Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN
Diada Nacional de Catalunya
celebrar amb tres actes centrals: la
pujada a peu al Pilar d’Almenara; les
ofrenes fl orals davant el monument i una
ballada de sardanes al Mercadal. La pujada
al Pilar va tenir lloc la vigília a la nit. Hi
van participar unes dues-centes persones
que van pujar fi ns al peu del monument.
Des de dalt de tot es va deixar caure una
bandera d’una vintena de metres. Després
es va llegir un manifest, i per recuperar forces
es va servir coca amb xocolata, per part
de l’Ajuntament, organitzador de l’acte.
L’acte central de la Diada va ser, com
sempre, l’ofrena a la plaça Onze de Setembre
presidida per l’Ajuntament en ple.
Una vintena d’entitats van dipositar rams
de fl ors al peu de l’estàtua de Rafael de
Casanova. L’alcalde, Ramon Muixí, va llegir
el manifest. La principal novetat va ser
la pujada de la bandera, en una asta collocada
al costat del monument, per part de
tres membres de la policia local, amb vestit
de gala mentre la cobla Jovenívola interpretava
l’himne nacional de Catalunya,
Els Segadors.
A més del pal col·locat al costat del monument,
l’Ajuntament n’ha posat també a
la plaça del Torronaire i al pati de l’Escola
Municipal de Música. I ja que parlem de
banderes, direm que l’Ajuntament en va
repartir, de franc, unes 500 unitats, de les
quals 200 eren estel·lades. Val a dir que sí
que es va notar que hi havia més balcons i
fi nestres amb la senyera catalana.
A continuació reproduïm íntegrament
el discurs llegit per l’alcalde, tal com fem
cada any. A diferència de fi ns ara, aquest
manifest va ser criticat per un sector de
la ciutadania i pel grup municipal de
CiU per estimar que part del seu contingut
és partidista a favor de l’equip de govern i
que no s’ajusta a una intervenció institucional
i unitària com hauria de ser la de
la Diada.
SÒNIA FIGUERA La Diada Nacional de Catalunya es va
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
5

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
L’alcalde Ramon Muixí, ERC, i
el primer tinent d’alcalde Àngel
Jubete, PSC, en el moment
d’efectuar l’ofrena fl oral en
representació de l’Ajuntament.
Any rera any, venim
a aquesta
plaça per honorar
aquelles persones
que ho van donar
tot per Catalu nya,
però a la vista
d’esdeveniments
ocorreguts durant
els darrers mesos
jo em pregunto:
som dignes de la
seva memòria?
JOSEP BERTRAN
Benvolguts conciutadans,
Una vegada més com cada any ens retrobem
en aquesta plaça dedicada al que fou
conseller en cap de l’Ajuntament de Barcelona
i als que com ell varen aguantar el setge i els
embats de la guerra fi ns arribar aquell fatídic
Onze de Setembre de 1714.
Rafael de Casanova, (del qual en tenim una
representació de pedra presidint aquesta plaça)
és el màxim exponent i símbol que representa
el que ha estat històricament la resistència
catalana contra la voluntat espanyola
d’espoliar-nos, aixafar-nos, i anorrear-nos com
a poble.
En record de tots aquells patriotes i màrtirs
us demano un fort aplaudiment.
Any rera any, venim a aquesta plaça per
honorar aquelles persones que ho van donar
tot per Catalunya, però a la vista d’esdeveniments
ocorreguts durant els darrers mesos jo
em pregunto: som dignes de la seva memòria?
MANIFEST 11 DE SETEMBRE
El temps ho dirà i en qualsevol cas algun dia
la història ens jutjarà.
Aquest Onze de Setembre de 2006 és el
primer sota el paraigua del nou Estatut recentment
entrat en vigor i que s’haurà de desplegar
durant els propers anys.
Un estatut que no té res a veure amb el que
va sortir del Parlament de Catalunya aprovat
amb el suport de més del noranta per cent dels
vots de la cambra catalana.
De Madrid ens ha arribat un Estatut esquifi
t, retallat i mutilat. Segons les manifestacions
burlesques del mateix president de la Comissió
Constitucional al Congrés espanyol, el Sr.
Alfonso Guerra en el text estatutari original,
ocupa més espai el que s’ha retallat o modifi -
cat en detriment dels interessos de Catalunya
que el que resta tal com va sortir del Parlament
català.
Malauradament, com passa sovint, en el conjunt
de forces polítiques catalanes ni tan sols
van posar-se d’acord per defensar a Madrid allò
que elles mateixes havien aprovat a Catalunya.
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
7

▼
JOSEP BERTRAN
L’alcalde, Ramon Muixí,
durant el seu parlament.
ACTUALITAT FETS DEL MES
La llibertat dels
pobles i les nacions
solament en tenen
un de sostre, que
és la plena sobirania
i la independència
nacional.
Voler pretendre
fer-nos creure
que els catalans
hem d’agafar un
altre camí és una
fal·làcia.
Amb tot, aquest nou text estatutari resultant
de tot aquest procés és l’eina bàsica que avui
tenim i amb la qual hem d’intentar continuar
avançant com a poble.
De com s’apliquin tots i cadascun dels seus
articles des del govern de la Generalitat en dependrà
que el poble de Catalunya pugui continuar
avançant cap al destí fi nal que li pertoca
com a tota entitat nacional diferenciada de
qualsevol racó del món.
La llibertat dels pobles i les nacions solament
en tenen un de sostre, que és la plena
sobirania i la independència nacional.
Voler pretendre fer-nos creure que els catalans
hem d’agafar un altre camí és una fallàcia.
També serà necessari que des dels ajuntaments
ens involucrem en tot aquest procés
de reconstrucció nacional aprofi tant tots els
recursos que aquest nou estatut li puguem extreure.
Ara bé, si des dels ajuntaments a més a més
de treballar pel país no treballéssim també per
fer polítiques que ens facin més feliços, més
cultes, més sans, més tolerants i perquè no,
més rics, si és possible. Si no féssim polítiques
destinades a millorar en tots els sentits
i per tothom, estaríem fent un mal servei al
ciutadà.
Per això, hem fet i farem polítiques de pro-
moció econòmica per millorar la posició de la
nostra vila en aquest món globalitzat.
Hem fet i farem polítiques d’integració de la
nova immigració per poder construir una societat
més justa en la que tots ens hi trobem bé.
Hem fet i farem política industrial amb la
construcció d’un nou polígon i la preparació
d’un altre per més endavant perquè els nostres
conciutadans es puguin guanyar la vida a la
nostra vila sense necessitat de traslladar-se.
Hem fet i farem polítiques de protecció mediambiental
com la posada en marxa de la
deixalleria, la recollida selectiva de matèria
orgànica, per poder gaudir d’un millor entorn
natural.
Hem fet i farem polítiques de promoció de
l’esport i el lleure com l’adequació dels pavellons
poliesportiu i fi ral i l’arranjament de les
piscines perquè el nostre jovent pugui créixer
també en la pràctica de l’esport.
Hem fet i farem polítiques de promoció de
les activitats lúdiques i culturals com la Festa
Major, Sant Joan, Carnaval i d’altres perquè
tots plegats puguem gaudir d’uns dies de joia
i alegria que ens allunyin temporalment de les
preocupacions diàries.
Hem fet i farem actes d’afi rmació nacional
com el repartiment de senyeres entre la població
i la instal·lació de la nostra senyera en alguns
indrets de la vila perquè sigui sempre ben
present què som, i què volem continuar sent.
Ho hem fet i ho continuarem fent perquè aquesta
és la nostra obligació i aquesta és la manera
que des de l’Ajuntament, com a administració
més propera al ciutadà hem de treballar per
conduir el país cap al seu destí fi nal.
De l’èxit que tinguem en les nostres polítiques
en dependrà que siguem o no dignes
d’aquells homes que el dia 11 de setembre de
1714 varen donar la seva vida a les muralles
de Barcelona, conscients que si queia la ciutat,
amb ella cauria tot Catalunya.
Agramuntins, avui 11 de setembre de 2006,
us encoratjo a tenir autoestima i ser exigents,
a treballar per al país, per a la nostra llengua
i cultura, per als nostres drets, per a la nostra
economia i també per a nosaltres mateixos,
però sobretot i d’una manera molt especial us
encoratjo a no renunciar a res.
Agramuntins, visca Catalunya Lliure
[SETEMBRE 2006]
sió 511
9

