Núm 15 - Abril 2009 - Ajuntament d'Arbeca

La Borrassa compleix 5 anys i
ho celebra amb una nova secció
arbequinointernacional
El Futbol Club Arbeca a la part
alta de la taula amb opcions
d’ascens
La Residència Municipal de la
vila ja té qui la gestioni
Número 15 ·Abril 2009 · Arbeca

Col·labora:
INSTAL·LACIONS
• ELECTRICITAT
• FONTANERIA
• CALEFACCIÓ
• AIRE CONDICIONAT
86

Coordinadora executiva
Montse Fernández i Egea
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal
Imma Capell
Alba Elías Ribera
Berta Esqué i Moyà
Disseny portada: Jaume Nadal
Col·laboradors
Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert
Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet,
Xavier Sans, Joan Ramon Abat.
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones
que ens han fet alguna aportació per elaborar els
continguts d’aquest número.
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió
publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes
que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions
que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i
d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la
correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
Índex
I tu, què n’opines? 4
El dia a dia 15
On anem a raure... 31
F.C. Arbeca
De tu a tu 34
El Segarra-Garriges a Arbeca
Ho sabies? 35
Cases i carrers d’Arbeca
En primera persona 37
Ho diu el Sr. metge 49
Canvi de metge
A little village in the word 50
Una arbequina a Michigan
La butaca 55
A dos metros bajo tierra
El temps 57
Zona verda 59
El romaní
Els sisons a la primavera
A foc lent 61
Entreteniments 63
El còmic 64
CAP Borges Blanques 973 142 033
H.U.Arnau de Vilanova 973 248 100
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
RENFE 902 240 202
3

4
Fira de Santa Catarina
Senyor director:
Sóc fill d´Arbeca i sempre que puc vinc a la fira de Santa
Caterina, últimament també la fira del gos caçador, fira
de l’oli, ah, pert cert, suposo que deu ser un error això
que la fira fa 25 anys, perquè en són més de 500 si no ho
tinc mal entès. Bé, la qüestió i el motiu del meu escrit
és una opinió personal també motivat per l’escrit d´en
Jaume Pelegrí, de L´ÓRGULL DE SER ARBEQUÍ,
jo també me´n sento, sobretot quan esmento la meva
procedència a persones, -moltes vegades d´aquí
Catalunya-, que coneixen l´oli i les olives arbequines,
i en canvi ignoren que existeixi un poble que es diu
Arbeca, jo mateix em quedo molt sorprès i em pregunto,
com pot ser que no n´hagin sentit parlar mai?, que el
bressol de les oliveres i el millor oli del món no se
sàpigui que surt d´Arbeca, potser és que som nosaltres
els arbequins i arbequines que no ens hem sabut moure
per promocionar-nos ni vendre el producte, ja se sap que
avui dia es tan important fer un producte d´alta qualitat,
com saber-lo vendre. Per altra banda, és cert que totes
les fires sofreixen transformacions i els organitzadors
intenten captar el máxim de públic i firaires. La nostra
fira d´Arbeca la veritat és que de gent no n’hi falta i
entre els gossos, les paradetes,els productes artesanals,
l´oli, etc,hi ha molt ambient, i felicito als organitzadors
per la feinada que això representa. Encara recordo de
jove quan la fira es veia pràcticament perduda i només
quedava reduïda relegada als actes lúdics de ball i
espectacle al “ CENTRO “ i quatre paradetes ,amb els
xurreros Pintó, que aquests no fallaven mai, una colla
de joves que estaven a la junta de la Sanfaina, ens vàrem
moure per tornar a recuperar l´esperit, si més no, de la
fira, amb la llangonissada amb fesols, i diferents intents
de promocionar el nostre producte estrella, l´oli. La
cosa no va acabar de quallar, potser no era el moment,
o nosaltres no en sabiem prou, uns quants vam marxar
a treballar i viure fora d´Arbeca, com és el meu cas.
Això també ha fet que vist de fora i a distància, m’adoni
que pobles més petits i sense tenir una tradició de fira
com la nostra, hagin sabut treure molt partit de l’oli,
com és el cas de Belianes o Maials que el reclam del
producte com a fira monotemàtica, els està funcionant
d´allò més bé, o els de les Borges, que han fet que el
seu nom soni més que el d´Arbeca dins del mercat
nacional i internacional. En fi, que la meva opinió és
que sense deixar el gos caçador, les paradetes, -que la
gran majoria les trobareu en qualsevol mercat- tots els
productes artesanals, etc, la fira de l’oli fos el principal
reclam donant-li la importància que es mereix en un lloc
privilegiat i monotemàtic de la fira amb tot lo relacionat
amb les oliveres, les olives, l´oli, fer venir gent entesa
que parli de la importancia que té per la salut, la cuina
mediterrànea, fer debats del futur amb tècnics de nivell,
etc, etc,
Ja sé que des de fora es veu tot més fàcil, però sempre
he cregut amb la capacitat de treball d’empenta,
d´il·lusió, de la gent d´Arbeca, i crec que si d´aguna
cosa hem d´estar molt orgullosos és de ser els primers
de plantar aquestes oliveres a les nostres contrades i
que tan amorosament els nostres avis van regar amb
la seva suor i treball. En diuen l´arbre de l´esperança,
pel temps que havien d´esperar per recollir el fruit que
tanta riquesa ha donat, a Arbeca i tota la comarca. En
fi, amb aquest comentari no vull tirar pas per terra el
que s´està fent, però hem faria gràcia si més no, que
això obrís un debat per veure si fos posible. Penso que
això faria pujar molt més l´autoestima i L´ORGULL
DE SER ARBEQUÍ, PERQUÈ JA SÉ SAP, QUE,
L´ARBEQUINA VE D´ARBECA!
Atentament, Rossend Renyé, de “cal Pepe xiribel.lo”.
Col·labora amb la Borrassa

Estem d’aniversari
A l’abril del 2004 va aparèixer el primer número de la
Borrassa, sembla avui però ja fa cinc anys que un conjunt
de joves d’Arbeca amb el suport de l’Ajuntament va
endegar el projecte de crear una revista municipal, feta
per gent del poble per a tot el poble i pagada pel poble,
amb l’objectiu de fer arribar a totes les llars, informació,
curiositats, entreteniment i opinions.
La revista pot complir el seu cinquè aniversari no només
gràcies al consell de redacció que n’exerceix la direcció
sinó a tot un seguit de col·laboradors fixes i esporàdics
que durant tots aquests anys, número rere número han
treballat desinteressadament per la Borrassa, a tots
ells, als que continuen i als que per diferents motius ja
no hi col·laborent directament, moltes gràcies, sense
vosaltres, aquesta fita no hauria estat possible.
També hem de donar les gràcies a tots els lectors, ja
sigui en paper o per internet que ens heu manifestat el
vostre suport, i ens heu fet sentir joiosos de la tasca que
intentem dur a terme, allò que tant costa de fer, dir-li a
algú que fa bé la feina, perquè criticar costa molt poc,
però parar algú per carrer, per dir que la borrassa està
molt ben feta o que t’agrada molt o enviar un email amb
el mateix sentit, ja costa de fer.
En aquest cinc anys, no ho hem fet tot perfecte, segur que
hi ha errors però la gent que ens segueix i ens coneix, ja
sap sobradament que no són intencionats, alguns seran
per manca de temps, alguns, pocs, per no fixar-nos-hi
prou, i d’altres perquè ens costa molt, encara rebre
Aclariment:
En el número anterior de “La Borrassa” sortia a
la pàgina 43 a la secció en primera persona que
l’autor de l’article L’Hereu Marina era Eduard
Sans Duch quan l’autor era Xavier Sans Duch.
30
informació, i nosaltres modestament podem arribar fins
on podem arribar, perquè són moltes hores de treball
que treiem de les nostres vides personals (amb molt de
gust), perque tots els que vivim a Arbeca o fora vila,
estiguem informats del que passa al poble, ja sigui en
soport paper o bé per internet.
Com hem dit respectem l’opinió i tirem endavant
fent una resvista per tot el poble, amb la intenció
que hi pugui participar tot el poble i pagada per tot
el poble, una revista de tots que en aquest aniversari
vol fer especial tribut a la gent que ens llegeix per
internet, que són molts, i per això avui comencem
una nova secció, A little villge in the word, una secció
internacional, on volem fer un recorregut pel món tot
buscant arbequins i per tal que ens expliquin com és viu
fora del nostre municipi, què enyoren, què no enyoren i
quines diferències socials, econòmiques hi ha entre el
nostre país i el seu nou país d’acollida, i un cop més us
demanem que ens ajudeu i ens feu arribar els contactes
dels vostres amics o parents que tot i ser arbequins/es,
estant esbarriats per arreu del globus terraqui.
Gràcies pel vostre suport incondicional i per fer-nos
sentir útils, i com sempre us recordem que estem
oberts a rebre nous membres del consell de redació,
nous redactors, nous col·laboradors, noves propostes i
idees per millorar encara més la revista d’Arbeca: La
Borrassa per saber què passa.
Consell de redacció
Envian’s la teva
opinió
laborrassa@arbeca.org
5

6
Residència
Al passat ple extraodinari que es va celebrar el 12 de
febrer, el nostre grup municipal va votar conjuntament
amb l’equip de govern per tal que d’una vegada per
totes tinguem una residència al nostre poble, els motius
com veureu són molt evidents, i hem cregut oportú
transcriure’ls en aquest mitjà de comunicació de forma
literal:
“El vot del grup municipal d’Esquerra als següents tres
punts de l’ordre del dia serà en sentit positiu, en primer
lloc perquè ens sentim pares del projecte per tenir un
equipament d’aquestes característiques per Arbeca, on
el municipi podrà gaudir de la residència i de tots els
serveis que s’hi prestaran, i per això vàrem lluitar quan
érem a govern i ho hem continuat fent des de l’oposició,
i segon, perquè la proposta que avui votem és gairebé
la mateixa que vàrem presentar a l’equip de govern
quan vàrem iniciar les negociacions. Volem agrair
expressament a l’equip de govern deixar-nos participar
en la decisió que avui aprovem, és a dir, poder acabar
la “residència” i poder-la posar en funcionament, ja que
tal com vàrem dir al dia de la investidura de l’Alcalde
de la Vila “sempre ens trobareu per treballar pel poble”,
i esperem i sobretot desitgem que aquest fet no sigui
un punt aïllat, i representi un punt d’inflexió en la
participació dels grans temes municipals tot intentant
treballar per trobar el màxim consens amb tots els grups
que estan representats en aquest plenari.
Tot i això, no volem deixar passar l’ocasió per recordar
que des del grup municipal d’Esquerra encara estem
convençuts que una residència com la que nosaltres
vàrem projectar, és a dir, plenament municipal, era
possible al nostre poble, amb l’aplicació del PUOSC
integrament al Centre Municipal de Serveis Socials,
estem convençuts que haguéssim aconseguit una major
dotació econòmica que la que s’ha aconseguit per
l’avinguda Josep Tarradellas, a més sense pensar-ho
ens han caigut 434.000€ del pla Zapatero, una “loteria”,
efectivament, com ho definia el nostre Alcalde en
l’anterior ple; amb imaginació legal, també haguéssim
trobat la manera per destinar-los a la residència, i amb
una implicació profunda del Departament d’Acció
Social en aquest projecte, com va demostrar en el
passat, hauríem aconseguit tenir una Residència
plenament municipal.
Tan cert com que estem convençuts que aquest projecte
podia haver tirat endavant, també és cert que 634
persones van votar la candidatura socialista en front de
les 749 que van votar a altres opcions, és innegable que
aquest fet per la llei d’Hont dóna una majoria absoluta
a un grup per prendre les decisions que cregui més
oportunes, i com que s’ha de respectar les majories
que donen les lleis, forçosament hem deixat de banda
la figura de la residència plenament municipal, per un
model, que amb les nostres aportacions s’acosta molt
a les nostres prioritats, aconseguir un projecte social i
municipalista.
Per tal que s’evidenciï el canvi de model de gestió per
la residència, a la primera reunió de treball que vàrem
tenir amb l’equip de govern, es parlava d’un contracte
privat, avui aprovem una concessió administrativa de
gestió, la diferència, a banda de semàntica, recau en que
l’Ajuntament sempre tindrà el control de la Residència.
Creiem, que amb les nostres aportacions s’ha arribat
a un document final on l’empresa haurà de demanar
permís a l’Ajuntament per augmentar els preus si són
per sobre del IPC, i on cada any l’empresa haurà de
donar comptes a la corporació de torn i a una comissió
de seguiment de que fa, com ho fa, i quins resultats ha
obtingut. L’equipament construït fins al moment no
perdrà mai la condició de municipal, el que es fa es
cedír la gestió a un expert extern, que a la vegada ens
proposa acabar l’equipament i construir-ne un altre al
costat, que ampliarà encara més el servei, i com també
és lògic, per fer-lo més rentable per a ell, però que sens
dubte aportarà nous serveis al poble, on a banda que
els nostres pares i padrins ja no caldrà que abandonin
Arbeca per gaudir d’aquest servei, aportarà llocs de
treball al nostre municipi.
Avui comença un camí que de ben segur tindrà un
final feliç, segurament aquest final serà amb dates
molt properes a les eleccions, però també és el que
toca. Enrere queden aquells dies on pels carrers i pels
cafès alguns feien córrer infinitat de disbarats sobre
aquest equipament a banda de les ratlles i ratlles de
malaguanyada tinta que vomitava mentides sobre el
Centre Municipal de Serveis Socials en un pamflet
infumable per sort ja desaparegut.
Avui, se’ns dubte és un gran dia per passar pàgina. I el
grup municipal d’Esquerra té l’orgull d’haver iniciat una
proposta, haver-hi dedicat tots els esforços en el passat i
en el present, i poder veure com el nou equip de govern
la fet seva, constatant la idea inicial que la residència
suposarà una millora per la qualitat de vida de la nostra
gent, tant pel que fa als usuaris, als familiars i als llocs
de treball que generarà. Així doncs, ens felicitem tots
plegats de fer una bona política per Arbeca i esperem
que en puguem gaudir aviat.”
Grup Muncipal d’Esquerra a l’Ajuntament d’Arbeca.

La fira té més de 500 anys
El programa de la Fira de Sta. Caterina 2008 s’anunciava
com a XXV edició i com sabem fa més de 500 anys
que se celebra. A continuació reprodueixo un text on
es documenta la data de la concessió de la nostra Fira.
És el fragment d’un treball del Sr. Ramon Quintana i
Argilés fonamentat en l’arxiu de la corona d’Aragó, i
que m’ha facilitat el Sr. Jesús Elies.
ORIGEN DE LA FIRA D’ARBECA
Segons l’arxiu de la corona d’Aragó, en el registre
3555 foli 19, el Rei Ferran I d’Aragó, el Catòlic des
de Barcelona, dóna la concessió de la celebració de la
Fira, el 2 de desembre de 1493, encara que no precisa
dia ni condicions; amb tot en el registre 3650, foli 78,
ja diu, per document, adreçat a Joan Folch, Duc de
Cardona, Marqués de Pallars, Comte de Prades i
Condestable d’Aragó, des de Medina del Campo, a
31 d’agost de mil cinc cents quatre, el celebrar fira
tots els anys el primer diumenge després de Pasqua
de Resurrecció, i dura els tres dies continuos, i que el
retorn de la Fira sigui el 25 de novembre, dia de Santa
Caterina, i durant tres dies sota les condicions com el
mercat. Volent proveir declara lo concedit i utilitat de la
vila d’Arbeca i els seus habitants situada a la vegueria
de Lleida del “nostre Principat de Catalunya que és
de bos preferit mestre Joan Folch, Duc de Cardona,
Marqués de Pallars, Comte de Prades i rep lo Senyor
de dita Vila per lo dret de Fira les coses següents tot i a
us i costums de la fira de Prades i la vila d’Arbeca a de
guardar la Fira amb les seguretats, modus i formes que
fan los de Prades”
Manel Morgades
7

8
Ateneu Popolar
L’Ateneu Popular Plana d’Urgell es constitueix el 14
d’abril de 2001 i el promouen gent de diverses edats
i pobles que s’organitzen en una associació cultural
independent amb voluntat de treballar per la promoció
de la cultura, la gent i el territori compartit.
Els objectius són:
*Promoure i realitzar activitats culturals.
*Difondre i popularitzar el sentit nacional de Països
Catalans a les terres de Ponent.
*Oferir un espai de trobada i reunió per a diferents
col·lectius i organitzacions.
*Promoure les relacions intergeneracionals.
*Promoure la formació dels seus associats en àmbits
socials, econòmics, ambientals, culturals i polítics.
CICLE DE XERRADES PRIMAVERA 2009:
17/04/2009 Presentació del llibre “El moment de dir
prou. La manifesta incompatibilitat amb Espanya”
a càrrec del seu autor Toni Strubell, filòleg català,
i coordinador de la Comissió de la Dignitat. Lloc:
Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11 25230
MOLLERUSSA) Hora: 21.00
24/04/2009 Presentació del llibre “La dictadura de la
incompetència”, a càrrec del seu autor Xavier Roig,
empresari català. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau,
núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.00
08/05/2009 “La crisi actual: origen, repercussions i
perspectives futures a Catalunya” a càrrec de M. Àngels
Cabasés, doctora en economia i diputada del Parlament
de Catalunya. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau,
núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.30
15/05/2009 Presentació del llibre “Les batalles del
Segre i la Noguera Pallaresa” a càrrec del seu autor Pol
Galitó. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11
25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.30
17/05/2009 Visita guiada per Pol Galitó per algunes
de les zones de la batalla del Segre. Sortida des de
Bellcaire i recorregut passant per la Sentiu de Sió,
Camarasa, Montgai i Balaguer.
Anna Roset
Tallers Amado
- Personalització de vehicles
- Mecànica, Planxa, Pintura i Pneumàtics
Serveis:
- Pre I.T.V.
- Neteja de tapissats
Venda de vehicles
nou i d’ocasió
Bona Festa Major!
Av. Montserrat, 43 - Tel. 973 14 90 81 - 25140 Arbeca (Lleida)

Ajuntament d’Arbeca
Les Garrigues- Lleida
HORARIS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE L’AJUNTAMENT D’ARBECA
Oficina d’Atenció al Ciutadà De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00
Secretaria de l’Ajuntament De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00
Alcaldia Amb cita prèvia, els dimecres a partir de les 21:00
Assistent social Amb cita prèvia, Els dilluns de 10:00 a 14:00
Dispensari mèdic municipal
Jutjat de Pau Dimecres de 12:00 a 13:00
Recollida de receptes, de dilluns a divendres de 09:00 a 10:30.
Visites mèdiques, de dilluns a divendres 09:00 a 10:00 i de 11:00 a 12:15
Podòloga: cita prèvia al tel. 652953146
Tècnic municipal d’obres (arquitecte) Amb cita prèvia, els divendres de 10:00 a 11:30
Borsa de treball del Consell Comarcal de les Garrigues Cada 15 dies, amb cita prèvia, els dimecres de les 10:30 a 13:00
AODL (Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local) De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00
Català al google- Un pas important que has de començar tu!
Óscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va
fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de
Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya.
Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars
en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per
a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és l’idioma configurat al navegador.
Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts
és assegurar que l’idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no
tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!
Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l’Internet Explorer:
eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó
corresponent.
- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català
-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.
-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma >
Afegeix
(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat)
Ep! Ho fas córrer? Gràcies!
Núria. Polítiques migratòries.Consell Comarcal Garrigues
9

10
AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
BAN SOBRE L’ANTIC ABOCADOR MUNICIPAL DE RUNES
Es fa saber, per a general coneixement que, a partir del proper 23 de març
2009, Arbeca ja no disposarà de cap àrea per deixar runes a l’antic abocador
municipal.
L’actual abocador, ubicat a la partida Pla de les Alzines , deixarà de ser
operatiu a causa del compliment estricte de la normativa actual sobre residus, i
davant la denúncia presentada contra els 21 pobles de la comarca de Les
Garrigues que venien utilitzant el mateix sistema que nosaltres, i més quan hi
ha en funcionament la deixalleria comarcal ubicada a Les Borges Blanques i
alguna de privada propera al nostre terme municipal. Per tot això, a partir de la
data esmentada, s’hi hauran de portar les deixalles d’obres i les considerades
no domèstiques, amb la finalitat de millorar la recollida selectiva i evitar els
abocaments incontrolats.
En aquest sentit, l’Ajuntament gestionarà la pertinent ordenança de regulació
de la gestió de residus, per tal de regular, vetllar i sancionar, si procedeix,
qualsevol possible infracció a la normativa nacional o local en aquest aspecte.
Per alleugerir els efectes d’aquesta situació, l’Agència de Residus de
Catalunya, el Consell Comarcal de Les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca
procediran d’immediat a la clausura, neteja i reompliment amb terra vegetal de
l’actual abocador; convertint l’espai en un punt de transferència controlat per a
residus exclusivament d’obres menors sota llicència. En aquest espai
tancat al qual es podrà accedir amb control de clau i on trobareu un moll de
descàrrega que facilitarà, en contenidors pasteres, un abocament racional des
d’on es gestionarà posteriorment cap als abocadors referenciats.
D’altra banda us recordem que, residus com ara el paper i cartró, vidre,
envasos-plàstics, matèria orgànica i rebuig, podeu dipositar-los als contenidors
corresponents que hi ha al municipi, i a més a més durant dos dies per
setmana hi haurà una deixalleria mòbil localitzada al vial entre Pistes i Piscines,
on personal de l’Ajuntament us assessorarà sobre la gestió de les restes i
andròmines.
Finalment, advertir que està totalment prohibit i sota sanció deixar runes i
“trastos” vells en qualsevol lloc del municipi, fins i tot als contenidors de rebuig i
habituals de recollida selectiva.
L’alcalde,
Joan Miquel Simó i Falcó
Arbeca, 16 de març de 2009

