Núm 8 - Agost 2006 - Ajuntament d'Arbeca

Troben un megàlit del segle VIII abans de la
nostra era als Vilars
Impulsen el patrimoni del castell amb
visites guiades i la millora de l’entorn
Les peculiaritats del mercat setmanal de
tots els divendres
Creix el món associatiu de la vila en
diversos eixos temàtics
Número 8. Agost 2006 · Arbeca

Índex
I tu, què n’opines? 4
El dia a dia 11
On anem a raure... 24
Tots calcem el mateix peu...
De tu a tu 25
Premien l’escultura d’Ivan Egea
Ho sabies? 28
L’església de Sant Jaume d’Arbeca
En primera persona 31
Records llunyans
La història d’Arbeca 33
Primera jornada: “De la fundació dels Vilars
fins a la dominació romana”
Ho diu el Sr. metge 36
Hàbits alimentaris
La butaca 37
Kill Bill
A foc lent 39
Entreteniments 40
El còmic 43
Coordinadora
Alba Elías Ribera
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal
Berta Esqué i Moyà
Montse Fernández i Egea
Antonieta Safont i Masot
Disseny portada: Jaume Nadal
Col·laboradors
Jesús Elies
Esmeralda Fusté
Jaume Nadal
Imma Capell
Jordi Esqué
Noëlia Motlló
Editorial
El coixí dels Vilars
La recentment creada Associació Vilars d’Arbeca, el nom de la
qual ja ens indica que la seva activitat gira entorn del jaciment
ibèric del nostre poble, ha nascut amb empemta. Amb el poc
temps que fa que està constituida formalment com a associació,
ha organitzat diverses activitats força interessants, totes elles
vinculades a la natura, a la història i al patrimoni arbequins
i combinades amb àpats populars. Sembla que aquesta
combinació els dóna resultat, ja que a les activitats fetes fins ara
han comptat amb un bon grupet d’assistents.
De cara al futur, ja disposen d’altres actes planificats, almenys
fins al febrer de l’any vinent, i ja han obtingut una subvenció
de 5.000 euros per a una de les activitats: una trobada
d’associacionisme. Es veu que aquesta associació, que ja
compta amb 53 socis, s’ho ha pres en sèrio i treballa. El seu
objectiu, donar a conéixer una de les joies del patrimoni arbequí,
el jaciment ibèric, tot i que no l’única. Reforçar la vàlua dels
Vilars i la intervenció de les administracions públiques i de la
UdL amb una associació ha estat un encert per la seva difusió,
sens dubte, i no sols fora d’Arbeca, sinó també dins, ja que el
món de l’associacionisme té el poder de reunir gent amb un
fi comú, i aprofitant aquest gran poder aglutinador, farà que
els Vilars cada dia sigui més estimat pels propis arbequins i
arbequines, un pas imprescindible perquè també l’estimin els de
fora i així li donin el reconeixement que cal i en poguem treure
el potencial que albira pel futur del poble. Si a sobre podem
complementar el jaciment estricte amb productes relacionats,
tant gastronòmics (vi o galetes) com decoratius o didàctics, ja
comencem a tenir la roda del que seria un important atractiu
turístic. Des d’aquesta revista, doncs, felicitem a la nova entitat
cultural del nostre municipi i l’animem a seguir treballant amb
l’entusiasme que acaba de començar.
L’educació fora de l’escola
Si més amunt felicitàvem l’associació Amics dels Vilars, no
podem fer menys amb una altra nova associació a la nostra vila,
en aquest cas batejada amb el nom La petjada del secà. I no la
felicitem sols pel mer fet d’existir, sinó perquè els seus objectius
són molt lloables. Aquesta nova entitat es proposa educar els
nens i nenes d’edats entre els 6 i els 10 anys en el seu temps
de lleure. En la societat que vivim, en què sovint sembla que
l’educació, les formes i l’elegància van en decadència, que hi
hagi gent jove, com ho és la que impulsa aquesta associació,
que s’interessa per mantenir i enriquir aquests valors des de la
infància, no té preu. Amb entitats com aquestes, Arbeca s’ha de
sentir un poble afortunat.
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió
publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes
que s’hi recullen i expressen.
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions
que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i
d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la
correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.
3

4
Volem que el poble sàpigui com ens sentim
Sra. Directora,
Com a representant del Gimnàs Nova Forma d’Arbeca
em dirigeixo a tot el poble per donar a conèixer com
em sento i com es senten moltes de les meves alumnes
després de la hipocresia que la regidoria de Festes va
demostrar amb la publicació de l’Anuari – agenda ’05-
’06, que va presentar el passat mes de maig a tots els
vilatans del nostre poble.
Ja que, si la memòria no em falla, com a empresa o
entitat, digui-ho com vostè vulgui, no vam ser nombrats
degudament i utilitzant el pretext que sortiríem en un
proper Anuari, es va intentar excusar dient-nos que no
ens havien inclòs en el primer perquè tenien un nombre
limitat de pàgines.
Per què no ens vau comunicar amb anterioritat que
es preparava un Anuari quan la vostra intenció era
col·locar-nos en el segon?
I per tancar aquest tema, m’agradaria recordar que en un
Anuari em sembla que s’hi comenten totes les activitats
i esdeveniments que es duen a terme al nostre poble
col·laborant amb l’Ajuntament durant l’any i per part de
totes les empreses o entitats.
Per oferir-vos una petita mostra del treball realitzat al
llarg del curs 2005-06 us exposem seguidament algunes
de les nostres actuacions i activitats:
MARÇ 2005:
- divendres dia 11/03/05
Exhibició de Pilates (associació de dones l’Olivera
d’Arbeca).
- dissabte dia 12/03/05
Exhibició d’aeròbic i funky a Almacelles.
ABRIL 2005:
- diumenge dia 24/04/05
Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de
Mollerussa).
MAIG 2005:
- dissabte dia 07/05/05
Aerobithon Lleida (FEDA Lleida).
- diumenge dia 08/05/05
Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de
Lleida).
- dissabte dia 14/05/05
Exhibició d’aeròbic i funky (Dinar de germanor de
Sant Isidre, Cooperativa d’Arbeca).
- diumenge dia 08/05/05
I Marató Vila d’Arbeca (Jornades culturals)
JUNY 2005:
- dissabte dia 04/06/05
Campionat Gimnàstica Rítmica (Trofeu ciutat de
Tàrrega).
JULIOL 2005:
- divendres dia 01/07/05
Xè Festival fi de curs (Arbeca)
AGOST 2005:
- diumenge dia 14/08/05
Festival de Festa Major (regidoria de Festes).
GENER 2006:
- dissabte dia 28/01/06
Actuació benèfica a la vila d’Arbeca (sopar contra
la fam regidoria Benestar Social)
FEBRER 2006:
- diumenge dia 26/02/06
Campionat de Gimnàstica Rítmica a Lleida (Trofeu
Delegació)
MARÇ 2006:
- diumenge dia 26/03/06
Actuació benèfica d’aeròbic i funky a Bellpuig.
MAIG 2006:
- dissabte dia 13/05/06 Matí
Campionat de Gimnàstica Rítmica a Mollerussa
(Trofeu ciutat de Mollerussa).
- dissabte dia 13/05/06 Migdia
Exhibició d’aeròbic, Batuka i funky a la Cooperativa
d’Arbeca (Dinar de Sant Isidre)
JUNY 2006:
- dissabte dia 03/06/06
Campionat de Gimnàstica Rítmica a Balaguer
(Trofeu Ciutat de Balaguer).
- divendres dia 30/06/06
XIè Festival fi de curs Gimnàs Nova Forma
(Arbeca).
Bé, com podeu veure vam treballar i continuem
treballant força, portant el nom del nostre gimnàs i de
la nostra vila a diferents poblacions lleidatanes, a part
d’actuar i col·laborar de bon grat amb totes les regidories
del nostre Ajuntament durant onze anys i sense esperar
ni rebre mai res a canvi, per això us demanaria el mateix
que em va demanar vostè una dia:
“més tolerància, més respecte i més igualtat.”
Gràcies,
Sílvia Sans Montalbo

Arbeca, poble intel.ligent o poble
“torpe”?
Sra Directora,
El passat mes de maig vaig tenir l’ocasió d’anar al
Congrés d’Escola i Entorn cel.lebrat a la Seu d’Urgell,
en el qual vaig poder assistir a una xerrada del filòsof
Jose Antonio Marina. Va recalcar que tot era educació,
que a un nen tothom i durant tota la vida l’educava, bé
o malament però l’educava.Personalment l’aspecte que
més va agradar-me és quan va parlar de l’existència de
ciutats intel.ligents i de ciutats “torpes“.
Venia a dir que quan les entitats i les institucions d’un
poble o ciutat entren en una dinàmica en què s’estimulen
i s’interaccionen l’una amb l’altra se’n deriva no pas
una suma sinó que una multiplicació dels seus projectes
i activitats que revertissin de nou en la població. I al
contrari, quan les entitats i les institucions no funcionen
hi ha una dinàmica molt pobra amb unes inèrcies molt
conservadores que fan que qualsevol estímul per tirar
endavant una iniciativa resulti molt difícil, amb pocs
resultats i amb desànim col.lectiu.
A tall d’exemple d’Arbeca, i respecte a les entitats amb
les quals em relaciono en motiu del meu càrrec: Càritas,
CEIP Albirka, APA Albirka, Escola Bressol, APA de
l’Escola Infantil Sant Jaume, Casal d’Avis, Dispensari
Mèdic, Associació de Dones, etc, voldria que entre tots
haguéssim contribuït a crear ni que sigui en termes
relatius i no pas absoluts una dinàmica cap a un poble
intel.ligent. Cito entre d’altres aspectes: recuperació
del Sopar Solidari, les activitats a la Marató de TV3, la
realització d’activitats durant les Jornades Culturals en
el si del Casal d’Avis, la preparació del 50è aniversari
de les Escoles, accions de solidaritat i educatives per
Nadal, etc. Si bé altres entitats menys lligades a la meva
regidoria participaven en actes de manera reiterada, quan
els he fet una petició per qualsevol nova col.laboració
sempre he obtingut un sí per resposta i el nostre poble
hi ha guanyat. Encara que algú pugui considerar que es
tracta d’entitats menors això no és veritat! Darrera de
totes elles hi ha un potencial enorme per tirar endavant
la nostra vida social, cultural i col.lectiva i que ens
sentim una mica més vius.
Hi ha moltíssim per fer i cadascuna de les entitats
i institucions hi tenim el nostre paper. Que hi hagi
inquietuds, propostes, ambició i ganes de treballar! Cal
intercanviar idees, copiar-ne d’altres llocs si fa falta, i
una mentalitat positiva per crear propostes, i tot i així
poden sortir malament, és cert! Però que si s’hi treballa,
el més probable és que surti bé i si surt malament, com
a mínim, s’ha intentat, que ja és bastant i que dels errors
se n’aprèn per a altres ocasions.
Només he citat aquelles entitats que estan relacionades
directament amb la meva regidoria però les
col.laboracions i relacions entre cadacuna de les entitats
i institucions poden realitzar-se perfectament entre
totes elles encara que d’entrada estiguin en àmbits molt
diversos i semblin d’interessos molt llunyans: no poden
col.laborar la Cooperativa i l’Associació de Joves? i
l’Associació BEC amb l’APA Albirka? o una de les
moltes entitats esportives i la Junta de Caçadors? I tant
que sí!
Que no ha resultat positiva la Borrassa per donar a
conèixer el que es fa al nostre poble que per molts
arbequins i arbequines era desconeguts? Què en
resultarà del nostre poble quan hi hagi el poliesportiu
amb les possibilitats que se’n derivaran? Segur que
si es creen dinàmiques en positiu farem un poble més
intel.ligent. Aprofitem tot el que tenim, que quan més
fem, després encara farem més i més fàcil de fer serà.
Unes ratlles més amunt no m’he atrevit a dir si Arbeca
era o no un poble prou intel.ligent o un poble prou
“torpe”. Des de la meva regidoria he intentat, no sé
si amb èxit, que sigui un poble més intel.ligent que
quan vaig entrar a formar part de l’equip de govern, és
evident que la intenció de qualsevol governant (petit,
molt petit, però sóc un governant al cap i a la fi!) és anar
cap a la primera direcció.
I vosaltres, arbequins i arbequines, què creieu que és
Arbeca?, un poble intel.ligent com d’entrada des de fora
pot semblar Juneda o un poble “torpe” com A... o Z...?
Jo tinc la meva opinió al respecte però aquesta és molt
poc important.
Reflexionar-hi és un primer pas per dur a terme una
acció. Estic molt interessat en rebre la vostra opinió i
propostes per qualsevol via.
Xavier Sans i Duch
Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat
xaviersans@wanadoo.es
5

6
Les classes de català per a nouvinguts
És del tot normal que cada vegada més tinguem entre
nosaltres gent nouvinguda d’arreu del món. Això no
és cap casualitat, es tracta d’un fenomen més, fruit del
procés de globalització al qual tots hi estem immersos,
encara que això vagi en contra d’alguna voluntat o algú
insisteixi en resistir-s’hi.
No fa pas gaire, aquest mes de juliol, vaig assistir a les
Borges Blanques en una presentació d’un estudi, millor
dit, un excel·lent estudi, fet per dos companys de feina
del Consell Comarcal de les Garrigues. Aquest treball
presentava les conclusions d’un nombre important
d’entrevistes fetes a dos sectors de la nostra societat. El
primer d’ell era el de l’anàlisi del paper de la dona i la
seva situació en la nostra societat actual en el marc del
món rural, i el segon treball feia referència al paper dels
emigrants i la seva situació socio-laboral en el mateix
marc geogràfic. La utilitat d’aquest treball es centra
primer que res en saber quina nova gent hi ha entre
nosaltres i amb qui ens estem trobant, dia si i dia no, fit
a fit, en qualsevol indret dels nostres pobles.
A partir d’aquests moments, o sigui, un cop tenim la
radiografia dels resultats ens hem de posar a treballar
per construir una societat més humana i coherent amb
els nostres conceptes de vida i sobretot, de respecte per
la diversitat, però més que això respecte per lo diferent.
Vull pensar que aquesta idea que acabo d’exposar és
la que representa un major nombre de ciutadans de les
Garrigues, però també la majoria de ciutadans d’Arbeca.
Amb aquesta voluntat de respecte per lo diferent ens
hem d’ajudar mútuament i nosaltres els hem d’ajudar
a integrar-se en la nostra cultura i ensenyar la nostra
manera de fer. Això és el que vam fer cada dimarts i
dijous de nou a onze del vespre a l’abadia d’Arbeca
des del mes de març fins a primers de juliol. Al llarg
d’aquests mesos vam ensenyar als nouvinguts al poble
d’Arbeca la nostra llengua i la nostra manera de ser dels
catalans.
El principal objectiu del curs era que els alumnes
tinguessin un fort contacte amb la nostra llengua, això
vol dir entendre-la i parlar-la. El primer dels objectius
us puc assegurar que es va aconseguir en escreix, de
la qual cosa em sento content i satisfet. Del segon dels
objectius podem dir que es va aconseguir en un vuitanta
per cent, degut principalment a que tots els alumnes
eren romanesos i en lloc de parlar català, es feia el
canvi de llengua immediata, la qual cosa volia dir que
en moltes ocasions em quedava en fora de joc, tot i que
cap al final la situació de fora de joc ja no era tan clara,
degut sobretot a la gran similitud de la nostra llengua
amb la seva, ja que totes dues són romàniques.
En relació als continguts podem dir que van ser molt
diversos, és clar. Els vaig explicar on es trobaven en
el mapa, la geografia en moltes ocasions és important
per situar-se i també per entendre la nostra realitat. Els
alumnes per exemple coneixen la població d’Arbeca i les
poblacions més properes i importants, però per exemple
ningú els havia explicat la nostra divisió territorial entre
províncies i menys encara entre comarques. El tema
de Las regiones ho vaig deixar, per antic i desfassat, i
els hi vaig explicar encara que molt per sobre la nostra
història i el tret diferencial entre Catalunya i Castella. La
resposta va ser de sorpresa total, ells tot ho veien Spain i
fins i tot no tenien ni idea de que aquí es parlava català.
Què poca cosa som, no? Bé, la realitat és la que hi ha, i
encara tenim molta feina per fer. També al llarg del curs
vam comentar temes d’actualitat, el de les eleccions de
l’Estatut va ser un tema del qual no en sabien res i en
canvi veien propaganda per la televisió, per les parets,
per les faroles, per la ràdio i la seva resposta era, què és
tot això? També els vaig explicar que la nostra llengua
no és reconeguda a Europa i els castellans són els
primers interessats en què no es reconegui. Bé, tots no,
però molts, sí. També els vaig explicar les grandeses del
país, el nostre relleu, les muntanyes, la platja, la victòria
del Barça a París...
Com podeu veure amb la més senzilla actualitat els vaig
explicar qui som, on estem, què fem i quina és la nostra
realitat, que també i des d’ara és la seva. Així doncs,
amb un treball constant, vam abordar els objectius
proposats acompanyats de la vida de Pau Casals i del
conreu de la literatura de mossèn Cinto.
Per finalitzar i a tall de conclusió només em resta animar
a tots els nouvinguts que participin d’aquestes activitats
i aprofitin les ocasions per conèixer i aprendre. Tot això
els ajuda i ens ajuda a millorar les nostres relacions.
Bona Festa Major.
Isidre Piñol Cerro