▼
FOTOS: JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
OFRENA FLORAL DE LES DIFERENTS ENTITATS
1 2 3 4
5 6 7 8
9 10 11 12
13 14 15 16
17 18 19 20
1. Agrupació Sardanista Barretina
2. Agrupament Escolta CAU
3. AMPA de l’Escola de Música
4. Grup Sardanista Estol
5. AMPA de l’IES Ribera del Sió
6. AMPA Col·legi Macià-Companys
7. Associació de Dones Esbarjo
8. Casal d’Avis d’Agramunt i Comarca
9. Convergència i Unió
10. Escola de Futbol Gerard Gatell
11. Fundació Privada Espai Guinovart
12. Grup Escènic Agramuntí
13. Partit Popular
14. Partit Socialista de Catalunya
15. Ràdio Sió
16. Penya Barcelonista
17. Bàsquet Agramunt Club
18. Lo Pardal
19. Club Handbol Agramunt
20. Secció local d’ERC
[SETEMBRE 2006]
sió 511
11

JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
Fill il·lustre
Joan Llurba mostra al públic
assistent el pergamí emmarcat
que li va lliurar l’alcalde,
Ramon Muixí.
L’acte ofi cial i protocollari
de nomenament de
Fill Il·lustre d’Agramunt
a l’empresari Joan Llurba i
Vicens es va celebrar el divendres,
dia 8 de setembre, coincidint
amb la festa patronal de
les marededéus trobades. La
sala de plens del nostre Ajuntament
es va omplir de gom a
gom de familiars, amics, treballadors
i públic en general
que van assistir a l’acte. Es va
iniciar amb un ple extraordinari
en el decurs del qual es
va aprovar per aclamació, no
es va votar, la proposta que
va llegir l’alcalde on s’exposaven
el mèrits de l’agramuntí
per concedir-li aquest guardó
que únicament tenien altres
dos fi lls de la Vila: Guillem
Viladot i Lluís Pons. També hi
ha dos fi lls adoptius el polític,
Marcel·lí Domingo, ministre
durant la República que va
portar les Escoles i l’artista
Josep Guinovart.
Després de la intervenció de
l’alcalde, Ramon Muixí, ho varen
fer els portaveus dels tres
grups municipals. Pel PSC in-
tervingué Ernest Caufapé; per
ERC, Jordi Padullés i pel grup
de l’oposició, CiU, Josep Maria
Fernàndez. Tots van glossar
molt exhaustivament i positiva
la personalitat de l’homenatjat
destacant la seva trajectòria
empresarial i ciutadana. Finalment
l’alcalde lliurà a Joan
Llurba un pergamí emmarcat
que acredita la distinció. Acte
seguit l’homenatjat pronuncià
un discurs d’agraïment i,
fi nalment, va rebre un altre
document amb la signatura
de tots els regidors.
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
13

▼
JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
L’alcalde llegint la proposta
per nomenar Joan Llurba Fill
il·lustre de la Vila, durant el
ple extraordinari celebrat el
dia 8 de setembre.
Agramunt vol fer
present el sentiment
de suport i
honorar la persona
de Joan Llurba
Vicens.
FILL IL·LUSTRE: PARLAMENT DE L’ALCALDE
Agramunt disposa d’una ciutadania valuosa
de la qual ens en sentim molt satisfets i
que ens enorgulleix de poder exhibir més enllà
de les nostres contrades. Com a símbol d’identitat,
que ens honora com a vila, hi ha l’entrega
de persones que de forma clara i singular van
dipositant, al llarg dels anys, els seus mèrits.
En aquests casos, la corporació municipal
ha manifestat anteriorment la voluntat de voler
reconèixer l’esforç i la dedicació d’aquells que
han treballat amb un arrelat esperit agramuntí.
El primer reconeixement com a fi ll adoptiu se li
concedí a Marcel·lí Domingo i Sanjuan, ministre
d’Instrucció Pública del primer govern de la
II República per la seva contribució a la construcció
de les escoles. Molts més anys després,
en el camp artístic va nomenar, l’any 1992,
fi ll il·lustre, Guillem Viladot i Puig, poeta i escriptor
de la immortal Riella. L’any 2000, va
ser mencionat amb el mateix reconeixement,
l’autodidacta, historiador i erudit, Lluís Pons i
Serra. I dos anys més tard, el 2002, es nomenava
fi ll adoptiu, Josep Guinovart i Bertran, un
creador destacat, amb projecció internacional,
de les arts plàstiques contemporànies i avala-
dor principal d’un espai-museu.
(Permeteu-me fer un encís per excusar l’absència
de la Sra. Montserrat Felip, vídua de l’Illtre.
Sr. Guillem Viladot, i a l’Il·ltre. Sr. Josep
Guinovart que han lamentat profundament la
impossibilitat d’assistir a aquest acte).
Ara, Agramunt vol fer present el sentiment
de suport i honorar la persona de Joan Llurba
Vicens. Nascut l’any 1933, va créixer en uns
anys convulsos i acabada la Guerra Civil, de
la qual en recorda els temuts bombardejos, va
estudiar a les escoles quatre cursos de batxillerat,
dos cursos a l’acadèmia i, ja a Barcelona,
féu al centre Pérez Iborra els preparatius per
a l’examen d’estat que li permeté iniciar els
estudis de farmàcia, just el temps que decidí
acompanyar un oncle seu a Cuba, el 1952. Allí
hi estigué vuit anys fi ns que de retorn, l’any
1960, agafà les regnes de l’empresa actual i
que ha servit de referent destacat en la seva
trajectòria humana i emprenedora de projectes
empresarials que l’han convertit en un agramuntí
forjador d’empremta dins l’actual món
econòmic global.
En la seva trajectòria personal cal recordar
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
15