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
PRINCIPALS ACORDS DE LES SESSIONS ORDINÀRIA I
EXTRAORDINÀRIA ,RESPECTIVAMENT, DEL 20 DE GENER I 12 DE
FEBRER DE 2009
Conveni amb FECSA-ENDESA pel subministrament elèctric al Polígon
Industrial les Pedreres i línia d’enllaç La Salle (Mollerussa) amb Font
Vella (Les Borges Blanques).
Acceptació de la subvenció de 191.126,99 € de l’Agència Catalana de
l’Aigua per actuacions d’abastament en alta al municipi d’Arbeca.
Adhesió d’Arbeca al Consorci Garrigues per al desenvolupament del
territori i aprovació del programa de subvencions Leader Eix 4 pel
període 2007-201 a les Garrigues i Segrià Sud.
Aprovació dels projectes a presentar al Fons d’inversió Estatal Inversió
(Fons Zapatero): “Urbanització de l’Av. Josep Tarradellas i Murs de
Contenció al Turó del Castell” i “ Supressió de Barreres
Arquitectòniques a l’edifici de Serveis Socials”. Import total de les
inversions: 430.000 €.
Compra d’un vehicle pel Guarda de Camp – Tècnic de Medi Ambient de
l’Ajuntament, en la modalitat de renting.
Adhesió al Consorci de la Mobilitat de Lleida per abaratir el preu del
transport públic, millorar la freqüència i la possible creació de noves
rutes.
Conveni amb l’associació Troballes – Roba Amiga per a la instal·lació
d’un contenidor de recollida de roba usada a la Vila.
Creació del servei municipal públic de residència assistida i centre de
dia d’Arbeca.
Aprovació del Plec de Clàusules administratives particulars del concurs
públic per a la gestió del servei de residència assistida i centre de dia
d’Arbeca.
Aprovació del Plec de Clàusules administratives per a la concessió d’un
dret de superfície sobre el solar municipal per a la construcció de
l’ampliació de la Residència Assistida i Centre de dia d’Arbeca.
Aprovació del Plec de Clàusules administratives particulars i obertura
del procediment per l’adjudicació del contracte de l’obra “ Urbanització
de l’Av. Josep Tarradellas i Murs de Contenció del Castell”.
Proposta de nomenament de secretària del Registre Civil d’Arbeca.
Acords d’adhesió a les mocions: de rebuig a la proposta d’una ampliació
de les àrees ZEPA (zona especial de protecció per a les aus) a l’ambit
del Canal Segarra – Garrigues.- Per Internalització del dret a decidir un
estat propi del poble català.- Declaració de la Sardana com a dansa
Nacional de Catalunya.
11

12
AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
RELACIÓ DE LES DARRERES SUBVENCIONS ATORGADES A
L’AJUNTAMENT
A part de la comentada de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal nombrar que se’ns
ha aprovat distintes subvencions:
- Cultura: Arranjament del portal d’entrada al Castell: Pressupost 4.000 €,
subvenció 30.000 €
- Arquitectura i paissatge: Av. arbrada J. Tarradellas: Pressupost 200.000
€, subvenció 70.000 €
- Turisme: Arranjament camí Vilars, caseta de recepció i aparcament.
Pressupost 76.000 €, subvenció 40.000. La resta a distribuir entre
ajuntament i Consell Comarcal.
- Fira de Sta. Caterina: Diputació: 2.000 € per la Fira i 2.000 per la
instal·lació de la Carpa- Consell Comarcal de Les Garrigues: 2.000 €.
- Dins del Pla de Turisme del Consell Comarcal, s’ha senyalitzat els Vilars
en distintes carreteres: Des de Belianes, Des de Bellpuig, Des de la
Carretera de Borges, Des la carretera de Vilanova, i des de la sortida de
l’Ap2 a les Borges Blanques.
- Per l’any 2009, també s’ha previst la senyalització del Camí de St.
Jaume al seu pas per la Vila, provinent de Belianes i de la ruta
cistercenca que surt de Tarragona i passa pels monestir de Stes. Creus.
Poblet i Vallbona de les Monges.
- Educació: 3.190€ per les petites reformes de l’estiu al CEIP ALBIRKA.
- Diputació: Arranjament d’urgència de camins per les pluges de
novembre 3.500 €. Omplidor de botes 17.000 €.
- Institut d’Estudis Ilerdencs: Actuacions al Castell 10.000 €.
S’ha tramitat una gran quantitat d’expedients, no relacionats fins ara, de petició
de subvenció que per distintes causes encara no han estat resolts; però amb
força possibilitat d’aconseguir arribar a bon port, cosa que permetran a
l’Ajuntament iniciar actuacions en benefici de la població, entre elles les més
importants:
- Conveni amb l’IEI pels Vilars.
- Conveni amb el Ministeri de Fomento 1% estatal

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES MENORS PER DECRET D’ALCALDIA
Pel que fa a les obres del Pla Zapatero de supressió de barreres
arquitectòniques a l’edifici de serveis socials, s’ha adjudicat l’obra a l’empresa
local BOESGA SL, una vegada ha resultat la millor proposta presentada.
En relació aquesta obra que supera els 38.000 € hem d’especificar que
prèviament s’havia convidat a tots els instal·ladors i constructors locals a
participar-hi.
Quant a les obres subvencionades al 60% pel Departament de Cultura, que
afectes a la portalada del Castell, l’adjudicatari ha estat, també l’empresa local
Construccions Gotsens Hill.
Directament l’Ajuntament ha actuat de promotor en les obres de l’omplidor de
botes i instal·lació de rentador de maquinària agrícola, reparació de camins i
asfaltat i construcció de nou teulat en l’edifici cedit a la Petjada del Secà, com a
part aquest darrer de la col·laboració establerta entre les dues entitats que
permetrà realitzar distintes millores al local amb aportació econòmica
d’ambdues entitats.
INFRAESTRUCTURES:
Quant al tema d’infraestructures, entengui’s carretera de Belianes i Variant de
la Comarcal 233, us hem d’informar que malgrat algunes bones informacions
de parlamentaris que situaven l’adjudicació de les obres de la Carretera de
Belianes durant el primer semestre d’enguany i aprovació del projecte de la
variant durant enguany, a la visita que vam fer al Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, el dia 30 de gener, el Tinent d’Alcalde i Jo mateix,
vàrem saber de primera mà que la carretera de Belianes s’adjudicarà el mes
d’octubre d’enguany per començar el primer trimestre del 2010; i que la variant
s’acabarà el projecte durant el primer trimestre de l’any 2010, es licitarà i la
previsió inicial era la de començar les obres al juny del 2011. Després de fortes
pressions hem aconseguit avançar un xic aquesta obra, i tenim el compromís
directe del Conseller Nadal que el mes de gener de 2011 ja tindrem les
màquines treballant en la tant esperada variant.
13

14
AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
ACTIVITATS DE CULTURA I FESTES DURANT EL NADAL
La Regidoria de Cultura va organització un concurs de postals de Nadal, amb
la Col·laboració del CEIP Albirka, i que es va traduir en una participació de 60
concursants, i amb un premi de 10 € per a cada una de les 6 categories
participants.
El dia 20 de desembre es va organitzar al Centre un taller de joguines
reciclades, amb afluència de molts infants i pares.
Al vespre, a la sala de la bola, escudella de nadales amb el grup de Calaix,
rock &llamp i esterofons.
El 21 de desembre, en commemoració de l’any Rodoreda, lectura pública de
contes a càrrec de veïns de la Vila, podent-se escoltar directament a la Sala de
Plens o per Ràdio Arbeca.
El 24 de desembre: Cantada als participants dels concurs de pessebres per la
Coral l’Encís i després de la missa del gall, torronada popular a la plaça major.
El 26 de desembre, recollida de les cartes dels reis per l’emissari Alí Patxà
El 31 de desembre Festa de Cap d’Any: Amb una participació molt propera a
les 200 persones. La Festa va anar força bé, amb petits serrells que haurem de
polir pel proper any.
4 de gener, Concert de Nadal a càrrec de les Corals i entrega de premis del
concurs de pessebres.
5 de gener arribada de ses Majestats els Reis d’Orient, rebuda a l’Ajuntament i
repartiment de regals.

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
VISITES INSTITUCIONALS
Quant a visites institucionals, a banda de la ja relatada amb el conseller
Nadal, també hem de comentar la visita que va fer a la nostra població el
Conseller Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitat i empresa, que
a banda de visitar l’agrobotiga i recentment legalitzada oficina de turisme
municipal, va procedir a la inauguració de la nova cuina de l’Araceli, on
després de la referida inauguració, el matrimoni propietari de l’empresa:
Araceli i Màrius, van oferir un refrigeri a les autoritats assistents i a tots
els veïns que s’hi van voler apropar.
SALUTACIÓ BENVINGUDA A L’HONORABLE CONSELLER D’INNOVACIÓ,
UNIVERSITATS I EMPRESA SR. JOSEP HUGUET I BIOSCA.
ARBECA
NOVA CUINA DE L’ARACELI 30 DE GENER DE 2009
“Honorable Conseller, President del Consell Comarcal de Les Garrigues,
Vicepresidenta del Consell Comarcal, Director dels Serveis Territorials del
Departament d’Innovació, universitats i Empresa, Alcalde de Les Borges
Blanques, Regidors de l’Ajuntament, amics i amigues.
Us donem la benvinguda a la nostra població i ens congratulem que en un dia
com avui, en què també celebrem la Fira de Les Garrigues, sigueu aquí per
inaugurar una nova instal·lació industrial i comercial que reafirma el caràcter
emprenedor de la gent d’aquestes contrades.
Heu visitat l’Oficina Municipal de Turisme i l’Agrobotiga, a l’Espai Martinell, que
compartim amb la Cooperativa en una mostra més de la voluntat d’aquest
poble per promocionar els seus recursos, i ara doneu el tret figuratiu de sortida
a una iniciativa empresarial, que ha comptat amb una petita empenta de les
administracions, en especial la local, que malgrat la situació té el deure i el gust
d’ajudar a que la gent del nostre poble pugui rutllar, com més bé millor.
Desitgem que el suport que directament heu donat al poble d’Arbeca, amb la
iniciativa de l’Espai Martinell i amb la important promoció de les infrastructures
turístiques, al parc arqueològic de Vilars, sigui un procés sense solució de
continuïtat, i que poc o molt sempre ens tingueu presents en les vostres
programacions com una terra que té molt per oferir i molt a desenvolupar.
Sigueu benvingut .”
15

16
Deixalleria mòbil
Des de fa uns anys, cada vegada més, els mitjans de comunicació ( diaris, ràdio,tv...) ens llancen missatges i notícies
sobre “la conservació del medi ambient”.
Ara a l’arrencada del segle XXI hem de prendre consciència de la importància de reciclar, el món s’encamina cap aquí,
sabedors de la falta de costum, per bona part de la gent, és evident que s’ha de facilitar el reciclatge el més possible, i
el que fem es apropar-ho als veïns.
A més de la recollida de matèria orgànica i la reutiltzació de vasos, d’implantació des de la comissió de festes, en els
actes adients que organitza l’ajuntament, ara fem un pas més amb l’entrada en funcionament, des del passat dia 9 de
març, del servei de deixalleria mòbil.
Aquest servei s’implanta a partir de la col·laboració entre el Consell Comarcal de Les Garrigues i l’Ajuntament
d’Arbeca, en un pla pilot de suport al reciclatge. L’espai destinat per a aquest servei és al vial adjunt al camp de futbol,
annex a les piscines municipals.
Durant l’horari de funcionament de la deixalleria, hi haurà una persona de l’Ajuntament que vetllarà pel bon funcionament
i assessorarà a l’hora de dipositar els residus.
El contenidor estarà disponible tots els dilluns i dimarts amb el següent horari:
DILLUNS: de 10h a 13h i de 16h a 17:30 h DIMARTS: de 10h a 13h
En els departaments de la deixalleria mòbil es recolliran diferents residus: voluminosos ( aparells d’informàtica,
matalassos, bateries de cotxe,etc..), especials (aerosòls, ceres, betums, pintures, fluorescents,bombetes, etc..) i ordinaris
( vidre, envasos,etc...).
En el moment de la redacció d’aquest escrit han passat tres setmanes des de l’entrada
en funcionament de la deixalleria mòbil, i cal dir que ha estat molt ben acceptada pel veïns, ja que cada setmana la
recollida es més important.
Des de l’Ajuntament continuem animant als arbequins a reciclar, ha fer ús d’aquest servei, i així, ficar el nostre granet
de sorra per tal que els nostres fills puguin gaudir, el dia de demà, d’un món més net i millor.
Regidoria d’Agricultura i Medi Ambient d’ Arbeca

Omplidor de botes
El maig del 2007 ens presentàrem
a les eleccions municipals, un del
punts del programa era un omplidor
de botes nou en un altre indret del
terme, però, després de parlar amb
els futurs usuaris, se’ns insisteix que
la millor opció és l’indret actual,
això sí, amb una reforma total o
parcial de l’omplidor. Així mateix,
la Cooperativa ens fa saber que
tenen problemes amb les condicions
actuals, ja que no compleix cap de les
normatives establertes.
Des de l’Ajuntament ens posem a
treballar en aquesta obra, primer amb
la redacció d’una memòria valorada
per part del coordinador Antonio Elias, ja que per poder començar hem de saber que és el que es vol fer i com ho durem
a terme.
A dia d’avui, 19-03-09, la imatge d’aquest indret ha canviat molt, i el que és tant o més important, l’aigua que en surt
encara més.
Esperem que a la data en què rebeu aquesta edició de La Borrassa, l’omplidor de botes ja estigui totalment acabat i en
ple funcionament; recordant, a més, que s’hi ha instal·lat un rentador de maquinària i un punt de recollida d’envasos
fitosanitaris.
Cada usuari de l’omplidor disposarà d’una clau personal que farà possible, des de l’Ajuntament, fer un control del
consum i bon ús de l’aigua per part de cadascun. El servei serà gratuït, això no treu que tinguem cura de no malbaratar
aquest bé tan preuat com es l’aigua.
17
A la lectura d’aquest escrit s’haurà
repartit , o s’estarà a punt de fer, les
claus per poder utilitzar l’omplidor,
a cada una s’hi adjuntarà un full
explicatiu de funcionament i
s’assessorarà de com utilitzar-lo .
Esperant que aquestes instal.lacions
siguin una bona eina de treball per
als arbequins que cuiden aquesta terra
nostra.
Una cordial salutació
Regidoria d’Agricultura i Medi
Ambient d’ Arbeca

18
Recollida de roba
L’Ajuntament d’Arbeca ha firmat un conveni de col·laboració entre l’Entitat Associació d’inserció socio-laboral
Troballes i la Cooperativa Roba Amiga, el resultat del qual ha estat l’instal·lació d’un contenidor de recollida de roba,
bosses, sabates, cinturons per poder-los reciclar.
El contenidor està ubicat al c/ Vidal i Barraquer, davant de l’Abadia.
L’Entitat associació d’inserció socio-laboral Troballes, promoguda per Càritas Diocesana de Lleida,
sorgeix quan s’adonen que els robers d’algunes Càritas Parroquials estan plens de roba i davant
d’aquesta situació volen donar una altra utilitat i servei, de manera que esdevingui una ajuda a
les persones en altres àmbits que no sigui exclusivament de cobrir la necessitat del vestir sin de
dissenyar un projecte de treball d’inserció social per a persones que són excloses del món laboral.
Així l’any 2006 va començar l’associació amb la finalitat de crear llocs de treball per a persones amb
dificultats o en risc d’exclusió social. Actualment aquesta associació té un taller ubicat a Gardeny i
3 botigues repartides per Lleida. La Cooperativa Roba Amiga és l’encarregada de coordinar el programa del reciclatge
de la roba i dels diferents materials relacionats amb la mateixa.
Demanem a tots els veïns la col·laboració utilitzant el contenidor per desfer-se de la roba usada.
Ajuntament d’Arbeca.
La Borrassa informa als seus col·laboradors:
A tots els que vulguin col·laborar en aquesta publicació del seu pla de treball i recollida d’informacions diverses.
La Borrassa és quadrimestral, n’hi ha una per Sant Jordi, una altra per Festa Major i la darrera per la Fira.
Per complir aquestes dates de sortida és del tot imprescindible complir amb el següent calendari:
Pel número de Sant Jordi:
La data màxima d’entrega de tots els continguts de La Borrassa és el 28 de febrer.
Durant el més de març, es revisen els textos, es maqueta la publicació, es trien les fotos i finalment s’efectua la
correcció ortogràfica.
Els primers 15 dies d’abril es donen de marge a l’impremta per imprimir-la i la darrera setmana fins arribar a
Sant Jordi es dóna de marge per repartir-la per les cases.
Pel número de Festa Major:
L’operativa es repeteix, essent la data màxima d’entrega de tots els continguts el 28 de juny, durant el proper
més s’elabora La Borrassa i es deixen dues setmanes per imprimir-la i una per repartir-la, per tal que tots la
puguem gaudir en una festa tant assenyalada.
Pel número de la Fira de Santa Caterina
Exactament el mateix, un mes i tres setmanes abans es recull tot el material, essent la data màxima d’entrega el
31 d’octubre, així es disposa d’un més per elaborar-la, 15 dies per imprimir-la i una setmana per repartir-la.
Per acabar un petit recordatori, les fotografies han de ser de qualitat, a partir de 3 megues, i la tipografia que
nosaltres utilitzem és la Times New Roman, tamany 11.
Tots els orginals es poden donar en mà a qualsevol membre del Consell de Redacció i en especial a la seva
Coordinadora o també passar-los per mail: laborrassa@arbeca.org
Gràcies per la vostra atenció i us animem a que continueu col·laborant amb nosaltres i tots aquells que encara no
ho heu fet us decidiu ben aviat, perquè estem segurs que teniu alguna cosa per explicar.
Atentament,
El Consell de Redacció

S’adjudica provisionalment la
Residència d’Arbeca a Josep Torrent
Amb els vots favorables del PSC-PM i ERC s’aprova
provisionalment l’adjudicació de la gestió del “Servei de
Residència Assistida i Centre de Dia” d’Arbeca. A banda
de la gestió, aquest empresari, que és el responsable de la
residència de Vilasana, a d’acabar les obres interiors de
la primera i tercera planta i tindrà una opció durant 10
anys a fer una altra residència al costat de l’actual. CIU
va abstenir-se tant en l’adjudicació provisional com en
l’aprovació de les bases, especificant que “...mai estarem
en contra del projecte de la residència ja que és un tema en
el qual hi creïem del tot, però tot i no votar en contra, ens
abstindrem...”
Altres aliances va trobar el PSC-PM en l’anomenat
Pla Zapatero, aquest cop l’equip de govern i CIU van
votar conjuntament en adjudicar provisionalment, a
l’empresa COBRA , la Urbanització de l’Avinguda Josep
Tarradellas” Aquest cop el grup municipal d’ERC s’hi
va abstenir, al considerar que “hi havia altres obres més
importants a realitzar, manifestant expressament que tot
i no estar d’acord amb l’obra, l’empresa COBRA era la
millor de les tres presentades per dur-la a terme, per això
no hi votava en contra sinó que s’hi abtenia”
Com a darrer tema destacat del ple del dia 30 de març
tots els grups polítics van estar d’acord en proposar el
senyor Ramon
Sans Vives com
a Jutge de Pau
del municipi i
el senyor Jesús
Elies Capdevila
com el seu
substitut.
A banda del ple
comentat, des
del tancament
de l’edició
de l’última
Borrassa fins al
Imatge actual de la façana del Centre Municipal de Serveis Socials
19
tancament de la present s’han celebrat dos plens més, un
d’ordinari el 20 de gener del 2009 i un d’extraordinari el
12 de febrer del corrent.
Pel que fa al Ple del gener, cal destacar que d’onze
possibles punts a votar, vuit van ser aprovats per
unanimitat, i els altres van rebre el vot favorable de CIU,
en canvi ERC va votar en contra dels dos que feien
referència a l’anomenat Pla Zapatero, i es va abstenir
a l’acceptació de subvenció de l’Agència Catalana de
l’Aigua per actuacions d’abastament en alta per la seva
poca concreció de la mateixa.
El ple extraordinari de febrer es va centrar bàsicament en
crear el servei públic de la residència i a l’aprovació de les
bases per adjudicar dit servei conjuntament amb la cessió
de terrenys per construir-ne un altra, i a presentar les
oportunes propostes per l’aprovació del plec de clàusules i
l’obertura del procediement per l’adjudicació del contracte
de l’urbanització de l’avinguda Josep Tarradellas. Els
posicionaments dels diferents grups repecte aquests punts
es van resoldre exactament en el mateix sentit que els
descrits pels idèntics temes en el ple del 30 de març.
D’aquest ple cal destacar la unanimitat que es va
aconseguir per aprovar les tres mocions presentades,
que feien referència sobre la no-inclusió a més zones
Santi Sans
CELLER
DEL PORTAL
Venda de pa i plats cuinats
Obrim el diumenge
ZEPA a la superfície
regable del Canal
Segarra-Garrigues, a
la inciativa popular de
10.000 a Brussel·les
pel dret a decidir a
tenir un estat propi
del poble català, i
per últim a declarar
la sardana com a
Dansa Nacional
de Catalunya.
Bona
Festa
Major!
Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

