Unitat 7

Unitat 7
BOTIGUES
A la llavaneria (o bugaderia)
Empleada:_______________________________________________
Vicent:__________________________________________________
EMPLEADA: Bon dia. ¿Volia usar una màquina?
VICENT: Dues, per favor. Porte molta roba blanca hui. ¿Cal esperar molt?
EMPLEADA: No, n'hi ha algunes de lliures.... Ací té la seua fitxa. ¿Necessita
canvi per al detergent o l'assecat?
VICENT: No, gràcies. Tinc prou moneda menuda. Per cert, l'última vegada
vaig perdre uns calcetins.¿No els haurà vist per casualitat? Són de cotó.
L'un és de color beix i l'altre negre.
EMPLEADA: Deu estar de broma, vosté! De calcetins, en tinc a manta. En
trobe tots els dies. Mire en aquell cistell d'allà.
VICENT: ¿I com els trobaré entre tants i tants?
EMPLEADA: Ah, no és cosa meua! Si els clients no es prenen la molèstia de
comprovar si s'han deixat alguna cosa en la màquina...doncs...
VICENT: D'acord, d'acord. Entesos. La pròxima vegada m'hi fixaré.
EMPLEADA: Farà bé! Millor que millor!
A la botiga de fotografia
Bàrbera:____________________________________________________
Empleat:____________________________________________________
BÀRBERA: Bon dia. Vaig deixat un rodet per revetlar la setmana passada.
Ja deuen tindre'l.
EMPLEAT: Normalment sí... Però portem un cert retard perquè hi ha hagut
una vaga al laboratori que treballa per a nosaltres. Ho miraré. ¿Em diu el
seu nom, per favor?
BÀRBERA: Bàrbera Galindo. Eren diapositives.
EMPLEAT: Em sembla que ha tingut sort. Ací les tinc.
BÀRBERA: Gràcies (Obri el paquet i comença a mirar les diapositives).
Però si s'han fet malbé. No es veu res. Mire-ho.
EMPLEAT: Si són només les tres últimes. Vosté ha degut obrir la màquina
abans d'acabar la pel.lícula i s'ha vetlat.
BÀRBERA: No pot ser. He posat tota la meua atenció.
EMPLEAT: No li dic que no. Però tal vegada algú l'ha obert sense que vosté
se n'adonara.
BÀRBERA: ah, ja ho tinc! Ha estat el meu germanet! Em sentirà si ha estat
ell!

LA DEFINICIÓ
Ja hem vist en la unitat anterior com el lèxic dels textos explicatius es caracteritza
per ser denotatiu, és a dir, per ajustar-se a la definició donada pel diccionari o
enciclopèdia. Com a exemple, vam veure la paraula “gos”.
GOS [pl.gossos] m 1 ZOOL [canis familiaris,família dels cànids] Mamífer
carnívor del subordre dels fissípedes, d’aspecte, forma i pelatge molt diversos
segons les races.
En general, en les definicions es respecta la categoria de cada paraula. Un nom es
defineix amb un altre nom, un adjectiu qualificatiu amb un altre adjectiu
qualificatiu i un verb amb un altre verb.
MAR n m i f 1 GEOL/OCEANOG Aigua salada que cobreix una gran part
de la superfície de la terra.
ESCRIURE v 1 tr. Representar sons o expressions per mitjà de signes
convencionals dibuixats.
FELIÇ adj. Alegre, satisfet, joiós.
En altres registres, una paraula pot significar més coses que la definició primera
del diccionari.En la llengua col.loquial, per exemple,“ser un gos”o”fer el
gos”significat “gandul”.En la llengua literària, una frase com“el tirà i els seus
fidels gossos”, adquireix el sentit d’”esbirros o guardaespatles”.
A vegades, en la poesia, l’escriptor defineix una paraula mitjançant les sensacions
que li produeix. O es compara amb alguna cosa que aquesta paraula t’evoca.Això
s’anomena donar valor connotatiu a les paraules i és propi de la poesia i, en
general, de la literatura.
Gavines, mans en adéu
que desprén el cel com llàgrimes.
La mar és una música en blau,
un mirall d’argent per al sol,
el llit on la lluna s’adorm,
el somni amb estels d’infant.
Enric Navarro Borràs
Josep Piera
LES ESTROFES
Una estrofa és un conjunt de versos que forma part d’un poema que
comparteixen la mateixa quantitat de síl.labes i la mateixa rima. Hi ha poemes
sense estrofes com el romanç.
Vegem alguns exemples d’estrofa:

APARIAT. Conjunts de dos versos de rima consonant.D’art menor o major.
El meu cor viu a nivell
del vol més alt de l’ocell.
J.Palau i Fabre.
TERCET.Versos d’art major en què el primer i el tercer vers rimen en consonant.
Tu que ames d’un esclat de cacatues,
les corbates, que compres a parells,
i duus al sol un mocador quan sues,
[...] Josep Carner
QUARTET,QUARTETA. El quartet és d’art major i la quarteta d’art menor.Rima con-
sonat o assonant.
La ginesta altra vegada!
la ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
Que ve al temps de la calor!
Joan Maragall
QUINTET,QUINTETA. Art major o art menor. Rima consonant.
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai.
Dia i nit me l’han dictada,
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Joan Maragall.
SEXTET,SEXTETA. Art major o art menor.Rima consonant.
Si deia que el bosc m’ha parlat,
el rabassaire se’n riuria.
Al noguer verd jo m’he adreçat,
si n’és igual nostra alegria.
Ai, com penetra al fons del cor
el goig daurat de l’aire de l’or!
Josep Sebastià Pons
OCTAVA o COBLA.Típica de la nostra literatura medieval.
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Ausiàs March
SONET.Catorze versos (normalment d’art major).Dos quarts i dos tercets.
En el mirall del vent hi dorm la imatge
dels dies exhaurits sense alenar,
de nits sense dolor. A baix, la mar
es fa material pur i salvatge
que em reverteix al món. Sé que el viatge
encara és tot per fer, fins a ancorar
en port sense eixidiu. En arribar,
el meu navili i jo serem carnatge

de desamor, d'oblit... Els meus delers,
avui tan vehements, són ficció,
compàs d'espera en va, tibats velers
singlant sense cap rumb. El faralló,
enterc, em veu passar cap als darrers
ponents i l'ona em diu una cançó.
Jaume Fuster Alzina
Ací teniu un exemple de romanç, sèrie de versos on només rimen, en assonant,
els versos parells. D’art menor
A la voreta del mar
n’hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
la flor més bella.
Com ne fou a mig brodar
li manca seda.
Gira els ulls envers la mar:
veu una vela;
veu venir un galió
tot vora terra;
ne veu venir un mariner
que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,
que en porteu seda?-
-De quin color la voleu,
blanca o vermella?-
-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
(tradicional)
HIPÒNIMS I HIPERÒNIMS
Les paraules de la llengua que pertanyen a un mateix nucli de significat integren
un camp semàntic.Ex:el camp semàntic de les “parts del dia” el formen “l’alba”,”la
matinada”, “el matí”, “el migdia”, “el capvespre”, “la vesprada”, “la nit”…
Però un camp semàntic pot figurar inclòs en un altre de més general. Les paraules
de significació més àmplia es diuen hiperònims. Les d’abast més reduït, incloses
en les primeres, són els hipònims. Observa aquest arbre.
vegetals
fruites hortalisses herbes aromàtiques
cirera
codony
plàtan
raïm
(…)
albergínia
carxofa
creïlla
safanòria
col
(…)
espígol
menta
farigola
julivert
romaní o romer
(…)

