Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...
Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...
Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
FRAGMENTS D’UNA CONVERSA AMB JOAN BARBARÀ<br />
18<br />
FRAGMENTOS DE UNA CONVERSACIÓN CON JOAN BARBARÀ<br />
Quins són els artistes amb els quals ha col·laborat i que destacaria?<br />
En principi, la major part són destacables encara que sigui per alguna característica singular i, si és genuïna, millor. El diàleg i<br />
la correspondència mantinguts amb algun ínclit artista de les passades generacions: Hartung, Picasso, Dunoyer de Ségouzac,<br />
Vasarely, Dalí, <strong>Miró</strong>, així ho testimonien. Kokoschka, Fontana, Dieter Roth...<br />
Com foren els inicis de la seva relació amb l’editor Aimé Maeght?<br />
Aimé Maeght va voler aterrar a Barcelona, quan li havien proposat a fer-ho pel centre de la península. De sobte va telefonar-me<br />
des de l’hotel per a concretar una xerrada. La seva idea taxativa era comptar amb el meu taller de calcografia com un tentacle<br />
més del que mantenia a St. Paul de Vence (o Vença), regit pel tècnic, en gravat d’interpretació, Robert Dutrou, molt experimentat<br />
en el taller de Roger Lacourrière. També les meves experiències professionals provenen en gran part d’aquest taller, ple de<br />
vitalitat amb entrades d’editors com Yliazd i artistes més assidus en aquella etapa, des de B. Buffet a André Masson i <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>.<br />
Quan va començar la seva col·laboració amb <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>?<br />
En 1957, a París, coincidint en moltes jornades, matí i tarda, des de que pujàvem les escales de la rue Foyatier, fins arribar-nos<br />
al n. 111, per entrar al taller-imprimerie d’art.<br />
Com va viure vostè l’embrió i el naixement d’aquesta fundació amb la donació generosa dels tallers en els quals <strong>Miró</strong> havia<br />
treballat?<br />
L’ any 1973, any de la mort de Picasso van arribar el matrimoni G. Gili per a decidir els detalls d’anar plegats a les exèquies.<br />
¿Cuáles son los artistas con los que ha colaborado y qué colaboraciones destacaría?<br />
En principio destacaría a la mayoría de ellos, aunque sólo fuese por alguna característica singular, que si es genuina, mejor. Los<br />
diálogos y la correspondencia mantenidos con algunos ínclitos artistas de las últimas generaciones: Hartung, Picasso, Dunoyer<br />
de Ségouzac, Vasarely, Dalí, <strong>Miró</strong> son testimonio de ello. Kokoschka, Fontana, Dieter Roth…<br />
¿Cómo fueron los inicios de su relación con el editor Aimé Maeght?<br />
Aimé Maeght eligió aterrizar Barcelona, a pesar de que le habíamos aconsejado que lo hiciera en centro de la península.<br />
De repente, me telefoneó desde el hotel para concretar una cita para hablar. Su idea taxativa era disponer de mi taller de<br />
calcografía, a modo de tentáculo del taller que mantenía en St. Paul de Vence, el cual estaba dirigido por Robert Dutrou,<br />
el técnico en grabado de interpretación, que había trabajado durante años en el taller de Roger Lacourrière. También mis<br />
experiencias profesionales provienen en gran medida de este taller, tan lleno de vitalidad, con editores como Yliazd y otros<br />
artistas asiduos durante esta etapa, como B. Buffet, André Masson o <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>.<br />
¿Cuándo comenzó su colaboración con <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>?<br />
En el año 1957, en París, coincidiendo muchas jornadas, por la mañana y por la tarde; desde que subíamos las escaleras de la<br />
rue Foyatier, hasta que llegábamos al nº 111, para entrar en el taller-imprimerie de arte.<br />
¿ Cómo vivió Usted el embrión y el nacimiento de esta <strong>Fundació</strong>n, a partir de la generosa donación de los talleres en lo que<br />
<strong>Miró</strong> había trabajado?<br />
El año 1973, año en que murió Picasso, vino el matrimonio Gili para planear el ir juntos a las exequias. <strong>Miró</strong> estaba muy<br />
<strong>Miró</strong> estava molt afectat. Al cap de llargues estones de silenci dens vaig gosar comminar-los a sortir de Son Abrines per seguir<br />
pensant a fora, fent la passejada pels voltants tal i com teniem l’hàbit de fer en acabar les també denses jornades de treball. En<br />
efecte, tancar les portes de Son Boter a hora baixa per passar a saludar <strong>Miró</strong> a casa seva comporta records entranyables, sempre<br />
animós i sense cedir mai de les seves idees sobre buscar la forma d’endegar el nou emplaçament dels tallers de gravat, just al<br />
camp dit S’ametllerar, entre la cafeteria actual i els seus voltants. Personalment li va fer gràcia que jo fos partidari d’un somni:<br />
preservar tot aquell racó de la seva propietat per facilitar un parc d’arbredes entre escultures seves: amb vistes a la Cala Major i,<br />
