Catàleg 10 anys - Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca ...

CRÒNICA BIGARRADA PER A UNA DÈCADA INTENSA
38
CRÓNICA ABIGARRADA PARA UNA DÉCADA INTENSA
plasmant-se en diverses exposicions la finalitat de les quals és mostrar el bon fer d’alguns dels beneficiaris d’aquestes beques.
L’oferta va sorgir a partir del taller de l’artista que fa una dècada comptava amb el clàssic torn per imprimir el gravat i la litografia,
també comptava amb material per a la impressió de litografia òfset, usat habitualment per a la impressió de cartells, tirades
avant lettre i els primers bon à tirer, etcètera. A aquests va anar afegint-se la possibilitat d’estampar serigrafia i tot l’instrumental
digital per imprimir els nous processos de fotogravat en planxes de polímer (material plàstic d’última generació), així com altres
impressions digitals sobre suports que no són exclusivament paper, com la fusta, l’alumini, la tela, l’acetat, etcètera.
D’altra banda, l’Espai Zero és un espai “inventat” per a aquestes exposicions que resol d’una manera eficaç les dificultats i l’escassetat
de zones d’exposició disponibles i aptes per a l’exhibició. Des de l’obertura d’aquest nou entorn, els artistes que han obtingut
alguna de les beques d’experimentació, creació o una altra menció han comptat amb l’oportunitat de mostrar el treball
realitzat. A altres la Fundació els ha convidat per realitzar algun dels seus projectes als Tallers, com és el cas de Fernando Bellver
i Joan Cruspinera; així mateix, Juan Martínez Moro, Jesús Pastor, entre d’altres, han exposat la seva obra sense que aquesta hagi
estat realitzada als Tallers. Una altra novetat destacable, l’origen de la qual està vinculat als Tallers, és la presentació de la carpeta
en diverses fires i exposicions. És el cas d’Estampa, que té lloc a Madrid, que des de l’any 2000 exposa les edicions anuals dels
Tallers i publicita les diverses convocatòries artístiques que realitza. Amb això els Tallers i la mateixa Fundació assoleixen difusió
nacional i internacional.
Durant aquesta dècada han estat tantes les propostes adscrites als Tallers de la Fundació que gairebé resulta extenuant ressenyarles
al complet a causa de l’ingent treball generat a partir de la concessió de les beques al qual es poden afegir els cursos i els treballs
individuals sorgits des dels Tallers. Una de les apostes més interessants és la proposada per l’artista del pop britànic Peter
Phillips. Avesat al maneig de les noves tecnologies, l’ús que fa del programa informàtic Photoshop resulta un instrument que,
a priori, desperta l’interès dels artistes, en especial d’aquells que realitzen un treball tan preciosista i colorista com el de Phillips.
La tècnica del “tallar i aferrar” el du a crear una sèrie d’obres que han fet del pop com a estil i del collage com a tècnica les seves
dues fonts principals. Però si l’obra tenia sentit virtualment, com a subjecte digital, traspassar-la sobre el paper era, i continua
becas. La oferta surgió a partir del taller del artista que hace una década contaba con el clásico torno para imprimir el grabado
y la litografía, también contaba con material para la impresión de litografía offset, usado habitualmente para la impresión de
carteles, tiradas avant lettre y los primeros bon a tirer, etcétera. A estos fue añadiéndose la posibilidad de estampar serigrafía y
todo el instrumental digital para imprimir los nuevos procesos de fotograbado en planchas de polímero (material plástico de
última generación), así como otras impresiones digitales sobre soportes que no son exclusivamente papel, como la madera, el
aluminio, la tela, el acetato, etcétera.
Por otra parte, el Espai Zero es un espacio “inventado” para estas exposiciones que resuelve de una manera eficaz las dificultades
y la escasez de zonas de exposición disponibles y aptas para la exhibición. Desde la apertura de este nuevo entorno, los
artistas que han obtenido alguna de las becas de experimentación, creación u otra mención han contado con la oportunidad
de mostrar el trabajo realizado. A otros la Fundació les ha invitado para realizar algno de sus proyectos en los talleres, es el caso
de Fernando Bellver y Joan Cruspinera; asimismo, Juan Martínez Moro, Jesús Pastor, entre otros, han expuesto su obra sin que
ésta haya sido realizada en los talleres. Otra novedad destacable cuyo origen está vinculado a los talleres es la presentación de la
carpeta en diversas ferias y exposiciones. Es el caso de Estampa que tiene lugar en Madrid, que desde el año 2000 expone las
ediciones anuales de los talleres y publicita las diversas convocatorias artísticas que realiza, con ello los talleres y la propia Fundació
alcanzan difusión nacional e internacional.
Durante esta década han sido tantas las propuestas adscritas a los talleres de la Fundació que casi resulta extenuante reseñarlas
al completo debido al ingente trabajo generado a partir de la concesión de las becas a la que cabe añadir los cursos y los trabajos
individuales surgidos desde los talleres.
Una de las apuestas más interesantes es la propuesta por el artista del Pop británico Peter Phillips.Avezado en el manejo de las
nuevas tecnologías el uso que hace del programa informático Photoshop resulta un instrumento que, a priori, despierta el interés
de los artistas en especial sobre aquellos que realizan un trabajo tan preciosista y colorista como el de Phillips. La técnica del
“cortar y pegar” le lleva a crear una serie de obras que han hecho del Pop como estilo y del collage como técnica sus dos fuentes
mayores. Pero si la obra tenía sentido virtualmente, como sujeto digital, traspasarla sobre el papel era, y sigue siendo, uno de los
sent, un dels majors reptes tecnològics.