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
Per l’esforç personal
i la constància
en el treball, tenint
en compte el seu
origen senzill que
no ha estat obstacle
per encapçalar una
empresa, única del
sector a les Terres
de Ponent.
16 sió 511 [SETEMBRE 2006]
alguns aspectes de la persona mereixedora de
la distinció com a fi ll il·lustre d’Agramunt:
Per l’esforç personal i la constància en el treball,
tenint en compte el seu origen senzill que
no ha estat obstacle per encapçalar una empresa,
única del sector a les Terres de Ponent, juntament
amb quatre més que hi ha a Catalunya
i situada en primera línia entre les disset que
queden a l’estat espanyol de les cinquanta-quatre
que hi havia quan ell inicià el projecte.
Pel seu origen agramuntí, on des de petit va
anar a l’escola, creixent lliurement pels carrers
i vivint molt de prop les feines precàries de
postguerra en un poble que havia estat devastat
greument durant els tres anys de Guerra Civil.
Per l’atreviment d’obrir-se camí al llarg dels
vuit anys que va estar a Cuba, país que el va
acollir i on treballà dos anys com a venedor de
productes de perfumeria i sis més en productes
de licors d’importació fi ns arribar a ser-ne
cap d’un equip de vendes.
Per la nova etapa que hagué d’emprendre
amb la sortida del país caribeny l’any 1960 i el
retorn a Agramunt encapçalant un renovat impuls
a l’empresa fundada pel seu pare, Ramon
Llurba, el 1957 i que l’obligà a fer un esforç
addicional per situar-la a un nivell competitiu.
Per haver compartit les tasques de regidor
de l’Ajuntament d’Agramunt en el període
1973-1979.
Pels seus mèrits emprenedors que l’han fet
mereixedor del reconeixement en el món empresarial
com a:
– Membre de la junta directiva d’Eurosac,
que engloba les empreses europees del sector
productiu de sacs
– Personatge Urgellenc de l’any 1990
– Guardonat amb un premi de la Cambra de
Comerç de Tàrrega
Per la seva visió comercial que ha permès
expandir el subministrament de la seva producció
de bosses i sacs al sector del ciment,
del guix i de la calç, ampliant posteriorment i
gradualment a altres sectors, com productes
químics, pinsos, farines, alimentació animal i
humana, llavors, patates i molts altres.
Per les noves inversions efectuades, amb priorització
del disseny i fabricació de clixés per
impressió de sacs de paper i bosses de plàstic
que milloren la presentació dels productes que
ofereix l’empresa Grupo Consist, SA.
Per haver actuat amb gran empenta i visió
de futur que ha situat l’empresa com a referent
del sector d’arts gràfi ques amb més de
dues-centes persones en nòmina i un 25% de
la producció destinada a l’exportació als cinc
continents, des de països tan allunyats com
Austràlia, importants com Estats Units d’Amèrica,
els emergents d’Orient Mitjà fi ns als més
propers de la Unió Europea.
Per haver contribuït a fomentar activitats esportives,
de jove el futbol i el billar en la modalitat
de carambola. I de retorn a Agramunt per
ser soci fundador del Club de Tennis Agramunt
i de la Penya Ciclista.
Finalment, perquè el proper any s’esdevindrà
el cinquantè aniversari de l’empresa, instal·lada
en uns terrenys de quaranta mil metres quadrats
amb l’aposta d’estar permanentment al dia en
tecnologia, maquinària i formació del personal.
Per tots aquests fets, el poble d’Agramunt,
proclama Joan Llurba Vicens Fill Il·lustre de la
Vila i li reconeix, en nom de tota la col·lectivitat
agramuntina, la nostra estima i admiració.

JOSEP BERTRAN
Joan Llurba fent el seu
parlament, en què va
exposar la seva trajectòria
tant personal com
professional.
ACTUALITAT FETS DEL MES
PARLAMENT DE JOAN LLURBA AMB MOTIU DE L’ATORGAMENT DE
LA DISTINCIÓ DE FILL IL·LUSTRE D’AGRAMUNT
Senyor alcalde, senyors regidors, membres del
consistori, familiars, components de Grupo
Consist, veïns i amics tots.
No m’agradaria fer llarg aquest parlament,
doncs les dues persones que m’han precedit en
rebre aquesta distinció, en Guillem Viladot i en
Lluís Pons, eren erudits en la redacció i també
en l’oratòria, i aquestes virtuts no són precisament
la meva especialitat.
En primer lloc vull donar les gràcies al senyor
Alcalde i a tot el Consistori, per haver pensat i
en haver-me concedit aquesta distinció de Fill Illustre
d’Agramunt, per a mi ha estat una sorpresa
que m’omple d’orgull i de satisfacció i crec
que sobrepassa els meus mèrits.
Tanmateix, ja que s’ha tingut a bé haver-me
concedit aquest guardó i jo amb molt de gust
l’he acceptat, crec oportú parlar-vos cronològicament
una mica de la meva vida, a fi i efecte
que s’hi pugui trobar arguments que justifi quin
la decisió d’aquest atorgament.
Jo vaig néixer el 25 d’agost de l’any 1933 a
Agramunt al carrer Vilavella i amb molt de goig
i orgull m’agrada sempre dir que vaig néixer a
Cal Roiget.
Em van posar de nom Joan que era el nom
del meu avi matern que també se’n deia, encara
que el meu padrí de bateig va ser el meu avi
patern que es deia Emili, suposo que em van
posar el nom de l’avi matern perquè vivíem plegats.
El cognom de Llurba, la branca del pare
ve de Ulldemolins encara que ell va néixer a
Juneda, i el de Vicens, la branca de la mare, és
d’Agramunt. La meva tia monja sempre em deia
que havíem estat els primers torronaires; no voldria
que s’enfadés ningú, jo sols recordo el que
deia la meva tia.
El meu pare, de jove fou mecànic de màquines
d’escriure a Barcelona. Després, a més de tenir
la botiga de queviures al carrer Vilavella, tenien
una granja de porcs davant dels safareigs, més
tard van dedicar-se a fer embotits. La tasca de
mecànic de màquines d’escriure ens mantenia,
malgrat que tenia molt poca clientela, l’Ajuntament,
Guàrdia Civil i la Notaria i no gran cosa
més. A casa en teníem una de màquina i la meva
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
17