passar el taller-obrador a algun dels palaus desafectats, enormes, amb pati central espaiós en el barri comprés entre el Born i el<br />
passeig de <strong>Mallorca</strong>, amb la finalitat de gaudir d’un espai cèntric amb suficient capacitat per a formar un centre d’art amb tallers<br />
propis de cara a l’alumnat lliure com una Facultat adherida a l’Institut Llull, (sense intermediaris polítics) anexat a la <strong>Fundació</strong><br />
MIRÓ i amb el recolzament del Consell Balear. D’aquestes idees, millor articulades, podria esdevenir la instauració d’un<br />
capítol de voluntats a fi de protegir entitats com l’Obra Cultural i Arca, en defensa del patrimoni urbà, però també paisatge i<br />
pagesia.<br />
Aquesta circumstància, més propera al crit del moviment del 1968 que clamava “demanem l’impossible” que principiava amb<br />
el “siguem objectius” em porta al fet consumat, inútil per tant, de reclamar aquells originals de MIRÓ que van ser bescanviats<br />
per una arquitectura de disseny “ prêt-à-porter “ , airejada i il·luminada deficitàriament.<br />
Com recorda la vitalitat creativa desenvolupada en el Taller Sert?<br />
La construcció de nova planta de l’estudi, vora Son Abrines, creada pel seu amic l’arquitecte Josep Lluís Sert quedava a mercè de la<br />
labor d’altres innovacions creatives directes en paper, pintures i dibuixos, maquetes de llibres, vitralls i murals; aquests darrers encàrrecs<br />
es definien amb la intervenció de <strong>Joan</strong> Gardy Artigas. Les pintures sobre tela i suports imprevistos sortien de la nau central.<br />
Comentari apart, val a dir, que el flamant estudi-taller <strong>Miró</strong>, (amb tantes jornades viscudes), reuneix les dimensions que requerien,<br />
al seu temps, les velles capelles romàniques de gust tan mediterrani amb l’encant del silenci i la llum natural dosificada,<br />
afectado. Tras largos ratos de denso silencio, me decidí a instarle a salir de Son Abrines para continuar pensando afuera, dando<br />
el paseo por los alrededores, que acostumbrábamos a dar también, tras las intensas jornadas de trabajo. Y en efecto así era;<br />
cerrar las puertas de Son Boter al atardecer, para pasar por casa de <strong>Miró</strong> a saludarle, me trae recuerdos entrañables; siempre<br />
animoso y sin abandonar nunca la idea de buscar la forma de encauzar el nuevo emplazamiento de los talleres de grabado,<br />
justamente en el campo llamado S’Ametllerar, donde actualmente está la cafetería y sus alrededores. A él le hizo gracia que<br />
yo fuese partidario de un sueño: preservar todo ese rincón de su propiedad para hacer una arboleda entre sus esculturas, con<br />
vistas a Cala Major y trasladar el taller a alguno de los palacios desafectos y enormes, con espacioso patio central, situados en<br />
el barrio entre el Borne y el Paseo <strong>Mallorca</strong>, en donde disfrutar de un espacio céntrico, con capacidad suficiente para formar<br />
un centro de arte con talleres propios para un alumnado libre, funcionando como una facultad adherida al Instituto Llull<br />
(sin intermediarios políticos), anexa a la <strong>Fundació</strong>n MIRÓ y con el respaldo del Consell Balear. De todas estas ideas, mejor<br />
articuladas, podría surgir la instauración de un capítulo de voluntades a fin de proteger a entidades como la Obra Cultural<br />
y Arca, en defensa del patrimonio urbano, pero también del paisaje y del mundo rural. Esta circunstancia, cercana al grito<br />
del movimiento del 68, que exhortaba aquel “pidamos lo imposible”, que comenzaba con las palabras “seamos objetivos”,<br />
me lleva al hecho consumado y por lo tanto inútil, de reclamar aquellos originales de MIRÓ que fueron cambiados por una<br />
arquitectura de diseño prêt-à-porter, aireada y deficitariamente iluminada.<br />
¿Cómo recuerda la vitalidad creativa desarrollada en el Taller Sert?<br />
La construcción de nueva planta del estudio, junto a Son Abrines, creado por su amigo el arquitecto Josep Lluís Sert, quedaba<br />
a merced de la labor de otras innovaciones creativas directas sobre papel, pinturas y dibujos, maquetas de libros, vidrieras y<br />
murales; definidos éstos últimos por la intervención de <strong>Joan</strong> Gardy Artigas. Las pinturas sobre tela y soportes imprevistos salían<br />
de la nave central. Al margen de esto, cabe decir que el flamante estudio-taller <strong>Miró</strong> (con tantas jornadas vividas) reúne las<br />
dimensiones que requerían, en su época, las viejas capillas románicas de gusto tan mediterráneo, con el encanto del silencio y la<br />
luz natural dosificada. Y la situación del coro de la escolanía, a modo de altillo, desde el cual el dominio visual sobre la nave es<br />
FRAGMENTS D’UNA CONVERSA AMB JOAN BARBARÀ<br />
19<br />
FRAGMENTOS DE UNA CONVERSACIÓN CON JOAN BARBARÀ