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ ............................................................ 85 

ARTICLE 157. ZONES I SUBZONES EN SÒL URBÀ. IDENTIFICACIÓ ............................................................................. 85 

Secció 1a. Regulació de la zona de Nucli Antic (Clau 1) i de les seves subzones ....................... 86 

ARTICLE 158. DEFINICIÓ I SUBZONES ................................................................................................................... 86 

ARTICLE 159. SUBZONA CLAU 1 EDIFICACIÓ ANTIGA CONSOLIDADA ...................................................................... 86 

Secció 2a. Regulació de la zona d’ordenació en habitatges aïllats (Clau 2) i de les seves 

subzones ....................................................................................................................................... 87 


ARTICLE 161. SUBZONA CLAU 2.1. INTENSITAT I ................................................................................................... 88 

ARTICLE 162. SUBZONA CLAU 2.2 INTENSITAT II ................................................................................................... 88 

ARTICLE 163. SUBZONA CLAU 2.3 INTENSITAT III .................................................................................................. 90 

ARTICLE 164. SUBZONA CLAU 2.4 UNIFAMILIARS AMB JARDÍ COMUNITARI. .............................................................. 91 


subzones ....................................................................................................................................... 92 


ARTICLE 166. SUBZONA CLAU 3.1 INTENSITAT IV .................................................................................................. 92 

ARTICLE 167. SUBZONA CLAU 3.2 INTENSITAT V ................................................................................................... 93 

Secció 4a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 4).Terciari (restauració i hoteler) ................. 94 


ARTICLE 169. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I ÚS ..................................................................................................... 94 

Secció 5a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 5). Residencial volumetria especifica ........ 94 


ARTICLE 171. SUBZONA CLAU 5 .......................................................................................................................... 95 



ARTICLE 172. CLAU 5 HPP_VOLUMETRIA ESPECIFICA HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL ........................................ 95 

Secció 6a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 6). Activitat econòmica .............................. 96 

ARTICLE 173. CLAU 6 ACTIVITAT ECONÒMICA. ...................................................................................................... 96 

Secció 7a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 0.0). Espais lliures privats .......................... 96 

ARTICLE 174. CLAU 0.0 ESPAIS LLIURES PRIVATS .................................................................................................. 96 

CAPÍTOL III: Els Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) ............................................................... 97 

ARTICLE 175. TIPUS, OBJECTE I NATURALESA DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA .......................................... 97 

ARTICLE 176. PARÀMETRES I CONDICIONS DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA .............................................. 97 

ARTICLE 177. PROCEDIMENT I EXECUCIÓ DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA ............................................... 97 

7. TÍTOL VIII SÒL NO URBANITZABLE ....................................................................................... 99 

CAPÍTOL I: Disposicions generals ................................................................................................. 99 

ARTICLE 178. DEFINICIÓ I REGIM JURÍDIC .............................................................................................................. 99 

ARTICLE 179. DESENVOLUPAMENT DEL POUM EN EL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................ 99 

CAPÍTOL III: Elements propis del Sòl No Urbanitzable (SNU) ..................................................... 100 

ARTICLE 180. ELEMENTS BÀSICS DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................................................................... 100 

ARTICLE 181. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL. PARCEL·LACIONS I SEGREGACIONS .................................... 100 

ARTICLE 182. NUCLI DE POBLACIÓ ..................................................................................................................... 101 

ARTICLE 183. TANQUES I MURS DE CONTENCIÓ EN SÒL NO URBANITZABLE ............................................................ 101 

ARTICLE 184. FONTS I BASSES .......................................................................................................................... 101 

ARTICLE 185. CONREUS ................................................................................................................................... 102 

ARTICLE 186. VIES RURALS ............................................................................................................................... 102 

CAPÍTOL III: Regulació general dels usos, edificacions i instal·lacions ...................................... 102 

ARTICLE 187. DISPOSICIONS DE NOVES ACTUACIONS I CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE ........................ 102 

ARTICLE 188. DISPOSICIONS GENERALS PER A L’EDIFICACIÓ EN SÒL NO URBANITZABLE .......................................... 103 

ARTICLE 189. USOS PERMESOS I USOS PROHIBITS .............................................................................................. 104 

ARTICLE 190. HABITATGES PREEXISTENTS EN SÒL NO URBANITZABLE .................................................................... 104 

ARTICLE 191. MASIES EXISTENTS I CASES RURALS ............................................................................................... 105 

ARTICLE 192. EQUIPAMENTS D'INTERÈS PÚBLIC................................................................................................... 106 

ARTICLE 193. EDIFICACIONS PRÒPIES D'UNA ACTIVITAT AGRÍCOLA, RAMADERA O FORESTAL .................................... 106 

ARTICLE 194. NOVES CONSTRUCCIONS DESTINADES A HABITATGES FAMILIARS O A L'ALLOTJAMENT DE PERSONES 

TREBALLADORES TEMPORERES .............................................................................................................................. 107 

ARTICLE 195. ADAPTACIÓ A L’ENTORN ............................................................................................................... 108 

ARTICLE 196. XARXES D’INSTAL·LACIONS ........................................................................................................... 109 

ARTICLE 197. ANTENES I ALTRES INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ I GEOREFERENCIACIÓ. ........................... 109 

CAPÍTOL II: Qualificació Urbanística. .......................................................................................... 110 

ARTICLE 198. ZONIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ..................................................................................... 110 

ARTICLE 199. ZONA AGRÍCOLA DE VALOR (CLAU 21) .......................................................................................... 110 

ARTICLE 200. FORESTAL DE VALOR (CLAU 22) ................................................................................................... 112 

ARTICLE 201. CONNECTOR ECOLÒGIC FLUVIAL (CLAU 24) .................................................................................. 113 

ARTICLE 202. ESPAI NATURAL PROTEGIT: PARC DEL MONTSENY (CLAU 25) .......................................................... 114 

8. TÍTOL IX PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTONIC I NATURAL .......................................... 115 



ARTICLE 203. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI .......................................................................................................... 115 

9. TÍTOL X DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, DEROGATORIES I FINALS ....... 116 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES .................................................................................................. 116 

Primera: Volums i Usos fora d'ordenació .................................................................................... 116 

Segona: edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme ..................................... 117 

TERCERA: EDIFICIS I INSTAL·LACIONS INCLOSES DINS D'UN ÀREA DE PLANEJAMENT O D'EXECUCIÓ ............................. 118 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ...................................................................................................... 118 

DISPOSICIÓ FINAL ...................................................................................................................... 119 

10. ACRONIMS ......................................................................................................................... 120 

ANNEX NORMATIU 1a (fitxes sectors de planejament i àmbits de gestió) ................................. 125 



1. TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS 

CAPÍTOL I: Objecte i àmbit territorial 

Article 1. Àmbit territorial i objecte del POUM 

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Campins, del qual formen part aquestes 

normes urbanístiques, constitueix l’instrument d’ordenació integral de tot el territori comprès dins 

del terme municipal de Campins, de conformitat amb allò que disposa la legislació urbanística 

vigent. L’objectiu fonamental del POUM és el desenvolupament urbanístic sostenible preservant 

els recursos naturals i de paisatge. 

Article 2. Naturalesa jurídica 

Aquest Pla d'ordenació urbanística municipal és el resultat de la revisió de les Normes 

Subsidiàries de Campins, aprovades el dia 20 d’abril de 1994 i publicades al DOGC el dia 08 de 

juliol de 1994. 

Article 3. Marc legal 

Aquest POUM s’ha redactat de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent en matèria urbanística 

i, en particular, 

amb la recentment aprovada Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei 

d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost (MTRLUC 3/2012); 

amb el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC 1/2010), aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 

3 d’agost, i 

amb el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC 305/2006), aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de 

juliol; així com de conformitat amb la legislació sectorial aplicable. 

Allò que no prevegin aquestes normes urbanístiques i els altres documents que integren el POUM 

estarà subjecte al què estableixi la normativa aplicable en matèria d’urbanisme, habitatge, medi 

ambient, paisatge i conservació de la natura, entre d’altres normes complementàries. 

CAPÍTOL II: Contingut i seguiment del POUM 

Article 4. Contingut i interpretació 

1. Aquest POUM està integrat pels documents següents: 

a. Memòria descriptiva 



b. Memòria d’ordenació 

c. Plànols d’informació 

d. Plànols d’ordenació 

e. Normes urbanístiques 

f. Catàleg de béns a protegir 

g. Catàleg de masies i cases rurals 

h. Documentació mediambiental 

i. Memòria social 

j. Programa de participació ciutadana 

k. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada 

l. Agenda, avaluació econòmica i financera i informe de sostenibilitat econòmica 

Aquestes normes urbanístiques, juntament amb els plànols d’ordenació i els catàlegs 

esmentats, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi i 

prevalen sobre els restants documents del POUM, que tenen caràcter justificatiu i 

informatiu. 

2. Els documents d’aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal s’interpretaran sempre 

atenent el seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. 

En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió prevaldrà sempre la 

interpretació més favorable a la menor edificabilitat, major dotació per a espais públics, 

menor incidència paisatgística i major protecció ambiental. 

3. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en 

què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents 

documents del Pla preval el què estableixi la documentació escrita llevat que es tracti de 

quantificació de superfícies de sòl en què cal atenir-se a la superfície real. 

Article 5. Ajust de límits 

1. La delimitació de sectors de creixement, polígons d’actuació, zones i sistemes assenyalats 

pel POUM, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà 

ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se’n 

despleguin d’acord amb els criteris següents: 

a. Una variació màxima de la superfície dels àmbits del 5% en relació amb les superfícies 

delimitades als plànols d'ordenació. 



b. Només s’admeten alteracions de la forma per tal d’ajustar els corresponents àmbits a 

alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de 

propietat i, en general a elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin, així 

com a elements derivats de la redacció dels projectes d’urbanització. 

c. No podrà alterar-se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o 

d’equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície. 

Article 6. Vigència, obligatorietat i publicitat del POUM 

1. Aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que constitueix la revisió del planejament 

general urbanístic vigent al municipi de Campins, entrarà en vigor l’endemà de la 

publicació de l’edicte de la seva aprovació definitiva i d’aquestes normes urbanístiques en 

el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i tindrà vigència indefinida fins que es 

produeixi la seva revisió. 

2. Tant l’Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions i 

disposicions del POUM i, per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui 

caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa privada o pública, haurà d’ajustar-s’hi, 

segons el què preveu la legislació urbanística vigent. 

3. Aquest Pla, les seves normes urbanístiques i els altres documents que l'integren són 

públics i qualsevol persona pot consultar-los i demanar-ne informació a l'Ajuntament. 

També són públics els instruments urbanístics que s’aprovin en desenvolupament del 

present POUM. 

Article 7. Revisió del POUM 

Podrà portar-se a terme la revisió global del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal quan es 

produeixi algun dels supòsits següents: 

a. L’aprovació i entrada en vigor d’un planejament territorial que alteri substancialment les 

previsions del POUM, o quan la vigència d’una disposició de rang superior així ho 

determini. 

b. L’alteració o variació substancial, degudament justificada, de les previsions de població, 

habitatge, usos o intensitats d’ocupació. Serà concretament causa de revisió l’exhauriment 

de les previsions en matèria d’habitatge social previstes per aquest POUM. 

c. La necessitat d’alterar l’estructura general i orgànica del territori o bé de la classificació del 

sòl. 

d. La necessitat d’augmentar substancialment l’afectació de sòl per al sistema d’espais 

lliures públics o el d’equipaments comunitaris, degut a l’evolució dels requeriments socials 

o al mandat d’una disposició de rang superior. 

Article 8. Modificació del POUM 



1. Qualsevol alteració de les determinacions del Pla que no es correspongui amb cap dels 

supòsits previstos en l'article precedent, tindrà la consideració de modificació, fins i tot en 

el cas que l’esmentada alteració comporti variacions aïllades en la classificació o 

qualificació del sòl. 

2. La proposta de modificació haurà de raonar i justificar la seva coherència amb les 

previsions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, la incidència de la nova ordenació en 

les previsions del Pla vigent i la viabilitat d'acceptar la proposta sense procedir a la seva 

revisió. Així mateix s'haurà de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, així com 

l'oportunitat i la conveniència de la modificació proposada, en relació amb els interessos 

públics i privats concurrents. 

3. Les propostes de modificació han de complir els requisits i s’han d’ajustar a la tramitació 

que estableix la legislació urbanística vigent. 

4. Els documents que es redactin per a la modificació del POUM compliran amb les 

següents condicions: 

a. Si creen nous articles, la numeració d’aquests estarà sempre en relació a la numeració 

original de la normativa del POUM o a d’altres modificacions que s’haguessin aprovat amb 

anterioritat. 

b. Incorporaran una llista de les modificacions que s’hagin aprovat amb anterioritat. 

c. En el cas que només es modifiqui el contingut de determinats articles, incorporaran una 

llista comparada entre la normativa actual i la proposada. 

d. Les modificacions que alterin el contingut del plànols aprovats del POUM incorporaran les 

modificacions en plànols d’idèntic format als originals, però incorporant al darrere de la 

numeració la lletra “M” seguida d’un número, que serà el que indicarà les vegades que 

aquell plànol ha estat modificat. No s’acceptaran altres tipus de plànols per a 

modificacions a no ser plànols que tinguin per objecte la definició d’un major detall que 

l’especificat en els plànols originals. En aquest darrer cas, seran els serveis tècnics 

municipals els qui definiran els formats de presentació d’aquests nous plànols. Els plànols, 

tot i incloure la base cartogràfica completa referiran la nova ordenació només a l’àmbit 

modificat que quedarà perfectament delimitat. 

e. Incorporaran una llista de tots els plànols del POUM on s’especificaran les diverses 

versions de cada plànol amb la data de modificació. 



2. TÍTOL II. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM 

CAPÍTOL I: Desplegament del POUM en relació a la classificació del sòl 

Article 9. Desplegament del POUM en sòl urbà 

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl urbà s’apliquen directament i immediata, 

llevat d’aquells polígons d’actuació urbanística subjectes a projectes de reparcel·lació i 

urbanització, en coherència amb allò disposat en els articles 110.3 i 125.5 RLUC 305/2006 

i també d’Actuacions Aïllades subjectes únicament a projecte d’urbanització. 

2. En els termes establerts per la legislació urbanística vigent també es podran formular 

plans especials urbanístics i plans de millora urbana per assolir els objectius previstos en 

els articles 67, 68 i 70 del TRLUC 1/2010, modificats pels articles 24 i 25 de la MTRLUC 

3/2012. 

3. Amb l'objecte de completar la regulació urbanística del Pla d'ordenació urbanística 

municipal, es poden aprovar plans especials urbanístics, plans de millora urbana, 

ordenances o normes complementàries, sense contradir ni alterar-ne les determinacions 

del POUM. 

Article 10. Desplegament del POUM en sòl no urbanitzable 

1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i 

immediata, sens perjudici de l’aplicació de la legislació sectorial vigent. 

1. No obstant això, es podran formular altres plans especials urbanístics que tinguin per 

objecte la protecció del medi natural i del paisatge, els espais agrícoles i forestals, els 

espais fluvials i les vies de comunicació, la regulació de l’activitat turística i educativa en 

relació amb el medi natural i la millora del medi rural, i per a tots aquells aspectes que 

preveu l’article 67 del TRLUC 1/2010, modificat per l’article 24 de la MTRLUC 3/2012; 

3.Els Plans Especials esmentats en l'apartat anterior no podran alterar la classificació del sòl 

ni poden modificar els elements fonamentals de l’estructura general definits pel planejament 

en canvi poden alterar altres determinacions del planejament establir les limitacions d’ús que 

siguin necessàries per a assolir la finalitat que els justifica.” Art 24.3 



CAPÍTOL II: Figures de planejament derivat i catàlegs. 

Article 11. Plans Especials 

1. A més dels plans especials definits i previstos per aquest POUM, podran desenvolupar-se 

plans especials per a qualsevol de les diferents finalitats previstes en l'article 67 de la 

TRLUC 1/2010 i 23 de la MTRLUC 3/2012, sempre que no modifiquin l'estructura general i 

orgànica d'aquest Pla i que no contradiguin les seves normes bàsiques. 

2. L'aprovació dels plans especials urbanístics habilita l'administració competent per a 

executar les obres i les instal·lacions corresponents, sense perjudici de l'exigència de les 

llicències i autoritzacions administratives que siguin preceptives i sense perjudici del que 

estableix la legislació sectorial. 

Article 12. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny 

El POUM reconeix el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del 

Montseny, essent prevalent la regulació normativa del Pla Espacial sobre el POUM a l’àmbit del 

Parc. 

Article 13. Pla Especial Urbanístic de la xarxa viaria (BV-5114) 

1. Aquest POUM estableix la necessitat de tramitació d'un Pla Especial a efectes de 

concretar alguns aspectes continguts a l’estudi de mobilitat generada, i de millorar el 

tractament de l’espai vial en de la carretera BV 5114 en els seu pas pel nucli urbà. 

2. L’àmbit del Pla Especial resta senyalat als plànols d’ordenació: 

O.3 Sectors de Planejament i Àmbits de Gestió. 

O.6.1 Ordenació del Sòl Urbà 

O.6.2 Ordenació del Sòl Urbà 

3. Les condicions que regulen l’entorn de les vies es regiran pel què disposa la legislació 

sectorial vigent sobre limitacions de la propietat i sobre l’entorn de cada tipus de via 

pública, com també per les corresponents disposicions urbanístiques o sectorials. 

4. Caldrà obtenir la corresponent autorització de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat 

de Catalunya o organisme competent. 

5. Les característiques referents a l’àmbit, desenvolupament, objectius detallats i altres 

determinacions d’aquest Pla Especial resten a la fitxa corresponent de l’annex normatiu 1A 

(sectors de planejament i àmbits de gestió). 



Article 14. Catàlegs de béns i de masies a protegir 

1. Com a document d’aquest POUM s’inclou el Catàleg de béns a protegir, en el qual s'hi 

relacionen aquelles construccions, edificis, àmbits o altres elements que, en virtut de les 

determinacions d’aquest POUM, han d’ésser objecte de protecció. 

2. La inclusió d'un edifici en el Catàleg pot implicar la prohibició d'enderrocar-lo, transformarlo 

o de canviar-ne les característiques, tant de l'edifici com del seu entorn ambiental, o 

només la protecció de certs elements i cossos d'edifici. 

3. Les determinacions vinculants de cada un dels elements que aquest POUM ha incorporat 

en el catàleg de béns a protegir es troben detallades en les fitxes específiques de cada un 

d'ells contingudes en el catàleg, així com la normativa específica del catàleg de béns, que 

s'incorpora al contingut normatiu del Pla i que complementa aquestes normes 

urbanístiques. 

4. Per a qualsevol modificació del contingut del Catàleg de béns a protegir, ja sigui per 

incloure o per excloure qualsevol construcció, edifici, jardí o altre element cal ajustar-se a 

la tramitació legalment establerta. 

5. També forma part d’aquest POUM, d’acord amb el què preveu l’article 15 de la MTRLUC 

3/2012, el Catàleg de masies i cases rurals en el sòl no urbanitzable. 

6. Les determinacions normatives i vinculants que regeixen cada una d'aquestes edificacions 

queda concretada en les fitxes individualitzades del catàleg, així com per la normativa 

específica del catàleg de masies i cases rurals que s'incorpora al contingut normatiu del 

Pla com a complement d'aquestes normes urbanístiques 



CAPÍTOL II: Instruments de gestió i execució urbanística 

Article 15. Execució del planejament 

L'execució del planejament es fa, bé per gestió integrada per sectors de planejament urbanístic o 

polígons d'actuació urbanística complets amb la finalitat de repartir equitativament els beneficis i 

càrregues derivats de l'ordenació i per executar o completar les obres i els serveis urbanístics 

necessaris, o bé mitjançant la gestió aïllada, especialment en sòl urbà, en aquells supòsits en què 

no calgui o no sigui possible la delimitació d'un polígon d'actuació urbanística per al repartiment 

equitatiu dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació urbanística. 

Article 16. Polígons d’Actuació Urbana 

1. En el sòl urbà el POUM defineix polígons d’actuació, pels que es proposa una ordenació 

obligatòria. 

2. Les determinacions del POUM en els àmbits delimitats com a polígons d’actuació 

s’interpretaran atenent al seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressats a 

la memòria d’ordenació i a les fitxes corresponents. En casos de dubte o imprecisió, 

prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotació per a espais 

lliures i comunitaris. En el cas de les determinacions sobre densitats d’habitatges, 

s’aproximarà a l’enter més proper. 

3. Prevaldrà la documentació escrita sobre la gràfica i en aquesta prevaldrà la de escala 

mes detallada. 

4. Les reserves mínimes per a sistemes s’expressen en percentatge respecte el total de sòl 

del polígon d’actuació. 

5. Les cessions corresponents a sòls destinats a sistemes s’assenyalen a cada fitxa. Els 

percentatges assignats a cada sistema podran variar -se per tal de reconèixer la realitat 

física del sector o limitacions derivades de la implantació de servituds o proteccions, 

sempre i quan el percentatge total de superfície prevista per a sistemes dins del sector es 

mantingui. 

6. L’edificabilitat bruta i neta s’expressa en m² de sostre / m² de sòl. 

7. El percentatge corresponent al sostre amb protecció pública en règim general o concertat 

restarà d’acord a l’article 57 de la TRLUC 1/2010 i, en part modificat, per l’article 20 de la 

MTRLUC 3/2012. 

8. Pel que fa a aquells àmbits de planejament que inclouen vials o altres sòls de domini 

públic ja cedits gratuïtament, cal tenir en compte que, la superfície d’aquests terrenys no 

donarà dret a aprofitament urbanístic dins d’aquests polígons d’actuació o sectors. 



9. El planejament derivat i els projectes d’urbanització que desenvolupin els instruments de 

planejament en sòl urbà definiran i executaran les xarxes bàsiques de serveis, les seves 

instal·lacions i elements tècnics necessaris per a donar servei a cada àmbit o sector. 

10. La redacció dels projectes d’urbanització resoldrà el subministrament d’aigua potable i el 

sanejament, així com la petició de certificats, tramitació, autoritzacions, dimensionat i 

descripció detallada de les instal·lacions tècniques que corresponguin. 

11. Dins les despeses d’urbanització dels sectors de sòl urbà s’imputaran la connexió a les 

xarxes de serveis existents i l’ampliació d’aquestes en cas que sigui necessari degut a 

l’increment de cabals i consums que deriven de cada àmbit o sector. Si s’escau, 

participarà en el finançament del sistema de tractament d’aigües residuals municipal, 

sempre de forma proporcional al cabal subministrat per l’àmbit o sector. 

12. Aquest POUM defineix un total de 5 polígons d’actuació urbanística, els quals 

seguidament s’identifiquen: 

o PAU 01_Passeig de les Tres Germanes 

o PAU 02_Camí del Cementiri 

o PAU 03_Can Carrau 

o PAU 04_ Camí de Sant Guillem 

o PAU 05_Camp de l'Era 

Article 17. Sistemes d’actuació urbanística 

Per l'execució en sòl urbà és suficient l'aprovació del planejament urbanístic general, si aquest 

conté l'ordenació detallada, si no és així, cal aprovar un Pla de millora urbana. Els àmbits 

continguts dins d'un Polígon d'actuació urbanística, amb caràcter general s'executaran mitjançant 

el sistema d'actuació de reparcel·lació amb la modalitat de compensació bàsica, a no ser que la 

fitxa específica de l'àmbit, inclosa en l'Annex 1 d'aquestes normes, indiqui el contrari. 

Els àmbits inclosos dins d'un Polígon d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat requeriran 

també de la redacció del projecte d'urbanització de l'àmbit. 

Article 18. Projectes d’urbanització 

1. Els projectes d'urbanització són projectes d'obra que tenen per finalitat posar en pràctica 

l'execució material de les determinacions d'aquest Pla d'ordenació urbanística municipal i 

del planejament derivat en els àmbits d'actuació. 

2. Els projectes d'urbanització no poden modificar les determinacions del planejament que 

executen, i estaran en allò que es determina en el capítol I del títol II d'aquestes normes. 



3. La seva documentació ha de compondre una memòria descriptiva de les característiques 

de les obres, el plànol de situació i els plànols de projecte i de detall, el plec de 

prescripcions tècniques, els acotaments, els quadres de preus, el pressupost i el pla 

d'etapes. Quan el projecte d'urbanització comprèn solament les obres d'urbanització 

bàsiques ha d'establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses 

d'urbanització sense perjudici que els projectes d'urbanització els concretin. 

4. En les modalitats del sistema d'actuació per reparcel·lació, les persones propietàries tenen 

l'obligació de pagar les despeses d'urbanització, d'acord amb els conceptes que 

determina l'article 120 de TRLUC 1/2010 . Aquesta obligació es pot complir mitjançant la 

cessió de terrenys edificables situats dins o fora del polígon d'actuació. 

Article 19. Projectes de reparcel·lació 

1. El sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació té per objecte el repartiment equitatiu 

de beneficis i càrregues derivats de l'ordenació urbanística, o regularitzar la configuració 

de les finques i situar-ne l'aprofitament en zones aptes per l'edificació, d'acord amb aquest 

Pla 

2. En virtut de la reparcel·lació, s'adjudiquen a les persones propietàries les parcel·les 

resultants en proporció a llurs drets respectius i s'adjudiquen a l'ajuntament i a 

l'administració actuant, si s'escau, els terrenys i les parcel·les que els corresponen. 

3. La reparcel·lació comprèn la determinació de les indemnitzacions i les compensacions 

econòmiques adequades per a fer operatiu el principi del repartiment equitatiu dels 

beneficis i càrregues 

4. Els projectes de reparcel·lació es realitzaran tenint en compte els criteris establerts en 

l'article 126 del TRLUC 1/2010 o el que el substitueixi. Per les característiques específiques 

de les diferents modalitats de reparcel·lació, s'estarà en el què determina el Capítol III 

"Sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació", del TRLUC 1/2012. 

Article 20. Convenis urbanístics 

1. Sense perjudici del que estableixen els articles 135 a 138 del TRLUC 1/2012, l'Ajuntament 

podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a 

empreses urbanitzadores. Aquests convenis podran establir, d'acord amb les 

determinacions d'aquest POUM, el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i 

l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també l'adquisició de diferents 

compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d'urbanització i 

qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient. 

Qualsevol conveni urbanístic haurà de justificar la seva conveniència per a l'interès públic. 

2. Els convenis urbanístics requeriran l'aprovació pel Ple Municipal per tal de tenir plena 

validesa, i han de seguir la tramitació establerta a l'article 119 del TRLUC 1/2010. Això, 

sense perjudici de la tramitació i l'aprovació d'aquells instruments de planejament i/o 

d'execució que es derivin dels extrems continguts en el propi conveni. 



3. El contingut dels convenis urbanístics serà incorporat a les figures de planejament o 

execució més adients. Tanmateix, les obligacions que s'hagin pactat i que afectin a drets 

reals sobre finques, causaran la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la 

Propietat. 

Article 21. Actuació aïllada d'urbanització 

Són àmbits delimitats en els plànols d'ordenació com a actuació aïllada. Tenen per objectiu 

completar la urbanització d'un àmbit de sòl urbanitzat, restant subjectes a projectes d'urbanització. 



CAPÍTOL III: Instruments de política de sòl i habitatge 

Article 22. Reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública 

Respecte a les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció oficial es realitzaran segons 

el què es disposa en l'article 20 Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme 

(MTRLUC 3/2012 3/2012 1/2010) i l’article 57 (TRLUC 1/2010 2010). 

Article 23. Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge 

1. El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Campins estarà integrat pels béns immobles 

de caràcter patrimonial obtinguts per cessió o per expropiació urbanístiques, pels béns 

immobles de caràcter patrimonial adquirits amb recursos derivats de la gestió o alienació 

d’aquest patrimoni, i per aquells altres béns immobles, també de caràcter patrimonial, que 

l’Ajuntament decideixi incorporar-hi. També formen part del patrimoni els recursos 

econòmics que determina la legislació urbanística vigent. 

2. La gestió i, si s’escau, la transmissió dels béns que integren el Patrimoni municipal de sòl i 

d’habitatge ha d’adequar-se a les finalitats que li corresponen d’acord amb la legislació 

urbanística. A més, els recursos econòmics que en formen part s’han de destinar a les 

concretes finalitats previstes per la indicada legislació. 

El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Campins pot ser gestionat per qualsevol de 

les formes admeses per la legislació de règim local. 

CAPÍTOL IV: Instruments i mesures ambientals 

Article 24. Directrius Ambientals 

1. Residus 

En general, es complirà amb tota la normativa sectorial relativa als residus. 

Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar 

correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per 

a la recollida selectiva). 

En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb 

contingut d’amiant, caldrà donar compliment a la normativa sectorial aplicable. 

2. Cicle de l’aigua 

En general, es donarà compliment al que estableix la normativa sectorial en matèria d’aigua. 

a. Domini públic hidràulic (DPH ) i la zona de policia de lleres (ZP) 



Totes les obres i intervencions realitzades en els espais considerats domini públic hidràulic 

(DPH) i en la zona de policia de lleres (ZP) estaran sotmeses a la normativa sectorial 

aplicable pel que fa a tramitació de l’expedient, instrucció i autorització dels organismes 

competents en matèria d’aigües. 