La petjada del secà
Hi ha tres tipus d’educació, la formal, que és aquella
que té un caràcter intencional, planificat i reglat que
es tracta en l’escolarització obligatòria; la no-formal
que és aquella que es dóna en contextos en els que
existint una intencionalitat educativa i una planificació
de l’experiència d’ensenyament-aprenentatge, passa
fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria; i l’educació
informal que es dóna de manera no intencionada ni
planificada, sinó en la pròpia interacció quotidiana.
El nostre projecte es definiria en l’educació no-formal,
ja que no es dóna en l’etapa d’escolaritat obligatòria,
sinó que es fa en temps de lleure, encara que està
planificat.
El nen no només s’educa anant a l’escola o amb la
família, sinó en cada àmbit en el que participa. En cada
un d’aquests es desenvolupa i creix com a persona,
interactuant amb mestres, professors, monitors i
companys o simplement, amb el medi en el que es
troba.
Actualment, una forma d’educació que va creixent en la
nostra societat és l’educació en lleure, que s’imparteix
en esplais, caus, o altres institucions d’àmbit no
formal, que estimula actituds i aptituds per saber viure
i conviure amb els altres, mitjançant jocs, activitats
en grup, contacte amb el medi ambient, fent activitats
proposades pels nens i nenes i amb la participació i
col·laboració dels pares i mares. Amb això no volem dir
que les escoles o a la família no s’impliquin en aquests
aspectes, però sí que sense un currículum establert
per l’Estat podem cobrir les mancances que en certs
moments es puguin donar a l’escola i a les famílies.
Vista la necessitat al nostre poble d’alguna entitat
que s’encarregui d’educar en lleure, un grup de joves
desinteressats, i amb ganes de fer una Arbeca més activa
socialment, hem creat la La Petjada del Secà, que podria
ajudar a millorar el nostre estil de vida com a vila rural.
El nostre objectiu és el de fomentar activitats de lleure
educatives per als més petits amb activitats dirigides
tant a donar a conèixer la terra més propera amb la que
convivim dia a dia (les Garrigues), com potenciar la
consciència del petit país en el què vivim (Catalunya),
com també estimular tots aquells valors que tant falten
a la nostra societat, com poden ser la cooperació, la
solidaritat, el treballar en equip, el respecte per la
natura, etc. Per això ens reunirem dos dissabtes al mes.
El projecte pretén que aquest curs sigui el primer de
molts altres més. Tenint present les dificultats que
hi ha en començar una associació, despeses, local,
experiència, tant dels monitors com dels nens i nenes,
per això només dirigirem les activitats als nens i nenes
entre 6 i 10 anys, dividint-los en dos grups.
Per St. Jaume (25 de juliol) vam preparar una tarda de
festa i xirinola amb la col·laboració desinteressada dels
Grallers d’Arbeca, la Cremallera Teatre i persones i
actors desinteressats. Això ens va permetre començar
a recaptar diners per tal d’iniciar el projecte el proper 7
d’octubre del 2006.
Per acabar només ens queda dir que esperem la vostra
col·laboració ja que tots els que hi treballem hi hem
posat molta il·lusió.
LA PETJADA DEL SECÀ
Anna Gabarró, Airy Gras, Anna Mª Capdevila, Anna
Miró, Anna Perelló, Anna Pinyol, Dani Miquel,
Iolanda Esqué, Jaume Nadal, Marta Vidal, Montse
Mir, Noemí Perelló i Núria Solé.
7
f o t o
d e n ú n c i a
Nova senyalització vertical de la
carretera L-201. Segons aquesta senyal,
el nom de la nostra comarca ara s’escriu
amb una erra.

8
Abocador de Maldà
El projecte es presenta a exposició pública a
l’Ajuntament el dia 21 d’ agost de 2001.
Nosaltres ens assabentem del projecte quan en una
reunió a Verdú on també es vol construir un abocador
es parla de Maldà.
Arran d’això comencem a preguntar a l’alcalde de què
es tracta, què vol portar al municipi, ell contesta que vol
fer una planta de tractament de purins com la de Juneda.
Demanem poder veure el projecte i ens diu que no.
Mentrestant començarem a demanar informació sobre
abocadors a Verdú i altres llocs on tenim coneixement.
L’entitat ecologista Ipcena ens ajuda a fer els primers
passos i fem la sol·licitud per escrit. Com que no s’hi
pot negar, ens dóna el projecte, que nosaltres portem a
diferents entitats ( Ipcena, Unió de Pagesos, arquitectes,
enginyers agrícoles, experts en medi ambient) per tal
que ells ens valorin la part tècnica. Quan tots ens diuen
que això és un projecte que de la manera que es pensa
dur a terme només podria portar problemes i danys
al territori, ens posem en contacte amb la gent del
municipi i els alcaldes dels municipis veïns per tal de fer
una xerrada per explicar el projecte a la gent. Aquesta
xerrada la fan gent que entén en el tema, no nosaltres.
Després d’això i quan l’alcalde comença a veure que la
gent no el vol, convoca ell una reunió amb l’empresa.
Sempre ha estat al costat de l’empresa, mai ha escoltat
l’opinió de la gent del municipi, ni la dels alcaldes veïns
que també s’hi senten implicats, ja que això afecta a tota
la comarca.
La reunió amb l’empresa es va acabar a crit perlat,
i demanen a l’alcalde la dimissió i que aturés aquest
projecte, tothom va poder comprovar com havia
enganyat al municipi. Res més lluny que construir una
planta de tractament de purins sinó que no els volien ja
que no compostàvem, perquè eren massa líquids.
Després de l’agressió va renunciar a atorgar la llicència
ambiental a l’empresa i desconvocar el referèndum que
havia proposat. L’empresa va enviar un comunicat a
l’ajuntament fent saber que es venia els terrenys (una
altra mentida, hi va haver un comprador i no li van dir
ni tan sols el preu de venda), tot va quedar quiet perquè
s’acostaven les eleccions municipals.
Per sorpresa nostra passades les eleccions i havent-hi
tres regidors nostres a l’ajuntament, torna a impulsar el
projecte sense dir res, torna a publica-ho al BOP dos
dies després de la festa major.
Ens posem a treballar i presenten al·legacions els
ajuntaments de Belianes, Sant Martí de Riucorb, Unió
de Pagesos, Ipcena, la Coordinadora en defensa de la
terra Urgell, Segarra, Garrigues, Cooperativa de Maldà,
150 habitants del municipi (el cens és de 238), com de
costum abans d’acabar-se el termini d’exposició pública
(i perquè es tornen a atansar les eleccions, ara les de la
Generalitat) l’alcalde resol paralitzar indefinidament
l’expedient d’atorgament de la llicència d’obres. Res
més lluny de la realitat, ja que continua amb el tràmit i
entra el projecte a la Delegació d’Urbanisme de Lleida
perquè resolgui abans del 30 de juny. Aquí de moment
s’ha aturat, han retornat l’expedient al Departament de
Medi Ambient per tal que el projecte inclogui una sèrie
de condicions.
Presentem al Departament una sol·licitud (Alcaldes
d’Arbeca, Belianes, St. Martí de Riucorb i els regidors
de CpC de Maldà) perquè es tingui en compte la llei de
protecció del medi ambient de l’Estat espanyol.
També presentem carta de sol·licitud al Departament
d’Agricultura per tal que revisi l’informe favorable que
va fer el febrer de 2003.
Durant tot aquest temps hi ha hagut molta crispació
al municipi, butlletins municipals insultant a tots
els regidors del PSC-CpC que tenim a l’Ajuntament,
insults pel carrer o quan circules amb el cotxe, amenaces
telefòniques en cases on hi ha fills. Tot un seguit de
coses que encara fa que s’empitjori més.
Josep Maria Jové.

Farà unes tres setmanes ens vam assabentar que
l’excel·lentíssim Ajuntament de Maldà permet a
l’empresa ADOBS ORGÀNICS S.L. de Manresa la
instal·lació d’una planta de compostatge al seu terme
municipal, però situat en una finca al límit amb el de
l’espluga Calba i a només uns dos quilòmetres del nucli
urbà.
Per tel d’informar-nos millor sobre el tema, vist que
ningú no ens en donava cap explicació satisfactòria
i sabent que a Maldà ja hi havia veus contràries a la
construcció d’aquesta planta des de fa temps, els vam
demanar que ens expliquessin el que en sabien.
A partir de la informació que ens han facilitat, tota ella
documentada i extreta del mateix projecte presentat per
l’empresa el 2001, d’informes del Departament de Medi
Ambient, estudis encarregats pel mateix excel·lentíssim
Ajuntament de Maldà o per la Cooperativa del Camp
de Maldà, sabem que dita “planta de compostatge” es
vol ubicar en una finca de 33Ha de les quals només
n’ha d’ocupar poc més de 9 i que, en la seva fase final,
té previst rebre i compostar 150.000 Tones per any de
residus d’origen orgànic per fer adobs per a ús agrícola
i en jardineria.
Tot i que no s’especifica enlloc d’on vindran exactament
aquests residus, ni on es comercialitzaran, ni a quins
controls es sotmetran els residus que entrin a la planta,...
si que s’especifica a què correspondran, així, el 51,8%
correspondria a dejeccions ramaderes (fems), el 18.2%
a restes vegetals, el 10% a fangs procedents d’estacions
depuradores d’aigües residuals (altament contaminants
per la gran quantitat de metalls pesants que contenen,
com ara cadmi, plom,...) un 9% correspondria a fangs
industrials (com poden ser-ho els residus provinents de
la indústria paperera), un 7% a d’altres subproductes
orgànics industrials (com ara residus procedents
d’escorxadors) i finalment un 4% de la fracció orgànica
dels residus sòlids urbans i un 0,0006% de sals i
solucions salines sense metalls.
Pel que sabem, per l’experiència d’altres plantes
similars (tot i que més petites), del compostatge
d’aquests residus se’n deriven males olors i hi ha el
perill de filtracions de nitrats i metalls pesants a les
aigües subterrànies, a més de la possible aparició del
fenomen anomenat “pluja àcida”.
El passat 30 de juny es va fer una reunió al poble
exposant aquesta informació i, per unanimitat, els
presents van rebutjar aquest projecte, que si bé es vol
ubicar al terme de Maldà, entenem que en seríem un
dels principals afectats ja que, a part dels efectes nocius
que això pot arribar a tenir sobre les persones, sobre la
qual cosa no hi ha cap estudi ni llei que ho demani, ens
han explicat que això pot tenir un efecte catastròfic per
a l’economia dels nostres pobles, catalogats ja com a
zona desfavorida, pel que fa a la pagesia i al que podria
suposar per al nostre oli, pertanyent a la D.O. de les
Garrigues.
Quines substàncies podrien aparèixer en una analítica
de l’oli produït al nostre poble? Podríem continuar
pertanyent a la D.O. o ens en farien fora?
Per una altra banda, les infraestructures i la xarxa de
carreteres de què disposem no està ni de lluny preparada
per al trànsit de tal volum de camions de gran tonatge
com el que es derivaria de les 150.000 tones any, que
equivaldria, pel cap baix, a 250 tones diàries.
Les dades són moltes i no es poden resumir en quatre
línies, i molt menys per no-experts com nosaltres. El
passat divendres 14 de juliol es va fer una explicació
més detallada i acurada sobre el projecte, en una reunió
informativa a Arbeca.
Actualment, el projecte ha estat aturat per urbanisme i la
seva aprovació està només pendent de l’estudi d’impacte
paisatgístic, obrint-se el període d’al·legacions el passat
dimarts dia 11.
Pel que fa a la plataforma, el primer que pensem fer
és constituir-nos com a tal i difondre tant com sigui
possible la informació de què disposem, a més de
presentar les al·legacions que ens semblin adients.
Cal dir que el naixement d’aquest moviment veïnal es
deu, en gran part, a la passivitat de les institucions que
ens representen com a ciutadans davant de projectes de
tan dubtosa necessitat per a la nostra zona.
Estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa,
informació o dubte que estiguem en grau d’aportar o
aclarir.
Atentament,
Moviment Veïnal Antiabocador de l’Espluga Calba.
9