20
El pla d’ocupació a Vilars avança a bon ritme
Els treballs arqueològics continuen desenvolupant-se
a bon ritme a la Fortalesa dels Vilars. Des del mes de
desembre de l’any passat fins el proper mes de maig,
un equip de 7 persones (Enric Tartera, Ares Vidal,
Jordi Martínez i Octavi Esteve, arqueòlegs; Joan Moià
i Gheorghe Chindris, paletes; i Josep Aubach, ajudant)
treballa en l’estudi i la restauració de les escarpes del
fossat construït a finals del segle V abans de Crist; aquest
equip compta amb la col·laboració de l’Ajuntament
d’Arbeca, que gestiona el pla i en fa el seguiment sobre el
terreny mitjançant l’Antoni Elies. L’objectiu és consolidar
i garantir la conservació d’unes estructures molt
espectaculars però vulnerables, perquè en el seu dia van
patir el procés d’enrrunament i ara han de suportar el xoc
que suposa sortir a la llum, després de romandre enterrades
i “protegides” dos-mil-cinc-cents anys, i restar exposades
a la pluja, el vent, els canvis de temperatura, d’humitat
i sequedat, etc. Finalitzats els treballs, el diumenge 7 de
juny tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes per presentar
els resultats i podrem gaudir, com ja ve sent tradicional, de
la plataforma elevada i les vistes panoràmiques.
Al pla d’ocupació seguirà l’aplicació de la subvenció
de l’1% cultural a través de l’Institut Català del Sòl
(INCASOL), intervenció en aquests moments en procés
d’adjudicació, que té previst excavar el camp frisó i
completar la restauració de l’escarpa del fossat. El sistema
defensiu, consistent en plantar pedres dretes al voltant
de les muralles per protegir-se dels atacs per sorpresa
de grups armats a peu o a cavall, és un dels elements
emblemàtics de la fortificació i contribuirà a realçar la
majestuositat de la Fortalesa. Per altra banda, abans de
l’estiu, amb un ajut de la Direcció General de Turisme,
cofinançat del l’Ajuntament i el Consell Comarcal de
les Garrigues s’arranjarà el camí dels Vilars, adaptant-
lo al pas d’autocars i habilitant un espai d’aparcament i
La Borrassa,
Servei de tintoreria
Cortinatge interior i exterior
Emmarcació de quadres
Imatges de les zones d’actuació del pla d’ocupació
instal·lant una caseta prefabricada com a punt d’atenció i
informació provisional al públic.
Durant aquests darrers anys, les subvencions del Servei
d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat
de Catalunya han resultat fonamentals, pel volum de feina
feta i perquè, de fet, han permès una activitat continuada
sobre el conjunt. Informa Emili Junyent.
Berta Esqué
Berta Esqué

Nous serveis de diferents àmbits a Arbeca
Ja està en funcionament la remodelació de l’omplidor
de botes. Properament l’Ajuntament repartirà unes claus
individuals per cada usuari per tal de fer un control del
consum, tot i que l’aigua serà gratuïta. En el moment de
tancar aquesta edició encara no s’ha instal·lat el rentador
de vehiclees agrícoles que també està projectat en el
mateix indret.
Per altra banda, s’ha iniciat a Arbeca la prova pilot
d’implantació de la deixalleria mòbil promoguda des del
Consell Comarcal de les Garrigues,
El contenidor de deixalleria mòbil està disponible tots els
dilluns de 10h a 13h i de 16h a 17:30h i dimarts de 10h a
13h. Es recolleix : voluminosos ( aparells d’informàtica,
matalassos, bateries de cotxe,etc..), especials (aerosòls,
ceres, betums, pintures, fluorescents,bombetes, etc..) i
ordinaris ( vidre, envasos,etc...).
Al carrer de l’Abadia, s’ha instal·lat un contenidor per
recollir roba usada, a diposició de tots els veïns de la vila.
52
Contenidor de deixalleria mòbil ubicat al vial. Imatge del contenidor per dipositar la roba usada
Imatge actual de l’omplidor de botes d’Arbeca
per saber què passa!
21
Berta Esqué
Berta Esqué Berta Esqué
Servei de tintoreria
Cortinatge interior i exterior
Emmarcació de quadres

22
Dos centenaris més
a Arbeca
Arbeca ha celebrat en quatre dies de diferencia dos
centenaris més. El passat 14 de desembre de 2008 es va
celebrar a l’ Església Parroquial de Sant Jaume d’ Arbeca que
feia justament 100 anys del naixement de la Sra. Concepció
Pedrós Baget, filla de Cal Col·lector d’ Arbeca i vídua del Sr.
Miquel Puig Marimón, que havia estat alcalde d ’Arbeca.
Després de la missa oficiada per Mossèn Anton
Bru, van sentir-se una sèrie de parlaments molt
emotius i li van fer entrega d’ uns presents:
La Parròquia d’ Arbeca li va donar una còpia emmarcada
de la seva partida de Baptisme, Mitjançant la Borrassa,
els familiars de Concepció Pedròs en el seu nom, volen
agrair a totes les institucions la celebració d’aquesta dia
tan especial, el dels seus 100 anys.
El Sr. Faustino Sans Vilà, va complir els 100 anys el
dia 18 de desembre de 2008. El Sr. Fautino va rebre
les autoritats a casa seva, oferint-los un refrigeri.
Els dos centenaris en les seves corresponents festes, van
rebre diversos obsequis de part de les diferents autoritats.
L’ Ajuntament d’ Arbeca, representat per l’ Alcalde Joan
Simó i la Regidora de Cultura Montse Poca, els hi van fer
entrega d’una placa i un cistell amb productes de la terra.
El Consell Comarcal, a través de la Vicepresidenta del
Consell, els hi va fer entrega d’una placa commemorativa.
La Diputació de Lleida els hi va entregar una
medalla commemorativa pel seus 100 anys.
De la Llar de Jubilats els hi van regalar una planta per
recordar aquest dia. Des de la Borrassa, també volem
felicitar aquests dos arbequins pels seus 100 anys.
El Conseller Josep Huguet
visita Arbeca
El Conseller Josep Huguet, conseller d’Innovació,
Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya,
el dia 30 de gener, va fer una visita a l’Espai Cèsar
Martinell-Oficina d’Informació Turística, d’Arbeca. Acte
seguit oficià la inauguració de les noves instal·lacions de
l’empresa Àpats Garrigues S.L.- “La cuina de l’Araceli”,
la qual estava oberta a tot el poble i hi va assistir un
nombrós públic, que vàren poder degustar alguns dels
fruits de la Cuina de l’Araceli, després d’uns parlaments
del Conseller Huguet, l’alcalde de la vila Joan Simó i dels
amfitrions, el Sr. Marius i Sra. Araceli . Les instal·lacions
varen ser beneïdes per Mn. Manel
La Sra. Concepció en l’entrega d’un dels presents
El Sr. Faustino a casa seva rebent una placa
Moment de la inauguració de les instal·lacions
X.Rubio
Ajuntament
Santi Sans

Nou èxit en de participació en l’edició del Cros
El XXXIV Cros Vila d’Arbeca Memorial Ramon
Bellmunt, es va celebrar el dia 25 de gener a les 10 del
matí, organitzat per l’Ajuntament d’Arbeca, va comptar
amb un gran nombre d’atletes i públic assistent a l’acte.
Un total de 671 atletes van participar en les curses de
les diferents categories a més a més dels babys que van
realitzar les dues últimes curses d’aquesta edició del
cros. Com ja és habitual, es varen convocar curses per
7 categories, separant masculí de femení, i aquestes van
oscil·lar entre 8400 metres de la cursa oberta masculina als
100 metres dels babys. Cal destacar la bona classificació
del Club Juventut Atlètica d’Arbeca, entre els quals Núria
Alcantara, que va ser la guanyadora de la seva categoria, i
la col·laboració del CEIP Albirka, que també va convocar
a tots els alumnes a l’acte.
El Carnestoltes posa color
als carrers d’Arbeca
Les setmanes properes al Carnestoltes, els carrers
d’Arbeca, varen tenir color i música. A les 9 del matí
veritables rues de carnestoltes formades pels alumnes
anaven cap al col·legi o a l’escola bressol. Els alumnes
de l’escola bressol Sant Jaume, varen fer una volta pels
carrers d’Arbeca disfressats de marietes i d’abelles. El
dia 28 de febrer, va tocar el torn a la població, on es
varen poder veure una àmplia gama de disfresses, des de
super heoris a princeses. A les 5 de la tarda la Regidoria
de Festes i Joventut va organitzar una cercavila amb el
Teatre la Cremallera, que va portar tots els assistents a
la sala del Centre Cultural Municipal, on varen oferir un
espectacle a la quitxalla i l’AMPA del Ceip Albirka va
oferir a tots els assistens berenar, coca amb xocolata. A la
nit amb l’orquestra Girasol i el concurs de disfresses, els
més grans van tancar la festa del carnestoltes 2009.
Santi Sans
Imatge d’un grup d’atletes arribant a la meta
23
Berta Esqué
Berta Esqué
Santi Sans

24
Premi a l’Oli Verge Extra
Fruitat Madur
Definitivament el passat dia 17 de març es va firmar
davant de notari la fusió de les tres cooperatives Camp i
Secció de Crèdit l’Arbequina, Fruitera d’Arbeca i Agrària
dels Omellons.
Quant a la campanya de l’oli hem de
remarcar que la collita s’ha desenvolupat
amb tota normalitat tenint en compte que
ja es van xafar les olives de la Cooperativa
dels Omellons junt amb les de la cooperativa
d’Arbeca. Pel que fa a la producció de la
campanya 2008-2009, s’han complert les
expectatives en producció, superant el millor
cent mil quilos d’olives, el que ha produït
dos-cents quaranta-set mil quilos d’oli. Un
oli que, per altra banda, “ha sortit molt bo”,
segons informa la cooperativa.
S’ha de remarcar també que a la Fira de l’Oli de les
Borges Blanques celebrada el passat dia 29 , 30 de gener i
1 de febrer la Cooperativa va ser premiada amb el primer
premi en la categoria de l’Oli Verge Extra Fruitat Madur.
Berta Esqué
Imatge de l’estand de la cooperativa i
l’Ajuntament d’Arbeca a la fira de Les
Borges Blanques
Per altra banda, la cooperativa manifesta
la satisfació de la bona marxa de
l’Agrobotiga-Punt d’Informació Turística. Segons fonts
de la cooperativa, la creació d’aquest botiga ha estat una
bona fórmula per donar a conèixer el poble i els seus
productes.
94

El fort vent també fa
estralls a Arbeca
La nit del 24 de gener, va bufar un fort vent que va superar
els 100 km/h. Les fortes ratxes que van afectar a tot el país,
també van fer estralls a Arbeca. El matí del diumenge dia
25, la brigada municipal i personal contractat per l’ocasió,
enlloc de gaudir del cros van haver de treballar de valent
per netejar els pins caiguts al pati de les escoles. Un munt
d’arbres malmesos van ser retirats per tal que el dilluns
les classes es reprenguessin amb normalitat. Altres indrets
de la vila i del terme també es varen veure afectats, cal
destacar el gran nombre d’arbres tombats, parets caigudes,
sostres arrancats, etc.
A l’esquerra, imatges del pati de l’escola Ceip Albirka, i a la dreta, estat en que estava un dels arbres de les
piscines municipals, davant dels serveis de les instal·lacions, després de la nit de vent
Antoni Elias
Imatge d’un dels desperfectes al terme d’Arbeca
25
Berta Esqué
Antoni Elias

26
Roca dels moros a Arbeca
L’exposició itinerant “Un espai sagrat. La Roca del Moros
del Cogul” va arribar a Arbeca el dia 29 de novembre.
Aquesta exposició ha anat pels diferents pobles de
les Garrigues per tal de donar a conèixer la Roca del
Moros. que és una mostra inclosa en el marc dels actes
del centenari del descobriment de les pintures rupestres
de la cova del Moros del Cogul. L’acte va ser presidit
pel president del Consell Comarcal de les Garrigues,
Sr. Josep Lluís Balsells i Balsells, i l’alcalde d’Arbeca,
Sr. Joan Miquel Simó Falcó, també vàrem comptar amb
l’assistència de l’alcalde del Cogul, el Sr. Jaume Mor entre
altres regidors de la vila. L’exposició comptava amb uns
panells lluminisos explicatius i algunes
taules amb estris trobats de l’època.
38
Berta Esqué
A l’esquerra imatge d’una dels
petits mostradors amb estris,
al costat mostra dels panells
explicatius de l’exposició. A
dalt, imatge de les autoritats
assistents a l’acte d’inauguració

L’associació BEC compleix 5 anys
Un any més, l’Associació de Botiguers, Empresaris i
Comerciants d’Arbeca (B.E.C.), ha organitzat l’edició del
sorteig del Carro del Fato valorat en més de 400 euros,
regalant les participacions en efectuar compres als
establiments associats d’Arbeca. Aquesta és una de les
promocions que s’organitzen més esperada pels usuaris
dels serveis i que es realitza per tancar la campanya de
Nadal. Aquests any els afortunats han estat: el Carro del
Fato, entregat per Assegurances Sans Palau, a Jaume
Sans i Teresa Gaya, i el Super Tandy-Guissona entregà el
carretó als Srs. Jimenez.
Tal com ens informa el BEC, l’associació va complir 5
anys el 13 de gener, i en aquest trajecte, valoren que les
activitats que s’han arrelat més han estat el Sorteig del
Carro del Fato i el Mercat a la Fresca. Una de les altres
promocions que han efectuat, ha estat el repartiment de
1000 bosses de roba i 600 dispensadors per bosses de
plàstic, han publicat una guia de telèfons d’Arbeca, s’han
fet sorteigs d’esmorzars, sessions de perruqueria, estada al
càmping, jocs de vilars, regals estiuencs, ...
Com ja és habitual, pels comerços associats han organitzat
cursets d’informàtica, tècniques de venda, paqueteria, ....
L’associació BEC també col·labora en activitats que
l’ajuntament i altres entitats organitzaven.
L’associació BEC compta gairebé amb 40 associats,
l’objectiu del qual és potenciar el comerç i l’activitat
empresarial d’Arbeca. El BEC, des d’aquestses línies
de la Borrassa, vol fer una crida als establiments perquè
s’animin a ser socis de l’associació.
A l’última assemblea de socis es va constituir la nova junta
de l’associació i va quedar de la següent manera:
president, Francesc Roset Balcells, vicepresident, Ferran
Moyà Bellmunt, secretària, Montse Roca Armengol, vicesecretari,
Màrius Teixidó Vidal, tresorera, Sílvia Sans
Montalbo, vocal Guillem Fuchó Castillo, vocal Maite
Pach Perelló.
Col·labora amb la
Borrassa
Imatge de l’estat de les obres dels nou edifici de l’Escola
Bressol, que ha d’estar operativa pel nou curs ecolar al
setembre del 2009.
A dalt mostra dels
queviures que
conté el Carro
del Fato entregat
pel l’establiment
A s s e g u r a n c e s
Sans Palau , a
la dreta entrega
del carretonet,
entregar per
S u p e r m e c a t
Tandy-Guissona.
Entregues que es
van realitzar el 20
de gener de 2009
27
BEC
BEC
Berta Esqué

28
Noves convocatòries de
l’Associació de Dones
L’Associació de Dones d’Arbeca, ha anat celebrant els seus
actes segons el calendari establert. El dia 20 de febrer es
va organitzar una de les xerrades, “persones emprenedores
a Arbeca”, amb Francesc Roset i Antonio Aldomà.
Els dos ponents varen explicar al nombrós públic assistent
els seus projectes, que els va portar a iniciar el seu negoci,
entrebancs i èxits dels seus productes. En acabar, els
assistents varen poder fer un tast dels seus productes,
ampliament coneguts.
En un altre ordre de coses, l’Associació de Dones va
organitzar el dia 6 de març el sopar del a Diada de la
Dona Treballadora. Aquest es va realitzar a la Sala de
Jocs del Centre Recreatiu, i va comptar amb un gran
nombre d’associades que van voler celebrar la diada. El
sopar va venir de la mà de “la Cuina de l’Araceli” i va
estar amenitzat per un grup d’animació que va representar
fragments de conegudes obres de teatre com potser Homes
i Criatures de T de Teatre.
36
34
Associació de Dones
A dalt imatge del sopar i a baix els ponents de la
xerrada juntament amb la presidenta del l’Associació
de Dones, Eva Martinez
Instal·lació de pilons a les voreres
d’Arbeca
Per tal d’evitar que s’estacioni damunt de les voreres,
l’Ajuntament d’Arbeca mitjançant la brigada municipal,
ha instal·lat un gran nombre de pilons en varies voreres de
la població. Un dels carrers on se n’ha ubicat és l’Av. Portals,
on també s’ha instal·lat una senyal de prohibit aparcar.

Es recupera l’antiga
porta del Castell
S’han iniciat les obres de reconstrucció de l’antiga
porta que donava accès la Castell d’Arbeca. Les
obres que es realitzen estan subvencionades el 60
per cent pel Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, el 40 per cent restant l’aporta
l’Ajuntament d’Arbeca, estan valorades en 50.000 euros.
Nova ubicació de
l’Oficina de Correus
CELLER
DEL PORTAL
Venda de pa i plats cuinats
Obrim el diumenge
32
Anuncia’t a La Borrassa
29
Aquest any 2009 l’oficina de Correus del municipi
d’Arbeca, a l’igual que la bústia, han canviat
d’ubicació. L’oficina que estava al carrer Pompeu
Fabra, ara es troba ubicada al carrer Pregàries,
i la nova bústia es troba a l’Avinguda Portals a
l’alçada de la sucursal de la Caixa Tarragona.
Berta Esqué Berta Esqué
Bona
Festa
Major!
Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

30
Eduard Sans presenta el llibre
“Poemes del meu padrí”
Durant les Jornades Culturals d’Arbeca, tindrà lloc
la presentació del llibre de
l’Eduard Sans, un recull de
poemes del seu padrí, l’Hereu
Marina. L’acte tindrà lloc
durant la celebració de la Diada
de Sant Jordi el 26 d’abril.
Tot aquells que en vulguin un
exemplar signat hauran d’anar
a la parada de llibres on hi
haurà l’autor de la publicació.
Gerard Aliaga al capdavant de la
JNC de les Garrigues
Es va constituir l’agrupació comarcal de Joventut
Nacionalista de Catalunya (JNC) de les Garrigues amb
Gerard Aliaga com a president. el dia 21 de març. La
nova agrupació s’ha constuït davant les diverses altes
de joves militants formalitzades en els darrers mesos.
Aliaga també és el president del agrupació local de la JNC
d’Arbeca.L’acte de constitució va ser a la Sala de Plens
de l’Ajuntament d’Arbeca i hi van assistir el president de
la JNC, Gerard Figueras; el president de la Federació de
Lleida de la JNC, Toni Postius; el president de la Federació
de CDC a Lleida, Ramon Farré, la presidenta de CDC a les
Garrigues, Ramona Barrufet i l’Alcalde de la Seu d’Urgell
i Diputat al Parlament, Albert Batalla (que també va ser
president de la JNC).
També es va comptar amb la presència de diferents
agrupacions comarcals, com ara del Solsonès, el Pallars
Sopar de la Fam per Kampanga
El dia 17 de gener es va celebrar el sopar de la fam, un acte
solidari. Aquest any es va col.laborar a construir un centre
de formació i assistència social a Kampanga, Rwanda. En
Mossèn Pasqual, delegat de missions, va explicar el projecte
al qual anava dirigida l’ajuda aconseguida. L’Estudi de
Dansa Ingrid Moyà i els Grallers la Revolta van amenitzar
la vetllada. Al sopar va reunir 220 persones i es va recaptar
1.885 euros, segons informa la regidora Montse Poca, que
dóna les gràcies als col·laboradors: la Parròquia, Càritas,
l’Associacó de dones l’Olivera Arbequina, la Cooperativa,
a la Dolors Català, Alimentació Teixidó, Bar la Fascina,
Farmàcia Baget, Estudi de Dansa Ingrid Moyà, Grallers la
Revolta i l’Associació de jubilats.
Imatge actual de l’autor del llibre, Eduard Sans
Imatge dels assistents a l’acte de constitució
Eduard Sans
Gerard Aliaga
Jussà, l’Urgell i el Segrià, entre d’altres.
Després de l’acte formal de constitució tots els joves
assistents van acudir a un sopar que va tenir lloc en un
restaurant d’Arbeca.
Montse Poca
Imatge de l’acte de l’Estudi de Dansa Ingrid Moyà

Arbeca recapta 3.172 euros per la
Marató de TV3
Un any més Arbeca va participar en la Marató de TV3,
amb un seguit d’actes organitzats entre el divendres 5
de desembre i el diumenge 14 de desembre. Aquest any
la Marató estava dedicada a les malalties mentals greus,
i Arbeca va aportar 3.172 euros per investigar-hi. El
divendres es va organitzar una xerrada a càrrec del Dr.
Salvador Miret Fallada, subdirector del Servei de Salut
Mental a Lleida. El dissabte dia 13 de desembre, vàries
organitzacions com l’escola Albirka, la Coral Infantil
l’Encís, la Coral Harmonia, la Petjada del Secà, el grup de
Colònies i l’escola Bressol, van oferir els seus espectacles.
Els assistents a l’acte varen pagar una entrada per gaudir
de l’espectacle i varen poder menjar coca amb xocolata
que oferia l’AMPA del Ceip Albirka. L’AMPA de l’escola
Bressol oferia un servei de begudes per aportar diners
a la Marató. L’AMPA del Ceip Albirka va sorpendre al
públic amb la cantada de dues nadales. El diumenge 14
de desembre, i a la plaça del Toll, el Motoclub Cop de
Gas va passejar a tots aquells petits que ho van voler pel
casc urbà. L’Associació de Dones va vendre pastissos
d’elaboració pròpia. També es va disputar un partit de
futbol i per finaltzar la diada, al Centre Cultural Municipal,
el Gimnàs Nova Forma, el Casal d’Avis i els alumnes de
Eva Saavedra van oferir les seves actuacions.
Fora d’aquest calendari, el club Atlètic Arbeca, va
participar al cros de Granollers a favor de la Marató.
La Regidora d’Educació, Sanitat, Integració i Benestar
Comunitari, Montse Poca vol donar les gràcies a tots els
que van participar i en especial a tots els que van ajudar
a fer possible l’organització de les activitats. Així doncs,
agraeix al Dr. Salvador Miret per la seva xerrada, al CEIP
Albirka, a la Coral Infantil Encís, Coral Harmonia, La
Petjada del Secà, al Grup de Colònies, l’ AMPA del CEIP
Albirka, l’ Escola infantil Sant Jaume i AMPA, Motarbeka
Cop de Gas, Gimnàs Nova Forma, Eva Saavedra, al grup
sardanista Arbeca Nostra, Associació de Dones l’Olivera
Arbequina, Casal d’Avis, Club atlètic d’Arbeca, i al Club
de Bitlles Sant Isidre, la seva col·laboració.
Montse Poca
31
Eva Martinez
Montse Poca
Montse Poca
Montse Poca

