27.04.2013 Views

Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...

Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...

Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

FRAGMENTS D’UNA CONVERSA AMB JOAN BARBARÀ<br />

18<br />

FRAGMENTOS DE UNA CONVERSACIÓN CON JOAN BARBARÀ<br />

Quins són els artistes amb els quals ha col·laborat i que destacaria?<br />

En principi, la major part són destacables encara que sigui per alguna característica singular i, si és genuïna, millor. El diàleg i<br />

la correspondència mantinguts amb algun ínclit artista de les passades generacions: Hartung, Picasso, Dunoyer de Ségouzac,<br />

Vasarely, Dalí, <strong>Miró</strong>, així ho testimonien. Kokoschka, Fontana, Dieter Roth...<br />

Com foren els inicis de la seva relació amb l’editor Aimé Maeght?<br />

Aimé Maeght va voler aterrar a Barcelona, quan li havien proposat a fer-ho pel centre de la península. De sobte va telefonar-me<br />

des de l’hotel per a concretar una xerrada. La seva idea taxativa era comptar amb el meu taller de calcografia com un tentacle<br />

més del que mantenia a St. Paul de Vence (o Vença), regit pel tècnic, en gravat d’interpretació, Robert Dutrou, molt experimentat<br />

en el taller de Roger Lacourrière. També les meves experiències professionals provenen en gran part d’aquest taller, ple de<br />

vitalitat amb entrades d’editors com Yliazd i artistes més assidus en aquella etapa, des de B. Buffet a André Masson i <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>.<br />

Quan va començar la seva col·laboració amb <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>?<br />

En 1957, a París, coincidint en moltes jornades, matí i tarda, des de que pujàvem les escales de la rue Foyatier, fins arribar-nos<br />

al n. 111, per entrar al taller-imprimerie d’art.<br />

Com va viure vostè l’embrió i el naixement d’aquesta fundació amb la donació generosa dels tallers en els quals <strong>Miró</strong> havia<br />

treballat?<br />

L’ any 1973, any de la mort de Picasso van arribar el matrimoni G. Gili per a decidir els detalls d’anar plegats a les exèquies.<br />

¿Cuáles son los artistas con los que ha colaborado y qué colaboraciones destacaría?<br />

En principio destacaría a la mayoría de ellos, aunque sólo fuese por alguna característica singular, que si es genuina, mejor. Los<br />

diálogos y la correspondencia mantenidos con algunos ínclitos artistas de las últimas generaciones: Hartung, Picasso, Dunoyer<br />

de Ségouzac, Vasarely, Dalí, <strong>Miró</strong> son testimonio de ello. Kokoschka, Fontana, Dieter Roth…<br />

¿Cómo fueron los inicios de su relación con el editor Aimé Maeght?<br />

Aimé Maeght eligió aterrizar Barcelona, a pesar de que le habíamos aconsejado que lo hiciera en centro de la península.<br />

De repente, me telefoneó desde el hotel para concretar una cita para hablar. Su idea taxativa era disponer de mi taller de<br />

calcografía, a modo de tentáculo del taller que mantenía en St. Paul de Vence, el cual estaba dirigido por Robert Dutrou,<br />

el técnico en grabado de interpretación, que había trabajado durante años en el taller de Roger Lacourrière. También mis<br />

experiencias profesionales provienen en gran medida de este taller, tan lleno de vitalidad, con editores como Yliazd y otros<br />

artistas asiduos durante esta etapa, como B. Buffet, André Masson o <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>.<br />

¿Cuándo comenzó su colaboración con <strong>Joan</strong> <strong>Miró</strong>?<br />

En el año 1957, en París, coincidiendo muchas jornadas, por la mañana y por la tarde; desde que subíamos las escaleras de la<br />

rue Foyatier, hasta que llegábamos al nº 111, para entrar en el taller-imprimerie de arte.<br />

¿ Cómo vivió Usted el embrión y el nacimiento de esta <strong>Fundació</strong>n, a partir de la generosa donación de los talleres en lo que<br />

<strong>Miró</strong> había trabajado?<br />

El año 1973, año en que murió Picasso, vino el matrimonio Gili para planear el ir juntos a las exequias. <strong>Miró</strong> estaba muy<br />

<strong>Miró</strong> estava molt afectat. Al cap de llargues estones de silenci dens vaig gosar comminar-los a sortir de Son Abrines per seguir<br />

pensant a fora, fent la passejada pels voltants tal i com teniem l’hàbit de fer en acabar les també denses jornades de treball. En<br />

efecte, tancar les portes de Son Boter a hora baixa per passar a saludar <strong>Miró</strong> a casa seva comporta records entranyables, sempre<br />

animós i sense cedir mai de les seves idees sobre buscar la forma d’endegar el nou emplaçament dels tallers de gravat, just al<br />

camp dit S’ametllerar, entre la cafeteria actual i els seus voltants. Personalment li va fer gràcia que jo fos partidari d’un somni:<br />

preservar tot aquell racó de la seva propietat per facilitar un parc d’arbredes entre escultures seves: amb vistes a la Cala Major i,<br />

passar el taller-obrador a algun dels palaus desafectats, enormes, amb pati central espaiós en el barri comprés entre el Born i el<br />

passeig de <strong>Mallorca</strong>, amb la finalitat de gaudir d’un espai cèntric amb suficient capacitat per a formar un centre d’art amb tallers<br />

propis de cara a l’alumnat lliure com una Facultat adherida a l’Institut Llull, (sense intermediaris polítics) anexat a la <strong>Fundació</strong><br />