En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de 

fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions) i encreuaments de conduccions o 

serveis sota lleres, cal aplicar el document tècnic redactat per l’Agència Catalana de 

l’Aigua anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny 

d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” Els càlculs hidrològics i hidràulics es 

determinaran seguint el document tècnic anomenat “Guia tècnica. Recomanacions 

tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’Agència Catalana de 

l’Aigua. 

b. Desenvolupament de la Directiva Marc de l’Aigua 

Els Planejaments Derivats que es desenvolupin a partir del POUM, hauran d’assumir les 

determinacions de l’IMPRESS i les successives que es vagin derivant de la implantació de 

la Directiva Marc de l’Aigua. 

Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua, haurà d’adoptar 

mesures per a millorar aquest nivell (i especialment no empitjorar-lo), i així poder assolir el 

bon estat ecològic abans del 22 de desembre de 2015. Caldrà que les actuacions siguin 

compatibles amb els Criteris d’intervenció en espais fluvial i les Directrius de Planificació i 

Gestió de l’Espai Fluvial establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua. 

c. Abastament d’aigua 

Es condicionarà el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions 

urbanes a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les 

necessitats d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de 

l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, 

en base a un ús sostenible d’aquest. 

Es preveurà i fomentarà: 

L’aprofitament d’aigües pluvials 

La reutilització d’aigües residuals depurades sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin 

un ús sostenible del recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació. 

Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar 

correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el 

subministrament d’aigües. 

Es protegiran i conservaran les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals 

del territori. 

d. Sanejament i contaminació de les aigües 

Es condicionarà el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions 

urbanes a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les 

necessitats de sanejament de l’aigua que generin. 



El planejament derivat incorporarà una descripció gràfica i escrita de la xarxa actual, així 

com de les noves propostes del planejament, amb expressió del punt de connexió a la 

xarxa existent i del punt de retorn al medi. 

Caldrà justificar que el retorn al medi no originarà afeccions a tercers (desbordaments, 

etc.), podent ser necessari la instal·lació de sistemes de laminació. En cas d’abocament a 

una sèquia de rec (pluvials / residuals depurades), serà necessari comptar amb 

l’autorització prèvia de la comunitat de regants corresponent. 

Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar 

correctament el sanejament de les aigües. 

e. Zones inundables 

El planejament derivat d’àmbits que incloguin terrenys emplaçats en zones potencialment 

inundables, i quan no es disposi d’estudis de detall aprovats per l’Agència Catalana de 

l’Aigua, o l’INUNCAT no proporcioni informació decisiva, d’acord amb la Disposició 

transitòria Segona del Reglament d’Urbanisme, caldrà que entre la documentació 

urbanística figuri un estudi d’inundabilitat, que haurà de ser informat favorablement per 

l’Agència Catalana de l’Aigua. L’estudi d’inundabilitat seguirà allò establert a la “Guia 

tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència 

Catalana de l’Aigua. Març 2003). L’anàlisi hidràulic haurà de ser en règim gradualment 

variat (programa HEC-RAS o similar), sempre i quan no es justifiqui que un estudi més 

senzill sigui suficient. Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà 

necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la 

seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable 

HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000, determinant les zones inundables d’acord amb 

els criteris establerts a l’apartat segon de la Disposició transitòria segona del Reglament 

d’urbanisme. 

Les figures de Planejament Derivat i els projectes d’urbanització que es desenvolupin en 

l’àmbit del POUM hauran de ser compatibles amb l’article 5 “Directriu de preservació front 

als riscs naturals o tecnològics”, l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs 

d’inundació” i la Disposició Transitòria Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca 

d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel 

qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. 

Es protegiran les lleres i minimitzaran les intervencions en elles (desviaments, 

eixamplaments, estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...) 

f. Plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials 

Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de 

matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, 

respectant les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts. 

Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els 

seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els 

seus traçats longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del 

bosc de ribera. 



Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es 

situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones 

morfodinàmicament actives i de risc d’erosió. 

En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de 

preservar al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable 

l’afecció al mateix caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració 

ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions. 

Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que 

interfereixen amb l’espai fluvial (ACA, 2006). 

Article 25. Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric 

1. Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats 

en l’àmbit del POUM basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els 

mapes estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002). 

2. Es preveurà la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control 

de la contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la 

il·luminació exterior, si s’escau. 

3. Es preveurà la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les 

instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si s’escau. 

4. Es considerarà l’impacte de la contaminació acústica i lluminosa en tots els projectes 

derivats del pla. 

Article 26. Directrius de paisatge 

1. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament a l’abril de 2010, 

incorpora les directrius del paisatge per a l’àmbit metropolità. Les directrius del paisatge 

són les determinacions que, basant-se en els catàlegs del paisatge, precisen i incorporen 

normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials 

parcials o en els plans directors territorials (article 12 de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de 

protecció, gestió i ordenació del paisatge). 

2. El conjunt de paisatges descrits en la Memòria Informativa són els principals testimonis de 

les relacions passades i presents dels habitants de Campins amb el seu entorn. Cal evitar 

que l’acceleració en la transformació dels paisatges pugui donar lloc al deteriorament de 

la seva qualitat. 

3. Les directrius a portar a terme en les d’actuacions de transformació urbanística, com en la 

utilització del sòl rural, son les següents : 

a. Promoure la conservació del patrimoni natural preservant els espais amb una major 

biodiversitat i els cursos d’aigua. 

b. Assumir la xarxa de camins com a estructurant de tot el terme amb amplades i traçats 

coherents per assegurar un òptim sistema de comunicacions locals. 



c. Millorar la connexió amb els camins rurals per facilitar la conservació del medi agrícola i 

rural i el seu accés al nucli urbà. 

d. Protecció del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) del municipi. 

Article 27. Connectivitat ecològica 

1. Actuacions en els trams urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i els parcs 

urbans amb funció connectora o de transició: 

a. Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per àrees urbanes i 

urbanitzables s’han d’adreçar prioritàriament, sempre que sigui possible, al manteniment 

o, en el seu cas, a la restauració de la vegetació riberenca per tal d’incrementar en la 

mesura del possible la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament 

en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i 

riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com també en els casos de parcs 

o zones verdes urbanes, a través dels quals es pot produir la continuïtat entre espais de 

protecció especial, el seu tractament formal i compositiu ha d’evitar les construccions no 

necessàries i s’ha de basar en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies 

pròpies dels ambients representats en els espais de protecció especial contigus, i el 

mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible. 

b. Condicions generals per a la implantació de noves infraestructures i per a l’ampliació de 

les existents, en general, els projectes d’implantació de noves infraestructures o 

d’ampliació de les existents que interfereixin amb connectors biològics i corredors fluvials 

garantiran el manteniment de la seva integritat física i funcionalitat ecològica, i avaluaran el 

seu grau de fragmentació i les possibilitats de millora dels punts conflictius de la xarxa 

existent. A tal efecte, s’estudiaran els possibles impactes acumulatius i sinèrgics negatius, 

considerant les vies existents i les previstes dins el mateix àmbit d’influència, així com la 

possible existència d’altres elements amb efecte barrera. En aquests casos, caldrà establir 

solucions conjuntes de permeabilització de les vies. 

Article 28. Protecció Paisatgística i ecològica en SNU 

1. S’incorpora una nova protecció a efectes paisatgístics i ecològics i que correspon a l'àmbit 

definit pel Pla Especial del Montseny com a àrea d'interès per a la connectivitat ecològica 

en el terme de Campins. Aquest àmbit no ha quedat inclòs en la qualificació de connector 

ecològic fluvial (clau 24) ja que se superposa a zones forestals i agrícoles. 

2. Resta grafiat en els plànols d’ordenació del Sòl No Urbanitzable O.7.1 i O.7.2 

3. Es reduirà al màxim les barreres artificials com tanques i cartells publicitaris a efectes de 

procurar una major connectivitat ecològica. 

4. En comptes de tanques es procuraran els murs de pedra seca sense amorterar, i en la 

seva absència, les tanques seran de fusta i vegetal 

Article 29. Estudis d’integració paisatgística 



1. Per a l’atorgament de llicències de moviments de terres, de construcció d’infraestructures i 

d’edificació i instal·lació d’aquells elements que hagin de tenir una presència visual 

rellevant en el territori, s’incorporaran al projecte tècnic que ha d’acompanyar la sol·licitud 

d’autorització els estudis necessaris per a mostrar la seva inserció en el paisatge i que 

permetin avaluar-ne els efectes. 

2. Als efectes del que estableix l’apartat anterior, a més de les infraestructures que per la 

seva naturalesa siguin visualment rellevants, s’entendrà que també ho són les edificacions 

de localització aïllada, incloses aquelles motivades per les activitats agrícoles, ramaderes i 

primàries en general, i també aquelles situades en les franges exteriors dels nuclis urbans, 

que per la seva envergadura –volum, alçada, longitud de façana– puguin tenir una 

presència important en la futura imatge del nucli urbà. 

3. Els estudis a què es refereix aquest article es corresponen, en contingut i finalitat, amb 

l’estudi d’impacte i integració paisatgística a què fan referència l’article 48.1.b del Text 

refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010), modificat per l’article 13 de la Llei 

3/2012, de modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme i de la Llei 8/2005 de protecció, 

gestió i ordenació del paisatge i les normatives que les desenvolupin. 

4. L’estudi d’impacte i integració paisatgística partirà d’una anàlisi estructural i formal del 

paisatge existent i comprendrà com a mínim un mapa de visibilitat amb les conques 

visuals dels elements en estudi, seccions i alçats territorials de la implantació dels edificis i 

del moviment de terres necessari, imatges simulades de les vistes principals dels nous 

edificis o construccions presentades en el seu context paisatgístic, com també l’explicació 

de les solucions complementàries d’integració adoptades: materials, colors, vegetació. 

5. Quan, a criteri de l’administració que ha d’emetre l’informe, o ha de concedir la llicència, la 

integració paisatgística no sigui satisfactòria, es denegarà l’aprovació o l’autorització en 

aquells casos en què es consideri que no hi ha cap fórmula raonable que solucioni els 

problemes constatats. En els altres casos, es requerirà el promotor de la construcció, 

edificació o instal·lació per a què introdueixi les esmenes necessàries per tal que la 

integració sigui satisfactòria. La resolució de l’administració especificarà els aspectes a 

modificar del projecte per a fer-lo paisatgísticament acceptable. 

Article 30. Prevenció d’incendis 

S’establirà allò disposat en la Llei 5/2003, de 22 d’abril, i Decret 123/2005, de 14 de juny, de 

mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata 

amb la trama urbana 

Article 31. Informe de l’òrgan competent en matèria de paisatge 

1. D’acord amb el que disposa la transitòria primera de la Llei de protecció, gestió i 

ordenació del paisatge, en absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i 

integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà 

preceptiu en els següents casos: 



a. Projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable als quals fa 

referència l’apartat 8d) de l’article 68 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 

legislatiu 305/2006). 

b. Projectes de construccions i dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, 

d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica i les destinades a habitatge familiar 

o a allotjament de treballadors temporers a què fan referència els apartats 6.a) i 6.b) de 

l’article 47 del TRLUC 1/2010, modificat per l’article 12 de la MTRLUC 3/2012. 

c. Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a 

activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) i f) de l’article 12 

de las MTRLUC 3/2012 

“e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, 

autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que 

exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. ”f) Les 

construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural.” 

d. Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre 

aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves 

dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu 

quan, a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels 

paràmetres establerts a l’apartat b). 

e. Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·làries que afecten un àmbit de 

més de 100 ha. 

f. Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1.000 

metres de longitud. 

g. Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1.000 metres de longitud. 

h. Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats de les riberes fluvials i de 

les làmines d’aigua de llacs o embassaments. 

2. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà 

demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho 

consideri convenient. 

Article 32. Avaluació ambiental, Informe ambiental i Estudis d'impacte ambiental 

Totes aquelles actuacions que s'hagin d'executar en el territori que puguin comportar un impacte 

ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o 

d'altres perjudicis anàlegs, hauran de sotmetre's a una avaluació d'impacte ambiental (des d'ara, 

"AIA"), d'acord amb el que determinen el Reial Decret Legislatiu 1302/86, de 28 de juny, 

d'Avaluació d'impacte ambiental (modificat per la Llei 6/2001, de 8 de Maig), i el seu Reglament de 

desplegament, aprovat per Reial Decret 1131/88, de 30 de setembre. A tal efecte i d'acord amb la 

legislació abans esmentada, els projectes relatius a les actuacions referides hauran d'incloure un 

estudi d'impacte ambiental (des d'ara, "EIA"), el qual es sotmetrà a la tramitació prevista a la 

legislació sectorial vigent. 



Article 33. Condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals 

1. Tot assumint el fet de la inevitable evolució del paisatge rural, el POUM adopta el criteri de 

preservar els seus valors i gestionar la seva transformació. 

2. Sense perjudici dels requeriments específics que calgui admetre en operacions d’interès 

estratègic general expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, els projectes 

de transformació del territori rural compliran les condicions següents: 

a. Les actuacions de transformació de sòl mantindran l’escala de la compartimentació de 

l’espai agrícola productiu en les diverses peces (camps o unitats de producció agrícola) 

que, amb la seva dimensió, proporció, ritme i seqüència, defineixen els diversos paisatges 

rurals. 

b. Mantindran les característiques dels elements de separació entre unitats productives, ja 

siguin murs de pedra o altres materials, o bé marges o espais residuals que concentren el 

desnivell i que poden presentar diferents formacions vegetals (brolles, retalls de bosc, 

fileres d’arbres,...). 

c. Per tal de mantenir la biodiversitat i els components paisatgístics en els àmbits 

predominantment agrícoles, cal conservar les peces relictes de bosc i la vegetació dels 

marges, i afavorir la diversitat de conreus. 

d. Es conservarà la xarxa de drenatge natural del territori (rieres, torrents, còrrecs,...). 

e. Són objecte de protecció, i en principi s’han de conservar, la xarxa de camins rurals, les 

feixes, les infraestructures de rec i les construccions d’abric tradicionals complementàries 

de l’ús agrari, sense perjudici de les obres de manteniment i millora que siguin 

necessàries. Caldrà, a més, pel que fa als camins, mantenir-los oberts i accessibles. 

f. L’autorització dels projectes de transformació del sòl que hagin d’afectar el paisatge rural 

requerirà la redacció d’un estudi d’impacte i integració paisatgística i l’emissió del 

corresponent informe preceptiu de l’òrgan de l’administració de la Generalitat de 

Catalunya competent en matèria de paisatge. 

CAPÍTOL V: Llicències urbanístiques 

Article 34. Actes subjectes a llicència urbanística 

1. Es troben subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l'article 187 de la 

TRLUC 1/2010 i modificat en part, per l’article 64 de la de la MTRLUC 3; en general tots el 

actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de construcció o 

d'enderrocament d'obres. 

També restaran subjectes a llicència, autorització o permís municipal les activitats que així 

ho requereixin, en aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'Intervenció Integral de 

l'Administració Ambiental, tant per a ser implantades com per a qualsevol canvi 

substancial que s'hi pretengui introduir un cop autoritzades, en els termes previstos per la 

pròpia Llei i la normativa de desenvolupament. 



2. A part de la menció del paràgraf anterior i sense perjudici de l'esmentat, en general, estarà 

subjecte a l'obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest 

POUM, per les figures de planejament que el desenvolupin o complementin, i per les 

ordenances reguladores corresponents. 

Article 35. Innecessarietat de la llicència urbanística 

Les obres d'urbanització que s'executin d'acord amb un projecte d'urbanització i/o planejament 

urbanístic derivat degudament aprovat per a l'Ajuntament, les que s'executin com a compliment 

d'una ordre municipal i sota la direcció dels d’infraestructures de l'Ajuntament, i les parcel·lacions 

o la divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació, no requeriran la preceptiva 

llicència municipal. En aquest últim cas es requerirà la declaració de la innecessarietat de la 

llicència de parcel·lació per part de l'Ajuntament. 

Article 36. Llicències en sòl urbà 

1. Els terrenys situats en sòl urbà on se sol·liciti edificar-hi hauran de complir la condició de 

solar d'acord amb allò que estableix l’article 29 del Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 

1/2010). Hauran de tenir façana a la via pública, oberta en tota la seva extensió i comptar 

com a mínim amb els serveis de xarxa d'aigües potables, evacuació d'aigües residuals, 

explanació del vial, encintat de les voravies i subministrament d'energia elèctrica. 

2. Això no obstant, pot atorgar-se llicència d'edificació condicionada a la realització 

simultània de les obres d'urbanització o reurbanització quan concorrin les circumstàncies 

següents: 

a. Quan estigui aprovat el planejament derivat corresponent i/o el projecte d'urbanització. 

b. Quan s'asseguri la urbanització simultània o successiva de la urbanització en un termini 

que no excedeixi de tres mesos de l'acabament de l'edificació mitjançant la constitució de 

garantia en metàl·lic o avals, o els que es determinin reglamentàriament, dipositats a la 

corporació municipal. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les 

obres d'urbanització pendents imputables al sol licitant i, amb aquesta finalitat, en el 

procediment d'atorgament de la llicència caldrà l'informe dels tècnics municipals sobre 

aquest extrem. 

3. En sòl urbà no consolidat, no es poden atorgar llicències d'edificació fins que aquest hagi 

obtingut la consideració de consolidat i, en qualsevol cas, un cop s'hagin formalitzat les 

cessions obligatòries i gratuïtes establertes a la legislació urbanística. 

Article 37. Llicències en sòl no urbanitzable 

c. Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en sòl no urbanitzable s'haurà de subjectar a les 

condicions, documents i procediments establerts en aquest Pla, en el capítol específic que 

regula el règim del sòl no urbanitzable, sense perjudici del que determini el Text refós de la 

Llei d’urbanisme (TRLUC 1/2010) i de la Llei 3/2012, de modificació del text refós de la Llei 

d’Urbanisme (MTRLUC 3/2012. 



1. les autoritzacions de les altres Administracions competents per raó de la matèria que es 

tracti. 

2. Per a l'obtenció de llicència en el sòl no urbanitzable, a més del compliment de les 

determinacions fixades per la legislació urbanística i sectorial vigent en cadascuna de les 

matèries, i les específiques determinades per a cada cas en aquestes Normes, 

s'observaran, amb caràcter general, els requeriments i procediments establerts als articles 

47 a 51 de la TRLUC 1/2010, i de la modificació dels article 12, 13, 14 i 15 de la MTRLUC 

3/2012 o la normativa que ho substitueixi. 

Article 38. Edificis i usos fora d’ordenació 

1. Queden fora d'ordenació les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de 

l'aprovació del Pla d'ordenació urbanístic municipal o del planejament que el desenvolupi, 

quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament. 

2. Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de 

restauració regulades pel capítol II del títol setè del TRLU i que no s’ajustin al planejament 

resten en situació de fora d’ordenació o de disconformitat, segons que correspongui en 

aplicació de l’article 44 de la MTRLUC 3/2012. En tots els casos, queden fora d’ordenació 

les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable. 

2 En les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació no poden autoritzar 

obres de consolidació ni d’augment de volum, llevat de les reparacions que exigeixin la 

salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites 

construccions i instal·lacions, com també les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la 

supressió de barreres arquitectòniques de conformitat amb la legislació sectorial en 

aquesta matèria. Les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas 

d’expropiació ni en el cas de reparcel·lació.” 



Article 39. Llicències en construccions i usos fora d’ordenació 

1. La situació de fora d'ordenació comporta que als edificis, instal·lacions i usos, d'acord amb 

el que s'estableix a l'article 108 del TRLUC 1/2010 i modificat, en part, per l’article 44 

MTRLUC 3/2012, s'apliqui el règim jurídic següent: 

2. No s’autoritzen les obres de consolidació, ni d'augment de volum, llevat de les reparacions 

que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de 

les construccions de les dites construccions i instal·lacions. Les obres que s’hi autoritzin 

no poden comportar augment del valor, d'expropiació, ni de reparcel·lació 

3. L'eficàcia de la llicència atorgada per a obres de les autoritzables en els edificis en situació 

de fora d'ordenació queda condicionada a l'anotació marginal corresponent de les 

condicions imposades en la concessió de la llicència en la darrera inscripció registral de la 

finca, en els termes previstos a l'article 76 del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, amb 

inclusió de documentació gràfica acreditativa de l'estat de la finca abans de l'execució de 

les obres autoritzades. 

4. Aquells usos i les activitats que disposin de la preceptiva llicència o autorització amb 

anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla poden continuar en exercici mentre no s'hagi de dur a 

terme l'expropiació, la cessió gratuïta, el cessament o l'enderrocament, sempre que no 

siguin incompatibles amb el nou planejament, i sempre que s'adaptin als límits de 

molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona aquest Pla i 

l'ordenança corresponent. 

5. Els canvis d'ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació es 

poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 16 de MTRLUC 

3/2012. 

6. S'admeten els canvis de nom del/de la titular de l'activitat existent legalment instal·lada, 

sempre que no comporti l'atorgament d'una nova llicència. En aquest supòsit s'estarà al 

previst en els apartats anteriors. 

Article 40. Edificis i instal·lacions en situació de volum o d'ús disconforme 

1. Romanen en situació de volum o d'ús disconformes aquells edificis i les instal·lacions 

existents, amb anterioritat a la data d'entrada en vigor d'aquest Pla d'ordenació urbanística 

municipal, quan tinguin un volum o ús disconforme amb els paràmetres imperatius del nou 

planejament urbanístic però que no restin en fora d'ordenació. 

2. Les condicions bàsiques de l'ordenació s'especifiquen a les Normes urbanístiques per a 

cada tipus de qualificació del sòl. A l'efecte del que estableix el punt anterior, i amb 

caràcter general i a manca de regulació específica, s'entenen per condicions bàsiques del 

nou planejament, les determinacions sobre alçada, volum, ocupació màxima permesa de 

les parcel·les, situació de les edificacions, nombre d'habitatges, edificabilitat permesa a la 

parcel·la, i ús compatible, en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què 

es tracti. 



Article 41. Llicències en construccions i usos amb volum disconforme amb el planejament 

1. En els edificis i les instal·lacions en situació de volum disconforme s'autoritzaran les obres 

de consolidació, rehabilitació, reforma i d'augment i tots els canvis d'ús, sempre que 

estiguin d'acord amb les condicions bàsiques d'aquest Pla d'ordenació urbanística 

municipal o del planejament derivat que el desenvolupi. 

2. Quan no estiguin d'acord amb les esmentades condicions bàsiques del planejament sol 

seran autoritzables petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la 

seguretat de les persones o la bona conservació de les construccions i instal·lacions; 

també es poden autoritzar obres de manteniment per a garantir la seguretat de l'edifici. 

3. Quan la disconformitat radiqui en l'ús, es pot mantenir l'existent mentre no esdevingui 

incompatible amb el nou planejament i sempre que s'adapti als límits establerts per aquest 

o per les ordenances reguladores que s'aprovin. En qualsevol cas, aquest ús s'ha 

d'adaptar als límits d'incidència sobre l'entorn que s'estableixin per a cada zona en 

l'ordenança corresponent. En els edificis en situació d'ús disconforme seran autoritzables 

les obres de consolidació, rehabilitació i reforma. En cap cas s'admet ampliar un ús o una 

activitat disconforme. 

Article 42. Llicències en sòls qualificats de sistemes urbanístics 

1. Independentment de la tramitació i l'aprovació d'aquells instruments de planejament i/o 

d'execució que es requereixen per al desenvolupament i per a la implantació dels sistemes 

urbanístics, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que 

puguin situar-se d'acord amb aquest Pla d'ordenació urbanística municipal en els sòls 

qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes estaran 

subjectes, en qualsevol cas, i sens perjudici d'altres autoritzacions i/o procediments que es 

requereixin, a l'obtenció de la llicència municipal corresponent. 

2. L'Administració municipal ha de sol licitar l'informe preceptiu dels òrgans competents 

prèviament a l'atorgament de la llicència. Els informes denegatoris per raons de 

competència específica determinen la denegació de la llicència municipal. 

3. Les instal·lacions, obres o els usos pels quals se sol licita llicència han d'adaptar-se, a més 

dels plans d'ordenació i/o usos, a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic 

que fixi l'Ajuntament. 

4. En el procediment de sol licitud de la llicència municipal s'han d'incorporar els informes i 

estudis d'impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l'activitat sobre el 

medi, avaluar-ne els efectes i establir les mesures correctores necessàries per reduir els 

possibles efectes negatius. 

5. La llicència es condiciona a l'adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental 

de l'entorn respecte als efectes nocius o deterioradors del medi ambient. També es 

condiciona la llicència a l'adopció de mesures que evitin els abocaments directes d'aigües 

residuals als cursos d'aigua. En aquests casos cal acreditar i justificar documentalment el 

tipus i les característiques tècniques d'aquestes mesures. 





3. TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 

CAPITOL 1: Disposicions generals 

Article 43. Instruments bàsics del règim urbanístic del sòl 

1. El règim urbanístic del sòl, d’acord amb l’art. 24 de la TRLUC 1/2010, es determina en 

aquest POUM a partir de 3 instruments bàsics: 

a. La classificació del sòl en tot el terme municipal, amb dos classes de sòl bàsiques, sòl urbà, 

i sòl no urbanitzable, ja que de conformitat amb el Pla Territorial Metropolita de Barcelona 

no es proposa sòl urbanitzable. 

b. La qualificació del sòl, segons l’ordenació urbanística del sòl es diferencien sistemes i 

zones: 

Els sistemes, com a conjunt d’elements d’interès general per al desenvolupament urbà i el 

funcionament del territori en tota classe de sòl, sense perjudici e la seva titularitat. 

Les zones, per a la determinació de l’aprofitament privat de les parcel·les en sòl urbà i en 

les resultants del planejament derivat, i en el sòl no urbanitzable segons el tipus i nivell de 

protecció, als efectes de l’ús i gaudi de caràcter privatiu de les finques. 

A cada àmbit de qualificació de sòl se li assignen paràmetres urbanístics relacionats amb 

la parcel·la, l’edificació i els usos, segons la naturalesa de cada zona o sistema. 

c. La inclusió del sòl en un sector de planejament derivat o en un polígon d’actuació urbanística, 

àmbits de desenvolupament i de gestió integrada del POUM, d’acord amb els paràmetres 

corresponents de cessió de sòl públic i d’intensitats d’edificació segons usos definits. Les 

parcel·les incloses en un mateix sector o polígon, mentre que no es desenvolupin i s’executin, 

tenen el mateix règim urbanístic del sòl. 

Article 44. Règim urbanístic del sòl i del subsòl 

1. El règim urbanístic del sòl i, per tant, les facultats urbanístiques que confereix la seva 

propietat, d'acord amb allò que preveuen els articles del 24 al 54 de la TRLUC 1/2010 i de 

la MTRLUC 3/2012, es defineix per mitjà de la classificació i qualificació del sòl. 

2. Per a les edificacions, instal·lacions i activitats preexistents i legalment, cal tenir en compte 

les disposicions transitòries que, per a cada cas específic, s'estableixen en aquestes 

Normes, on s'especifica la seva situació de fora d'ordenació o de volum o d'ús 

disconforme, així com les determinacions concretes que els són d'aplicació en un cas i en 

l'altre. 



3. El subsòl queda sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació dels 

serveis públics o d'interès públic, sempre que aquesta utilització sigui compatible amb l'ús 

de l'immoble privat servent. En cas que no sigui compatible amb l'aprofitament urbanístic 

atribuït pel planejament, s'ha de procedir a expropiar-lo. 

4. En qualsevol cas, l'ús de l'aprofitament urbanístic i la implantació d'infraestructures en el 

subsòl queden condicionats a la preservació de les restes arqueològiques d'interès 

declarat, si és el cas. 

Article 45. Classificació del sòl. 

1. El Pla d'ordenació urbanística municipal classifica el sòl del terme municipal, d'acord amb 

l'article 24 i següents de la TRLUC 1/2010 en sòl urbà (SU), sòl urbanitzable (SUB) i sòl no 

urbanitzable (SNU): 

a. Sòl urbà: delimitació sobre la base del concepte de sòl urbanitzat i consolidat per a 

l’edificació d’acord amb l’article 26 de la TRLUC 1/2010, inclosos els àmbits de millora i 

remodelació urbanes, pendents d’un procediment de planejament derivat, de gestió, o 

només d’urbanització, per assolir la condició de solar segons l’article 29 de la TRLUC 

1/2010. 

La regulació detallada del sòl urbà es desenvolupa en el títol VI d’aquestes normes. 

b. Sòl urbanitzable: delimitació d’àmbits d’acord amb el desenvolupament urbanístic 

sostenible definit en l’article 3 de la TRLUC 1/2010, per a garantir el futur creixement de la 

població i de l’activitat econòmica segons l’article 33 de la TRLUC 1/2010, i que s’haurà de 

desenvolupar mitjançant els plans parcials corresponents. 

De conformitat amb el Pla Territorial Metropolita de Barcelona aquest POUM no proposa sòl 

urbanitzable. 

c. Sòl no urbanitzable: delimitació sobre la base del concepte global d’espais oberts que es 

protegeixen del procés d’urbanització d’acord amb els criteris de sostenibilitat definits en 

l’article 3 i el que determina l’article 32 de la TRLUC 1/2010. 

La regulació detallada del sòl no urbanitzable en el títol VII d’aquestes normes. 