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
Els primers anys
escolars de la
meva vida els vaig
passar al col·legi
de les monges
concep cionistes
d’Agramunt, on hi
havia una tia
monja, que durant
alguns anys va ésser-ne
Superiora.
Al cap d’un any
d’estar a Cuba em
va fer molta il·lusió
poder enviar als
meus pares una
transferència
per un import de
1.000$ d’aquells
temps.
18 sió 511 [SETEMBRE 2006]
tia monja donava classes quan per la guerra va
sortir del convent i sempre recordava que un
dels seus alumnes havia estat l’Agnès Palou.
La meva mare havia estat sempre al front de
la botiga de casa. És a dir botiguera.
Ella, la mare, tenia dues germanes més
joves, la Dolors que era monja i que venia a
Agramunt sempre que la comunitat religiosa
li permetia, l’altra la Tresina que era llevadora,
i que continua amb molt d’orgull, com sempre,
passant a Agramunt les seves vacances
a l’igual que ho fa el seu fi ll, en Josep Maria
i que continuen fent les seves nétes, tots ells
també demostren el sentir de les seves arrels
agramuntines.
Dels meus avis, recordo que el patern, que
es deia Emili, quan va venir durant la guerra
em va comprar una mona de Pasqua amb
un elefant a “Cal Periquito”, que era com en
deien de la pastisseria Marsà. De l’avi matern,
que també havia passat la joventut a Cuba, el
recordo fumant-se els cigars que enviaven la
família de Cuba i com que no sempre en tenia
es fumava unes fulles que portava de l’hort
que a ben segur no tenien res a veure amb el
tabac, malgrat tot les cremava. Va tenir una
embòlia i va passar els últims set anys de la
seva vida assegut en una cadira. L’àvia havia
nascut a Cal Carbonell d’Hostafrancs i el seu
naixement es va produir el dia de Nadal. Ella
pensava que això li donava el do de curar torçades
de peus, lligaments i ossos descol·locats.
M’estimava molt i recordo molt bé que no volia
que jo marxés a Cuba. En arribar aquest
dia ens acomiadàvem a les 4 de la matinada a
casa, tot plorant, i quan vaig sortir a buscar el
cotxe de l’Alsina Graells, tot donant-me l’últim
petó, em va dir: “jo ja no et tornaré a veure mai
més”, i lamentablement així va ser, ja que va
morir un any abans que tornés de Cuba.
Quan jo tenia 14 anys vaig tenir una malaltia
i com que era fi ll únic, suposo que els meus
pares tenien por de no tenir successors, al cap
d’un any va néixer la meva germana i li van
posar de nom Carme com la mare, sembla que
ja en aquella època ja no manaven els avis.
Els primers anys escolars de la meva vida els
vaig passar al col·legi de les monges concepcionistes
d’Agramunt, on hi havia una tia
monja, que durant alguns anys va ésser-ne
Superiora, també ho va ser en altres centres i
durant molts anys al col·legi de Mataró.
En acabar a les monges, vaig passar a les escoles
nacionals, on vaig fer 4 cursos de batxillerat
amb el senyor Curià que, sens dubte, va ésser
el millor mestre que vaig tenir, tant amb els
estudis com amb la formació com a persona.
En no continuar el senyor Curià amb el batxillerat,
vaig anar a fer cinquè i sisè a l’Acadèmia.
Posteriorment, ja a Barcelona, a l’acadèmia
Pérez Iborra vaig fer setè i la revàlida, que
en aquella època en deien “examen de estado”.
És curiós que en uns escrits d’en Guillem
Viladot, ell deia que havia estudiat a la mateixa
acadèmia, per tant podria semblar que jo seguia
les mateixes petjades.
Encara avui els pares diuen als seus fi lls que
triïn la carrera que més els agradi, a fi i efecte
que així estudiaran amb més il·lusió i presumiblement
tindran més èxit. Altre motiu d’aconsellar
als fi lls era la d’una carrera que tingués
una millor perspectiva econòmica, que tampoc
no estava malament.
Jo des de petit veia l’esplendor econòmic
de la farmàcia Viladot, era l’única que hi havia
a la Vila i això em va fer fàcil l’elecció per
estudiar farmàcia. Només en vaig fer un curs
durant l’any 1952.
Estada a Cuba
Aquell mateix any, en què es va celebrar el
Congrés Eucarístic, va venir a Catalunya un
oncle que vivia a Cuba i durant la seva estada
aquí em va explicar totes les grandeses que
allí hi havia, no del tot certes, les fotografi es
d’aquells grans cotxes americans, que aquí els
anomenàvem “aigas”, tantes fantasies em va
fer oblidar la meva carrera de farmàcia i vaig
marxar amb ell a Cuba.
Allí a l’illa vaig treballar amb els oncles,
també hi havia l’altre germà del meu pare. Al
cap d’un any em va fer molta il·lusió poder enviar
als meus pares una transferència per un
import de 1.000$ d’aquells temps.
Aquesta etapa va durar dos anys ja que el
meu amor propi em demanava fer coses pel
meu compte, i així evitar que pogués semblar
que els meus oncles em regalessin res, que no
ho feien.
Vaig passar a treballar a una empresa d’uns
descendents d’espanyols que només en el vessant
comercial tenien uns 54 venedors i 10
directors comercials, càrrec que jo vaig ocupar
als 4 anys de treballar a l’empresa fi ns que

JOSEP BERTRAN
Tal com es pot apreciar,
la sala de plens de
l’Ajuntament es va omplir
de gom a gom.
ACTUALITAT FETS DEL MES
La nostra empresa
ven a molts
països dels cinc
continents, tan
lluny con Austràlia
i llocs tan difícils
per vendre com
són els Estats
Units d’Amèrica.
va començar allò que avui sembla que podria
acabar. (Fidel i les seves conseqüències).
Tornada a Agramunt
Quan per problemes polítics, dels que
se’n podria escriure un llibre, vaig tornar a
Catalunya, llavors la fi rma “Palomino y Vergara”
de Jerez de la Frontera, que tenia ofi -
cines al passeig de Sant Joan de Barcelona,
em va oferir un càrrec de responsabilitat dins
la seva estructura comercial. El meu pare em
va demanar que ajornés acceptar l’oferta de
“Palomino y Vergara” i que dediqués uns dos
o tres mesos a organitzar la venda de sacs de
l’empresa, jo vaig accedir a la seva petició i
avui encara dura. La història m’ha confi rmat
clarament que fou una decisió encertada, tant
per al meu poble com per a mi.
Negoci familiar
Tot va començar treballant als baixos de casa
al carrer Vilavella, que no tenien més de 80
m 2 . Després d’haver ocupat tres magatzems en
pocs anys, es va construir la fàbrica de Marià
Jolonch que tenia quatre plantes amb una
superfície total de 1.200 m 2 , després es va
ampliar amb els 900 m 2 de l’avinguda Agustí
Ros. Ja a l’any 1977 es van traslladar totes
les instal·lacions al polígon industrial on actualment
estan ubicades la planta productiva
i ofi cines, ocupant en conjunt uns 25.000 m 2
dels gairebé 45.000 m 2 disponibles.
Això que aparentment pot semblar fàcil i
simple, en la realitat no ho ha estat, sols caldria
recordar que a la dècada dels anys 60 a
la província de Lleida hi havia 5 fabricants de
sacs, actualment només quedem nosaltres i
que en el conjunt d’Espanya que en sumaven
més d’una cinquantena llarga ara quedem disset.
Entre tots fabriquem 20 vegades més que
abans i l’exportació representa per tot l’estat
un 40% aproximadament.
De les empreses espanyoles fabricants de
sacs, unes poques estaven participades per
capital estranger, avui ja hi tenim instal·lats
els tres fabricants més importants del món.
Aquesta realitat ens ha portat a sortir a vendre
arreu, la nostra empresa ven a molts països
dels cinc continents, tan lluny con Austràlia i
llocs tan difícils per vendre com són els Estats
Units d’Amèrica, sense descuidar els països
del nostre entorn.
Opinions d’estaments i veus importants que
pertanyen al món dels processos de fabricació
de sacs de paper, ens han considerat, no fa
gaires mesos, empresa capdavantera en infraestructures,
innovació i qualitat dins del sector,
fet que ens fa sentir orgullosos.
En els meus pensaments allà al carib tenia
molt clar que tornaria i per tant tenia decidit no
casar-me a Cuba, i sí fer-ho aquí a Catalunya
on pensava viure-hi i així va ser.
Matrimoni i tres fi lles
Em vaig casar amb la meva muller Antònia
Huguet, de Montfalcó, on curiosament hi havia
passat el fi nal de la Guerra Civil, en quedar en
molt mal estat la casa d’Agramunt, pels bombardeigs,
i precisament en aquell temps va
néixer la meva esposa. També hi vam viure uns
anys de casats fi ns que ens vàrem traslladar on
vivim ara, aquí a Agramunt.
Dels bombardeigs d’Agramunt durant la
guerra, recordo, malgrat els pocs anys que
tenia, quan ens protegíem als refugis. Primer
en un celler de la farmàcia Viladot, després al
refugi de l’església entrant per la plaça. Recordo
que una vegada no ens va donar temps
d’arribar a la plaça i vam haver d’anar a buscar
protecció a l’hort dels safareigs.
Tenim, fruit del matrimoni, tres fi lles, la
Maria Teresa, l’Anna i la Rosa Mari. A la pri-
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
19