10
Ajuntament d’Arbeca, la Borrassa també existeix!
El Consell de Redacció de la Borrassa volem
expressar el nostre malestar i la nostra queixa formal
a l’Ajuntament d’Arbeca, i més concretament a
la regidoria de Festes, que ha editat i distribuït
l’Anuari’05-Agenda’06.
Ens sentim molestos i menystinguts quan veiem que
en aquesta publicació es parla de totes les entitats
del nostre poble, comentant la feina que fan i la seva
col·laboració amb les festes que tenen lloc a Arbeca,
cosa que és certa, però també es parla de la biblioteca
i la ràdio municipals i en canvi no s’anomena enlloc la
revista La Borrassa.
Aquest fet no el trobem lògic, ni coherent, ni just.
La Borrassa es fa ressò de les notícies que tenen
lloc a Arbeca, i entre aquestes, també les festes, de
manera que és sobradament justificat que col·labora
amb aquest aspecte del nostre poble des de la vessant
de la difusió i el ressò. A més, potser no la podríem
qualificar d’entitat, això ja ho sabem, però tampoc s’hi
pot qualificar la ràdio, ni la biblioteca, ni un gimnàs
particular, que sí són presents a la publicació de la
regidoria de Festes. És en aquest sentit que ens sentim
molt menystinguts, ja que és com si aquesta revista
no existís per la regidoria de festes ni per l’alcaldessa
del nostre municipi, cosa que sobta fins i tot al menys
assabentat, ja que no oblidem que la revista la paga
l’Ajuntament i la realitzem un grup de persones de
forma totalment altruista i dedicant-hi moltes hores del
nostre temps lliure i molts esforços, que ara veiem que
no sols no són reconeguts, sinó que són menystinguts.
Per altra banda, hi ha moltes pàgines d’aquest
Anuari’05-Agenda’06 que ens recorden La
Borrassa, com són el reportatge històric, l’apartat de
recomanacions per la salut, la recepta de cuina, etc.
Preteneu substituir La Borrassa per una altra revista,
que surt d’una dia per l’altre com un bolet, sense haver
comentat res a ningú, encara que fos per deferència
als qui ja en fan una? Això ens fa veure que sí la teniu
present per plagiar-la, però no per reconeixer-la, i per
tant ens fa dubtar de la intencionalitat o no en ometrela
en la vostra publicació.
Arbeca ha estat molts anys sense una revista municipal
i ara que hi és i que intenta sortir amb regularitat i
il·lusió, amb tot el que això comporta, els que sou al
capdavant del municipi, que entre altres coses hauríeu
de pensar en tenir mostres d’agraiment o en facilitar la
feina a la gent que fa coses pel poble voluntàriament,
no la teniu en compte per res. Diu la dita que costa
més de conservar que d’enamorar, i és cert, i no ens
cansarem de dir l’enorme esforç que suposa idear
des de zero aquesta revista fins a obtenir el que ara
tenim, i l’engrescats que ho hem tirat endavant, però
els que la fem som persones i també necessitem que
se’ns reconegui el que fem i no ens fa vergonya dir-ho
perquè seria el normal en una situació normal.
Per tots aquests motius hem volgut fer palès el nostre
malestar i deixar-ne constància públicament.
El Consell de Redacció de la Borrassa
Volem saber la
teva opinió
laborrassa@arbeca.org

Els plans d’ocupació garanteixen la
constància en les excavacions dels Vilars
La Universitat de Lleida i la regidoria de Promoció
Econòmica van organitzar el 17 de juny la presentació dels
treballs realitzats a la fortalesa dels Vilars corresponents
al Pla d’Ocupació de l’any 2005, el que ha comportat que
altre cop s’hagi treballat sis mesos seguits al jaciment
arbequí. Els treballs d’aquest any s’han centrat a la
muralla situada al nord del recinte, que afecta a una gran
torre de la fortificació, així com també s’ha excavat al
voltant de la bassa de l’espai central del jaciment. Aquests
nous treballs i tot el recinte van estar comentats durant
tot el matí per l’equip d’arqueòlegs de la Universitat
de Lleida liderats pel degà Emili Junyent i com també
es va fer l’any passat, tots aquells que ho varen voler, i
de forma gratuïta tenien la possibilitat de veure aquesta
fortalesa des d’una altra perspectiva, concretament des de
28 metres d’alçada, ja que durant tot el matí hi va haver
instal·lada una plataforma-grua. En aquesta visita també
hi va haver servei de bar i venda de records a càrrec de la
nova Associació recentment creada Els Amics dels Vilars.
Imatge de la plataforma instal·lada a Vilars
Moment de l’inici d’una de les visites a La Fortalesa
11
Segons informa el regidor de Promoció Econòmica, Santi
Sans, “s’auguren bons pressagis a curt termini pels Vilars”,
perquè en el moment de tancar aquesta informació ens
comenta que el Departament de Treball ha comunicat una
proposta de resolució provisional que atorga un nou Pla
d’Ocupació que permetrà treballar durant sis mesos més
a 7 persones, amb un total de subvenció de 82.020,72€.
Igualment informa que la Unversitat de Lleida també ha
rebut comunicació provisional de rebre 36.000€ en tres
anys, a través del projecte EXCAVA, el que representen
12.000€ anuals més, i que d’acord amb l’Emili Junyent,
estan planificant enllaçar la campanya d’excavació que
tradicionalment es fa tots els estius als Vilars amb el Pla
d’Ocupació i tot seguit amb el projecte EXCAVA, per tal
de donar continuitat als treballs de la Fortalesa. Aquests
projectes a curt termini s’haurien de completar amb la
recerca de més fons de finançament per tal de poder
materialitzar el buidatge del fossat de la Fortalessa i fer
el drenatge perimetral. Per aquest projecte a mig termini,
falten 60.000€ que complementarien els 60.000 que estan
disponibles a través de l’1% Cultural.
La Borrassa us desitja
Bona Festa Major

12
Jornada de portes obertes del Castell d’Arbeca
El dia 25 de juny de 2006 es va dur a terme la primera
visita guiada al Castell d’Arbeca com a membre de la
Fundació Castells Culturals de Catalunya. Es van efectuar
dues visites, una a les 11:00 amb l’assistència de Carles
de Montoliu, Baró de l’Albi i president de la Fundació, i
l’actor Dafnis Balduz, que interpreta el paper de Xavi en
la sèrie de TV3 Ventdelplà, el qual va fer les delícies de tot
el jovent que el va venir a veure tot signant tants autògrafs,
com li varen demanar.
El tret de sortida de les visites al castell va ser tot un èxit,
amb l’assistència de quasi mig miler de persones a la
jornada de portes obertes.
A la imatge, el Baró de l’Albi i Dafnis Balduz
Amb l’inici de les visites guiades finalitza un procés
d’onze mesos de treball de la regidoria de Promoció
Econòmica, segons informa el regidor Santi Sans, els
primers contactes amb el gerent de la Fundació, Ramon
Orpinell, varen començar al setembre del 2005, des de
llavors no s’ha parat de treballar fins el dia de la primera
visita.
El castell serà visitable tots els dies de la setmana, prèvia
trucada a l’Ajuntament d’Arbeca i tots els diumenges a les
11:00 , 12:00 i 13:00 hores hi haurà guies per tal de fer tres
visites a les hores en punt, sense prèvia reserva.
El preu de les entrades per visita el castell són de 4 euros
pels adults, 2 euros pels nens de 8 a 14 anys i gratuït per
als de 0 a 7 anys.
El local de recepció per iniciar la visita serà els baixos
de l’Ajuntament, fins que no se’n pugui condicionar un
altre, segons informa el regidor Santi Sans: “és l’únic lloc
que pot donar serveis bàsics, com per exemple lavabos”
Un cop la gent hagi comprat l’entrada, la visita s’inicia
ensenyant la façana de l’antic Centre Republicà, d’estil
Neorenaixentista, d’allí es continua cap al peu de les
muralles, per pujar després al pas de ronda de la muralla,
actuals dipòsits, es continua cap a la torre del Porgador, la
qual ha estat condicionada per entrar-hi a dins, es continua
cap a la torre de les dames i plaça dels dipòsits, per
continuar per la façana del migdia i arribar a la torre dels
Vents, un cop allí s’explica la situació de les cel·les de les
presons i el pont Llevadís, i els que encara tinguin forces
podran pujar al mirador del castell. Per acabar s’entra als
estables i es puja al campanar de l’església i finalment
al cos de guàrdia del castell, on s’ha instal·lat una petita
botiga amb productes artesanals i/o autòctons del nostre
municipi.
Les visites van a càrrec de sis guies, que són Jesús Elies,
Adela Perelló, Montse Pla, Dolors Roset, Sergi Pelegrí i
Judit Moyà, a banda d’aquests sis, que esdevindran claus
en les visites, “s’ha signat un conveni amb la facultat
de Lletres de la Universitat de Lleida per tal que els
futurs llicenciats en Producció Textual i Comunicació
Multicultural (carrera de segon cicle de nova creació)
puguin venir a fer les pràctiques obligatòries com a guies
del nostre castell” segons informa el regidor.
“La iniciativa ha sorgit amb la finalitat que la gent passi
com a mínim un dia al nostre poble, visitant el castell, Els
Vilars, l’ermita de Santa Caterina, la font de la Juliana, la
Capella, els molins de la Cooperativa, el Museu del Molí
de l’Argilés, el casc antic de la vila, l’església, el pessebre
del Jesús Elies, entre d’altres, amb la intenció que mengin
als nostres restaurants i comprin a les nostre botigues, amb
l’esperança que en un futur no massa llunyà també puguin
pernoctar al nostre poble.”segons declara el regidor,
“perquè de patrimoni, història i cultura ens en sobra per
explicar i difondre a tots els visitants, tot potenciant l’oli
de la varietat arbequina com a símbol del nostre poble,
donat que cap altre poble té la sort de poder dir que
l’arbequina ve d’Arbeca i a més neix al nostre castell”
Inici de la primera visita guiada al Castell d’Arbeca

Demanen als representants de la UGT que
mediin per atraure empreses al poble i
els proposen construir pisos per a joves
El secretari general del sindicat laboral UGT, Josep
Maria Àlvarez, va visitar Arbeca el passat dia 21 de
març, acompanyat de la secretària general del sindicat a
les Terres de Lleida, Rosa Palau, i l’alcaldessa de la vila,
Ramona Barrufet. Durant l’estada, Àlvarez va visitar
diversos indrets i empreses de la població i va mantenir
una reunió amb representants d’associacions del poble per
escoltar les seves necessitats i plantejaments.
L’alcaldesa va aprofitar la trobada per demanar-los que
mediin amb les empreses per facilitar la implantació
d’alguna que pugui donar llocs de treball a la vila. En
aquest mateix àmbit, van demanar-li que el sindicat fes
El dia 7 de maig va tenir lloc una mostra de
cotxes clàssics a l’avinguda Montserrat, que va
comptar amb una gran afluència d’expositors
i visitants.
Inicien les obres de la residència d’Arbeca, i
la primera operació va ser soterrar el cable
de llum de mitja tensió. Actualment es fa el
moviment de terres per fer els solaments del
futur edifici.
Invertiran 52.000 euros
en l’adequació de l’entorn
ambiental del castell d’Arbeca
13
un estudi sobre la gent que treballa fora del poble, que
pugui justificar la petició d’augmentar la línia de transport
públic, ara amb poques combinacions horàries.Aquesta
mateixa petició l’han feta altres pobles de la comarca,
com les Borges Blanques.
Una altra de les demandes que es va fer als representants
d’UGT és que estudiin la possibilitat de construir pisos
socials a Arbeca, ja que el sindicat també treballa en aquest
sentit, ara bé, se’ls va demanar que fossin de renda lliure
per evitar la limitació que imposa la protecció oficial de no
poder-los vendre fins al cap de 15 anys i per permetre que
hi tinguin accès els joves.
Un conveni entre la Diputació de Lleida i la Caixa
permetrà fer una obra d’adequació de l’entorn ambiental
del castell, valorada en 52.000 euros, que està previst que
s’inicii de forma imminent i finalitzi abans d’acabar el
present any en curs.
L’obra consisteix en millorar els camins que rodegen la
zona verda del castell, així com els accessos de passeig
peatonal de les costes del castell, tant pel que fa al
ferm com pel que fa a baranes de protecció, que aniran
aconjuntades amb l’entorn, fetes de fusta. Així mateix,
l’obra permetrà repoblar la zona verda, retirant els arbres
morts, ordenant l’enjardinament i fent noves plantacions.
Sota l’antena de telefonia mòbil situada en un extrem de
l’entorn del castell està previst plantar-hi grama, segons ha
explicat l’alcaldesa d’Arbeca, Ramona Barrufet, responent
a una petició del jovent del poble. Barrufet ha afegit que
també es faran altres petites zones de descans.
Més vigilància contra els robatoris
Després dels robatoris que van tenir lloc en botigues i
cases particulars a Arbeca, s’ha incrementat la vigilància
policial al poble amb la presència de més unitats de Mossos
d’Esquadra que vigilen tota la comarca de les Garrigues,
fins i tot de paisà, i amb més policia científica. Segons ha
pogut saber la Borrassa, els robatoris que van tenir lloc a
Arbeca no estan relacionats amb els d’altres municipis on
han estat produïts per bandes organitzades.

14
L’associació de dones l’Olivera Arbequina fa 10 anys
Dinar de germanor a l’antiga Sala de Jocs del Centre
Recreatiu Municipal, lloc on també hi havia les
exposicions. Aquest es va celebrar el dia 29 d’abril,
comptant amb la participació de moltes sòcies. Al
finalitzar es va fer una ballada de sardanes, una sessió
d’escala en hi-fi i ball.
El passat dia 28 d’abril s’inauguraren les exposicions:
Federica Montseny “Itinerari de la seva vida”, Treballs
manuals, Fotos de dones d’abans i ara, Punta de coixí
i Recopilació de fotos dels 10 anys de l’Associació, per
celebrar aquesta primera dècada d’existència a la
nostra vila.

BEC, una associació molt activa
L’associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants
d’Arbeca no ha parat de fer activitats.
Durant els mesos de març i abril va dur a terme la
Quinzena de la Perruqueria, que va consistir en sortejar
entre els clients dels associats una sessió de perruqueria.
En aquesta activitat hi participen tots els comerços de
l’associació i els centres d’estètica i gimnàs.
Al mes de maig va iniciar un curs d’informàtica de
“comerç electrònic” subvencionat per la Generalitat i la
Unió Europea mitjançant l’UGT. El curs va durar des del
dia 9 de maig fins el 22 de juny, varen ser 30 hores de
classes amb un temari molt variat i a nivell de tothom. Hi
van participar 15 associats que han obtingut el respectiu
diploma d’aprofitament del curs.
El dia 4 d’agost està previst el III Mercat a la Fresca, amb
paradetes dels associats i entrepans, begudes, gelats i
també cafè.
I pel que fa a la nova campanya d’estiu, l’associació ens
avança que els dijous d’agost les botigues associades
repartiran regals als seus clients.
El dinar de Sant Isidre
El dia 13 de maig va tenir lloc el dinar de Sant Isidre,
festivitat dedicada als pagesos, que any rera any, organitza
la Cooperativa del Camp l’Arbequina.
A l’acte hi varen assistir unes 500 persones, que varen
assaborir un suculent menú: entremesos variats, cassola
mar i terra, postres i cafè, a més, varen disfrutar i gaudir
de l’actuació de les atletes del Gimnàs Nova Forma, amb
quatre actuacions, dues d’elles, de la nova modalitat de
ball “batuca”, a càrrec de les gimnastes més petites, i
les altres dues, de la modalitat “funky”, a càrrec de les
gimnastes de les categories infantil i júnior, les quals varen
aprofitar aquest acte públic, destinat a tota la població,
per reivindicar la seva presència i participació altruista
a diferents actes que es desenvoluparen durant l’any
2005. Les gimnastes lluïren, en una de les actuacions,
unes samarretes amb escrits reivindicatius i en contra de
l’Anuari – Agenda ’05 – ’06, editat per la regidoria de
Festes de l’Ajuntament d’Arbeca.
A la imatge, els assistents al curs d’informàtica
Pla de sanejament a l’Ajuntament
15
En el ple del dia 23 de març es va aprovar un pla de
sanejament per import de 555.520,57 euros per procedir
a la regularització d’inversions d’exercicis anteriors. El
regidor d’Hisenda, Santi Sans, explica que la manca de
control ha provocat un dèficit pressupostari que ha incidit
negativament en el romanent de Tresoreria, la qual cosa
ha generat l’aprovació del pressupost de l’any 2006 amb
un superàvit inicial no inferior a l’esmentat dèficit, àtes
que la capacitat de l’Ajuntament per realitzar inversions,
en els anys analitzats, que són des del 2000 al 2004, no
ha estat suficient, havent superat les inversions als mitjans
disponibles.
Les quantitats presentades al Departament de Finances de
la Generalitat per tal que autoritzés aquest pla han estat:
Any 2000, 31.796,17 euros de la primera fase del polígon
industrial.
Any 2001, 125.173,20 euros corresponents a la segona
fase de l’enllumenat, a la primera fase de la compra de la
zona industrial, segona fase del Molí de l’Argilés, i a la
rehabilitació del col·legi.
Any 2002, 143.253,74 euros, corresponents a la
construcció dels ninxols, obres als dipòsits municipals,
urbanització de la plaça Estatut, entre d’altres.
Any 2003, 162.374,70 euros, correponents a l’Avinguda
de Montserrat, 3era fase del Polígon industrial, petites
obres d’urbanització, entre d’altres.
Any 2004, 92.922,76 euros, corresponents a la compra
dels terrenys de Santa Caterina, obres a l’Escola de
Música, arranjaments de camins, entre d’altres.