32
Festes de Nadal 2008
El Pare Noel va arribar a l’Escola Bressol el dia 23 de
desembre i va deixar moltes joguines per l’escola
Cantada de la Coral l’Encís, als participants del
concurs de pessebres el dia 24 de desembre
Berta Esqué
Santi Sans
El patxe reial Alí Patxà va fer la recollida de les cartes
dels nens de la vila el dia 26 de desembre de 2008
Berta Esqué
Els nens i nenes de l’esplai del CEIP Albirka, també van
rebre la visita del Pare Noel quan estaven treballant
Santi Sans
Detall d’un dels pessebres, el de Jesús Elies, on com ja
és habitual, va incorporant noves escenes
Santi Sans Berta Esqué
La Coral l’Harmonia va delectar el públic amb el seu
repertori en el concert de Nadal el dia 4 de gener

Berta Esqué
TINTORERIA
TRINI
Imatge d’alguns dels cantaires de la Coral l’Encís el
dia del concert de Nadal a la sala d’actes de l’Abadia
Un gran nombre d’activitats lúdiques que oferia la
Comissió de Festes i Cultura de l’Ajuntament d’Arbeca,
van omplir l’agenda de les festes
de Nadal. A més a més
de les activitats habituals i adequades per a la quitxalla,
com podrien ser la recollida de cartes, la cavalcada reial,
el sopar de fi d’any, els concerts de les corals locals...,
aquest any vàrem tenir un taller de joguines reciclades,
amb gran participació, també es va oferir una escudella de
nadales, on els grups locals Rock &llamp i Stereoffon’s
que van oferir nadales amb versió rock als assistents a la
sala del Centre Cultural
Municipal. Pel que fa al concurs
de pessebres,
amb una participació de 15 famílies, va
guanyar la família Elies-Tilló, en primer lloc, en segon
lloc la família Morgades-Roca i en tercer lloc, la família
Culleré-Mónico. Pel que fa al concurs de postals, amb 84
participants, la guanyadora va ser Joana Elies.
78
33
Festes de Nadal 2008
Santi Sans
Els carrers de la vila es van omplir de màgia amb
l’arribada de SSMM els Reis Mags d’Orient
Santi Sans
Els Reis Mags d’Orient, també van fer el seu pas per
l’Escola Bressol deixant un regal a tots els alumnes
Anuncia’t a La Borrassa

34
Anuncia’t a La Borrassa
52
58
58

F.C. ARBECA Text: Montse Fernández i Santi Sans
Fotos: Joan Ramon Abat
En Ramon Boldú i el Jordi Macià estan al capdavant
del F.C.Arbeca, exercint el primer com a
president-entrenador i el segon com a entrenador,
tot i que ens remarquen que les decisions les prenen
col·legiadament, entre tots o fan tot.
L’Arbeca és l’equip més golejador amb diferència
de lliga i en el moment de tancar aquesta edició
ocupa el segon lloc de la classificació.
Bons temps per aquest club fundat al 1923, que tot i
no guanyar cap títol rellevant i estar cinc anys sense
competir torna a comptar amb una bona colla
d’amics que gaudeixent i fan gaudir als espectadors
amb més de 75 gols marcats amb 22 jornades.
Quan fa que sou President?
Aquest any farà 3 anys.
Teniem entès que la seva passió era per
l’Atletisme, a què es deu aquest canvi de rumb?
Bé la veritat és que m’agraden molt els esports, de fet des de
ben petit vaig començar a jugar a futbol, primer en l’equip
de l’escola Joan XXIII i després a totes les categories del
C.F. Borges inclosa la de veterans. Va ser quan vaig deixar
el futbol i continuant amb les ganes de fer esport en vaig
decidir a fer atletisme juntament amb una colla d’amics.
Específicament feiem curses de fons (llarga distància). En
aquells moments també corrien els meus fills en la Joventut
Atlètica d’Arbeca de la qual vaig ser president durant uns
anys. Un dia em van proposar de formar part de la junta del
CF Arbeca i al final ja ho veieu estic de Directiu/entrenador.
Quins objectius s’ha fixat per aquesta temporada?
Els objectius no són altres que formar un grup d’amics
que juguen a futbol per passar-ho bé i si a més podem
quedar ben classificats serà per nosaltres un premi.
La veritat és que ens agradaria pujar de categoria.
35
El futbol amateur és molt sacrificat, com es finança el Club,
els jugadors han de posar diners de la seva butxaca per jugar?
Com molt bé dieu, cada vegada és més difícil trobar
recursos per cobrir les despeses que genera tenir un equip
de futbol. Penseu que tenim un pressupost de 7.000€ i que
d’aquesta quantitat el 90% són despeses administratives
(arbitratges, llicències, revisions) i tenim la sort que els
jugadors a més de no cobrar, es paguen els desplaçaments.
Voldria aprofitar aquestes ratlles per agraïr la col.laboració
de les entitats i empreses del poble que ens ajuden
i demanar a la gent del poble en general la seva
col.laboració ja que per poca que sigui serà benvinguda.
Tot i el sacrifici, s´’ho prenen amb ganes, i fan un joc
vistós i amb molt gols, quines són les claus de l’èxit?
Quants dies entrenen a la setmana? En quin horari?
Les claus de l’èxit, crec que passen primer de tot en que
tinguem una bona harmonia entre tots. A partir d’aquí
són els jugadors els que demostren que fan el que els
agrada, jugar a futbol i si a més és té voluntat i constància
a l’hora d’entrenar a la llarga això dóna els seus fruits.
Entrenem dos dies a la setmana (dimarts/
dimecres i divendres) de 21:00 a 23:00 .
El Barça té una mitja de 3,04 gols per partit, l’Arbeca 3,72!
Fan més gols que el Barça, com és que no van primers?
Tenint em compte que el Térmens que en aquest moment
ocupa el primer lloc només n’ha fet 44 i vosaltres 75.
No anar primers no és qüestió de fer més gols sinó de
rentabilitzar-los, és a dir, un partit es pot guanyar per 1 a 0
o per 7-0, però al final del partit són igualment 3 punts. Tot
i així nosaltres preferim donar espectacle. Al final l’equip
més regular és el que s’emporta la lliga.
Com a entrenador que és el que més destacaria del grup?
La bona comunió que hi ha entre tots, són una pinya.
I ara mullis una mica, amb 75 gols a les esquenes segur

36
que hi ha un bon director i un bon golejador, qui és el Xavi
i el Messi de l’Arbeca?
No voldria destacar a ningú en particular perquè tots
formen part de l’èxit i del fracàs, però la veritat és que
sempre es parla dels golejadors.
Com s’arriba a ser entrenador de l’Arbeca? Té ganes de
continuar les pròximes temporades?
En el meu cas podria dir que sóc aquí per casualitat, en
canvi en Jordi Macià podriem dir que és un entrenador
d’escola i espero que sigui ell el que continu fent aquest
tasca, encara que jo l’ajudaré sempre que vulgui.
L’entrenador cobra? I els jugadors? Cap gratificació
extra?
No cobra ningú. Ni l’entrenador ni els jugadors i l’única
gratificació si així en volem dir és la de fer algun sopar de
tant en tant.
Qui és el Capità, i el més veterà i el més novell?
L’Emili Perelló és el capità i el més veterà també, i el més
novell és el Pol Pernau.
Té socis l’Arbeca, quan públic assisteix al camp?
De socis en té molt pocs, i de cada vegada costa més
d’anar al camp ja que la televisió ens omple cada dia més
les hores i quedar-se a casa és més còmode i no es passa
fred.
Es fa pagar entrada? Quan val?
No es fa pagar l’entrada i es fa el sorteig d’una cistella.
Parlem ara amb els jugadors.Quants anys fa que jugues
amb l’Arbeca?
Emili Perelló: Des de ben petit que jugo amb l’Arbeca.
Què és el que més t’agrada d’aquest club?
Antoni Recasens: Que som una colla d’amics i ens divertim
jugant al futbol i a més defensem l’equip del nostre poble.
Ja queden enrere les boires i els freds però és molt dur jugar
i entrenar amb l’hivern que fa a les nostres contrades?
Lluis Bertran: És dur però t’hi acabes acostumant, de totes
maneres quan fas exercici et passa una mica el fred. És
qüestió d’abrigar-se una mica.
Quina creus que ha estat la clau de l’èxit per poder estar al
capdamunt de la classificació?
Victor Selma: l’esforç de tot l’equip i l’ambient positiu del
vestidor.
Què és el que més t’agrada de l’Entrenador?
Sergi Morlans: qué és un més de nosaltres i ens entèn molt
bé.
Si tinguessin una oferta d’algun altre club marxaries de
l’Arbeca?
Emili Culleré: No.Estic molt bé a l’Arbeca.
Quins són els teus objectius per enguany? Podem pujar
de categoria? O és millor continuar amb aquesta i anar
sempre en les primeres posicions que pujar sense saber
com aniran les coses?
Marc Claret: Si podem quedar dels 2 primers i pujar
de categoria molt millor, doncs les diferències entre
categories pràcticament no existeixen.
Quin ha estat el millor partit de la temporada?
Martí Roig: El que vam jugar davant el Verdú.
Quan et penses retirar del món del futbol?
Joel Molgó: Quan vegi que ja no disfruto jugant a futbol.
Parlem ara amb el públic incondicional.Quina és la millor
temporada del C.F. Arbeca?
La que van jugar a 2ª Regional amb la que contaven com a
entrenador el Sr. Sans de Juneda.
Quins jugadors són recordats amb més estima?
El Ros de la Toya (Josep Miret), un gran porter, que es va
retirar l’any 1977, conjuntament amb l’Arturo Garsaball.
Quins títols a guanyat l’Arbeca? Cap de rellevant
La màxima divisió on ha jugat? 2ª Regional l’any 1977.
A continuació els detallem el nom de tots els jugadors ,
professió i l’edat dels mateixos, especificant els que no són
d’Arbeca:
JORDI ESPONA ROSELLÓ, 21anys (Borges Blanques)-
MARTI PEREZ ROIG, 21anys (Borges Blanques)
- EMILI PERELLO GINE, 30 anys - VICTOR SELMA
TARROS, 19 anys - JOEL MOLGO MOYÀ, 30anys -
ANTONI RECANSENS BARRUFET, 23 anys - IGNASI
SAFONT TORRA, 19 anys - ADRIA PERERA SELLES,
18 anys - SERGI MORLANS MORENO, 21anys - LLUIS
BERTRAN GARCIA, 25 anys (Juneda) - CARLES
ZAMORA TORRES, 25 anys - MARC CLARET SOLE,
21anys (Floresta) - JORDI MONTULL TIMONEDA,
27 anys - JOAN CARLES OLIVARES PACHECO, 22
anys (Floresta) - POL PERNAU MANAU, 17 anys -
ROGER BELLET ELIAS, 20 anys - EMILI CULLERE
RIBES, 20 anys - VICENTE LOPEZ VALERO, 28 anys
- IVAN EGEA POCURULL, 28anys - SAUL SENZANO
VILLARROEL, 38 anys (Santa Fe-Bolivia) - JOSEP
COLL SERRA, 21 anys - ARNAU CASES MUNDO, 18
anys.
La mitjana d’edat dels jugadors és de 23 anys i les seves
professions són diverses: estudiants, mecànics, paletes,
grangers. ferrers, artista (pintor/escultor), etc....

Fotografia de part de la plantila del F.C.Arbeca. D’esquerra a dreta a dalt, Ramon, Jordi, Pol, Adrià, Roger,
Martí, Emili, Jordi i Lluís, i a baix, Joel, Marc, Ivan, Sergi, Antoni, Carles i Jordi
Fotografia de la plantilla de l’any 1977. D’esquerra a dreta a dalt, Josep Miret, Antoni Safont, Arturo Garsaball,
Emili Perelló, Antoni Solé, Solé, Narcís Botam, Jaume Sans, Gardenyes, Antoni Perera, Carió i Santiago i a baix,
Josep Gasió, Aleix Aubach, Ramon Perelló, Josep Mateu, Carulla, Josep Garsaball, Josep, Àngel, Josep Esqué
i Pepe.
37

38
El Segarra-Garrigues a Arbeca
En plena “crisis” pel tema de l’ampliació de les zones
ZEPA hem volgut conèixer de la mà del president
d’aquesta col·lectivitat a la nosta vila, Juan Teixidó,
en quina fase és troba el Canal i quines impresions a
obtingut amb 6 mesos en aquesta institució.
1.- Per començar, una de genèrica: en quina fase es
troba el canal Segarra Garrigues?
La quasi totalitat del seu recorregut està ja en obres i,
el 5è tram que afecta el terme d’Arbeca i que va
de St. Martí de Maldà a Castelldans, està
licitat i es preveu començar les
obres a finals d’aquest any.
2.- Quina quantitat
d’hectàrees afecta el canal a
Arbeca? Per quines partides
passa?Quin tipus de reg serà?
Les hectàrees regades seran
de 2.812. D’aquestes, 159 ha.
tindran reg de suport amb una
dotació de 1.500 m3/ha./any. I
2.653 ha. de reg convencional
amb una dotació de 6.500 m3/
ha./any.
Agafa tota la part del terme que
actualment és de secà.
3.- Quan començaran les obres
dins el nostre terme?
Tal com hem dit abans, les obres està previst que comencin
en el 4 rt trimestre de l’any en curs.
4.- Quan es preveu que arribarà l’aigua del canal a
Arbeca?
Es preveu acabar les obres de tot el canal Segarra-
Garrigues, l’any 2.013, per tant, probablement, l’any
2.012 tinguem ja l’aigua a Arbeca.
5.- Abans de regar s’haurà de dur a terme la
concentració parcel·lària?
Sí. Ha d’estar feta la concentració parcel·lària per poder
regar.
6.- Que en pensa vostè com a President de la
Col·lectivitat d’Arbeca, de la problemàtica sorgida
per l’ampliació de les ZEPA?
Penso en la necessitat de zones ZEPA per preservar la
fauna autòctona, que és propietat i a la vegada riquesa del
territori, però trobo excessiva aquesta ampliació que s’ha
fet i, per tant, estic d’acord amb les protestes del sector
Text : Ismael Gabarró i Santi Sans
Fotos: Joan Ramon Abat
afectat.
7.- Aquestes zones ZEPA afecten o podrien afectar a
Arbeca?
No, actualment no afecten el terme d’Arbeca.
8.- Quins beneficis portarà l’aigua del Segarra
Garrigues per Arbeca?
Sempre hem dit que l’aigua és la vida, i els
coneixements i l’experiència ens diuen
que sí. Només cal donar un tomb pel
terme i observar la diferència de conreus
i de producció entre el secà i el reg. Un
poble amb aigua és un poble ric, amb
futur, i així ho esperem.
9.- En aquest cinc mesos llargs
com a President que és el que l’ha
sorprès més?
El que més m’ha sorprès és les
infraestructures de les obres.
No pensava que estiguessin tan
avançades.
10.- Vostè com a president
com veu els ànims dels futurs
regants a nivell local?
A nivell local, veig els ànims de
dues classes: els del pagès que
és una mica reaci al canal, perquè potser,
no acaba de veure clar la concentració parcel·lària i la
de l’altre pagès, que té il·lusió per l’arribada de l’aigua i
espera millorar la rendibilitat de la seua terra.
11.- Vostè com a futur regant, se sent satisfet de
l’avançant del canal a dia d’avui? I com a President?
Sí, em sento satisfet com a regant i com a representant
d’una col·lectivitat que desitja optimitzar, mitjançant
l’aigua, el seu treball i el seu esforç.
12.- Se sap aproximadament quin serà el preu de
l’aigua? Tant del marge esquerra com del dret?
S’està estudiant, per poder donar molt aviat un preu, si més
no, orientatiu.
13.- L’aigua del canal se’n farà ús en algun altre sector
a part de l’agrícola?
És prioritària l’aigua de reg i es donarà suport a les
explotacions ramadera i indústries agroalimentàries de la
zona.
14.- Quan es regaran les primeres hectàrees del canal?
Està previst regar entre els mesos de març i abril. Així ho
desitgem i esperem.

Cases i carres d’Arbeca
Voldria fer una petita història d’Arbeca, però d’una
manera molt especial. Els protagonistas en aquest cas
serien els carrers i les cases del nostre poble.
Dins les cases del casc antic d’Arbeca queden molts vestigis
Arcada de cla Rius, a la plaça Major de la vila
que parlen d’una història en molts casos desconeguda per
la major part dels arbequins. Però per desconeguda que
sembli, si pot ser de molt interès i grat per persones que hi
viuen i també pels demés, ja que d’una manera general ens
afecta a tots els qui estimem Arbeca.
Els nostre poble, degut a les maleïdes guerres, ha canviat
moltes vegades de fesonomia que li donen els edificis i la
pedra. Aquesta pedra tan característica de la nostra vila,
molt fàcil de treballar i que una vegada col.locada en un
lloc sec i segur,és capaç de sobreviure al temps.
Elles ens parlen i ens diuen quan l’han posat en aquell o
altre lloc. Els entesos en la matèria, ens podrien dir qui la
va treballar.
Els documents que tenim a mà avui en dia, reflexen que
aquests últims segles, Arbeca s’ha refet diverses vegades
de la destrucció. Les pedres amagades dins les cases ho
corroboren.
Jo solsament destacaré dues èpoques, els vestigis dels
quals ens ajuden a veure i comprendre com era Arbeca
Text : Jesús Elies
Fotos : Berta Esqué
39
abans de Joan II al 1462, i el que fou Arbeca després, fins
la guerra dels Segadors, del 1640-1653.
Al segle XIV, Arbeca, com tots els pobles importants,
tenia el seu mercat concedit l’any 1330 pel Rei Alfons
III el Benigne. Un mercat on es podia comprar i vendre
tota classe de mercaderies. Això vol dir que , l’anar i el
venir de la gent de fora vila enriquia molt un poble com
el nostre.
Primerament, faré un repàs d’aquestes pedres que ens
queden i ens transporten als temps anteriors a la primera
desfeta del nostre poble en la guerra contra Joan II, en la
qual Arbeca es posà de part dels qui defensaven els drets
de Catalunya. En aquesta guerra certament dura, Arbeca
va patir el foc i la destrucció.
En aquesta època, la nostra vila, devia tenir uns 600
habitants. D’abans d’aquesta guerra, ens queden moltes
relíquies que ens poden donar una idea de com seria
Arbeca als segles XIV i XV.
El primer que cal destacar és l’església. Malauradament
de l’església d’aquell temps no queda pràcticament
res, excepte un tram de l’escala del campanar. Tots els
entesos que han vist aquesta escala, estan d’acord en
què el campanar i l’església adjunta havien set d’estil
gòtic majestuós. Avui podem asegurar que l’èsglésia de
Santa Llúcia, d’on és el campanar, no era tan petita com
créiem fins ara. Tenia una llargada de vint metres, per uns
deu metres d’amplada. Això sí, aquesta església no fou
derruida a la guerra de Joan II, sinó pel mal estat en què
quedà després de la guerra dels Segadors.
Altres restes. L’arcada que hi ha dins de ca la Marina (
Gineste’s ). L’arc de la porta de ca l’Hereuet. Dins de cal
Arcada del costat de cal Nella a la plaça de l’Església