2. En el sòl urbà, el POUM estableix dues categories que comporten un règim urbanístic del 

sòl diferents: 

a. Sòl urbà consolidat. Tenen aquesta condició, d’acord amb l’article 30 del TRLUC 1/2010,el 

conjunt del teixit urbà amb solars urbanitzats i edificats, i parcel·les amb ordenació 

urbanística detallada per aquest POUM, pendents només assenyalar les alineacions o les 

rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l’article 

29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o 

en sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos. 



Els sòls inclosos en polígons d’actuació urbanística delimitats amb l’únic objecte de millorar o 

completar la urbanització d’acord amb el que determina l’article 30.b de la TRLUC 1/2010, són 

també sòl urbà consolidat. Així mateix, tenen aquesta consideració els sòls inclosos en plans 

de millora urbana, l’objecte dels quals és la regulació de la composició volumètrica i de 

façanes, segons l’article 70.1.b de la TRLUC 1/2010. 

b. Sòl urbà no consolidat. Tenen aquesta condició, d’acord amb l’article 31.2 del TRLUC 

1/2010, i modificat, en part per l’article 5 de la MTRLUC 3/2012, el sòl urbà inclòs en 

àmbits sotmesos a una gestió urbanística integrada per actuacions de transformació o 

reordenació, o una gestió puntual per a cessions o adquisicions de sòl públic, i l’execució 

de la corresponent urbanització. Amb aquesta finalitat té la consideració de sòl urbà no 

consolidat: 

El sòl inclòs dins l’àmbit d’un sector sotmès a un pla de millora urbana pendent 

d’ordenació urbanística detallada amb cessions de sòl públic. 

El sòl inclòs dins l’àmbit d’un polígon d’actuació urbanística, amb ordenació urbanística 

detallada, que contingui cessions de sòl públic. 

Aquelles parcel·les o conjunt de parcel·les afectades parcialment per un vial, no incloses 

en un àmbit de gestió de forma expressa, però que han de cedir gratuïtament el sòl afectat 

de vial, prèviament a la llicència urbanística d’edificació. 

3. En el sòl no urbanitzable, el règim urbanístic del sòl es diferencia per ser un sòl protegit i 

exclòs del procés d’urbanització, pel seus valors naturals, agraris, paisatgístics, forestals o 

d’un altre tipus, i com a espai obert per garantir la utilització racional del territori segons un 

model de desenvolupament urbanístic sostenible, així com per la concurrència d’altres 

criteris establerts pel planejament territorial o urbanístic, d’acord amb l’article 32 de la 

TRLUC 1/2010. 

a. El sòl no urbanitzable es qualifica d’acord amb l’article 58.9.a de la TRLUC 1/2010, i 

modificat, en part, per l’article 21 de la MTRLUC 3/2012, en sistemes i zones segons la 

naturalesa del sòl, depenent de la seva funció i usos en aquest territori obert, la seva 

morfologia natural, i els diversos graus de protecció ambiental, patrimonial, paisatgística o 

d’altre tipus. 

Article 46. Regulació de la classificació del sòl 

1. Aquest POUM delimita les diverses classes de sòl en els plànols de règim del sòl a escala 

1/5000. 

01.1_Classificació de Sòl (1/5.000) 

01.2_ Classificació de Sòl (1/5.000) 

Article 47. Qualificació del sòl. 

1. El Pla d'ordenació urbanística municipal qualifica el sòl segons el seu destí o la seva funció 

en l'ordenació del territori en sistemes i zones. 

2. La delimitació concreta de les zones i sistemes, s'especifica als plànols d’ordenació 

inclosos en el Pla. 



3. La qualificació urbanística bàsica que aquest POUM defineix en sòl urbà, és aplicable tant 

en l’ordenació detallada del sòl urbà com en el planejament derivat que ha d’esdevenir sòl 

urbà consolidat, establint les subzones que es requereixin en cada cas per regular les 

diferències en els paràmetres i condicions corresponents, en el marc d’una mateixa zona 

bàsica o tipus de teixit urbà. 

Article 48. Sistemes 

1. Els sistemes corresponen a las àrees de sòl, destinades a serveis de caràcter públic, 

sense perjudici de la seva titularitat, per a les comunicacions, per als equipaments 

comunitaris i per als espais lliures públics. 

2. Segons sigui l'àmbit de serveis poden diferenciar-se en generals, si llur nivell de servei és 

d'abast municipal o superior, i locals, si llur nivell de servei és un sector de sòl urbanitzable 

delimitat o el conjunt del sòl urbà del municipi. 

3. Els sistemes urbanístics generals configuren l'estructura general del territori i determinen el 

desenvolupament urbà que determina el Pla d'ordenació urbanística municipal. 

4. El Pla defineix gràficament tots els sistemes existents o previstos en sòl urbà, i sòl no 

urbanitzable, sense prejudici dels que puguin resultar del planejament derivat que 

desenvolupi el Pla en aquests sòls. 

Article 49. Zones 

1. Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l’ordenació a ser 

susceptibles d’aprofitament privat. La naturalesa de cada zona està en funció de la classe 

de sòl i ve determinada amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de 

parcel·lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna. 

2. En el sòl urbà, les diferents zones corresponen a diferents normes per a l'edificació i al 

destí de les edificacions i dels terrenys. Són normes referides a la unitat de sòl edificable: 

la parcel·la. 

3. En sòl urbanitzable, i també en el sòl urbà subjecte a millora urbana o transformació, les 

diferents zones corresponen a diferents normes per a l'ordenació del sòl. Són normes 

referides a la unitat de sòl que s'ordena. 

4. En sòl no urbanitzable, les zones impliquen diferents normes per a la protecció de les 

característiques i la utilització dels terrenys i, en conseqüència, diferents toleràncies 

d'edificació. 



Article 50. Planejament derivat i polígons d’actuació 

1. El règim urbanístic del sòl inclòs en sectors de planejament derivat o polígons d’actuació 

urbanística amb actuacions de transformació urbanística que delimita aquest POUM en sòl 

urbà, tenen la condició bàsica de ser sòl urbà no consolidat. 

2. Segons el que determina l’article 68.3 i 4 del RLUC, mentre que aquests àmbits no 

s’executin i assoleixin la condició de sòl urbà consolidat, el règim urbanístic del sòl es 

determina segons els paràmetres d’ordenació dels sectors i polígons, els usos generals, 

els estàndards mínims de sistemes urbanístics, i altres condicions d’ordenació, en relació 

amb el conjunt de l’àmbit delimitat, que afecta per igual a tot el sòl o parcel·les incloses en 

el sector o polígon. 

3. En els àmbits de polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, el POUM concreta la 

qualificació urbanística i les condicions d’ordenació corresponents, essent àmbits propis 

de gestió urbanística amb ordenació urbanística detallada amb sistemes i zones o 

subzones. Mentre no s’aprovi el projecte de reparcel·lació corresponent, les parcel·les 

incloses inicials tenen el mateix règim urbanístic del sòl. Quan s’executi el projecte 

d’urbanització i les parcel·les resultants siguin solars, cada parcel·la tindrà un règim 

urbanístic del sòl diferent segons cada qualificació del sòl. 

Article 51. Els paràmetres urbanístics dels polígons d’actuació i de la qualificació urbanística 

1. Els paràmetres urbanístics associats als polígons, i a les diferents qualificacions són 

determinants pel règim urbanístic del sòl. Es defineixen i es regulen amb caràcter genèric 

en el títol IV d’aquestes normes urbanístiques. 

2. En caràcter específic, els paràmetres dels sectors i polígons són definits en l’articulat o en 

els annexos normatius corresponents. Pel que fa als paràmetres vinculats a les 

qualificacions urbanístiques del POUM, en els títols del V al VIII són detallats segons es 

tracti de sistemes, sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable respectivament. A més, 

alguns paràmetres, depenent del tipus de regulació volumètrica, són definits en els plànols 

d’ordenació, d’acord amb l’article 6 (C.I-TIII). 



4. TÍTOL IV PARÀMETRES URBANISTICS COMUNS. 

CAPÍTOL I: Disposicions generals dels paràmetres urbanístics 

Article 52. Regulació paramètrica general 

1. L'ordenació dels paràmetres i les condicions d'aplicació del POUM es defineixen en el 

present Títol, segons els diferents elements que intervenen en la conformació del municipi, 

es concreten en: 

a. Els paràmetres d’ordenació són paràmetres de components físiques, formals i de 

mesura sobre el territori, per l’ordenació urbanística d’àmbits a desenvolupar, o per 

l’ordenació del sòl, vol i subsòl associats a una qualificació urbanística. S’estructuren de 

la seguen forma: 

Referits a la parcel·la 

Referits al carrer i de les edificacions en relació al carrer 

Referits a l’edifici 

b. Els paràmetres d’ús inclou aquelles condicions que regulen els diferents usos i 

activitats, atenent a la seva funció urbanística o a la seva funció específica de l'activitat a 

desenvolupar, dintre de les diferents zones en què es divideix el conjunt del terme 

municipal, amb cinc usos generals: 

Residencial 

Terciari 

Dotacional 

Tallers i industria 

Productius primaris 

Article 53. Tipus d’ordenació 

1. Els sistemes bàsics d'ordenació de l'edificació als que es refereixen aquestes normes són: 

a. Ordenació per alineacions de vial: l'ordenació per edificació contínua segons alineació 

de vial es caracteritza per l'edificació en línia contínua de façana, seguint l'alineació 

reculada o paral·lela al vial. 

b. Ordenació per edificació aïllada en parcel·la: correspon a una edificació aïllada en 

relació a la forma i superfície de la parcel·la 

c. Ordenació per definició volumètrica específica: Correspon el tipus d’edificació que es 

basa en preexistències físiques o ordenacions especifiques fruit dels planejament 

derivat, o una composició volumètrica determinada. 



2. Les normes o determinacions d'alguns paràmetres que s'expressen en aquest capítol no 

seran d'aplicació en aquells casos en que la norma específica de la zona contingui 

determinacions diferents referents als mateixos paràmetres. 

CAPÍTOL II. Paràmetres comuns d’ordenació 

Secció 1a Paràmetres referits a la parcel·la 

Article 54. Parcel·la 

1. S’entén per parcel·la tota fracció de sòl edificable que es delimita amb la finalitat d’acotar 

l’execució i gestió de l’edificació de conjunt. 

a. Caldrà fer constar la qualitat d’indivisible en la inscripció de la finca en el Registre de la 

Propietat. 

b. Quan en aquesta normativa s’especifiqui una parcel·la mínima, és obligatori el seu 

compliment per a la seva edificació. 

2. Tanmateix, l’acompliment d’aquesta parcel·la mínima ve exceptuat en els casos següents, 

sempre que siguin degudament acreditats: 

a. En les parcel·les de superfície i/o façana inferior a les que estableix la normativa i que 

resultin de parcel·lacions aprovades legalment abans de l’aprovació inicial d’aquest 

POUM. 

b. Les parcel·les que, inferiors en superfície i/o façana a les mínimes exigides, es trobin 

ubicades entre altres edificades o parcel·lades legalment. 

c. Les parcel·les que es trobin en qualsevol dels supòsits definits en l’anterior apartat, 

seran edificables amb compliment de totes les condicions pròpies de la zona, llevat de 

la relacionada amb la parcel·la mínima exigida. 

3. Les parcel·les localitzades en sòl urbá no es podran regar amb aigua de la comunitat de 

regants havent-se de connectar a la xarxa d’abastament municipal. 

Article 55. Façana de parcel·la 

1. S’entén per façana de parcel·la la longitud de la línia de carrer sobre cada parcel·la. 

2. En cada zona podrà definir-se una façana mínima d’obligat compliment. 



Article 56. Solar 

Tenen condició de solar les parcel·les que per reunir les condicions establertes a l’article 29 del 

TRLUC 1/2010, són aptes per a ésser edificades de forma immediata. 

Article 57. Subsòl 

1. El subsòl de les diferents classes de sòl, d’acord amb l’article 39 del TRLUC 1/2010, resta 

sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis 

públics d’interès públic. 

2. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció 

d’aqüífers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat. 

3. En el marc del què estableix l’apartat anterior, es reconeix als propietaris de sòl urbà el 

dret a utilitzar el subsòl mitjançant construccions, sempre d’acord amb les prescripcions 

d’aquest POUM. 

4. Tot el que disposa l’apartat anterior es podrà modificar mitjançant l’aprovació d’un pla 

especial urbanístic sempre que concorrin raons d’interès general i/o públic. 

Article 58. Servitud de pas 

1. Aquestes servituds, tenen per objecte garantir l’accés a àmbits amb insuficient sortida a la 

via pública, pel cas que no hagin estat constituïdes abans de la vigència del POUM es 

constituiran d’acord amb allò que disposi la legislació vigent en matèria de drets reals, 

com a condició de la llicència urbanística d’edificació (obra nova o rehabilitació) sobre la 

qual aquesta s’imposi, després que aquesta llicència sigui formalment sol·licitada. Mentre 

la servitud de pas no hagi estat degudament constituïda, els sòls afectats no restaran en 

situació urbanística de fora d’ordenació ni tampoc en disconformitat amb el planejament. 

2. Aquestes servituds de pas reuniran les característiques següents: 

a. Tindran una amplada de 5 m, a no ser que la legislació sectorial especifiqui una altra 

cosa. 

b. Comprendran un espai en tota la seva extensió, entre el darrer forjat del soterrani i el 

paviment acabat, de 50 cm. per al pas d’instal·lacions urbanes. 

c. Aquest espai no es podrà envair amb suports estructurals. 

d. Es podran produir accessos als immobles des d’aquest 

Article 59. Índex d’edificabilitat neta i bruta de parcel·la 

1. Índex d’edificabilitat bruta: és la relació entre el sostre màxim edificable en un sector i la 

superfície de sòl d’aquest sector. S’expressa en m² de sostre per m² de sòl (m² st/m² 

sòl). 



2. Índex d’edificabilitat neta: és la relació entre el sostre màxim edificable en una zona i la 

superfície de sòl d’aquesta zona, descomptat el sòl adscrit a sistemes. S’expressa en m² 

de sostre per m² de sòl (m² st/m² sòl). També podrà expressar-se amb un valor absolut, 

en m² de sostre. 

Article 60. Densitat bruta i densitat neta d’habitatges 

1. Densitat bruta d’habitatges: és el nombre màxim d’habitatges d’un sector en relació a tota 

la seva superfície. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl 

(hab/ha). 

2. Densitat neta d’habitatges: és el nombre màxim d’habitatges d’una zona en relació a la 

seva superfície, referida al sòl d’aprofitament privat, un cop descomptats els terrenys que 

són adscrits a sistemes. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de 

sòl (hab/ha). 

3. Densitat màxima d’habitatges: nombre màxim d’habitatges per parcel·la o en un sector 

concret de planejament urbanístic, segons s’escaigui. 

Article 61. Ocupació màxima de la parcel·la 

L’ocupació de parcel·la és la relació que existeix entre la projecció en planta de l’edificació sobre 

el terreny i la superfície de la parcel·la. Podrà distingir-se l’ocupació per a plantes concretes, però 

quan no s’especifiqui s’estarà fent referència al conjunt de l’edificació sobre rasant. 

Article 62. Sòl lliure d’edificació de la parcel·la 

Els terrenys que quedin lliures d’edificació per aplicació de les normes sobre ocupació màxima de 

la parcel·la i separacions, no podran ser objecte d’un altre aprofitament que el corresponent als 

espais lliures al servei de l’edificació. Quedaran vinculats a la parcel·la i no podran ser mai 

parcel·lats, reparcel·lats o transmesos per qualsevol títol al marge de l’edificació principal. 

Article 63. Modificacions de la topografia del terreny d’una parcel·la per edificar 

En les zones de sòl urbà on aquest POUM permet la formació de terrasses i anivellaments, 

aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents: 

1. Qualsevol actuació a dins de l’espai lliure d’una parcel·la respectarà sempre una 

separació a tots els seus límits, excepte en línia de vial, de manera que la franja resultant 

resti topogràficament inalterada. Les úniques actuacions permeses en aquesta franja 

seran la construcció de la tanca de parcel·la i la rampa d’accés de vehicles a la planta 

soterrani. Aquestes separacions vindran regulades segons la zona especifica. 

2. Les plataformes d’anivellació de la vora dels límits no es podran situar a més de 1.50 m. 

per sobre o a més de 2.20m per sota de la cota natural del terreny. 

3. Les plataformes d’anivellació en interior de parcel·la (menys els soterranis) s’hauran de 

disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada : base) 

traçats des de les cotes, per damunt o per dessota possibles als límits establerts. 



4. Els murs d’anivellació de terres no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 

1.50 m per damunt de la cota natural, ni una alçada superior a 2.20m per sota de la cota 

natural. 

5. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una 

alçada de 1.50 metres. 

Secció 2a: Paràmetres referits al carrer i de les edificacions en relació al carrer 

Article 64. Amplada del vial 

L’amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l’ús públic i queda grafiada en els plànols 

d’ordenació. 

Article 65. Explanació de vials i pavimentació de calçades, vorades, voreres, i espais lliures 

1. L’explanació dels vials s'ajustarà a les disposicions de la vigent normativa tècnica sobre 

ferms de carreteres, en funció de les característiques geotècniques del terreny i les 

condicions del tràfic previst. 

2. La pavimentació de les calçades s'ajustarà, quant a les seves característiques i materials, 

al compliment de les condicions de la normativa tècnica en relació amb el tipus de tràfic 

que vingui determinat. Les solucions amb paviments continus es resoldran amb materials 

asfàltics amb granulometries especials, que garanteixin la màxima absorció acústica, llevat 

que les condicions topogràfiques dels vials requereixin la utilització d'altres materials. 

3. Preferentment, s'utilitzaran paviments amb components procedents del reciclatge de 

materials. 

4. El disseny de les vorades es resoldrà mitjançant peces de formats normalitzats. En 

general, s'utilitzaran els materials predominants en els carrers circumdants. 

5. Es resoldran els guals d'accés de vehicles i els passos de vianants,mitjançant solucions 

que permetin mantenir la continuïtat del pla del paviment de vorera i el compliment de la 

vigent normativa reguladora sobre supressió de barreres arquitectòniques. 

6. La transició entre els plans verticals de les vorades i els plans inclinats en els trams dels 

guals i passos de vianants es resoldrà mitjançant peces especials mecanitzades de 

desenvolupament corbat, que evitin l'aparició d'arestes i vèrtex exteriors sobre l'àmbit de la 

calçada. 

7. En el cas de voreres que corresponguin a eixos cívics o comercials, el paviment s'ajustarà 

als criteris de materials i formats que es determinin per a cada zona urbana. 



8. La pavimentació dels espais urbans practicables amb paviments durs es durà a terme 

mitjançant solucions de paviments adequades per a cada espai en concret, en relació 

amb la seva composició urbana, ordenació funcional, durabilitat, fàcil reposició i mínim 

manteniment. 

9. Altres condicions de la urbanització del sistema viari en sòl urbà, com a mobiliari, 

dimensions, arbrat i guals resta regulada a l’article de la mateixa denominació, en el 

capítol corresponen al sistema viari. 

Article 66. Implantació o remodelació de xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament 

1. Les xarxes d'abastament d'aigua s'ajustaran a les condicions tècniques que determini l'ens 

concessionari del servei públic d'aigües municipal. Es prohibeix la utilització de materials 

de PVC i de fibrociment, i s'empraran canonades de polietilè, polipropilè o de fosa dúctil. 

Les noves instal·lacions de subministrament d'aigua contemplaran tant les xarxes d'aigua 

potable, com la instal·lació de canonades i hidrants contraincendis amb la disposició que 

es determini segons la vigent normativa sobre protecció d'incendis. Així mateix, les noves 

instal·lacions incorporaran les xarxes de rec de l'arbrat i resta d'elements de jardineria que 

puguin disposar-se en el sector. 

2. Les xarxes de sanejament a més de respondre als dimensionats i pendents derivats dels 

càlculs hidràulics determinats en relació a les necessitats del sector, s'ajustaran als 

requeriments tècnics què comporti la seva adequada interconnexió amb la xarxa 

preexistent, contemplant així la realització d'aquelles actuacions complementàries que 

siguin necessàries per tal d'assegurar el correcte funcionament del conjunt. 

Article 67. Sanejament 

1. La xarxa de nova construcció haurà de ser separativa, sempre que tècnicament s’aconselli 

i sigui possible, incorporant: per una banda, la recollida de les aigües residuals i la seva 

connexió fins al sistema de col·lectors que condueix a l'estació depuradora general i, per 

altra, la recollida de les aigües superficials d'origen pluvial i la seva conducció fins al 

sistema de rieres i torrents (en referència a aquest punt, cal destacar que les aigües 

procedents d’excedents de reg o de rebaix del nivell freàtic no es connectaran a la xarxa 

d’aigües residuals). 

2. Prèviament a l’abocament a la llera de les aigües pluvials, serà preceptiva la instal·lació 

d’un pou del tipus coulbert o qualsevol altre sistema de decantació similar, que permeti la 

retenció de les primeres aigües i, especialment, dels materials transportats pel sistema. 

Aquest pou haurà de ser visitable de registre. 

Article 68. Rasants 

1. Rasant del carrer és la cota definida en cada punt de la línia de carrer. 

2. Rasant del terreny al voltant d’una edificació és la cota del terrenys en el seu encontre amb 

els paraments de façana. 



Article 69. Alineació de l’edificació a vial 

En aquest sistema d'ordenació, l'alineació de l'edifici o línea de façana coincideix amb la del carrer 

o vial. Pot venir determinada directament als plànols d’ordenació o bé ser resultat de l’aplicació 

d’una fondària edificable. 

En l’edificació aïllada, la línia d’edificació vindrà determinada per unes distàncies de separació 

mínima als límits de cada parcel·la o d’altres edificacions de la mateixa parcel·la. 

Article 70. Fondària edificable 

És la màxima distància, perpendicular a l’alineació de l’edificació, que pot assolir la façana 

posterior de l’edificació principal. En els edificis ordenats segons alineació de vial coincideix amb 

el límit d’edificació i així queda especificat als plànols d’ordenació. 

La fondària edificable només podrà ser ultrapassada amb cossos sortints oberts, amb els màxims 

establerts regulats per a cada tipus d’ordenació. 

Article 71. Pati d’illa 

És l’espai lliure d’edificació el resultat d’aplicar a l’illa les fondàries edificables que li 

corresponguin, o el que resulta de la disposició actual de les edificacions principals de l’illa. 

Excepcionalment la regulació concreta de cada zona pot admetre edificacions en aquest espai. 

Article 72. Tanques en sòl urbà 

1. Queden diferenciades en tanques a via publica i tanques a les finques veïnes. 

2. Tanques a via pública es disposaran donant compliment a les següents condicions: 

a. Seguiran les alineacions que s’estableixen en els plànols d’ordenació. 

b. Seran de material opac en una alçada màxima de 1 m sobre la rasant de la vorera. La 

resta i fins a l’alçada màxima total d’1,60 m, serà de reixat o vegetal. 

c. Aquestes tanques s’unificaran per a cada conjunt arquitectònic de forma que la 

construcció de la tanca guardarà relació amb l’edificació i entorn. 

d. Podran ser escalonades i l’alçada màxima serà d’1,60 m mesurats des de la rasant 

del carrer, en el cas de límits de parcel·la mesurats a partir de la cota natural del terreny. 

e. Queden prohibides específicament en el tractament de gelosies ceràmiques o de 

formigó, així com altres materials similars. També es prohibeix la utilització de reixats 

elàstics (tela de galliner) o semblant. 

f. No s’admeten els acabats amb punxents, o que puguin provocar ferides a les 

persones o als animals. 

3. Les tanques a les finques veïnes es disposaran donant compliment a les següents 

condicions: 



a. Seguiran la línia de separació entre parcel·les. 

b. Les tanques que limiten amb l’espai públic s’hauran de subjectar en tota la seva 

longitud a les alineacions i rasants. Les de separació de partions entre veïns s’amidaran 

des de la cota natural del terreny en aquest límit. 

c. Seran d’aplicació les condicions abans descrites, llevat que aquí són permesos reixats 

amb teles elàstiques. 

Secció 3a: Paràmetres referits a l’edifici 

Article 73. Desenvolupament del volum edificable i edificacions auxiliars 

1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la és el que resulta de l’aplicació 

simultània dels paràmetres de gàlib màxim de l’edificació, alineacions obligatòries, alçada 

reguladora, i nombre màxim de plantes conjuntament amb el sostre màxim edificable o 

l’índex d’edificabilitat neta en el seu cas. 

2. Edificació principal: es la que conté els usos principals o propis de cada zona. 

3. Edificacions auxiliars: són totes aquelles edificacions que estiguin al servei d’una edificació 

principal, destinades a altres usos complementaris del principal. 

4. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els volums de cossos 

sortints, únicament podrà desenvolupar-se en una edificació principal, no s’admeten 

garatges o edificacions auxiliars disperses, ni a les zones de separació obligatòria, ni tan 

sols en el cas de substitució de terres; llevat que la regulació concreta d’una zona 

especifiqui un altre paràmetre. 

Article 74. Línea de façana 

1. Són els paraments que defineixen l’envolvent vertical de l’edifici. 

2. En l’edificació ordenada segons alineació de vial tindrà la consideració de façana principal 

aquell tram de l’edificació que coincideix amb la línia de façana. En aquesta mateixa 

ordenació serà façana posterior la que doni front a l’espai lliure interior d’illa o de parcel·la, 

i seran façanes laterals les que no constitueixin ni façana principal ni posterior. 

3. En l’edificació aïllada totes les façanes tindran la consideració de principals, les 

separacions resten establertes en el tipus d’ordenació respectiva. 

Article 75. Patis de llum i ventilació 

1. Són aquells espais no edificats dins del volum de la construcció, la funció dels quals és 

donar ventilació i/o il·luminació a les diferents dependències. 



2. El celoberts i patis podran ser mancomunats quan pertanyin al volum edificable de dues o 

més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquest POUM que l’esdentada 

comunitat de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat 

corresponent. 

3. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada i 

resta subjecte al decret 55/2009 sobre condicions d’habitabilitat així com a el Codi Tècnic 

de l’edificació. 

4. No és permès reduir les llums mínimes interiors amb sortints 

Article 76. Nombre màxim de plantes 

És el nombre màxim de plantes horitzontals que en cada punt de l’edificació es poden construir 

dins de l’alçada reguladora de cada zona. Aquest paràmetre quedarà definit per a cada zona i en 

els plànols d’ordenació corresponents per el tipus d’ordenació de volumetria especifica. 

S’expressarà amb els caràcters de PB per a la planta baixa, un signe “+” si hi ha més plantes, i 

un nombre enter que indicarà el nombre de plantes pis. La possibilitat de construir una planta 

sotacoberta vindrà determinada i limitada per l’aplicació de la normativa en cada zona i tipus 


Article 77. Alçada reguladora i elements permesos per sobre 

1. És la mesura vertical en el pla exterior de la façana, que fixa l’alçada límit des del punt de 

la cota de referència de la planta baixa, fins el pla superior de l’últim forjat o línea 

d’arrencada de la coberta. 

2. Per damunt de l’alçada reguladora màxima fixada, únicament s’admetrà la resolució de la 

coberta mitjançant dues tipologies: inclinada o plana. 

3. En l’opció de coberta inclinada, per damunt de l’alçada reguladora màxima únicament 

seran admeses: 

a. La coberta de l’edifici, d’inclinació no superior al 30% presa en relació a un pla 

horitzontal. 

b. Els elements tècnics de les instal·lacions: caixes d’escala, claraboies, d’ascensor, 

dipòsits, condicionadors o qualsevol altra instal·lació o element semblant que la seva 

volumetria quedi dins els gàlibs virtuals que resultessin de l’aplicació dels paràmetres 

reguladors de cada zona. 

c. Els elements i remats formals que degudament justificats formin part de la composició 

i decoració de l’edifici. 

d. Golfes resultants en habitatges unifamiliars, les quals podran ser habitables. La seva 

superfície computarà a efectes d’edificabilitat a tota la part que tingui una alçada no 

inferior a 1.90 m. 

e. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l’alçada màxima 

reguladora. L’alçada màxima d’aquests elements no podrà excedir d’1,80 m. 



Article 78. Planta baixa i cota de referència 

1. És el pis més pròxim al nivell de carrer o del terreny exterior. La seva posició està limitada 

segons cada tipus d’ordenació per unes cotes de referència màxima i mínima en relació 

amb la rasant. En funció de la planta baixa es determina la posició de la resta de plantes, 

el nombre total d’aquestes i l’alçada de l’edifici. 

2. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de 

semisoterrani i entresolat. 

Article 79. Planta soterrani 

1. És la planta situada per sota la que té la consideració de planta baixa, tingui o no 

obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació. S'exceptuen 

aquelles que per desnivell del terreny tinguin accés des de l'espai lliure o pati, que tindran 

consideració de planta baixa. 

2. En les plantes amb la consideració de soterranis no es permetrà l'ús d'habitatge, ni la 

ubicació d'habitacions d'ús residencial o sanitari, ni activitats que suposin permanència de 

personal. Només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici. 

3. L'alçada mínima de les plantes soterrani serà de 2,30 m. 

4. L'ocupació de la planta soterrani no podrà sobrepassar l'ocupació màxima permesa en 

cada zona. 