Després de nombroses proves i arran de l’exposició “Easy Looking” a l’Espai Cúbic de la Fundació, es presenta l’edició d’una
carpeta amb quatre impressions l’edició de les quals no supera els setanta exemplars. Aquesta impressió es va realitzar al Museu
Internacional d’Electrografia de Conca, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, que en aquell moment (1996)
comptava amb la tecnologia reprogràfica làser més avançada. Malgrat les excel·lències del resultat, l’obra no mostrava l’energia
d’anteriors treballs gràfics realitzats amb tècniques tradicionals com la serigrafia o el gravat, per la incapacitat de transmetre tot
el fulgor i la brillantor característiques de l’obra de Phillips. Encara així, aquests treballs gràfics varen ser pioners quant a l’ús de
la impressió digital tant en el camp de la creació com en el de la impressió.
Dos anys abans, el 1994, dues propostes varen servir per iniciar la sèrie d’edicions gràfiques de la Fundació. La primera, firmada
per Ben Jakober. Aquest artista va guanyar la primera edició dels premis que porten el nom de la senyora Pilar Juncosa
i Sotheby’s, una relació fruit de la subhasta realitzada per la casa londinenca per obtenir fons per finançar la construcció de
l’edifici Estrella de Rafael Moneo, seu de la Fundació. El projecte guanyador mai no ha arribat a realitzar-se i sí que es va presentar
“Mazzochio” una estructura metàl·lica inspirada en objectes del Renaixement (la copa d’Ucello a l’autopista de Ponent i
el cavall de Leonardo per a la Biennal de Venècia, completen aquesta sèrie). La serigrafia presentada està composta per diverses
visions de l’espectacular estructura incrustada a l’Espai Cúbic.
El mateix any, Wolf Vostell va realitzar i va dirigir el muntatge “Sara-jevo. 3 Fluxus Pianos” i intervingué directament en la
performance que va realitzar davant el públic. El seu treball va ser una crida d’atenció sobre la destrucció de la capital cultural de
l’actual Bòsnia i Hercegovina i la performance va ser un crit desesperat i violent sobre aquella matança cívica i cultural. El mestre
del Fluxus va deixar una sèrie de cinc estampes amb dues litografies òfset i tres gravats realitzats als Tallers de la Fundació on
reflecteix el seu sentiment de fúria i impotència davant aquesta catàstrofe humana i cultural.
Un dels encerts dels Tallers de la Fundació Pilar i Joan Miró ha estat obrir els seus espais a la presència d’altres gravadors d’es-
mayores retos tecnológicos.
Tras numerosas pruebas y a raíz de la exposición “Easy Looking“ en el Espai Cúbic de la Fundació, se presenta la edición de
una carpeta con cuatro impresiones cuya edición no supera los setenta ejemplares. Esta impresión se realizó en el Museo Internacional
de Electrografía de Cuenca, en colaboración con la Universitat de les Illes Balears, que en aquel momento (1996)
contaba con la más avanzada tecnología reprográfica láser. Pese a las excelencias del resultado, la obra no mostraba la energía de
anteriores trabajos gráficos realizados con técnicas tradicionales como la serigrafía o el grabado, por la incapacidad de trasmitir
todo el fulgor y el brillo que las características de la obra de Phillips desprende. Aún así, esos trabajos gráficos fueron pioneros
en cuanto al uso de la impresión digital tanto en el campo de la creación como en el de la impresión.
Dos años antes, en 1994, dos propuestas sirvieron para iniciar la serie de ediciones gráficas de la Fundació. La primera firmada
por Ben Jakober. Este artista ganó la primera edición de los premios que llevan el nombre de doña Pilar Juncosa y Sothebys,
una relación fruto de la subasta realizada por la casa londinense para obtener fondos y financiar la construcción del edificio
estrella de Rafael Moneo, sede de la Fundació. El proyecto ganador nunca ha llegado a realizarse y si se presentó “Mazzochio”
una estructura metálica inspirada en objetos del Renacimiento (la copa de Ucello en la autopista de Poniente y el caballo de
Leonardo para la Bienal de Venecia, completan esta serie). La serigrafía presentada está compuesta por diversas visiones de la
espectacular estructura incrustada en el Espai Cúbic.
En el mismo año, Wolf Vostell realizó y dirigió el montaje “Sara-jevo. 3 Fluxus Pianos” interviniendo directamente en la performance
que realizó frente al público. Su trabajo fue una llamada de atención sobre la destrucción de la capital cultural de la
actual Bosnia-Herzegovina y la performance fue un grito desesperado y violento sobre aquella masacre cívica y cultural. El maestro
del Fluxus dejó una serie de cinco estampas con dos litografías offset y tres grabados realizados en los talleres de la Fundació
donde refleja su sentimiento de furia e impotencia ante esta catástrofe humana y cultural.
Uno de los aciertos de los Talleres de la Fundació Pilar i Joan Miró ha sido abrir sus espacios a la presencia de otros grabadores
de escuelas tan alejadas geográficamente como la cubana y la británica con presencias destacadas de profesores de diversos
CRÒNICA BIGARRADA PER A UNA DÈCADA INTENSA
39
CRÓNICA ABIGARRADA PARA UNA DÉCADA INTENSA