40
Francès hi ha l’arrancada de dos arcs. Entre cal Francès
i cal Roset hi ha un altre arc segat entre la mitjanera
de les dues cases. Entre cal Tonet del Carreter i la casa
que té a sol Ixent, hi ha un altre arc amb les mateixes
característiques que els descrits. D’aquests arcs, dins de
les cases d’Arbeca n’hi ha molts més. Entre la paret de
cal Pernau i ca la Palmira, al carrer de Sant Jaume, entre
la casa de cal Turguet ( antic Ajuntament ) i els porxos del
cap de la plaça, avui tapat. A la casa que estan arranjant al
carrer Onze de Setembre, tocant a ca l’Aritzeta, etc, etc.
Però n’hi ha tres que per mi són els més ben treballats,
pel seu gruix i per les dimensions: són els que hi ha a ca
l’Argilés ( ara Valent ), que eren el cap del carreret que
començava a la placeta de l’església, concretament a la
casa que hi ha entre cal Nunci i cal Nella. Si passeu per
aquest carrer fixeu-vos que, pujant des de l’Abadia , en
començar la casa de cal Nella hi ha l’arrancada d’un portal
amb tres nervis diferents. Són poques les pedres que hi
queden, però sens dubte és un detall que no enganya.
Aquest seria el portal d’entrada d’aquest carrer i acabaria
a la porta de la torre de la muralla que encara es conserva,
passant per davall dels arcs esmentats.
El segon, es troba a la Plaça Major, entre cal Rius i la
del Vidala. És un arc majestuós, i a mi em dóna la
impressió, que antigament la plaça estava més retirada cap
a tramuntana i seria una mica més quadrada.
L’arc que em crida més l’atenció, és el que hi ha a casa de
la Dolors Balagué. Està fent de mitjanera amb el fons de
la casa del Silveri. Aquest arc a principis del segle XVIII
encara formava part del carreret que hi havia al carrer de
Santa Caterina ( Onze de Setembre ), i anava al forn nou
de baix.
Val la pena esementar l’arc que hi ha a la Plaça Major de
cal Perera ( abans cal Duc ). A la façana hi consta l’any
1574 ?. Per a mi que aquest arc formava part de l’antiga
casa i que al refer-se al segle XVI, es va aprofitar l’arc que
dóna a la plaça i el que hi ha dins dels porxos.
Tots aquests arcs formaven part de l’Arbeca medieval.
En refer-se el poble a poc a poc, alguns d’aquests arcs
es van quedar dins les parets interiors de les cases. Però
tots formaven part d’aquella vila ufana i pròspera, en la
qual els Cardona hi començaren a fer el niu. Aquella vila
en època estiuenca es podia gaudir d’un cap a l’altre de
la frescor que emanaven aquells porxos de pedra. I quan
les pluges deixaven caure l’aigua tant esperada, els porxos
eren l’aixopluc dels arbequins.
Antigament, aquí a Arbeca, hi havia quatre places i una
placeta. La plaça del cànem o mercat vell, és la que avui
dia hi ha davant de l’església. La plaça closa, és la que hi
ha des del molí de l’Argilés a l’església. Quedava tancada
amb porxos que pujaven des de la casa del Rubió fins a
tocar l’antiga casa dels Juncosa. Aquesta plaça era tota
porxada i també coneguda com la plaça de la ferreria, ja
que més o menys a cal Juncosa hi havia hagut un famós
ferrer de cognom Miró que havia treballat molt al castell,
a l’església i al molí de l’oli. Moltes de les famoses reixes
del castell estaven obrades al seu taller. Avui la casualitat
ha fet que un descendent directe d’aquest ferrer segueixi
els seus passos amb el bon obrar, és el Xavier del Josepó.
La plaça Major és una altra de les places que hi havia. En
els documents antics, simplement, s’anomena la Plaça.
És a finals del segle XVIII quan es comença a anomenar
Plaça Major. Crec que és degut que passada la Guerra dels
Segadors, aquí s’hi va instal·lar la casa de la vila. Aquesta
plaça, abans de la guerra, a la part de tramuntana era tota
porxada. A cal Voluntari, a la part de la plaça, a l’alçada
del segon pis, hi havia una capelleta amb la imatge d’un
sant, jo crec que era Sant Domènec; aquesta imatge avui
està recuperada i valdria la pena de tornar-la a posar al
seu lloc. A l’altre extrem de la plaça, avui a cal Valero, hi
havia una altra capelleta, una mica més petita, avui també
recuperada, on hi havia un sant. En les fotos antigues es
veu una imatge que està de peu, jo diria que és Sant Pau, el
patró de la casa dels Pau Riera.
L’altra plaça és la del Mercat, en molts documents és
coneguda com la Plaça Nova o Plaça Nova del Mercat.
D’aquesta plaça sabem que a més del mercat hi havia
l’antiga abadia, les botigues de la vila ubicades prop de
la casa del Toni Català. En aquest carreró avui anomenat
Ducs de Cardona, antigament carrer del Castell, hi havia el
forn de pa de la vila, conegut com el Forn de Dalt.
El carrer, avui del Roser, antigament era el carrer de Dalt
o carrer del Mercat, on hi havia un portal anomenat del
Mercat.
I la placeta que queda es la Placeta de Sant Llúcia. Era la
més petita . Estava ubicada on avui hi ha l’altar del Roser
i l’indret que agafa la porta d’entrada al Roser. Estava
apegada al carrer del Dalt o carrer del Mercat. I com diu
el mateix nom estava tocant per la part de ponent amb
l’esglèsia de Santa Llucia.
En els pròxims números parlarem dels carrers i els seus
veïns.
Vista de les arcades de la plaça Major d’Arbeca

Jaume Safont, un arbequí a Montserrat
A finals de la dècada dels setanta i principis de la dels
vuitantes hi va haver tres xicots arbequins que van formar
part de l’Escolania de Montserrat, foren el Jaume Safont,
el Marc Armengol i el Joan Baptista Sans. Des d’aquestes
ratlles de la Borrassa intentarem refrescar-nos tots plegats
una mica la memòria al respecte i recollirem breument el
seu testimoni del seu pas per la mateixa i altres aportacions
respecte al món de la música que puguin fer-nos cada un
d’ells. Comencem amb el Jaume Safont.
Avui estem parlant amb el Jaume Safont de cal “ Ferruel
“ que tenen la seva casa pairal al carrer Sant Jaume núm
3 de la nostra vila on hi va nàixer l’any 1964. El Jaume
va estar a l’Escolania de Montserrat des de l’any 1974 al
1978. Actualment és casat, té dos fills i viu a Sant Pere de
Ribes (Garraf).
Ens comenta que, a banda dels cants del seu pare, la
seva mare i potser la seva padrina cantant per casa o a la
vaqueria, les seves primeres experiències musicals van
ésser la participació a la coral infantil de la parròquia i les
lliçons de mossèn Anton Bru. A part d’això recorda que
quan de tant en tant per la televisió feien sarsuela l’atreia
molt la potència i el poder de comunicació de la música,
així com també les actuacions de la banda de cornetes
i tambors d’Arbeca, que eren les poques i modestes
manifestacions musicals al poble d’una època feliçment
llunyana i superada.
Ingrés a l’Escolania, 10 de setembre de 1974
Text: Xavier Sans
41
Fou a partir de la seva primera experiència musical lligada
a la coral infantil i a mossèn Anton Bru quan al gener o
febrer del 1974 l’Escolania de Montserrat va venir a cantar
a Arbeca, el pare Ireneu , llavors director, i mossèn Anton
van quedar que s’ajudarien a reclutar candidats a escolans.
Comenta que per algun motiu, el mossèn li va posar l’ull a
sobre, en quatre o cinc mesos li va ensenyar a llegir música
i el va preparar per a fer una primera prova allà pel mes de
maig, després va anar-hi una setmana de prova per passar
un procés de selecció de cara a l’ingrés a l’Escolania el
juliol d’aquell mateix any.
Després de la setmana de prova, van ser triats 10 d’entre
els 22 candidats, i el mes de setembre ingressava a
l’Escolania de Montserrat. Ens explica : “No cal dir que
jo desitjava molt poder anar a Montserrat, però sobretot
el que desitjava era veure món i sortir del poble, l’escola
“nacional” de llavors era de jutjat de guàrdia (d’ara) i la
vida d’un nen com jo tenia poc d’interessant un cop havia
après a munyir i a portar la maquinària de la vaqueria. “
Ens narra com era un dia normal a Montserrat: començava
a les set del matí, seguia l’estudi o missa matinal que era
opcional, esmorzar, classes, pati (esports rotatoris), més
classes, cantar la “Salve” a la una del migdia, dinar i
esbarjo. A la tarda, classes generalistes, classes de música,
berenar-esbarjo, assaig coral, lectura o estudi, cantar les
vespres, sopar, esbarjo i a dormir a 2/4 de 10 del vespre.
En concret respecte als caps de setmana ens descriu
literalment el següent:
“ Els caps de setmana, l’horari era diferent. Els dissabtes
ens llevàvem a la mateixa hora i si no hi havia exàmens
a la vista, molts anàvem a la missa matinal , després
esmorzàvem i anàvem d’excursió a peu, eren caminades
amunt o avall de la muntanya, llargues però fantàstiques,
tornàvem fets “papilla “ però amb els pulmons plens d’aire
fresc, sobretot a l’hivern. En arribar, ja era l’hora de dinar
i a la tarda teníem l’assaig amb els monjos per a preparar
les vespres o els enregistraments i els
concerts. En acabar berenàvem i després d’una mica
d’esbarjo tocava novament anar a cantar les vespres,
sopar, i finalment podíem veure la tele, jugar, llegir o fer
allò que
ens vingués més de gust (ping-pong, scalextric, jocs de
cartes, escacs, etc.) fins a les onze o quarts de dotze de
la nit com a màxim. Els diumenges ens llevàvem a les

42
nou del matí i tot era més relaxat, anàvem a la missa
conventual de les onze, i després de la Salve de la una del
migdia arribava el moment més esperat de la setmana amb
les visites dels familiars per anar a dinar fora del monestir
i passar la tarda amb ells fins a l’hora de les vespres (a
dos quarts de set del vespre ), la resta, sopar i dormir.
Teníem tres períodes de vacances, el mes d’agost, Nadal i
Setmana Santa, més algun dia per esdeveniments familiars
especials (naixements, defuncions, casaments, comunions,
etc.). “
Ens explica que per part de l’Escolania era freqüent
fer vàries actuacions a l’any per tot Catalunya, i
esporàdicament a l’estranger. Mentre va ser a Montserrat
també va anar a Menorca, a Suïssa, Alemanya (dos cops) i
França, recorda els primers viatges en avió amb especial
excitació i també una mica de recança per la novetat, i ens
confessa que encara ara no és massa amant de les alçades.
Segons ell “eren ocasions molt especials i esperades, ens
agradava anar de viatge i veure món, imagineu-vos sortir
de Catalunya i veure Europa als anys 70, era al·lucinant “
Respecte a com l’ha marcat el seu pas per Montserrat ens
respon: “ A diferència potser d’alguns companys meus, jo
he de dir que a Montserrat vaig ser-hi feliç i guardo molt
bona relació amb els monjos que vaig conèixer o tractar.
Per a mi Montserrat va ser un somni fet realitat, tot i que no
hi havia estat mai ni tenia la més remota idea d’on anava.
Va suposar una oportunitat única per a mi en aquella època
per conèixer llocs, ambients, gent i coses molt diferents de
les que podia conèixer a Arbeca (recordo no haver vist mai
un flash de fotografiar i em pensava que era una ràdio...).
També la música ha estat un regal que m’ha servit per a
viure experiències noves (encara ara i fins que em mori,
espero), veure món i finalment conèixer la meva dona (la
Núria) a Vilanova. Tot i que no sóc catòlic practicant, crec
que Montserrat m’ha aportat uns valors d’espiritualitat,
humanitat i tolerància que, si bé no sempre sóc capaç de
posar en pràctica, els tinc arrelats en algun lloc de la meva
persona i n’estic molt agraït “.
Respecte als altres dos nois arbequins, ambdós més joves
que ell, que també van ser a l’Escolania ens comenta que
allí va coincidir un any
amb el Marc Armengol, al
final de la seva estada i que
no va coincidir pas amb el
Joan Baptista tot i que, per
amistat amb el seu pare, va
poder seguir el seu pas per
Montserrat. Els tres són
músics, amb més o menys
dedicació, però amb un
fort lligam amb la música,
fet que sens cap mena de
dubte atribueix que deuen a
En Jaume fent classe de violí a Vilanova
mossèn Anton Bru i a Montserrat principalment.
Fa esment en que per algun motiu, o més ben dit per
diversos motius, actualment no tenen gaire relació entre
ells ja que viuen en llocs diferents i no es veuen massa,
que és una pena i que caldria fer-hi alguna cosa, i que
espera que arran d’aquestes entrevistes i per culpa meva
això pugui canviar una mica ja que se’ls aprecia molt a tots
dos i creu que estaria bé tenir una mica més de contacte,
ara tots tenen els correus electrònics, i això ho pot facilitar.
Amb el Joan Baptista i el seu germà, el Miquel Àngel, es
veuen gairebé cada any per la Festa Major, i és genial,
amb el Marc és més complicat, però diu que s’intentarà, i
que per ell no quedarà.
Ens comenta que a l’acabar els seus estudis a Montserrat
li va costar “normalitzar” les relacions amb les noies
(després de 4 anys sense tenir-hi cap relació i passar de
nen a adolescent), essent aquest un tema que el superava
per manca d’experiència i contacte, i que potser per això
i per compensar, després, la majoria de les amistats les ha
tingut amb noies, i que ara li costa més relacionar-me amb
els homes que amb les dones, ironies de la vida diu.
A nivell formatiu al sortir de l’Escolania va continuar els
estudis generalistes a Lleida i a Les Borges Blanques i
el 1982 se’n va anar a estudiar a Barcelona on començà
estudis de filologia que abandonarà per continuar només
els de música. El 1990 se’n va a estudiar a Londres i el
1994, en llicenciar-se al Trinity Collage of Music, se’n
va a Dublín a fer de professor fins al 1996 quan torna
a Catalunya, de la mà del seu company i amic abans
referenciat el Marc Armengol, per fer de professor de violí
a l’Escola Municipal de Música de Mollerussa, on exercirà
de director de la mateixa. El 1998 es trasllada a Vilanova
i la Geltrú, on des d’aleshores treballa de professor a
l’Escola Municipal de Música “Mestre Montserrat”,
compaginant la tasca docent amb la de violinista freelance
en diverses orquestres de cambra de la zona (OC del
Garraf, OC i Musical de Tarragona, OC de Vilaseca , etc.)
El Jaume té un munt d’anècdotes per explicar. Quan li
demanem que ens n’expliqui
unes quantes comenta : “Pel
que fa a les anècdotes en
recordo algunes de divertides
i altres de no tant. Recordo
que allà per l’any 87 una
vegada vam fer un concert
en un poble on érem més
els que tocàvem que els que
escoltaven. Un altre cop, ens
trobàvem en un casament
on el nuvi era el director, i
a l’hora del concert i com a

oma/regal de noces els músics ens vam posar d’acord
per no entrar quan donés l’entrada, realment es va quedar
de pedra i ben parat fins que no va captar la broma. Un
altre cop estàvem tocant un concert per viola i orquestra,
i el solista que improvisava la cadença (part virtuosística
i d’exhibició de les possibilitats de l’instrument dins un
concert) amunt i avall cap aquí i cap allà portava ja una
bona estona barallant-se amb la viola, i quan ja semblava
que s’havia esbravat prou i el director ja preparava la
reentrada del tutti o conjunt de l’orquestra, el solista
(l’Aureli Vila, tota una llegenda entre els músics del Liceu)
li diu al director en veu alta i tot tocant, “no corris tant
que encara en tinc per mitja
hora”. En una altra ocasió
havia de tocar l’Ave Maria
de Schubert en un casament
i em vaig enganxar el fulls
de la partitura perquè no em
volessin durant la cerimònia,
total que arriba el moment de
tocar, comencem i tot anava
molt bé, la meva organista
anava fent l’harmonia i allò
que primer sonava com
una música celestial es va
convertir de sobte en un
inexplicable orgue de gats
amb la conseqüent sorpresa
i esglai nostre, fins que
em vaig adonar que havia
enganxat els fulls de forma
no correlativa, i després
d’un moment de crisi vaig
repescar la melodia. En una ocasió recent tocava de cap
de segons violins una obra amb molts acords i dinàmiques
de forte que afegit al meu frenesí i entrega a la partitura
van fer que se’m petés una corda amb un fort espetec, jo
sense dubtar-ho vaig girar-me, vaig donar-li el meu violí
a la companya del darrera i li vaig prendre el seu tot dient
“ves-la a canviar”, ella es va quedar parada i se’n va anar
cap a la sagristia (era una església) a canviar–la, però no
va trobar cap corda de recanvi i es va quedar sense poder
tocar la resta del concert, cosa que em va saber molt greu,
en comentar l’incident hi havia divisió d’opinions pel que
fa a la meva reacció, i amb raó, però jo ho vaig tenir molt
clar, el cap de corda és més necessari que toqui, i és que
en la música sovint cal saber reaccionar davant situacions
imprevisibles, és en certa manera una activitat de risc”.
I respecte a projectes, desitjos, etc , ens diu : “ Bé, pel que
fa a projectes, ja he explicat que estic treballant a l’escola
de Vilanova i la G. i tocant en orquestres de cambra de la
zona, però a part també estic acabant un estudis de postgrau
com a educador corporal ja que en l’ensenyament
musical, com en qualsevol activitat humana, la consciència
En Jaume Safont i la seva família de vacances
43
corporal i el màxim coneixement de les pròpies
potencialitats fan la diferència entre una vida de qualitat
o una vida plena d’entrebancs i dificultats. Aquest any,
aprofitant que era l’últim curs en que es podia fer el CAP
(Curs d’Aptitud Pedagògica), vaig decidir treure-me’l per
si un cas i també per conèixer el món de la secundària
de prop, ho vaig fer a Lleida en un intensiu d’octubre a
desembre, per cert, la Lleida de la nova Universitat , el
nou Conservatori i Auditori té molt poc a veure amb la
Lleida que jo vaig viure de l’any 78 al 80, ara dóna bo de
veure. En definitiva que tinc ganes d’anar complementant
la meva formació amb tots aquells aspectes que envolten
la música i l’ensenyament,
ja que treballar amb els nens
i els joves fa que un també
es mantingui jove, almenys
d’esperit.... Quant a desitjos
i frustracions, et puc dir que
m’agradaria tenir la meva
pròpia escola, treballar pel
meu compte i fer les coses a
la meva manera, de fet vaig
comprar un local a Vilanova
per poder-ho fer, però com
que la feina d’assalariat
públic és més segura i em
permet compatibilitzar-la
amb la de músic d’orquestra,
de moment seguiré com
fins ara, i de fet no em va
malament del tot”.
Respecte a la nostra vila ens
contesta: “Tinc poca o molt poca informació del que passa
al poble, i si et sóc sincer és culpa meva, i també del clima,
tot s’ha de dir. Hi venim tres o quatre vegades a l’any
(com quan era a Montserrat) i normalment és tocar i fugir,
arribar, dinar, xerrar, potser fer un passeig per algun tros o
pel Toll amb els nens i tornar a marxar, això si el temps ho
permet, cosa que dificulta el tracte amb la gent del poble,
a part de la família. Això canvia a l’estiu amb motiu de la
Festa Major que hi venim tres o quatre dies amb la meva
filla (la Irene) i alguna vegada també amb la meva dona,
si pot ( ja que a Vilanova no és festa). Tinc ganes de que
la meva filla tingui més relació amb els padrins, tietes i
cosins, i també que conegui d’on ve son pare, mon fill gran
(el Pau) és fill d’un altre pare i el mes d’agost el passa amb
ell “.
I això es tot lectors i lectores per aquest número i secció de
la Borrassa, des d’aquí volem desitjar-li al Jaume el màxim
d’èxits tant a nivell personal com professionals i demanarli
que es deixi veure una mica més per la nostra vila, que
ara no hi ha tantes boires com anys enrera..... Continuarem
amb la saga dels tres arbequins escolans.

44
El club d’Atletisme es mou!
Estem a punt d’acabar una temporada de cros coronada
amb grans èxits, els resultats en totes les competicions
que els nostres atletes han pres part a nivell comarcal i
intercomarcal han estat d’allò més bones, comentaris com
“mira...han vingut els d’Arbeca, ja no guanyarem!” que
feia anys que no es sentien, tornen a ressonar arreu.
La veritat és que fa goig veure tot un planter de nens/es,
nois/es, de totes les edats units per un esport tan sa i que
exigeix maduresa personal com és L’ATLETISME, tots
els nostres atletes tenen qualitat humana i esportiva i a més
a més molt coratge.
L’atletisme és un esport que comporta
molt sacrifici, quan
són petits, més per part dels pares
que han d’acompanyar-
los tots els diumenges a les curses, i quan són més grans,
els estudis, els amics, el sortir de marxa
dissabte a la nit...,
són factors que juguen en contra seva i cal tenir-ho molt
clar per continuar.
És per això que voldria ressaltar l’esforç que fan tots
plegats dia rere dia, i la nostra tasca es posar-los-hi
facilitats i motivacions perquè puguin continuar per aquest
camí, és una feina realment difícil creieu-me, però quan
els escolto parlant tan contents i engrescats, i comprovo
els resultats finals, la veritat és que penso que han servit
d’alguna cosa totes aquelles nits de fred, els viatges , les
46
Text: Mercé Abat i Gaya
xerrades.
Actualment l’atletisme d’Arbeca està en un dels millor
moments, feia molt temps que no s’aconseguien tan bons
resultats, estem competint a la lliga Espanyola en categoria
absoluta, tenim un bon nombre d’atletes a nivell federat,
que han arribat a campions i subcampions de Catalunya
que és el màxim que es pot aspirar, fins i tot alguns dels
nostres atletes han estat seleccionats per formar part
de la selecció catalana i van participar en el campionat
d’Espanya de cros celebrat a Linares (Jaén).
Acabat el cros, ve la temporada de pista, en la qual es pot
participar en moltíssimes proves i també aquí és on tenim
molts bons atletes que destaquen a nivell de tot Catalunya.
Enguany hem participat a moltes proves a nivell nacional
recorren molts indrets de tot Catalunya i Espanya
aconseguint els millors resultats de tota la història de
l’atletisme arbequí; haver arribat fins aquí no ha estat una
tasca fàcil ans el contrari, l’esforç realitzat pels nostres
atletes ha esta reconegut en la recol·lecta de fruits que hem
anat recollint durant tota la temporada.
El cros d’Arbeca no ha estat més que una demostració
per part dels nostres atletes locals i comarcals, d’esforç i
constància tota ella envolcada d’èxits.
La veritat és que cada vegada més, quan ens retrobem amb
42

els altres participants que després de veure’ns repetidament
cursa rere cursa hem anat coneixent, m’adono de la gran
vàlua personal que tenen els meus atletes, accions com la de
felicitar els seus rivals en acabar la cursa, independentment
del resultat obtingut, el respecte als seus rivals, l’amistat
que queda entre tots aquells atletes de Barcelona, Girona
o Canovelles..., de veritat que en percebre totes aquestes
sensacions, em sento més que satisfeta i orgullosa d’haver
pogut aportar el meu petit granet de sorra perquè tot això
succeís.
Cada cop tenim atletes de més qualitat esportiva, però...
però, em sap greu que les infraestructures i el material
emprat per entrenar no són les adients, tot se’ns queda
petit. Malauradament i molt a pesar nostre, les pistes
d’atletisme per molta gent, només són el camp de futbol.
S’ha vetllat molt per tenir un camp en bones condicions,
instal·lació de la gespa, un sistema automàtic de reg,
unes xarxes darrere de les porteries per recollir les
pilotes; d’acord, però tot el que es realitza és una sèrie
d’avantatges pel terreny esportiu del futbol, i en canvi les
actuacions que es fan per l’atletisme no són més que petits
consentiments i acceptacions.
En aquest moment, per sort tenim molts atletes grans i
amb bones projeccions de futur, hi ha un bon número de
llançadors, que tot i que tenen un lloc on poder practicar
uns bons llançaments no ho poden fer ja que hi ha una
de les xarxes col·locades estratègicament darrere de la
porteria que impedeixen poder llançar.
La meva intenció no és fer una crítica només vull fer una
45
petita reflexió en veu alta, perquè estimo l’esport i estimo
les pistes i penso que s’ha de fer moltes coses a favor del
futbol però a l’ensems també se’n poden fer moltes a favor
de l’atletisme, sense que una cosa vagi en detriment de
l’altra.
Crec que de les coses parlades i compartides s’obtenen
millors resultats.
Només cal obrir una mica més els ulls, enlairar la mirada i
adonar-se que el GRUP D’ATLETISME existeix, treballa,
es mou i necessita el vostre recolzament per continuar i
tirar endavant.
Gràcies