5. Les plantes soterrani no computen a efectes d'edificabilitat de solar o parcel·la. 

6. En l’ordenació segons alineació de vial les plantes soterrani podran ocupar fins el 80% de 

la parcel·la, llevat que s’indiqui una altra previsió en les ordenances de la zona o subzona. 

Article 80. Planta pis 

És qualsevol planta situada per sobre de la planta baixa. La seva alçada lliure interior mínima 

vindrà determinada en funció dels usos admesos i llur regulació. En absència de regulació, 

l’alçada lliure interior mínima no serà inferior a 2,50 m. 

Article 81. Planta sotacoberta 

1. És la planta que ocupa l’espai entre la part superior de l’últim forjat i la part inferior de la 

coberta inclinada de l’edifici. 

2. Les plantes sotacoberta s’admetran en tots els casos, excepte quan la regulació 

específica de les zones en disposi el contrari. En tot cas, la superfície habitable que en 

resulti no podrà ésser mai un habitatge independent del de la planta immediatament 

inferior i amb aquesta limitació serà inscrita al Registre de la Propietat corresponent, podrà 

ésser utilitzada com ampliació dels habitatges immediats inferiors i/o, per dependències 

comunitàries al servei de l’immoble. 



3. Tota la superfície de les plantes sotacoberta amb una alçada lliure superior a 1,90 m. 

computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació, quan aquest 

paràmetre sigui d’aplicació. 

Article 82. Elements tècnics de les instal·lacions 

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes 

Normes, s'hauran de preveure en els projectes d'edificació, com a composició 

arquitectònica conjunta amb tol l'edifici. 

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les 

exigències tècniques de cada edifici o sistema d’Instal·lació. 

Article 83. Cossos sortints i vol màxim permès 

1. Són els que sobresurten de la línia de façana, la línia d’edificació o alineació interior, ja 

siguin tancats, semitancats o oberts. 

a. Cossos sortints tancats són miradors, tribunes, galeries i en general aquells que limiten 

tots els seus costats amb tancaments fixes, inclosos els que tenen obert exclusivament 

el seu front. 

b. Cossos sortints semitancats són aquells que tenen tancats un dels seus costats, amb 

tancaments fixes. 

c. Cossos sortints oberts són aquells tals com balcons i terrasses, que mantenen a partir 

d’1.2 m. d’alçada, sense tancar tot el perímetre de la seva volada. 

2. Estan prohibits els cossos sortints a la planta baixa. 

3. Als carrers de menys de 7 metres no es permeten cossos sortints. 

4. S’estableix com a límit lateral de vol dels cossos sortints el pla vertical a la façana situat a 

1.0 m de la paret mitgera. 

5. En qualsevol cas els cossos sortints no podran estar a una alçada inferior a 3.5 m. de la 

voravia en qualsevol dels seus punts. 

6. En el sistema d’ordenació de alineació a vial el vol màxim dels cossos sortints es mesurarà 

perpendicularment a la línia de façana i no serà superior a 1/10 de l’amplada del carrer, 

mai superant 0.70 metres d’amplada. 

7. En els altres sistemes d’ordenació serà com a màxim 0.80 metres, llevat que l’ordenació 

especifica determini un altre paràmetre. 

Article 84. Elements Sortints 

1. Els elements sortints com els sòcols, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres de 

similars i fixos, es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sortints amb les 

particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenació. 



2. S’admeten als elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada el carrer de 

més de 7.0 m d'ample, i sempre que no sobresurtin més de 0.10 m. 

3. S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es 

trobi a una alçada inferior als 3.50 m. per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no 

sigui superior a 0.40 m. 

Article 85. Nivell d’habitabilitat exigible en l’ús d’habitatge 

El nivell d’habitabilitat exigible en l’ús d’habitatge serà aquell que resulti de l’aplicació del Decret 

55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, 

o la norma que el substitueixi. 

Article 86. Compliment del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) 

Totes les edificacions siguin de nova construcció, procedents de reconversió d’una antiga 

edificació i els resultants d’obres de gran rehabilitació compliran els paràmetres de Ecoeficiència 

determinats en el Reial Decret 314/2006 de 17 de març Codi Tècnic de l’edificació. 

Article 87. Aprofitament de l'aigua de pluja 

1. Els edificis i habitatges de nova construcció hauran d'emmagatzemar les aigües pluvials 

recollides en les cobertes en un dipòsit que s'utilitzarà per proveir la xarxa de reg, si hi ha, i 

els dipòsits dels vàters, complementant la xarxa d'aigües grises. En particular, es recolliran 

les aigües pluvials de teulades i terrasses del propi edifici i altres superfícies impermeables 

no transitades per vehicles ni persones. 

2. El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de: 

Les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja 

Un sistema de decantació o filtratge d’impureses 

Un aljub o dipòsit d’emmagatzematge 

3. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no sigui confosa amb la de l'aigua 

potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Són necessaris sistemes 

de doble seguretat per no barrejar aquest aigua amb la potable o bé la instal·lació d'un 

sistema d'interrupció de flux. 

4. El càlcul de la capacitat del dipòsit de pluvials per a habitatges unifamiliars és de: 1m3 

per cada 100m de parcel·la o fracció de la mateixa. 

5. Càlcul de la capacitat del dipòsit de pluvials per a habitatges plurifamiliars és de: 

El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats 

particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen 

aproximadament cinc-cents litres (500 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m² ) 

de gespa. 



En cap cas els dipòsit pot tenir unes dimensions inferiors als 15 m3. 

6. El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm del nivell del terra i ha de ser 

de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor 

qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. 

Article 88. Ecoeficiència als habitatges 

Els projectes de noves construccions i rehabilitacions donaran compliment a les disposicions 

mediambientals contingudes al Codi Tècnic de l’Edificació i al Decret d’Ecoeficència, o normativa 

sectorial que les substitueixi. Les instal·lacions necessàries derivades del compliment d’aquesta 

normativa hauran de preveure la seva integració en el disseny de l’edificació, tenint en compte, en 

especial, l’impacte estètic i/o visual que puguin produir, sobretot en zones amb valors ambientals 

i/o paisatgístics protegits. L’ incompliment d’aquest precepte podrà suposar la denegació de 

llicències per les obres que corresponguin. 

Article 89. Paràmetres i condicions generals de les reserves de sòl per a la construcció 

d'habitatges de protecció pública (zones amb subíndex HPP) 

1. Es qualifica el sòl corresponent a les zones amb clau 2.1hpp i 5hpp , com reserves de sòl 

per a la construcció d'habitatges de protecció pública, d'acord amb l'establert a l'art. 57 del 

TRLUC 1/2010, l'art. 9, a la Llei 18/2007, de 28 de desembre i al DECRET 244/2005. 

2. En el cas dels Polígons d'actuació delimitats per aquest POUM, hauran de vincular a règim 

de protecció pública, a l’article 20 de la Llei 3/2012 (MTRLUC 3/2012 3/2012 1/2010) estableix 

que: “3. Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar per 

a la construcció d’habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits 

en la memòria social i, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús 

residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable, un 20% del 

qual, com a mínim, s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general, de règim 

especial, o d’ambdós règims, o els règims que determini com a equivalents la normativa en matèria 

d’habitatge, destinats a la venda, al lloguer o a altres formes de cessió d’ús” 

3. L'edificació en el sòls amb subíndex HPP, s'ajustaran al tipus d'ordenació i paràmetres 

definits per la qualificació de la subzona corresponent. 

4. S'hauran de complir els requisits definits l'art.7 del Decret 255/2005, de 8 de novembre, 

d'actualització del Pla pel Dret a l'habitatge, o altres Decrets que s'aprovin en posterioritat, 

essent els paràmetres principals els següents: 

a. Han de tenir una superfície útil màxima de 90 metres quadrats. En el supòsit dels 

habitatges adaptats a persones amb discapacitat, amb mobilitat reduïda permanent es 

podrà incrementar la superfície útil fins a 108 metres quadrats, i podrà arribar a un 

màxim de 120 metres quadrats quan es destinin a famílies nombroses. 

b. La superfície útil dels habitatges amb protecció oficial es computa d'acord amb el que 

estableixen les normes d'habitabilitat i, si s'escau, ha d'incloure la meitat de la superfície 

dels espais exteriors d'ús privatiu de l'habitatge, fins a un màxim del 10 per cent de la 

superfície útil interior. 



c. L'adopció del criteri anterior s'ha de realitzar sense perjudici del compliment de les 

densitats brutes o del nombre màxim d'habitatges establerts a cada sector o zona 

d. Els usos seran els mateixos que els regulats en la clau de la zona corresponent, i l'ús 

residencial es destinarà de manera exclusiva a habitatge de protecció pública. 

Article 90. Condicions estètiques 

1. No es permetran construccions en que les façanes, teulats, materials, etc, no siguin 

concordants amb el seu entorn, excloent expressament els edificis prefabricats en fusta, 

plàstic o qualsevol altre material aliè al tipus de construcció de mitja muntanya, sent els 

acabats exteriors d'estuc amb tonalitats clares (no blanc), totxo, pedra del país, teula àrab 

vella, groga o gris (no vermella, ni de pissarra). 

2. La fusta podrà utilitzar-se de forma limitada en els elements decoratius a les façanes, sota 

terrasses o porxos. 

3. Els acristal·laments en petites o grans superfícies s'admetran sempre que hi hagi harmonia 

amb els materials de textura natural, evitant superfícies brillants (làmines de plàstic, alumini 

o acer en el seu estat natural). 

4. Les cobertes tindran una pendent inferior o igual al 30%, prohibint-se el terrat total, però 

s'admetran els encastats a la coberta inclinada. 

5. El totxo haurà de ser de 29 x 14 x 5 i es col·locarà de forma harmònica, en aparellaments 

propis de la zona, evitant-se colors blanc i groc. 

6. En cas de col·locar-se plaques solars, antenes parabòliques i aparells de climatització, 

hauran de restar integrats a la coberta o situats en la zona de jardí, a fi d'evitar l'impacte 

ambiental que pot representar. 

7. Les espècies de plantes de jardí hauran de ser del tipus autòcton evitant al màxim la 

proliferació d'espècies foranies. 

8. En el cas de precisar-se talar algun arbre per emplaçar l'edificació, hauran de plantar-se en 

el solar el mateix nombre d'arbres que s'hagin talat, assenyalant-ho adientment en el plànol 

d'emplaçament. 

9. Al concedir-se la llicència, s'avaluarà l'impacte ambiental que pot produir la nova edificació 

havent-se de preveure, en cada cas, la seva possibilitat de concessió per impacte greu, 

negant-se la llicència si s'estimés convenient , mitjançant la justificació corresponent. 

Podrà denegar-se la llicència d'edificació als projectes que resultin extravagants o 

impropis d'emplaçament. 

10. Pel que fa a la UA 1-5 el Serrat, Zona 2.3 : 

a. Haurà d'adjuntar-se a la documentació del projecte, un plànol del futur arbrat que 

compleixi les següents condicions: 



Que cobreixi el 30% de les zones lliures 

Que se separi dels límits 1.50 m. en el cas de l'arbrat. 

Que les espècies siguin autòctones, amb excepció del pi (Pinus pinea) pel seu 

desenvolupament de les arrels i producció de pinassa. 

Que no produeixin una excessiva ombra als predis veïns. 

CAPÍTOL III. Regulació de l’edificació alineada a vial 

Article 91. Definició 

1. L'ordenació per edificació contínua segons alineació de vial es caracteritza per l'edificació 

en línia continua de façana, seguint l'alineació reculada paral·lela al vial. 

2. Les condicions generals per a l'edificació segons aquesta ordenació, es basen 

essencialment en la determinació d'alçades reguladores, profunditat edificable amplada 

mínima del front a vial, les mitgeres, l'espai lliure Interior de la Illa I la reculada de 

l'edificació. 

3. En el tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial, els paràmetres que 

determinen les característiques de l'edificació són: 

a. Alienació a vial 

b. Ample del carrer o vial 

c. Altura reguladora màxima 

d. Nombre màxim de plantes 

e. Mitgeres 

f. Profunditat edificable 

g. Pati d’illa 

Article 92. Alineació a vial i amplada de vial 

Els paràmetres d’Alineació a vial i amplada de vial resten subjectes als definits en els paràmetres 

comuns del Capítol anterior. 

Article 93. Altura reguladora màxima i cota de referència 

1. L'alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, des de el punt de referència 

fins a la Intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o 

amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana. 

2. La determinació dal punt de referència o punt d'origen per l'amidament de l'alçada és 

diferent per cada un dels supòsits següents: 



3. Edifici amb façana a una sola vial 

a. Si la rasant del carrer, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de 

cota més alta i el seu centre menor de 0,60m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà al 

centre de la façana a partir da la rasant de la voravia en aquest punt. 

b. Si la diferència de nivells és més de 0,60 m. l'alçada reguladora màxima es mesurarà 

partir d'un nivell situat a 0,60 m. per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de 

mes alta cota. 

c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni llac a que en determinats punts de la façana, la 

rasant de la voravia se situï a més de 1.50 m per sota d'aquell punt d'aplicació de 

l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que caiguin perquè això no 

passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb las regles 

anteriors, com si cada tram fos façana Independent. 

4. Edificis amb façana a dues o més vials, que facin cantonada o xamfrà 

a. Si l'alçada fos la mateixa a cada cara da vials, s'aplicaran las disposicions del número 

anterior, però operant amb al conjunt de les façanes com si fos una de sola. 

b. En cas de que una de les façanes donarà com resultat una altura superior, es podrà 

traslladar fins a l’altra façana la dimensió corresponent a la profunditat edificable 

corresponent. 

Article 94. Nombre màxim de plantes 

El nombre màxim de plantes es la que determina la regulació especifica de cada zona, i les 

altures màximes son les següents d’acord al nombre de plantes. 

PB 4.0 m 

PB + 1 7 .0 m 

PB + 2 10 .0 m 

Article 95. Mitgeres 

Quan a conseqüència de diferents alçades entre els edificis, reculades de les edificacions, 

diferents moments de les construccions o d’altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, 

encara que sigui temporalment, s’hauran d’acabar amb el material de façana. 

La paret mitgera haurà de tenir tractament de façana d’acord amb la solució utilitzada a la resta 

del projecte. 

Article 96. Profunditat edificable 

1. La profunditat edificable va delimitada per la línia de façana i la línea de la façana 

posterior d'edificació 

2. La profunditat edificable en ningun caso superarà los 15m. 



3. En tots els supòsits, caldrà garantir la ventilació e il·luminació natural a traves de la façana 

posterior assegurant com a mínim les condicions adequades establertes dels patis de 

llum i ventilació establerts en el capítol de les paràmetres comuns a tots els tipus 


Article 97. Pati d’illa i espais lliures interiors 

1. Restaran lliures d'edificació, es procurarà pel manteniment i millora de la vegetació 

existent. 

2. No es permet cap tipus de construcció, llevat porteries i vestuaris de piscines. 

3. Es permetrà la construccions de piscines, barbacoes i espais d’us esportiu sense cobrir, 

sempre i quan es separin com a mínim 2.00m de qualsevol dels límits. 

4. Es permet l'ocupació en planta soterrani per l'ús d'aparcament, sempre que es respecti les 

paràmetres generals sobre modificacions de la topografia del terreny, establertes en el 

Capítol anterior. 

CAPÍTOL III. Regulació de l’edificació aïllada 


Correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Comprèn 

aquesta zona les àrees que han estat o han de ser desenvolupades en sòl urbà, amb edificació 

residencial aïllada de baixa densitat. L’espai enjardina’t entre les edificacions es l’element 

configurador d’aquesta zona. 

Els paràmetres propis del tipus d'ordenació en edificació aïllada són: 

a. Desenvolupament del volum edificable 

b. Sol lliure d’edificació 

c. Índex d’edificabilitat 

d. Ocupació màxima de la parcel·la 

e. Alçada reguladora màxima 

f. Nombre màxim de plantes 

g. Separacions mínimes 

h. Edificacions auxiliars 

Article 99. Desenvolupament del volum edificable 

Resten subjectes als definits en les paràmetres comuns d’ordenació. 



Article 100. Ocupació màxima de parcel·la 

1. L’ocupació màxima de parcel·la s’amidarà per la projecció ortogonal sobre el pla 

horitzontal de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints i exclosos els ràfecs. 

2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions es situaran 

obligatòriament sota l’edifici superior. 

Article 101. Sol lliure d’edificació 

1. Els terrenys que quedaran lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació 

màxima de parcel·la, no podran ésser objecte en superfície de cap altra aprofitament més 

que del corresponent als espais lliures al servei de l’edificació. 


3. Es permet la construcció de piscines, barbacoes i espais esportius sense cobrir sempre i 

quan es separin com a mínim 2.00m de qualsevol dels límits. 

4. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat 

d’aquests espais lliures amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes 

Normes per als patis mancomunats. 

5. Es permet l'ocupació en planta soterrani per l'ús d'aparcament, sempre que es respecti les 

paràmetres comuns d’ordenació referents a modificacions de la topografia del terreny 

establertes en la regulació genèrica, sense perjudici de la regulació de la zona especifica. 

Article 102. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes 

1. L’alçada màxima de l’edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de 

la planta que tingui la consideració de planta baixa. 

2. L’alçada màxima serà el resultat de mesurar verticalment el plànol exterior de la façana (a 

partir de la cota de referència planta baixa) fins la intersecció amb el plànol horitzontal que 

contingui la línia d’arrencada de la coberta, o amb el plànol superior dels elements 

resistents en el cas del terrat o coberta plana. 

3. En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una 

variació absoluta de més o menys un metre de relació amb la cota natural del terreny. 

S’entén per cota natural del terreny la rasant de cadascuna de les parts d’aquest una 

vegada efectuada, si s’escau, l’adaptació topogràfica. 



Esquema Alçada reguladora màxima, en el cas de planta 

baixa localitzada damunt de la cota de carrer. 

Esquema Alçada reguladora màxima, en el cas de planta 

baixa localitzada sota la cota de carrer. 

1. En aquells casos en que per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi 

escalonadament, els volums d’edificació que siguin construïts sobre cada una de les 

plantes o parts de les planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se 

subjectaran a l’alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts 

esmentades, i l’edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d’edificar en un terreny 

horitzontal. 

2. L’equivalència entre plantes i l’alçada amidada en metres es regularà per la taula següent, 

llevat de que una zona concreta especifiqui altres paràmetres: 

PB 3.00m 

PB +1 7.00m 

3. Per damunt de l’alçada màxima, només es permetran les elements indicats en el Capítol 

de Paràmetres comuns d’Ordenació, a l’article “Alçada reguladora i elements permesos 

per sobre” i els següents: 

a. Les golfes resultants seran habitables, la seva superfície computarà a efectes 

d’edificabilitat a tota la part que tingui una alçada no inferior a 1.90 m. 

b. Les cambres d'aire I elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, 

amb alçada total de trenta centímetres (30 cm.). 

c. Les baranes fins a una alçada màxima de 1 m. 

d. Els elements tècnics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps. 

e. Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu 



Article 103. Separacions mínimes 

1. És la distància a què poden situar-se edificacions, dins d'una parcel·la, respecte als seus 

límits de façana, laterals i fons o respecte a les altres construccions possibles en la 

parcel·la. 

2. Els cossos sortints i els elements sortints que sobrepassin de 0,40 m de vol queden 

subjectes al compliment d'aquestes separacions mínimes indicades per cada zona. Les 

plantes soterrani també queden subjectes al compliment d'aquestes separacions, excepte 

les rampes que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb edificació 

aïllada. 

Article 104. Edificacions auxiliars 

Únicament es permeten edificacions destinades a porteria, piscines o anàlegs, i vestuaris 

vinculats a la mateixa, amb una alçada màxima de 3.00mt. 

Article 105. Adaptació Topogràfica i tanques 

Els paràmetres d’Adaptació topogràfica i tanques resten subjectes als definits en els paràmetres 

comuns d’ordenació. 

CAPÍTOL IV. Regulació de l’edificació de volumetria específica 


1. Correspon el tipus d’edificació que es basa en preexistències físiques o ordenacions 

especifiques fruit dels planejament derivat, o una composició volumètrica determinada pel 

POUM en cada cas, i que bàsicament es concreten en un índex d’edificabilitat net, un 

gàlib màxim i uns condicionaments de forma determinats. 

2. En sectors de planejament derivat els projectes d’edificació concretaran en cada cas els 

volums edificables, atenent als gàlibs màxims definits en el POUM. 

3. Els objectius a assolir son següents: 

a. La distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les. 

b. L'ordenació precisa o flexible, però inequívoca, de la forma de l'edificació. 

c. La col·locació relativa de l'edificació amb un criteri d'uniformitat. 

Article 107. Condicions de volum i Índex d’edificabilitat neta 

Serà la resultant de aplicar els gàlibs màxims grafiats en els plànols d’ordenació del sòl urbá, i el 

nombre màxim de plantes indicat els mateixos plànols; sense perjudici de l’edificabilitat fixada en 

les fitxes normatives dels Polígons d’Actuació Urbana 

Article 108. Cota de referència de la planta baixa 



1. En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una 

variació absoluta de més o menys un metre de relació amb la cota natural del terreny. 

S’entén per cota natural del terreny la rasant de cadascuna de les parts d’aquest una 

vegada efectuada, si s’escau, l’adaptació topogràfica. 

2. En el Polígons d’actuació urbana es permetrà justificar el canvi de cota, a efectes de 

permetre l’adaptació o el reajustament aconsellats per a una millor concepció tècnica o 

urbanística, durant la tramitació administrativa dels documents. 

Article 109. L’alçada reguladora màxima i nombre de plantes 

L’equivalència entre plantes i l’alçada amidada en metres es regularà per la taula següent: 

Article 110. Espais lliures 

PB 3.50m 

PB +1 7.00m 

PB + 2 10.00m 

1. Els espais que resultin lliures d’edificació per aplicació del paràmetre d’ocupació de 

parcel·la, tindran la consideració de zona verda privada. 


3. Es permet la construcció de piscines, barbacoes i espais esportius sense cobrir sempre i 

quan es separin com a mínim 2.00m de qualsevol dels límits. 

Article 111. Separacions mínimes 

1. La separació mínima entre edificis serà de 4 metres; els cossos sortints i els elements que 

sobrepassin de 0,40 m de vol queden subjectes al compliment d'aquestes separacions 

mínimes regulades en cadascuna de les zones. 

2. Les plantes soterrani també queden subjectes al compliment d'aquestes separacions, 

excepte les rampes que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb 

edificació aïllada. 

CAPÍTOL V. Paràmetres comuns d’us 

Article 112. Classificació dels usos 

1. A efectes d'aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s'estableixen els següents 

criteris de classificació d'usos: 

a. Segons la seva funció urbanística: atenent a la diferent funció urbanística classifica els 

usos com a generals o específics 



b. Segons la permissibilitat: atenent al diferent grau de permissibilitat classifica els usos 

com a: dominants (o preferents), compatibles i incompatibles. 

c. Segons el domini: segons aquest criteri diferencia entre usos públics, privats i 

col·lectius. 

Article 113. Classificació dels usos segons la funció urbanística: usos generals i específics 

A continuació es fa una relació entre els usos generals i específics 

USOS 

GENERALS ESPECIFICS 

Habitatge Unifamiliar 

Habitatge Bifamiliar 

Habitatge Plurifamiliar 

Residencial 

Allotjament turístic 

Residencia col·lectiva 

Habitatge rural 

Comerç 

Restauració 

Terciari 

Recreatiu i espectacles 

Oficines i serveis 

Atenció personal 

Sanitari 

Eductiu 

Religiós 

Soci_Cultural 

Esportiu 

Dotacional 

Espais lliures 

Administratiu 

Cementiri i serveis funeraris 

Serveis tècnics i ambientals 

Aparcament 

Estacions de serveis 

Tallers 

Tallers e industria. 

Emmagatzematge 

Industrial 

Agrícola 

Forestal 

Productius primaris 

Ramader 

Extractiu 

Article 114. Classificació d'usos segons la permissibilitat 

1. D'acord amb el grau de permissibilitat dels usos el POUM estableix la següent 

classificació: 

a. Usos dominants. S'entén per ús dominant aquell ús general o específic que 

caracteritza una zona, subzona o sistema, que el POUM estableix com a majoritari 

respecte els altres usos específics que puguin establir-s'hi. 



b. Usos compatibles. S'entén per ús compatible aquell ús que s'admet en una zona, 

subzona o sistema per no ésser contradictori amb l'ús dominant. Són els que poden ser 

simultanis o coexistir. 

c. Usos incompatibles. S'entén per ús incompatible aquell ús que es prohibeix 

explícitament emplaçar en una zona, subzona o sistema per ésser contradictori amb l'ús 

dominant. 

Article 115. Classificació d'usos segons el domini 

1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius. 

a. Usos públics: els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió dels 

particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l'Administració 

en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupació. 

b. Usos privats: són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no 

estan compresos a l'apartat que segueix. 

c. Usos col·lectius: són els usos privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer 

a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament d'una 

quota o d'un preu o alguna altra contraprestació. 

Article 116. Definició dels usos segons la seva funció urbanística 

1. Ús residencial 

És aquell ús referit a l'allotjament de les persones en edificacions condicionats per aquesta funció 

en unitats anomenades habitatges. També inclou aquell ús destinat a allotjaments comunitaris, 

com poden ser residències, llars de ancians, de jovent, i a l'allotjament temporal per a transeünts, 

com allotjament turístics excepte càmpings, regulats per el Decret 183/2010, de 23 de novembre, 

de establiments turístic, o la llei la substitueixi. S’inclouen les següents usos específics: 

a. Habitatge unifamiliar. És la situada en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat 

horitzontalment i amb accés exclusiu. 

b. Habitatge bifamiliar. És aquell situat en parcel·la comú a un altre habitatge, en edifici 

aïllat o agrupat horitzontal o verticalment i amb accés independent. 

c. Habitatge plurifamiliar. És el conjunt constituït per habitatges amb accés i elements 

comuns. 

d. Allotjament turístic. són establiments d'allotjament turístic els locals i les instal·lacions 

oberts al públic on de manera habitual i amb caràcter professional, les persones titulars 

ofereixen a les seves persones usuàries, mitjançant preu, allotjament temporal en les 

unitats d'allotjament, així com altres serveis turístics d'acord amb les condicions 

establertes en la norma sectorial. 

Els establiments d'allotjament turístic no poden constituir residència principal ni secundària 

de les persones usuàries turístiques, en cap cas. Les persones usuàries poden disposar 

un màxim d'onze mesos a l'any de la mateixa unitat d'allotjament. 



e. Residencia col·lectiva. Establiment destinat a l’allotjament temporal d’un col·lectiu 

específic com gent gran, estudiants o alberges juvenils. 

f. Habitatge rural: és el que correspon a la utilització de l'habitatge unifamiliar lligat a 

l'explotació del sòl no urbanitzable en el qual esta ubicat. Per la seva permissibilitat es 

demostrarà documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el 

sòl no urbanitzable. 

2. Ús terciari 

Comprèn les activitats de tipus de servei a les persones. Aquest tipus d’us general inclou els usos 

específics: comerç, restauració, atenció personal,oficines, serveis, ús recreatiu. 

a. Comerç: Son establiments comercials els locals, construccions, instal·lacions en els 

quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera 

continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de 

personal o amb mitjans automàtics. Queden exclosos d’aquesta consideració els espais 

situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària. 

D’acord al Pla Sectorial d’Equipaments Comercials i atenent a les dimensions de la 

superfície comercial s' estableix la següent classificació, per raó de la superfície de 

venda: 

Petits establiments comercials: establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície 

de venda inferior a 800 metres quadrats. 

Mitjans establiments comercials: establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície 

de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats. 

Grans establiments comercials: establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície 

de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats. 

En coherència amb el Pla Sectorial d’Equipaments comercials i d’acord a la població del 

municipi, a Campins únicament es permeten petits establiments comercials. 

b. Restauració: S'entén per establiments de restauració aquells locals oberts al públic 

que tenen com a activitat principal l’elaboració, transformació i venda de productes 

alimentaris i de begudes (Classe A: bars. Classe B: bar-restaurant. Classe C: 

restaurants) d'acord amb les característiques i especificacions que s'estableixen en la 

legislació sectorial. 

c. Recreatiu i espectacles: l'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries 

d'oci i del temps lliure no compreses en cap altre qualificació. S'inclouen en aquest ús 

espectacles de tota índole, inclosos els esportius, cines, teatres, circs, ludoteques, 

discoteques, bars musicals, sales de ball, sales de festa, cafè teatres, cafè concert, jocs 

d'atzar, jocs recreatius, jocs esportius, atraccions recreatives, i d'altres similars. 

d. Oficines i serveis: comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, 

burocràtics, financers, d'assegurances, empresarials o similars, de caràcter privat, 

efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars. 



En aquest sentit comprèn les insTRLUCcions financeres o les bancàries i les companyies 

d'assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, 

les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars. 

e. Atenció personal: Es l'ús que correspon a aquells establiments, oberts al públic, 

destinats a la prestació de serveis privats al públic. Inclou perruqueries, centres 

d'estètica, bugaderies, espais destinats a les telecomunicacions (locutoris), i d'altres 

similars. 

