Diada Nacional de Catalunya - Revista Sió

JOSEP BERTRAN
Tal com es pot apreciar,
la sala de plens de
l’Ajuntament es va omplir
de gom a gom.
ACTUALITAT FETS DEL MES
La nostra empresa
ven a molts
països dels cinc
continents, tan
lluny con Austràlia
i llocs tan difícils
per vendre com
són els Estats
Units d’Amèrica.
va començar allò que avui sembla que podria
acabar. (Fidel i les seves conseqüències).
Tornada a Agramunt
Quan per problemes polítics, dels que
se’n podria escriure un llibre, vaig tornar a
Catalunya, llavors la fi rma “Palomino y Vergara”
de Jerez de la Frontera, que tenia ofi -
cines al passeig de Sant Joan de Barcelona,
em va oferir un càrrec de responsabilitat dins
la seva estructura comercial. El meu pare em
va demanar que ajornés acceptar l’oferta de
“Palomino y Vergara” i que dediqués uns dos
o tres mesos a organitzar la venda de sacs de
l’empresa, jo vaig accedir a la seva petició i
avui encara dura. La història m’ha confi rmat
clarament que fou una decisió encertada, tant
per al meu poble com per a mi.
Negoci familiar
Tot va començar treballant als baixos de casa
al carrer Vilavella, que no tenien més de 80
m 2 . Després d’haver ocupat tres magatzems en
pocs anys, es va construir la fàbrica de Marià
Jolonch que tenia quatre plantes amb una
superfície total de 1.200 m 2 , després es va
ampliar amb els 900 m 2 de l’avinguda Agustí
Ros. Ja a l’any 1977 es van traslladar totes
les instal·lacions al polígon industrial on actualment
estan ubicades la planta productiva
i ofi cines, ocupant en conjunt uns 25.000 m 2
dels gairebé 45.000 m 2 disponibles.
Això que aparentment pot semblar fàcil i
simple, en la realitat no ho ha estat, sols caldria
recordar que a la dècada dels anys 60 a
la província de Lleida hi havia 5 fabricants de
sacs, actualment només quedem nosaltres i
que en el conjunt d’Espanya que en sumaven
més d’una cinquantena llarga ara quedem disset.
Entre tots fabriquem 20 vegades més que
abans i l’exportació representa per tot l’estat
un 40% aproximadament.
De les empreses espanyoles fabricants de
sacs, unes poques estaven participades per
capital estranger, avui ja hi tenim instal·lats
els tres fabricants més importants del món.
Aquesta realitat ens ha portat a sortir a vendre
arreu, la nostra empresa ven a molts països
dels cinc continents, tan lluny con Austràlia i
llocs tan difícils per vendre com són els Estats
Units d’Amèrica, sense descuidar els països
del nostre entorn.
Opinions d’estaments i veus importants que
pertanyen al món dels processos de fabricació
de sacs de paper, ens han considerat, no fa
gaires mesos, empresa capdavantera en infraestructures,
innovació i qualitat dins del sector,
fet que ens fa sentir orgullosos.
En els meus pensaments allà al carib tenia
molt clar que tornaria i per tant tenia decidit no
casar-me a Cuba, i sí fer-ho aquí a Catalunya
on pensava viure-hi i així va ser.
Matrimoni i tres fi lles
Em vaig casar amb la meva muller Antònia
Huguet, de Montfalcó, on curiosament hi havia
passat el fi nal de la Guerra Civil, en quedar en
molt mal estat la casa d’Agramunt, pels bombardeigs,
i precisament en aquell temps va
néixer la meva esposa. També hi vam viure uns
anys de casats fi ns que ens vàrem traslladar on
vivim ara, aquí a Agramunt.
Dels bombardeigs d’Agramunt durant la
guerra, recordo, malgrat els pocs anys que
tenia, quan ens protegíem als refugis. Primer
en un celler de la farmàcia Viladot, després al
refugi de l’església entrant per la plaça. Recordo
que una vegada no ens va donar temps
d’arribar a la plaça i vam haver d’anar a buscar
protecció a l’hort dels safareigs.
Tenim, fruit del matrimoni, tres fi lles, la
Maria Teresa, l’Anna i la Rosa Mari. A la pri-
[SETEMBRE 2006]
sió 511
▼
19