16
El Barça porta un grup d’arbequins fins a París
El passat 17 de maig, uns quants afortunats arbequins
varen poder assistir a la final de la Lliga de Campions,
que va tenir lloc a l’estadi Saint-Denis de París, on el FC
Barcelona i l’Arsenal de Londres es disputaven el preuat
trofeu, la Copa d’Europa.
Aconseguir una entrada per assistir al partit es va convertir
en tot un repte per aquells aficionats que no es volien
perdre la final, ja que les entrades posades a la venta
eren molt escasses, i es pagaven a preus desorbitants.
Tot i així, mitjançant el sorteig que el FC Barcelona va
realitzar per als seus socis o el sorteig que la Penya Blaugrana
d’Arbeca va fer de tres entrades que els havien estat
assignades, uns quants varen poder emprendre la marxa,
amb destí a París.
El partit començava a tres quarts de nou del vespre, però
van haver de passar uns 70 minuts de patiment i angoixa,
fins que no varen arribar els gols, concretament dos gols,
l’un d’Etoo i l’altre de Belletti, que donaven al Barça, la
victòria i als aficionats barcelonistes, l’alegria i l’eufòria.
Tots ells varen poder disfrutar dels encants de la ciutat
parisina, de l’ambient i la festa de les hores prèvies a la
final, del partit i de l’emoció de la victòria, que donava al
Barça la segona Copa d’Europa, després de catorze anys
d’espera.
A les imatges, vista del camp i del grup d’arbequins
Arbeca supera la mitja de Catalunya en participació
al referèndum de l’Estatut d’autonomia
Un 56,90% dels arbequins i arbequines amb dret a vot
van anar a les urnes el passat dia 18 de juny, per votar
a favor o en contra en el referèndum de l’Estatut de
Catalunya, que com ja sap tothom a hores d’ara, va sortir
aprovat. Aquesta dada és significativa, ja que Arbeca
supera la mitja de participació en aquest referèndum, que
a nivell de Catalunya no va arribar al 50%, concretament
va ser del 49,41%, mentre que al nostre poble va ser del
Sant Joan es celebra en
diferents àmbits de la població
Com ja és tradició a la població d’Arbeca, la nit del 23
de juny es celebra la revetlla de St. Joan a la plaça del
Toll. La regidoria de Festes, com ja és habitual, va repartir
coca i mistela de forma gratuita per tots els assistents, a
més a més dels diferents sopars. La vetllada l’amenitzava
l’orquestra Babel. De la mateix manera, la Llar de Jubilats
celebra aquesta festa juntament amb la festa de la gent
gran, obsequiant als socis que fan 80 anys i als que
celebren les noces d’or, el dia 24 de juny.
56,90%. Així doncs, l’abstenció, que a Catalunya va ser
del 50,59%, a Arbeca va ser menor, del 43,10%.
Pel que fa als resultats, l’Estatut va sortir aprovat per un
73,90% de vots pel sí, enfront del 20,76% de vots pel no.
A Arbeca les xifres van ser similars a les de Catalunya, ja
que el sí va guanyar per un 74,90%, mentre que el no va
obtindre un 21,62% de vots.
Celebració de Sant Joan de la Llar de Jubilats

Fi de temporada dels clubs esportius
Els diferents clubs esportius de la vila van acabar el passat
mes de juny, la temporada ’05 -’06. Arbeca té diversos
clubs esportius federats i en aquest apartat destacarem les
classificacions finals de les diferents categories dels equips
de futbol base, futbol amateur, futbol sala i bàsquet.
Tot i que la secció de futbol base del C.F. Arbeca s’inicia
amb la categoria dels pre-benjamins (5-6 anys), només tres
equips són els que estan federats; l’equip de la categoria
aleví, que juga a 2a divisió territorial, al grup 11 i la
seva classificació final ha estat onzens; el de la categoria
infantil, que també juga a 2a divisió territorial, dins del
grup 7 i que han quedat vuitens i finalment, l’equip de
la categoria cadet, que pertanyen a 2a divisió territorial,
concretament al grup 8 i que han acabat la temporada a la
novena posició.
Pel que fa a l’equip de futbol amateur, el C.F. Arbeca, juga
des de fa dues temporades consecutives a tercera regional,
dins del grup 22 i ha quedat, aquesta temporada, novè,
empatat amb 29 punts amb el vuitè classificat, el C.F.
Torà.
Com ja és tradició, l’últim divendres de juny, el dia 30, i
el dissabte 1 de juliol, els arbequins i arbequines vàrem
gaudir de l’XIè Festival de fi de curs del Gimnàs Nova
Forma, i de l’exhibició de ball de l’Estudi de Dansa Arbeca,
respectivament. El Gimnàs Nova Forma, per primer any
va canviar la seva ubicació, ja que es va celebrar a la Plaça
del Toll, amb una gran afluència de públic.
Per la pista, varen desfilar i ballar unes 40 alumnes, de
diferents categories, des de les més petitones, les nenes de
la categoria “baby”, amb tan sols 3 anys d’edat, passant
per les categories pre-benjamí, benjamí, aleví, infantil i les
més grans, les de la categoria júnior, amb 15-16 anys.
Durant un parell d’hores llargues, mames, papes, padrins,
padrines i demés públic assistent, vàrem disfrutar de
diferents taules de gimnàstica rítmica, seguit d’una
exhibició de taekwondo i finalment, vàrem gaudir de les
modalitats de ball més actuals, airòbic, step, funky, batuka
i escala hi-fi, les quals van acabar d’animar la nit.
Per la seva banda, les 24 nenes de l’Estudi de Dansa
Arbeca van oferir, el passat dia 1 de juliol, 10 balls que
representaven històries de follets. L’actuació va tenir
lloc a l’antiga sala de jocs del Centre Recreatiu, i va
comptar amb força presència de públic. Les històries que
representaven les nenes van entusiasmar el públic, tant
per la seva actuació com per l’adequació dels vestits a la
temàtica representada.
17
La millor classificació dels diferents clubs esportius recau
a l’equip Futbol Sala Castell d’Arbeca, que ha acabat a la
tercera posició del grup 5, dins de la categoria de 2a divisió
territorial, a tan sols quatre punts del segon classificat, el
Diagonal Overpard, de Pardinyes.
Finalment, pel que fa a la secció de bàsquet, nova d’aquesta
temporada després d’uns quants anys sense equip a la vila,
l’equip Joventut Atlètica d’Arbeca, ha acabat en la vuitena
posició de la categoria sènior territorial.
Dins de l’ambit esportiu, concretament en motociclisme,
cal destacar la participació del regidor d’Esports, Xavi
Vidal, el qual va pujar al podi juntament amb el seu
equip Yam 973 Motards d’Agramunt, a les 24 Hores de
Montmeló. L’equip va quedar segon a la Copa Pirelli,
vuitè a la seva categoria i quinzè a la general.
El Club de Bitlles Sant Isidre també continua el seu camí
competitiu, i dels 12 equips que hi ha de la seva categoria,
ha quedat classificat cap a la meitat de la taula.
Desitgem des de la Borrassa, una llarga existència a tots
els equips de la vila i molts èxits per la nova temporada.
Els gimnasos d’Arbeca fan els respectius festivals de fi de curs
Festival fi de curs del Gimnàs Nova Forma
Festival fi de curs de l’Estudi de Dansa Arbeca

18
Troben un megàlit a La Fortalesa dels Vilars
Els treballs d’anivellament i rebaix del terreny situat al
nord de la fortalesa han proporcionat un agradable final
al Pla d’Ocupació: el descobriment d’un monòlit en forma
de pilar-estela al jaciment ibèric els Vilars.
El monòlit va aparèixer partit en dos i ha estat restaurat
per l’empresa RECOP. El pilar fa uns 2 metres d’alçada,
dels quals actualment emergeixen 1’50 metres. Està situat
en la zona de la barrera de pedres clavades o camp frisi,
és a dir, a peu de muralla i en la part superior de l’escarp
o talús del fossat, però per les seves característiques i
mides sobressurt singularment entre totes. Ara per ara, la
seva significació és un misteri. El monòlit aparegut és un
pilar treballat en la part superior, de manera que té aspecte
antropomòrfic a l’insinuar clarament el cap i les espatlles.
Pertany a la fase més antiga de la fortalesa, és a dir, va ser
plantat en un moment determinat de la segona meitat del
segle VIII a.n.e. L’excavació de l’escarp del fossat i del
terreny on està clavada hauran de dir si té alguna funció
especial. En realitat, aquesta espectacular troballa no fa
sinó anunciar les sorpreses que, sense dubtes, amaguen
el fossat i els accessos i reafirma la intencionalitat
Detall del monòlit i dels periodistes que l’envoltaven
escenogràfica de tot el sistema defensiu, destinat tant a
protegir els seus ocupants com a evidenciar el caràcter de
centre de poder de la fortalesa.
Una vegada més, Vilars proporciona una troballa
espectacular, misteriosa, única i difícil d’explicar,
precisament per això, pel seu carácter excepcional i sense
paral.lels.
Pràcticament tots els mitjans de comunicació de Catalunya
es van fer ressò de la notícia, després de la presentació
oficial de la troballa al mateix jaciment, a la qual hi van
assistir Emili Junyent, com a director de l’excavació;
Pilar Nadal, directora dels Serveis Territorials de Treball
a Lleida, i Oriol Salvia, cap dels serveis d’ocupació
de la Generalitat, acompanyats de les autoritats locals,
encapçalades per l’alcaldesa de la vila, Ramona Barrufet, i
el tinent d’alcalde, Santi Sans, i els regidors Xavier Sola.
Arbeca, present al tercer Congrés Educació i Entorn de la Seu d’Urgell
Els dies 25, 26 i 27 de maig va cel.lebrar-se a la Seu
d’Urgell el tercer Congrés sobre Educació i Entorn en el
qual va ser-hi present l’Ajuntament de la vila d’Arbeca.
A part de la presència física del regidor Xavier Sans,
l’esmentat Ajuntament va col.laborar-hi amb un plafó
informatiu en el qual es reflexava l’experiència del mateix
amb la població d’origen romanès.
Cal destacar que a l’anomenat Espai d’Experiències on
hi havia els plafons, dels 40 presents, només tres eren
de la demarcació territorial de Lleida i un d’ells era el
d’Arbeca.
L’objectiu del Congrés era aprofundir en les polítiques
que posen en relació l’educació formal i la informal
d’infants i joves i crear un marc per compartir i divulgar
projectes i actuacions desenvolupades per institucions i
organismes en una concepció de l’educació més oberta i
integradora.
Emili Junyent mostrant la troballa a Pilar Nadal
I m a t g e
del plafó
instal·lat al
congrés

Arbeca celebra el Dia del Medi Ambient
En motiu del Dia Internacional del Medi Àmbient, la
regidoria d’Afers Socials de l’Ajuntament d’Arbeca i
com a acte de compromís cívic va realitzar una plantada
d’arbres i altres espècies en diferents indrets del nostre
poble.
Ajudats i guiats pel guarda de caça a l’entorn d’una
quarantena d’arbequins i arbequines van ajudar a la
plantació de rosers a la plaça del Toll, cedres al camí del
turó de Santa Caterina, xipresos al camí de les escoles
des de l’estació de servei i d’oliveres al davant de la
Cooperativa del Camp.
La diada que enguany és el tercer any que es realitza va
finalitzar amb un convit consistent amb coca i xocolata
per a tots els participants.
El dissabte següent, el dia 10 de juny, foren els arbequins
i arbequines que enguany compleixen 50 anys qui també
van realitzar una plantada de cedres al camí del turó de
Santa Caterina. Plantada de rosers a la Plaça del Toll
La variant d’Arbeca, aprovada
El dia 23 de juny va sortir publicat al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació pública
de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental
de la variant d’Arbeca. en conseqüència durant el
termini de 30 dies, tots aquells que vàren voler tenien la
possibilitat d’examinar els estudis als Serveis Territorials
de Carreteres de Lleida o a la corporació municipal, i
presentar les al·legacions oportunes si s’escau.
Aquest és el primer pas per tal que comencin en un futur
(2 o 3 anys) les obres de la variant.
Finalitza al maig el curs d’Atletisme, al qual
hi participen nens i nenes de totes les edats
sota la direcció de l’entrenadora Mercè Abat.
A la fotografia, el grup a les pistes d’atletisme
d’Arbeca.
El projecte del poliesportiu queda
aturat per manca de finançament
19
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
ha denegat la subvenció que va sol·licitar l’Ajuntament
d’Arbeca per fer el poliesportiu, el que impediex al
moment de tancar aquesta edició, començar les obres
del poliesportiu per falta de finançament. El projecte està
valorat en 1.400.000 euros i l’Ajuntament d’Arbeca té
una subvenció concedida de més de 900.000 euros, el que
significa en números rodons que falten 500.000 euros per
tal de poder fer un poliesportiu totalment subvencionat.
El passat dia 28 de maig, es va celebrar una
nova edició de la Marxa ecològica i per la
Pau, que va comptar amb una nombrosa
participació en l’excursió amb bicicleta, tant
de joves com de grans.