Joan Llurba i Ramon Muxí
amb el pergamí acreditatiu
de Fill il·lustre.
ACTUALITAT FETS DEL MES
La nostra empresa,
i dic nostra, en
reconeixement a
totes les persones
amb qui he compartit
hores de
treball, complirà
l’any vinent el 50è
aniversari.
20 sió 511 [SETEMBRE 2006]
JOSEP BERTRAN
mera la vam batejar amb el nom de la meva
àvia, per la voluntat d’honrar la seva memòria i
perquè també m’agradava, amb les altres dues
ja no vaig poder triar.
Hi ha un fet curiós, i és que durant els anys
que vaig estar treballant a Cuba, m’anava tot
tant bé, que m’havia fet a la idea de retirarme
als 30 anys i tornar a Catalunya, en lloc
de tornar vell com “el Juan” de la sarsuela de
“Los Gavilanes”. Fidel Castro em va truncar
els desitjos de joventut.
50è aniversari
L’atorgament d’aquest nomenament m’obliga,
encara més, a continuar treballant per a
la meva empresa, malgrat haver passat amb
escreix els 30 anys amb què pensava retirarme.
M’he proposat ajudar mentre pugui ser
útil, alhora que tinc la confi ança que els meus
successors sabran conduir la nau i portar-la a
bon port, malgrat els entrebancs i difi cultats
que mai no els faltaran.
Abans d’acabar de parlar dels aspectes empresarials
i de treball, vull anunciar-vos que
la nostra empresa, i dic nostra, en reconeixement
a totes les persones amb qui he compartit
hores de treball, complirà l’any vinent
el 50è aniversari (1957-2007) i que com
en tots els aniversaris quinquennals, també
farem jornades de portes obertes per poder
visitar les instal·lacions, on tots hi esteu convidats.
Cinc anys a l’Ajuntament
També em plau recordar el meu pas per
aquest Ajuntament que com aquell que no fou
res, en vaig ésser “concejal” durant cinc anys
des de 1974 fi ns al 1979. En Josep Ma. Inglés
em va demanar si en volia formar part i gustosament
vaig acceptar, va ser una molt bona
experiència i vaig procurar sempre aportar el
meu gra de sorra, que juntament amb els qui
en formàvem part, crec que van ser uns anys
de bon servei al poble.
Vessant esportiu
Us he parlat de diferents aspectes de la meva
vida, però en tinc un altre de molt important
per a mi, és el vessant esportiu. En aquest entorn
he tingut l’oportunitat i he aconseguit fer
grans amics, he gaudit del plaer de practicar i
competir en diferents disciplines, en les quals
he obtingut moltes satisfaccions.
Quan tenia només 14 i 16 anys jugava a futbol
i vaig fundar aquí a Agramunt la penya “Júniors”
i vàrem guanyar el campionat de penyes
que se celebrava, tot i que competíem amb
altres penyes, els components de les quals tenien
més anys que nosaltres.
A Barcelona vaig continuar jugant a futbol
amb l’equip de la universitat, amb la penya
Cadells i esporàdicament amb l’equip de la
casa Baltà on la majoria de jugadors érem
d’Agramunt.
A Cuba també vaig continuar jugant a futbol
on amb el meu equip, la “Juventud Católica
de Placetas” vam ser campions de la província
de Las Villas, i amb l’equip del “Colegio Dolores”
dels Jesuïtes de Santiago de Cuba vam
quedar campions de la província d’Orient. En
aquest col·legi els dissabtes a la tarda, junt
amb el mallorquí “padre” Feliu, que després
aquí em va batejar la meva fi lla gran, ensenyàvem
a jugar a futbol als xicots del col·legi entre
els quals hi havia un nebot de Fidel Castro, el
fi ll del seu germà gran Ramon, que alhora era
client meu. Tenia una colònia de canya a la
zona de Mayarí. També en el mateix col·legi
vaig conèixer l’altre germà d’en Fidel, en Raúl
Castro.
Quan vaig tornar a Catalunya vaig conti -
nuar jugant a futbol, fi ns que vaig poder, llavors
vaig passar al món del tennis, esport que
aquí a Agramunt en vaig ser soci fundador de
l’ac tual club. Igualment, ho he fet i practicat,
amb les disciplines de billar i bicicleta. Avui
encara practico aquestes dues modalitats dins
de les meves possibilitats.
Agraïment
I com si d’un esport es tractés, voldria acabar
aquest espai de temps on heu tingut l’amabilitat
d’escoltar-me, com una victòria col·lectiva
tot i esperant que a vosaltres us pugui quedar
un bon record d’aquest moment, encara que
sigui petit. A mi mentre visqui el guardaré com
el millor tresor que pot tenir i sentir un agramuntí,
ser Fill Il·lustre del seu poble.
Només em resta donar i expressar el meu
agraïment al senyor alcalde i a tot el consistori
per aquest guardó i a tothom qui m’ha ajudat
per arribar-hi.
Gràcies per tot.

JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
Festa Major
JOSEP BERTRAN
Entre els dies 31 d’agost i 4
de setembre es va celebrar
la Festa Major amb un calendari
d’actes molt semblant a
les dels darrers anys, des de la
pintada de murals de la vigília
fi ns al cinema a la fresca del dia
del gos. Balls, sardanes, cercaviles,
concerts de rock, esports,
diables, exposicions, xocolatada
popular, activitats infantils, entre
altres.
L’obertura ofi cial de la festa pa-
tronal consistí amb el Pregó que
tingué lloc a la sala de sessions de
l’Ajuntament. Enguany la persona
convidada per l’equip de govern
municipal va ser el metge Jaume
Villalta i Blanch, fi ll d’Agramunt,
que exerceix a Barcelona i relacionat
amb molts agramuntins
a través de la seva professió, tal
com va explicar l’Alcalde en la
presentació de l’orador que, acte
seguit va prendre la paraula per
donar lectura al pregó.
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
21

▼
JOSEP BERTRAN
ACTUALITAT FETS DEL MES
1. Havaneres al Passeig.
2. Actuació del grup “De Calaix”.
3. El mag Lari va tenir molt èxit.
4. Castellers de Lleida en plena actuació.
5. Les fi retes són les atraccions preferides
dels més menuts.
6. Sardanes al Mercadal.
7. Bastoners a la plaça del Mercat.
8. Actuació del drac durant la cercavila
tradicional.
9. L’àliga agramuntina.
10. Una de les novetats d’enguany a
l’esmentada cercavila, va ser la recuperació
del ball del “xurripampi”.
DIVERSES IMATGES DE LA FESTA MAJOR AGRAMUNTINA
1 2 3
4
JOSEP ROVIRA
JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN
JOSEP BERTRAN
5 6
7 8
9 10
[SETEMBRE 2006]
sió 511
JOSEP ROVIRA
JOSEP BERTRAN
JOSEP BERTRAN
JOSEP BERTRAN
▼
23

▼
JOSEP BERTRAN
Jaume Villalta efectuant
el pregó de la Festa Major
d’enguany.
ACTUALITAT FETS DEL MES
PREGÓ DE LA FESTA MAJOR A CÀRREC
DE JAUME VILLALTA BLANCH
Moltes gràcies Sr. Alcalde per aquestes
paraules tan amables i també moltes gràcies
per haver-me convidat a fer aquest pregó.
Per bé que he de confessar que quan m’ho va
dir em van sobrevenir dos sentiments oposats.
El primer va ser una barreja d’il·lusió i orgull,
perquè no hi ha dubte que un se sent afalagat
quan veu que algú es recorda d’ell i més
encara si aquest reconeixement prové del teu
mateix poble. El segon va ser allò que en po -
dríem dir una certa por al desconegut, ja que
mai no he fet cap pregó de Festa Major. Aquestes
refl exions em van fer pensar en l’autoestima,
necessària per assolir qualsevol repte. I
precisament vaig creure que, abans de capbussar-nos
en la gresca i en la festa, estaria
bé fer uns comentaris sobre l’autoestima, un
tema per a mi força agradable i útil en la meva
activitat professional, tant en el tractament
d’algunes malalties com en la formació dels
estudiants a la Universitat. A més, en aquest
darrer cas, m’ajuda a entendre millor el pas del
temps, perquè a cada curs que passa tu tens
un any més i ells no es mouen de la vintena.
Podem defi nir l’autoestima com la capacitat
de desenvolupar la pròpia vida, conscients
del nostre potencial i de les nostres necessi-
tats reals. Aquesta capacitat de desenvolupar
l’existència es basa en l’estimació personal i
en la confi ança en les pròpies forces, tenint
en compte les limitacions i les circumstàncies
externes del lloc on ens toca viure.
Val la pena que ens entretinguem una mica
en els conceptes que inclou aquesta defi nició.
Per una banda, l’autoestima només té raó
de ser si va lligada a l’experiència de la pròpia
vida i al fet de ser conscients que la nostra
vida només es pot desenvolupar adequadament
aplicant-hi unes potencialitats que segur
que tenim.
Estimació i confi ança
L’autoestima suposa estimació i confi ança
en un mateix, en el benentès, però, que mai no
s’ha de caure en el narcisisme o en l’egoisme,
conceptes limitadors i negatius, que difi culten
el desenvolupament de l’individu.
L’autoestima representa la convicció que
amb el que jo sóc n’hi ha prou per a poder
funcionar, per poder tirar endavant bé. Cadascun
dels éssers humans és dotat de qualitats
específi ques que el fan especial i irrepetible. I
tothom pot millorar de moltes maneres, però
cadascú ha de poder anar bé tal com és i, en
qualsevol cas, no té altre punt de partida que
ell mateix. Només cal que jo sigui capaç de
reconèixer els aspectes valuosos que hi ha dins
meu, que els sàpiga integrar i que el sàpiga
desenvolupar. I això que no és gens fàcil, és
del tot necessari, perquè el veritable art de
viure consisteix a aprendre a donar forma a les
pròpies capacitats.
L’autoestima es basa, per altra part, en el fet
que tots tenim limitacions, limitacions que és
necessari conèixer i que per grans que puguin
ser, no ens han de resultar incompatibles.
L’autoestima es va adquirint i modelant ja
des de la infantesa en què el nen capta i arxiva
amb una capacitat increïble totes les sensacions
i estímuls que li arriben. Els pares són,
lògicament, els principals responsables, sovint
inconscients, del desenvolupament de l’autoestima
del nen. I en això, és molt més determinant
l’exemple que no pas les paraules. El
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
25