A mesura que anem davallant en la classificació trobarem més hipònims dels
hiperònims situats més amunt.
SINÒNIMS I ANTÒNIMS
Com sabeu, els sinònims són paraules diferents que tenen un significat idèntic o
molt semblant. És molt difícil, però, trobar sinònims al cent per cent. Una paraula
“equival” a una altra en una frase concreta i un context concret.Els antònims són
paraules de significats contraris o oposats.
EXERCICIS
1.Substitueix la paraula subratllada per un sinònim:
1.Recorda que dissabte pròxim celebrarem el natalici de Josep.
2.Tenia molta gana i encara faltava una hora per sopar.
3.Aquest curs han substituït el bidell de l’institut.
4.El matalaf del meu llit és massa tou i em produeix mal d’esquena.
5.Si no saps com s’han de barrejar les pintures, no ho faces.
2.Escriu un sinònim i un antònim per a cadascuna d’aquestes paraules:
simpàtic brut útil còmode estrany
3.Digues quines altres maneres hi ha de dir en català aquestes paraules.
espill granera
roig menut
roín fesol
4.Afegint prefixos, forma els antònims de les següents paraules:
afortunat
hàbil
gràcia
legítima
apegar
simètrica
1.El Nucli del SV és un verb.
unió
gust
aparéixer
culte
conegut
esperança
EL SINTAGMA VERBAL. EL PREDICAT
El SV té per nucli un verb, que funciona com a nucli de tot allò que es diu del
Subjecte, el Predicat.
2.Predicat Nominal i Predicat Verbal.
El verb és copulatiu, si no significa pràcticament res, fa d’unió entre el Subjecte
i l’adjectiu o nom que conté la informació(atribut). El Predicat es diu, en aquest
cas, Predicat Nominal.
SN
SN o SAdj

Subjecte
El teu amic
Joana
El mestre
La teua mare
Verb copulatiu
és
sembla
pareix
està
adjectiu o nom
que conté la
informació
(atribut)
metge
simpàtic
competent
enfadada
SN-Subjecte Predicat (Nominal)
A vegades, els verbs copulatius van sense atribut:
La visita serà a migdia (CCT)
La festa és en el jardí (CCL)
Aquesta butaca està en la sala d’estar (CCL)
El verb és predicatiu, si té significació plena. El Predicat es diu, en aquest cas,
Predicat Verbal. El verb, en aquest cas, pot dur tota mena de complements, tret
de l’Atribut.
Subjecte Verb
predicatiu
El professor repartirà
V
SN-
Subjecte
CD CI CC
els exàmens als alumnes
SN
Sprep
Predicat (Verbal)
en l’aula
Sprep
El verb predicatiu, com déiem, no pot portar atribut, però sí aquests
complements que veurem al llarg del curs:
-complement directe (què)
-complement indirecte (a qui)
-complement circumstancial (on, a on, com…)
-complement predicatiu
-complement de règim
-complement agent.
En els verbs en veu passiva, el Subjecte, en lloc de protagonitzar l’acció, la
pateix.L’antic CD del verb en veu activa protagonitza l’acció i rep el nom de
Complement agent.
veu activa:
El jutge condemna el delinqüent
d-art n v en veu activa d-art n
SN V SN
V complement directe
Subjecte Predicat(verbal)
veu passiva:
El delinqüent és condemnat pel jutge
d-art n v en passiva d-art n
SN V SN
complement agent

Subjecte Predicat (verbal)
EXERCICIS
1.Separa el Subjecte del Predicat d’aquestes oracions.Digues si el verb és
copulatiu o predicatiu i, per tant, si el Predicat és Nominal o Verbal:
1.
La pluja torrencial provoca danys en l’agricultura
2.
L’ oli d’oliva és beneficiós per a la salut
3.
Dos nous tractaments milloren els malalts d’ Alzheimer
4.
La legalització d’ immigrants sembla imminent
5.
Voluntaris valencians viatgen a Kabul
Transforma les oracions 1 i 3 en oracions passives:
1_______________________________________________________________
2__________________________________________________________________________
1.La L inicial
ORTOGRAFIA DE LES LATERALS
En valencià moltes paraules comencen per LL (llengua, lloc, llit...) però no
tantes per L, reservada a una certa quantitat de paraules cultes. A vegades
trobem paraules de la mateixa família en què una s’escriu amb LL i l’altra
amb L (llengua, lingüísta). D’aquestes parelles se’n diu doblets.
Ací tens algunes paraules que comencen per L:
laberint
labial
labor
lamentar
làmina
lampista
lapse
laringe
lector
lectura
legal
legió
legislar
legítim
lema
lent
libèl.lula
liberal
lícit
licor
líder
lignit
lila
limit
lòbal
local
loció
locució
logaritme
lògic
lona
londinenc
lúbric
lubrificar
lúcid
lucrar
luctuós
lúgubre
lumbago
lunar