46
Agent d’ocupació i desenvolupament local (AODL)
Text: Mavi Vidal
Els AODL són tècnics/ques, titulats/des superiors o de grau mitjà, que treballen a temps complet en un projecte de
desenvolupament local impulsat pels ens locals, ajuntaments, o per entitats dependents o vinculades a una administració
local. La seva missió és dinamitzar, promoure i executar, en concertació amb d’altres agents del territori (agents socials,
econòmics, empresarials i altres) polítiques i programes que afavoreixin la promoció econòmica en el seu territori
d’actuació, cercant un creixement econòmic sostenible generador d’ocupació. La contractació subvencionada, es
concedeix pel període d’un any, prorrogable fins a un màxim de quatre anys.
Aquests/es agents desenvolupen accions formatives planificades i organitzades pel SOC (Servei d’Ocupació de
Catalunya) amb l’objectiu de donar suport tècnic continuat i millorar la professionalitat de la promoció econòmica dels
ens locals.
L’Ajuntament d’Arbeca, en l’actualitat, disposa d’una d’aquestes figueres, la qual té com a tasques principals el
desenvolupament del pla d’acció local, dins la regidoria de promoció econòmica.
Aquest pla d’acció local, durant el 2009, cal que desenvolupi tasques en l’àrea turística i empresarial, centrant l’atenció
en els següents projectes.
• Elaboració de materials dels espais turístics i culturals (fer difusió de l’oficina de turisme i agrobotiga, elaborar
tríptics explicatius, ampliar el web de la vila amb informació turística etc)
• Planificar activitats turístiques (pensar en possibles rutes a desenvolupar per la vila i els voltants, observar bones
pràctiques i aplicar-les al nostre territori)
• Crear uns borsa de treball amb el suport actiu i el treball en xarxa del consell Comarcal de les Garrigues. En
l’actualitat el Consell Comarcal de les Garrigues es desplaça un cop cada quinze dies a l’Ajuntament d’Arbeca
per fer orientació laboral, la figura de l’AODL intentarà fer de pont, i per tal d’optimitzar recursos, a través de
la borsa de treball del consell, es té com a objectiu aconseguir un servei d’orientació més dinàmic, facilitant
informació de cursos que es desenvolupen al consell, ofertes laborals etc.
• Facilitar informació sobre el servei d’autoempresa i sobre el funcionament del mateix, el qual pertany al
Departament de Treball de la Generalitat.
• Assessorar sobre subvencions i fonts de finançament per a les empreses, al igual que informar, fer difusió de
xerrades i iniciatives que puguin tenir interès al teixit empresarial local.
Així doncs, esperem poder treballar plegats i obrir un espai de diàleg actiu i continuat per conèixer les inquietuds i les
necessitats del nostre territori, Arbeca, buscant projectes que ens ajudin a millorar dia a dia i que repercuteixin en la
nostra qualitat de vida.
Si voleu fer arribar algun suggeriment a aquesta àrea de promoció econòmica ho podeu fer trucant a l’ajuntament
973160008, o a través de correu electrònic a/e: promocioeconomica@arbeca.ddl.net
Anuncia’t a La Borrassa

Primera entrega: Peregrinació a Mauthausen
Text i fotos: Teresa Balsells
Maig de 1990
Aquest any he tingut l’oportunitat
de realitzar un viatge peregrinació a
Mauthausen. Per mediació dels meus
cosins d’Arbeca Francesc Esqué Carnicé i
M a del Carme Moyà Sans, han volgut que
els acompanyés a la commemoració del
45 aniversari de l’alliberació dels camps
nazis. Anteriorment em vaig posar en
contacte amb el seu germà Josep, barber
d’ofici i cantant, amb el qual ens uneix una
bona amistat des de fa molts anys. Viu al
carrer de Provença, 75, de Barcelona. Ell
és un fidel col·laborador de l’associació
Amical que ha fet possible que jo pogués
acompanyar-los.
També la senyora Francisca Esqué Motlló
(la tia Cisqueta) em va telefonar per
oferir-me la seva llar, ja que compartírem
habitació i seient d’autocar durant tot el viatge. Al principi d’any vaig anar al carrer d’Aragó, 312, 5é - 6 a (Amical de
Mauthausen i d’altres Camps de totes les víctimes del nazisme d’Espanya) per conèixer personalment algun membre
i demanar una plaça. El mes de febrer em contestaren per carta. A partir d’aquell dia vaig rebre la correspondència
informativa fins el moment d’iniciar el viatge.
Sabia que no podia ésser una excursió joiosa, sinó un emocionat homenatge als nostres germans de tots els pobles
d’Espanya, però tot i amb això no volia perdre l’ocasió de viure, des d’allí mateix, juntament amb les 204 persones que
omplíem els quatre autocars espanyols.
Dia 1 de maig - dimarts
Avui és dia festiu. Vaig a Barcelona, a la barberia, per trobar-me amb els meus cosins que han arribat d’Arbeca aquest
matí. Tenia ganes de veure’ls i també de deixar la maleta que pesa com un ruc. He carregat roba d’hivern calçat còmode,
la màquina de fotografiar, el flash, el trípode, els prismàtics...
Josep ens invita a dinar al restaurant Oren-Berz, Calàbria, 224, molt prop de casa seva. Hem dinat molt bé; fem una
llarga sobretaula, tot parlant del viatge.
Tornem a la barberia; carregament de tot l’equipatge a un taxi i tots quatre arribem a casa de la tia Cisqueta, al carrer
Marqués de Santillana,18 baixos (Sant Andreu). Ja ens esperava. És una dona molt senzilla i amable.
Per acabar de passar la tarda anem caminant a casa dels nostres cosins Jaume i Antonieta perquè volien ensenyar-nos la
fusteria que han obert darrerament. Tornem a casa de la tia per sopar, comentant coses de la família i del poble. Anem a
dormir aviat, perquè demà haurem de matinar.
Dia 2, dimecres
Ens aixequem a les 6:00 h! Tornem a carregar maletes en direcció a l’Amical,on ja són estacionats els autocars de
l’agència Autopullman.
Retrobament de famílies i amics després de cinc anys, entre ells alguns deportats que són entrevistats per un
equip d’Antena 3. La majoria som de la tercera edat, però també hi ha joventut. Nosaltres pugem a l’autocar número
2, als seients 13-14-15-16 i 17. L’autocar número 4 va mig desocupat, s’acabaran de completar les places a Mollet i a
Figueres.
A les 10 arribem a la Porta Catalana per desdejunar. Seguim per la Catalana, enllaçant amb la carretera Languedocienne,
fins arribar a les rodalies de Nimes per dinar.
Restaurant l’Arche. Menú turístic.
I seguim. A Lyon, 364 km. El dia és solejat, sense calor!
Al nostre autocar venen alguns deportats, .J. Carrió i Joan Escuer. La senyora Pilar Molins, cap de grup, acompanyada
47

48
del seu espòs i la mare d’ella. El metge Ramon Vila i esposa, un matrimoni de Mollet - que viu a Barcelona -, un altre
matrimoni de Manresa, la senyora Pilar Romeu professora jubilada i dues amigues, un home molt xerraire que va sol i
serà la distracció de tots!
El conductor és diu Emili i la guia Mercè.
A les 3,30 hores continuem, sempre per l’autopista. Pilar Molins aprofita per explicar-nos el significat d’aquesta
peregrinació i també parlen els deportats visiblement afectats per l’emoció i el record que per ells representa.
Ja som a la segona capital de França. Hem passat el Roine, la punta Bic, la Part-Dieu i la basílica de la Fourvière.
Arribem a la zona de Villeurbanne, hotel Des Congres, plaça Commandant Riviere, habitació numero 220. Després de
sopar, dono un passeig pels jardins de l’hotel, tot recordant que avui precisament fa un mes que jo era aquí, a casa dels
meus amics Sans-Vionnet.
Avui, 684 km. de recorregut.
A les 6,30 de peus a terra!.Alguns fan la «cara llarga», però hem de comprendre que som molta gent per organitzarnos.
Això de carregar i descarregar maletes cada dia és més enutjós. Després del desdejuni, a les 9, marxem per la carretera
que va en direcció a l’aeroport de Satolas que pertany a Lyon. A Ginebra, 168 km. A l’esquerra el llac d’Aiguebelette,
després passem un túnel de 3.200 metres. Aquí he fet la primera fotografia.
Ara ens trobem a la carretera A-40. Meravellós paisatge, tot verd i moltes vaques.
Arribada a la frontera franco-suïssa. Són les l:00 hores. Parada de 10 minuts per tràmits de duana. Travessem Ginebra,
veiem el llac Leman, però no el brollador... quina llàstima! - diuen alguns! Jo penso el mateix; conec la ciutat i també
m’agradaria tornar-lo a veure. Trobem un indicador: a Lausana, 59 km. però nosaltres ens dirigim a la capital.
Dinar a l’hotel Metropole, situat a la Zeughausgasse, 26, al centre de Berna. Tenim temps de donar un tomb, visitar un
mercat ambulant de fruita i fer unes fotografies.
Sortida a les 4, direcció Innsbruck. Des de l’auto he vist la Junfrau... Quants records!. Ja fa vuit anys que vaig pujar-hi.
En aquest trajecte travessem importants massissos muntanyosos i veiem paisatges de gran bellesa natural. Passem
per túnels que són remarcables obres d’enginyeria. Veiem prats amb un color groc preciós, cases típiques enmig d’un
ambient rural. Passem el llac Bodensee i arribem a Vaduz. Aquí tenim mitja hora de temps per estirar les cames, fer un
cafè i anar al lavabo,cosa que es va convertir en un problema degut als pocs serveis i a tanta gent.
Aquest vilatge és molt bonic. Tenim muntanyes nevades ací mateix. Aprofito per fer més fotografies. Compro postals i
demano sucres per a la col·lecció.
Sortida a les 7,30 hores, direcció Liechtenstein. Travessarem la frontera austríaca a les 7,45 hores. A Innsbruck, 153
km. Ara passem un túnel, més de 17 km. de llargada. A la sortida, carretera de peatge. Són les 8,50 hores i s’està
enfosquint.
Arribem tardíssim, són les ll hores!.Les guies havien telefonat per avisar el nostre retard. Sopar i allotjament a l’hotel
Ibis-Innsbruck. Per aquest motiu ens dirigim directament a la gran sala-menjador, sense treure les maletes de l’autocar.
Després recollim la clau, cambra 219, pujada de maletes i dormir, sense gaudir gens d’aquesta important capital del
Tirol.
Avui, 763 km. de recorregut.
Dia 4, divendres
Després del desdejuni, tothom a l’autocar,
avui una mica més tard. Són les 7,45 hores.
Direcció Munic, tenim 146 km.
D’Innsbruck poca cosa puc dir. El nom de
la ciutat significa “Pont damunt del riu Inn”.
Aquest pont data del segle XI. La ciutat té
més de 100.000 habitants. Estació turística,
sempre coberta de neu, situada en una
cruïlla de les rutes alpines.
Aprofitaré per explicar que aquesta
peregrinació té una subvenció per part del
govern espanyol, i de la Generalitat de
Catalunya. Per aquest motiu es va acordar
organitzar-la cada cinc anys. Oficialment,
és el tercer viatge. Cal ser soci d’Amical, Dachau, 4 de maig de 1990

això vol dir que no hi pot anar tothom. Els deportats que ens acompanyen tenen el viatge gratuït.
Del meu poble Arbeca empresonaren cinc homes, quatre van morir als crematoris. El cinquè encara viu, exiliat a França.
Dos eren germans, un pare de Francesc i Josep i l’altre oncle, que era solter. Per tant, germans de la “tia Cisqueta”. Ells
foren empresonats a Mauthausen, però exterminats a Gusen, on anirem demà.
A les 8,45 hores estem parats a la duana alemanya. Un altre
indicador: A Berlín 600 km. A poca distancia Honhenbrun,
on hi ha un enclavament. A la dreta, l’autopista a Sttugart.
Nosaltres desviem a l’esquerra per arribar a Dachau, on es
troba el camp que hem de visitar.
Aquest municipi, de 35.000 habitants, es conegut per la
seva sinistra història. El dia 22 de marc de 1933 es va
obrir aquí el primer camp de concentració alemany en
una clausurada fàbrica de munició. L’any 1939 va ésser
transformat en camp de deportats. Des d’aquest any fins el
1945 van arribar aquí 250.000 presoners, que pertanyien
a 23 nacions; de les quals unes 70.000 moriren per mals
tractes; 140.000 portats a d’altres camps i 33.000 alliberats
en acabar la guerra. Comptava amb 33 barracons, rodejats
de doble electritzat. El doctor Schilling, junt amb el doctor
Rascher, van fer experiments en tortures, en treballs
forçats fins arribar a la extenuació. Maltractaments per
qualsevol motiu. Els càstigs mes freqüents eren la privació
d’aliments, romandre drets, bastonades, assotaments,
presó i execucions. Tots portaven un indicatiu cosit a la roba. Alguns el senyal N (Nebel und Nacht) boira - nit; eren els
destinats a morir ràpidament sense deixar rastre. La falta de menjar va desenvolupar tota classe de malalties. El treball,
l’absència de netedat i les epidèmies, van crear una gran mortalitat.
Als barracons d’aïllament van tenir lloc experiències d’inoculació de paludisme i de tifus, castracions i esterilitzacions,
cremades amb llumins, resistència al fred, etc. etc. El dipòsit de cadàvers era abarrotat,segons expliquen els senyors
E.Cardona, barber del camp, i J.Masip, supervivents que ens acompanyen en aquest viatge.
D’acord amb el Servei Internacional de Recerca, van morir ací 31.500 presoners, i molts centenars que no es
registraren.
En resum, un infern organitzat, camps de mort lents i ràpids, que van costar la vida a milers de persones.
Les forces del VII exèrcit nord-americà, van alliberar el camp el dia 29.4.45.
Arribem a Dachau a les 10,30 hores. Desfilada i entrada al camp, en silenci absolut, fins arribar al monument nacional,
construït l’any 1968. Ofrena d’una preciosa corona de flors naturals. Breu i emotiu discurs de Joan Escuer i del secretari
general d’Amical, senyor Joan Esteve;
cant dels “Segadors” per Josep Esqué, que
l’acompanyem tots. Un acte trist, però ple
d’emoció i de respecte.
Jo vaig d’un costat a l’altre per fer fotografies,
cosa bastant difícil, degut a l’aglomeració de
personal.
Monument nacional . Pati central enmig dels barracons
HOMENATGE A LA NOSTRA SANG
Lletra J. Esqué
Musica J. Botey
ESTIMATS PARE I ONCLE
I ALTRES BENVOLGUTS GERMANS
QUE VÀREU DEIXAR LA VIDA
EN AQUELLS CAMPS CRIMINALS
VÍDUES GERMANS FILLS I NÉTS
AVUI VENIM A OFERIR-VOS
AQUEST HOMENATGE PÒSTUM
I DIR-VOS CRIDANT BEN FORT
QUE SEMPRE US TENIM PRESENTS
DINTRE DEL NOSTRE COR
49
Tenim una hora per visitar el recinte. El museu no
pretén exposar el tema de una manera completa,
és sols un intent de donar una idea objectiva del
que va passar aquí i a altres camps. Fotografies
i documents de la SS condueixen a l’interessant
exposició amb l’ajuda de prospectes en diferents
idiomes, també en espanyol.
Ara la gent s’han dispersat. Puc fotografiar,
veure els barracons, el crematori, mentre vaig

50
preguntant als deportats senyors J. Casabona i J. de Diego, que m’expliquen tristos records amb llàgrimes als ulls. Les parcel·les
numerades de l’l al 34 són testimoni d’altres barracons que ja no existeixen.
Hem trobat autocars francesos i italians portadors d’altres grups que també avui hi rendeixen homenatge.
A la sortida del camp, recollida de banderes. Tothom fa comentaris. Per la persona que no hi ha estat cap vegada és una visita molt
emotiva. He recollit unes pedres com a record.
De nou a l’autocar, direcció Munich, a 18 km. Hotel Ratskeller, situat a Marienplatz, 8, al centre d’una preciosa plaça. Aquí
tothom es dispersa per comprar algun “souvenir”, ja que fins ara no hem tingut temps de res. Jo compro unes petites gerretes de
cervesa, uns papers de fumar per a la col·lecció del meu nebot, postals i llaunes de beguda per a la tarda.
L’hotel és emplaçat a sota d’una església, edifici molt antic, grandiós i amb un cert luxe. El dinar, típicament alemany; puré de patates i
molta varietat de botifarres picants, després un gelat. He de dir que l’aigua és bona i fresca.
Munich, capital de Baviera a la vora de I’sar. Té l.OOO.OOO d’habitants. Seu dels Jocs Olímpics de l’any 1972. Ciutat
monumental. Indústries importants en destaca la fabricació i consum de cervesa. Des de l’any 1965 estan construint el
metro.
Després he fet unes fotografies amb la família, al mig de la gran plaça i el no menys preciós carilló.
Sortida a les 4:15 hores, direcció Salzburg, a 135 km. Segons diu Mercè,tenim per aquesta tarda un llarg trajecte.
Ens trobem a la regió anomenada Traunstein, passant un llac del que no he vist el nom.
La majoria fem una llarga becaina, mentre altres s’entretenen mirant una pel·lícula de l’oest. Després podem escoltar
música clàssica, sardanes i cançons d’en Josep Esqué, per animar un poc la resta del viatge.
Són les 5:45 hores quan arribem a la frontera germano-austríaca, l’autopista 99. Desviem a la carretera 138, a 12 km.
Wels, on tenim sopar i allotjament, i també més descans durant tres dies. En principi havíem de ser allotjats a la bonica
ciutat de Linz, però a darrera hora van sorgir problemes.
Havíem d’arribar a mitja tarda, però a la duana ens han retingut més de 30 minuts. Bé, són les 8:30 hores quan arribem
a l’hotel-restaurant Rosenberger, situat a Adlerstr, 1 on ens quedem els dels autocars números 1 i 2.
El 3 i 4 tenen allotjament a l’hotel Stadtkrug, a la Kaiser Josef Platz,
21.
La “tia Cisqueta” i jo tenim l’habitació
número 411. Temps per donar-me una
dutxa, canviar-me de roba i baixar al primer
pis a sopar.
Sortim a fer un tomb per les rodalies, fa una
nit molt agradable.
Avui, 456 km. de recorregut.
Dia 5, dissabte
Desdejuni amb bufet lliure molt complet.
A les 8 hores, sortida en direcció nord, cap
al sinistre castell de Hartheim El senyor
Joan Rebollo ens fa una breu recordança
de la trista història d’aquesta fortificació.
Passem el riu Traun, després d’esperar un
bon temps. Els dos autocars que s’allotgen a Gusen- Placa homenatge commemoratiu
l’altre hotel no apareixen, s’han retardat...cal
esperar-los!
Passem per Flughasen, direcció a l’aeroport. Arribada al petit poblet de Alkoven-Hartheim per fer ací també una ofrena
floral,on és situat un monòlit commemoratiu. Repetició de cants i discurs a carrer del senyor J. Egea. Entrada al castell,
enarborant les banderes catalana i republicana. Aquí trobem els de la TV3 per filmar l’entrevista als deportats, i també
a l’interior del castell.
Jo pujo al tercer pis, per fer fotografies.
La descripció gràfica és a la planta baixa. El castell data de l’any 1288. En 1898 els seus propietaris, la família
Starhemberg el van regalar a una societat regional de beneficència de l’alta Àustria.
Hitler introduí l’eutanàsia en aquest sinistre recinte el primer dia de setembre de l’any 1939.