3. Ús Dotacional 

Compren els usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educació, assistència, 

enriquiment cultural, pràctica de l'esport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat 

de vida en el municipi. 

a. Sanitari: és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els 

hospitals, sanatoris,clíniques, centres d'assistència primària, consultes mediques, inclou 

també les clíniques veterinàries i establiments similars. 

b. Educatiu: Compren les activitats que tenen per fi l'ensenyament en totes les seves 

formes, graus i modalitats, que s'imparteixin en acadèmies i escoles públiques o 

privades. Inclou, llars d'infants, centres d'ensenyament infantil, primària, secundaria, 

batxillerat, formació professional, ensenyament universitari, i també les escoles 

d'idiomes, informàtica, arts plàstiques, dansa, musica, conducció, i d'altres similars. 

c. Religiós: compren les activitats de culte que es desenvolupen en edificis o locals 

oberts al culte col lectiu. Inclou temples, esglésies, capelles, i d'altres similars. 

d. Soci – cultural: comprèn les activitats encaminades al foment del patrimoni cultural de 

la població i a facilitar la transmissió de cultura entre persones i grups. Donarà lloc a 

biblioteques, museus, sales d'exposicions i conferències, arxius, centres culturals, 

associacions, agrupacions (professionals, socials, polítiques i sindicals), i d'altres 

similars. 

e. Esportiu: s'inclouen en aquest ús els espais, locals o edificis condicionats per a la 

pràctica dels exercicis de cultura física i esports. Inclou camps de futbol, poliesportius, 

gimnasos, piscines, i d'altres similars. 

f. Ús d'espais lliures: Comprèn aquells espais no edificats protegits o aquells altres 

destinats a activitats d'esbarjo, esplai o repòs dels ciutadans. 

g. Cementiri i Serveis funeraris: s'inclouen en aquest ús els recintes destinats a la 

inhumació de cadàvers d'acord amb el que estableix la normativa sobre policia sanitària 

i mortuòria. També s'inclouen en aquest ús els espais, locals o edificis destinats a la 

prestació dels serveis funeraris. 

h. Serveis tècnics i ambientals: s'inclouen en aquest ús els espais, locals o edificis on es 

desenvolupen els serveis destinats a la recerca, estudi i protecció del medi ambient. 

Inclou les deixalleries, plantes de reciclatge de residus, depuradores, depòsits, recerca i 

interpretació de la natura, i d'altres similars. 

i. Aparcament: és el destinat a la parada i guàrdia de vehicles automòbils 



j. Estacions de servei: establiments de venda i distribució de carburants i combustibles. 

4. Ús de tallers e industria 

Aquest ús general inclou els usos específics següents: 

a. Tallers: Comprèn les activitats de tipus industrial al servei directe del consumidor, tal 

com tallers de reparació, de manteniment, de rentat i de neteja de vehicles i tallers 

d'artesans que subministren directament al públic els seus productes i serveis (fusteries, 

lampisteries, i similars), amb una superfície construïda de menys de 300 m² . 

b. Industrial: Comprèn els processos d'obtenció i transformació de productes a partir de 

matèries primeres o semi transformades, no compreses en els usos de tallers. Hi ha tres 

tipus: 

Indústria petita, amb un mínim de 300 i un màxim de 700 m² de superfície construïda. 

Indústria mitjana, amb un mínim de 700 i un màxim de 2.000 m² de superfície construïda. 

Indústria gran, de més de 2.000 m² de superfície construïda. 

c. Categories: Atenent a les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, danys que 

poden ocasionar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient, es distingeixen 

sis categories dels usos de tallers i indústries. 

Categoria 1a: aquesta categoria comprèn aquelles activitats no molestes per l'habitatge i 

es refereix a les de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o aparells moguts a 

mà o motors de baixa potència que no produeixen soroll ni vibracions. 

Categoria 2a: Les activitats de la categoria 2a han d'ésser compatibles amb l'habitatge i 

comprenen els tallers o indústries que per les seves característiques no molesten per 

despreniments de gasos, pols, olors o donin lloc a sorolls i vibracions que puguin ser la 

causa de molèsties pel veïnat. 

Categoria 3a: Les activitats de 3a categoria comprenen aquelles que fins i tot amb 

l'adopció de mesures correctores, puguin originar molèsties per l'habitatge, s’emplaçaran 

en sectors especialment reglamentats. 

Categoria 4a: Les activitats de 4a categoria són les incòmodes no admeses contigües a 

l'habitatge, però sí contigües a altres usos d'indústria. Comprenen la mitjana i gran 

indústria en general, amb exclusió de les que llur insalubritat no pugui ésser reduïda a 

límits compatibles amb la proximitat d'altres activitats. 

Categoria 5a: Aquesta categoria comprèn aquelles activitats de caràcter perillós i que per 

llurs particulars mesures de condicionament puguin autoritzar-se en zones industrial 

distanciades de tota activitat aliena a ells. 

Categoria 6a: Aquesta categoria comprèn aquelles activitats que per la seva especia 

característica de nocivitat o perillositat hagin d’instal·lar-se en zones especials destinades 

a aquest tipus d'indústries. 

d. Compatibilitat: Dins l’ús industrial s’hi inclouen les oficines vinculades a aquest ús, 

amb un límit del 30% de l’edificació industrial. 



En qualsevol cas, resten explícitament excloses de l’ús industrial permès la producció, 

utilització,manipulació, transformació o emmagatzematge de substàncies, mescles o 

preparats enumerats en la part 1 de l’annex I del Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, 

pel qual s’aproven les mesures de control dels riscs inherents als accidents greus en els 

que hi intervinguin substàncies perilloses. 

e. Mesures correctores: Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda 

eficàcia s'eliminin o redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat 

industrial en una categoria determinada, l'Administració podrà considerar a aquesta 

activitat, a tots els efectes, com de categoria immediata inferior. 

Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l'efecte justificatiu de la inclusió en 

la categoria inferior i en el termini que s'atorgui a l'industrial per la correcció de deficiències 

o l'adopció d'altres mesures, no es garantís l'eficaç funcionament, l'Administració acordarà 

el cessament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals. 

5. Ús productius primaris 

a. Agrícola: activitats de conreu i explotació agrícola del sòl. Inclou totes les activitats 

relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal 

d'elaboració i venda de productes derivats de l'explotació agrària. En coherència amb el 

Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de conreu, les parcel·les hauran de justificar la 

superfície reglamentaria segons el tipus de cultiu (secà o regadiu). 

b. Forestal: Activitats relacionades amb l'explotació del boscos existents o resultants de 

plantacions especialitzades. Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, 

restauració, repoblació i explotació dels boscos en els temies que regulen la Llei 

Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen. 

c. Ramader: Activitats d'explotació pecuària en règim extensiu (pastura) o intensiu 

(granges i instal·lacions destinades a acollir el bestiar). Comprèn les activitats 

relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custodia del bestiar, així com les petites 

activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració i venda de productes derivats de 

l'explotació ramadera. 

d. Extractiu: Activitats d'extracció de qualsevol tipus de minerals per a la indústria o la 

construcció. 

Article 117. Article. Paràmetres específics de l’ús d’aparcament 

1. Les previsions mínimes de places d’aparcament aplicables a les noves construccions, 

noves activitats o usos que s’autoritzin a partir de l’entrada en vigor del POUM, queden 

regulades segons s’indica i únicament per als usos que s’anuncien: 

a. Habitatge en totes les modalitats 

No cal reserva en habitatge protegit públic. 

Turismes: 1 plaça / habitatge o 1 plaça / 100 m² de sostre. 

Motocicletes: 0,5 plaça / habitatge o 1 plaça / 200 m² de sostre o fracció. 



b. Allotjament turístic hoteler 

1 plaça per cada 2 unitats habitacionals. 

c. Allotjament turístic altres modalitats 

1 plaça cada 3 apartaments turístics. 

d. Residencia col·lectiva 

1 plaça cada 3 apartaments places 

e. Comercial 

places per cada 100 m² construïts o fracció. 

f. Restauració 

1 plaça per cada taula de restaurant., sense comptar els menjadors propis dels hotels. 

g. Recreatiu 

1 plaça per cada 100 m² construïts. 

h. Oficines i serveis 

1 plaça per cada 70 m² construïts o fracció. 

i. Sanitari 


j. Educatiu 

Educació infantil, primària i secundària: quatre places per cada línia educativa. 

Resta de casos: 1 plaça per cada 100 m² construïts o fracció. 

k. Religiós 

1 plaça per cada 10 persones o fracció d’aquest mòdul d’aforament. 

l. Soci - cultural 


m. Esportiu 

5 places per cada 100 m² construïts o fracció. 

n. Cementiri i Serveis funeraris 

5 places per cada sala de vetlla. En cementiris, 1 plaça per a cada 100 nínxols. 

o. Tallers. 

1 plaça per cada 150 m² en edificis 

p. Industrial 

1 plaça per cada 150 m² en edificis 



q. petita indústria 

1 plaça per cada 100 m² construïts o fracció 

r. Magatzem 


2. L’obligació de reservar places d’aparcament afecta a les edificacions de nova planta, però 

també les ampliacions dels edificis. 

3. En les ampliacions, el paràmetre serà la superfície que s’ampliï, la reserva començarà a 

partir de les ampliacions que superin el 25% de la superfície construïda existent abans de 

l’ampliació. 

4. En l’ús d’habitatge si la reserva mínima de places d’aparcament per aplicació dels mòduls 

anteriors fos inferior o igual a tres places i l’edificació no tingui la planta baixa destinada a 

habitatge, s’exonerarà de la corresponent obligació de reserva. En el cas que la planta 

baixa estigui destinada a habitatge serà obligatòria la reserva mínima de places 

d’aparcament, llevat de les excepcions que es justifiqueu la seva impossibilitat. 

5. En els casos d’usos diferents a l’habitatge, si la reserva mínima de places d’aparcament 

per aplicació dels mòduls anteriors fos inferior o igual a quatre places, s’exonerarà de la 

corresponent obligació de reserva. 

6. Quan es permeti resoldre les places d’aparcament en superfície el projecte haurà de 

preveure la seva integració en el tractament paisatgístic de l’espai lliure de parcel·la, de 

manera que en l’espai destinat a aparcament hi hagi com a mínim 1 arbre per cada 2 

places. 

Article 118. Regulació dels usos en l’eix urbà “Carretera Vella de Sant Celoni – Passeig de les 

tres Germanes” 

Sens perjudici del que es reguli amb caràcter general sobre usos en cada zona o sistema, es 

permetrà l’ús terciari (en totes les seves categories) en les plantes baixes de les edificacions 

alineades a vial sobre aquest eix. 



5. TÍTOL V. SISTEMES URBANÍSTICS 

CAPITOL II: Disposicions generals 

Article 119. Definició i naturalesa dels sistemes urbanístics. 

1. Per la seva incidència en la definició de l’estructura del territori, el POUM distingeix entre 

sistemes generals i sistemes locals, en atenció a allò que disposa els articles 34 i 36 del 

TRLUC 1/2010 i l’article 7 de 3/2012 . 

2. S’estableixen com a sistemes urbanístics generals els terrenys que el planejament 

urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als 

espais lliures públics, si llur nivell de servei és d'abast municipal o superior. 

3. S'entén per sistemes urbanístics locals els terrenys que aquest planejament urbanístic 

reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures 

públics, si llur nivell de servei és un àmbit d'actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable o el 

conjunt de sòl urbà d'acord amb el què estableix aquest POUM. 

Article 120. Tipus de Sistemes 

1. Els sistemes que s'inclouen en aquest POUM , s'estructuren en: 

a. Sistemes de comunicacions i transports: Comprèn totes les infraestructures 

necessàries per la mobilitat de les persones i de les mercaderies: 

Sistema viari (XV) 

b. Sistemes urbanístics d'espais lliures: El sistema urbanístic d’espais lliures comprèn el 

sòl que es destina a totes aquelles activitats, ja siguin de repòs, de relació social, 

d’entreteniment, d’airejament o d’assolellament que la ciutadania pugui desenvolupar en 

espais no edificats, de domini públic i de lliure accés. 

Espais lliures d’entorn (VP1) 

Pacs i jardins urbans (VP2) 

c. Sistema Hídric: Es la part de la zona inundable delimitada per l’instrument de 

planificació hidrològica corresponent d’acord amb un període de retorn d’avinguda de 

100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals, així com les 

característiques hidromorfològiques de cada riu o torrent respectant la seva continuïtat. 

Sistema Hídric (H) 

d. Sistemes d'equipaments: S'inclouen els equipaments comunitaris i serveis tècnics i 

ambientals i del transport 

Sistema d'equipaments (EQ) 



Sistema de serveis tècnics i ambientals (T) 

Article 121. Titularitat i afectació del sòl 

1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació. 

2. Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública, tot i que 

podran ser de titularitat privada en els casos següents: 

a. Quan ho determini aquest POUM 

b. Quan el sistema en qüestió estigui en funcionament abans de l'aprovació inicial del Pla 

i la seva titularitat i objectius siguin concordants amb les determinacions assenyalades 

per aquest Pla. 

3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en 

règim de concessió administrativa, o altre règim equivalent, d'acord amb el que preveu 

l'article següent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa 

del bé i amb els objectius urbanístics del Pla. 

4. La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió del domini públic, 

respecte d’aquells sistemes generals en què aquesta gestió sigui compatible amb la seva 

naturalesa i amb els objectius del Pla, fins i tot per la seva adquisició 

5. Sense perjudici de l’establert per la legislació sectorial, el Pla admet la titularitat privada i el 

destí a sistemes generals, en aquells casos en què és compatible aquesta titularitat i el 

deu destí, i resulten de situacions consolidades amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla. 

6. Allò que disposa l’apartat anterior no impedirà l’exercici de la potestat administrativa de 

revocació, de l’autorització d’explotació i de l’expropiació per a l’adquisició del sòl destinat 

a una finalitat legitimadora de la transferència coactiva. 

Article 122. Gestió i execució dels sistemes urbanístics 

1. L'execució dels sistemes urbanístics es realitzarà directament quan aquest POUM i els de 

polígons d’actuació urbanística que desenvolupa, estableixin les condicions que siguin el 

suficientment detallades. Si no és així, caldrà aprovar un Pla especial urbanístic. 

2. Les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals, que aquest POUM incloses en 

polígons d'actuació urbanística en sòl urbà als efectes de la seva gestió, resten 

classificades com a sòl urbà, segons correspongui i, en conseqüència, és part del sector. 

3. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics, quan es troben inclosos en un àmbit 

d'actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, passen a titularitat pública 

mitjançant la seva cessió obligatòria i gratuïta, sens perjudici del que estableix l'article 150 

del TRLUC 1/2010. En cas que calgui avançar l'obtenció de la titularitat pública, i l'ocupació 

directa regulada per aquest article no fos suficient, es podrà actuar també aïlladament per 

expropiació, subrogant-se en aquest cas l'Administració adquirent en els drets i deures de 

l'anterior propietari. 



4. Les reserves de sòl per a sistemes, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, computen als 

efectes del càlcul de l'aprofitament urbanístic. 

5. Si s’escau l’adquisició dels sistemes urbanístics que no estan inclosos en un àmbit 

d'actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació es realitzarà mitjançant 

l'actuació expropiatoria que correspongui, 

6. La superfície dels terrenys ordenats per polígons d’actuació urbanística destinada a 

sistemes queda determinada pels estàndards específics que per a cada sector estableixin 

aquestes normes, tenint en compte els índex d'edificabilitat, intensitats d'usos i superfície 

del sector. 

Article 123. Protecció dels sistemes 

1. Aquest POUM defineix els espais lliures afectats a la protecció dels diferents sistemes, 

com a sòls que, per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent 

legislació sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús. 

2. Entre els diferents espais de protecció de sistemes, aquest POUM contempla els 

següents: 

a. Protecció del sistema viari: s’aplicarà el que disposa aquest POUM i la legislació 

sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o municipals, és a dir, la 

Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat i el seu Reglament, i la Llei 7/1993, 

de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent 

a zones d'afectació i línia d'edificació. Així mateix, caldrà respectar la legislació sectorial 

vigent pel que fa als camins rurals, segons estiguin subjectes per raó de la seva 

ubicació en sòl agrícola o forestal. 

b. Protecció del sistema hidrològic (fonts i cursos d'aigua): S'aplicarà el que disposa 

aquest POUM i la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, el Reglament del domini públic 

hidràulic, aprovat per Reial Decret 849/1986, de 11 d'abril, i la legislació concordant en la 

matèria, a més d'aquelles disposicions que l'Administració competent en la matèria dicti 

o reguli, per al seu desenvolupament. 

c. Protecció dels equipaments: S'aplicarà el que estableix aquest POUM a cada cas, i 

concretament i pel que fa als cementiris, s'hauran de respectar les limitacions 

establertes a la legislació sectorial vigent. 

d. Protecció de les infraestructures tècniques: S'aplicarà el que disposa la legislació 

sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta el que s'estableix en el Reglament sobre la 

xarxa elèctrica d'alta tensió i regulacions concordants. 

3. La legislació sectorial a què es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha 

d'entendre's aplicable en tant que sigui vigent, i s'entendrà substituïda, en el seu cas, per la 

legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l'anterior. 

4. Els espais de protecció de sistemes podrà ser utilitzat per al pas d'infraestructures i vials, 

sempre que no es contradigui amb les condicions de l'espai que protegeix. 



5. No es podran autoritzar en aquests espais edificacions o instal·lacions que no estiguin 

directament relacionades amb el respectiu sistema al qual es refereix la protecció. 

CAPÍTOL II: Sistema de comunicació i transport (Clau X) 

Article 124. Definició i tipus 

1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària destinats a la 

vialitat i l'aparcament, que han de permetre la connexió entre els diferents sectors del 

territori i garantir un nivell d'accessibilitat i de mobilitat adequat dins del terme municipal. 

2. El sistema urbanístic de comunicacions d'aquest POUM estableix les determinacions 

necessàries per assolir una mobilitat sostenible del municipi. 

3. Dins del terme municipal de Campins diferenciem diferents subsistemes viaris, en funció 

del seu caràcter supramunicipal o local, i en funció de si transcorren en sòl urbà o en sòl 

rústic: 

a. Xarxa territorial bàsica territorial, (clau X1) 

b. Xarxa territorial local, (clau X2) 

c. Vialitat transit restringit (Xv2) 

d. Àrees d’aparcament (Xa) 

e. Xarxa viària complementària rural (clau XV3) 

4. Aquest Pla estableix les determinacions generals del sistema de comunicacions, sense 

perjudici de l'aplicació de la legislació sectorial que afecti a aquests sistemes. 

Article 125. Titularitat 

El sòl qualificat de sistema viari, serà generalment de titularitat pública, amb les excepcions 

següents: Els camins rurals i altres vies, que siguin de propietat privada abans de l'aprovació 

d'aquest POUM, els quals podran mantenir el mateix règim de propietat. 

Article 126. Regulació de l’ocupació del subsòl en el sistema viari 

1. S’admetrà l’ocupació del subsòl en la vialitat per a ús d’aparcament sempre que es 

compleixin els següents requisits, al marge de les determinacions que estableixi la 

normativa urbanística i sectorial: 

a. Els accessos a l’aparcament del subsòl se situaran de forma que respectin unes 

amplades de voreres que garanteixin el manteniment dels recorreguts de vianants, en 

especial aquells que formen part dels eixos cívics. 

b. Els aparcaments respectaran el pas de les xarxes de serveis urbans existents i 

previstes. A aquests efectes, els serveis tècnics municipals podran requerir que els límits 

dels murs que defineixen l’aparcament se separin dels edificis de l’entorn. 



c. Per tal de facilitar l’enjardinament de l’espai urbà resultant, els aparcaments 

disposaran un gruix de terres de 80 cm. per sobre de la seva coberta, a no ser que els 

serveis tècnics municipals considerin expressament innecessària aquesta previsió. 

d. L’àmbit d’aplicació de la qualificació urbanística de sistema urbanístic d’aparcament 

públic correspondrà a aquell que defineixi el títol concessional, l’encàrrec de gestió o 

aquell altre document de naturalesa pública que en reguli la seva explotació. 

Article 127. Regulació de Xarxa territorial bàsica territorial (Clau X1) 

1. És la xarxa viaria supramunicipal dels catàlegs oficials de carreteres i que serveix per 

enllaçar el municipi amb la resta del territori,correspon a la carretera BV5114, que 

connecta els municipis de: Sant Celoni, Fogars de Montclús, Campins, Arbúcies i 

Montseny. 

2. Condicions d'ús 

a. Ús dominant: comunicacions bàsicament trànsit rodat intermunicipal. 

b. Usos compatibles: serveis tècnics vinculats al viari i de suport al transport rodat. 

Article 128. Regulació de Xarxa territorial local (Clau X2) 

1. És la xarxa bàsica urbana e interurbana estructurant a nivell municipal. Aquesta està 

configurada per les vies que connecten el nucli urbà tradicional amb les zones 

residencials de Can Joanet i Les Esplanes (Camí de Gualba). A nivell urbà està composta 

pels carrers urbans principals. 


a. Ús dominant: trànsit rodat, peatonal. 

b. Usos compatibles: aparcament, serveis tècnics vinculats al viari, i serveis 

d'emergència. 

Article 129. Regulació de Xarxa Complementària Rural (Clau X3) 

1. Correspon a la resta de xarxa viaria rural. Engloba els camins ramaders, les vies pecuàries 

i pistes forestals, essent de titularitat publica. Compleixen la funció connectora de 

comunicació vers les zones més aïllades, millorant així la qualitat de vida de la població 

rural. A més, subministren l’accés per a l'execució de treballs en àrees forestals per a la 

vigilància, prevenció i, si escau, mitjans d'extinció d'incendis forestals. 

c. Drecera de sant Celoni 

d. Camí de St. Guillem 

e. Camí de la Creu de Terme 

f. Resta de camins rurals inclosos en els plànols d’ordenació 



2. Amplades dels camins rurals. Els camins rurals hauran de tenir les amplades 

especificades en l'article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés 

motoritzat al medi natural, de desplegament de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, segons la 

seva tipologia d'ús característica. 

a. Camins forestals, les vies de terra o pavimentades de circulació permanent que 

serveixen per a la gestió, la vigilància i la defensa de les forests, amb una amplada 

mitjana de plataforma de 4 metres, que formen la xarxa forestal bàsica. 

b. Pistes forestals, les vies de terra o pavimentades connectades amb les anteriors, i de 

característiques similars, construïdes primordialment per al transport dels aprofitaments 

forestals, amb una amplada mitjana de plataforma de 3 metres, que formen la xarxa 

forestal secundària. 

c. Pistes de desembosc, les vies de terra i de circulació temporal exclusivament 

construïdes per al transport d’aprofitaments forestals, amb una amplada mitjana de 

plataforma de 2,5 metres. 


a. Ús dominant: trànsit rodat, i peatonal. 

b. Usos compatibles: aparcament i espais lliures. 

Article 130. Vialitat transit restringit (Clau Xv2) 

1. Son vials interns destinats a garantir l’accessibilitat rodada a les edificacions localitzades 

en conjunts residencials, on la gestió del sistema vial i el manteniment es d’us privatiu amb 

independència de la titularitat que correspongui. 


a. Ús dominant: trànsit rodat i peatonal. 

b. Usos compatibles: aparcament i espais lliures 

Article 131. Àrees d’aparcament, (Clau Xa) 

1. Correspon a les àrees destinades a aparcaments complementaris al sistema viari, per 

millorar les necessitats actuals i evitar l’ocupació de l’espai públic. 


a. Ús dominant: aparcament 

b. Usos compatibles espais lliures 



Article 132. Condicions de la urbanització del sistema viari en sòl urbà 

1. Amplària del vial 

a. Per tal de promoure i facilitar els desplaçaments a peu, les voreres dels nous carrers 

que es facin en sòl urbà no consolidat han de tenir una amplada útil mínima de 2 

metres. 

b. En el cas de sectors d'ús industrial es pot reduir l'amplada útil mínima de les voreres 

fins 1,5 metres. 

c. La reurbanització de carrers de menys de 7 metres d'amplada s'ha de realitzar, a 

menys que hi ha hagi una justificació que ho desaconselli, amb calçada única de 

convivència, respectant sempre una amplada útil mínima de 2 metres en tot el seu 

recorregut. En aquesta amplada mínima de 2 metres no es poden col·locar desnivells, 

arbres, o altres elements que suposin un obstacle a la circulació dels vianants. 

d. A fi i efecte de garantir una amplada útil mínima de 2 metres en les voreres i promoure 

la presència d'arbres als carrers s'estableix que l'amplada mínima dels carrers que es 

planifiquin per a la circulació rodada de pas, en sòl urbanitzable i en sòl urbà no 

consolidat, sigui de 10 metres. 

e. En el cas que condicionants urbanístics desaconsellin fer carrers de 10 metres i si es 

justifica adequadament en la memòria del document urbanístic corresponent, es pot 

admetre, amb la conformitat prèvia de la Secretaria General de la Mobilitat, reduir 

l'amplada del carrer fins a 8 metres i l'amplada útil de les voreres fins a 1,5 metres, 

sempre i quan la vorera en qüestió no formi part dels eix principals de circulació, en la 

què sempre s'ha de respectar una amplada útil mínima de 2 metres. 

2. Pendents 

a. El pendent màxim dels nous carrers en sòl urbanitzable i en sòl urbà no consolidat no 

ha de superar el 8.5 %, i només en casos excepcionals, degudament justificats, pot 

arribar fins al 12%. 

3. Guals, mobiliari urbà i elements de senyalització 

a. El mobiliari urbà i els elements de senyalització s'han de disposar en els carrers de 

forma que els vehicles tinguin una bona visibilitat dels vianants que transiten pels passos 

per a vianants i viceversa. 

b. Els guals per a vianants han de complir la normativa relativa a supressió de barreres 

arquitectòniques. 

c. La construcció d'escales a la via pública resta condicionada a que hi hagi un itinerari 

alternatiu adaptat ala normativa d'accessibilitat. 



Article 133. Reserves d'aparcament per a càrrega i descàrrega a la via pública 

1. En els projectes d'urbanització es preveurà la reserva de places per a càrrega i 

descàrrega, a raó de 3 X 8 m de superfície útil, a la xarxa viària d'acord amb les reserves 

mínimes següents: 

a. Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m² de superfície de venda 

b. Ús d'oficines: 1 plaça per cada 2.000 m² de sostre. 

Article 134. Mobiliari urbà i senyalització 

1. Les actuacions de nova urbanització incorporaran la disposició dels corresponents 

elements de mobiliari urbà: bancs i papereres en els nous espais públics, així com jocs 

infantils en els espais lliures que per la seva dimensió i configuració permetin la seva 

correcta implantació. Els diferents elements de mobiliari urbà i jocs que s'implantin hauran 

de respondre de manera òptima als criteris de: disseny i forma, riscos per accidentalitat i 

vandalisme, materials reciclables, cost de reposició i, manteniment, i en tot cas estaran 

d'acord als requeriments que pugui senyalar de manera específica l'ajuntament. 

2. Les actuacions de nova urbanització hauran d'incorporar la total implantació dels elements 

de senyalització viària, tant per vehicles com per vianants, que resulti necessària per al 

correcte funcionament dels nous espais i el seu entorn. La senyalització viària inclourà les 

senyals verticals, horitzontals i lluminoses que requereixin els nous àmbits urbans, en 

funció de les determinacions del corresponent informe de mobilitat preceptiu. 

Article 135. Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària 

1. Sense perjudici del què determini la zonificació específica de sòl no urbanitzable, es 

poden emplaçar en sòl no urbanitzable les construccions per a la prestació de serveis de 

la xarxa viària confrontants a la xarxa bàsica de carreteres i amb accés directe des de les 

mateixes. 

2. El dimensionat i les característiques de les construccions per a la prestació de serveis de 

la xarxa viària diferents que el de subministrament de carburants, s'han de justificar en 

base a la intensitat i tipus de trànsit de la via a la qual es pretén donar servei i segons la 

distància respecte dels nuclis urbans existents a l'entorn, amb capacitat d'oferir els 

mateixos serveis. Aquestes instal·lacions han de constituir un conjunt arquitectònic integrat 

amb les instal·lacions de subministrament de carburants. 

A més del subministrament de carburants, els altres serveis de la xarxa viària admissibles 

en sòl no urbanitzable són: els tallers de reparació de pneumàtics i d'aparells elèctrics dels 

vehicles, els bars restaurants, la neteja de vehicles, i el comerç de venda de premsa 

periòdica i d'articles de primera necessitat 



CAPÍTOL III: Sistema d’espais lliures (Clau VP) 

Article 136. Definició i tipus. 

1. S'inclouen com a sistemes d'espais lliures els destinats a totes aquelles activitats de 

esbarjo, que la població pugui desenvolupar en espais no edificats de domini públic i de 

lliure accés per a vianants. 

a. Espais lliures d’entorn (VP1) 

b. Pacs i Jardins Urbans (VP2) 

Article 137. Titularitat 

El sòl qualificat de sistema de espais lliures serà de titularitat pública o privada. 