larva
lasciu
latent
lateral
latifund
latitud
laudable
lavabo
(...)
lepra
lesió
letal
leucèmia
levita
lèxic
(...)
límpid
lingot
lingüística
lingüista
línia
linx
linxar
liquen
líquid
lira
liró
literal
literatura
litigi
litoral
litre
litúrgia
lívid
(...)
longitud
loquaç
lot
loteria
lotus
(...)
lupa
luxe
luxúria
(...)
Si formem el contrari de moltes d’aquestes paraules, la L es fa geminada.
Exemples:
antònim antònim
lògic legal
legible localitzable
lícit legítim
2.La L geminada
En la pronúncia més culta l’hauríem de pronunciar doble, però en la llengua
més col.loquial es pronuncia una sola L.Va sempre entre vocals.Vegem-ne
alguns exemples:
al.legar mal.leable estel.lar
al.legoria mil.lèsim excel.lent
al.leluia mol.lusc flagel.lar
al.licient nul.la franel.la
al.locució nul.litat goril.la
al.lucidar pal.li idil.li
al.ludir pal.liatiu imbecil.litat
al.luvió pàl.lid impel.lir
bèl.lic pel.lícula instal.lar
cal.ligrafia pol.len intel.lectual
cel.la pul.lular interpel.lar
cèl.lula síl.laba libèlul.la

col.laborar sil.logisme maxil.lar
col.lapse sol.lícit medul.la
col.lecció til.la metàl.lic
col.lecta vel.leïtat miscel.lània
col.lega ampul.lós mortadel.la
col.legi apel.lar novel.la
col.ligar aquarel.la oscil.lar
col.lisió bagatel.la paral.lel
col.locar cancel.lar parcel.la
col.loqui capil.lar rebel.lió
el.lipse cavil.lar satèl.lit
fal.laç circumval.lació tranquil.la
fal.lible constel.lació vacil.lar
fil.loxera corol.la
hel.lènic cristal.lí
il.lusió damisel.la
il.lustre destil.lar
Algunes paraules acabades en L, porten L.L en els derivats:
Marcel:____________________
nul:_______________________
tranquil:___________________
violoncel:__________________
Altres paraules acabades en LL, porten L.L en els derivats:
metall:____________________
corall:_____________________
En una sèrie reduïda de mots la L doble no s’escriu L.L, sinó TL:
ve___a, bi____a, mo____e, ro_____e, bu_____a
Aquestes paraules s’escriuen TLL en altres dialectes:
ve___a, bi____a, mo____e, ro_____e, bu_____a
El conjunt de lletres TLL sona, en la llengua culta, com una LL doble.En la
parla col.loquial, com una simple LL.
EXERCICI
Ompli els buits amb L, L.L, TL o LL, segons corresponga:
1.El co_____oqui que va fer el ba_____e era i_____egal en molts
deta____s.
2.Els meus amables co_____egues m’han rega_____at un rello____es.
3.Aque_____ objecte metà_____ic bri_____ava molt.
4.Açò de la co____ecta és i____ògic: la co____aboració dels co____egials
és nu____a.
5.Si poses neu___es dava____ dels ro_____os, els podràs traure de la
____anda fàci___ment.
6.Els de____egats a____ucinaven quan van esco___tar aque____ manifest
tan be____icista.