Hi havia una cambra de gas dissimulada com a bany, un forn crematori i un molí per triturar els ossos. Les víctimes eren
assassinades amb el conegut gas Ciclone-B. El doctor Rudolf Lonauer, de Linz, va ésser dirigent d’aquest centre. Es va
suïcidar el dia 5 de maig de 1945. Durant l’any 1944, 2.980 presoners varen ser traslladats de Mauthausen al castell per
trobar, aquí, una terrorífica mort.
També hi ha plaques amb fotografies, flors seques, creus i objectes personals, dipositats per les famílies com a
recordança.
Com és normal, moltes portes són tancades, no es pot veure tot! El pati central, amb grans arcades és el més significatiu,
perquè encara hi ha restes de punxes de ferro oxidat i les canaleres per on baixava la sang.
Fa un dia de sol radiant! Com la majoria, jo vaig vestida amb roba d’hivern,la meitat no ha sortit de la maleta!
Davant del castell hi ha una plaça i una petita tenda on compro una postal, beguda fresca i també unes capses de xocolata
com a record. Tots sortim carregats. Molts han comprat fruita, perquè no n’han donat cap dia, sempre gelat o pastís.
A les 12 hores tornem a l’hotel per dinar.
A la 1,30 sortida de nou per la Grieskichnerdirecció a Gusen. Tenim uns 40 km. de recorregut fins arribar a la petita
població.
A la meva cosina se li han inflat els peus. Asseguda a l’autocar procura estirar les cames, dintre del reduït espai,
perquè els cotxes no són pas gaire còmodes.
A mes. des del primer dia que estossega, té estones de mal passar i d’altres de més tranquil·litat. La “tia Cisqueta”
sempre porta un tros de pa preparat per ella. És una dona que pateix per tot. He pogut veure l’estimació que té per aquests
nebots; eren tan menuts quan van perdre al seu pare!
Ara som a la carretera 137. Passem el riu Krens, dintre del departament de Linz.
Seguim la A-l, direcció Viena. Passem Ennsdorf, a la sortida hi ha un indicador: A Mauthausen 6 km. Travessem el riu
Danubi per un pont tot cobert de ferro (una fotografia des de l‘autocar).
Arribada al petit recinte de Gusen, perquè el poble no l‘hem vist.
Pels meus cosins i familiars és el moment més trist del viatge. De nou desfilada. El meu cosí Francesc i Josep porten les
banderes. La “tia Cisqueta” la meva cosina i jo anem darrere. Parlament del deportat senyor Josep Egea, recordant els 45
anys de la barbàrie i fent una reflexió a les generacions que vindran perquè no es repeteixi més. Ofrena de flors naturals,
cant de l‘Emigrant per Josep Esqué. Tot filmat per l‘equip de TV3.
La meva cosina m’explica que aquest petit crematori va ésser com un annex de Mauthausen, quan ja no podien resistir
més sofriments i degut a la poca distància, els traslladaven en aquest crematori. Fa uns anys, els alemanys volien fer-lo
desaparèixer; per aquest motiu va ser venut i parcel·les. Un capellà, que tenia el trist record de tenir-hi dues germanes
cremades aquí, va comprar el solar, emmurallant-lo, fent-ne un respectuós recinte obert a tothom.
El batlle del poble té la clau, que es facilita a tota persona que vulgui visitar-lo, altrament queda sempre tancat.
Dintre hi ha quatre forns ben conservats, amb tots els seus accessoris una grossa taula de pedra a manera d ’ escorxador, i
tot voltant ple de plaques i més plaques, fotografies, flors, poesies, dedicatòries i ofrenes... alguns eren tan joves!
Darrere del forn hi ha la fotografia dels meus parents. Tot entrant, em deia la Ma del Carme «Com la trobarem després
de cinc anys?». Doncs era ben conservada. Josep porta una placa de marbre blanc amb les fotografies esmaltades,
gravades les dades del pare i l’oncle. En Francesc Rubí - un arbequí - del grup s’ofereix per posar la placa, dient-li al
meu parent: tu ets barber i cantant. però no paleta. I és que Josep estava molt nerviós. Ja duien ciment, claus, també les
eines necessàries per clavar la plaça fixa. Diu així:
ALEXANDRE ESQUÉ MOTLLÓ
Nascut a Arbeca-Catalunya el dia 8-10-1901(ESPANYA)
Mort a Gusen el dia 15-11-1941
L’entrada al camp de Mauthausen d’Alexandre va ésser el dia 25-1-1941, amb el número 5.069, referència St VIIIC-
55631. Sortida cap a Gusen el dia 8-4-1941 amb el número 12.180. Del seu germà Ramon no hi ha data.
També vull fer menció aquí dels altres dos arbequins morts són:
PAU MONTERO CANET Nascut el dia 5-10-1910
Afiliació: St-XI-D 86897 M 6053
Mort a Mauthausen el 22-12-1941
51
RAMON ESQUÉ MOTLLO
Nascut a Arbeca-Catalunya el dia 15-4-1907(ESPANYA)
Mort a Gusen el dia 3-12-1941
ESTANISLAU PERERA BELLMUNT
Nascut el dia 9-4-1897
Afiliació: St-VIII-C 55632 M 4909
Mort a Gusen el dia 6-l-1941

52
Anem estrets com sardines. No hi ha cabuda per tots. Els de TV3, allà mateix filmant, jo fent fotografies a la família amb
el flash... veurem que en sortirà!
Els forns han quedat plens de flors i de cintes amb dedicatòries.
Josep havia repartit un full, fotocòpia d’una cançó de la que ha fet la lletra i que cantem tots conjuntament com
a comiat.
Són les 4, no tenim cap pressa, dos homes demanen si podem deixar el recinte, ja que hi ha altres grups que
volen entrar. Alguns protesten, però, com sempre, guanya la majoria. Amb llàgrimes als ulls sortim amb silenci tal com
havíem entrat.
Aquí no tinc ocasió de comprar cap postal. Puc comptar amb les fotografies, esperant que surtin totes!
Continuem amb l’autocar fins arribar a Mauthausen.
Avui és obert i podrem veure’l amb tranquil·1itat, ja que demà, repeteixo dia del 45 aniversari, segons diuen els que van
venir ara fa cinc anys, no es podrà transitar.
A l’entrada del camp, en Josep s’ha trobat amb un amic que fa cinc anys es va conèixer. Es diu Àlvaro, un mexicà,
professor d’història que, per segona ve gada ha fet el viatge per fer la crònica del seu país. És un home molt agradable,
senzill i educat.
Ja és una casualitat trobar-lo aquí, enmig de tanta gent! A l’home li manquen mans, va tan carregat amb la fumadora, a
més de dues maquines fotogràfiques i un llibre d’apunts.
El meu cosí l’ajuda, ja que nosaltres només portem les coses personals. A més, ell esta habituat a portar pes.
Aquest camp és grandiós. Avui anem sense pressa, hi ha poca gent. El primer monument és el rus. Representa un
deportat d’aquesta nació que es va rebel·lar i va ésser castigat a tirar-li aigua freda fins a morir congelat.
Detinguda visita a les cambres de gas, als barracons de fusta, amples zones -ara ben acurades - també hi ha un petit fossar
amb quatre creus de fusta clavades. Sense parar de caminar, anem d’un costat a l’altre per veure el monument espanyol.
Ja han posat les senyalitzacions per demà, cada país la seva bandera. Continuem caminant fins arribar a la vorera de
ferro, just al caire de la famosa pedrera.
Tornant a la porta principal, hi ha una cantina. Em compro una taronjada fresqueta, descansem asseguts a les pedres, on
hi ha una mica d’ombra.
Aquí acabo el rodet de diapositives.
Baixem per unes escales, sense sortir per la porta que hem entrat, d’aquesta manera arribem directament a l’autocar.
Retornem a Wels. Mercè va anunciant a tothom que el sopar serà a les 9 hores. Per tant, sortim a fer un volt pels tranquils
carrers amb grans aparadors enllumenats, però no podem comprar res, tot és tancat.
El sopar, molt abundant. Tots a la mateixa sala-menjador, molt confortable, amb espelmes enceses i floretes naturals a
cada taula. La “tia Cisqueta” que com he dit abans, pateix per tot, ha vist un cambrer carregat amb una grossa safata plena
de vaixella a l’espatlla. El jove xicot s’arrapenjava a la paret... la tia només va dient... pobre noi d’ací uns anys quedarà
torçat...! , Els seus nebots li diuen que sopi tranquil·la, que no pateixi tant, però ella no li treia els ulls de sobre!
Abans de ficar-me al llit, poso un rodet de paper color a la màquina de fotografiar.
Són les 11:30 hores. Demà, com cada dia, hem de matinar. Hem de ser puntuals a la cerimònia oficial, que començarà
a les 9 hores.
Avui, 198 km. de recorregut.
Imatge de l’escala de la mort. Els
treballadors de la pedrera havien
de pujar 186 esglaons amb una forta
pendent, carregats amb uns 50 kilos de
pedra a l’esquena. Hi havia qui moria
d’esgotament, altres se’ls eliminava amb
un tret al cap o bé tirant-los de dalt a
baix per l’escala.

Als meus benvolguts arbequins i arbequines,
Des d’aquest espai informatiu se m’ofereix l’oportunitat de saldar els veïns d’Arbeca, amb qui he tingut la sort de
compartir una època, curta però intensa, de la meva vida professional i a qui no he pogut com volia explicar el motiu de
la meva patença.
No pretenc que aquest s’interpreti com un acomiadament, ja que a més de tenir una
relació de veïnatge, tots sabeu que visc més o menys prop, a Arbeca, hi tinc vincles
afectius, amics de molts anys, meus i també del meu marit, amb qui mantinc estreta
relació, per tant, serà fàcil que ens veiem sovint, aquí o allà, a buscar oli, però no a la
consulta del metge.
Malgrat els esforços que s’ha fet per evitar la meva marxa, he hagut d’anar a ocupar
la plaça que m’ha estat adjudicada a Vilanova dle Camí, perquè la falta de metges en
aquell lloc no ha permès quedar-me amb vosaltres, cosa que no impedirà que segueixi
intentant, tantes vegades com calgui, apropar-me de nou cap al meu entorn.
Per acabar, és molt importatn agrair-vos l’acollida i l’entusiasme amb què em vàreu
rebre el febrer del 2007, he estat feliç amb vosaltres com mai, caliu que heu mantingut
fidel fins al darrer dia, i demanar-vos disculpes per desaparèixer sense poder donar més explicacions que un breu adéu.
Fins aviat, mentrestant una abraçada a tots.
Carme Florensa Piró
Canvi de metge
Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca
53
L’equip mèdic
del consultori
m u n i c i p a l
d ’ A r b e c a ,
vol aprofitar
aquest espai
per presentar
al Dr. Andreu
Alabat Teixidó,
metge que
ocupa la vacant
que va deixar
la Dra Carme
Florensa a
principis d’any.

54
Una arbequina
a Michigan
Text: Santi Sans
Maria Dolors Sans i Gili.
Sóc de ca l’Albert del Fornot
(potser més conegut com “cal
Comenge”...). El meu avi patern
(Baptista Sans Barberà) era el
cabaler de cal Fornot, i l’àvia
(Ventura Comenge Serra) era
cabalera de cal Muntanyès.
Potser això juntament amb
l’elevat nombre de “Sans” a Arbeca, va facilitar que al meu
pare se’l comencés a anomenar el “Comenge” (el seu segon
cognom). La meva professió és Investigadora Científica.
i estic residint als Estats Units d’Amèrica (ciutat d’Ann
Arbor, a l’estat de Michigan)
1.-Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca?
Quan vaig sortir d’Arbeca va ser per anar a la Universitat el
1985, ara fa 23 anys i mig. Vaig sortir del país ara fa 10 anys
per venir cap on sóc ara.
2.-Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas?
Primer, volia estudiar una carrera i aquesta havia de ser a
Barcelona. Volia començar a viure la meva vida independent
dels pares. Després, vaig sortir del país per poder ampliar la
meva experiència científíca i conèixer “nous móns”.
3.- A l’arribar al nou país quina és la primera sensació
que vàreu tenir?
Que a Amèrica no “lliguen els gossos amb llonganisses”...i
que a Espanya no estàvem tan atrassats com ells (els
americans) es pensen. De tota manera, ho he de matisar una
mica això. Sí que hi ha diferències (estan més avançats; hi ha
més recursos), sinó no seríem aquí. El que vull dir és que a
Espanya i Catalunya es fa recerca de primera línia, pero no hi
ha tants diners ni infraestructures com hi ha aquí als E.E.U.U.
Els últims 10 anys s’ha avançat molt però encara queda un
llarg camí a recórrer per poder-nos igualar en tot. El personal
el tenim (molts, com jo), dispersos pel món i sense poder
trobar un lloc on tornar en una situació laboral “decent”;
falta crear nous llocs de treball i centres de recerca.
4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país què ens
recomanaries? I quina seria la millor època de l’any?
Per visitar Ann Arbor (i Michigan, en general) la primavera
i/o la tardor. Bàsicament perquè no fa el fred de l’hivern ni
la calor (xafogor) de l’estiu i perquè l’esclat de colors tant a
la primavera con a la tardor són impressionants (podeu veure
algunes fotos d’exemple). De tota manera, Ann Arbor, és
maco a totes les estacions de l’any que són molt marcades:
neu a l’hivern, colors molt vistosos a la primavera i tardor i
caloreta i verdor general a l’estiu (aquí encara no tenim
l’escassetat d’aigua que hi ha a Catalunya, i a
part que plou bastant a l’estiu, les reserves
no minven gaire quan no plou durant
un temps). A la resta del país,
penso que hi aplicaria una
descripció similar. És un
país amb molts parcs
naturals (protegits)
dignes de visitar, a
part de les grans
ciutats com Nova
York, Chicago,
Los Angeles,
San Francisco,
Boston, etc. I ... tot
és a “l’engròs”...
Les dimensions
de qualsevol cosa
(paissatges inclosos)
aquí són més grans
que les que estem
acostumats.
5.- Què és el que més
diferencia Arbeca de la ciutat
on viviu ara i del país respecte al
nostre, Catalunya?
La primera cosa que resalta on estic ara és
la diversitat de gent que hi ha (sobretot degut a la
universitat de Michigan que atreu gent de tot el món) i
la tolerància i respecte dels uns envers els altres. Sí que
podríem dir que “hi ha de tot com a tot arreu”, però... diria
que els nivells de tolerància són més elevats aquí que a
Arbeca, Catalunya o Espanya. Heu de pensar que en una
ciutat d’uns 100.000 habitants (més o menys com Lleida
capital) hi vivim gent de gairebé tots els països del món i que
cadascú porta la seva cultura i religió amb ell. El nivell de
vida i cultural també es reflexa amb les ofertes que es troben
per qualsevol activitat que un es pugui imaginar...Ann Arbor

és una ciutat petita amb tots els avantatges d’una ciutat petita
(poca contaminació, pocs embussos, gens caòtica, contacte
directe amb la natura...) i amb tots els avantatges d’una gran
ciutat (serveis, gran varietat d’ofertes culturals, intelectuals,
lúdiques...).
6.- Què és el que més trobeu a faltar?
La família, els amics de tota la vida, i poder menjar segons
quines coses; com per exemple els cargols...
7.- I el que no trobeu a faltar gens?
Potser no ho hauria de dir, però....la xafarderia “innata” de
la gent d’un poble com Arbeca...i de tota la península (en
general, diria jo)... ho devem portar a la sang...
8.- Veniu gaire sovint a Arbeca?
Més o menys una vegada a l’any.
9.- Quan us pregunten d’ón sou què
responeu?
Aquí, la primera vegada que em presenten a algú dic que sóc
de prop de Barcelona i tothom sap on és; molts se’n recorden
dels Jocs Olímpics (que van deixar una petjada molt forta)
i altres fins i tot hi han estat o coneixen algú que hi ha estat.
Si la cosa dóna per allargar la conversa els dic que sóc d’un
poble molt famós per les seves olives i oli que es diu Arbeca.
Últimament ja els hi dic també que aviat començaran a
55
veure a les guies turístiques l’oferta d’anar a visitar el
jaciment d’Els Vilars...(i els explico el que és). Incís: aquí a
Ann Arbor venen olives arbequines d’importació en alguns
establiments a uns 20 dòlars el kilo (no sé qui les exporta),
així com també oli verge d’oliva arbequina que vé de
Ciurana i/o de l’empresa Borges, a uns 15 dòlars el mig litre.
O sigui que si algun dia ens sentim enyoradissos i disposats
a gastar-nos els calerons ens comprem olives arbequines i oli
d’oliva arbequina.
Fent un altre incís/apartat en aquesta resposta us he
d’explicar una anècdota: últimament estem relacionats amb
alguns espanyols que viuen per aquesta zona i quan els he
explicat que sóc d’Arbeca (un poble molt important) i la
història de l’oli d’oliva arbequina etc. resulta que alguns (els
més “entesos”) han sentit a parlar de les olives arbequines,
i quan els he dit que es diuen així perque vénen d’Arbeca,
com jo (jo també sóc una Arbequina...) em diuen que
es pensaven que les “arbequines” venien d’algun
lloc d’Andalusia!!!!..I clar.. ja us podeu
imaginar que m’asseguro ben bé de
treure’ls del seu error.
En aquesta zona del Sud-Est
de Michigan, entre Ann
Arbor i Detroit hi ha una
comunitat no gaire
gran d’espanyols
que van formar
la “Asociación
de Españoles
en Michigan
“ADEMI” al
2004. La majoria
són gent que
esta establerta
de fa anys degut
a la seva feina per
aquesta zona i... cap
d’ells vol tornar cap
a casa seva. Sí que els
agrada anar-hi de visita,
però... cap d’ells hi tornaria,
ni per viure-hi la vellesa. I és
que... aquí s’han pogut guanyar bé
la vida (cadascú en la seva professió) i
han aconseguit un nivell de vida que no creuen
haguéssin aconseguit mai a Espanya. Us he de dir que
fa pocs mesos em van elegir com a presidenta d’aquesta
Associació i que durant els dos anys de la meva presidència
m’agradaria poder establir col.laboracions, o lligams amb
associacions i/o individus arbequins, catalans i/o espanyols
ja siguin aquí al país d’orígen o bé escampats pel món per
poder-nos enriquir (culturalment parlant) mútuament.
No hi ha gaires catalans en aquesta zona i la idea de fer una
“Casal Català” ens ha passat pel cap però... no tindríem
gaires “parroquians”... De moment intentem posar la nostra

56
Imatge d’una de les visites de la família de la Maria Dolors a Michigan
“marca catalana” dintre del grup d’espanyols.
10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca?
El que més coneix la gent és BARCELONA. Un 50% dels
que tenim oportunitat de parlar saben que existeix Catalunya
i que hi ha una llengua diferent (perque hi han estat o bé
per referències). Lleida... només saben que existeix els
Espanyols, i Arbeca ... ningú, fins que jo els en parlo. (Incís:
Recordo la importància de tenir una pàgina web d’Arbeca en
anglès, perquè és una llengua que més bé o més malament
la coneix una massa important de gent arreu que pugui tenir
accés a Internet, i ajuda a ser més VISIBLE al món).
11.-Què és el que més valores o destaques del teu país
d’acollida?
La capacitat d’integració de gent de diferents cultures i
religions i de les facilitats que hi ha per a la gent treballadora
i emprenedora (tot i que ara estem en temps de crisi a tot
arreu).
12.- Has notat diferència en la manera de treballar? Hi
ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una
empresa per tota la vida?
La manera de treballar (en general) és diferent.
Em sembla que s’és més efectiu i/o productiu
que a Espanya. Hi ha controls/avaluacions
periòdiques del rendiment de cada
treballador i això es nota. Aquí hi ha
molta mobilitat laboral, inclús dins del
món universitari, que és en el que em
moc. Moure’t i canviar d’universitat per
Preparant el dinar per celebrar el
Thanksgiving, dia d’acció de gràcies
aconseguir una millor posició i més
prestigi és molt normal. Fora de la
Universitat també és així. Les famílies
viuen molt allunyades (en general)
perquè la gent canvia de treball molt
sovint, però com que estan dins del
mateix país, no sembla que estiguin
tan lluny.
13.- Ens hem tret de sobre la imatge
del sol, la sangria, la festa i la
migdiada?
No del tot. En relació al sol, quan els
dius que tenim muntanyes i neu i que
aquest any ha estat particularment un
hivern de neu generalitzada se’ls fa
difícil de creure, encara que hagin estat
a Espanya. Normalment hi han anat
de vacances a l’estiu i clar...sempre fa
calor...I la migdiada, sí que ho saben
també i ens ho “envegen”... però.. quan
els dius que la majoria de la població
no la fa també els sobta. Els “tòpics”
estan molt arrelats. Alguns han llegit
Hemingway i les descripcions que ell
fa d’Espanya les prenen al peu de la lletra i els sembla que
avui en dia tot ha de ser igual encara.
14- Quantes hores es treballa al dia? Com es distribueix
la jornada? quants dies de vacances feu?
A la universitat i llocs públics, una jornada laboral és de 8
hores; més o menys com a Espanya però repartides diferent:
de 8 a 4 o de 9 a 5, perque no es compta amb l’hora del dinar
o del cafetonet...etc.
15.- Quan comença el curs escolar? quan acaba? quan fan
vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria
fins a quina edat?
El curs escolar és bastant similar també. Es comença a finals
d’agost o principis de setembre, i s’acaba a mig juny. Per
Nadal hi ha uns 8-12 dies de vacances, depenent de com
caiguin les festes i hi ha un “Fall Break” d’una setmana pels
volts de Thanksgiving (dia d’Acció de Gràcies, cap a finals
de Novembre) i
un “Spring