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
La persona amb
falta d’autoestima
perd la confi ança
en ella mateixa i
esdevé impotent
per afrontar els
reptes de la vida
diària. No reconeix
les pròpies
limitacions i, en
qualsevol cas, les
amaga per por a
no ser acceptada
pels altres.
La persona amb
autoestima sap
també que té limitacions,
les coneix
i les accepta i
treballa per buscar-ne
les sortides
més favorables.
26 sió 511 [SETEMBRE 2006]
procés educatiu es basa fonamentalment en
l’exemple: s’imiten els comportaments, les
opinions i altres actituds de les persones que
respectem o que mostren qualitats que nosaltres
també voldríem tenir. I podem dir que la
manera com som tractats de petits, defi neix la
forma com de grans tendirem a tractar-nos a
nosaltres mateixos. En la vida adulta, davant
de decisions difícils, serà normal recordar
l’exemple de les persones que apreciem.
Si l’autoestima no està ben fonamentada,
poden aparèixer la confusió, la impotència, el
fatalisme i la frustració que ens fan dubtar del
nostre poder de reacció i ens poden abocar a
conductes negatives i perjudicials i fi ns i tot
ens poden fer emmalaltir.
Manca d’autoestima
La persona amb falta d’autoestima perd la
confi ança en ella mateixa i esdevé impotent
per afrontar els reptes de la vida diària. No reconeix
les pròpies limitacions i, en qualsevol
cas, les amaga per por a no ser acceptada pels
altres. Això la porta a desconfi ar de tothom i a
veure injustícies arreu, es torna agressiva, no
accepta les crítiques i es mostra contradictòria
entre allò que diu i allò que fa, entre allò
que diu que s’ha de fer però que no fa. Ja ho
deia l’assagista Joan Fuster: “Si ho penses,
comprovaràs que realment no t’empipa que
et contradiguin sinó que et facin veure que et
contradius tu mateix”.
La falta de confi ança en un mateix fa també
que l’individu depengui amb freqüència de
les opinions dels altres. Això l’obliga a intentar
acumular, sovint a qualsevol preu, les màximes
quantitats possibles de prestigi, de poder
o de béns materials. A vegades així pot aconseguir
enlluernar algú, però la pena és que tot
plegat no el fa feliç, perquè li falta la serenitat
necessària que neix de l’harmonia interior per
a poder-ho gaudir.
Autoestima adequada
Fet aquest repàs a la manca d’autoestima
resulta més fàcil i agradable comentar com és
la persona que posseeix una autoestima adequada.
El seu tret essencial és que té consciència
de sí mateixa i de les seves capacitats. El propi
coneixement dóna confi ança en les pròpies
forces i ajuda a assumir riscos, a buscar alter-
natives als problemes i, en defi nitiva, a utilitzar
adequadament la intel·ligència en qualsevol
aspecte de la vida. Fa a la persona responsable
dels seus actes i de les seves conseqüències,
en el sentit que pot respondre amb bona nota
davant d’ella mateixa i en el benentès que el
seu comportament és moralment bo perquè
pot ser vàlid per a tothom.
D’aquesta manera, la persona no necessita
justifi car-se per ser acceptada pels altres i no
té inconvenient a admetre les crítiques. Accepta
les diferències personals i defuig el confl
icte. I la tolerància i l’honestedat regeixen les
seves relacions amb tothom. Valora al màxim
la llibertat personal alhora que reconeix que
els altres tenen una llibertat idèntica a la seva.
És una persona fl exible que accepta les coses
com són i no com voldria que fossin. Sense
que això vulgui dir, en cap cas, caure en la resignació,
sinó saber-se obrir a les coses noves,
adaptar-se als canvis i donar a cada cosa el seu
valor real. Ja al segle XIX, el fi lòsof alemany
Nietzche deia: “Sigues el que ets”, però sabent
que per a ser feliç cal que et sàpigues
canviar a tu mateix.
La persona amb autoestima sap també que
té limitacions, les coneix i les accepta i treballa
per buscar-ne les sortides més favorables.
Permeteu-me que per il·lustrar aquestes limitacions
us relati la història de Gilgamesh, que
fou rei de Mesopotàmia fa més de 5000 anys.
Va ser un gran heroi i arribà un moment en què
havia aconseguit tot allò que s’havia proposat.
Un dia, però, en veure morir un amic seu,
s’adonà que ell també es podia morir i va decidir
buscar la immortalitat. Va emprendre un
llarg viatge cap al jardí dels déus, on vivia un
savi que gaudia de la immortalitat. A mig camí
es va trobar una noia anomenada Siduri a qui
va explicar els seu objectiu. Ella, però, li va
respondre:
Cap on vas estimat rei?
No trobaràs pas aquesta vida que estàs cercant
Quan els déus van crear la humanitat
Van destinar la mort als éssers humans
I es van reservar per a ells la immortalitat.
Tu, rei, omple’t la panxa de coses bones!
Sigues feliç de nit i de dia
Fes de cada nou dia una festa
Balla dia i nit alegrement!
Posa’t vestits nets i frescos

ACTUALITAT FETS DEL MES
El públic assistent escolta
amb atenció les paraules de
l’agramuntí Jaume Villalta.
La família en
què domina
l’autoestima es
caracteritza per
tenir una comunicació
oberta entre
els seus membres,
els quals s’hi
troben còmodes
per expressar els
sentiments.
JOSEP BERTRAN
Renta’t els cabells, pren un bany dins del
mar
Preocupa’t del nen que t’agafa de la mà
Deixa que una dona gaudeixi de la teva abraçada.
Aquest és el veritable destí de la humanitat.
El rei, però, no va fer cas a Siduri i va continuar
la seva recerca. Va travessar l’oceà i va
arribar fi ns al jardí dels déus. Allí hi va trobar
el savi i la seva esposa. El savi li va explicar
al rei que els déus els havien concedit la immortalitat
únicament per preservar l’espècie
humana, arran del diluvi universal que ho va
inundar tot. No obstant això i veient el desig
irrenunciable del rei, el savi li va dir: tu també
pots tenir una possibilitat d’assolir la immortalitat.
N’hi ha prou que t’aguantis la son durant
els propers sis dies i set nits.
Això al rei li va semblar fàcil, però un cop
es va asseure i es va relaxar, cansat del llarg
viatge, va caure de seguida en un son profund.
En despertar-se no va tenir cap més remei que
tornar cap al seu regne on, un dia, com tothom,
es va morir
La història d’aquest rei de Mesopotàmia,
que consta com un dels escrits més antics
que es coneixen, és un exemple clar que les
limitacions, per petites, banals o biològiques
que puguin semblar, s’han de tenir sempre en
compte a l’hora de forjar l’autoestima.
I ja que parlem de limitacions personals i
que acabem d’esmentar la mort, que al llarg de
la història s’ha convertit en el misteri més gran
de la humanitat, a mi sempre m’ha agradat la
manera tant particular que tenia de superar-la
el fi lòsof de l’antiga Grècia Epicur, que deia:
“el més terrible dels mals, la mort, no signifi ca
res per a nosaltres, perquè mentre som vius
ella no existeix i quan ella hi és, aleshores nosaltres
ja no hi som”.
De manera senzilla i resumida algú ha dit
que la persona amb autoestima és aquella
que és ambiciosa sense ser cobdiciosa, que és
poderosa sense ser opressora, que és autoafi rmativa
sense ser agressiva i que és intel·ligent
sense ser pedant.
I tot allò que val per a l’autoestima de la persona
val també, amb els matisos que calgui,
per al conjunt de relacions i agrupacions socials
que formem les persones, especialment
per a la família, per al món laboral i per a les
diferents comunitats en què ens agrupem per
viure.
Família
La família en què domina l’autoestima es
caracteritza per tenir una comunicació oberta
entre els seus membres, els quals s’hi troben
còmodes per expressar els sentiments. La interacció
entre els membres de la família es basa
en l’amor més que no pas en el poder i així
emocions com la ràbia, la tristor o la por s’hi
poden manifestar obertament amb la intenció
de trobar-hi solucions i no pas per generar situacions
d’anarquia o d‘irresponsabilitat o només
per esbravar-se. L’autoestima dins la família
fa que la comprensió domini sobre la crítica,
les queixes o les acusacions. Des d’aquest
punt de vista, els pares comprenen que els fi lls
es “porten malament” no tant perquè siguin
dolents sinó perquè alguna cosa els desequilibra
i els afecta temporalment. Per altra banda,
un objectiu bàsic de la família amb autoestima
és que tots els seus membres es puguin desenvolupar
en la vida d’acord amb el seu propi
camí, encara que el camí triat per cadascun no
sigui el que més agradi als altres. L’elecció del
propi camí és un senyal de maduresa personal
i la família que ho entén hi ajuda.
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
27