Article 138. Espais lliures d’entorn (Clau VP1) 

1. Aquests ocupen una superfície majoritària en relació al conjunt d’espais lliures del 

municipi, corresponen a les àrees boscoses pròximes a l'àrea urbana que formen la 

corona boscosa periurbana. Aquestes estan situades en relleus topogràfics 

morfològicament importants que garanteixen la protecció ambiental de l'àrea urbana. 


a. Ús dominant: forestal. 

b. Usos compatibles: lleure i cultural sempre i quan siguin activitats compatibles amb els 

objectius del parc i complementàries de l’ús d'esbarjo i lleure, i de protecció i promoció 

de la natura i el medi ambient. 

c. Mitjançant un Pla Especial d'iniciativa pública es podran determinar altres usos 

compatibles vinculats amb l'ús dominant 

3. No es permet aprofitament del subsòl. 

Article 139. Pacs i Jardins Urbans (Clau VP2) 

1. Comprèn els parcs, jardins i places situades en sòl urbà la funció principal del qual és el 

descans i l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans. Són espais que presenten una 

localització estratègica dins del teixit urbà i estan envoltats per edificacions properes. 

Aquest fet és el que els hi dóna un valor agregat en l’ús quotidià de la població. 


a. Ús dominant: 

Espai públic, amb les funcions d'esbarjo, lleure i repòs dels veïns. 

b. Usos compatibles: 



Esportiu 

3. S'admet l’ús d'aparcament soterrani de titularitat pública amb explotació pública o bé 

privada mitjançant concessió administrativa, sempre que es garanteixi la possibilitat de 

plantació de vegetació en superfície del espai lliure, mitjançant una capa de terra d’1 m 

sobre la coberta. A no ser que els serveis tècnics municipals estimin expressament que 

aquesta mesura és innecessària donades les característiques de l’entorn. 

4. S’hauran d'ordenar prioritàriament amb arbrat i jardineria. 

5. El pendent dels terrenys haurà d'ésser inferior al 10%. 

6. No s'admet cap tipus d’edificació, a excepció de les instal·lacions accessòries de joc i 

esbarjo, de restauració i quioscs, sempre que no ultrapassin el 3% de la superfície de la 

plaça o jardí urbà, mai sobrepassant els 30 m² . Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni 

limitaran en cap cas la utilització d’aquests espais i contribuiran a la formalització i al 

disseny adequat d’aquests. L’alçada màxima serà 3m. 

Article 140. Condicions dels projectes d’urbanització dels Espais Lliures (Clau VP1 i VP2) 

1. L’enjardinament de qualsevulla modalitat d’espai lliure de nova creació es disposarà amb 

plantació d’espècies autòctones i/o adaptades a l’àmbit. 

2. Per tal de reduir els efectes de la impermeabilització del sòl, es limitaran les àrees 

pavimentades dins l'espai lliure públic a un màxim d'un 15% en les parcel·les de superfície 

superior a 1.200 m² , d'un 20% en les parcel·les de superfície entre 1.000 i 300 m² , i d'un 

25% en les parcel·les de superfície inferior a aquesta. 

Únicament s'admetrà un percentatge de pavimentació superior als esmentats en casos 

excepcionals, que siguin convenientment justificats, com la construcció d'aparcament en 

el subsòl, tot i que es garantirà el gruix suficient de terra per garantir la possible plantació 

d'espècies vegetals. L'àrea a pavimentar s'indicarà i superficiarà en el mateix projecte. 

CAPÍTOL IV: Sistema hidrogràfic (Clau H) 

Article 141. Definició, identificació i àmbits 

1. La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable delimitada per l’instrument de 

planificació hidrològica corresponent d’acord amb un període de retorn d’avinguda de 100 

anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals, així com les 

característiques hidromorfològiques de cada riu o torrent respectant la seva continuïtat. 

2. Mentre no es realitzin els estudis d’inundabilitat que identifiquin període de retorn 

d’avinguda de 100 anys, la qualificació urbanística d’aquesta zona serà aquella que li 

atribueixi el POUM o el planejament urbanístic derivat, sense perjudici del que determini la 

legislació sectorial vigent, restant grafiada en els plànols d’ordenació. 



Article 142. Regulació 

1. En la zona de sistema hídric no s’admet cap nova edificació o construcció ni cap tanca, ús 

o activitat que suposi una modificació del perfil natural del terreny, que pugui representar 

un obstacle al flux de l’aigua o l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. 


a. Es consideren usos compatibles amb les condicions referides en el punt anterior, els 

següents: 

Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc 

l’establiment d’hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les. 

Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense 

edificacions ni construccions de cap mena. 

Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables. 

L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que 

permeti la preservació del règim de corrents. 

CAPÍTOL V: SISTEMES D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS 

Secció 1a: Sistema d’equipaments comunitaris (Clau E) 


1. L’article 34.5. del TRLUC 1/2010 estableix que el sistema urbanístic d'equipaments 

comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, 

docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres 

equipaments que siguin d'interès públic o d'interès social. 

2. Es determinen els següents subgrups, en funció de l'ús principal de l'equipament. Així, el 

sistema d'equipaments comunitaris preveu els usos que es descriuen a continuació: 

a. Equipaments docents, clau Ed: comprèn tots aquells edificis o espais destinats a un 

ús lligat a la docència: llars d'infants, CEIP, IES, centres de joventut i altres semblants. 

S'hi inclouen els centres d'investigació i desenvolupament i els equipaments docents de 

titularitat privada. 

b. Equipaments sanitaris - assistencials, clau Ed: comprèn tots aquells edificis o espais 

relacionats amb les activitats sanitàries o derivades: CAP, centre de gent gran, casal 

d'avis (centre de dia). 

c. Equipaments esportius, clau Ee,: comprèn tots aquells edificis o espais destinats a un 

ús esportiu: pavellons esportius municipals, camps de futbol, de tenis, piscines i altres 

de tipus turístic. 



d. Equipaments administratius, clau Em comprèn tots aquells edificis o espais on es 

desenvolupen les activitats administratives de l'administració local o general. Inclou els 

espais relacionats amb els cossos i institucions de l'administració destinades a la 

defensa de l'estat, la preservació de l'ordre públic: casernes, bombers, etc. 

e. Equipaments culturals - socials, clau Ec: comprèn tots aquells edificis o espais on es 

desenvolupen activitats relacionades amb motius culturals, socials: museus, 

biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i els d'activitats de tipus social, 

com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, i similars. 

f. Equipament religiós: S'hi inclouen els espais relacionats amb el culte religiós, així com 

els temples i les esglésies. 

g. Funerari i Cementiri, clau Ecm: tot l'espai comprés pel cementiri municipal, així com el 

tanatori. 

h. Equipaments sense ús assignat, clau Eo: espais reservats per a futures ubicacions 

d'equipaments. 

Article 144. Titularitat i gestió 

1. Els sòls que aquest POUM (o el planejament que el desenvolupi) qualifica com a sistema 

urbanístic d’equipaments comunitaris, tant generals com locals, podran ésser de titularitat 

pública o de titularitat privada. 

2. En qualsevol cas, els equipaments privats existents a l’entrada en vigor d’aquest POUM, 

conservaran la seva titularitat privada. 

3. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la concessió 

administrativa, com a sistema de gestió privada d’un ús públic, quan aquesta forma de 

gestió sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament. 

4. En els equipaments s'admetrà la titularitat privada sempre que es compleixin els requisits 

següents: 

a. Que el destí de l'equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats 

religioses, científiques, benèfiques i d'assistència social, sanitàries, esportives i docents 

a les que reconeguin la seva utilitat pública o interès social. 

b. Que sobre els terrenys en qüestió no es previngui legalment per a idèntic fi, l'actuació 

pública. 

c. Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l'equipament en l'àmbit territorial que 

s'inscriu i es respecti dins de les finalitats específiques per a equipaments la igualtat dels 

ciutadans al seu accés. 

5. En els supòsits en que s'admeti la titularitat privada de l'equipament el sòl no pot provenir 

ni de l'expropiació forçosa ni de cessions a favor de l'administració actuant. 

Article 145. Règim general 



En l’obtenció, la projectació, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels 

equipaments comunitaris s’observaran aquestes normes urbanístiques i allò que disposa la 

legislació sectorial vigent per cadascuna de les matèries. 

Els espais no ocupats per les edificacions i que constitueixin l’entorn d’aquells equipaments se 

sistematitzaran com a espais lliures al servei de l’edificació. 

Article 146. Condicions generals d’ordenació i edificació 

1. L’ordenació dels equipaments seguirà les determinacions generals següents : 

a. El sistema d’ordenació serà el d’ordenació de volumetria especifica. 

b. L'edificació en les àrees d'equipaments s'ajustarà a les necessitats funcionals dels 

diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en que es 

situen. 

c. Es resoldran arquitectònicament els problemes que ocasionin les parets mitgeres, 

evitant que quedin vistes. 

d. Es prestarà una especial atenció al tractament adequat dels espais no edificats de la 

parcel·la. 

e. En les qualificacions d’equipaments s’admetrà l’ús d’aparcament a les plantes 

soterrani. 

f. En qualsevol cas, caldrà presentar un estudi d'encaix paisatgístic i de l'entorn en el 

moment de presentar el projecte de l'edifici. 

Article 147. Condicions d’ordenació i edificació equipaments de nova edificació 

1. Les Condicions d’ordenació en els equipaments de nova edificació en sòl urbà seran les 

següents: 

a. Edificabilitat neta de la parcel·la: 1 m² st/m² s. 

b. Equipaments administratius, s’admet una edificabilitat de 1.5 m² st/m² s. 

c. Equipaments Esportius l'índex d'edificabilitat net serà de 0,30m² st/m² s. L'ocupació 

màxima per part de l'edificació es fixa en un 40%. En l'aplicació dels dos índex anteriors 

no es comptabilitzaran les construccions de cobriment de les pròpies instal·lacions 

esportives. 

d. Ocupació màxima de la parcel·la: 65%, 

e. Número de plantes màxim: PB+1. 

Article 148. Condicions d’ordenació i edificació equipaments preexistents 

1. En els equipaments preexistents a la vigència del POUM, l’edificabilitat neta màxima 

permesa és aquella que es correspon amb el sostre edificat. 

2. En el supòsit que el sostre edificat no hagi esgotat, l’edificabilitat es podrà augmentar fins 

assolir la prevista en l’article anterior. 



Article 149. Regulació dels usos 

1. Els usos a què es destinen els sòls inclosos en el sistema d'equipaments són els 

següents: 

Clau Tipus Ús 

a. Ed Docent Educatiu. 

b. Es Sanitari Sanitari, hospitalari i assistencial. 

c. Ee Esportiu Esportiu. 

d. Ec Cultural Socio cultural, recreatiu i d'espectacles. 

e. Em Administratiu Oficines, serveis de seguretat pública i transports. 

f. Er Religiós Religiós. 

g. Ecm Funerari Serveis funeraris i cementiri. 

h. Eo Equipaments sense ús determinat. 

2. S'admeten, també, els usos residencials quan els residents siguin persones directament 

relacionades amb la gestió de l'equipament, sempre que el sostre edificat destinat a 

residència no excedeixi del 15% del total del sostre edificable en la parcel·la on es localitza 

l'equipament. 

Secció 1a: Sistema de serveis tècnics i ambientals (Clau T) 


1. El sistema de serveis tècnics comprèn les instal·lacions i els espais reservats per als 

serveis d'abastament d'aigües, evacuació i depuració d'aigües residuals, centrals 

receptores, distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, centrals de 

comunicació i de telèfon. 

El Pla estructura la xarxa de serveis tècnics i ambientals com a Clau T, la qual engloba: 

a. Instal·lacions d’abastament d'aigües 

b. Instal·lacions de sanejament i evacuació d’aigües (Edar) 

c. Instal·lacions de recollida de residus sòlids urbans 

d. Instal·lacions de subministres d’energia elèctrica 

e. Instal·lacions de telefonia mòbil 

f. Altres 

2. En els plànols informatius d’aquest POUM es grafien les diferents xarxes de serveis del 

municipi, cada una d’elles amb una plànol temàtic independent. 



Article 151. Titularitat i gestió 

1. El sòl destinat a sistema d’infraestructures de serveis tècnics pot ser de titularitat pública o 

privada. 

2. En l'obtenció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació dels serveis 

tècnics s'observa allò establert en aquestes Normes, en els plans especials que es 

desenvolupen i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries. 

3. Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeix la instal·lació d'algun dels serveis 

abans definits, es pot qualificar de sistema d’infraestructures el sòl necessari seguint el 

que disposa la Llei d'urbanisme vigent. 

4. L'ordenació dels sòls inclosos en el sistema d’infraestructures de serveis s'adapta als 

requeriments funcionals de les instal·lacions que han d'acollir, d'acord amb la 

reglamentació específica. 

5. En qualsevol cas, caldrà presentar un estudi d'encaix paisatgístic i de l'entorn en el 

moment de presentar el projecte de l'edifici. 

6. L'estesa de noves xarxes de serveis serà soterrada. 

Article 152. Règim general 

1. En l’obtenció, la projectació, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la 

conservació dels serveis tècnics s’observarà allò establert en aquestes normes 

urbanístiques i en la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries. 

2. Les condicions que regulen l’entorn dels serveis tècnics es regiran pel que disposa la 

legislació sectorial vigent, com també per les corresponents disposicions urbanístiques i 

especials. 

3. Els espais no ocupats per les instal·lacions i que constitueixin l’entorn d’aquests serveis se 

sistematitzaran com a espais lliures enjardinats. 

Article 153. Condicions d’us 

1. S’estableix com a ús principal pel sistema d’infraestructures de serveis tècnics l’ús de 

serveis tècnics i mediambientals. 

2. Només s’admetran com a usos compatibles amb els esmentats aquells directament 

vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament 

específicament regulades en la legislació tècnica i, en especial, aquella que asseguri les 

condicions de protecció de les instal·lacions. 

3. S’admet excepcionalment, com a ús compatible, l’ús d’un habitatge pels serveis de 

vigilància de la instal·lació. 

Article 154. Condicions d’ordenació i edificació 



1. L’ordenació dels sòls inclosos en el sistema d’infraestructures de serveis tècnics 

s’adaptarà als requeriments funcionals de les instal·lacions que hagin d’acollir, d’acord 

amb la seva reglamentació específica. 

2. Amb caràcter general, seran d’obligada observació els paràmetres i condicions següents, 

llevat de justificació tècnica en coherència amb el funcionament de d’instal·lació 

a. Índex d’edificabilitat net de 0,6 m² st/m² s. 

b. Alçada màxima de 2 plantes i 7 m d’alçada, excepció feta d’aquelles instal·lacions 

especials, com antenes o xemeneies, els requeriments tècnics de les quals exigeixin una 

alçada superior. 

c. Això no haurà de suposar increment del volum útil total. 

d. Els terrenys que no resultin ocupats per edificacions o instal·lacions tindran la 

consideració d’espais lliures privats i hauran d’ésser preferentment enjardinats, 

disposant almenys d’un arbre per cada 100 m² de superfície. 

e. Quan se situïn en illes d’edificació amb ordenació segons alineació de vial, 

s’ordenaran segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposarà segons 

l’ordenació general de l’illa. 

f. L’estesa de noves xarxes de serveis serà soterrada, llevat que, per motius 

excepcionals. 

g. Els models de contenidor de les estacions transformadores hauran de ser autoritzats 

pels serveis tècnics municipals amb caràcter previ a la seva implantació. 



6. TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ 

CAPÍTOL I: DISPOSICIONS GENERALS 

Article 155. Estructura de l’ordenació i regulació del sòl urbà 

El sòl urbà d’aquest POUM es regula bàsicament pels instruments següents: 

1. La qualificació urbanística de sòl urbà, amb sistemes i zones bàsiques establint, si 

s’escau, subzones, i regulant en cada qualificació l’ordenació volumètrica de detall o 

mitjançant els paràmetres propis de cada zona i subzona. 

2. Els polígons d’actuació urbanística, amb qualificació i ordenació urbanística de detall, i 

que s’executen mitjançant el sistema d’actuació urbanística que correspongui. Els 

polígons d’actuació urbanística es regulen en el capítol III d’aquest títol VI, i els paràmetres 

i condicions de més detall per a cada un d’ells, en les fitxes corresponents de l’annex 

normatiu 1.A. 

Article 156. Desenvolupament i execució del sòl urbà 

1. En sòl urbà consolidat aquest POUM es desenvolupa i s’executa amb els projectes, 

tràmits i actuacions següents: 

a. Les llicències urbanístiques en les parcel·les sobre sòl amb ordenació i qualificació 

urbanística detallada, que no estiguin pendents de cap cessió de sòl públic. Si les 

parcel·les encara no tenen la condició de solar, es tramitarà conjuntament l’obra 

d’urbanització necessària amb el dipòsit de la fiança prèvia, per a fer efectius els drets i 

deures dels propietaris del sòl urbà consolidat, que s’estableixen en els articles 37 i 38 

del RLUC 305/2006. 

b. Quan sigui oportú, la gestió urbanística aïllada mitjançant l’expropiació de sòl qualificat 

de sistemes públics no inclosos en polígons d’actuació urbanística, per part de 

l’Administració pública competent i, si escau el corresponent projecte d’urbanització o 

obra pública. 

c. Plans especials urbanístics puntuals, no delimitats prèviament en el POUM, per a 

l’ordenació detallada de diferents sistemes urbanístics (equipaments i serveis tècnics, 

habitatges dotacionals, ajustos en el sistema viari, etc.), o altres objectius i finalitats 

com regular usos urbanístics, subsòl, paisatge urbà, àmbits protegits etc., segons 

regula l’article 24 de la MTRLUC 3/2012 sense necessitat de modificació puntual del 

POUM, d’acord amb l’article 25 de la MTRLUC 3/2012. 

2. En sòl urbà no consolidat aquest POUM es desenvolupa i s’executa amb els projectes, 

tràmits i actuacions següents: 



a. Les llicències urbanístiques directes segons l’ordenació detallada de sòl urbà, en el 

cas que una parcel·la estigui afectada per un sistema viari, tramitant prèviament la 

cessió corresponent i, en el seu cas, fent efectiu el cost i l’execució de la urbanització, 

d’acord amb l’art. 40.3 del RLUC 305/2006. 

b. Els polígons d’actuació urbanística, amb ordenació detallada delimitats en el POUM, a 

executar mitjançant el sistema d’actuació urbanística definit pel POUM, fent efectius els 

drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat, regulats en els articles 39, 40.1 

i 40.2 del RLUC 305/2006. 

Amb aquesta finalitat, caldrà elaborar i tramitar els projectes de reparcel·lació o 

d’expropiació segons es determini, i els d’urbanització corresponents. 

3. En el marc de la vigència del POUM, es consideren instruments de desenvolupament del 

sòl urbà del POUM, les diferents modificacions puntuals que sorgeixen per motius 

diversos basats en l’interès públic d’una nova actuació, d’acord amb el que regula l’article 

97 de la TRLUC 1/2010 i l’article 39 de la MTRLUC 3/2012 

CAPÍTOL II: REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ 

Article 157. Zones i subzones en sòl urbà. Identificació 

1. Les zones bàsiques del sòl urbà es determinen segons els diferents teixits, i les subzones 

corresponents a cada zona bàsica es diferencien per regular diferents règims urbanístics 

del sòl, segons els paràmetres urbanístics específics associats a cadascuna: 

a. Zona de Nucli Antic (Clau 1) 

Subzona Clau 1 Edificació Antiga consolidada 

b. Zona d’ordenació en habitatges aïllats (Clau 2) 

Subzona Clau 2.1_ Unifamiliars Intensitat I 

Subzona Clau 2.1_Hpp Habitatge de Protecció Oficial 

Subzona Clau 2.2_ Unifamiliars Intensitat II 

Subzona Clau 2.3_ Unifamiliars Intensitat III 

Subzona Clau 2.4_Unifamiliars amb Jardí comunitari. 

c. Zona d’ordenació en habitatges aïllats (Clau 3) 

Subzona Clau 3.1_ Unifamiliars Intensitat VI 

Subzona Clau 3.2_ Unifamiliars Intensitat V 

d. Zona d’ordenació terciari restauració i hoteler (Clau 4) 

Subzona Clau 4 Terciari restauració i hoteler 

e. Zones d’ordenació per volumetria especifica plurifamiliar (Clau 5) 



Subzona Clau 5 

Subzona Clau 5 Hpp_volumetria especifica Habitatge de Protecció Oficial 

f. Zones d’ordenació activitat econòmica (Clau 6) 

Subzona Clau 6 Activitat Econòmica 

g. Zones d’ordenació sòl d’espais lliures privats (Clau 00) 

Subzona Clau 00 Sòl d’Espais Lliures Privats 

2. En el desenvolupament del planejament derivat o modificacions puntuals del POUM, 

l’ordenació urbanística detallada es regularà mitjançant les mateixes zones bàsiques del 

sòl urbà i amb la possibilitat d’establir noves subzones, que seran integrades en aquest 

POUM en el moment d’elaborar les actualitzacions i refoses del planejament vigent. 

3. En el cas que una modificació puntual del POUM introdueixi una nova zona bàsica, la 

codificació corresponent haurà de ser coherent amb l’ordre i el sistema de codificació 

establert en aquest POUM. 

Secció 1a. Regulació de la zona de Nucli Antic (Clau 1) i de les seves subzones 

Article 158. Definició i subzones 

1. Comprèn aquesta zona, el nucli més antic de la població tant amb edificació disseminada 

o agrupada seguint l’emplaçament inicial de la configuració del poble. Interessa conservar 

les seves característiques d'ambient, velant pel manteniment dels elements arquitectònics 

tradicionals i prohibint ets usos que no puguin desenvolupar-se adequadament en els 

carrers estrets i enmig de les velles construccions que les composen. 

2. El POUM defineix una única zona d’ordenació Clau 1, diferenciant la regulació entre els 

bens catalogats i els no catalogats. 

3. El tipus de ordenació dominat és el d’alineació a vial, exceptuant Can Pons. 

Article 159. Subzona Clau 1 Edificació Antiga Consolidada 

1. Condicions d’ordenació i edificació per els Bens Catalogats dins de la clau 1. 

a. Es respectaran les condicions preexistents de parcel·lació i edificació. 

b. Les intervencions permeses, seran aquelles que regula les fitxes el catàleg de bens. 

c. No s’admetrà augment de volum de l’edificació preexistent. 

d. En cas de restauració, rehabilitació o millora, els materials emprats seran els mateixos 

o similars als originals. 

e. Es respectarà la composició original de les façanes, el revestiment original. 

f. Els materials i cromatismes utilitzats seran iguals o similars als existents. 



2. Condicions d’ordenació i edificació per les edificacions no catalogades dins de la clau 1. 

a. Parcel·la mínima: la parcel·la mínima per edificar serà de 150 m² . 

b. Ocupació en planta baixa: La superfície edificable no excedirà del 80 % de la superfície 

de parcel·la. 

c. Índex d’edificabilitat: serà de 1 m² t / m² s. 

d. Alçada de l'edificació: l'alçada de les noves edificacions serà de 7.00 m. corresponents 

a PB+1. En cas de les edificacions preexistents amb PB+2, es respectarà l’altura 

actual. 

e. A partir de la parcel·lació existent en el moment de l'aprovació del POUM, no podrà, a 

efectes edificatòries, agrupar-se més de dues parcel·les, tenint d'efectuar la inscripció en 

el Registre de la Propietat com parcel·les que no es podran agrupar de nou. 

f. Serà necessari tenir en compte la importància de les edificacions existents, tant pel 

que fa al criteri compositiu i tipològic de les noves edificacions, com en la importància 

dels elements d'urbanització en la configuració dels espais públics que les edificacions 

defineixen, això comportarà un criteri determinat en la definició, tant dels elements 

compositius de les edificacions com en la definició de les variants respecte a les 

rasants, la pavimentació, enlluernat, col·locació de ròtols, etc, on la discreció i la 

integració en el context urbà existent serà la pauta fonamental que tindrà que aconsellar 

Ia llicència. 

3. Regulació d’usos 

a. Preferents: Habitatge Unifamiliar, Habitatge Plurifamiliar 

b. Compatibles: Residencia col·lectiva, allotjament turístic (sempre que compleix amb els 

requeriments establerts de la llei sectorial), terciari en totes les seves modalitats i soci – 

cultural, consultes mediques i similars. 


subzones 


1. Es qualifiquen com a zona d’ordenació 2, els habitatges aïllats de baixa densitat, properes 

al nucli tradicional. La seva configuració correspon a habitatges unifamiliars, agrupats o 

no, en una parcel·la amb jardí. 

2. En els polígons d’actuació urbana prevaldran els paramentares de la fitxa normativa, en 

cas de que els difereixen dels aquí definits. 

3. Tipus d’ordenació: Edificació Aïllada 

4. El POUM defineix les següents subzones dins d’aquesta zona d’ordenació: 

a. Clau 2.1_ (Intensitat I) 



b. Clau 2.1_Hpp 

c. Clau 2.2_(Intensitat II) 

d. Clau 2.3_ (Intensitat III) 

e. Clau 2.4_(Unifamiliars amb Jardí comunitari). 

Article 161. Subzona Clau 2.1. Intensitat I 

1. Definició 

Integren aquesta subzona els creixements residencials prevists en les tipologies unifamiliars, 

agrupats o no, i bifamiliars en sòl urbá no consolidat “Residencial Campins fase 2”, i algunes 

parcel·les pròximes a l’entorn de l’ajuntament que per les seves dimensions i característiques 

s’inclouen en aquesta subzona. 

2. Condicions d’ordenació i edificació 

a. Parcel·la mínima: 250 m² 

b. Façana mínima: 10,00 m. 

c. Edificabilitat màxima: 0,65 m² st/m² s 

d. Núm. màxim de plantes: PB+1 

e. Alçada reguladora màxima: 

PB 3.50 m 

PB +1 7.00 m 

a. Distància mínima de l’edificació a carrer: 1.5 m. 

b. Distància mínima de l’edificació a límits de parcel·la: 2.5 m. 

c. Distància mínima entre edificacions dins d’una mateixa parcel·la: 5 m. 

d. Ocupació de la parcel·la: 40%. 


Preferents: Habitatge Unifamiliar que podran ésser sobre parcel·la independent, aparionat 

sobre parcel·la de doble superfície i façana amb projecte i llicència unitaris. 

Habitatge bifamiliar, situat en parcel·la comú, sempre que es respecte la superfície de 

parcel·la mínima i façana mínima per unitat de habitatge. 

Compatibles: Residencia col·lectiva, o serveis professionals amb coneixement específic en 

un àrea, tals com despatxes professionals (consultories, marketing, disseny, arquitectura, 

enginyeria, comunicació i desenvolupament, entre altres). 

Article 162. Subzona Clau 2.2 intensitat II 



1. Definició 

Integren aquesta subzona majoritàriament els creixements residencials unifamiliars 

equivalents en al planejament anterior com Clau 2a, localitzats principalment sobre el 

carrer Camí de Sant Celoni -continuació com passeig de les tres germanes. 







PB 3.50 m 

PB +1 7.00 m 

f. Distància mínima de l’edificació a tots els límits de la parcel·la: 3.00m 

g. Ocupació de la parcel·la: 60%. 


Preferents: Habitatge unifamiliar, que podran ésser sobre parcel·la independent, aparionat 







Article 163. Subzona Clau 2.3 intensitat III 

1. Definició 

Integren aquesta subzona els creixements residencials unifamiliars definits a l’anterior 

planejament com Unitat d’Actuació 1-5, els quals han sigut desenvolupats mitjançant 

estudi de detall, fent les cessions corresponents. Es localitzen en el sector oest del nucli 

tradicional, delimitat entre la riera de Campins, la carretera BV-5414 i sol no urbanitzable. 

2. Condicions d’ordenació i edificació aplicables a la subzona Clau 2.3_ (Intensitat III) 


b. Façana mínima: 15,00 m 




PB 3 m 

PB + Golfes 6.00 m 

f. Distància mínima de l’edificació a carrer: 5 m. 

g. Distància mínima de l’edificació a límits de parcel·la: 3 m. 

h. Ocupació de la parcel·la: 30%. 

i. Pel que fa a la UA 1-5 (anterior) El Serrat, haurà d'adjuntar-se a la documentació del 

projecte, un plànol del futur arbrat que compleixi les següents condicions: 

Que cobreixi el 30% de les zones lliures 

Que es separi dels límits 1,50 m. en el cas de l'arbrat. 

Que les espècies siguin autòctones, amb excepció del pi (pinus pinea) pel seu 

desenvolupament de les arrels i producció de pinassa. 

Que no produeixin una excessiva ombra als predis veïns 


Preferents: Habitatge Unifamiliar, que podran ésser sobre parcel·la independent, aparionat 


Es prohibeix qualsevol altre tipus d’us en especial el terciari. 



Article 164. Subzona Clau 2.4 Unifamiliars amb Jardí comunitari. 

1. Definició 

Integren aquesta subzona els conjunts d’habitatges unifamiliars (agrupats o no) i 

bifamiliars, que posseeixin un espai lliure mancomunat, i que majoritàriament corresponen 

a unitats d’actuació formulades en el planejament anterior (Unitat d’actuació 1 i 2), ja 

desenvolupades sota l’execució de un estudi de detall, i que la present normativa recull 

sota aquesta clau. 

S’incorpora també dins d’aquesta clau, dos illes de habitatges unifamiliars amb jardí 

comunitari, una en front de l’altre, localitzades sobre el carrer Camí vell de Sant Celoni 

(una de les mateixes al costat de l’edifici Arcs de Can Pons) . 


En cas de requerir nova infraestructura, d’instal·lació de la mateixa i dels serveis 

urbanístics necessaris estarà a càrrec del desenvolupament del mateix sector. 

El cost d’aquestes infraestructures es repercuteix a cada una de les parts de la finca 

resultant en les proporcions que li correspongui. 