20
L’associació Amics dels Vilars neix
amb un ampli ventall de propostes
El passat dia 21 d’abril va tenir lloc a Arbeca la presentació
oficial de la jove associació Vilars. L’acte es va dur a terme
al mateix jaciment ibèric, on es van fer uns discursos i una
visita guiada. Durant el mateix, es va presentar l’entitat,
ja constituida formalment, que presideix Carme Giné,
i els objectius a curt i llarg termini. Des prés d’aquest
acte va tenir lloc un dinar popular a la Capella, en el
qual hi van participar prop de 100 persones. Actualment
l’associació ja compta amb 53 socis i segons fonts de la
mateixa entitat, amb perspectives de créixer. A més de la
presentació oficial del dia 21 d’abril, per Sant Jordi també
van fer una paradeta per promocionar-se, en la qual venien
productes relacionats amb Vilars.
El passat dia 9 de juliol van celebrar una altra activitat,
aquest cop va ser una excursió pel terme d’Arbeca,
concretament a la partida Rocanllamp. En aquesta activitat
hi van participar 33 persones de totes les edats, que van
concentrar-se a la plaça del Toll i van desplaçar-se en
cotxe fins a la partida esmentada. Un cop allí, van visitar
tres cabanes de volta a peu, un forn de calç, el fondo de
l’Oreneta i dues pedreres.
Pel dia 29 de juliol, quan aquesta revista ja estarà a la
impremta, han preparat una xerrada nocturna als Vilars,
Imatge de la visita a les cabanes de volta
Imatge de la festa de la constitució de l’associació
a càrrec de Josep de Haro, que explicarà com era el cel
dels Vilars en l’època del jaciment i com és avui. Tots els
participants que vulguin poden portar-se el sopar de casa.
L’acte compta amb rodejar el jaciment de torxes per donarli
un toc més màgic. Així mateix, pel 10 d’agost tenent
prevista una altra activitat nocturna, també al jaciment.
Aquest cop consistirà en veure la pluja d’estels i un
espectacle de foc a càrrec de la Cremallera. L’associació
té força empemta i ganes de fer moltes coses, de manera
que per la Festa Major muntaran una exposició sobre els
20 anys dels Vilars, amb material trobat al jaciment i
amb fotografies i un muntatge de powepoint. A més llarg
termini, l’associació Vilars preveu realitzar excursions a
jaciments com el de Tornabous, Verdú, o Segur de Calafell
i pel febrer de l’any vinent prepararà unes jornades
d’associacionisme juntament amb la Universitat de
Lleida, per a l’organització de les quals compten amb una
subvenció de 5.000 euros. Segons fonts de l’associació, la
seva política econòmica de moment consisteix en gastar
el mínim per poder anar fent calaix i aconseguir una mica
d’autonomia econòmica de cara al futur, a més preveuen
demanar totes les subvencions que es pugui per poder
finançar-se.
laborrassa@arbeca.org

Fi de curs a l’escola de música
L’escola de música d’Arbeca ha arribat a final de curs.
Com cada any han realitzat un seguit d’activitats, entre
les quals hi ha una trobada de corals, que es va fer a La
Guardiolada, que va reunir les corals de quatre pobles.
Una altra activitat potser més informal, que es va fer el
28 de maig, fou la Trobada Juguem Cantant a Cervera
per als més petits de l’escola.
Aquest trimestre, l’audició es va fer a l’Abadia d’Arbeca
el dia 21 de juny, on els alumnes de l’escola van fer una
demostració del que havien aprés durant aquest temps.
I finalment, el concert de Final de Curs, a càrrec dels
grups corals i instrumentals de l’escola, es va celebrar el
22 de juny, al pavelló de Les Borges Blanques. En aquest
hi van actuar el grup de guitarres, el de flautes de bec, els
grups de percussió, els conjunts instrumentals i el grup de
combo.
Imatge del concert de final de curs
El dia 12 juny de 2006, el CEIP Albirka va organitzar
les olimpiades. Els alumnes van passar tot el dia a
les pistes, començant amb una desfilada i després
d’encendre una torxa varen fer una sèrie de proves
atlètiques, per les quals van rebre un diploma.
Imatge de la Trobada Juguem Cantant
Moment de l’audició a l’Abadia d’Arbeca
21
La Direcció General de Carreteres ha acabat
l’acondicinament del caixer del canal amb la instal·lació
d’una valla de protecció, complint així amb l’acord en
què es va arribar amb la Comunitat de Regants del
Canal d’Urgell per tal de poder efectuar l’obra.

22
Jornades Culturals 2006
Xerrada sobre la parla i la toponímia arbequina
Parada de llibres de Sant Jordi
Bombai. La ciutat i una experiència de voluntariat
Parada de l’Associació Amics del Vilars
Cassola del dia 1 de maig a la Capella Repartint la cassola per tots els comensals

Cinefòrum amb “Las normas de la casa de la Sidra”
Xerrada sobre l’atenció i cura de les persones grans
Entrega de premis del Concurs Literari, organitzat pel
Consell Comarcal de les Garrigues
Conferència de les cabanes de volta de les Garrigues
Presentació de la pàgina web del Castell d’Arbeca
23
Jornades Culturals 2006
Guanyadors del Premi Sant Jordi
Es varen presentar un total de 42 obres, 31 en la modalitat
de prosa i 11 en la de poesia. I els guanyadors són:
Maria Miret Nadal en la categoria “A” Prosa
Anna Gotsens Puig en la categoria “A” Poesia
Arnau Perelló Capdevila en la categoria “B” Prosa
Marina Fuchó Martinez en la categoria “B” Poesia
Dídac Sans Vilamajó en la categoria “C” Prosa
Aleix Sans Vidal en la categoria “C” Poesia
Montse Balduz Sans i Montserrat Conillera Solé en la
categoria “D” Prosa
Marc Ribera Lasa en la categoria “D” Poesia
Anna Ma Capdevila Rulló en la categoria “E” Prosa
Mercé Farregut Esqué en la categoria “F” Prosa
Aleix Sans Aubach en la categoria “F” Poesia

24
Tots calcem el mateix peu...
A primera hora del matí, cada divendres un seguit
d’arbequins i arbequines es dirigeixen cap a la plaça del
Mercat per triar i remenar entre l’oferta de productes que
s’hi troba. El mercat és una tradició que perdura des de fa
anys, però ens hem parat mai a pensar quin futur li espera
a aquesta forma de venta? O bé, quina opinió tenen els
paradistes de la comunitat arbequina?
Els propietaris de les parades que s’instal·len a la plaça
del Mercat provenen de diferents indrets i la majoria
d’ells participen a altres mercats com per exemple els de
Barbastre, Ayerbe, Juneda, Tarragona, Collbató o Bellpuig,
i cap d’ells té un establiment fix. Cada dia de la setmana
tenen un destí diferent que han anat seleccionant amb el
pas dels anys i segons les necessitats de cadascun d’ells.
I de la clientela d’Arbeca, què se’n pot dir? Els paradistes
del nostre mercat, en general, opinen que els arbequins
són bona gent, tot i que a vegades no tenen gaire paciència
i moltes presses per a què els atenguin. A diferència
d’altres pobles, la clientela arbequina té la característica
de preguntar bastant abans no es decideix a comprar.
En canvi, en altres mercats quan algú s’interessa per un
producte, de ben segur que l’adquireix. Així doncs, els
paradistes tenen molt clar que el perfil de comprador varia
a cada poble i, per tant, han de ser camaleònics a l’hora
d’atendre’ls.
Tanmateix, els paradistes afirmen que fa temps que vénen
a la nostra població i que tenen intenció de continuar fentho,
ja que han cultivat una amistat amb la clientela i també
amb els propietaris de les altres parades. Pel que fa al lloc
on s’emplaça el mercat, tots mostren satisfacció i, fins i
tot, creuen que si es canviés l’ubicació hi sortirien perdent
en tots els aspectes: comoditat, carisma i clientela.
Com a curiositat, cal destacar que, segons informació dels
Text: Anna Aguilà
paradistes, tots els arbequins gastem el mateix número de
calçat: el 39!
D’altra banda, els arbequins o millor dit, en la majoria
dels casos, les arbequines afirmen que solen fer una visita
al mercat cada divendres sobretot per comprar fruita i
verdures. Segons els compradors, la relació qualitat-preu
és bona i, en certs productes, millor que a les botigues. En
canvi, hi ha altres gammes de productes que prefereixen
comprar-los a les botigues del poble. No consideren però,
que anar a comprar al mercat sigui una forma de trobada
social per “fer-la petar” o anar a prendre un cafè, sinó que
acudeixen al mercat per comprar i no pretenen passar-s’hi
massa estona, les arbequines volen anar per feina!
L’únic inconvenient que hi troben alguns dels assidus al
mercat és la costa amunt fins a arribar-hi, però tenint en
compte la fisonomia del nostre poble, seria difícil trobar
un lloc que no sigui costa amunt per uns o altres. I posats a
demanar... a alguns també els agradaria que hi hagués més
parades de roba, calçat i complements.
Així doncs, sembla que el mercat d’Arbeca, tot i ser
de dimensions reduïdes, satisfà tant als clients com als
paradistes i, per tant, té la continuïtat assegurada.

Premien l’escultura d’Ivan Egea
L’Ivan Egea Pocurull, de Cal Xirinxina, ha estudiat
Belles Arts a Barcelona i actualment treballa montant
exposicions d’art, feina, que malgrat que té molt a veure
amb els seus estudis, compagina amb el que realment
li agrada, que és la creació d’art. Amb 25 anys, però, i
Explica’ns en què consisteix la carrera de Belles Arts.
No és una carrera fàcil d’entrar. No compta només la nota
de tall de la selectivitat sinó que després has de passar
unes proves d’aptitud. Si no superes aquestes proves no
et serveix de res la nota treta a la selectivitat.
Durant els cinc anys de carrera, toques tots els temes
artístics. Els clàssics com el dibuix, pintura, escultura,
fotografia, disseny o les noves arts com el videoart,
performances, art per internet, disseny de pàgines web,
disseny gràfic.
És una carrera interessant, aprens una mica de tot però el
millor és especialitzar-se en un tema concret.
Els dos primers anys estudies tots els temes i els tres
següents són especialitat.
Ens hem assabentat que has guanyat el segon premi
del concurs d’escultura de la UGT. Explica’ns aquesta
experiència.
Me’n vaig assabentar per la Ramona, l’alcaldessa, que em
va donar un tríptic amb les bases del concurs, m’ho vaig
llegir i em va interessar. Però em va informar amb poc
temps per presentar-me. Quedaven 20 dies. L’escultura
que vaig començar per aquest concurs no vaig tenir
temps d’acabar-la així que com que en tenia d’altres
començades, vaig presentar-ne un altra.
Vaig portar-la l’últim dia de termini a la Diputació de
Lleida, que és on es feia l’exposició. Era un concurs
on participaven gent de Lleida, Barcelona, Palma de
Mallorca i Perpinyà. Al cap d’un mes de portar l’escultura
em van trucar per dir-me que havia quedat segon i
anés a recollir el premi, que va ser una escultura d’en
Jaume Perelló, un artista de Tàrrega feta amb Terracota
Esmaltada. ( fang cuit esmaltat).
T’has presentat a d’altres concursos?
Sí. Em presento a tots els que puc, sempre que tingui
temps de preparar-me els projectes.
Sóc membre del Cercle de Belles Arts de Lleida i de
l’Associació d’Artistes de Ponent. Cada mes m’envien
informació de concursos en general, de pintura ràpida..
Així que estic informat. Un altre concurs que em vaig
presentar va ser el XXI Premi de Pintura i V Internacional
Text: Montse Fernández
conscient que costa molt viure com a artista, no perd
l’esperança de poder fer-ho algun dia. Recentment
l’Ivan ha guanyat un premi d’escultura de la UGT, tot
i que no ho acaba tot amb l’art, també té altres aficions
com el futbol, la bicicleta, o el cine.
25
Isidre Mercader Ferrando. Hi havia 80 obres i vaig quedar
entre els 20 primers. Això et donava dret a participar
amb l’obra seleccionada en el catàleg de l’exposició. En
aquest concurs només se sap la primera posició. A part de
concursos d’aquí del poble per Fira i vaig fer la postal de
Nadal de l’Ajuntament d’Arbeca de l’any 2001.
Has fet exposicions amb les teves obres?
Sí. Les primeres les vaig fer de petit aquí a Arbeca, amb
la Carme Benet, on es recopilava tot el material fet durant
el curs de dibuix que fèiem.
Després de la carrera, la primera que vaig fer va ser a
Lleida a la sala d’exposicions de la Caixa de Tarragona.
L’exposició era una barreja de pintura i escultura que vaig
fer durant la carrera. Era una exposició individual.
Després, a Borges l’any 2004 i el 2005 per la Festa
Major. Aquestes són exposicions col·lectives i les dues
L’Ivan, amb una de les seves escultures

26
eren d’escultura.
Durant el 2005 a Lleida també vaig exposar a la sala de
la Diputació de Lleida amb les obres seleccionades del
concurs XXI Premi de Pintura i V Internacional Isidre
Mercader Ferrando, per l’Associació d’Arts de Ponent a
la sala Garcia Serramont, i a la sala Gòtica de l’Institut
d’Estudis Ilerdencs (IEI). Amb les escultures presentades
al concurs de la UGT unes 25 o 30 obres, també es va fer
una exposició a la Diputació de Lleida.
Et planteges les arts com a professió o afició?
En un principi com a professió, encara que sóc conscient
que és molt difícil viure de la teva pròpia obra.
M’agradaria i espero que algun dia ho pugui fer.
De moment he de compaginar.
Primer vaig fer classes de pintura a Mollerussa, i partir
de l’any 2004, després d’acabar la carrera, vaig trobar
la feina que actualment tinc. Em dedico a muntar
exposicions d’art, que a més em deixa temps per poder
fer les meves obres i mantenir-me econòmicament sense
dependre dels pares.
Tens l’honor d’haver deixat la teva empremta a
l’Abraçada, a plaça de l’Autonomia d’Arbeca. En tens
alguna altra?
No. Això va ser un projecte que vaig fer durant la carrera,
on et feien preparar una escultura pública per una plaça.
El projecte havia de ser real. Un lloc, un pressupost,
materials utilitzats, i vaig pensar que el millor lloc on
ubicar aquesta escultura era a Arbeca, que és el meu
poble, i a la plaça de davant de casa, que aleshores no hi
havia res.
Primer vaig presentar el projecte a la facultat i vaig
aprovar.
Una vegada desentès de la facultat, vaig pensar que
tampoc era tan mala idea el que havia fet i a més era
una feina i un projecte ben fet i per què no presentar-ho
a l’Ajuntament per la plaça de l’Autonomia que llavors
era tot un herbassar. I així ho vaig fer. Els hi va agradar,
ho van aprovar, i estic molt content i sobretot orgullós de
tenir una obra meva al poble i a més davant de casa.
També vaig fer tres escultures de petit format per
un encàrrec de l’Ajuntament de Lleida, a través de
l’Associació d’Arts de Ponent, que eren per regalar per
Nadal al personal de l’Ajuntament.
Per cert, també tinc una escultura patró del poble (Sant
Jaume) a la façana d’una casa de l’Av. dels Portals.
El pare arreglava la façana quan va sortir un forat on
antigament hi havia una verge i vam decidir de posar-hi
el St. Jaume. Amb el consentiment del propietari de la
casa, és clar.
De què et ve aquesta afició per l’art? Tens antecedents
a la família ?
Sí, tinc antecedents. Crec que primer va ser el meu avi
matern que sempre parla de temes artístics i és un home
molt “manetes” i sobretot la mare que també tenia molta
afició per la pintura i sempre la veia pintar... bé més aviat
jo li feia malbé els seus quadres.
També crec que amb la vena escultòrica alguna cosa hi
haurà tingut a veure el meu pare, ja que sempre l’he vist
treballar amb les eines que fan servir els escultors. Amb
escultura es fan anar les mateixes eines que en el món de
la construcció.
Els temes de les teves obres sempre estan basats amb
dones, tens algun altre tema a tocar?
No. Sempre tracto el mateix tema. M’agrada desenvolupar
el tors femení, alguna vegada també el masculí. És un
tema que permet moltes possibilitats. M’agrada reflectir i
exagerar els volums, corbes positius o negatius de la part
de la dona. Distorsionar i modificar des del meu punt de
vista la figura de la dona.
En pintura últimament només faig retrats. També quasi
sempre femenins. Primer, a base de fotografies que
trobava als diaris, revistes, les modificava i després
pintava.