▼
ACTUALITAT FETS DEL MES
En l’activitat laboral,
la persona
amb
autoestima confi a
en els seus coneixements
i mira
d’ampliar-los,
amb l’estudi i una
bona pràctica.
Gaudeix treballant.
Té iniciativa
i creativitat i
assumeix responsabilitats
i reptes.
Crec que també
és necessària
una bona dosi
d’autoestima per
gaudir com cal de
l’oci, de l’esbarjo
i de la festa,
perquè també
és bo, sa i equilibrador
allunyar
les cabòries i els
neguits, encara
que només sigui
temporalment.
28 sió 511 [SETEMBRE 2006]
Món del treball
En el món del treball és important poder
triar la feina. I la família, l’escola i la societat
en general hi han d’ajudar en l’elecció. I, en
qualsevol cas, també s’ha de saber canviar de
feina, si es pot, si es comprova que no agrada
o que no se n’és prou apte.
En l’activitat laboral, la persona amb
autoestima confi a en els seus coneixements
i mira d’ampliar-los, amb l’estudi i una bona
pràctica. Gaudeix treballant. Té iniciativa i
creativitat i assumeix responsabilitats i reptes.
Manté una bona relació amb els companys
als quals respecta les idees, decisions i estats
emocionals. I, tot i ser conscient de la interdependència
cada dia més gran dins d’aquest
món, conserva el major grau d’autonomia possible,
sense tancar-se a les opinions dels altres.
Finalment uns comentaris respecte de
l’autoestima en les comunitats més grans, on
ens agrupem les persones per viure. No hi ha
dubte que en qualsevol comunitat, en qualsevol
poble, nació o país, petit o gran, com
a conjunt de persones que és, amb totes les
seves interdependències, hi ha d’haver un
grau elevat d’autoestima per sobreviure i
prosperar. No cal insistir en els avantatges
que per a l’individu suposa viure en societat,
però cal que la societat compleixi una
sèrie de requisits per tal de resultar realment
bona per a l’individu. Aquests requisits tenen
el comú denominador d’aconseguir que
tothom tingui el mateix grau de dignitat dins
del grup. Això la nostra societat ho vol assolir
mitjançant el que anomenem la democràcia.
La idea és bona perquè: 1r, tothom hi té els
mateixos drets i és igual davant la llei. 2n, el
poder que cal assignar a algú perquè regeixi la
col·lectivitat li és donat per tots els ciutadans
adults, per un període de temps limitat. I 3r,
els que tenen el poder han de respondre del
que fan.
Sistema democràtic
Per altra banda, a mesura que es va consolidant
el sistema democràtic, la centralització
del poder és considerada una forma de
gestió primitiva i, en canvi, s’enforteix la
demanda d’autonomia, d’acostar la sobirania
al poble, que vol regir, al màxim possible,
el seu propi destí. I tot i que molts estats
han esdevingut amb els segles estruc -
tures compactes i sedimentades, que no es
deixaran despullar fàcilment de les seves
prerrogatives, sembla que el rumb de la història
al començament del tercer mil·lenni va
per aquest camí i sembla que aquesta és
l’evolució natural de l’exercici de les llibertats
civils. En qualsevol cas és necessari que els
dirigents, sí, però encara més, tots i cadascun
dels membres de la comunitat, tinguin l’autoestima
sufi cient per agafar responsabilitats,
per fer apostes, encara que siguin de risc, i
tot i sabent que es poden perdre. Però sabent
també que si es perden no passa res, si davant
les adversitats no es reacciona ni amb agror ni
amb desànim, sinó amb intel·ligència i voluntat
de ser. Referit al nostre país, el poeta J.V.
Foix escrivia l’any 1935: “Mentre Catalunya
no haurà assolit la plenitud reconeixerem els
qui l’estimen per la promptitud a desertar de
les situacions violentes, a reconèixer l’error i
l’ofuscació i a subordinar les activitats polítiques
a una sola activitat solidària: establir un
front comú més ample per tal de fer el combat
menys dur”.
I en qualsevol país, però sobretot en aquells
que no disposen de prou poder de decisió, cal,
encara més, que els seus membres creguin en
ells mateixos i ens els seus signes d’identitat,
indispensables per mantenir la dignitat i per
enfortir la integració col·lectiva. Així ho entenia
també el nostre recordat Guillem Viladot que
l’any 1984 escrivia: “No tinc estat i amb prou
feines tinc nació. La meva llengua, però, és
capaç de servar l’embat de les passions, dels
odis, del desig, dels negocis... i de la mort”.
Gaudir de la festa
I bé, amics, per acabar, i sense ganes de
voler frivolitzar, crec que també és necessària
una bona dosi d’autoestima per gaudir com
cal de l’oci, de l’esbarjo i de la festa, perquè
també és bo, sa i equilibrador allunyar les cabòries
i els neguits, encara que només sigui
temporalment, i saber destensar els rígids circuits
que ens mantenen lligats a la tasca de les
nostres responsabilitats diàries. Per tant amb
tota la major dosi d’autoestima de què jo pugui
ser capaç, us desitjo que gaudiu ja, des d’ara
mateix i al màxim, que gaudim tots plegats, de
la nostra Festa Major. Moltes gràcies.

JOSEP BERTRAN
JOSEP BERTRAN
La creu de La Donzell
La Creu del Calvari de la
Donzell, que formava part
d’un monòlit franquista, ja
torna a estar al seu lloc. Durant
la passada Festa Major
es va tornar a instal·lar celebrant-se
una petita cerimònia.
Cal recordar que aquesta
creu de ferro va ser tallada el
dia 12 d’octubre de l’any passat
per uns desconeguts, que
també es van endur la placa
T'agrada cantar?
T'agrada conèixer gent?
Vine!
T'esperem!
La Coral d'Avui i la Coral Bon Cant
ja han iniciat el curs coral
aquest mes de setembre.
Informació: Casa de la Coral. C/ la Portalada, 3 - Divendres, de 8 a 10 del vespre
on hi havia una inscripció
amb el lema “A los caídos por
Dios y por España”. L’alcalde
del municipi, Ramon Muixí,
va dir que “en la reposició de
la creu s’ha seguit la voluntat
dels veïns que en ella únicament
hi veuen un símbol
religiós”. L’Ajuntament va pagar
el material i un voluntari
va fer la reconstrucció de la
creu.
Publicitat i brutícia
Durant les darreres setmanes
s’ha constatat
com molt mobiliari urbà,
especialment els contenidors
de tot tipus, apareixen plens
de propaganda, majoritàriament
relacionada amb les
festes majors dels pobles de
l’entorn.
L’ajuntament va aprovar fa
temps una normativa prohibint
aquest tipus de pràctiques
que, en teoria, han de
ser sancionades. Es dóna
la paradoxa que la majoria
d’aquestes publicitats són
responsabilitat dels ajuntaments.
[SETEMBRE 2006]
sió 511
29