MIRÓ i amb el recolzament del Consell Balear. D’aquestes idees, millor articulades, podria esdevenir la instauració d’un<br />

capítol de voluntats a fi de protegir entitats com l’Obra Cultural i Arca, en defensa del patrimoni urbà, però també paisatge i<br />

pagesia.<br />

Aquesta circumstància, més propera al crit del moviment del 1968 que clamava “demanem l’impossible” que principiava amb<br />

el “siguem objectius” em porta al fet consumat, inútil per tant, de reclamar aquells originals de MIRÓ que van ser bescanviats<br />

per una arquitectura de disseny “ prêt-à-porter “ , airejada i il·luminada deficitàriament.<br />

Com recorda la vitalitat creativa desenvolupada en el Taller Sert?<br />

La construcció de nova planta de l’estudi, vora Son Abrines, creada pel seu amic l’arquitecte Josep Lluís Sert quedava a mercè de la<br />

labor d’altres innovacions creatives directes en paper, pintures i dibuixos, maquetes de llibres, vitralls i murals; aquests darrers encàrrecs<br />

es definien amb la intervenció de <strong>Joan</strong> Gardy Artigas. Les pintures sobre tela i suports imprevistos sortien de la nau central.<br />

Comentari apart, val a dir, que el flamant estudi-taller <strong>Miró</strong>, (amb tantes jornades viscudes), reuneix les dimensions que requerien,<br />

al seu temps, les velles capelles romàniques de gust tan mediterrani amb l’encant del silenci i la llum natural dosificada,<br />

afectado. Tras largos ratos de denso silencio, me decidí a instarle a salir de Son Abrines para continuar pensando afuera, dando<br />

el paseo por los alrededores, que acostumbrábamos a dar también, tras las intensas jornadas de trabajo. Y en efecto así era;<br />

cerrar las puertas de Son Boter al atardecer, para pasar por casa de <strong>Miró</strong> a saludarle, me trae recuerdos entrañables; siempre<br />

animoso y sin abandonar nunca la idea de buscar la forma de encauzar el nuevo emplazamiento de los talleres de grabado,<br />

justamente en el campo llamado S’Ametllerar, donde actualmente está la cafetería y sus alrededores. A él le hizo gracia que<br />

yo fuese partidario de un sueño: preservar todo ese rincón de su propiedad para hacer una arboleda entre sus esculturas, con<br />

vistas a Cala Major y trasladar el taller a alguno de los palacios desafectos y enormes, con espacioso patio central, situados en<br />

el barrio entre el Borne y el Paseo <strong>Mallorca</strong>, en donde disfrutar de un espacio céntrico, con capacidad suficiente para formar<br />

un centro de arte con talleres propios para un alumnado libre, funcionando como una facultad adherida al Instituto Llull<br />

(sin intermediarios políticos), anexa a la <strong>Fundació</strong>n MIRÓ y con el respaldo del Consell Balear. De todas estas ideas, mejor<br />

articuladas, podría surgir la instauración de un capítulo de voluntades a fin de proteger a entidades como la Obra Cultural<br />

y Arca, en defensa del patrimonio urbano, pero también del paisaje y del mundo rural. Esta circunstancia, cercana al grito<br />

del movimiento del 68, que exhortaba aquel “pidamos lo imposible”, que comenzaba con las palabras “seamos objetivos”,<br />

me lleva al hecho consumado y por lo tanto inútil, de reclamar aquellos originales de MIRÓ que fueron cambiados por una<br />

arquitectura de diseño prêt-à-porter, aireada y deficitariamente iluminada.<br />

¿Cómo recuerda la vitalidad creativa desarrollada en el Taller Sert?<br />

La construcción de nueva planta del estudio, junto a Son Abrines, creado por su amigo el arquitecto Josep Lluís Sert, quedaba<br />

a merced de la labor de otras innovaciones creativas directas sobre papel, pinturas y dibujos, maquetas de libros, vidrieras y<br />

murales; definidos éstos últimos por la intervención de <strong>Joan</strong> Gardy Artigas. Las pinturas sobre tela y soportes imprevistos salían<br />

de la nave central. Al margen de esto, cabe decir que el flamante estudio-taller <strong>Miró</strong> (con tantas jornadas vividas) reúne las<br />

dimensiones que requerían, en su época, las viejas capillas románicas de gusto tan mediterráneo, con el encanto del silencio y la<br />

luz natural dosificada. Y la situación del coro de la escolanía, a modo de altillo, desde el cual el dominio visual sobre la nave es<br />

FRAGMENTS D’UNA CONVERSA AMB JOAN BARBARÀ<br />

19<br />

FRAGMENTOS DE UNA CONVERSACIÓN CON JOAN BARBARÀ

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!