Últimament pinto fotos que he fet jo. Les modifico per
ordinador i després les pinto amb oli i acrílic i a vegades
amb laca. Pintura esmalt.
Com definiries l’estil que fas?
No puc definir un estil. Ni amb escultura ni amb pintura.
M’estimo més que la gent interpreti el que veu i no ser
jo qui els digui el que han de veure. Per això tampoc no
m’agrada posar títols a les obres. Perquè si poses un títol
ja predisposes a la gent una idea, i si no li poses cadascú
interpreta més lliurement.
Quins materials utilitzes en escultura i pintura?
Amb escultura tot tipus de materials. Marbre, pedra, fusta
alguna de bronze, i de materials nous com ara les resines
de polièster, plàstics, etc.
Per a mi són importants els avenços tecnològics. És a dir,
amb pintura, primer faig anar l’ordinador i programes
informàtics per pintar. O sigui, modifico les fotografies
digitalment i després les traspasso a la tela i les pinto
tradicionalment.
Amb l’escultura, tots els avenços de la construcció també
ens afavoreixen als escultors. Diguem que no fem anar
només la maceta i “l’escarpe” sinó que també utilitzem
serres circulars i trepants. Per això s’escurça el procés de
producció. Per exemple, fa dos anys vaig estar a Itàlia
que allà estan més avançats en aquests temes.
On vas estar?
A Pietrasanta, al costa de Carrara, que és on extreuen el
marbre blanc més important del moment.
Allà vaig aprendre les noves tècniques escultòriques i
noves maneres de treballar el marbre. A part que les eines
que utilitzen allà no tenen res a veure amb les que tenim
aquí.
Tens algun projecte pendent?
Projectes al cap sempre en tinc molts, però poc temps per
materialitzar-los.
Intento fer tot el que em bé de gust.
Pròximament, després de l’estiu, al setembre, farem
conjuntament amb el Manel del Batalla una exposició on
ell exposarà les seves pintures i jo les meves escultures.
I al desembre, que és la més important que tinc en
projecte ara mateix, és una exposició d’escultura a la seu
de la UGT a Barcelona a causa del segon premi guanyat
a Lleida que parlàvem abans.
27

28
L’església de Sant Jaume d’Arbeca
Eren anys difícils per Arbeca. Encara es recordava les
penúries que havia causat aquella guerra de 12 anys, de
morts, d’espolis per les cases, de cases cremades, d’anys
de pesta.
D’un poble que era l’enveja de tothom, s’havia passat a
ésser un racó oblidat per tots. D’un poble ple de vida, on hi
havia feina per tots els oficis, entre la guerra i la pesta, ens
havíem quedat a la meitat. De les mil persones que teníem,
escassament arribàvem a les cinc-centes.
Habíem començat una església nova i la maleïda guerra
ens la destrossà tota.
La parròquia que teníem dins el castell, les autoritats
militars ens l’havien “segrestat”.
La capella de la Verge Maria, que teníem prop de l’aigüera
de la Bassa Bobera (carrer de les Pregàries), ens l’havien
destruït.
L’església de Sant Joan del cementiri, ja en tenia prou en
haber quedat en peu. Les parets del cementiri, que durant
quatre centúries havien embolcallat els arbequins allí
enterrats, havien sigut arrasades.
I de l’església de Santa Llúcia, que ara feia de parròquia,
(som a l’any 1682), n’acaba de caure un tros degut a com
havia quedat per la passada guerra. El que quedava en
peu estava en tan males condicions que aquells soferts
arbequins decidiren derruir-la i començar-ne una de nova.
Els arbequins diuen que “som de cop”. Doncs sí senyor, ho
som. Dicidiren fer-ne una que les suplís a totes, i a fe de
Imatge de l’actual altar major de l’església
Text: Jesús Elies
Vista de la façana principal de l’església
món que ho aconseguiren.
Copio un document esmentat en la conferència que donà en
Llorens Rubió al celebrar el tercer centenari de l’església.
Aquest document està a l’Arxiu Diocesà de Tarragona.
“Al mes d’octubre de 1682 caigué un quarto de l’església
de Santa Llúcia, situada en lo cos de la vila d’Arbeca,
que per a la major comoditat del poble tenia reservat el
senyor, ja ab antigus i de dos-cents anys a esta part. I de
1640 en avant les fonts bautismals per causa de la guerra,
i per la devoció particular que aquesta Universitat aporta a
dita Verge i màrtir Santa Llúcia, i així mateix a les quatre
capelles que en ella estaven erigides que són: Sant Crist i
Santíssim nom de Jesús, en un altar. Nostra Senyora del
Roser, Sant Bartomeu i Santa Bàrbara en altre altar amb
títol de Benifet. Sant Abdon i Sant Senent, en altre altar
o capella amb títol de Benifet. Sant Celdoni i Ermenter,
traslladats de l’Hospital per haver destruit aquest la
guerra. En altre altar i capella, Sant Antoni de Pàdua.
Reunit el Consell General de la present vila, vulgarment
dit dels quaranta, instats i requerits pels honorables jurats,
que són Josep Soldevila, Pere Lleonart, Josep Esqué i
manat l’honorable Pere Albareda, batlle per ses Excies.,
es prengué la resolució que amb totes veres se tractás
de la reedificació de la dita església, i per lo dit Consell
General se cometé la rectificació d’ella i lo cuidado a les
nou persones següents: Josep Gener, rector de Castellots;
Josep Guardiola, prevere i beneficiat; Pere Albareda,
batlle; Josep Soldevila, jurat; Pau Lleonart, jurat; Josep
Esqué, jurat; Joan Pau, Pere Jaume Moyà i Pere Esqué.
Lo qual Consell fou celebrat el dia 8 de desembre de
1862. Donant ple poder als elegits, per a vendre i crear
censals de la Universitat i de tota cosa que fora menester.

Consultats els arquitectes, digueren que no podia fer-se la
reconstrucció sense portar a terme la demolició i fer-se
els seus fonaments. Dit Consell s’apuntà en lo llibre de
Determinacions lo dia 8 de desembre de 1862.
Reunit nou Consell General el dia 26 de gener de 1683,
se’ls concedí lo mateix poder que en lo altre sobredit
Consell per a l’edificació, ampliant-se, segons la angustia
del lloc, i demanant-se a varis tècnics, fou elegida la traça
del mestre Jaume Millas, arquitecte de Barcelona i se donà
l’obra a ell. Se donà principi a ella, l’últim dia del mes de
març de 1683, es fa a jornals”.
Aquest és el document o acta fundacional de l’església
d’Arbeca.
He dit que els arbequins som de cop. A l’octubre cau un
L’església reforma la balustrada exterior
tros d’església. Al desembre ja s’ha pres la resolució de
fer una església nova. Es busca arquitecte i al març ja es
comencen les obres.
Unes 20 persones d’Arbeca treballaren a jova cada dia per
adelantar les obres. El 1685 es celebra la primera missa a
la Sacristia que ja és acabada (la Sacristia). El document
diu així: “Després d’haber-se celebrat la missa conventual
a la parroquial església de Sant Jaume, el major (església
del castell) de la vila d’Arbeca el Rnd. Joan Valls,
rector de dita església, amb solemne processó i demés
disposicions, es dirigí a l’obra nova i beneí la Sacristia
situada a la part de l’Espístola, de la capella que amb
ampliació es reedifica, de la Verge i màrtir Santa Llúcia
i beneida aquella celebrà el Sant Sacrifici de la missa”.
A partir d’aquest dia es trasllada el Santíssim i les aigües
baptismals a la nova sacristia.
Tot el poble es comprometé a treballar a jova per fer
l’església nova. Tant és així que es troba el cas de Ramon
Boldú, que està malalt i no podent ajudar amb el seu jornal
a jova, dóna una era i una cabana per l’obra de l’església.
El temps que duraren les obres, l’església del castell,
almenys els diumenges i festes estava oberta.
Les obres continuen. Mentrestant es fan les teulades. Les
vigues, la major part procedeixen dels boscos de Prades.
Al març de 1686 es col·loca la imatge de la Nostra Sra. Del
29
Patrocini a l’urna de la façana.
Al març de 1687 es refà l’arc que hi ha darrera la porta
d’entrada. Al setembre d’aquest mateix any es fan els
enfustats o encindriats per fer les voltes de l’església.
Al 1688 es fa l’encindriat de la Rosassa de la façana.
Fins l’any 1692 es va treballant per acabar el que és
l’edifici de l’església. A partir d’ara es comença a fer
algun altar.
Al 1693 es comença a montar els altars del Sant Crist i el
de Sant Isidre. Encara que de moment sols seria pintar les
capelles i posar una mesa per l’altar.
El 1699 es comença l’altar del Roser, al lloc on és avui en
dia.
Al 1700, per una àpoca de pagament, sabem que l’altar
Major, en aquesta data ja estava fet. Era barroc i fet per
Jeroni Escarabaxeres, de Barcelona, per 1.900 lliures.
Trenta-set anys més tard es daura per un import de 1.300
lliures. D’aquest altar se’n guarden algunes fotografies, per
les quals ens poden fer una idea de la seva majestuositat.
Al 1701, Pere Joan Agulló, ceré de Vallbona, paga l’altar
del Santíssim, ubicat on avui hi ha l’altar de Sant Cosme i
Sant Damià. Dins d’aquesta capella, a terra, hi ha la seva
sepultura.
L’església pràcticament estava acabada, però les obres per
dins de l’edifici no es paraven.
Som al 1710 i es comença l’obra del replà. Eren anys
de guerra, per la qual cosa es feu el mur de contenció
i les obres quedaren parades fins que a l’any 1725 es
col·loquen les escales de pedra per a poder entrar per la
porta principal. Fins ara l’entrada es feia per les laterals.
Al 1728 consta que l’altar del Sant Sepulcre, més conegut
com l’altar de les Maries, ja és dins de l’església nova.
Aquest altar era provinent de l’església del castell.
Era d’estil renaixentista i segurament fet per l’escultor
burgalés Francisco Montehermoso, que a principis dela
XVI centúria treballava a Arbeca.
Per aquestes mateixes dates es construí el cor i les escales
per pujar-hi.
El 1729 l’orgue ja deixava sentir els seus acords que
alegraven i endolcien les festes religioses que se
celebraven a la nostra parròquia.
La mecànica la feu Joan Baptista Ferrer. La caixa o sigui
tota la part ornamental la feren Cristofau Gran Fuster de
Cervera i Ramon Valls, escultor de Calaf.
Aquells arbquins tenien posat el cor en la nova església
i no paraven de treballar per deixar-la com Arbeca es
mereixia.
Al 1750 es col·loca el vitrall a la rosassa de la façana. El
feu Josep Julià de Barcelona i costà 66 lliures.
A mitjans del segle XVIII es volia fer una sacristia nova
perquè la que havien fet, segons diu un document, “a roba
i la plata es fan malbé per la humitat”.
Aquesta sacristia es començà i és on avui hi ha el
Santíssim, però una vegada foradat el tunelet que hi ha
al costat de l’evangeli, es donaren compte que la humitat

30
era igual que en la primera sacristia i es deixà córrer,
però sí que aprofitaren aquell lloc per posar-hi l’altar del
santíssim, això sí, uns anys més tard.
L’any 1778 es constuí el campaneret que hi ha a la façana
a mà esquerra, per posar-hi les campanes. I el 1784 fou
construït el rellotge que hi ha a la façana, es feu molts anys
més tard, al 1948.
El 1796 es daura l’altar del Sant Crist, però això suposa
que el cambril ja estava fet.
No és fins l’any 1888 que s’acaba d’arranjar el campanar
actual. Per aquesta obra, s’aprofitaren les escales, ja
construides, de l’antic campanar de Santa Llúcia. S’obre
una porta a la part del nord i damunt l’escala gòtica de
Imatge de les obres al dia 29 de maig de 2006
l’antic campanar es fa un cos amb cinc ventanalls que
serviran per col·locar-hi les campanes.
Aquesta, a grans trets, és la història de la nostra església,
l’església de tots els arbquins i arbequines.
No poso res del segle XX, ja que per ser més conegut,
mereixeria un capítol apart.
(Per fer aquesta petita història, m’he basat en la conferència
que donà en Llorens Rubio al celebrar el tercer centenari)
(Un detall a remarcar és que en aquesta església hi ha
enterrades 697 persones).
Detall del desgast que tenia la balustrada exterior
Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00. Sortides des de l’Ajuntament.
Visita especial Festa Major: Dimarts dia 15, en els mateixos horaris i lloc de sortida.
Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuita.

El llistat de víctimes de la Guerra Civil espanyola
que es va publicar al número 6 de la Borrassa, em
va commoure profundament, no només pel gran
número de víctimes (tingueu en compte que el número
d’habitants a Arbeca no arribava als 3000), sinó pel
poc nombre d’ells que jo vaig arribar a conèixer.
El fet no és gens estrany, ja que l’any 36 jo només tenia
9 anys, no obstant això en recordo uns quants noms dels
que s’enumeren al llistat i se m’ha ocorregut descriure’n el
record puntual que en guardo d’ells.
Començaré per ordre alfabètic, tal com estan al llistat.
Jaume Argilés Navés
Deuria ser l’any 35, els Srs. Mestres ens donaren 10
segells de 10 cèntims cada un, eren a benefici de la Creu
Roja, perquè els venguéssim a la gent del poble. Aquells
segells no tenien cap valor postal, només eren una ajuda
per aquella organització. En arribar a casa amb els segells
vaig intentar que la padrina me’n comprés, però no en
volgué comprar ni un, me’n vaig anar a casa de la meva
tia, i tampoc vaig fer cap venda, després a casa de l’altra
tia vaig fer la primera venda, un segell. Vaig voltar per
altres cases, però com que tota la canalla feia el mateix, no
vaig poder vendre’n cap més.
Records llunyans
Text: Teresa Bellmunt de cal Matabous
31
Desesperada pel meu fracàs vaig anar a la botiga de cal
Tupiner, on sabia que hi havia la mare, en aquella botiga
cada tarda hi havia tertúlia d’amics i parents. Quan vaig
arribar allí em vaig llençar als braços de la mare plorant
desesperadament. El Sr. Argilés, que hi era, em preguntà
quin era el motiu de tanta llàgrima, i en explicar-li em
digué “no ploris més que ja te’ls compro tots jo”.
Josep Balcells Cortada
El teníem de jornaler a casa meva. Recordo que quan
batíem a l’era que teníem al cap del terme, i era la seva
tanda, em deixava pujar al trill i em passejava per damunt
la palla. Era molt maco i forçut, agafava uns llangardaixos
grossos i verds amb les mans, els espetllava i els coïa a
la brasa. Una vegada me’n va donar un bocinet i el vaig
trobar deliciós.
Basili Bernat Segarra
Era el recaptador de contribucions. Recordo haver anat a
casa seva amb la mare, segurament a pagar algun rebut.
Era moreno, i a mi em va semblar un home molt sorrut.
Alexandre Esqué Motlló
El veia cada diumenge quan anava al bar que tenia la CNT
a cal Aldomà.
Joan Gras Navés
Vivia al carrer Major, com jo, i el trobava molt maco de
fesomia.
Antonio Ibáñez López
Des del balcó de casa meva, es pot veure tota la Plaça
Major. Així va ser com vaig veure un 6 d’octubre com
aquest senyor, que era cabo de la Guàrdia Civil, amb un
sabre a la mà feia marxar a tota la gent que omplia la
plaça.