Sense perjudici del planejament derivat aprovat avanç de la entrada en vigència d’aquest 

POUM, els paràmetres basics d’ordenació son els següents: 






PB 3.50 m 

PB +1 7.00 m 

f. Distància mínima de l’edificació a carrer: 1.5 m 

g. Distància mínima de l’edificació a límits de parcel·la: 2.5 m 

h. Ocupació de la parcel·la: 60% 

i. Plantes soterrani: es permet l’ocupació total de la parcel·la, respectant les separacions 

establertes al carrer i a tots els límits de la parcel·la 


a. Preferents: Habitatge Unifamiliar, que podran ésser sobre parcel·la independent, 

aparionat sobre parcel·la de doble superfície i façana amb projecte i llicència unitaris. 



b. Compatibles: Habitatge bifamiliar, atenció personal, oficines i serveis i comerç, en 

construccions amb façana sobre el Carrer Camí Vell de Sant Celoni. 

Serveis professionals amb coneixement específic en un àrea, tals com despatxes 

professionals (consultories, marketing, disseny, arquitectura, enginyeria, comunicació i 

desenvolupament, entre altres). 


subzones 


1. Es qualifiquen com a zona d’ordenació 3, els creixements residencials unifamiliars de 

baixa densitat que han sigut desenvolupades mitjançant plans parcials formulats amb 

anterioritat, concretament el Pla Parcial Residencial Campins Fase I, Can Joanet i Les 

Esplanes, aquests dos últims, no vinculats directament amb el teixit urbà del nucli 

tradicional. 


3. El POUM defineix les següents subzones dins d’aquesta zona d’ordenació: 

a. Clau 3.1_ (Intensitat IV) 

b. Clau 3.2_(Intensitat V) 

Article 166. Subzona Clau 3.1 intensitat IV 

1. Definició 

Integren aquesta subzona, els creixements d’habitatges unifamiliars, desenvolupats pel 

Pla Parcial Residencial Campins Fase I, i el nou sector de desenvolupament PAU5_ Camí 

de Sant Celoni, creat amb l’objectiu d’ajustar el sòl urbà i fer una nova reserva de sòl per 

equipaments. 







PB 3.50 m 

PB +1 7.00 m 







Preferents: Habitatge Unifamiliar 




Article 167. Subzona Clau 3.2 intensitat V 

1. Definició 

Integren aquesta subzona, els creixements de habitatges unifamiliars desenvolupats pels 

Plans Parcials Can Joanet i Les Esplanes. 







PB 3.50 m 

PB +1 7.50 m 





Preferents: Habitatge Unifamiliar 






Secció 4a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 4).Terciari (restauració i hoteler) 


1. Comprèn els sòls urbans destinats a hostaleria i restauració, que majoritàriament 

procedeixen del planejament anterior i que actualment són locals en ple funcionament, 

amb les condicions previstes; simultàniament es fa un reconeixement de alguns locals 

preexistents no qualificades com tal en el planejament anterior. 

El POUM dins d’aquesta categoria defineix únicament la zona 4 terciari (restauració i 

hoteler) 


Article 169. Condicions d’ordenació i ús 

1. S’haurà de complir totes aquelles normatives que la llei sectorial prevegi. 

2. S’haurà complir amb la regulació de les places d’aparcament mínimes per a automòbils 

obligatòries en funció de l’ús 

3. Condicions d’ordenació. 

a. Parcel·la mínima: 1000 m² , llevat que amb l’aprovació d’aquest pla siguin locals en 

funcionament amb les llicencies de funcionament degudament justificades. 

b. Ocupació màxima de la parcel·la: 50% 

c. Façana mínima: 30 m. 

d. Edificabilitat màxima: 0,6 m² st/m² s 

e. Núm. màxim de plantes: PB+2 

f. Alçada reguladora màxima: 10.50 mts d’alçada 

g. Separacions mínimes: 3mts a tots els llindars i carrers. 

4. Condicions d’ús. 

Preferents: Restauració, allotjament turístic en qualsevol modalitat excepte càmpings. 

Compatibles: comerç, recreatiu i espectacles. 

Secció 5a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 5). Residencial volumetria especifica 




1. Correspon el tipus d’edificació que es basa en preexistències físiques o ordenacions 

especifiques fruit dels planejament derivat, o una composició volumètrica determinada pel 

POUM en cada cas, majoritàriament localitzats en els nous Polígons d’Actuació 

Urbanística. 

2. Tipus d’ordenació: Volumetria Especifica 

3. El POUM dins d’aquesta categoria defineix les següents subzones dins d’aquesta zona 

d’ordenació: 

a. Clau 5_ residencial volumetria especifica 

b. Clau 5 Hpp volumetria especifica Habitatge de Protecció Oficial 

Article 171. Subzona Clau 5 


a. Parcel·la mínima en PAUS: 500m² 

b. Parcel·la mínima en sòl urbà consolidat: l’existent en el moment de l’aprovació del 

POUM, sense admetre cap segregació. 

c. Façana mínima: 30m en PAUS i en sòl urbà consolidat l’existent en el moment de 

l’aprovació del POUM, sense admetre cap divisió 

d. Edificabilitat màxima: Serà la resultant de aplicar els gàlibs màxims grafiats en els 

plànols d’ordenació del sòl urbá, i el nombre màxim de plantes indicat els mateixos 

plànols; sense perjudici de l’edificabilitat fixada en les fitxes normatives dels Polígons 

d’Actuació Urbana 

e. Núm. màxim de plantes: l’indicada als plànols d’ordenació del sòl urbà. 

f. Alçada reguladora màxima: 

L’equivalència entre plantes i l’alçada amidada en metres es regularà per la taula següent: 

PB 3.50 m 

PB +1 7.00 m 

PB + 2 10.00 m 

g. Separacions: segons gàlibs màxims grafiats en els plànols d’ordenació. 


Preferents: Habitatge plurifamiliar, en planta baixa comerç, oficines i serveis. 

Compatibles: Terciari en general, que sigui compatible amb habitatge. 

Article 172. Clau 5 Hpp_volumetria especifica Habitatge de Protecció Oficial 




Es desenvoluparà d’acord als paràmetres regulats en les fitxes normatives dels Polígons 

d’Actuació Urbanística i en els plànols d’ordenació del sòl urbà, següent els gàlibs definits 

i el nombre de plantes indicades en els mateixos. 

Es donarà compliment addicional a les condicions establerts en els paràmetres comuns 

referents a les habitatges de protecció publica: Article “Paràmetres i condicions generals 

dels habitatges de protecció publica” 


L’ús preferent serà l’habitatge plurifamiliar de protecció oficial. 

Secció 6a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 6). Activitat econòmica 

Article 173. Clau 6 Activitat Econòmica. 

1. Definició 

Integren aquesta clau les zones de nova activitat econòmica dins de nous sector de 

planejament derivat. 



4. Es desenvoluparà d’acord als paràmetres regulats en les fitxes normatives dels Polígons 

d’Actuació Urbanística i en els plànols d’ordenació del sòl urbà. 


a. Preferents: Tallers, emmagatzematge, petita industria. 

b. Compatibles: Restauració 

Secció 7a. Regulació de la zona d’ordenació (Clau 0.0). Espais lliures privats 

Article 174. Clau 0.0 Espais lliures privats 

1. Definició i ordenació. 

Comprenen aquelles parts de les parcel·les de domini privat que no són ocupables per 

l'edificació, 

2. Condicions d'ús: 



Usos admesos: aquestes zones poden destinar-se a jardí privat, hort, pati de jocs o 

qualssevol activitats que es desenvolupin en espais lliures sense edificació. 

3. Ocupació del subsòl: 

En els espais lliures privats assenyalats amb la clau 00 solament s'admet ocupació per 

edificació en el subsòl destinada a l'ús d'aparcament sempre que es respecte les 

separacions establertes en cada zona. 

CAPÍTOL III: Els Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) 

Article 175. Tipus, objecte i naturalesa dels polígons d’actuació urbanística 

Aquest POUM determina diversos PAU en sòl urbà no consolidat, segons els objectius que es 

pretenen: 

PAU de transformació urbana, amb cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon a 

l’Administració actuant. 

Article 176. Paràmetres i condicions dels polígons d’actuació urbanística 

1. Els paràmetres i condicions dels polígons d’actuació urbanística es detallen en cada fitxa 

de l’annex normatiu núm. 1-A d’aquestes normes urbanístiques, incloent-hi l’àmbit de 

l’ordenació detallada de cada PAU. 

2. Els paràmetres generals dels polígons d’actuació es defineixen i regulen en els articles (1, 

2, 3, 4, 5 i 6) de la secció 2a del capítol I del títol III d’aquestes normes urbanístiques. 

3. Cada fitxa s’estructura amb els continguts següents: 

a. Àmbit: es descriu la superfície del polígon 

b. Objectius: es descriu l’objecte i la finalitat de cada actuació. 

c. Paràmetres d’ordenació, edificació i ús: 

En forma de quadre es detallen les superfícies dels sistemes i de les zones proposades, 

així com el sostre edificable del polígon, diferenciant el corresponent a l’habitatge de 

protecció pública, i el nombre d’habitatges de cada tipus. 

Es detallen els usos admesos, amb les corresponents superfícies de sostre diferenciades. 

a. Condicions de gestió i execució: En aquest apartat es descriu el sistema d’actuació 

urbanística a aplicar. 

Article 177. Procediment i execució dels polígons d’actuació urbanística 



1. Per executar els polígons d’actuació urbanística s’han d’elaborar i tramitar els projectes de 

reparcel·lació o d’expropiació i el projecte d’urbanització, d’acord amb el que es determina 

en cada fitxa. 

2. El projecte de reparcel·lació, a més del plànol del planejament vigent, haurà de contenir un 

plànol complementari de detall a 1:500 amb la concreció del sostre edificable i unitats 

d’habitatge o establiments de cada illa o parcel·la, d’acord amb que estableix cada fitxa i 

la regulació de cada zona definida, i tenint en compte el següent: 

3. En cas de desnivells notoris en la topografia de l’àmbit en ordenacions volumètriques 

definides, s’haurà de detallar en seccions el còmput de la planta baixa i planta soterrani, 

en relació amb el carrer o la parcel·la. La suma de totes les plantes computables, inclosa 

la planta altell i àtic si escauen, no podrà sobrepassar el paràmetre de sostre edificable 

màxim del polígon definit en la fitxa. 

4. S’haurà de definir el nombre d’habitatges en cada illa o part d’una illa, o parcel·la, 

diferenciant els de règim lliure i els de règim protegit. 



7. TÍTOL VIII SÒL NO URBANITZABLE 

CAPÍTOL I: Disposicions generals 

Article 178. Definició i regim jurídic 

1. A efectes del present POUM s’entén com a sol no urbanitzable: 

El sòl que comprèn aquells terrenys que donat el seu valor agrícola, forestal, faunístic i/o 

paisatgístic, cal protegir dels processos d'urbanització de caràcter urbà i dels usos que 

impliquin transformació de la seva destinació definida per aquest POUM, per tal de 

preservar i de potenciar la continuïtat i millora de les condicions i recursos naturals 

aquests sòls i de conservar el seu equilibri ecològic. 

2. S'inclou en el sòl no urbanitzable tots els terrenys que per la seva funció i localització han 

estat reservats en aquest POUM, per a sistemes generals fora del sòl urbà. 

3. Les condicions bàsiques d’ordenació, edificació i ús que s’estableixen en cada qualificació 

del sòl no urbanitzable s’entenen aplicables amb caràcter general i sense perjudici d’allò 

que estableixen les disposicions relatives al Catàleg de masies i construccions en el sòl no 

urbanitzable, per a cada edificació que s’hi reculli. 

4. El sòl no urbanitzable es regeix per les limitacions establertes en l’article 47 del TRLUC 

1/2010 i l’article 12 de la MTRLUC 3/2012 3/2012 1/2010, segons el desenvolupament i la 

concreció de detall que s’efectua en aquestes normes urbanístiques. En qualsevol cas, el 

criteri prioritari serà el manteniment dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i 

paisatge. 

Article 179. Desenvolupament del POUM en el Sòl No Urbanitzable 

1. En aquest tipus de sòl, aquest Pla d'ordenació urbanística municipal, sense perjudici de la 

seva immediata aplicació, es desenvoluparà o podrà desenvolupar-se mitjançant Plans 

especials, que tindran les finalitats assenyalades en aquest mateix títol. 

Aquests Plans especials, segons la seva finalitat, podran ajustar les condicions de 

l'edificació, restringir els usos permesos i augmentar la superfície mínima de les finques en 

la regulació de cada àrea de sòl i respecte dels diferents usos. 

No obstant això, es podran tramitar Plans especials per al desenvolupament del Sòl no 

urbanitzable, amb les finalitats establertes a l'Article 67 del TRLUC 1/2010 i de l’article 24 

de la MTRLUC 3/2012. 



2. Tanmateix, i sense modificació del POUM, es podran redactar Plans especials urbanístics 

per a la implantació de sistemes generals no previstos en aquest Pla i que siguin d'interès 

general. 

3. Aquest Pla en sòl no urbanitzable contempla, el catàleg de béns, el catàleg de masies i 

casses rurals i realitza una zonificació del sòl rústic que té en compte la preservació 

d'aquest àmbit. 

CAPÍTOL III: Elements propis del Sòl No Urbanitzable (SNU) 

Article 180. Elements bàsics del sòl no urbanitzable 

1. Aquest POUM defineix els elements bàsics del sòl no urbanitzable que configuren la seva 

fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en aquest 

tipus de sòl, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les 

instal·lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es 

localitzen, i d’aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne el seu impacte. 

2. Els elements bàsics referits en l’anterior apartat, són els següents: 

a. Estructura de la propietat del sòl (divisions i segregacions del sòl). 

b. Edificacions i elements construïts preexistents. 

c. Xarxa viària rural. 

d. Xarxa hidrològica (torrents i rieres). 

e. Els camps de conreu i la geometria dels seus marges i feixes. 

f. Masses forestals i bosc interior. 

g. La topografia (carenes i turons). 

h. Pendent i litologia. 

La definició d’aquests elements i les seves determinacions relatives a les condicions 

d’implantació i limitacions en l’edificació i ús del sòl que comporten, es regulen de forma 

genèrica i bàsica en aquestes normes urbanístiques, sens perjudici de les determinacions 

específiques per a cada zona o sistema que aquest POUM estableix. 

Article 181. Estructura de la propietat del sòl. Parcel·lacions i segregacions 

1. Resten prohibides les parcel·lacions en sòl no urbanitzable, d’acord amb allò que estableix 

l’article 47.2 del TRLUC 1/2010 i l’article 12 de MTRLUC 3/2012. 

2. Queden prohibides les segregacions en el sòl no urbanitzable que: 

a. Donin lloc a finques de superfícies inferiors a les establertes per la legislació sectorial 

vigent en matèria agrària. 



Unitat Mínima de Conreu en sòls de regadiu i d’1 Ha 

Unitat Mínima de Conreu en sòls de secà és de 3 Ha 

Unitat Mínima de Conreu en sòls forestals en 25 Ha 

b. Donin lloc a parcel·les que no tinguin accés directe des de qualsevol via de domini 

públic. S’exceptua d’aquest supòsit la segregació o divisió de terrenys que siguin 

aportats a terrenys continguts, amb la finalitat d’agrupar-los i formar una nova finca que 

ja disposi d’accés a via de domini públic. 

c. Que suposin un fraccionament seriat d’una finca, originant finques inferiors al doble de 

les dimensions mínimes, d’acord amb l’article 196.1.e del TRLUC 1/2010 i la legislació 

sectorial específica. 

Article 182. Nucli de població 

1. En el sòl no urbanitzable no es permetrà edificar a una distància menor de 200 m. de les 

parets de l’habitatge veí més proper ja que en cas contrari, sens perjudici d’allò que 

disposa l’article 28 del TRLUC 1/2010, es considerarà que existeix nucli de població. 

2. Aquesta definició, vàlida per a tot el terme municipal, quedarà ampliada en la zona reserva 

forestal, en la qual es considerarà que existeix nucli de població quan es pretengui edificar 

a menys de 500 m. de l’habitatge veí més proper. 

Article 183. Tanques i murs de contenció en sòl no urbanitzable 

1. Les tanques en sòl no urbanitzable podran ser de pedra o fusta, admetent-se solucions 

mixtes amb travessers de fusta i alçada màxima 1,40 m. En aquests casos s’haurà de fer 

un correcte manteniment de les tanques, de manera que la vegetació no envaeixi l’espai 

de protecció de camins. S’admetran també tanques vegetals,. 

2. No es permeten les tanques en les espais senyalats amb condició de connectivitat 

ecològica fluvial amb Clau 24. 

3. No es permeten les tanques sobre torrents, curs d’aigua i en general amb les senyalats en 

els plànols d’ordenació com Sistema Hídric (H) 

4. Per tancar construccions agràries, per qüestió de seguretat sanitària i d’acord amb la 

normativa sectorial, s’utilitzaran els materials que siguin convenients per tal de poder 

complir les funcions de seguretat. Així, s’admetran tancats de fusta, metàl·lics amb 

tractament anti-corrosió o d’obra (aquests últims amb alçada màxima d’1,20 m.). 

5. Amb caràcter general, les tanques en sòl no urbanitzable se situaran a la distància 

superior 3 m. respecte al límit de la zona de trànsit de vehicles. 

Article 184. Fonts i basses 

1. No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició, 

degradació o variació del lloc tradicional d’aflorament. 



2. Les basses de nova creació no podran sobresortir més d’1,5 m. en relació a la topografia 

del terreny, i, en qualsevol cas, caldrà que es trobin integrades en el paisatge, mitjançant 

el tractament cromàtic (gris, verd, etc.) i la plantació de vegetació al seus marges. 

Article 185. Conreus 

Els conreus vindran regulats per la normativa agrària. 

Article 186. Vies rurals 

Resten subjectes als paràmetres definits en el Títol V. CII. Article Regulació de Xarxa 

Complementària Rural X3. 

CAPÍTOL III: Regulació general dels usos, edificacions i instal·lacions 

Article 187. Disposicions de noves actuacions i construccions en sòl no urbanitzable 

1. El Sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les 

activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A 

aquest efecte, són d'interès públic: 

a. Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i 

d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i 

imprescindibles pera l'ús de què es tracti. 

b. Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. 

c. Les infraestructures d'accessibilitat. 

d. Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les 

telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament 

d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el 

tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres 

instal·lacions ambientals d'interès públic. 

2. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat 

anterior ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim 

especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per 

l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció 

del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de 

manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la 

connectivitat territorial. 

3. D'acord a l'article 47.6 del TRLU 1/2010, en sòl no urbanitzable, ultra les actuacions 

d'interès públic anterior, només es poden admetre com a noves construccions, respectant 

sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial 

aplicable: 



a. Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, 

d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies 

d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les 

instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre 

que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a 

terme al lloc d'origen 

b. Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones 

treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de 

les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a. 

c. Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la 

xarxa viària. 

d. Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el 

funcionament de les obres públiques. 

e. Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping, que 

exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d'un Pla especial urbanístic i seguiran les 

prescripcions senyalades a l'article 51 del Reglament de la Llei d'Urbanisme (Decret 

305/2006). 

4. L'autorització d'obres i usos en Sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la 

preservació d' aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima 

integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades. 

5. El Sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que aquest pla 

d'ordenació protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació 

o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització d'aquests valors i l'assoliment 

d'aquestes finalitats. 

Article 188. Disposicions generals per a l’edificació en sòl no urbanitzable 

1. En el medi rural s’admeten les actuacions, construccions i activitats específiques previstes 

a l’article 47 del TRLUC 1/2010, excepte les previstes al seu apartat 6.c, i modificat per 

l’article 12 de la MTRLUC 3/2012, tal i com queden definides als articles 47.1, 48.1, 49.1 

(modificat per l’article 14 de la MTRLUC 3/2012), 49.2 (modificat per l’article 14 de la 

MTRLUC 3/2012 3), 50.1, 50.2, 50.3, (aquests tres modificats per l’article 15 de la MTRLUC 

3/2012) 51.1 i 55.1, del RLUC i modificat per l’article 18 de la MTRLUC 3/2012, i amb les 

condicions i limitacions que estableixen aquestes normes per a les diferents zones en sòl 

no urbanitzable, i en les mateixes condicions, les actuacions admeses a l’article 56 del 

RLUC amb les limitacions que en puguin resultar de la mateixa normativa del POUM. 

2. L’autorització de les obres i els usos referents a les actuacions previstes a l’apartat 1, 

seguirà el procediment definit als articles 47.3, 48.2, 49.3, 50.5, 51.2, 53, 57 i 58 del RLUC 

305/2006. En el cas de projectes de construccions pròpies d’una activitat agrícola, 

ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableix l’article 68.8.d), del 

RLUC (ocupació en planta de 500 m², sostre total de 1.000 m² o alçada màxima de 10 m.), 

la seva autorització requereix la tramitació i aprovació d’un pla especial urbanístic. 



3. Les activitats i construccions previstes a l’apartat 1, incorporaran les següents mesures 

correctores, sens perjudici de les que siguin d’aplicació per altra normativa general o 

sectorial: 

Si les aigües residuals no s’aboquen a la xarxa pública de sanejament, el projecte definirà 

el seu destí final, que haurà de donar compliment a allò que disposa el Reial Decret 

849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, o 

normativa substitutòria. 

4. Es consideraran les següents condicions de procediment respecte les actuacions, 

construccions i activitats admeses en el sòl no urbanitzable: 

a. Les activitats amb incidència ambiental que restin incloses en l’àmbit d’aplicació de la 

Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, 

hauran de sotmetre’s a les determinacions d’aquesta normativa o d’aquella altra que la 

substitueixi. 

b. S’instarà la inscripció de la indivisibilitat de la finca sobre la qual se sol·liciti autorització 

llicència. 

c. En el procediment administratiu, es donarà audiència als propietaris veïns o afectats. 

d. En els casos que el procediment previst a l’article 48 del RLUC donin com a resultat 

l’aplicació del seu apartat 2.b, amb caràcter previ a la concessió de la llicència el 

peticionari haurà de presentar per a la seva aprovació a l’Ajuntament un avantprojecte 

signat per un tècnic competent on es detallin aquelles mesures d’integració paisatgística 

que es preveuran al projecte d’execució. 

Article 189. Usos permesos i usos prohibits 

1. Els usos permesos i els usos prohibits en el sòl no urbanitzable són els que es recullen en 

la regulació de cadascuna de les qualificacions establertes en l’esmentat sòl. 

2. Respecte les masies i cases rurals incloses en el Catàleg, s’entendran aplicables amb 

caràcter preferent els usos previstos en la regulació establerta en les fitxes de cadascuna. 

3. En el sòl no urbanitzable, en general, no s’admeten els usos que impliquin una 

transformació en la destinació o la naturalesa d’aquest sòl, o bé lesionin o impedeixin la 

consecució dels valors i finalitats específiques que es defineixen per a cada zona. 

4. L’establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l’obligació d’adoptar les mesures 

necessàries per evitar la degradació del medi i facilitar una integració total. Caldrà estudiar 

d’una manera detallada la captació d’aigua potable i energia, la depuració de les aigües 

residuals, la minimització dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i 

restauració de les masses arbòries. El titular es comprometrà a la conservació de les 

construccions i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions adequades de 

seguretat, de salubritat i d’orant públic. 

Article 190. Habitatges preexistents en sòl no urbanitzable 



D'acord amb l'article 56 del Reglament de la Llei d'Urbanisme (Decret 305/2006), en les 

construccions preexistents en sòl no urbanitzable encara que no estiguin incloses en el 

catàleg de masies i cases rurals, es pot admetre la implantació d'activitats rústiques, l'ús 

d'habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres associades a 

explotacions rústiques, d'establiments de turisme rural o de serveis associats a càmpings. 

Sempre que les construccions no s’hagin implantat il·legalment i que concorrin en tots els 

requisits que determina mateix article. S’establirà allò modificat per l’article 12 de la 

MTRLUC 3/2012: a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a 

un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de 

restauració, a equipaments, o a serveis comunitaris. 

5. Atenent a la disposició transitòria sisena del Reglament de la Llei d'Urbanisme (Decret 

305/2006), les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, 

que no siguin incloses en el catàleg de Masies o cases rurals o no estiguin associades a 

explotacions rústiques, poden romandre sobre el territori amb l'ús esmentat, i es subjecten 

al règim següent: 

a. Si els habitatges es van a implantar il·legalment i ha prescrit l'acció de restauració de la 

realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d'ordenació i per tant no es 

poden autoritzar obres de consolidació , ni augment de volum però sí les reparacions 

que exigeixen salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació 

d'aquestes construccions, d'acord amb l'article 108.2 del TRLUC 1/2010 i modificat per 

l’article 44 de la MTRLUC 3/2012. 

b. Si els habitatges no es van a implantar il·legalment resten subjectes al regim de 

disconformitat s'hi ha d'autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació i els canvis 

d'ús, amb les condicions del nou planejament. 

Article 191. Masies existents i cases rurals 

1. Comprèn aquelles edificacions d'ús residencial existents dins del sòl no urbanitzable, 

dintre de aquesta regulació es consideren les masies existents, amb el seu entorn 

immediat. Sense perjudici de les determinacions d'aquest article es considerarà allò previst 

al Catàleg de Masies i Cases Rurals d'aquest POUM. En cas de disconformitat s'aplicaran 

els paràmetres més restrictius. 

2. D'acord amb l'article 55.1. del RLUC 305/2006, s'admet la reconstrucció i rehabilitació de 

masies i cases rurals , per destinar-les a habitatge familiar , a establiment de turisme rural 

o activitats d'educació en el lleure i de restauració, sempre i quan aquestes masies i cases 

rurals estiguin incloses en Catàleg de Masies i Cases Rurals. També es poden destinar a 

establiment hoteler, amb exclusió de l'hotel apartament, sense perjudici de allò especificat 

en cada fitxa. 

3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural ha de respectar el volum 

edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats i les 

possibles ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar , no poden afectar els 

valors arquitectònics i paisatgístics concurrents, i han d'estar justificades en les necessitats 

derivades dels usos admesos. D'acord amb l'article 55.3. del RLUC 305/2006. 



4. S'admet l'ampliació de les masies i cases rurals amb les finalitats descrites en l'apartat 2 

del present article, en casos específics que resten determinats en el Catàleg de Masies i 

Cases rurals. Les condicions de volum i els paràmetres de ocupació i ampliació de sostre 

resten definits en el mateix Catàleg. 

5. En el cas de les masies existents es conservarà la volumetria actual, es respectarà les 

preexistències respecte a la composició arquitectònica, les façanes originals, seguint els 

paràmetres fixats pel catàleg de masies del present POUM. 

6. En tot cas, queden fora d'ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no 

urbanitzable, així com aquelles que, malgrat tenir llicència d'obres, l'ús al qual es destina 

no és pel qual s'havia obtingut la llicència. Aquests edificis queden subjectes a les 

disposicions transitòries d'aquesta norma urbanística i a la legislació urbanística vigent. 

Article 192. Equipaments d'interès públic 

1. Es poden emplaçar en el medi rural aquells equipaments i serveis comunitaris d'interès 

públic no compatibles amb els usos urbans, justificant degudament que l'àmbit d'actuació 

no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles. Es 

consideren d'interès públic, les activitats regulades per l'article 47.4 del TRLUC 1/2010. 

2. L'edificació i ocupació en les àrees d'equipaments s'ajustarà a les necessitats funcionals 

dels mateixos i permetrà les ampliacions necessàries pel correcte desenvolupament de 

l'activitat. Per a tal efecte es redactarà un Pla especial urbanístic. 

3. Les actuacions que s'autoritzin en l'àmbit hauran de justificar que no disminueixen de 

manera significativa la permeabilitat del sòl, així com el correcte encaix paisatgístic en el 

territori. 

Article 193. Edificacions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal 

1. Es poden emplaçar en sòl no urbanitzable les construccions i dependències pròpies de 

l'activitat agrícola, ramadera i forestal. 

2. D'acord amb l'art 48 del RLUC 305/2006, es consideren construccions pròpies d'una 

activitat agrícola, ramadera, o en general, agrària, a més de les construccions destinades 

específicament a la criança d'animals o bé al conreu d'espècies vegetals, les destinades a 

la guarda de la maquinària i demés estris adequats, i també al emmagatzematge, la 

conservació, la manipulació i l'envasat i la transformació de productes, així com les 

destinades a la prestació de serveis. 

En aquests dos darrers casos, els esmentats productes i serveis s'han d'haver originat o 

han de tenir com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació 

rústica o un conjunt d'unitats d'explotació rústiques, integrades sota una direcció 

empresarial comuna sempre que, en qualsevol cas, els terrenys objecte de la construcció 

formin part de l'esmentada unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt. 



La transformació de productes abasta les operacions de fermentació, secatge, 

polvorització i premsat. 

3. Les condicions de les noves construccions vinculades a l'activitat agrària, en caràcter 

general i sense perjudici del compliment del què estableix la legislació sectorial vigent en 

cada cas i de les determinacions específiques de cada zona de sòl rústic, són les 

següents: 

a. Usos agrícoles, pecuaris i zoològics en general: 

Sense perjudici del compliment de les condicions d'ordenació i edificació que es 

determinen en aquestes normes per cada zona de sòl no urbanitzable, amb caràcter 

general, les instal·lacions agropecuàries hauran de complir: 

L'autorització d'obres i usos resten subjectes a llicencia municipal. 