7.A mi no em compreu bi____et, jo preferisc tras___adar-me amb
bicic___eta.
8.El vio_____once___ista és nascut a Ga___ícia, però s’ha format al País
de Ga____es.
9.Si està tan pà____id serà mi____or que no li posen la penici___ina.
10.Ser ____iterat ___ibera___ imp____ica certes ____imitacions a
l’hora d’e____aborar una nove____a idí____ica.
11.La ____otja de la seda és l’edifici de gòtic civi___ més e___egant de
Va___ència.
12.Per a la _____ectura col.lectiva co____oqueu-vos d’esquena al públic.
13.Porta massa pes sobre les seues espa_____es.
VERBS IRREGULARS IMPORTANTS. EL VERB “CÓRRER”
CÓRRER
formes no personals: gerundi: R participi: corregut
Present ind Imperfet ind perfet simple futur simple ind
córrec
R
ind
R
R
correguí
R
corregueres
R
corregué
R
correguérem
R
correguéreu
corregueren
Condicional
simple ind
R
Present
subjuntiu
córrega
córregues
córrega
correguem(1)
corregueu
córreguen
Imperfet subjuntiu
correguera o
corregués
corregueres o
correguesses
correguera o
corregués
correguérem o
correguéssem
correguéreu o
correguésseu
corregueren o
correguessen
Imperatiu
______
corre
córrega
correguem(2)
correu
córreguen
(1 i 2) ni “corregam” ni “corregau”
Segueixen el model de CÓRRER, els seus derivats:
“incórrer”, “ocórrer”, “recórrer”, transcórrer”,”socórrer”,
« concórrrer », « discórrer », « descórrer »
valencià castellà valencià castellà
concórrer discórrer

escórrer incórrer
recórrer transcórrer
ocórrer socórrer
descórrer
Temps compostos
Conjuga el verb del parèntesi en el temps i mode que se t’indica
1.No ___________________molt de temps,quan les joies
aparegueren(transcórrer)(Pretèrit Plusquamperfet d’Indicatiu)
2.Quan _____________________en un error sabreu el que
passa!(incórrer) (Pretèrit Perfet de Subjuntiu)
3.Si tu___________________ a totes les reunions que es fan,estaries
més assabentat (concórrer) (Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu)
4.Quan ell____________________un poc, veié que la solució era senzilla.
(discórrer) (Pretèrit Anterior Simple).
5.Quan ell____________________un poc, veié que la solució era senzilla.
(discórrer) (Pretèrit Anterior Perifràstic).
6.Jo _________________la cortina perquè es veja el
carrer(descórrer)(Pretèrit indefinit)
7.Quan els plats s’_______________________, pararem
taula(escórrer)(Futur Compost)
7.Nosaltres_______________________deu quilòmetres aquest matí, si no
haguera plogut(recórrer)(Condicional compost)
8.Elles_______________________abnegadament els
ferits(socórrer)(Pretèrit Plusquamperfet d’Indicatiu)
9.Quan ______________________una desgràcia sabreu com és de
perillós aquest sostre.(ocórrer)(Pretèrit Perfet de Subjuntiu)
10.Quines coses se t’____________________!(ocórrer)(Pretèrit indefinit)
11.Si els atletes ____________________més, haurien batut fàcilment el
rècord.(córrer) (Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu).
L’AUCA
L’auca,com les explicacions que els valencians escrivim en les falles al
costat de cada grup de ninots, són precedents clars de l’actual
còmic.Aprofitant aquests dibuixos on una coneguda marca de mobles
explica als seus clients com cal muntar-los, a veure si ets capaç d’escriure
un apariat per posar baix de cada dibuix.

¿QUAN S’ACCENTUA “QUÈ”?
Només en dos casos
1.Pronom Interrogatiu, amb o sense preposició davant:
què
p-? de què
SN per
per a
(...)
Prep p-?
SPrep
a
1.Pronom relatiu, amb preposició davant:
a
de què aquest p-rel va amb
per
per a
(...)
Prep p-rel
SPrep
preposició, però sense
article, i el seu antecedent
(el nom que substi-tueix)
és sempre una cosa.
Accentua quan siga necessari:
1.Em sorprén que hages vingut tan tard.
2.Pregunta a Cristina a que es referia quan ha dit això.
3.La ciutat en que viu el meu amic es diu Torrent.
4.¿Que vols que prepare per al dinar que celebrarem demà?
5.La ciutat que visitàrem ahir era Torrent
6.No sé amb que escriurà Jordi si no ha portat boli.
7.Les cadires en que el public seia eren molt còmodes.
8.En cas que necessites la meua ajuda, te la donaré.
9.L’home que preguntava per tu ha tornat a venir.
10.Recordeu tots que demà tindrem examen.
11.Les sendes per que passaven els excursionistes estaven plenes
d’arbusts.