Break” d’una setmana cap a finals de febrer o principis de
març. Moltes escoles també fan alguns dies de festa per
Setmana Santa, o bé des de Divendres Sant fins la setmana
següent.
Hi ha educació estatal gratuïta i no cal ni comprar llapissos,
llibres de text, llibretes...etc... l’escola ho
proveeix tot. Bé, aquí també he de fer un
aclariment... la zona on vivim nosaltres
és “privilegiada” i com que l’escola va en
funció de les taxes locals que la gent paga,
doncs... com més diners recollits de les
taxes locals millors escoles i equipaments
tenen. L’educació obligatòria és dels 6 fins
als 18 anys, tot i que pot variar segons l’estat
i la religió que un professi (els Amish, per
exemple, em sembla que acaben als 12-14 anys)..
També hi ha educació privada, tant a nivell obligatori com
universitari.
Si parlem del nivell universitari, encara que una universitat
estigui subvencionada pel govern, és independent i es regeix
pels seus propis estatuts. Els preus són molt més cars que les
d’Espanya, tant públiques com privades.
16.- Hi ha bonificació pels medicaments? L’assistència
sanitària és gratuïta i universal?
Els medicaments tenen una rebaixa (similar a la que tenen
els receptats a través de la Seguretat Social a Espanya) si
un té una assegurança, i el percentatge que es paga va en
funció del que cobreixi aquesta assegurança. L’assistència
sanitària NO ÉS gratuïta i universal, tot i que sí que hi ha una
assegurança estatal “MEDICARE” que cobreix els serveis
bàsics de la gent pobra o bé dels jubilats que no han pogut
arraconar prou diners com per pagar-se una assegurança, o
bé ja se’ls han gastat. Us posaré un exemple que conec: un
senyor va treballar tota la seva vida i va poder arraconar
uns quants diners en arribar a la seva jubilació (posem
uns 300.000 dòlars, que és una xifra gens fora de lloc per
a un treballador mitjà; penseu que la majoria de gent ja es
descompta un cert percentatge del seu sou mensual i el posa
en un pla de pensions del que podrà disposar un cop arribada
la seva jubilació). Bé, doncs.. aquest senyor va poder viure
uns quants anys sol amb la
seva esposa
f i n s
57
que la salut els va començar a fer més dependents d’atenció
mèdica. Primer van haver d’ingressar a la seva esposa en
un centre de salut-residència, amb tot luxe de comoditats
i atencions, a raó d’uns 4.000-5.000 dòlars al mes. Quan
la seva esposa es va morir, ell també va haver d’anar al
mateix centre perquè el tinguéssin més
ben cuidat i assistit. I... va arribar un dia
“Venen olives que els seus diners es van acabar...i llavors
arbequines a uns 20 va poder accedir a la cobertura de l’estat
(MEDICARE) que li cobreix uns mínims.
Aquí primer t’has d’acabar els diners que
tinguis estalviats i llavors, quan ja estàs
en “bancarrota” l’estat es fa “càrrec” de
tu. Aquest senyor està vivint a la mateixa
residència però sense les atencions que
tenia quan pagava de la seva butxaca.
Notícies d’última hora: sembla que el nou president vol
reformar el sistema sanitari tot subvencionant l’assistència
sanitària. Però encara no se sap en què consistirà exactament
aquest tipus de reforma.
17.- I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per
aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els
treballadors?
Aquesta pregunta l’he contestat una mica a l’anterior. Heu
de pensar que els sindicats (com els coneixem a Espanya o
Europa) gairebé no existeixen. Hi ha ajudes per als fills de
famílies que no arribin a un cert nivell d’ingressos, sobretot
per comprar menjar durant l’embaràs i el primer any de
vida del fill. No hi ha pensionistes. Cadascú es busca el seu
raconet per quan arribin mals temps o es jubilin. La jubilació
“oficial” és als 65 anys, però això varia i si un no ha pogut
anar fent-se un raconet durant la seva vida, ha de treballar
per poder subsistir encara que tingui 80 anys. O bé si és
una persona molt activa i no es vol jubilar als 65, pot seguir
treballant fins que les seves aptituds li permetin.
18. La gent té casa pròpia o va a lloguer? Cada quan
canvia de cotxe? Es pot viure perfectament sense cotxe?
La gent canvia de residència sovint per canviar de feina?
La majoria de gent del país té casa pròpia, encara que
estigui en mal estat o bé sigui una casa de remolc. El cotxe
és INDISPENSABLE i la majoria de famílies en ténen dos
(o més) encara que siguin molt vells. A Michigan no hi ha
cap control (tipus ITV) i els cotxes poden funcionar
fins que caiguin (literalment) a troços i no hi ha
penalitzacions per contaminar l’ambient (al
contrari de California, que si ho té regulat).
Hi ha lleis (com aquesta) que són diferents
en funció de l’estat on et trobis.
Sobre la feina, sí, la gent canvia sovint
de feina. I també és molt normal conduir
entre mitja hora i una hora per anar a la
dòlars el kilo i l’oli verge
d’oliva arbequina a uns
15 dòlars el mig litre”
La Maria Dolors, tot i ser molt lluny de
casa, també celebra Sant Jordi

58
feina cada dia. Això potser és similar al que podem tenir a
Arbeca, o altres indrets del país, oi?
19.- Consideres que econòmicament la gent és més rica
o més pobra respecte a Catalunya?
En general és més rica si es comparen els sous d’un lloc i
un altre per fer una feina similar. Però hi ha més “pobres
de solemnitat” que a Catalunya. El capitalisme (pur i dur)
genera aquest tipus de “desnivells”.
20.- On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a
Michigan?
La meva famosa resposta a hores d’ara és que “no hi ha
un lloc ideal”. Hi ha atractius que Arbeca té (per a mi)
que no els té Ann Arbor, i al revés. Intentem treure’n el
millor d’on estem a cada moment. I... després de 10 anys
en aquest país he de dir que m’hi trobo bé. A més, el fet
que el nostre fill (Arnau Porta Sans) hagi nascut a Ann
Arbor et fa valorar coses diferents. De tota manera voldria
que ell se sentís arbequí també i per això el vam batejar a
Arbeca, perquè hi tingui un lligam més especial i que s’ho
vagi fent seu. Espero que algun dia ho entengui i no s’hi
senti foraster.
21.- Els nadius et veuen com una estrangera? Quin
tracte hi ha amb els nouvinguts?
Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? (
Municipal, supra municipal, autonòmic, estatal...).
Els nadius et veuen com un estranger, però com que ja
estan acostumats que n’hi hagi tants ho assumeixen bastant
bé. De tota manera això potser també va lligat al tipus de
feina que un fa. El tracte amb els nouvinguts és cordial, en
general. És difícil fer-se “amic-amic” dels nord-americans
(però sempre hi ha l’excepció, com a tot arreu...).
Aquí no es pot exercir el dret de vot (a cap nivell)
fins que un és ciutadà
22.- Penses tornar a residir a Arbeca?
Això és difícil de dir. En principi no
tornaria per viure-hi. Tal i com tenim
encarada la vida, no sembla pas que vagi per aquí la cosa.
Però sí que m’agradaria poder passar-hi temporades més
llargues i poder disfrutar de la companyia dels parents i
amics que hi tinc. Les vegades que he vingut a Arbeca
durant aquests anys m’han fet adonar que és un poble
dinàmic. Ha augmentat la població (sobretot l’immigrant)
i han nascut i crescut nens i nenes que quan vaig pel carrer
no reconec i faig esforços per veure si els hi endevino algun
tret o fesomia que em sigui familiar per poder-los situar en
alguna casa concreta. Penso que és un poble on es viu bé i
que malgrat quedi poca gent dedicada a l’agricultura (casa
nostra és una de tantes que s’han quedat sense ningú que
conreï les terres) la gent s’hi queda perquè hi té lligams,
hi viu bé i encara que hagi d’anar a treballar fora vila, li
compensa el fet de tenir la residència fixada a Arbeca. He
vist també que hi ha molta gent emprenedora de negocis i
serveis i això és bo. M’agradaria veure a Arbeca créixer i
guanyar en solidaritat, riquesa cultural, social i de benestar.
També m’agradaria veure que hi ha gent emprenedora que
no defalleix i que deixa petjada en les coses que fa, tant
en el dia a dia d’avui com per al dia de demà, de cara a
millorar el poble i el benestar dels seus covilatants.
Per acabar voldria comentar que quan va sortir la Borrassa
vaig pensar: primer, que “ja era hora” que algú passés al
davant i pogués muntar una revista d’informació local en
la que tothom s’hi pogués sentir representat; i segon, que
“espero que duri molts anys” i que hi hagi “empreses”
similars que tampoc defalleixin.
ENDAVANT!!! amics de LA BORRASSA, i enhorabona
pels 5 anys de vida!! Quan m’arriba aquí a Ann Arbor me
la llegeixo de cap a peus d’una tirada... No puc esperar...
Salutacions a tots els parents, amics i coneguts arbequins, i
en especial a Mossèn Anton; una abraçada per a tots.
Imatges preses de la casa de la Maria
Dolors, on s’evidencia la diferència
de les estacions, i la vivesa dels colors
al igual que la imatge de la tardor a
vora d’un llac de Michigan (imatge
que es trova en la primera pàgina del
reportatge)

Nate Fisher amb el seu pare
A dos metros bajo tierra
Aquest cop el títol de l’article no correspon a una
pel·lícula, sinó a una sèrie de televisió nord-americana
dividida en cinc temporades i que es va televisar entre els
anys 2001 i 2005. En aquesta secció no s’ha parlat mai de
sèries de televisió, però sempre hi ha d’haver una primera
vegada. De fet, últimament ja s’està estenent la idea que
algunes sèries de televisió actuals superen moltes de les
pel·lícules que s’estrenen, de manera que es poden llegir i
sentir expressions com “la caja tonta es la más lista” o “el
vuitè art” (el setè, clar, seria el cinema).
Un dels avantatges de les sèries és que donen molt
temps per acostumar-se als personatges i conèixer-los
perquè la durada és superior a la d’una pel·lícula. Això
fa que l’evolució dels personatges es faci més palpable,
ja que aquests poden tenir moltes vivències i passar per
diferents estadis.
A dos metros bajo tierra (el títol original és Six
feet under) tracta d’una família que regenta una funerària
(d´’aquí el títol), els Fisher. La història comença amb
l’arribada del germà gran, Nate Fisher, a Los Angeles, la
seva ciutat natal, després d’haver viscut uns anys a Seattle.
El seu pare xoca amb un autobús mentre es dirigeix a
l’aeroport per recollir-lo i mor. Quan es produeix el xoc, la
pantalla es fica en blanc i apareix el nom del pare, Nathaniel
Fisher, i a sota, entre parèntesis, l’any del naixement i
l’any de la mort. A partir d’aquí es desencadenen una
sèrie de fets: el pare ha deixat la funerària al Nate i al seu
germà David, que treballava a l’empresa familiar amb el
Text: Esmeralda Fusté
59
seu pare. Això fa que en Nate, que només havia vingut de
visita, s’hagi de quedar més temps i hagi de prendre una
sèrie de decisions amb les quals no comptava. Ell mai no
havia tingut cap interès en el negoci familiar i ara es veu
obligat a pensar si se l’han de vendre o no. Finalment,
decideix quedar-se a Los Angeles i portar la funerària
amb el seu germà. Al començament tots s’han de reubicar
i afrontar la nova situació: David, el germà petit, se sent
ferit davant del testament del seu pare perquè sempre havia
treballat al negoci i, en conseqüència, s’ofèn quan se l’ha
de partir a mitges amb Nate, que sempre s’havia quedat al
marge i havia fet la seva vida lluny de la família. A més,
també ha d’acabar d’assumir la seva homosexualitat. Al
començament, les relacions entre els dos germans són
una mica tenses, però als primers capítols ja s’apropen i
s’entenen. Ruth, la mare, ha de fer front a la seva nova
situació de vídua i ha de lidiar amb alguns secrets del seu
passat recent. Claire, la germana adolescent, viu una etapa
molt convulsa i desorientada i ha de redefinir les relacions
amb la seva mare i amb dos germans molt més grans que
ella. A partir d’aquí es va desenvolupant tota la història i
acompanyarem aquests personatges durant cinc anys de
la seva vida, de manera que els veurem passar per moltes
coses, algunes bones i d’altres tràgiques, i els veurem
canviar, créixer i adaptar-se a les seves noves realitats.
Tots els capítols comencen amb una mort. Es tracta
d’una escena que dura uns minuts i en la qual veiem algú
moments abans de morir-se. Quan la persona en qüestió
acaba de morir, se segueix el mateix procediment que a
l’escena de la mort del pare: apareix el nom del difunt
amb l’any del naixement i l’any de la defunció. Aquestes
morts són de diferent tipologia: n’hi ha de previsibles i de
sorprenents, de naturals i d’accidentals, de gent jove i de
gent gran. Aquesta mort inicial marca una mica el to de la
resta del capítol. A més, aquests morts seran enterrats per
la família Fisher i tindran una incidència diferent en les
seves vides: alguns no tenen massa presència, però d’altres
són molt significatius, ja sigui perquè mantenen converses
amb els protagonistes dins de la seva imaginació o perquè
les seves circumstàncies afecten als germans Fisher, que
poden sentir curiositat per aquests morts per diferents
motius: o perquè vulguin saber com ha estat la seva vida o
perquè remouen alguna cosa dins la seva consciència.
A dos metros bajo tierra és una sèrie molt profunda,
ja que fa reflexionar sobre diferents temes. El principal és
la mort i això a la televisió actual i en els temps que corren
no és poca cosa. Dóna la sensació que al món occidental

60
la mort és un tema que s’evita i del qual mai no és un bon ajudar, però que, malauradament, ja està morta. És en
moment per parlar-ne. A dos metros bajo tierra s’atreveix aquests moments que A dos metros bajo tierra arriba a
a mirar la mort a la cara i a fer front als sentiments que cotes de genialitat i originalitat inusuals. Les escenes en
provoca sense embuts ni anestèsia. Paral·lelament al de què apareix Nathaniel Fisher, el pare, des de la mort són
la mort hi ha altres temes, com la família, les relacions simplement brillants.
humanes, l’acceptació de les circumstàncies, els somnis,
les aspiracions, els fracassos, etc. Gairebé cada capítol
A dos metros bajo tierra és una sèrie que no
suposa una petita reflexió filosòfica sobre algun aspecte voldries que s’acabés mai. Quan mirava la cinquena i
de la vida.
última temporada em debatia entre les ganes de continuar i
les de parar perquè em sabia greu arribar al final. No volia
Una de les coses que més m’agraden de A dos que els Fisher desapareguessin de la meva vida i volia
metros bajo tierra és la presència del morts en el món seguir-los
uns quants anys més, fer-me gran amb ells.
dels vius. Hi ha diversos moments en què els morts parlen Però, clar, totes les històries tenen un final. I quin final!
amb els vius, ja sigui com a fruit de la imaginació
o per Perquè si parlem de finals, el de A dos metros bajo tierra,
una necessitat de desdoblar la pròpia consciència o de és per aixecar-se i aplaudir. I a partir d’aquí no diré res
resoldre algun dubte amb el qual només una persona pot més. Que parlin les imatges.
Anuncia’t a La Borrassa
92

Pluviometria anual d'Arbeca
(fins a 31/03/09)
Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans
650
600
550
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
l/m 2
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
1991
1990
1989
1988
1987
1986
1985
1984
1983
1982
1981
1980
1979
1978
1977
1976
1975
1974
1973
1972
1971
1970
1969
61

62
l/m2
60
50
40
30
20
10
Número de dies de:
Dies de precipitacions:
Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2009) i l'any 2009 (fins 31/03/09)
0
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
Curiositats:
Desembre '08 Gener '09 Febrer '09 Març '09
Pluja
Neu
Pedra
Tormenta
9 6 5 6
Boira
Rosada
6 10
Gebre 7 4 12
Neu que cubreix el terra 1 1
=0,1 l/m 2
>=1 l/m 2
>=10 l/m 2
>=30 l/m 2
Precipitacio màxima en un dia
Any Serie1 2009 Serie2 Mitja mensual
Detalls meteorològics
2 2
1 1
6 6 2 4
1 1
9 l. el dia 26 9 l. el dia 31 10,5 l. el dia 2 23 l. el dia 28
El març del 2009, ha plogut 12.4 litres més que la mitja dels mesos de març, amb 39 litres per metre quadrat.
El segon semestre de l’any 2008 forma part dels deu anys més plujosos des de l’any 1969.
Feia 12 anys que no plovia com a l’any 2008, que en total van caure 530 litres per metre quadrat.

Nom comú: Romaní
Nom científic: Rosmatinus officinalis
Família: Labiades
El romaní
Text: Roger Pau
El romaní és una planta originària de la regió mediterrània,
sobretot de les zones on el sòl és sec, arenós i rocós.
www.naturedirect2u.com
És un arbust de fins a dos metres d’altura, amb les fulles
verd fosc a l’anvers (part superior) i blanquinoses al revers,
proveïdes d’abundants glàndules on s’hi emmagatzema les
substàncies olioses, que són l’essència de la planta.
Les flors són blaves o de color violaci pàl·lid, amb els
estams més llargs que els pètals i el llavi superior de la
corol·la corbat.
Forma un fruit sec amb llavors petites
El romaní és una espècie termòfila, necessita un mínim de
sis hores diàries d’exposició a la llum solar; el seu màxim
desenvolupament l’aconsegueix en llocs secs i assolellats,
en sòls preferentment arenosos i calcaris, encara que es pot
adaptar en sòls més pobres, menys en els argilosos.
És una planta acostumada a les regions seques, és a dir, no
necessita una precipitació
abundant, per tant, si es
pretén cultivar el reg ha de
ser moderat.
La recol·lecció de les fulles
es realitza durant el mes de Imatge del romaní (www.naturedirect2u.com)
setembre.
La seva propagació és molt senzilla, si es tallen esqueixos de les rames del romaní i
s’introdueixen en un recipient amb aigua, als pocs dies es podrà observar com comencen
a aparèixer arrels. Els esqueixos, si s’obtenen de rames joves, tindran més facilitat per
arrelar que si s’obtenen de rames velles.
La propagació per llavors és més difícil i llarga que l’anterior.
És una planta molt aromàtica i important per a l’activitat mel·lífera
El romaní ha tingut i té múltiples aplicacions:
es diu que el és capaç de curar ferides i nafres, s’utilitzava l’alcohol de romaní per a
curar les parts adolorides o fatigues musculars.
De les fulles se n’obté els olis per a la perfumeria.
S’utilitza també per a banys relaxants, com a mascareta revitalitzant i tònic capil·lar.
També en la cuina per donar aroma als plats, olis, etc.
La recol·lecció de qualsevol tipus de recurs natural ha de ser de forma sostinguda, no
podem permetre perdre el que tant de temps ha costat a formar-se. Una sobreexplotació
dels recursos afecta de forma directa com de forma indirecta al nostre entorn, des de
l’erosió dels nostres sòls, amb la formació dels coneguts xaragalls; a l’activitat de la
fauna, en l’obtenció dels seus recursos necessaris per a la seva supervivència, ja sigui en
forma d’aliment com de refugi.
Detall de la flor del romaní ( www.elicriso.it )
63

64
Els sisons a la primavera
Ja s’olora el bon temps i això desperta els insectes que reprenen la seva frenètica
activitat; amb ells ho fan també els petits mamífers i les aus, que es preparen per
l’aparellament.
Amb sort, durant aquesta primavera podrem observar un dels rituals més singulars
dels ocells que viuen a les nostres terres.
Es tracta dels sisons (Tetrax tetrax) que podrem trobar sovint prop del terme de
Belianes i que són difícils de veure però molt peculiars.
Text: Marc Benet
Són ocells grans, d’uns 40cm d’altura i amb una extensió alar considerable, amb
costums terrestres i que, quan volen, emeten un xiulet característic amb el seu
batec d’ales enèrgic que recorda als ànecs.
Servei de tintoreria
Els mascles, en aquesta Cortinatge època, presenten interior el i exterior plomatge nupcial, amb la cara grisa i
el coll negre decorat amb Emmarcació una “V” blanca de quadres sota la gorja. Aquests tenen el costum de
formar grups on cada individu té el seu petit territori, per tal de demostrar, saltant
amb el coll inflat i
les ales obertes, quin
d’ells és el millor i El sison (www.egrell.org)
més fort. És, si més
no, curiós d’observar
i, si tenim paciència, es pot veure com les femelles escullen
els seus pretendents.
www.flickr.com
62
Són ocells protegits i escassos, per tant, s’hauria d’evitar
molestar-los en excés i portar gossos allí on crien perquè fan
les postes al terra.
Anuncia’t a La Borrassa
Servei de tintoreria
Cortinatge interior i exterior
Emmarcació de quadres

Cap i pota amb samfaina
Ingredients:
(6 persones)
400 g. de pota de vedella (comprats ja
bullits)
400 g. de cap de vedella (comprats ja
bullits)
2 botifarres crues
2 pebrots vermells i 3 de verds
bitxo
500 g. de tomates madures
3 albergínies
2 cebes
60 g. de farina
1 dl. de xerès sec
2 dl. d’aigua
3 grans d’all
julivert
sal
pebre
Oli d’Oliva verge Extra d’Arbeca
Elaboració:
En una paella o un atuell gros, amb oli calent, ofegueu les cebes tallades a daus i els pebrots vermells; deixeu-ho
coure una mica i afegiu-hi després els pebrots verds tallats a daus i un tros de bitxo; deixeu-ho coure uns cinc minuts.
Seguidament, afegiu-hi les albergínies tallades a daus (prèviament pelades, salades i deixades a l’escorredora una
hora), removeu amb compte i afegiu-hi el xerès; després permeteu que s’evapori. En una cassola, poseu-hi tallats a
trossos la pota i el cap de vedella, les botifarres, crues, sense pell i una mica aixafades amb una forquilla. Aboqueu a
la cassola, a sobre del cap i pota, tot el contingut de la paella, removeu-ho suaument i deixeu-ho coure 20 minuts més,
molt lentament. Serviu en la mateixa cassola, ben calent.
Un dels vins recomanats és el VILARS 2004 a més produït a la nostra terra.
Espero que els vagi de gust i molt bon profit a tothom!
Roger Quintana Sans
Consulta la teva web
www.arbeca.org
65

66
La teva Agència de Viatges
74
FARMÀCIA BAGET
www.arbeca.org,
74
FARMÀCIA BAGET
80

Solucions número anterior:
Fets per Sans i Esqué
Les 7 diferències Endevinalles populars
Solucions endevinales
número anterior:
1.LLIT
2.MANS
3.NOM
4.NAS
5.OLI
6.PORRÓ
7.PINTA
8.PARAIGÜE
9.LLENGUA
10.ANY
1. Ploro, si tu plores, i ric si rius
tu; però la veu meva no la sent
ningú.
Solució : _ _ _ _ _ _
2. Neix a fora, es fica a casa, i
menja amb la gent a taula.
Solució : _ _ _ _ _
3. Una capseta blanca que s’obre i
no es tanca.
Solució : _ _
4. Què és allò que fa el bou quan
surt a pendre el sol?
Solució : _ _ _ _ _
5. No és carn ni peix però piula
quan neix.
Solució : _ _ _
6. Una cosa molt rodona que no
cap a Barcelona
Solució : _ _ _
7. Sense mullar-se molt ni poc,
neix enmig d’aigua i de llum, i
brama quan li fa llum.
Solució : _ _ _
8. Sóc més alta que un gegant i sóc
molt airosa i bella, i ,tot i ser una
femella, em passo el dia fumant.
Solució : _ _ _ _ _ _ _ _
9. Tinc cap, tinc ull i tinc cos, i no
sóc de carn ni os.
Solució : _ _ _ _ _ _ _
10. No és pebre, però cou; té barba
i no és home.
Solució : _ _ _
11. Jo presideixo la taula amb
pretendents al voltant: l’un em
pren i l’altre em deixa i em quedo
sense casar.
Solució : _ _