S'haurà de presentar l’acreditació del titular com agricultor o ramader en els supòsits de 

l'article 47.6a) i b) del TRLUC 1/2010. 

Els llindars màxims de les edificacions, resten regulats per a cada zona a l’article 

corresponent, no obstant resten subjectes al procediment establert a l'article 48 de la Llei 

d'urbanisme les construccions que superin els llindars establerts a l'article 68.8d. del 

Reglament del mateix cos legal. 

S'accepta una única construcció per finca mínima de conreu, d'acord al Decret 169/1983, 

sobre unitats mínimes de conreu. 

L'exterior s'arborarà amb arbres de la zona com a pantalla verda que redueixi l'impacte de 

la implantació. Els paràmetres de l'edificació s'arrebossaran, sense admetre l'obra de 

fàbrica de totxana vista. 

Hauran de separar-se de tots els partions una distancia igual a la seva alçada i de la via 

pública d'accés un mínim de 15 m. 

b. Edificacions per a guardar les eines de treball al camp 

Amb caràcter general, 

Llicència municipal prèvia 

Finca mínima: només s'accepta una caseta d'eines per finca mínima de 2500 m² 

Alçada màxima de 3,5 m (Planta baixa) 

Sostre edificat màxim: 20 m² 

Distància mínima a camins i partions: 10 m. 

Projecte d'edificació normalitzat definit per l'Ajuntament 

Article 194. Noves construccions destinades a habitatges familiars o a l'allotjament de 

persones treballadores temporeres 



1. Amb caràcter general, es poden emplaçar en sòl no urbanitzable les construccions i 

dependències pròpies de l'activitat agrícola, sense perjudici del què determini la normativa 

específica de les diferents zones de sòl rústic. 

2. Els usos d'habitatge o d'allotjament de treballadors temporers en sòl no urbanitzable han 

d'estar associats a l'explotació rústica directament i justificadament. S'entén que els usos 

d'habitatge familiar estan directament i justificadament associats a una explotació rústica 

quan concorren els requisits següents: 

a. La preexistència de l'explotació agrícola, ramadera, forestal o d'explotació d'altres 

recursos naturals, que estigui configurada com una unitat econòmica tant des de la 

vessant de la legislació fiscal com de la sectorial o que formi part d'un conjunt integrat 

d'unitats econòmiques d'explotació, sota una direcció empresarial comuna. En el supòsit 

que l'explotació rústica no fos preexistent, la llicència que s'atorgui respecte de la 

construcció de l'habitatge associat ha d'incorporar una condició resolutòria que vinculi 

aquest ús a l'existència de l'explotació; la primera utilització de l'habitatge queda 

condicionada a que l'explotació es configuri d'acord amb allò establert al paràgraf 

anterior. 

b. Que s'acrediti la necessitat de l'habitatge en relació a les funcions de vigilància, 

assistència o control derivades o exigides per les característiques de l'explotació i que 

aquestes funcions no és possible exercir-les adequadament des dels nuclis de població 

propers. 

c. Pel que fa a l'autorització de construccions per a l'allotjament de treballadors 

temporers, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeix, 

periòdicament, el treball coordinat de persones que l'oferta laboral local no pot atendre. 

Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser objecte d'altres usos admesos en 

Sòl no urbanitzable degudament autoritzats. 

d. Els projectes de les construccions destinades a l'ús d'habitatge familiar i a l'ús 

d'allotjament de treballadors temporers han d'acreditar que s'integren en les principals 

construccions de l'explotació rústica de la qual es tracti, bé per contigüitat o bé per 

proximitat, en distància no superior a 50 m lineals, amb una tipologia adequada al medi 

rural i a la resta de construccions de l'explotació. 

e. Els requisits de contigüitat o proximitat no s'exigeixen quan els esmentats usos es 

preveuen implantar en antigues masoveries o cases de camp existents en els terrenys 

objecte de l'explotació, la reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a 

la nova construcció. 

f. La llicència que autoritzi totes aquestes construccions, d'acord amb les determinacions 

del planejament, ha de condicionar la seva efectivitat a la indivisibilitat de les finques 

registrals sobre les quals s'hagin de construir i mentre s'hi mantinguin i no es renunciï a 

l'ús d'habitatge autoritzat. 

g. Les condicions d'ordenació i edificació d'aquestes noves construccions hauran de 

complir allò que es disposa en aquestes normes per cada zona de sòl no urbanitzable. 

Article 195. Adaptació a l’entorn 



1. Les construccions en el sòl no urbanitzable s’adaptaran a la topografia natural del terreny, 

se situaran preferentment en els llocs menys exposats visualment i seran adequades a la 

seva condició aïllada, tot donant compliment a la directriu de protecció dels valors 

paisatgístics, agrícoles i, en general, mediambientals, prevista a l’article 9 del TRLUC 

1/2010. 

2. Els projectes de nova edificació o ampliació de l’existent hauran d’incloure el tractament 

de l’espai a l’entorn de les edificacions proposades, majoritàriament amb espècies pròpies 

de la zona. 

Article 196. Xarxes d’instal·lacions 

1. La creació de noves línies elèctriques aèries d’alta tensió o d’antenes de comunicació 

radioelèctrica o de telefonia s’ordenarà conjuntament amb les existents, preveient, en el 

primer cas, corredors al llarg de les infraestructures viàries de comunicacions i situant-se, 

en el segon cas, pels terrenys amb menys impacte sobre el medi. 

2. En cas de ser preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental del projecte el procediment serà 

l’establert pel Reial Decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós 

de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, o normativa substitutòria. 

3. Quedaran excloses de la previsió de l’anterior article, les actuacions que consisteixin en la 

substitució o reparació dels elements tècnics de la xarxa sense alteració del seu traçat. 

4. En el cas de realitzar un pla especial urbanístic destinat a l’ordenació de noves xarxes, les 

directrius d’ordenació, seran les directrius següents: 

a. Acumulació al llarg de corredors longitudinals de serveis. 

b. Seguiment de la traça d’altres infraestructures lineals preexistents. 

c. Minimització de l’impacte sobre els espais al servei d’altres d’especial protecció i la 

interferència sobre corredors biològics. 

5. Caldrà que les noves línies elèctriques incorporin, al seu pas per zona forestal, sistemes 

per evitar els curtcircuits i incendis, com ara el cable trenat protegit o sistemes anàlegs. 

6. Igualment, en les noves torretes o substitució de les existents, caldrà eliminar els sistemes 

que puguin causar l’electrocució d’aus i, de retruc, l’eventual inici d’incendi forestal. 

7. El tractament del sòl lliure necessari per a la funcionalitat de les instal·lacions es tractarà 

amb criteris de paisatge adequades a les característiques de l’indret. 

Article 197. Antenes i altres instal·lacions de radiocomunicació i georeferenciació. 

1. Les instal·lacions puntuals d’antenes de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de 

radiocomunicació s’ajustaran a allò que disposa la legislació vigent. Les antenes ja 

instal·lades s’hauran d’adequar a la nova normativa en un màxim de 6 mesos, després de 

la publicació de l’acord d’aprovació definitiva d’aquest POUM. 



Per tot el que no preveu aquesta norma, es tindrà en compte la Recomanació del Consell 

de la CE, de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general als camps 

electromagnètics (DOCE L 199/59), o disposicions substitutòries. 

2. Les instal·lacions han d’ésser projectades, utilitzades, mantingudes i controlades de 

manera que s’adeqüin al paisatge i s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de 

seguretat que fixa la legislació vigent. 

Les torres de suport d’antenes, els camins d’accés i les escomeses elèctriques es 

compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s’ajusti a l’ordenació 

urbanística aprovada i suposi una reducció de l’impacte. 

Caldrà un pla especial per ordenar la implantació de les instal·lacions sobre el territori. 

3. Els vèrtexs geodèsics disposaran d’una distància de protecció de 10 m. de diàmetre, on 

caldrà aclarir la vegetació per tal de garantir la correcta comunicació amb els satèl·lits. 

4. Qualsevol implantació de telefonia mòbil o d’altres instal·lacions que requereixin les noves 

tecnologies de comunicació i de georeferenciació, no considerades als punts anteriors, 

requeriran de llicència municipal i l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme. 

5. Les noves xarxes d’energia o telecomunicacions que fossin necessàries per donar servei a 

aquestes implantacions seran soterrades. 

CAPÍTOL II: Qualificació Urbanística. 

Article 198. Zonificació del Sòl No Urbanitzable 

La zonificació del sòl no urbanitzable es realitza, d'una banda, atenent al valor agrari del 

sòl i els seus usos agraris i forestal. D'altra, tenint en compte els valors d'interès ecològic i 

paisatgístic dels diferents sectors. 

S'estableixen les següents zones de Sòl no urbanitzable: 

a. Clau 21. Agrícola de Valor 

b. Clau 22. Forestal de Valor 

c. Clau 24. Connector Ecològic Fluvial 

d. Clau 25. Espai natural protegit: Parc del Montseny 

Article 199. Zona Agrícola de Valor (Clau 21) 

1. Definició 

Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable per la seva destinació 

agrària i amb la finalitat de millorar el seu desenvolupament. 



La finalitat d'ordenació d'aquests sòls és la seva protecció per tal d'assegurar-ne l'ús de 

conreu la seva promoció i desenvolupament. 

El sòl agrícola engloba tant el conreu de secà com el de regadiu. El fet d’agrupar aquests 

dos conreus en una única clau respon a la necessitat de permetre una major flexibilitat a 

l’hora de decidir quin és el tipus de conreu que es vol portar a terme. Aquest ús resta, per 

tant, subjecte a les unitats mínimes de conreu. 


a. Usos preferents: 

Agrícola de seca i regadiu, així com els ramaders. Els ramaders intensius hauran de situarse 

a més de 1.000 m. de distància del sòl urbà consolidat, en el cas de les instal·lacions 

de ramaderia porcina i en el cas de la resta d’instal·lacions, tret de les explotacions 

reduïdes (menys de 5 unitats ramaderes) hauran de situar-se a més de 500 m. de 

distància del sòl urbà consolidat. 

b. Usos Compatibles: 

L’habitatge rural, allotjament turístic rural (exclusivament en construccions existents i 

catalogades). 

Activitats vinculades a la protecció ambiental. 

S’admetran els tallers artesanals de caràcter familiar (ús d’artesania i petita indústria) 

associats a les construccions existents o a les ampliacions admissibles, d’acord amb la 

legislació vigent, sempre que no afectin llur valor patrimonial i que estiguin preferentment 

vinculats al treball de materials o aprofitament de recursos endògens del lloc. 

Construccions per emmagatzemar, per conservar i prestar serveis propis de centre de 

jardineria, sempre i quan en la finca es desenvolupi l'activitat de conreu o viver d'espècies 

vegetals i tingui accés autoritzat des de la via pública. Requerirà d'estudi d'encaix 

paisatgístic. 

Educatiu. 

Serveis tècnics. 

3. Regulació de l’Ordenació 

a. El sostre edificat màxim serà de 1.000 m² , incloses les instal·lacions agropecuàries, 

qualsevol que sigui la finca. En el supòsit d'habitatge, el sostre edificat màxim serà de 

400 m² . 

b. No obstant resten subjectes al procediment establert a l'article 48 de la Llei 

d'urbanisme les construccions que superin els llindars establerts a l'article 68.8d. del 

Reglament del mateix cos legal. 

c. L'alçada màxima de l'edificació serà de 7m corresponent a PB+1 



d. Els terrenys no ocupats per l'edificació hauran d'ordenar-se amb arbres d'acord amb 

les característiques rurals, o bé mantenir-se com sòl conreat, però es prendrà el 

compromís de no deixar la resta de terrenys com a sòl vacant. 

e. Les edificacions i instal·lacions hauran d'ésser aïllades i separades de tots els límits de 

la finca, almenys 15 m. S'exceptuen, pel que fa al límit de vial, les instal·lacions lligades 

al servei de la carretera. 

f. Es podran autoritzar les construccions que previnguin el corresponent sistema de 

depuració d'aigües residuals. 

Article 200. Forestal de Valor (Clau 22) 

1. Definició 

Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que pels seus valors 

forestals i per la seva funció d'espais lliures connectors han d'ésser preservats de 

qualsevol activitat que pugui perjudicar aquests valors, per tal d'assegurar la seva 

conservació, regeneració, millora i el seu interès per a la connectivitat ecològica. 

Es localitza entre la superfície no urbanitzable delimitada pel Parc del Montseny i el terme 

municipal, excloent les àrees agrícoles i urbanes. 


Agrícola 

a. Usos preferents: Forestal 


L’habitatge rural, allotjament turístic rural (exclusivament en construccions existents i 

catalogades). 

Activitats vinculades a la protecció ambiental. 

Construccions per emmagatzemar, per conservar i prestar serveis propis de centre de 

jardineria, sempre i quan en la finca tingui accés autoritzat des de la via pública. Requerirà 

d'estudi d'encaix paisatgístic. 

Educatiu. 

Serveis tècnics. 

c. L'admissió d'altres usos compatibles per mitjà d'un Pla Especial restarà condicionada a 

la consideració d'utilitat pública o d'interès social, sempre que es justifiqui la necessita 

d'emplaçar aquests usos en el medi forestal sense lesionar el valor específic de la flora i 

fauna que es vol protegir. 

d. Per al desenvolupament de qualsevol activitat forestal serà necessària llicencia 

municipal, prèvia presentació del corresponent Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal. 

Així mateix, caldrà que aquestes àrees compleixen les condicions exigides per la 

prevenció d’incendis. 




a. Podran autoritzar-se edificacions vinculades a usos forestals i, excepcionalment, noves 

edificacions unifamiliars aïllades en terrenys forestals, sempre que es compleixin les 

següents condicions: 

b. Que l'edificació s'efectuï en una parcel·la coincident, com a mínim, amb la unitat 

mínima de producció forestal de la comarca. 

c. Que no es produeixi un impacte ecològic ni en la construcció ni en les obres 

d'infraestructura 

d. El sostre edificat màxim serà de 1.000 m² , incloses les instal·lacions agropecuàries, 

qualsevol que sigui la finca. En el supòsit d'habitatge, el sostre edificat màxim serà de 

400 m² . 

e. L'alçada màxima de l'edificació serà de 7m corresponent a PB+1 

Article 201. Connector Ecològic Fluvial (Clau 24) 

1. Definició 

Comprèn aquell àmbit que engloba el recorregut de la riera de Campins des del el Parc 

del Montseny fins a la riera de Pertegàs, en el municipi de Sant Celoni. 

El fet que es consideri connector ecològic fluvial es justifica en coherència amb les 

directrius de planificació del Pla Especial del Montseny, per a les àrees d’interès de 

connectivitat ecològica que defineix el mateix Pla Especial en les quals s'inclou aquest 

àmbit i, així com, en coherència amb la identificació de corredors fluvials del PTMB. 

Aquest connector té una gran importància pel fet que engloba, d’una banda, un sector de 

bosc de ribera i, de l’altra, un hàbitat d’interès comunitari prioritari (HIC) de verneda al qual 

se li atorga una protecció estricta (Directiva 92/43/CEE de Consell de 21 de maig, relativa 

a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestre). 


a. Usos preferents: 

Totes aquelles activitats orientades a la protecció d'espais no edificats que tenen 

determinades característiques mediambientals o paisatgístiques. 

Forestal 

Agrícola 


L'admissió d'altres usos compatibles per mitjà d'un Pla Especial restarà condicionada a la 

consideració d'utilitat pública o d'interès social, sempre que es justifiqui la necessitat 

d'emplaçar aquests usos en el medi forestal sense lesionar el valor específic de la flora i 

fauna que es vol protegir. 




a. No es permet ningun tipus d’edificació 

b. No es permet d’instal·lació de tanques o qualsevol altre barrera artificial 

c. No es permeten obres de canalització 

d. Els cursos fluvials dins d’aquest sòl tindran una protecció mínima de 15 m, a partir del 

marge. 

Article 202. Espai natural protegit: Parc del Montseny (Clau 25) 

Engloba tota la superfície del Parc del Montseny en el terme de Campins, resta regulat a tots els 

efectes pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny (2008). 



8. TÍTOL IX PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTONIC I NATURAL 

Article 203. Protecció del patrimoni 

Tot allò que fa referència a la protecció del patrimoni al municipi de Campins es troba contingut 

dins del catàleg de béns d'aquest Pla d'ordenació urbanística municipal, la normativa i fitxes de les 

quals formen part complementària del text normatiu d'aquestes normes urbanístiques. 



9. TÍTOL X DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, DEROGATORIES I 

FINALS 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 

Primera: Volums i Usos fora d'ordenació 

1. Es consideren fora d'ordenació les construccions, instal·lacions i usos que per raó de 

l'aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i 

gratuïta, enderrocament i cessament, així com aquells usos disconformes amb el 

planejament urbanístic respecte als quals no sigui possible l'aplicació de les mesures de 

restauració regulades pel capítol II del títol 7é del TRLUC 1/2010. 

La situació de fora d'ordenació comportarà el règim jurídic que estableix l'Article 108 del 

TRLUC 1/2010, modificat per l’article 44 de la MTRLUC 3/2012. 

2. Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d'ordenació 

La situació de fora d'ordenació de construccions i instal·lacions comportarà el següent 

règim jurídic, d'acord amb el que estableix l'article 108 del TRLUC 1/2010, modificat per 

l’article 44 de la MTRLUC 3/2012.. 

3. Obres prohibides i obres autoritzables: 

a. Obres prohibides: obres de consolidació, d'augment de volum, i obres que 

incrementin el valor d'expropiació dels edificis o instal·lacions. 

b. Obres autoritzables: amb caràcter general, petites reparacions ordinàries que exigeixin 

la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble i amb caràcter excepcional, obres parcials o 

circumstancials de consolidació, quan no estigui prevista l'expropiació, cessió gratuïta o 

enderroc de la finca. 

c. El valor de les obres que s'autoritzin no serà en cap cas compensat en els expedients 

expropiadors, de reparcel·lació o de compensació. 

d. L'eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per a les obres autoritzables 

estarà condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades 

en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat 

corresponent, en els termes previstos per l'article 76 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de 

juliol, i aportarà la documentació gràfica necessària acreditativa de l'estat de la finca 

abans de l'execució de les obres. 



4. Usos i activitats autoritzables: 

a. Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència que s'exerceixin dins d'un 

edifici o instal·lació en situació de fora d'ordenació, podran continuar realitzant-se fins 

que no s'hagi de dur a terme l'expropiació, cessió gratuïta o enderroc, sempre i quan l'ús 

no esdevingui incompatible amb el nou planejament. 

b. Les modificacions de l'activitat existent amb llicència i la instal·lació d'una nova activitat, 

sempre i quan no comporti la realització d'obres prohibides en la zona que es tracti, i no 

dificulti l'execució del planejament, es podrà autoritzar mitjançant llicència a precari, amb 

les condicions establertes a l'apartat 1.d. del present article. 

c. S'admetran els canvis de nom de l'activitat existent, sense més condicions, sempre i 

quan no generin atorgament de nova llicència. 

d. L'autorització per a la instal·lació d'un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora 

d'ordenació no serà en cap cas compensat en els expedients expropiadors, de 

reparcel·lació o de compensació. 

e. Els arrendataris, titulars de drets de superfície, usuaris o explotadors per qualsevol títol 

jurídic de les obres o instal·lacions autoritzades i dels usos autoritzats en edificis i 

instal·lacions fora d'ordenació han d'acceptar, davant de l'Ajuntament, l'assumpció de les 

mateixes obligacions que corresponen als propietaris de la finca, per a poder exercitar 

llurs drets, igualment sense dret a percebre indemnització. 

Segona: edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme 

1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d'entrada en vigor d'aquest Pla o del 

planejament que el desenvolupi, que no estiguin en situació de fora d'ordenació, però que 

no obstant, el seu volum o ús no sigui compatible o resulti disconforme amb els 

paràmetres imperatius del nou planejament estaran en situació de volum o ús 

disconforme. 

2. Als efectes del que estableix el punt anterior s'entenen per paràmetres imperatius del nou 

planejament les determinacions sobre altura, volum, ocupació màxima permesa de les 

parcel·les, nombre d'habitatges i coeficient d'edificabilitat neta de la zona aplicada a la 

parcel·la, o ús compatible en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què 

es tracti. 

3. Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme. 

a. S'autoritzaran les obres de consolidació i obres de reparació ordinàries que exigeixin la 

higiene, l'ornat i conservació de l'immoble. 

b. Quan la disconformitat radiqui en l'ús, podrà mantenir-se l'existent mentre no 

esdevingui incompatible amb els usos principals de la zona fixada en aquest POUM. 

c. En qualsevol cas, aquest ús s'haurà d'adaptar als límits d'incidència sobre l'entorn que 

s'estableixin per a cada zona en l'ordenança reguladora corresponent. 



d. Pel que fa a la possible instal·lació de noves activitats dins volum disconforme, i que 

requereixin obres d'adaptació o altres per a la reubicació d'aquests usos, serà 

necessària l'adaptació prèvia del volum disconforme on es vol emplaçar aquesta nova 

activitat, als paràmetres volumètrics fixats en aquest POUM, i que la nova activitat s'ajusti 

als paràmetres imperatius definits per aquest Pla. 

Tercera: Edificis i Instal·lacions Incloses dins d'un Àrea de Planejament o d'execució 

1. Els edificis o les instal·lacions anteriors a l'entrada en vigor d'aquest POUM que estiguin 

dintre d'una àrea de planejament o d'execució definida pel present POUM, o planejament 

que el desenvolupi, es troben subjectes a les següents situacions generals: 

a. Edificis i instal·lacions inclosos dins d'una àrea o sector de planejament: 

Fins a la redacció del planejament que la desenvolupi, donat que encara no està definida 

l'ordenació urbanística de l'àrea, i per tant, no s'ha determinat la localització dels sistemes 

a cedir o a expropiar ni les determinacions bàsiques de l'edificació, en aquestes àrees no 

es podrà atorgar cap llicència d'obra o activitat, excepte si la fitxa normativa del sector no 

estableix el contrari. 

Durant la tramitació del planejament de desenvolupament, caldrà estar al que determini 

l'acord de suspensió de llicències. 

Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l'execució del 

Pla, s'estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d'ordenació o volum 

disconforme que s'han establert en els articles anteriors, a no ser que el planejament 

derivat aprovat definitivament estableixi un règim transitori específic per al sector que es 

tracti. 

b. Edificis i instal·lacions dins d'un polígon d'actuació: 

Fins a la redacció de l'instrument d'execució (projecte de compensació, reparcel·lació o 

expropiació), s'estarà a les normes sobre edificis en situació de fora d'ordenació que s'han 

establert en els articles anteriors, excepte si la fitxa normativa del sector no estableix el 

contrari. 

Durant la tramitació dels instruments d'execució, caldrà estar al que determini l'acord de 

suspensió de llicències. 

Un cop sigui executiu l'instrument de gestió, s'estarà al que es determini en el propi 

instrument d'execució. 

Pel que fa referència als polígons d'actuació dels creixements extensius s'estarà al que es 

determina en les disposicions complementàries d'aquest POUM. 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 

En el moment de l'entrada en vigor d'aquest POUM queden derogades les NS del municipi de 

Campins de 1994, així com totes les modificacions puntuals i normativa del planejament derivat 

aprovat definitivament en la data d'entrada en vigor, i que s'ha incorporat en aquest POUM. 



DISPOSICIÓ FINAL 

Aquest POUM entrarà en vigor a l'endemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en el 

DOGC, amb la documentació que resulti preceptiva publicar. 



10. ACRONIMS 

DTES- Departament de Territori i Sostenibilitat 

MTRLUC 3/2012. Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, 

aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost 

TRLUC 1/2010. Decret legislatiu. 1/2010, de 3 d’agost del text refós de la Llei d’Urbanisme 

RLUC 305/2006. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 

d’Urbanisme 

LLEI 3/2012- 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, pel Decret legislatiu 

1/2010, del 3 d’agost. 

PAU _ Polígon d’actuació urbanística 

PMU – Pla de millora urbana 

POUM – Pla d’ordenació urbanística municipal 

PPU – Pla parcial urbanístic 

PTGC – Pla territorial general de Catalunya 

PTMB – Pla Territorial Metropolità de Barcelona 

SU – Sòl urbà 

SUC – Sòl urbà consolidat 

SUN – Sòl urbà no consolidat 

SNU – Sòl no urbanitzable 

HPP. Habitatge de Protecció Pública 



EQUIP DE GOVERN DE CAMPINS 

Sr. Andreu Tohà Brunet. Alcalde i Regidor de Governació, Hisenda, Medi Ambient, Serveis Públics, 

Serveis Socials i Personal Ajuntament. 

Sr. Andrés Sierra Dib. 1er. Tinent-Alcalde i Regidor d’Urbanisme i Habitatge, Obra Pública i 

Sanitat. 

Sr. Carlos Iglesias Alvarez. Regidor de Cultura i Festes, Ensenyament i Esport 

Sr. Xavier Fernandez de Mera Delgado. Regidor de Comerç, Turisme i Comunicacions. 

TÈCNICS MUNICIPALS DE CAMPINS 

Sr. Lluis Lliboutry i Aragay. Arquitecte Municipal. 

Sr. Joan Danés. Responsable Servei de Manteniment. 

Sra. Carme Argimon. Administrativa. 

ASSISTENCIA TÈCNICA PER A L’APROVACIÓ INICIAL 

TRAMA URBANISME I PAISATGE, SLP I COL·LABORADORS 

Sra. Mariona Prat Vandellos Geògrafa urbanista 

Sra. Lina Méndez Trujillo. Arquitecta urbanista 

Sr. Àlex Gauthier Amigó. Arquitecte 

Sr. Jordi Guerrero Martínez. Geògraf urbanista i Tècnic en GIS 

Sr. Miquel Teixidó Gonzàlez. Delineant projectista 

Sr. Vicenç Planas Herrero. Enginyer agrònom. Minuartia SL 

Sra. Eulàlia Miralles Sabadell. Ambientòloga. Minuartia. SL 

Sr. Marc Bosch de Doria. Historiador i arqueòleg. Antequem SLP 

Sra. Marta Lloret Blackburn. Llicenciada en Humanitats. Antequem SLP 



Aquest document forma part del contingut documental del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal 

de Campins que conté: 

Memòria descriptiva 

Memòria d’ordenació 

Plànols d’informació 

Plànols d’ordenació 

Normes urbanístiques 

Catàleg de béns a protegir 

Catàleg de masies i cases rurals 

Documentació mediambiental (Informe de Sostenibilitat Ambiental) 

Memòria social 

Programa de participació ciutadana 

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada 

Agenda, avaluació econòmica i financera i Informe de sostenibilitat econòmica 

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ha estat redactat per TRAMA, Urbanisme i Paisatge sota 

l’encàrrec de l’Ajuntament de Campins. 




CONDICIONS D'ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ. NORMATIVA URBANÍSTICA POUM CAMPINS 

Tipologies Clau 

Parcel·la 

mínima 

Façana 

mínima 

Edificabilitat 

màxima 

Núm. 

màxim 

plantes 

Alçada 

reguladora 

màxima 

Nucli Antic (edificació antiga 

consolidada) Clau 1 150 1,00 7 

Distància 

mínima de 

l’edificació 

a carrer 

Distància 

mínima de 

l’edificació 

a límits de 

parcel·la 

Distància 

mínima entre 

edificacions 

dins d’una 

mateixa 

parcel·la 

Ocupació 

de la 

parcel·la 

(m² ) (m) (m² st/m² s) PB (m) (m) (m) (m) (%) 

Habitatges aïllats. Intensitat I Clau 2.1 250 10 0,65 PB+1 PB: 3,5 1P: 7,0 1,5 2,5 5 40 

Habitatges aïllats. Intensitat II Clau 2.2 400 12 0,75 PB+1 PB: 3,5 1P: 7,0 3 3 3 60 

Habitatges aïllats. Intensitat III Clau 2.3 600 15 0,40 PB+1 PB: 3 +Golfes 6,0 5 3 3 30 

Habitatges aïllats. Jardi comunitari Clau 2.4 400 12 0,75 PB+1 PB: 3,5 P1 7,0 1,5 2,5 60 

Habitatges aïllats. Intensitat IV Clau 3.1 500 15 0,50 PB+1 PB: 3,5 P1 7,0 3 3 30 

Habitatges aïllats. Intensitat V Clau 3.2 2.000 20 0,20 PB+1 PB: 3,5 P1 7,50 15 8 10 

Terciari (restauració i hoteler) Clau 4 1.000 30 0,60 PB+2 10,5 3 3 3 50 

Residencial volumetria especifica Clau 5 500 

Residencial volumetria especifica HPP 

30 (*) Planol 

ordenaci 

ó 

Clau 5 . 

HPP Fitxes normatives dels Polígons d’Actuació Urbanística 

Activitat econòmica Clau 6 Fitxes normatives dels Polígons d’Actuació Urbanística 

Espais lliures privats Clau 0.0 

PB: 3,5 P1 7,0 P2 

10,0 Segons gàlibs grafiats plànols ordenació 

PB no + 

del 80

ANNEX NORMATIU 1a (fitxes sectors de planejament i àmbits de gestió)

Normes urbanístiques.pdf - Ajuntament de Campins

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?