32
Marià Mullerat Soldevila
El teníem de metge a casa nostra, quan vaig agafar una
“gàstiga tifulosa” em receptà oli de Ricí, que ni la mare, ni
la padrina van poder fer-me prendre de cap de les maneres.
Quan va tornar el doctor i li digueren el que passava, va
dir: “Porteu l’oli de Ricí i una cullera”, se’m va posar a
sobre eixancarrat, em va agafar pel nas i a l’obrir jo la
boca per respirar m’hi abocà el medicament. Segurament
em salvà la vida.
Antonio Pedrò Minguella
Era el Sr. Rector de la nostra parròquia, me’n recordo molt
clarament, feia cara de bon home.
Emili Perelló Sans
El recordo perquè era un home que es feia sentir, tenia un
caràcter molt nerviós.
Ramon Queralt Ximenos
Vivia al davant mateix de casa, era un xicot molt seriós i
eixerit, no parlava gaire, ben al contrari que el seu pare.
Antoni Roset Sans
Venia roba al Portal. Recordo haver anat a la seva botiga
amb la mare. Era un home molt maco de fesomia.
Feliu Sans Serra
Era molt amic del meu pare. Quan anava al bar de la CNT
sempre em donava el sucre que no es posava al cafè.
Llorenç Segarra Pau
Vivia al carrer Major, era un home baixet i portava elàstics.
Em sembla que era molt treballador, perquè sempre em ve
present amb cos de camisa.
Bernardí Valls Sans
Abans de la guerra hi havia dues sales de ball, els
Republicans i la Samfaina. Als Republicans hi anava més
gent, per això la canalla no ens hi volien. A la Samfaina ens
deixaven ballar en un palco de procènit. Fins que no feien
la mitja part als Republicans, poques parelles ballaven,
però quan feien la mitja part a dalt les noies baixaven a la
Samfaina i el ball s’animava. Recordo que la Mercè del
Campana ballava amb el Bernardí i m’agradava molt de
veure’ls perquè en sabien molt i feien molt bona parella.
Llorenç Vidal Ximenos
Érem veïns i el trobava molt maco i simpàtic.
Josep Vives Berengué
Festejava amb la Pepeta, una veïna, per això me’n recordo,
era molt eixerit i elegant.
L’equip de redacció de la Borrassa ha decidit incloure petits canvis en l’edició de la
revista, amb la finalitat de millorar-la dia a dia. A nivell general, podreu apreciar un canvi
en la maquetació, és a dir, en la distribució de l’espai de les pàgines, i també en el disseny
de l’encapçalament de les mateixes.
Respecte als continguts, seguim mantenint les seccions que ja hi havia establertes, i n’hem
creat de noves, com “En primera persona”, un espai on podreu trobar textos referents a
vivències personals o col·lectives. Una altra secció que s’estrena en aquest número és “La
història d’Arbeca”, que en principi neix amb una previsió de sortir durant cinc números, ja
que recull les classes del curs d’història del nostre poble que va impartir en Sergi Pelegrí,
i que nosaltres hem considerat prou interessants com perquè arribessin a tots els arbequins
i arbequines.

Primera jornada: “De la fundació
dels Vilars fins a la dominació
romana” Text: Sergi Pelegrí
El passat 21 d’octubre de 2005 s’iniciaren les Jornades
d’Història d’Arbeca que havien de possibilitar conèixer,
a tots els arbequins i arbequines, les principals etapes
històriques per les que han passat les nostres contrades i
la nostra vila.
Les jornades estaven estructurades en cinc sessions: des
de la fundació dels Vilars fins a la dominació romana;
l’Edat Mitjana; l’Edat Moderna; el període contemporani
i finalment, una sessió dedicada a la Guerra Civil i a la
Postguerra.
Vista aèrea actual de la Fortalesa dels Vilars
Avui, farem referència a la que va ser la primera sessió
de les Jornades, és a dir, partirem des de la fundació de la
fortalesa dels Vilars (775 a.C.) i anirem fins al temps de
la dominació romana a les nostres terres (s.II a.C. fins al
segle V).
Abans de començar a parlar dels Vilars m’agradaria fer
referència a la situació en què es troben el Mar Mediterrani
i la Península Ibèrica entorn al S. X a.C. Al llevant del
Mediterrani es van desenvolupant cultures hereves de
les grans civilitzacions del Proper Orient com són Creta
i Micenes (grecs i fenicis), que aniran fundant ciutats
que aviat cauran en la pobresa (degut a constants crisis
demogràfiques i agrícoles) i pels seus limitats territoris
que impulsaran la població a ultramar en busca de terres
fèrtils i de nous mercats. El Mediterrani esdevindrà un mar
33
de relacions, d’intercanvis i es fundaran noves colònies al
Mar Negre i a l’extrem occident.
Els fenicis instal·laran colònies a les costes meridionals
de la Península Ibèrica i establiran relacions comercials
amb la població autòctona amb productes com àmfores,
manufactures de bronze, ferro, bijuteria, articles luxosos
i exòtics, etc. A més a més, es consoliden les xarxes
comercials i el comerç introdueix noves necessitats a les
poblacions indígenes costaneres. A la zona de l’actual
Catalunya interior, la presència fenícia no va passar
inadvertida perquè es va arribar a remuntar l’Ebre i el
Segre i fins i tot es van crear centres costaners distribuïdors
de material als mercats locals.
Els grecs fundaren colònies com Emporion (Empúries) i
cap al s.V a.C. inicien el comerç amb el rerepaís remuntant
el Llobregat i l’Ebre.
A la Península Ibèrica trobem la maduració de les societats
autòctones del bronze final i del primer ferro. Experimenten
profundes transformacions atribuïbles a la relació amb
fenicis i grecs. Els resultats són la civilització Tartèssia
(VIII-V a.C.) i la civilització Ibèrica (IV-II a.C.). Podríem
enumerar una llarga llista de noms corresponents als pobles
ibers que s’estenen des d’Andalusia fins al Sud de França
però tant sols farem referència als més importants dels que
estaven establerts en terres catalanes com els Lacetans
(Catalunya central), els Cessetans (terres tarragonines),
els Laietans (costes barcelonines), els Bergistans (zona del
Berguedà), els Andosins i Ceretans (Pirineu i pre-Pirineu
lleidatà i Pirineu català central, respectivament), Ausetans
(zona de la Selva i les Guilleries), indiketes (Gironès i Golf
de Roses), ilercavons (Baix Ebre) i els Ilergets, establerts a
les planes de Lleida, essent el poble iber més desenvolupat
al nord de l’Ebre i del qual en formaven part els habitants
dels Vilars. Els Ilergets es caracteritzen pel seu urbanisme
de poblats closos i per la seva arquitectura pètria. Rebran
influències colonials de la costa via Ebre – Segre.
Centrem-nos ara en la fortalesa dels Vilars: es va començar
a construir durant la Primera Edat del Ferro (775 a.C.) pels
mateixos habitants de la plana i s’abandonà el 325 a.C..
Durant 400 anys es succeïren diverses remodelacions
urbanístiques, cada nova fase s’aixecava sobre les restes
de l’anterior. Durant els ss. VI-V podem parlar d’un
procés d’”iberització” del poblat; així doncs, podem dir

34
que durant la Primera Edat del Ferro, concretament entre
el 775-550 a.C. trobem les dues fases més antigues dels
Vilars: Vilars 0 i Vilars I; durant l’Ibèric Antic (550-450
a.C.) ens trobem la fase de Vilars II i finalment, durant
l’Ibèric Ple (450-325 a.C.) ens trobem amb les fases de
Vilars III i Vilars IV.
Sistema de defensa dels Vilars
El que ens crida més l’atenció dels Vilars és el sistema
defensiu de què disposava la fortalesa, en constant evolució
des de l’Edat del Ferro fins a l’Ibèric Ple. Sabem que a
l’entorn immediat de l’assentament no hi havia pedra i per
tant s’havia d’anar a buscar a 2 quilòmetres de distància.
Suposadament, els habitants dels llogarrets dels territoris
eren obligats a tributar amb part de les collites, carretejant
pedra, excavant fossat o aixecant murs. La funció del
colossal sistema defensiu era protegir els habitants davant
de possibles atacs (l’estratègia militar utilitzada en els
possibles atacs era rudimentària, basada en ràtzies per
tal d’obtenir botins com metalls, dones, esclaus, bestiar,
gra, etc., els enfrontaments eren a camp obert i la lluita
cos a cos, no existien enginys d’assalt ni màquines de
guerra, els exèrcits no eren permanents sinó que eren
camperols que responien a la crida a la guerra, no existia
una força de cavalleria i s’utilitzaven armes ofensives
com llances, espases i punyals i defensives com escuts,
cuirasses i cascs), com a manifestació exhibicionista de
poder sobre el territori i protegir al cabdill aristocràtic que
hi residia. Aquest sistema de defensa estava compost per
una muralla d’uns 5 metres d’ample per uns 5 d’alçada
que permetia posar-hi guerrers a sobre i que envoltava el
poblat; 14 torres (a l’època de l’Ibèric Antic) que feien la
muralla molt més resistent i oferien superfícies elevades
des d’on defensar i acumular material defensiu; el camp
frisi, barrera de lloses de pedra plantades d’uns 90 a 110
centímetres d’amplada situada al talús superior del fossat,
que envoltava tota la fortalesa i que tenia com a funció
dificultar l’arribada dels atacants, enfortir les defenses
a les zones més vulnerables, protegir dels atacs dels
escamots de genets i dels guerrers que hi arribaven a peu,
dificultar la feina als portadors d’escales en el cas de que
hi hagués intents de saltar el mur, etc. i finalment el fossat,
defensa més perifèrica que envoltava tota la fortalesa i
tenia com a funció impedir l’acostament ràpid de l’enemic
i proporcionar la terra necessària per a l’elaboració de
tovots (eren com una mena de totxanes).
Fem ara un incís a l’urbanisme dels Vilars al llarg de la seva
existència: durant la Primera Edat de Ferro i l’Ibèric Antic
l’urbanisme es caracteritzava per un gran aprofitament de
l’espai oval a partir de cases molt reduïdes i carrers molt
estrets que de ben segur devien dotar a la fortalesa d’una
sensació d’insalubritat, l’organització dels carrers era
radial entorn a un espai central que era el pou descobert,
folrat amb pedra i amb un estret baixador per accedir a
la cota canviant de l’aigua. El carrer principal transcorria
paral·lel a la muralla i definia el grup d’habitatges que
estaven recolzats a la muralla i les que estaven entre
l’espai central i el carrer principal; els carrers més curts
partien de la via principal i permetien l’accés a les portes
i a l’espai central. Cal destacar que recentment, s’han
localitzat dues clavegueres de les fases més antigues dels
Vilars i que podrien tenir com a funció extreure l’aigua
de pluja que no era conduïda fins al pou cap a fora de les
muralles, concretament cap al fossat.
Quan parlem dels Vilars durant la Primera Edat de Ferro
i l’Ibèric Antic, estem parlant de tres fases de Vilars (0,
I i II). Els habitatges durant aquestes fases experimenten
una evolució. Així doncs, trobem cases de Vilars 0 i I,
normalment d’estança única, rectangulars i allargades,
amb una llar central i un porxo exterior; també trobem
vestigis de cases de Vilars II i podem comprovar que
són més àmplies, amb l’espai compartimentat segons les
activitats que acollien els diferents àmbits (distribució
domèstica), amb presència de banquetes, de diversos forns
metal·lúrgics, amb un magatzem al fons de l’habitacle i
fins i tot, amb la presència d’altells.
L’urbanisme de l’Ibèric ple (Vilars III i IV) ve caracteritzat
per la remodelació de l’estructura urbana, del fossat i del
sistema defensiu en general. Es traça una nova xarxa viària
que inutilitza l’antic carrer principal per habilitar-ne un de
nou, es remodela el pou i es construeix un nou fossat i un
potent mur que feia d’escarpa al llarg de tot el perímetre.
Malauradament, d’aquestes fases se n’ha conservat molt
pocs vestigis arqueològics ja que al ser les capes més
superiors, els treballs agrícoles actuals els han deteriorat
notablement.
Les bases econòmiques principals sobre les que es

sustentava el poblat eren l’agricultura i la ramaderia,
complementades amb altres activitats productives i
d’intercanvi destinades a l’adquisició de productes que
no hi havia al seu territori. Així doncs, també tenia
certa importància la cacera, la recol·lecció i les tasques
productives domèstiques (l’àmbit domèstic era el regne
femení on es duien múltiples feines productives com
la producció de farina, confecció de teixits, producció
de terrissa, de cistelleria, de sacs, etc.). A més a més, la
producció metal·lúrgica va adquirint un pes específic dins
l’economia dels Vilars, concretament l’elaboració d’eines
i elements ornamentals de bronze i de ferro. Finalment, el
comerç també esdevé una peça clau dins l’economia dels
Vilars; fins a finals del s.III a.C. el comerç està basat en
l’intercanvi però a partir d’aquest moment es començarà a
fer servir moneda. Les relacions comercials s’estableixen
a nivell de poblacions veïnes i comunitats costaneres que
venen a ser centres distribuïdors de matèries que arriben
del Mediterrani enllà.
Fem referència ara als aspectes que ens criden més
l’atenció sobre el culte dels habitants dels Vilars. Parlarem
en primer lloc dels enterraments infantils a l’interior de
les cases: els nens, al no haver superat els ritus de pas al
món adult no són inclosos a les cerimònies fúnebres, no
eren incinerats i tenien l’accés prohibit a les necròpolis
i al món dels morts. Així doncs, quedaven sota la tutela
de les divinitats domèstiques alhora que suposaven una
acció protectora sobre els ocupants i activitats de l’àmbit
on se’ls havia enterrat. En segon lloc, podem parlar dels
enterraments d’animals (d’ovelles o cabres) sota els
paviments dels habitatges o dins els murs per tal de posar
l’habitatge sota la protecció de les divinitats. En últim lloc,
cal parlar del ritual del fetus de cavall com una ofrena a
la divinitat protectora dels animals. Es tracta d’un ritual
singular de la fortalesa en què s’enterraven fetus de cavall
(suposadament provinents d’avortaments naturals tot i que
no es descarta la possibilitat que fossin provocats) prop
dels murs de les cases.
Però perquè s’abandona la fortalesa l’any 325 a.C.? La
fase de decadència correspon a la de Vilars IV en la
que durant uns 25-30 anys el poblat quedarà totalment
abandonat sense indicis de destrucció violenta. Algunes
possibles hipòtesis sobre el seu abandó serien un incendi,
l’esgotament dels camps de conreu propers, el creixement
de la població que impediria la seva vida a l’interior
d’aquelles colossals muralles o fins i tot, seria atribuïble a
una causa política ja que el poble ilerget havia consolidat
les seves bases i el seu poder a Iltirta i l’afermament
d’aquest estat aristocràtic ilerget podria haver convertit en
obsoleta la fortalesa i els cabdillatges.
En aquests temps sorgeixen dos imperialismes que aviat
dominaran tot el Mediterrani: d’una banda els cartaginesos,
d’arrel fenícia i amb centre a Cartago, que dominen tot el
comerç marítim i que a partir del s.II a.C. s’enfrontaran
a l’altre imperialisme emergent, Roma, donant lloc a les
35
Guerres Púniques (Mediterrani Occidental). L’Imperi
Romà envairà a la Península Ibèrica durant la Segona
Guerra Púnica i els seus exèrcits s’hauran d’enfrontar amb
els pobles autòctons, com per exemple els ilergets, ferms
defensors de la causa cartaginesa. Amb la Tercera Guerra
Púnica (149 a.C.) es destruirà Cartago i Roma passa a ser
la primera potència del Mediterrani. És així com comencen
els segles de presència romana a les nostres contrades que
aniran del s.II a.C. fins al V d.C.
S’inicia un procés lent de canvi de mentalitat i de costums
Imatge de la muralla romana d’Arbeca
de la societat ibèrica per assimilar les formes de vida
romana i integrar-se dins aquest món que s’estendrà des
del s.II a.C. fins al I d.C., és el que coneixem amb el terme
romanització. Els aspectes més importants que engloba
aquest procés són la fundació de nous nuclis urbans, la
construcció d’edificis romans (vilae), l’obertura de vies
de comunicació, l’extensió del dret romà i la implantació
de l’ús gradual del llatí en detriment del llenguatge ibèric.
Roma no imposava però passar a ser ciutadà romà
significava estar dins el grup de la classe dominant i gaudir
d’avantatges jurídics.
La nova situació es caracteritza per ser un període de pau,
de preocupació pel benestar social i per l’establiment
d’una política d’equilibri i tolerància.
A més a més, l’any 312, l’emperador Constantí decreta
llibertat religiosa i aviat el Cristianisme serà proclamat la
religió oficial de l’Imperi que provoca la cristianització de
la Península Ibèrica (principalment, en primer lloc, al món
rural) i s’obren temples per tot el territori.
Arbeca restà inclosa dins la província Tarraconense, que
el 197 a.C. comprenia dels Pirineus fins a Cartago Nova.
La nostra vila passà a ser una “civitas” romana on es
reuniren gent dels poblats i llogarrets circumdants. Hi
ha qui creu que damunt el turó d’Arbeca s’hi construí un
castrum romà que dominava i defensava el territori; altres
creuen que damunt del turó els romans no hi construïren
cap castrum, que potser estava ubicat en una altra zona de
la civitas, però el que sí és evident és que la seva presència
a la nostra vila fou una realitat, tal com demostren els
vestigis que avui en dia encara es conserven.

36
Hàbits alimentaris
En aquesta ocasió l’equip mèdic d’Arbeca es proposa fer
unes recomanacions sobre hàbits alimentaris saludables,
dirigides a la població adulta sana. La població afectada
per malalties cròniques (obesitat, diabetis, hipertensió,
colesterol elevat, etc.) ja està informada pel seu metge i
infermera d’allò que li convé en matèria d’alimentació.
Els nens també tenen suficient informació a través del seu
pediatre. És per això que enfocarem la qüestió pensant
sobretot en la gent que no acudeix habitualment a la
consulta i potser no té prou informació sobre aquest tema.
Seguidament explicarem breument les racions de nutrients
que es recomana que s’incloguin cada dia en la nostra
alimentació:
LÀCTICS (llet, iogurt, formatge): 2 o 3 racions al dia
(millor desnatats i amb suplements de vitamines A, D i E).
Una ració equival a 200 ml de llet o 2 iogurts.
CÀRNICS (carn magra, peix, ous): 2 racions diàries. Una
ració consisteix en 100 grams de carn o 150 grams de
peix o 2 ous. S’aconsella menjar més racions de peix que
de carn. No s’hauria de passar de 6 o 7 ous per setmana
ni de 4 racions de carn per setmana (com a màxim una
ració de carn roja per setmana). Es considera blanca la
carn d’au i de conill, la resta és carn roja. És convenient
incloure 1 ració de peix blau a la setmana (sardines, salmó,
anxoves).
VERDURA/HORTALISSES: 2 o 3 racions al dia (al
menys 1 de crua). Una ració equival a 200-300 grams del
producte.
FRUITA: 2 o 3 peces diàries. Es considera que una peça de
fruita és més o menys de la mida d’una taronja.
FARINACIS (cereals, patates, llegums): 5 o 6 racions
al dia. Una ració equival a 40-45 grams de pa o a 200
grams de patates. Es recomana distribuir-les de la següent
manera: una ració amb l’esmorzar, una a mig matí o a
berenar, dos a dinar i dos a sopar.
OLI D’OLIVA: 4-5 cullerades al dia.
FRUITS SECS: 25 grams al dia, que equival
aproximadament a 5 nous o 10 avellanes o 10 ametlles.
BEGUDES: la millor beguda és l’aigua. Com a mínim se
n’hauria de beure 1 litre i mig al dia.
Cal recordar que els aliments superflus com la pastisseria
industrial, gelats, llaminadures, galetes (rics en greixos
dolents com l’oli de coco, palma i palmiste, greixos i
olis vegetals hidrogenats i sucres refinats) contribueixen
a l’aparició d’obesitat, diabetis, hipercolesterolèmia, etc.
Només s’han de consumir esporàdicament.
Amb aquests hàbits alimentaris, una mica d’exercici físic
i evitant els hàbits tòxics (tabac, alcohol i drogues) podreu
considerar que porteu una vida saludable.
Bona Festa Major!

Kill Bill ha estat l’última pel·lícula dirigida per Quentin
Tarantino. A causa de la seva excessiva duració, es va
dividir en dues parts: Kill Bill vol.1 (2003) i Kill Bill
vol.2 (2004). Des que va dirigir la seva primera pel·lícula,
Reservoir Dogs (1992), Tarantino es va revelar com
una jove promesa i el fet que no es prodigui massa
(amb catorze anys només ha dirigit quatre pel·lícules)
contribueix encara més a forjar la seva imatge de director
de culte. De fet, ni que Kill Bill consti de dos volums, es
considera com una sola pel·lícula perquè es tracta de la
mateixa història, que s’ha hagut de dividir en dues parts
per exigències del metratge.
Kill Bill narra la venjança que la Núvia (Uma Thurman)
duu a terme contra cinc enemics seus que van intentar
assassinar-la quan era a l’església durant el seu assaig de
noces. La Núvia, que estava embarassada, no va morir,
sinó que va quedar en coma durant quatre anys. Quan
es desperta del coma, s’adona que ha perdut el seu fill
i el seu únic objectiu és venjar-se. Els seus enemics són
antics companys seus que formen part del “Deadly Viper
Assassination Squad” (Esquadró assassí Víbora Letal), al
qual la Núvia també pertanyia. El líder de l’esquadró és
en Bill (David Carradine), que va ordenar l’assassinat i a
més era el pare de la criatura que esperava la protagonista.
Amb un esquema tan típic com el d’un heroi que busca
venjança, Tarantino sap fer una pel·lícula insòlita i original.
Tarantino va partir de molts materials per dirigir Kill Bill:
els westerns de Sergio Leone, les pel·lícules japoneses de
kung-fu de sèrie B, el còmic i el manga. Kill Bill és una
simbiosi de tots aquests materials i això fa que tingui una
estètica poc corrent.
A primera vista els dos volums són molt diferents: Kill
KILL BILL
Text: Esmeralda Fusté
37
Bill vol.1 és una pel·lícula d’acció trepidant on assistim a
la captura i assassinat via katana de dues de les enemigues
de la Núvia, Vernita Green i O-Ren Ishii (Lucy Liu), amb
tots els efectes col·laterals que això comporta: la mort de
tots aquells que s’hi posen pel mig, que no són pocs. En
canvi, Kill Bill vol.2 és una pel·lícula que se centra menys
en l’acció i més en els sentiments i motivacions dels
personatges. De fet, al segon volum s’expliquen coses que
al primer no sabíem: per què la Núvia va abandonar en Bill
i com es va sentir ell arran d’això. Al segon volum l’acció
està més dosificada: la Núvia es venja d’en Budd (Michael
Madsen), d’Elle Driver (Daryl Hannah) i d’en Bill. Hi
ha escenes tenses i emocionants, però s’allunya molt del
vessament de sang que hi havia al primer volum. Aquestes
diferències són, des del meu punt de vista, més aparents
que reals perquè cada volum incideix més en una vessant
de la història: el primer en la vessant més èpica i violenta
i el segon en la més humana i psicològica. No obstant, les
dues vessants són necessàries, ja que si se n’obviés una la
història quedaria incompleta.
Tarantino és un director polèmic que té admiradors i
detractors. Entenc els motius pels quals hi ha gent a qui
no li agrada: el seu cinema no té missatge, és força violent
i els seus personatges i les coses que els passen no són
quotidians, sinó que estan molt allunyats de la realitat
i del dia a dia de la majoria de persones. El cinema de
Tarantino se centra més en la forma i l’espectacularitat
que en el contingut i això fa que alguns l’acusin de manca
de profunditat. No diré que això no sigui veritat, però
crec que no se li pot exigir a Tarantino allò que no pretén
donar: ell és com un nen entremaliat que vol jugar i fer
que l’espectador entri en el seu joc. Li agrada manipularlo,
marejar-lo i sorprendre’l; però perquè això passi un
ha d’acceptar les seves premisses i deixar-se endur, cosa
que és opcional. Al cinema de Tarantino s’hi entra o no
s’hi entra i cadascú ho decideix segons els seus gustos i
interessos.
Si hagués de dir per què m’agrada el cinema de Tarantino
en general i Kill Bill en particular, diria que és pel seu
sentit del ritme i per la seva habilitat estructural. En
aquest sentit, Tarantino és un encantador de serps perquè
té molta màgia a l’hora d’explicar una història. Kill Bill
és una clara mostra d’aquesta habilitat: el ritme no decau
en cap moment i segueix un camí ascendent per portar a
l’espectador a la màxima tensió al final de la pel·lícula.
L’última lluita és sempre amb l’enemic més fort i, en
conseqüència, és la més esperada. Pel que fa a l’estructura,

38
Tarantino és un mestre a l’hora de fer salts temporals cap
endavant i cap endarrere donant la informació quan i com
vol: primer veiem l’atac a la Núvia en el que sembla ser
unes noces, després la veiem en coma, a continuació
veiem com es venja de Vernita i després ens mostra com
es va despertar del coma. Al segon volum se’ns torna a
donar més detalls dels fets que envolten la matança durant
l’assaig de noces, de manera que Tarantino dosifica la
informació i l’ordre en què la dóna d’una manera àgil,
enginyosa i eficaç.
Una altra cosa que m’agrada molt de Kill Bill són els
personatges i la seva caracterització. Alguns d’ells semblen
sortits d’un còmic, sobretot Elle Driver, una rossa altíssima
i guapa que duu un ull tapat com els pirates, i O-Ren Ishii,
una japonesa misteriosa i molt temible. O-Ren Ishii és
per mi el personatge més magnètic de Kill Bill, tant per
la seva presència com pel seu passat, narrat a través d’uns
genials dibuixos manga. L’únic personatge que s’apropa a
la realitat és en Budd, que viu en una caravana i treballa en
un bar on el maltracten. Sembla que en Budd s’ha allunyat
de la seva antiga vida criminal on dominava el valor i la
força. Fins i tot diu que s’ha venut la seva katana, però al
final resulta que no era veritat i la katana apareix. Aquest
detall em va agradar molt perquè la katana és el símbol
del món fort, digne i temible al qual ell pertanyia i, a pesar
de la seva insulsa vida actual, Budd no vol renunciar a
l’última cosa que li queda d’aquella antiga vida heroica i
emocionant. Budd és també un visionari que assumeix el
propi destí i el de la resta d’enemics de la Núvia amb una
frase clau: “Aquesta dona mereix una venjança i nosaltres
mereixem morir”. El personatge d’en Bill és també molt
important: planeja per sobre de la història des de la primera
escena, en la qual només sentim la seva veu, però la cara
no li veiem fins a la segona part. Això és també una mostra
de l’habilitat de Tarantino: tarda a ensenyar-nos la cara del
personatge clau (el seu nom apareix al títol) per despertarnos
la curiositat i magnificar-lo als nostres ulls. A més,
l’esperada lluita amb en Bill és sorprenent perquè no es
vessa ni una gota de sang. Després de les violentes lluites
que han tingut lloc a la pel·lícula, esperes que la d’en Bill
sigui apoteòsica, però aquest cop és l’enginy i no l’acció
l’element predominant de l’escena. D’altra banda, cal dir
que aquesta escena és molt important dins la pel·lícula
no només per la lluita final amb el màxim responsable
de l’atac que va patir la protagonista, sinó també per una
qüestió sentimental: la Núvia i en Bill s’han estimat molt
i no hi ha cap mena d’odi entre ells, cosa que fa que la
batalla sigui molt diferent a totes les anteriors.
Falta veure si Tarantino passarà a la història del cinema
com un bon director o només com un cineasta representatiu
d’un moment determinat i d’un cert tipus de cinema.
Aquesta incògnita només la resoldrà el temps, que ja li
donarà el lloc que li correspon, sigui quin sigui.
Ja tens el joc
de La Fortalesa
d’Arbeca?
Vols conèixer els
Vilars jugant?

CANELONS D’ESPINACS AMB CREMA DE
PARMESÀ
Ingredients per a quatre persones:
12 fulles de pasta per a canelons
1⁄2 Kg. d’espinacs congelats
50 gr. panses
50 gr. pinyons
100 cl. nata líquida
50 gr. parmesà ratllat
1 cullereta de sal
Elaboració:
Josep Ramon Sementé Miret
Text: Berta Esqué
Primerament, posarem a bullir els espinacs descongelats i un cop cuits els escorrerem. A part bullirem la pasta per a
canelons.
Agafarem una paella amb oli calent i saltejarem les panses i després els pinyons, seguidament hi afegirem els espinacs.
Ho deixarem coure tot junt durant un minut sense deixar de moure la paella i ho rectificarem de sal.
Posarem la nata a bullir i quan aquesta arranqui el bull hi afegirem el parmesà i ho remenarem fins que es desfaci i
agafi la textura desitjada. A continuació, ho rectificarem de sal.
Per finalitzar i presentar el plat, enrotllarem els canelons amb els espinacs i els salsejarem amb la crema de parmesà.
El pots aconseguir
per tant sols
6 euros a
les botigues
associades al
BEC
39

40
LES 7 DIFERÈNCIES
Fets per Sans i Esqué
Busca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’un grup de joves d’Arbeca anomenat Ves-te’n a parir.
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008
Consultori mèdic 973 160 375
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008
Escola Bressol 973 160 008
Col·legi públic Albirka 973 160 067
Casal d’Avis 973 160 008
Parròquia 973 160 034
CAP Borges Blanques 973 142 033
Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Atenció Ciutadana 012
Emergències 112
Bombers 085
Mossos 088
Policia Nacional 091
Informació Telefònica 11888
RENFE 902 240 202
Solucions número anterior de La Borrassa

Col·labora: